agregador de notícies

STEPV portarà a la fiscalia de menors la campanya del PP contra els professors

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 13:09

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) denunciarà a la fiscalia de menors la campanya de Noves Generacions del PP de Castelló. El sindicat considera 'un fet molt greu' la inciativa, que emmarca 'dins d'una campanya més àmplia i general potenciada pel PP i per la mateixa Conselleria d'Educació', i que busca 'desprestigiar el professorat, atacar la llibertat de càtedra i d'expressió, controlar políticament els centres docents i el sistema educatiu públic i desprestigiar l'educació pública'.

En un comunicat, STEPV denuncia que es tracta d'una campanya 'pròpia d'organitzacions antidemocràtiques i feixistes que, sota denúncies falses, pretén coaccionar el professorat i atacar els principis constitucionals i les llibertats democràtiques'. Alerta que la campanya 'recorda els mètodes de l'Alemanya nazi o la dictadura franquista' i que 'és una autèntica caça de bruixes'.

El sindicat responsabilitza el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i la Conselleria d'Educació 'del que puga passar en els centres educatius, ja que la campanya incita a l'odi i la violència contra el professorat'.

Cacera de bruixes

'Em volen adoctrinar, que no t'emboliquin' és el nom de la campanya que ha engegat la delegació de les Noves Generacions de Castelló amb l'objectiu d'empaitar el professorat que s'escapi de les seves directrius. Amb aquesta campanya, la joventut del PP convida els estudiants a denunciar els professors que 'adoctrinin' enviant un correu electrònic a una adreça gestionada per la formació.

Segons que ha informat l'organització, ha confeccionat una eina de denúncia anònimament, arran de 'les imposicions ideològiques en algunes aules de la província de Castelló'. El president de NG a Castelló, Gonzalo Bautista, incita tots els joves que sàpiguen casos d'adoctrinament a les aules a denunciar-los. 'No podem permetre una educació basada en el menyscabament d'un dret fonamental com és la llibertat d'expressió', diu Bautista al comunicat. Admet, això sí, que són minoritaris 'els casos en què es fa un ús inadequat de la llibertat de càtedra atemptant contra un model educatiu neutre i imparcial'.

El cas és que la campanya se'ls ha girat en contra a Twitter. Amb l'etiqueta #Quenotelien molts usuaris es riuen de la idea del PP de Castelló i denuncien la voluntat adoctrinadora de la formació.

Aquestes vacances Escola Valenciana us ofereix la pel·lícula "Els Croods" en valencià

Escola Valenciana - Dm, 26/03/2013 - 12:36

L'entitat, en col·laboració amb els cinemes Ocine de València, ha programat des del 29 de març fins el 8 d'abril una pel·lícula d'estrena en la nostra llengua al preu especial de 6 euros.

TAN PETITS

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dm, 26/03/2013 - 12:35

Laia Manresa ha presentat a Documenta, un certamen internacional de creació documental auspiciat per Telefonica, el curtmetratge "Tan petita", basat en un diàleg entre Heura Marçal i la seva llevadora, mentre fullegen l'àlbum de fotos del naixement de la filla de la poeta de Bruixa de dol i Raó del cos. M'estimo més no dir-vos-en gaire res: que el mireu, això sí. El curt inclou la versióJaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Categories: literatura

Òmnium reafirma que vol el referèndum el 2014

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 12:26

Òmnium Cultural ha emès un comunicat en què corregeix les paraules d'aquest matí de la presidenta, Muriel Casals, 'que pel seu contingut s'han pogut malinterpretar', segons l'entitat. Avui, en una entrevista a l'ACN, Casals ha apuntat que entendria que s'ajornés la consulta sobre la independència més enllà del 2014 perquè les 'circumstàncies polítiques' podien 'fer modificar el calendari'. Òmnium, però, descarta que el referèndum sigui ajornable i defensa que justament les excepcionals circumstàncies polítiques, econòmiques i socials del país fan 'prioritari que la consulta es faci, com a molt tard, l'any que ve'.

