tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau
Cicatrius de tauleta
Cada cicatriu que mostra la tauleta de la nostra sala d’estar, entre els sofàs i la tele, té una història al darrere, o, potser més ben dit, al davant. Històries que inventava el nostre fill, fent-la servir de decorat dels seus jocs, base de construccions, paisatge d’aventures, ball de gegants, circuit de curses, taller de reparacions, i mil ocurrències més que patia pacient la pobra tauleta, amb silenci i resignació de fusta massissa. Ara que ell té altres distraccions i que comença a volar, podríem jubilar-la, canviar-la per una altra de nova, però no som tan desagraïts. Es queda de moment amb nantros, compartint l’enyorança i el futur.
Maria Gas de Cid visita Tens un racó dalt del món
En podeu escoltar un fragment en aquest enllaç.
Ricardo Gascón, de diLLUMs d’arts al forn, recomana els llibres Réquiem por un campesino español, de Ramón J. Sender i Quaderns deltaics, de de Josep Igual.
I més coses com el nanoconte final.
El programa es podrà veure en directe el 16 de gener a les 22 hores, i posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat
paisatge amb figures
Durant les meves passejades per la vora de l’Ebre sempre és un plaer gaudir del paisatge canviant de colors, de llum, de formes, d’emocions. En faig moltes fotografies, que penso que són sempre quasi iguals, només quasi iguals. Però si a la imatge hi apareix alguna figura humana, la temptació ja és excessiva i irresistible. M’atrau la gent, o les parelles, sovint assegudes, o aturades, potser en silenci, admirant el devenir de l’aigua i dels minuts.
Encesa pels drets humans
diLLUMs d'arts al Forn hem participat a l'acte Encesa pels drets humans, a Tortosa. Carme Cruelles, Ernest Redó i jo mateix hem llegit tres poemes. En el meu cas, el poema Nadal de 1968, de Zoraida Burgos
Sonet per a Emigdi
L'Emigdi Subirats, amb la seva capacitat creativa i la seva generositat, sovint escriu sonets dedicats a amics i amigues de lletres.
Mai se m'havia passat pel cap escriure'n un, de sonet, crec que no és lo meu, però l'Emigdi bé que se'n mereix un:
Escriure un sonet pendent de la rima?
Un sol i el dedico al gran Emigdi.
Ferm d’idees, de genolls sols es vincla
si esmenta un vers ambientat a l’exili.
El Messi camp-redonenc de les lletres,
excels biògraf des de Font de Quinto.
De llengües, te l’ànima de bon mestre,
el català ama més que mossèn Cinto.
Memòria prodigiosa, font de dades,
deu treballar quan dorm, és incansable;
si li demanes ajut, mai no et falla.
Deixeble dels més grans, en fa homenatge,
fa de recer als jóvens, sense peatge;
un escriptor amic així, prou no es paga.
Proses de l'entreclaror, de Jordi Llavina, a Tortosa
Us deixo la lectura d'un fragment
Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte
Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte. Lectura dedicada a l'amic Ricardo Gascón, perquè sé que li agrada molt el llibre, perquè li agrada comprar-ne exemplars i regalar-los, perquè estima les arrels de poble que compartim, i perquè sí.
Andana Jones
Ja tarden les estacions de tren en posar una Andana Jones, per a destins pens d’aventures.
Aquell "són ells" que tranqui·litza, de vegades perillós
Quan era petit a Cornudella, sovint se n’anava l'electra. Mon pare baixava a veure si havien saltat els ploms. Si comprovava que els ploms estaven bé, la conclusió era que “són ells”. També de vegades la televisió canviava l’emissió habitual per milers de punts negres i blancs que ballaven, i per un brogit que els de la meva generació tenim gravat a la memòria. La primera opció era aixecar-se i donar un parell de cops al lateral de l’aparell, amb ritme i força adients. Si el programa que estàvem veient no tornava, sospiràvem i dèiem “són ells”. En aquests casos, “ells” eren Fecsa i Televisión Española (l’única llavors). “Ells” era un concepte vague, impersonal, llunyà. Aquesta responsabilitat que queia en “ells” ens tranquil·litzava i resignava alhora; no hi podíem fer res, nantros.
L’existència d’un “ells” a qui carregar-li la responsabilitat o, millor encara, la culpa de tot, és molt pràctic, tant si “ells” és una empresa elèctrica, com si és un col·lectiu religiós, nacional, polític o social, preferentment d’un altre color. I així funciona el món, o el fan funcionar.
