You are hereagregador de notícies
agregador de notícies
El 'sí' arrasa en el primer referèndum sobre la reunificació a Irlanda
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 23:31
Quinze anys després dels Acords de Divendres Sant, que preveuen que es pugui fer un referèndum d'autodeterminació sota certes condicions, avui s'han engegat una sèrie de referèndums populars per a avançar cap a la convocatòria d'un d'oficial. La primera consulta popular, altament inspirada en les consultes sobre la independència de Catalunya, s'ha fet a les comunitats de Crossmaglen i Creggan Upper, separades actualment per la frontera. El resultat, avançat per la ogranització viva Twitter, ha estat clar: 92% dels vots han estat favorables a la reunificació d'Irlanda i, el 7,3%, contraris. La participació ha estat del 42, una xifra més alta del que és habitual en una consulta a Irlanda.
Els referèndums són impulsats per la societat civil, sota la campanya 'United Ireland-You Decide: A People’s Referendum’ amb la intenció d'd'activar el debat sobre la unificació de l'illa des de la base i, específicament, s'explica a la ciutadania la clàusula dels Acords de Divendres Sant que consagra la possibilitat de convocar una consulta.
El primer 'Arenys de Munt irlandès' es fa a Crossmaglen (comtat d'Armagh) i Creggan Upper (comtat de Louth), dues comunitats que es ressenten dels efectes de la frontera amb dos sistemes educatius, dos sistemes sanitaris, dues monedes, dues polítiques d'impostos... Durant tot el dia, els habitants més grans de setze anys podran respondre amb un sí o un no la pregunta següent: 'Irlanda s'hauria de reunificar?'
La consulta d'avui és el primer pas de la iniciativa United Ireland-You Decide, que preveu més referèndums per la geografia irlandesa durant la tardor i l'any vinent.
L'èxit de les consultes populars sobre la independència de Catalunya ha estat una de les fonts d'inspiració i motivacions principals de la campanya irlandesa. De fet, el diputat d'ERC Alfred Bosch va tenir l'oportunitat d'explicar l'experiència catalana a la conferència anual del Sinn Féin, el mes passat (vídeo), i avui ha participat a la consulta com a observador internacional.
L'ANC desplega cent voluntaris en més de vint parades a Nou Barris
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 22:49
L'Assemblea Nacional Catalana ha desplegat cent voluntaris en més de vint parades al districte barceloní de Nou Barris aquest dissabte per explicar els avantatges econòmics, socials i democràtics que, segons asseguren, tindria Catalunya si fos un estat independent. Per tal d'assolir aquest objectiu, s'han repartit més de dotze mil fulletons i material en català i espanyol, alhora que s'ha dialogat i debatut amb centenars de veïns que s'han atansat a les parades.
La coordinadora de l'ANC a Nou Barris, Maria Boada, ha assegurat que 'cal treballar intensament' en zones com aquesta perquè 'és on encara hi ha moltes persones que tenen dubtes i pors respecte la independència'.
El Bayern, nou gran campió d'Europa
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 22:34
El Bayern de Munic és el nou i merescut campió d'Europa. Ha guanyat la Lliga de Campions de la UEFA en una gran final jugada a Wembley contra el Borussia Dortmund que ha acabat amb un ajustat 2 a 1, amb un gol de Robben als últims dos minuts.
Les estatístiques, de fet, eren àmpliament favorables a l'equip bavarès si es mira enrere: ha disputat nou finals de la màxima competició europea de clubs, amb quatre victòries i cinc derrotes, i tan sols una el Borussia Dortmund: el 1996-1997, justament a Munic. Tots dos equips havien jugat cent partits, amb un balanç favorable de 45 victòries, 30 empats i 25 derrotes per als bavaresos.
El Bayern havia arribat a Londres entestat a esborrar el record de les dues finals de Champions que van perdre el 2010 i sobretot el 2012, quan se'ls va escapar a Munic mateix el títol a la tanda de penals contra el Chelsea.
Més informació:
Diari de l'Escola: Barça i Bayern, dos equips paral·lels (22-4-2013)
Un Primavera Sound de rècord arriba als 170.000 espectadors
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 20:46
El Primavera Sound ha arribat aquesta edició als 170.000 espectadors, 20.000 més que l'any passat. Així ho ha anunciat durant la roda de premsa de valoració el seu codirector, Alberto Guijarro, que també ha avançat que el festival de l'any que ve tornarà a celebrar-se el seu cap de setmana "natural", és a dir, l'últim de maig. També com a novetat, el Primavera Sound farà públic aquesta nit abans dels concerts de Nick Cave, Los Planetas i Crystal Castle la primera banda que actuarà la propera edició. El 40% del públic del festival ha estat estranger, principalment, procedent d'Anglaterra, França, Itàlia, països nòrdics i els EUA, un 40% és català i un 20% prové de la resta de l'Estat. Dijous, divendres i aquest dissabte han passat pel recinte del Fòrum quasi 150.000 persones, 47.000 el primer dia i 50.000 els dos següents, arribant al 'sold out'. Unes 20.000 persones més han assistit a les activitats paral·leles que ha organitzat el festival. En total, 235 actuacions al voltant del Primavera. La mitjana d'edat del públic se situa entre els 30 i els 35 anys. En l'edició que el proper cap de set,ama se celebrarà a Oporto s'espera l'assistència de 25.00 persones.
L'impacte del festival, xifrat fa dos anys en els 65 milions d'euros, podria haver ascendit en aquesta edició entre un 10% i un 15% per l'increment de públic segons Alfonso Lanza, el segon dels directors. Així, se situaria en els més de 70 milions d'euros.
Entre les novetats de la present edició, els organitzadors han celebrat l'acollida que ha tingut l'escenari Heineken, un èxit perquè ha augmentat "la capacitat i la qualitat", podent oferir millors serveis.
Així mateix, també han valorat molt positivament els concerts per a 3.000 persones que han tingut lloc a l'auditori, un fet que els va obligar a canviar de data. El certamen espera poder repetir-los la propera edició. "Lluitarem per tenir-lo", ha afirmat Guijarro.
Una edició de rècord
El Primavera Sound ha arribat en aquesta edició a xifres rècord, no només pel que fa a l'assistència. Amb un pressupost de 7,5 MEUR, un 7% més que l'edició passada, el festival ha ocupat un total de 94.700 metres quadrats, 21.000 més que el 2012.
Un militar apunyalat a París
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 20:13
Un soldat d'uns vint-i-cinc anys ha estat apunyalat al coll amb una fulla d'afaitar al barri de La Défense de París, segons ha informat 'Le Parisien. Les primeres informacions de la policia, sempre segons aquest diari i tal com recullen altres mitjans com Le Monde i Libération, parlen d'un agressor d'uns trenta anys amb barba i vestit amb roba tradicional àrab. El soldat, que estava de servei i anava uniformat, es troba fora de perill després de ser atès a un local del servei de transports metropolitans de París.
Just després de l'atac, que s'ha produït davant de la botiga Virgin, l'agressor ha fugit i encara no ha estat detingut. Es dóna el cas que aquest atac arriba només tres dies després de l'assassinat d'un soldat britànic a Londres que ha commocionat el Regne Unit.
Hollande: 'S'han de tenir en compte totes les hipòtesis'
El president francès, François Hollande, ha dit des d'Etiòpia que 's'han de tenir en compte totes les hipòtesis', tot i que ha dit que a priori no hi havia cap vincle amb l'assassinat de Londres. 'No crec que en aquest moment puguem fer cap especulació. Demanem a tots els nostres soldats i també a les forces de seguretat en missió antiterrorista que augmentin el seu estat de vigilància', ha reblat.