'El nostre compromís amb el procés és inequívoc i, tal i com explicàvem a l’esmentada entrevista 'serem absolutament crítics' amb els partits polítics si volen 'aparcar la consulta'. En aquest sentit, reclamem al Govern i al Parlament que posin fil a l’agulla al Pacte Nacional pel Dret a Decidir tan aviat com sigui possible i que es convoqui a les entitats que n’hagin de formar part amb la màxima celeritat. Des de la societat civil i des d’Òmnium en particular continuem treballant per tal que quan aquesta consulta es produeixi, el sí esdevingui majoritari', diu Òmnium Cultural.

Muriel Casals diu que entendria que s'ajornés la consulta

'Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari', ha dit Muriel Casals, tot afegint que des d'Òmnium serien "absolutament crítics" si el que es fes és "aparcar la consulta". Alhora, ha afirmat que el del pacte fiscal és un "camí esgotat" perquè hi ha una majoria catalana que vol tenir un estat i tant al PP com al PSOE els desgastaria fer "concessions".

Crítica si s'aparca la consulta, no si s'ajorna

Analitzant el rumb del país, és inevitable abordar la convocatòria d'una consulta. La presidenta d'Òmnium Cultural assegura que l'entitat no serà crítica amb el Govern pel fet que s'ajorni "més enllà del 2014". "Serem respectuosos i acceptarem les explicacions si són explicacions raonables que se'ns donen", afirma Muriel Casals tot afegint que "el ritme estricte és una qüestió que han de decidir els polítics".

"Els polítics han de sentir el nostre alè al seu clatell, que sàpiguen que estem al darrere i que no els deixarem aturar", adverteix, de totes maneres, la presidenta d'Òmnium. I és que, de la mateixa manera que s'entendria un ajornament per "circumstàncies polítiques", el que també afirma Casals és que des de l'entitat seran "absolutament crítics" si del que es tracta és d'"aparcar la consulta". "Estarem defensant el que els ciutadans hem aconseguit que és que el nostre Govern ens ha fet una promesa i l'ha de complir", sentencia.

El pacte fiscal, un "camí exhaurit"

A banda de per la consulta, el rumb català també hauria pogut quedar marcat per l'assoliment d'un pacte fiscal. La presidenta d'Òmnium descarta que es recuperi aquesta opció perquè la veu com un "camí esgotat pels dos costats". Des del seu punt de vista, hi ha "una majoria de catalans" que senten "il·lusió" davant la possibilitat de construir el seu propi estat. Per l'altra banda, Casals creu que tant el PP com el PSOE han "excitat les seves bases" amb l'anticatalanisme de manera que, si ara fessin "concessions", a qui les fes li suposaria perdre les properes eleccions.

Muriel Casals veu "difícil" que els partits espanyols siguin capaços de fer "una campanya molt intel·ligent", mostrant que fer "concessions als catalans" és l'única manera de "mantenir la unitat d'Espanya". Seguint aquest fil, la presidenta d'Òmnium considera que els ciutadans espanyols no són "conscients" de les demandes que podien provenir de Catalunya perquè "una gran part dels seus líders els han amagat la veritat". Casals, però, admet que hi pot haver una "sorpresa" per part de les institucions espanyoles perquè els catalans sempre han "perdut guerres" i han "cedit", mentre que ara s'ha adoptat una actitud de "fermesa".

Millor el "lideratge compartit" que els "grans lideratges"

Pel que fa a com s'ha d'encarar el futur del país i a qui ho ha d'encapçalar, la presidenta d'Òmnium es mostra partidària de fer-ho des d'un "lideratge compartit" com el que va sorgir de les eleccions al Parlament, amb una Convergència i Unió que es va veure obligada a pactar amb ERC per garantir la governabilitat. "Els grans lideratges tan forts també tenen els seus riscos, la nostra prudència de no voler-nos decidir rotundament per un líder molt poderós també té les seves raons", assenyala Muriel Casals.