La il·lusió a cobert d'uns exòtics animals
Matí, 5 de gener; aquest vespre arriben els Reixos.
Al costat de l’arbre de Nadal de la plaça de l’Ajuntament han posat unes
girafes enormes, no a escala natural, però sí prou grans, de fusta, folrades
imitant el model d’aquests enigmàtics animals.
Dos xiquets no resisteixen la temptació de
jugar-hi a sota. Van d’una cama a l’altra, mirent enlaire cap a la panxa de les
bèsties, curiosos. S’imaginen que és “casa”, o un espai misteriós i especial on
s’hi troben a cobert. Les acaronen, fins on arriben amb les seves manetes. El
tacte deu ser suggerent i suau, potser irradia aventures i possibilitats, o els
transporta a llunyans i exòtics escenaris; molt més, espero encara, que una
freda, llisa i falsament lluminosa pantalla.
Tres contra un seria abusar
A la verduleria, un xiquet plora i crida: “Enciam,no, enciam, no!” Bé, plorar, plorar, no plora; berreja histriònicament, utilitzant l’arma de destrucció massiva que li funciona millor. La mare explica a la caixera que volia un juguet, però... La caixera, per solidaritat generacional, li dona la raó i, de cara al xiquet, argumenta que en tres dies arribaran els Reis carregats de regals. “Enciam, no”, insisteix desesperat el xiquet, però a menys volum. Jo, que ja estic posant les meves verdures i fruita a la bossa, recordo els anys en què feia de patge a Cornudella quan, coneixent la majoria de xiquetes i xiquets, els recordava la necessitat de menjar bajoques, o de no discutir amb els seus germans. Estic a punt d’afegir-me a l’equip dels adults, però me n’estic, perquè no és la meva verduleria habitual i no tinc prou confiança, i perquè tres contra un potser seria abusar.
contrapunt o esquerda?
Una parella jove per la vorera de Tortosa. Es creuen amb alguna persona coneguda que anava en sentit contrari. Ella se n’adona una mica tard, quan ja s’allunya:
-Hola, hola!- crida la noia mentre es gira.
-Saluda, saluda – deixa anar el seu acompanyant, amb to irònic.
-Ho he dit de bon rotllo- afegeix ella.
-I jo també- conclou ell amb to ja sarcàstic.
Les parelles no tenen perquè tenir la mateixa actitud, ni reaccionar de la mateixa forma davant l’aparició de coneguts amb els quals, intueixo, hi ha certa mala maror. Potser aquestes diferències fan de contrapunt dins de cert equilibri, o que amaguin el germen d’esquerdes insalvables.
Agustí Clua visita Tens un racó dalt del món
En podeu escoltar un fragment en aquest enllaç.
Ricardo Gascón, de diLLUMs d’arts al forn, recomana l’adaptació de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, feta per Joan Todó
I més coses com el nanoconte final.
El programa es podrà veure en directe el 2 de gener a les 22 hores, i posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat
Resum de l'any
Enguany no he publicat cap llibre, però he fet força activitats. Presentacions llibres propis.Presentació de Hi entra de puntetes la llum (Mar de fora, 2022) a:RoquetesAmpostaFira Joan Cid i Mulet de JesúsA Ràdio RàpitaL'Ametlla de MarFira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebrela Setmana del Llibre en Català Vermut literari de La RàpitaXerrades
Fer un resum literari de l'últim any al programa Primera ColumnaDivendres fotogràfics amb Rafa RicoteXerrada inicial certamen UN-I-VERS de BenifalletXerrada a la Vila del Llibre de Malgrat de Mar.Moderar taula rodona sobre Zoraida Burgos a la Setmana.Moderar la taula rodona Crims literaris, a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'AmpostaTertúlies d'autor, a Santa BàrbaraXerrada amb Sergi Bestratén De més a propModerar la taula rodona L'Ebre territori literati i lingüístic, a l'encontre d'Escriptors de l'AELC
Literatum conversae a la UNED de Tortosa
He participat al Berenar en català de l'Espai Jove Lo Carrilet de Tortosa
Presentacions d'altres llibres:Sota el fang, de Joan Roca NavarroDejà lu, Helena, de Maria SanplàMurs d'aigua, de Marta TenaAmb els ulls de l'àngel, d'Àngel MartíLa drecera de Caïm, de Sílvia MayansEl rastre nival, d'Àngels MarzoLa dona més pintada, de Màrius SerraEls subtítols del desig, d'Agustí Clua