Fira del Llibre de Palma 2013 - Novetats editorials: propera publicació de la novel·la Caterina Tarongí (Lleonard Muntaner Editor)
literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Ds, 25/05/2013 - 20:05
Fira del Llibre de Palma 2013 - Novetats editorials: propera publicació de la novel·la Caterina Tarongí (Lleonard Muntaner Editor)
La novel·la Caterina Tarongí vol sintetitzar una bona sèrie de les històries ben reals que surten en els dos volums de Dones republicanes. Les palpitants i autèntiques =vivències que traspuen les pàgines de Margalida Capellà feien summament fàcil la narració de la meva història. Aquesta vegada ha estat senzill escriure la novel·la: anava del bracet de la meva mare i de na Margalida! En un determinat moment de la feina, posseït totalment i absolutament per lopressiu ambient de terror que expliquen les dones entrevistades, em vaig adonar com vénen de lluny la por i el fuet que sempre ens han dominat. La derrota de les Germanies que pesa encara com una llosa damunt les nostres espatlles? Quan hem pogut ser lliures, gaudir dun moment de felicitat? És difícil esbrinar-ho quan patim encara la derrota de Son Fornari a sa Pobla, locupació borbònica de lilla i la repressió militar i clerical-vaticanista en temps de la guerra civil. Josep Melià, en el llibre Els Mallorquins, lobra editada per l´amic Bartomeu Barceló a lEditorial Daedalus a mitjans anys seixanta, opinava que aquestes derrotes històriques pesaven enormement en el nostre subconscient col·lectiu.
En un moment de la redacció de la novel·la vaig pensar que la protagonista daquesta història de lluita per la llibertat, per un món més just i solidari, havia de ser una dona xueta. No ho vaig dubtar ni un moment. Pensava que era essencial que la protagonista de la novel·la, aquest personatge que vol ser un resum de la vida de les dones entrevistades per Margalida Capellà, fos xueta. I una xueta amb nom i llinatges ben il·lustres: seria una descendent d´una de les valentes dones que, segons explica el bàrbar Pare Garau en el seu pamflet La Fe Triunfante, es negà a claudicar davant la tortura inquisitorial, no va renunciar a la seva fe i per aquest motiu la cremaren viva sense abans sofrir garrot. Els perseguits, els humiliats, els robats pels feudals mallorquins i el clergat catòlic, els seguidors de la llei mosaica que anaren amb el cap ben alt a la foguera sense claudicar dels seus principis, foren Rafel Valls, rabí i dirigent dels conversos mallorquins, Rafel Benet Tarongí i la seva germana, Caterina Tarongí. I, per això mateix, el títol de la novel·la: Caterina Tarongí.
Categories: literatura
Cultura i país - Guillem Frontera i Miquel López Crespí: la cultura a debat (articles)
literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Ds, 25/05/2013 - 19:28
El control de la cultura: debat Guillem Frontera-Miquel López Crespí.
Literatura catalana: demonitzen els escriptors tipus Joan Fuster, Salvador Espriu, Josep M. Llompart, Vicent Andrés Estellés; ataquen l'existència dels premis literaris catalans; denigren l'autor compromès en la lluita per la llibertat dient que la literatura "resistencialista" no val res i ja està "superada"; empren les revistes literàries i les pàgines de cultura dels suplements culturals només per a enlairar els amics de la camarilla i per demonitzar els altres escriptors... (Miquel López Crespí)
Contra comissaris i camarilles.
Josep M. Llompart durant un acte del PSAN a Barcelona (1978). Fotografia de Montserrat Manent.
De cop i volta, sense anar a cercar-ho, llegint alguns llibres referents a sa Pobla, concretament el volum titulat Sa Pobla de la col·lecció "Guia de pobles de Mallorca" publicat pels diaris Última Hora i Balears (2001), en la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran Enciclopèdia Catalana, el Nou Diccionari de la Literatura Catalana que ha editat Edicions 62 (2000), el Diccionari del teatre a les Illes Balears (volum I) editat el 2003 o en la Guia de la literatura infantil i juvenil de les Illes Balears (2002) et trobes amb veus que fan referència a qui signa aquest article.
La cosa no deixa de ser sorprenent. Hom ha anat fent feina lluny sempre dels cercles que "consagren" els personatges i, el més estrany encara, per aquelles estranyes circumstàncies del manteniment d'una actitud crítica contínua contra el poder i els seus servils, el que he rebut, a part dels acostumats atacs rebentistes de tota mena de sicaris i envejosos, ha estat el silenci més brutal pel que fa a la meva obra literària. Fins aquí res que no sigui conegut. Però sembla que els anys no han passat inútilment i, malgrat tota la sèrie de tèrbols atacs, malgrat el silenci del neoparanoucentisme dominant tocant a la meva obra, de cop i volta, inesperadament, les obres de consulta, els diccionaris de literatura catalana, els directoris d'autors generals o especialitzats de les Illes, incorporen la teva veu amb notícia de la teva vida i obra d'una forma més o manco encertada.
Diuen que som en temps de bastir un "cànon" de la literatura catalana contemporània. Des d'algunes tribunes (revistes, universitat, conselleries de cultura...) malden, com de costum, contra la "exagerada proliferació d'escriptors catalans!". Sembla mentida que aquestes afirmacions siguin fetes per gent, en teoria, dels "nostres". En lloc d'ajudar a consolidar una infraestructura cultural pròpia; enlloc de promocionar els nostres autors, difondre la seva obra per tal d'anar aconseguint l'enfortiment i ampliació d'un públic lector català, s'entesten a demonitzar els pocs fonaments, les minvades estructures que sustenten la nostra cultura sempre en perill al davant dels imperis. Demonitzen els escriptors nacional-populars tipus Joan Fuster, Salvador Espriu, Josep M. Llompart, Vicent Andrés Estellés; ataquen l'existència dels premis literaris catalans; denigren l'autor compromès en la lluita per la llibertat dient que la literatura "resistencialista" no val res i ja està "superada"; empren les revistes literàries i les pàgines de cultura dels suplements culturals només per a enlairar els amics de la camarilla i per demonitzar els altres escriptors; exigeixen la fi de les subvencions per a la publicació de llibres catalans; volen reduir el nombre d'editorials i premis per tal de controlar millor les edicions i la promoció dels amics; fomenten l'existència d'un pretès "cànon" de qualitat literària "indiscutible" quan tots sabem que molts dels que fomenten l'existència d'aquest famós cànon són companys de viatge del neoparanoucentisme dominant, comissaris que només saben enlairar escriptors no conflictius, normalment de dretes o al servei d'organitzacions polítiques i culturals de dreta,, endollats de partits i institucions, multimilionaris amb subvencions de més de noranta mil euros anuals només pel fet d'"aconsellar" culturalment CiU o el PSOE. Sovint el "cànon" no serveix per a consolidar i desenvolupar a fons totes les potencialitats de la literatura catalana. La creació artificial de "genis" i d'"intocables" només ve a confirmar i augmentar el poder cultural de molts d'autors que, des de les seves àrees de poder, institucional, acadèmic o econòmic, l´únic que han fet és pugnar per desestructurar i debilitar encara molt més la nostra cultura. Què seria, d'una cultura sempre amenaçada com la nostra, si de cop i volta desapareguessin els minvats ajuts a la promoció editorial? Sense determinats premis no controlats pel neoparanoucentisme dominant... com podria donar-se a conèixer l'autor independent, l'escriptor de vena?