Tot i això, la presidenta d'Òmnium no ha volgut anar més enllà davant de la possibilitat d'un Govern d'unitat. En qualitat de presidenta de l'entitat, declina opinar. Des del seu paper de ciutadana, assenyala que en moments com els actuals, "com més fort, més sòlid, més plural sigui el Govern, millor". Això sí, també veu viable la fórmula actual, tot destacant que ERC s'ha "compromès" amb el procés.

Tornant als tipus de lideratge, Muriel Casals afirma que Catalunya ha tingut una "feblesa" durant la seva història i és "la manca d'unes elits que facin d'elit". És a dir, "que es posin al davant, que es considerin model". Amb tot, la presidenta d'Òmnium afegeix que als catalans també se'ls fa difícil de seguir un lideratge, possiblement per la seva "tradició anarquista". "Ens costa, reclamem líders, però quan hi ha un líder o algú que s'ofereix a liderar un procés com el que estem vivint, som molt reticents a reconèixer aquest lideratge", conclou.

'La fam i l'orgull'

"Ens ha faltat autoafirmar-nos, estimar-nos més a nosaltres mateixos i al nostre entorn". Aquesta és una de les reflexions que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha fet durant l'entrevista en ocasió de la publicació del seu darrer llibre, titulat 'La fam i l'orgull' (Ara Llibres). Casals hi analitza com som els catalans, quin ha estat el seu context socioeconòmic i també polític, i el full que té marcat el país.

El títol del llibre s'inspira en una frase de l'escriptor irlandès Jonathan Swift: "Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són orgulloses; l'orgull i la fam estaran sempre confrontats". La presidenta d'Òmnium veu possible que als catalans i catalanes els hagi faltat orgull, però en tot cas indica que això s'explica per les "circumstàncies" i sentencia que "no hem tingut orgull perquè ens han aixafat molt des del nostre entorn".

Muriel Casals s'endinsa en el terreny de la política, un fet inevitable quan s'analitza i s'opina sobre el context actual. I a les pàgines del llibre assenyala que Òmnium Cultural ha assumit "activitats molt properes a la política". Però ho defensa assegurant que, en el context actual, es tracta d'una "obligació". Afegeix, en aquest sentit, que no hi ha hagut cap baixa per part dels socis per aquest motiu.

Òmnium reafirma que el referèndum es faci el 2014

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 12:26

Òmnium Cultural ha emès un comunicat en què corregeix les paraules d'aquest matí de la presidenta, Muriel Casals, 'que pel seu contingut s'han pogut malinterpretar', segons l'entitat. Avui, en una entrevista a l'ACN, Casals ha apuntat que entendria que s'ajornés la consulta sobre la independència més enllà del 2014 perquè les 'circumstàncies polítiques' podien 'fer modificar el calendari'. Òmnium, però, descarta que el referèndum sigui ajornable i defensa que justament les excepcionals circumstàncies polítiques, econòmiques i socials del país fan 'prioritari que la consulta es faci, com a molt tard, l'any que ve'.

'El nostre compromís amb el procés és inequívoc i, tal i com explicàvem a l’esmentada entrevista 'serem absolutament crítics' amb els partits polítics si volen 'aparcar la consulta'. En aquest sentit, reclamem al Govern i al Parlament que posin fil a l’agulla al Pacte Nacional pel Dret a Decidir tan aviat com sigui possible i que es convoqui a les entitats que n’hagin de formar part amb la màxima celeritat. Des de la societat civil i des d’Òmnium en particular continuem treballant per tal que quan aquesta consulta es produeixi, el sí esdevingui majoritari', diu Òmnium Cultural.

Muriel Casals diu que entendria que s'ajornés la consulta

'Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari', ha dit Muriel Casals, tot afegint que des d'Òmnium serien "absolutament crítics" si el que es fes és "aparcar la consulta". Alhora, ha afirmat que el del pacte fiscal és un "camí esgotat" perquè hi ha una majoria catalana que vol tenir un estat i tant al PP com al PSOE els desgastaria fer "concessions".