Rodari 2.0, de Jordi Folck
Dones que viviu en la tempesta, de Maria Gas de CidEnsenyament. Visites a:Escola Doctor Alberich i Casas de ReusInstitut Els Alfacs de la RàpitaInstitut Cristòfol Despuig de TortosaEscola Agustí Barberà d'AmpostaCanal 21 EbreNova temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre (ja superem els 300 programes) amb aquests convidats: Teresa Saborit, Alícia Coscollano, Rosana Andreu, Anna Molina, Laura Fabregat, Joan Roca, Montse Boldú, Tomàs Camacho, Fe ferré, Josep Messegué, Clàudia Pallisé, Mercè Falcó, Emilio Bayo, Cristina Farnós, Ramon Chordà, Àngels Marzo, Màrius Serra, Iñaki Rubio, Teresa Vilas, i Jordi Folck.Altres activitats
He publicat la secció dominical "Viatges inaudits" a Diari La Veu durant tot l'any.Els meus nanocontes s'han escoltat al programa Tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.Dia Mundial de la PoesiaParticipar a Una copalta de poesia, de Tomàs CamachoSant JordiJurat del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, i participar a l'entrega de premisCoordinar la 15a Jornada Literària de Cornudella de MontsantCoordinar diversos autors per a escriure textos inspirats en el pintor Morató Aragonès, en motiu del seu centenari.Participar a homenatge a Anna Bel a AmpostaRecitar una cançó a la presentació del disc Sota un cel sord, d'ObscensConduir una ruta literària de Gerard Vergés durant encontre d'escriptors de l'AELC.Lectura d'un conte de Gianni Rodari per Nadal, a la SER de Tortosa, per 10è anys consecutiu.Gravació de 59 vídeo lectures al meu canal de youtube.
diLLUMs d'arts al Forn
Amb Ricardo Gascón i Rafael Ricote hem coordinat les trobades mensuals dels diLLUMs d'arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa, i una a Amposta.Coordinar la presentació de llibres a la Fira Joan Cid i MuletEsmorzar de Sant Jordi i homenatge a Gerard VergésHomenatge a Manuel Pérez BonfillCoordinar escriptura de textos improvisats, inspirats en obres del Mercat d'Art Solidari
Una pedra i quatre lletres per a l'esperança
Quan camino pels voltants del meu poble els ulls sempre se me’n van a les pedres pissarra. De més gran vaig saber que es diu llicorella, i és típica del Priorat, però de petit era simplement “pedra pissarra”, per motius obvis: la seva forma plana, el color negre, i la característica duresa, permeten que s’hi escrigui amb la punta d’una altra pedra. I de xiquet ho feia, sovint com a entreteniment quan anava a l’avellana. No recordo concretament quina mena de paraules hi escrivia; devia ser més important el com, que el què. Que després aquell xiquet es fes escriptor, i ambientés molts relats a la seva terra, potser era inevitable. Posats a imaginar –ja sabem que ens agrada embolicar d’emocions fetes a mida els records-, podria afirmar que hi escrivia el nom d’alguna noia, i això seria romàntic, però si fos així crec que me’n recordaria amb seguretat. Avui penso aquestes coses mentre camino per la carretera del pantà. M’acotxo, trio una pedra pissarra adient per a escriure-hi alguna cosa, i el primer que em ve al cap és el nom de mon fill. Quatre lletres majúscules que torno al terra amb cura, als peus d’un estimat coster, enmig del silenci d’un matí de desembre, un gest poètic, que em fa sentir una baula del temps, part d’una cadena que tingui algun sentit, un missatge sense ampolla ni mar.
Continuo avançant per la carretera, amb la lentitud del pas de caminant, que sempre lloava Josep Maria Espinàs. A poc a poc m’envaeix la tristesa de veure pràcticament buit el pantà, la marca acusadora d’on abans arribava l’aigua, com un crit, les barques abandonades a l’antic fons, una parella que hi camina, amb rumb incert, i que entra a les runes d’una antiga caseta, desolada massa cops.
L’esperança amenaça amb fugir; vull creure que una pedra, i quatre lletres arrelades a la terra, tenen prou màgia per a retenir-la.