Bastir, de forma falsa i artificial, un cànon d'autors del segle XX? Quin és l'investigador que ha llegit totes les novel·les, tots els poemaris, totes les obres de teatre, tots els estudis fets pels investigadors catalans durant un segle? Des de quina perspectiva d'"imparcialitat" i "objectivitat" bastir la relació de noms exigida? Pere Rosselló Bover, professor de literatura catalana de la UIB, en la seva resposta a l'enquesta sobre aquest cànon d'autors illencs del segle XX que li ha plantejat la revista Lluc ha contestat molt encertadament: "No crec que encara hi hagi suficient distància temporal per decidir objectivament quines obres han de constituir el cànon de la literatura de les Balears del segle XX. Tampoc no crec que el criteri hagi de tenir cap pes en aquesta tria, ja que no he llegit la totalitat dels llibres produïts durant el segle passat, ni estic en la situació d'objectivitat imprescindible per a emetre un judici d'aquestes característiques. Això no obstant, he decidit contestar aquesta enquesta per l'apreci que sent per la revista Lluc i per les persones que la dirigeixen. Per aquest motiu he optat per triar preferentment les obre si els autors més allunyats de l'actualitat, aquells que han demostrat resistir el pas del temps".
I així, en l'apartat de narrativa, Pere Roselló parla de les obres de Miquel dels Sants Oliver, Salvador Galmés, Joan Rosselló de Son Forteza, Llorenç Riber, Llorenç Villalonga, Blai Bonet, Nicolau M. Rubió i Tudurí, Jaume Vidal Alcover i Miquel Àngel Riera. En poesia situa determinats poemaris de Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Miquel Àngel Riera, Josep M. Llompart, Llorenç Moyà, Blai Bonet i Damià Huguet. En teatre destaca les aportacions de Joan Torrandell, Llorenç Villalonga, Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover.
En el fons, l'actitud i les paraules de Pere Rosselló Bover em semblen prou encertades. Com pretendre conèixer tota l'obra dels escriptors i investigadors de les Illes escrites durant tot el segle XX? Qui ho pretengui, qui ens ho vulgui fer creure, és un mentider i un cregut. Les afirmacions del professor Pere Rosselló son prou lúcides i encertades i d'una sinceritat exemplar i envejable: "No he llegit la totalitat dels llibres produïts durant el segle passat, ni estic en la situació d'objectivitat imprescindible per a emetre un judici d'aquestes característiques".
Pere Rosselló ha optat per donar el nom d'autors realment imprescindibles, tots ells ja desapareguts, però que, a poc a poc, ja han demostrat en la pràctica haver resistit amb més o manco fortuna el pas del temps.
Negociacions i cultura
Per Guilem Frontera, escriptor
Es parla de cultura a les negociacions, a les ofertes i contraorfertes entre partits per formar governs? Si fos, com crec, que no, el fet confirmaria un desinterès i un desànim desoladors. Sembla que hi hauria d'haver rapinyades a les negociacions per fer-se amb la cultura, però res no ho indica. La qual cosa indicaria que s'ha implantat una certa creença que la cultura és una qüestió que es pot deixar en unes mans qualssevols, preferentment femenines, perquè les dones són més sensibles. És la maria de les àrees de govern. I no sé per què la meva intuïció em diu que l'ensenyament i la cultura congregaran, aquests quatre anys, molta tensió; i que, ergo, serà menester que hi hagi al capdavant persones especialment preparades per entendre i canalitzar tot allò que, presumiblement, aflorarà torrencialment en forma de reivindicacions de tota casta. Tant des del món de l'ensenyament com del de la cultura s'espera molt d'aquest curs legislatiu que és a punt de començar -un sol exemple recordat a l'atzar: la restauració de l'Institut Ramon Llull. Ja hi ha molta de gent amb les ungles esmolades -per afegir vivacitat a les possible reformes o, més directament, per rapinyar sous i prebendes. No els espera un camí de roses, als governants que es facin càrrec de la política cultural. Ara el món de la cultura ho voldrà tot, avui, de cop. El grau d'exigència serà molt alt, i les persones que hauran de donar resposta caldrà que siguin pesos pesants. Seria un error que els partits que es facin càrrec d'aquesta àrea l'emprassin simplement per donar un parell de sous i contribuir així al manteniment del partit. Aquesta tàctica podria donar resultats escandalosos, i el que no li convé a cap govern -sempre que les previsions actuals esdevenguin realitat- és dissenyar polítiques culturals inconsistents, pusil·lànimes o simplement contemporitzadores: la contestació es desbordaria: i si ja és greu que això succeeixi fent-se les coses bé, fer-les malament seria suïcida. No ha transcendit que a l'àmbit de les negociacions s'hagi detectat que la temperatura del món cultural ha pujat moltes dècimes. Qui sap si això significa que no hi han intervengut, a les negociacions, persones capacitades per entendre de què parlam quan parlam de cultura. La depauperació ideològica té a veure, i molt, amb l'esterilització cultural: els partits polítics en són una bona mostra, i al nostre país molt més que en d'altres. Bé, s'ha de veure.
Diari de Balears (15-VI-07)
Categories: literatura
ERC presenta Maria Mercè Roca com a candidata a Girona
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 19:11
'Una ètica republicana per a la Girona d'avui'. Aquest ha estat el títol de la conferència que ha fet l'escriptora Maria Mercè Roca durant la seva presentació com a cap de llista d'ERC per Girona a les properes eleccions municipals del 2015. Enmig d'un saló de descans del Teatre Municipal ple de gom a gom, Roca ha explicat els seus objectius com si es tractés d'una novel·la i ha ressaltat que la voluntat és convertir la capital gironina en una ciutat "republicana" potenciant el teixit empresarial i on la cultura sigui el "motor econòmic i eix vertebrador". "Ara més que mai és el temps del compromís, el temps de treballar per als altres. No es podia dir que no", ha explicat.
'Una ètica republicana per a la Girona d'avui'. Aquest ha estat el títol de la conferència que ha fet l'escriptora Maria Mercè Roca durant la seva presentació com a cap de llista d'ERC per Girona a les properes eleccions municipals del 2015. Enmig d'un saló de descans del Teatre Municipal ple de gom a gom, Roca ha explicat els seus objectius com si es tractés d'una novel·la i ha ressaltat que la voluntat és convertir la capital gironina en una ciutat "republicana" potenciant el teixit empresarial i on la cultura sigui el "motor econòmic i eix vertebrador". "Ara més que mai és el temps del compromís, el temps de treballar per als altres. No es podia dir que no", ha explicat.
La presentació de la nova cap de llista d'ERC per a Girona s'ha realitzat al saló de descans del Teatre Municipal de la ciutat, ple de gom a gom, i amb la presència de diverses personalitats i polítics de referència d'arreu de les comarques gironines. El periodista Mateu Ciurana ha estat l'encarregat de preparar el terreny i repassar la figura de Roca des d'un punt de vista entranyable. "És molt bona persona, capaç d'escriure bé, tenaç, intel·ligent i es sap organitzar perquè sinó no podria escriure els llibres que fa", ha apuntat. Ciurana ha explicat que va ser gràcies a un sopar amb Maria Mercè Roca que va escollir sumar cap a l'independentisme. "Crec que heu fet molt bé d'escollir-la i ara cal que entre tots l'ajudem", ha explicat. El periodista ha finalitzat la seva presentació recordant una cita que va fer Roca fa anys durant el pregó de les Fires de Sant Narcís al balcó de l'ajuntament. "En aquell cas vas dir que si ens agradava algú li diguéssim, doncs Maria Mercè m'agrades, m'agrades molt", ha exclamat.
Enmig d'aplaudiments, Roca ha pujat a sobre el petit escenari i ha llegit la conferència de presentació 'Una ètica republicana per a la Girona d'avui'. La cap de llista d'ERC ha començat explicant els seus orígens, el lligam que la uneix a la ciutat i perquè va decidir encapçalar la llista republicana per Girona. "Tres paraules són molt importants per a mi, ètica, republicana i Girona", ha remarcat. "El meu home em va dir 'suposo que diràs que no oi? I vaig pensar que ara més que mai és el temps del compromís. El temps de treballar pels altres. Que no es pot dir que no", ha explicat.