Crítica si s'aparca la consulta, no si s'ajorna

Analitzant el rumb del país, és inevitable abordar la convocatòria d'una consulta. La presidenta d'Òmnium Cultural assegura que l'entitat no serà crítica amb el Govern pel fet que s'ajorni "més enllà del 2014". "Serem respectuosos i acceptarem les explicacions si són explicacions raonables que se'ns donen", afirma Muriel Casals tot afegint que "el ritme estricte és una qüestió que han de decidir els polítics".

"Els polítics han de sentir el nostre alè al seu clatell, que sàpiguen que estem al darrere i que no els deixarem aturar", adverteix, de totes maneres, la presidenta d'Òmnium. I és que, de la mateixa manera que s'entendria un ajornament per "circumstàncies polítiques", el que també afirma Casals és que des de l'entitat seran "absolutament crítics" si del que es tracta és d'"aparcar la consulta". "Estarem defensant el que els ciutadans hem aconseguit que és que el nostre Govern ens ha fet una promesa i l'ha de complir", sentencia.

El pacte fiscal, un "camí exhaurit"

A banda de per la consulta, el rumb català també hauria pogut quedar marcat per l'assoliment d'un pacte fiscal. La presidenta d'Òmnium descarta que es recuperi aquesta opció perquè la veu com un "camí esgotat pels dos costats". Des del seu punt de vista, hi ha "una majoria de catalans" que senten "il·lusió" davant la possibilitat de construir el seu propi estat. Per l'altra banda, Casals creu que tant el PP com el PSOE han "excitat les seves bases" amb l'anticatalanisme de manera que, si ara fessin "concessions", a qui les fes li suposaria perdre les properes eleccions.

Muriel Casals veu "difícil" que els partits espanyols siguin capaços de fer "una campanya molt intel·ligent", mostrant que fer "concessions als catalans" és l'única manera de "mantenir la unitat d'Espanya". Seguint aquest fil, la presidenta d'Òmnium considera que els ciutadans espanyols no són "conscients" de les demandes que podien provenir de Catalunya perquè "una gran part dels seus líders els han amagat la veritat". Casals, però, admet que hi pot haver una "sorpresa" per part de les institucions espanyoles perquè els catalans sempre han "perdut guerres" i han "cedit", mentre que ara s'ha adoptat una actitud de "fermesa".

Millor el "lideratge compartit" que els "grans lideratges"

Pel que fa a com s'ha d'encarar el futur del país i a qui ho ha d'encapçalar, la presidenta d'Òmnium es mostra partidària de fer-ho des d'un "lideratge compartit" com el que va sorgir de les eleccions al Parlament, amb una Convergència i Unió que es va veure obligada a pactar amb ERC per garantir la governabilitat. "Els grans lideratges tan forts també tenen els seus riscos, la nostra prudència de no voler-nos decidir rotundament per un líder molt poderós també té les seves raons", assenyala Muriel Casals.

Tot i això, la presidenta d'Òmnium no ha volgut anar més enllà davant de la possibilitat d'un Govern d'unitat. En qualitat de presidenta de l'entitat, declina opinar. Des del seu paper de ciutadana, assenyala que en moments com els actuals, "com més fort, més sòlid, més plural sigui el Govern, millor". Això sí, també veu viable la fórmula actual, tot destacant que ERC s'ha "compromès" amb el procés.

Tornant als tipus de lideratge, Muriel Casals afirma que Catalunya ha tingut una "feblesa" durant la seva història i és "la manca d'unes elits que facin d'elit". És a dir, "que es posin al davant, que es considerin model". Amb tot, la presidenta d'Òmnium afegeix que als catalans també se'ls fa difícil de seguir un lideratge, possiblement per la seva "tradició anarquista". "Ens costa, reclamem líders, però quan hi ha un líder o algú que s'ofereix a liderar un procés com el que estem vivint, som molt reticents a reconèixer aquest lideratge", conclou.

'La fam i l'orgull'

"Ens ha faltat autoafirmar-nos, estimar-nos més a nosaltres mateixos i al nostre entorn". Aquesta és una de les reflexions que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha fet durant l'entrevista en ocasió de la publicació del seu darrer llibre, titulat 'La fam i l'orgull' (Ara Llibres). Casals hi analitza com som els catalans, quin ha estat el seu context socioeconòmic i també polític, i el full que té marcat el país.

El títol del llibre s'inspira en una frase de l'escriptor irlandès Jonathan Swift: "Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són orgulloses; l'orgull i la fam estaran sempre confrontats". La presidenta d'Òmnium veu possible que als catalans i catalanes els hagi faltat orgull, però en tot cas indica que això s'explica per les "circumstàncies" i sentencia que "no hem tingut orgull perquè ens han aixafat molt des del nostre entorn".

Muriel Casals s'endinsa en el terreny de la política, un fet inevitable quan s'analitza i s'opina sobre el context actual. I a les pàgines del llibre assenyala que Òmnium Cultural ha assumit "activitats molt properes a la política". Però ho defensa assegurant que, en el context actual, es tracta d'una "obligació". Afegeix, en aquest sentit, que no hi ha hagut cap baixa per part dels socis per aquest motiu.

Òmnium corregeix Muriel Casals: 'És prioritari fer la consulta com a molt tard l'any vinent'

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 12:26

Òmnium Cultural ha emès un comunicat en què corregeix les paraules d'aquest matí de la presidenta, Muriel Casals, 'que pel seu contingut s'han pogut malinterpretar', segons l'entitat. Avui, en una entrevista a l'ACN, Casals ha apuntat que entendria que s'ajornés la consulta sobre la independència més enllà del 2014 perquè les 'circumstàncies polítiques' podien 'fer modificar el calendari'. Òmnium, però, descarta que el referèndum sigui ajornable i defensa que justament les excepcionals circumstàncies polítiques, econòmiques i socials del país fan 'prioritari que la consulta es faci, com a molt tard, l'any que ve'.

'El nostre compromís amb el procés és inequívoc i, tal i com explicàvem a l’esmentada entrevista 'serem absolutament crítics' amb els partits polítics si volen 'aparcar la consulta'. En aquest sentit, reclamem al Govern i al Parlament que posin fil a l’agulla al Pacte Nacional pel Dret a Decidir tan aviat com sigui possible i que es convoqui a les entitats que n’hagin de formar part amb la màxima celeritat. Des de la societat civil i des d’Òmnium en particular continuem treballant per tal que quan aquesta consulta es produeixi, el sí esdevingui majoritari', diu Òmnium Cultural.

Muriel Casals diu que entendria que s'ajornés la consulta

'Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari', ha dit Muriel Casals, tot afegint que des d'Òmnium serien "absolutament crítics" si el que es fes és "aparcar la consulta". Alhora, ha afirmat que el del pacte fiscal és un "camí esgotat" perquè hi ha una majoria catalana que vol tenir un estat i tant al PP com al PSOE els desgastaria fer "concessions".

Crítica si s'aparca la consulta, no si s'ajorna

Analitzant el rumb del país, és inevitable abordar la convocatòria d'una consulta. La presidenta d'Òmnium Cultural assegura que l'entitat no serà crítica amb el Govern pel fet que s'ajorni "més enllà del 2014". "Serem respectuosos i acceptarem les explicacions si són explicacions raonables que se'ns donen", afirma Muriel Casals tot afegint que "el ritme estricte és una qüestió que han de decidir els polítics".