Tot seguit, Roca ha explicat el seu projecte de ciutat aprofitant la seva trajectòria com escriptora, narrant els seus objectius com si es tractés d'una novel·la i hagués d'explicar els escenaris, els personatges i el tema. "El meu projecte és fer de Girona una ciutat republicana perquè per a mi, el republicanisme és més que una filosofia política, és la filosofia de la meva vida i la meva manera de relacionar-me amb les persones", ha comentat. "Bàsicament és una doctrina que té dos manaments; ningú ha d'estar a sota de ningú i escoltar sempre l'altra part", ha assegurat.
Segons Roca, una ciutat s'assembla a una vida, "mai està acabada". Per això, la cap de llista d'ERC ha ressaltat que vol treballar per potenciar l'ètica, l'educació, la cooperació, el teixit empresarial i, sobretot, la cultura. "Avui més que mai la cultura té la responsabilitat i el poder de fer néixer una ciutadania dinàmica i inclusiva, cohesionada i crítica. Hem d'estendre la idea que la cultura és un motor econòmic de la ciutat, tant pel que fa a l'activitat de les empreses culturals com pel valor que representa per a la ciutadania tenir una oferta cultural potent", ha apuntat.
Per això, Roca s'ha marcat com a fita posar Girona "tot l'any al mapa d'Europa i la mediterrània". "Tenim Temporada Alta, el Temps de Flors, el Centre d'Arts Escèniques i hem de saber jugar les cartes i entendre que la cultura és per tothom", ha puntualitzat. La candidata republicana també ha posat èmfasis en el paper de les dones. "Les dones som creadores i hem de ser portaveus de la comunitat", ha comentat.
Després d'agrair a tots els assistents la seva presència i ajuda, Roca ha volgut finalitzar l'acte ressaltant que empren aquest nou projecte com a cap de llista republicana a Girona com si es tractés de fer un "màster". "No hi ha cap matèria que tingui a veure amb Girona que per a mi no sigui important, totes les matèries estan unides per un fil, les persones", ha explicat. Roca no ha volgut posar el punt i final sense demanar que "l'ajudin a estudiar i aprendre" per poder "comprendre".
La Federació Catalana d'Escacs no és acceptada per la Federació Internacional
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 18:47
La Federació Internacional d'Escacs ha denegat la demanda d'afiliació directa de la Federació Catalana d'Escacs. La federació catalana és una de les fundadores de la internacional però aquesta ha rebutjat la demanda poques hores després de ser presentada. La federació internacional ha modificat recentment els seus estatuts exigint que les federacions que demanen ser-ne membres directes siguin membres del Comitè Internacional Olímpic, cosa que en la pràctica equival a ser un país independent.
Continuen les mostres de suport a l'alpinista Juanjo Garra, que haurà de passar la tercera nit a vuit mil metres
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 18:35
El mal temps ha frustrat per segona vegada avui rescat de l'alpinista lleidetà Juanjo Garra (@juanjogarra) que dijous es va accidentar i es va trencar un turmell mentre feia el descens del Dhaulagiri, a l'Himàlaia, un cim de 8.167 metres d'altitud. L'helicòpter que havia d'intentar el rescat no ha pogut acosatar-s'hi, però segons sembla sí que l'han pogut veure. Ha estat el segon intent d'avui. En el primer, l'helicòpter, que només ha pogut arribar fins als 7.400 metres –Garra es troba en un punt prop als vuit mil metres–, sí que ha pogut salvar un escalador indi que feia dos dies que s'havia perdut. Això sí, aquest matí els companys d'expedició de Garra hi han pogut parlar per telèfon mercès al mòbil del xerpa Khexap, que és amb ell. 'Estan vius i bé', han dit en un nou apunt al bloc de Garra.
Per una altra banda, els tres xerpes que l'helicòpter va deixar ahir a la muntanya ja han arribat al camp 3 (7.200 m) i continuen pujant per arribar al punt on hi ha Garra, que ha passat aquesta segona nit amb acompanyat del xerpa Khexap. El pla consisteix a fer baixar Garra fins al camp 3, on estaria fora de perill. Però per a fer-ho calen més alpinistes i xerpes, car Garra no pot caminar i un sol xerpa no el pot carregar.
Per això, simultàniament, un altre grup d'alpinistes que es troben al Nepal, encapçalats pel català Ferran Latorre, proven de volar del campament base de l'Everest al del Dhaulagiri, a uns 300 quilòmetres de distància, per ajudar en el rescat. Amb tot, l'helicòpter tampoc no els ha pogut traslladar avui per causa del mal temps. L'objectiu és deixar aquests alpinistes experimentats tan amunt com sigui possible del Dhaulagiri, perquè entre ells i els xerpes desplacin Juanjo Garra on pugui ser evacuat per l'helicòpter de rescat.
Les mostres de suport es multipliquen
Mentrestant, les mostres de suport a Garra es multipliquen. Al Twitter, són molts els comentaris de catalans que li envien fent servir l'etiqueta #Dhaulagiri. Avui, a Lleida, la seva ciutat natal, els Castellers de Lleida li han dedicat un pilar per a donar-li ànims:
Els amics i familiar de Garra han fet aquest apunt al bloc per explicar els darrers esdeveniments:
'25 maig
5:00 AM – Ens comuniquen des del Camp Base del Dhaulagiri que els 3 sherpes que va deixar ahir l’helicòpter a 6300 m, es trobaven a les 7:00 del matí a l’alçada del C3 i continuaven pujant.
L’helicòpter es troba a Pokara bloquejat per la pluja. Esperem que en poca estona deixi de ploure i pugui aixecar-se. No tenim comunicació amb Juanjo, suposem que té el telèfon apagat per evitar malgastar la poca bateria que li queda.
9:42 AM – Enrique parla amb Juanjo i el sherpa i estan bé. Sembla que l’helicòpter els té localitzats però estan alts i creuen que no hi podran arribar. Estan a la mateixa traça que estan seguint els sherpes i es trobaran.
Aquest matí finalment des de Pokara l’helicòpter ha pogut sortir i arribar fins el Dhaulagiri. En la recerca d’en Kheshap i en Juanjo ha trobat un alpinista indú que feia dos dies estava perdut i del qual no teníem coneixement. A 7.400 metres ha realitzat el rescat de l’alpinista que ha estat traslladat i atès al camp base. No és la notícia que esperàvem tot i que és una gran notícia. Després l’helicòpter ha fet una segona sortida per continuar la recerca dels nostres companys però els forts vents l’han fet retrocedir. Malgrat tot els ha visualitzat en la mateixa traça que segueixen els tres sherpes. Esperem que aviat es puguin trobar i els puguin facilitar aliments, hidratació, medicaments i escalfor.
Sabem també que mitjançant un telèfon mòbil que porta en Kheshap s’han pogut posar en contacte amb el Camp Base. Estan vius i bé.
Ara l’helicòpter no podrà continuar el rescat ja que les condicions meteorològiques són pèssimes (forts vents i manca de visibilitat). S’ha decidit organitzar el dispositiu perquè els alpinistes que estan preparats en el camp base de l’Everest (Ferran Latorre, Àlex Txikón, Jorge Egocheaga i Damiám Benegas) puguin ser traslladats fins el camp base del Dhaulagiri per ajudar demà en les tasques de rescat.
Segur que Kheshap i Juanjo han sentit durant tota la nit les paraules i la força que des d’aquí tots els seus companys i la seva família els hi han enviat.'
El pas dels Maulets, de Pau Tobar
tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Ds, 25/05/2013 - 18:18
El pas dels Maulets, de Pau Tobar
Edicions Bullent, 2013
Sinopsi
Alícia i Toni són dos amics que apuren les darreres setmanes d'un tranquil estiu a Altea. Unes vacances deliciosament rutinàries fins que un misteriós personatge es creua en les seues vides. Des d'aleshores es veuran immersos en un trepidant viatge a través del temps resseguint escenaris d'un conflicte que canviarà per sempre més la història del nostre poble. Rere el pas dels maulets, els joves crearan sense sospitar-ho el seu propi camí d'estima i rebel·lia. L'enigma que han de resoldre Alícia i Toni ens acosta a la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. Uns fets transcendentals que, tot i ser presents al currículum d'Història i Llengua de secundària i batxillerat, sovint passen desapercebuts en la voràgine del curs.
Categories: literatura
Isabel Vallet nova diputada de la CUP, en substitució de Georgina Rieradevall
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 18:04
La diputada de la CUP-Alternativa d'Esquerres al Parlament, Georgina Rieradevall, serà substituïda per Isabel Vallet durant les properes setmanes. La CUP ho ha fet públic aquest dissabte mitjançant un comunicat en què al·lega motius personals per justificar la baixa de Rieradevall. Segons la CUP, la fins ara diputada ha decidit renunciar a l'acta i facilitar la incorporació d'una nova persona després de veure que la dedicació que li suposa la seva tasca a la cambra, sent membre d'un grup petit, i la manera com vol afrontar la seva maternitat, no li permeten exercir l'activitat parlamentària amb la intensitat que desitjaria.
Georgina Rieradevall va assumir l'acta de diputada durant els últims mesos de gestació i va ser mare ja iniciat el període de sessions, fet que la va obligar a absentar-se durant alguns plens i a delegar el seu vot. En el seu lloc, entrarà la següent membre de la llista, Isabel Vallet Sánchez, que ocupava el número 4 a la circumscripció de Barcelona. Nascuda a Benicull de Xúquer (Ribera Baixa) l'any 1981, és llicenciada en Dret, màster en Dret Penal i en Gestió de l'Administració Pública i DEA en Dret Penal. Ha viscut a Castelló de la Plana i és sòcia del Casal Popular de Castelló. Treballadora interina de l'administració autonòmica, actualment viu a Barcelona i és militant de la CUP de Gràcia i d'Endavant OSAN.
Georgina Rieradevall (CUP) renuncia a l'acta de diputada i serà substituïda per la valenciana Isabel Vallet
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 18:04
La diputada de la CUP-Alternativa d'Esquerres al Parlament, Georgina Rieradevall, serà substituïda per Isabel Vallet durant les properes setmanes. La CUP ho ha fet públic aquest dissabte mitjançant un comunicat en què al·lega motius personals per justificar la baixa de Rieradevall. Segons la CUP, la fins ara diputada ha decidit renunciar a l'acta i facilitar la incorporació d'una nova persona després de veure que la dedicació que li suposa la seva tasca a la cambra, sent membre d'un grup petit, i la manera com vol afrontar la seva maternitat, no li permeten exercir l'activitat parlamentària amb la intensitat que desitjaria.
Georgina Rieradevall va assumir l'acta de diputada durant els últims mesos de gestació i va ser mare ja iniciat el període de sessions, fet que la va obligar a absentar-se durant alguns plens i a delegar el seu vot. En el seu lloc, entrarà la següent membre de la llista, Isabel Vallet Sánchez, que ocupava el número 4 a la circumscripció de Barcelona. Nascuda a Benicull de Xúquer (Ribera Baixa) l'any 1981, és llicenciada en Dret, màster en Dret Penal i en Gestió de l'Administració Pública i DEA en Dret Penal. Ha viscut a Castelló de la Plana i és sòcia del Casal Popular de Castelló. Treballadora interina de l'administració autonòmica, actualment viu a Barcelona i és militant de la CUP de Gràcia i d'Endavant OSAN.
Hermann Tertsch, periodista de l'ABC i Telemadrid, aplaudeix l'execució de Companys
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 17:10
El periodista del diari ABC i de Telemadrid, tertulià habitual d'Intereconomía, i ex-corresponsal i cap de redacció del diari El País, Hermann Tertsch, ha encès una forta polèmica avui a Twitter aplaudint l'execució de Companys. En un piulet, ha dit: 'ERC es querellarà contra l'estat per l'afusellament de Companys. De les poques execucions de Franco que hauria aplaudit tota la democràcia.' Tertsch es refereix a la querella que en els pròxims dies presentarà Esquerra a l'Argentina per l'assassinat a mans del franquisme del president de la Generalitat Lluís Companys i de dos diputats i quaranta-tres batlles del partit. L'anunci es va fer ahir en el marc del procés obert per la Xarxa Ciutadana de Suport a la querella Argentina contra els crims de franquisme (Xarxa-Aqua), que agrupa més de setanta col·lectius de víctimes de la dictadura.
El piulet de Tertsch
ERC se querellará contra el Estado por el fusilamiento de Companys. De las pocas ejecuciones de Franco que habría aplaudido toda democracia.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Com era d'esperar, la piulada ha tinugt una forta redacció a la xarxa, amb piulets com aquest de Pilar Rahola, que ha qualificat Tertsch de 'Feixisme pur'…
Captura del tuit de Hermann Tertsch aplaudiendo el fusilamiento de Lluís Companys. Fascismo puro twitter.com/RaholaOficial/…
— Pilar Rahola (@RaholaOficial) 25 de maig de 2013--- o aquest altre del diputat de la CUP, David Fernàndez, que especifica quins en quins delictes incorre Tertsch aques comentari. 'Al codi penal vigent és enaltiment, humiliació i menyspreu. Article 578. I també d'incitació a l'odi. Article 510'
.@raholaoficial Al codi penal vigent és enaltiment, humiliació i menyspreu. Article 578. I tb d'incitació a l'odi. Article 510.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) 25 de maig de 2013Amb tot, Tertsch no ha rectificat pas i, ans al contrari, ha continuat defensant la seva posició amb una nova sèrie de piulades:
Todas las democracias de la época condenaban la traición con pena de muerte. Y no solían conmutarla. Hoy muchos tienen suerte ya no se haga.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013A los que se quejan del fusilamiento de Companys, les sugiero protesten en Francia por la ejecucion de Laval. Les miraran con a marcianos.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Se respetaba a Companys como una víctima más de la trágica historia de España. Pero si quiere querellarse por ella, habrá que explicarla.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Mirar con honradez al pasado es premisa para la decencia. La mentira antifranquista envenena a España. Y Cataluña ha enloquecido por ella.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Para esta camada educada en la mentira, la antifranquista y la añadida del nacionalismo catalán,hay que estar borracho para decir la verdad.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Ninguna democracia -ni yo- aplaude ningún fusilamiento. Pero todas las democracias en aquella época fusilaban por traición y sedición.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013A Pierre Laval lo fusilaron por lo mismo que a Companys.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013La ignorancia es peor aun que el fanatismo de estos neneguayomines nacionalistas que se ponen a vomitar ante el sentido común.
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 25 de maig de 2013Obrint Pas: Vídeos furtius d'aquest cap de setmana al CAT
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 16:00
Els Obrint Pas van exhaurir, en menys d'una setmana, les entrades per les tres actuacions acústiques que fan aquest cap de setmana al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de la vila de Gràcia. Ahir van fer dos concerts i no és d'estranyar que els privilegiats que van poder assistir-hi no es poguessin estar de gravar fragments amb els mòbils. Tant és així que a YouTube ja se n'hi pot trobar una bona mostra.
Vegeu ací la cançó 'I si demà no tornara':
I ací la cançó 'Records':
I, finalment, vegeu ací el fragment final del concert, de quinze minuts en què el públic no va parar de cantar alçant-se de les cadires, en què s'hi poden veure, entre d'altres 'La Flama', 'La Malaguenya', 'Alegria' i la tradicional 'Volem, volem la independència, volem Països Catalans':
Tres cançons de Manel al Primavera Sound
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 16:00
Manel va presentar dijous a l'escenari Ray-Ban Stage del Primavera Sound el seu tercer disc, 'Atletes, baixin de l'escenari'. Ahir, el festival va anunciar que l'emetria íntegre en diferit a través de YouTube, però l'emissió en bones condicions va durar poc més de mitja hora: a partir d'aleshores va funcionar de manera interrompuda. Ara, però, el festival ha decidit publicar tres cançons en vídeo del concert de dijous: 'Mort d'un Heroi Romàntic', 'Benvolgut' i 'Teresa Rampell'.
En els vídeos es pot sentir, d'altra banda, com el públic comença a cridar 'Independència' al final de 'Benvolgut' i, més tímidament, al principi de 'Teresa Rampell'. L'edició fet dels vídeos, però, molt ajustada al començament i al final de cada cançó, no permet d'escoltar-ho durant més d'un parell de segons. Heus-les ací:
Mort d'heroi romantic:
Benvolgut:
Teresa Rampell:
Sa Pobla i la literatura catalana contemporània: Miquel López Crespí
literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Ds, 25/05/2013 - 14:15
...un artista de la paraula, que viu lliurat exclusivament a la seva obra, sinó un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han dexercir els escriptors. Molt vinculat als moviments polítics de lesquerra, va dur una intensa activitat política clandestina durant el franquisme i la transició democràtica, època en què va patir diverses detencions i interrogatoris per part de la policia i, lany 1976, fou internat a la presó per la seva militància contra la dictadura. (Pere Rosselló Bover)
Avui, esser escriptor a Mallorca equival gairebé a esser un marginat, a patir el menyspreu i loblit. Som força lluny daquells temps en què els intel·lectuals eren considerats els capdavanters de la comunitat, els benefactors del poble, els herois que amb el seu esforç feien avançar la col·lectivitat. Avui els intel·lectuals són arraconats pel poder que només amb excepcions molt comptades recau generalment en persones mediocres i poc conscients del valor de la cultura. Tanmateix, els poderosos necessiten dels intel·lectuals per lluir-los públicament, car els consideren un element decoratiu imprescindible. Com tot i com tothom, per a ells els intel·lectuals només són per utilitzar-los quan i com els convé i, després, llançar-los a les deixalles. (Pere Rosselló Bover)
L'escriptura contra la destrucció
Pere Rosselló Bover.
Per Pere Rosselló Bover.1
La dedicació de Miquel López Crespí (sa Pobla, 1946) a la literatura constitueix un dels casos més singulars de les lletres catalanes, car avui és un dels pocs escriptors catalans que han assolit una autèntica professionalització, sense dedicar-se a la literatura de consum ni renunciar a la qualitat de les seves obres. Autor polifacètic, ha conreat tots els gèneres: novel·la, narració, poesia, teatre, assaig... La seva obra abasta un nombre de títols que resulta difícil de relacionar exhaustivament, sense caure en oblits lamentables. En poesia ha seleccionat bona part de la seva obra poètica a Antologia (1972-2002) (2003), on trià poemes procedents de llibres com Foc i fum (1983), Tatuatges (1987), Les Plèiades (1991), El cicle dels insectes (1992), Els poemes de lhorabaixa (1994), Punt final (1995), Lobscura ànsia del cor (1996), Planisferi de mars i distàncies (1996), Llibre de pregàries (2000), Revolta (2000), Record de Praga (2000), Un violí en el crepuscle (2000), Perifèries (2001), Rituals (2001), Temps moderns: homenatge al cinema (2003), Cercle clos (2003), a més dalguns poemaris inèdits. Com a narrador, just en els últims anys ha publicat Lamagatall (1999), Corfú (1999), Núria i la glòria dels vençuts (2000), Estat dexcepció (2001), Un tango de Gardel en el gramòfon (2001), La novel·la (2002), El darrer hivern de Chopin i George Sand (2004) i Corambé (2004). En el gènere de la narrativa juvenil és autor dHistòries per a no anar mai a lescola (1984) i de La Ciutat del Sol (1998). Com a autor dramàtic, anotem les peces Autòpsia a la matinada (1976), El cadàver (estrenada el 1996) i Acte Únic (2000). Tants de títols i tantes pàgines, en un home jove només poden esser el símptoma inequívoc duna vocació irrenunciable gairebé duna malaltia envers la literatura. Allò que tan gràficament expressa la nostra llengua amb el substantiu «lletraferit».
Però Miquel López Crespí no és un creador, un artista de la paraula, que viu lliurat exclusivament a la seva obra, sinó un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han dexercir els escriptors. Molt vinculat als moviments polítics de lesquerra, va dur una intensa activitat política clandestina durant el franquisme i la transició democràtica, època en què va patir diverses detencions i interrogatoris per part de la policia i, lany 1976, fou internat a la presó per la seva militància contra la dictadura. Però el seu compromís social, nacional i lingüístic no significa i, fins i tot, nés tot el contrari el seguiment dunes consignes polítiques determinades. Els textos aplegats a Cultura i transició a Mallorca en són una mostra, igualment com ho eren els volums anteriors, als quals sembla continuar: Lantifranquisme a Mallorca (1950-1970) (1994), Cultura i antifranquisme (2000), No era això: memòria política de la transició (2001) i Literatura mallorquina i compromís polític (2003).
En aquesta reflexió sobre el país i la cultura, López Crespí analitza la situació de la gent de lletres a la nostra terra i es pregunta quina ha desser la seva funció en la nostra societat, tal com també ho plasmà amb un cert humor negre a La novel·la. Avui, esser escriptor a Mallorca equival gairebé a esser un marginat, a patir el menyspreu i loblit. Som força lluny daquells temps en què els intel·lectuals eren considerats els capdavanters de la comunitat, els benefactors del poble, els herois que amb el seu esforç feien avançar la col·lectivitat. Avui els intel·lectuals són arraconats pel poder que només amb excepcions molt comptades recau generalment en persones mediocres i poc conscients del valor de la cultura. Tanmateix, els poderosos necessiten dels intel·lectuals per lluir-los públicament, car els consideren un element decoratiu imprescindible. Com tot i com tothom, per a ells els intel·lectuals només són per utilitzar-los quan i com els convé i, després, llançar-los a les deixalles. El malestar del món de la cultura no sha produït debades i, fins i tot, resulta difícil creure que els autèntics artistes i pensadors es puguin sentir còmodes en un món com el nostre, dominat per la injustícia, a no ser que hagin adoptat el cinisme com a norma de vida. Al poder, li interessa tenir en les mans una massa fàcil de manipular, dòcil i dúctil, narcotitzada a base de productes de consum, de futbol i de televisió. El retrat pot semblar fàcil i tòpic, però no per aquest motiu resulta menys cert. Tot allò que faci pensar la gent és, per tant, una nosa inoportuna, un destorb en lavanç duns plans perfectament traçats des de dalt, que no saturen davant les persones, les cultures o les llengües.
Aquesta situació, més o menys universal no podia esser daltra manera en un món globalitzat, encara és més delicada quan es tracta duna societat com la mallorquina, desenvolupada econòmicament als anys 60 i 70 gràcies al turisme, en la qual les classes dirigents sovint han fet ostentació dincultura, de desarrelament i de manca de principis. Què es pot dir duna comunitat on la majoria dels joves renuncien a tenir un títol universitari per fer de criat a un hotel o a un restaurant? Quina casta de país «desenvolupat» és aquest? No és estrany que aquí lescriptor català hagi de lluitar, per afegitó, amb una multitud de factors en contra que li dificulten la labor. Ja no es tracta de no poder viure dun treball que exigeix la màxima concentració i tot el temps del món, ni de restar al marge dels reconeixements oficials, ni de treballar per pur altruisme i haver de patir crítiques i desdenys dalguns companys; sinó dhaver de lluitar contra un poder polític i social que, sense cap escrúpol, menysprea i persegueix la llengua i la cultura del país per tal dimposar-nos-en una altra que no és nostra. Dun poder que sentesta a destruir en lloc de construir. No sentén daltra manera que, dençà de la mort de Franco lany 1975, ara farà trenta anys, la normalització lingüística dels Països Catalans hagi avançat tan poc, si no és que en alguns aspectes ha retrocedit, sobretot a les Illes Balears i al País Valencià. A les Balears la situació actual, després de la victòria del Partit Popular a les eleccions del maig del 2003, és força eloqüent. Daleshores ençà el llistat datemptats engegats i planificats pels conservadors des del Govern Balear amb el suport del nacionalisme de dretes contra la llengua i la cultura catalanes shan multiplicat escandalosament: tancament de Som Ràdio pel simple fet demetre en català, devaluació de lexigència dels coneixements del català als funcionaris, regal del nivell C a tots els estudiants de quart dESO, introducció del bilingüisme a lescola (que, fins ara, era lúnic sector de la nostra societat que havia assolit uns mínims de normalització), atacs i menyspreus sistemàtics contra el professorat per part de les autoritats autonòmiques, introducció duns premis Ciutat de Palma en castellà per tal de minoritzar els guardons en català, compra multimilionària dun centre cultural inservible a un actor ianqui a canvi duna simple promesa de fer propaganda turística, creació duna emissora de televisió bilingüe i espanyolitzadora, obstaculització de la recepció de TV3 i del Canal 33 a bona part de les illes, demolició del nostre patrimoni arqueològic més valuós, destrucció del medi ambient amb grans obres viàries i urbanístiques que desequilibren el territori, supressió de la Junta Avaluadora de Català, trencament amb lInstitut Ramon Llull per tal de simbolitzar la ruptura cultural i lingüística entre Catalunya i Balears... En voleu més proves? Potser, quan aquestes línies es publiquin, el llistat encara haurà crescut. Voleu més mostres de mala fe, dincultura i de manca destimació al nostre país? Com shan de sentir els intel·lectuals en un context com aquest? Tanmateix, el poder polític leconòmic, cal dir-ho, encara sol tenir més poques manies de tant en tant engega maniobres confusionàries, destinades a fer creure a lopinió pública les seves bones intencions i, sovint amb quatre miques ridícules o amb simples promeses, aconsegueix el suport duna petita minoria dintel·lectuals. Uns intel·lectuals que sovint pensen només en la seva salvació individual i, ja desavesats de la lluita, es mostren incapaços darticular ni una sola acció conjunta contra totes aquestes agressions. En aquest panorama, quin ha desser el paper dels escriptors balears davui? En teoria, la resposta és fàcil. A la pràctica, però, es fa difícil trobar una solució clara. Per això, llibres com Cultura i transició a Mallorca poden contribuir a clarificar quins han desser els objectius, les aspiracions i les estratègies dels lletraferits. No debades conèixer la història, saber don venim i quin és el nostre passat, ens pot ajudar a clarificar la nostra identitat i a esbrinar el camí cap a on hem danar.
Tot i que els materials aplegats a Cultura i transició a Mallorca una procedència diversa, el conjunt es caracteritza per una palesa unitat. Es tracta de textos escrits amb motiu de presentacions de llibres la majoria de lautor mateix, darticles sobre lexperiència viscuda en uns anys i en uns llocs determinats, de pròlegs, devocacions, dhomenatges, etc. El conjunt es pot definir com una espècie de memòries, més o menys fragmentàries, atès el seu origen, en què Miquel López Crespí deixa constància del temps viscut i de lobra realitzada. Al capdavall, la paraula escrita és larma més eficaç contra loblit i el pas del temps. En línies generals, shi detecten quatre grans blocs, que tenen com a denominador comú la lluita per la cultura catalana i loposició al franquisme i a les seves seqüeles actuals. Alguns articles recreen episodis concrets de la dictadura i de la transició, ens mostren la situació en aquests anys en un àmbit concret (la cultura, la política de la clandestinitat, lEsglésia compromesa dels anys 60, la coneixença del nacionalisme irlandès, etc.) o ens presenten la feina realitzada per alguns personatges (Francesc de B. Moll,Arturo Van den Eynde, Carles Manera, etc.). Precisament, arran del filòleg i editor Francesc de B. Moll, Miquel López Crespí explica que lobjectiu del seu treball és «aportar el nostre granet darena en aquesta batalla per la recuperació de la nostra memòria històrica, en la promoció de lús social de la llengua catalana». En el fons daquesta revisió del passat hi ha, no ho podem oblidar, una certa nostàlgia daquella època en què els joves compromesos, com el nostre escriptor, actuaven moguts per la «militància abnegada», la «renúncia personal, lesperit de sacrifici» i la «justa combativitat envers la utopia i la llibertat». Una manera dactuar que ara resulta gairebé impensable. Tots aquests treballs es mouen entre lanàlisi i la memòria i combinen lestudi objectiu amb la impressió personal. Daquí que tenguin interès tant per conèixer el passat i els seus protagonistes, com per aprofundir en el pensament, en les opinions i en les vivències del nostre autor.
Les altres línies del llibre se centren en tres àmbits més concrets que lanterior: el cinema i el seu paper en la lluita democràtica, les revisions de la producció de diversos escriptors i intel·lectuals catalans i, finalment, algunes de les obres de Miquel López Crespí. La influència del cinema durant la dictadura i la transició dóna lloc a una sèrie darticles, com «El cinema i la censura feixista», «Revistes i llibres de cinema en els anys seixanta i setanta» o «El cinema de la transició». Sovint els records personals es barregen amb el comentari de llibres ja clàssics sobre el tema. No oblidem que López Crespí ha dedicat tot un poemari, Temps moderns, al ressò que el cinema ha tengut en la seva experiència vital. Com bona part de la seva generació, el nostre autor durant la joventut va descobrir en el cine una nova font de cultura, de reflexió i danàlisi. Així, subratlla el paper que aleshores sobre ell varen exercir el cinema i els llibres de cinematografia, perquè «Estudiar el setè art com a una de les més avançades formes dart del segle XX; relacionar la seva evolució i els aspectes que tenia i té! aquest nou art amb la informació, la construcció de nous mites per a la humanitat, com a instrument de control ideològic damunt el poble i com a forma revolucionària dalliberament de les consciències, ens proporcionava imprescindibles elements de coneixement. Per això, tots aquests llibres publicats a finals del seixanta i començaments del setanta referents al cinema eren eines utilíssimes en el nostre despertar personal i col·lectiu.» Altres vegades López Crespí comenta la producció de directors com Orson Welles o Stanley Kubrick, perquè «han marcat per sempre la nostra vida, deixant marques indelebles en la nostra sensibilitat», «han ajudat a modificar la nostra pràctica quotidiana davant la vida i ens han empès, com un huracà, a sintonitzar, no de boqueta, sinó amb les accions diàries, el que ells proposaven amb el seu art, amb les seves rebels propostes estètiques i ideològiques.»
La tercera línia consisteix en una sèrie de retrats descriptors i dintel·lectuals catalans, com Francesc de B. Moll, Gonçal Castelló, Llorenç Capellà, Miquel Julià, Valerià Pujol, etc. Dentre tots, crec que cal destacar el capítol titulat «Els nostres: Gonçal Castelló, un escriptor marginat», perquè ens ofereix una sèrie de dades sobre les relacions daquest escriptor valencià amb Mallorca, així com el seu paper en la lluita antifranquista i en la defensa de la llengua i de la cultura catalanes. La reflexió sobre la marginació que alguns intel·lectuals pateixen és un dels motius recurrents del llibre. Llegint aquests textos, hom comprèn larbitrarietat i, per tant, la injustícia amb què es produeix avui la recepció de lobra literària, per part de crítics, editors, estudiosos, professors universitaris, periodistes, creadors dopinió, etc. També trobam aquest mateix tema en molts dels capítols que parlen dobres pròpies que López Crespí recull en aquest volum, la majoria dels quals són discursos motivats per les presentacions de llibres com LAmagatall, Cultura i antifranquisme, Record de Praga, Antologia (1973-2003), La Ciutat del Sol, Lletra de batalla, El darrer hivern de Chopin i George Sand o Corambé Cal dir que aquests textos contenen informacions que, sens dubte, poden esser útils per comprendre millor els llibres de Miquel López Crespí i comparteixen amb la resta del volum la idea de formar part duna espècie de vastes memòries, duna lluita intensa contra el desmemoriament.
Contra els que pensen que avui, perquè la gent llegeix poc i hi ha una inflació de títols a les llibreries, caldria racionalitzar les publicacions, es pot esgrimir que les idees, en un món en què alguns voldrien un únic pensament, no poden esser dosificades. A la comoditat de tenir una dotzena descriptors de referència i doblidar la resta sense ni tan sols llegir-los hem doposar la tasca immensa de voler-los conèixer tots o, almenys, dintentar-ho. Aquesta és, en la meva opinió, una de les funcions que Cultura i transició a Mallorca pot complir: fer sentir una veu solidària, compromesa amb les causes justes i amb els lluitadors injustament ignorats. És el que Miquel López Crespí ha pogut fer perquè, part damunt de tot, és un home lliure en un món dimposicions i de cadenes sovint invisibles.
Pròleg al llibre de Miquel López Crespí Cultura i transició a Mallorca.
Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006). Podeu fer les comandes a la vostra lliberia habitual o al telèfon de l´editorial: 971-650618 (de 7h. a les 15h.)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Categories: literatura
Camats demana un pacte català per preparar la negativa del govern espanyol al referèndum
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 13:52
La copresidenta d'ICV, Dolors Camats, ha demanat un pacte nacional català pilotat des del Parlament, que sigui més plural en lideratge i composició i amb més participació ciutadana, per quan arribi el moment en què 'el govern espanyol no accepti la via del referèndum'. Al consell nacional de la formació ecosocialista celebrat aquest dissabte, Camats ha anunciat un acord amb Izquierda Unida que parteix dels 'valors compartits del dret de decidir' i que assegura que pot garantir una sortida a l'encaix entre Catalunya i Espanya.
Iniciativa també ha anunciat una resolució amb el partit verd europeu anomenada 'sostenibilitat contra austeritat' per construir una alternativa a les 'polítiques antitroika a través de la solidaritat i polítiques sostenibles'. Camats ha reclamat al president de la Generalitat, Artur Mas, que deixi de convocar cimeres i actuï, que faci un pols a l'estat amb 'uns pressupostos que no acatin l'estatus quo sinó que ens permetin sortir de la crisi.'
Per Camats, Mas és 'incapaç de posar projectes en pràctica' que podrien ajudar a millorar l'economia com la fiscalitat verda o l'impost de successions, i ha demanat a la Generalitat que posi solució a situacions com les preferents i la caducitat dels convenis laborals.
Fabra dóna la cara per Rita Barberà, que anuncia que serà candidata el 2015
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 13:26
'Em tornaré a presentar i tornarem a guanyar'. Amb aquestes paraules la batllessa de València, Rita Barberà, deixava clara la intenció de tornar a concórrer a les eleccions municipals i sortia al pas de la possibilitat que sigui encausada pel jutge que investiga el cas Nóos de corrupció. Però també el president de la Generalitat, Alberto Fabra, de qui s'havia dit que mesuraria el seu suport a Barberà i Camps pel possible encausament, ha expressat sense embuts el suport a la batllessa. 'Rita, avui més que mai, et vull mostrar tot el meu suport i el del partit, que saps que el tens', ha dit el president. De Camps, això sí, no n'ha dit res.
Tots dos han fet aquestes declaracions durant l'acte d'homenatge al president Fabra amb motiu del primer aniversari al capdavant del PP valencià. Barberà ha afegit que mai no ha fet cap pas enrere i ha afegit: 'aquí l'únic que desgasta és estar 22 anys a l'oposició. Per molt que ens vulguin esborrar de l'escena política els asseguro que tornarem a guanyar les eleccions'.
El cas és que el jutge Castro que investiga el cas Nóos ha demanat a les Corts Valencianes que certifiquin la condició d'aforats de Camps i Barberà com a tràmit previ per elevar al Tribunal Superior de Justícia una exposició dels fets pels quals els podria encausar. En una interlocutòria, el jutge obre així la porta al possible encausament dels dos dirigents del PP, que per la seva condició d'aforats haurien de ser investigats pel TSJPV.
Els noms de Camps i Barberà han aparegut en diverses ocasions durant la instrucció de la causa, en relació a la tramitació del Valencia Summit. L'Institut Nóos va rebre un milió i escaig per cadascuna de les tres edicions d'aquest certamen, tot i que el cost real era d'uns 300.000 euros, segons els investigadors. Justament, l'ex-soci d'Urdangarin Diego Torres va fer arribar al jutge un text en què detallava les reunions amb Camps i Barberà.
Desallotjat el rectorat de la UB
Vilaweb - Ds, 25/05/2013 - 12:16
La Universitat de Barcelona (UB) ha justificat el desallotjament de la cinquantena d'estudiants i professors que mantenien ocupat el vestíbul principal de l'edifici històric del centre per la 'violència exercida' a l'impediment de la celebració del Consell de Govern, que aquest divendres tenia previst aprovar els comptes per al 2013, un pressupost que preveu la retallada de l'1,5%.
Segons la universitat, el desallotjament, que s'ha produït aquesta matinada amb el concurs dels antiavalots dels mossos d'esquadra, ha estat autoritzat per 'la no acceptació de les vies de contacte i aproximació' de la universitat amb els tancats, que van iniciar la seva protesta dijous. Els estudiants, però, han denunciat que en el desallotjament la policia ha actuat amb violència i que s'han ocasionat ferides lleus a deu persones. No hi ha hagut detinguts, però sí que s'han identificat uns quants dels tancats, que no han parat de cridar contra el rector de la universitat, Dídac Ramírez, per haver autoritzat l'actuació policíaca.
'Ens desallotgen. No hi ha hagut càrrega, però sí violència a l'hora d'aixecar la gent del terra. Algunes hem sortit amb identificació. Moltes encara estan a dins', relatava la Ruth, membre de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (PDUP). Altres estudiants desallotjats han explicat que els policies els han ficat el dit a l'ull i els han torçat els canells per fer-los aixecar. Vegeu ací aquest vídeo del desallotjament, enregistrat pels mateixos desallotjats:
Els ocupants demanaven a l'equip de govern encapçalat per Ramírez i no reduís el personal docent i el PAS de cara al curs vinent. A més, exigeixen la derogació de la pujada de taxes per als estudants i la recuperació d'ajudes econòmiques reclamant transparència en els pressupostos de la UB. De fet, els tancats al rectorat van impedir ahir divendres la reunió del Consell de Govern de la UB que havia d'aprovar els pressupostos. És la segona vegada que les protestes forcen la suspensió de la sessió de l'òrgan de la UB: una concentració d'estudiants va fer el mateix el 17 d'abril passat.
Fonts de la UB van explicar que la no aprovació està retardant també la creació de noves places, nous ajuts i altres aspectes importants per al funcionament del centre el curs vinent.