"Els polítics han de sentir el nostre alè al seu clatell, que sàpiguen que estem al darrere i que no els deixarem aturar", adverteix, de totes maneres, la presidenta d'Òmnium. I és que, de la mateixa manera que s'entendria un ajornament per "circumstàncies polítiques", el que també afirma Casals és que des de l'entitat seran "absolutament crítics" si del que es tracta és d'"aparcar la consulta". "Estarem defensant el que els ciutadans hem aconseguit que és que el nostre Govern ens ha fet una promesa i l'ha de complir", sentencia.

El pacte fiscal, un "camí exhaurit"

A banda de per la consulta, el rumb català també hauria pogut quedar marcat per l'assoliment d'un pacte fiscal. La presidenta d'Òmnium descarta que es recuperi aquesta opció perquè la veu com un "camí esgotat pels dos costats". Des del seu punt de vista, hi ha "una majoria de catalans" que senten "il·lusió" davant la possibilitat de construir el seu propi estat. Per l'altra banda, Casals creu que tant el PP com el PSOE han "excitat les seves bases" amb l'anticatalanisme de manera que, si ara fessin "concessions", a qui les fes li suposaria perdre les properes eleccions.

Muriel Casals veu "difícil" que els partits espanyols siguin capaços de fer "una campanya molt intel·ligent", mostrant que fer "concessions als catalans" és l'única manera de "mantenir la unitat d'Espanya". Seguint aquest fil, la presidenta d'Òmnium considera que els ciutadans espanyols no són "conscients" de les demandes que podien provenir de Catalunya perquè "una gran part dels seus líders els han amagat la veritat". Casals, però, admet que hi pot haver una "sorpresa" per part de les institucions espanyoles perquè els catalans sempre han "perdut guerres" i han "cedit", mentre que ara s'ha adoptat una actitud de "fermesa".

Millor el "lideratge compartit" que els "grans lideratges"

Pel que fa a com s'ha d'encarar el futur del país i a qui ho ha d'encapçalar, la presidenta d'Òmnium es mostra partidària de fer-ho des d'un "lideratge compartit" com el que va sorgir de les eleccions al Parlament, amb una Convergència i Unió que es va veure obligada a pactar amb ERC per garantir la governabilitat. "Els grans lideratges tan forts també tenen els seus riscos, la nostra prudència de no voler-nos decidir rotundament per un líder molt poderós també té les seves raons", assenyala Muriel Casals.

Tot i això, la presidenta d'Òmnium no ha volgut anar més enllà davant de la possibilitat d'un Govern d'unitat. En qualitat de presidenta de l'entitat, declina opinar. Des del seu paper de ciutadana, assenyala que en moments com els actuals, "com més fort, més sòlid, més plural sigui el Govern, millor". Això sí, també veu viable la fórmula actual, tot destacant que ERC s'ha "compromès" amb el procés.

Tornant als tipus de lideratge, Muriel Casals afirma que Catalunya ha tingut una "feblesa" durant la seva història i és "la manca d'unes elits que facin d'elit". És a dir, "que es posin al davant, que es considerin model". Amb tot, la presidenta d'Òmnium afegeix que als catalans també se'ls fa difícil de seguir un lideratge, possiblement per la seva "tradició anarquista". "Ens costa, reclamem líders, però quan hi ha un líder o algú que s'ofereix a liderar un procés com el que estem vivint, som molt reticents a reconèixer aquest lideratge", conclou.

'La fam i l'orgull'

"Ens ha faltat autoafirmar-nos, estimar-nos més a nosaltres mateixos i al nostre entorn". Aquesta és una de les reflexions que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha fet durant l'entrevista en ocasió de la publicació del seu darrer llibre, titulat 'La fam i l'orgull' (Ara Llibres). Casals hi analitza com som els catalans, quin ha estat el seu context socioeconòmic i també polític, i el full que té marcat el país.

El títol del llibre s'inspira en una frase de l'escriptor irlandès Jonathan Swift: "Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són orgulloses; l'orgull i la fam estaran sempre confrontats". La presidenta d'Òmnium veu possible que als catalans i catalanes els hagi faltat orgull, però en tot cas indica que això s'explica per les "circumstàncies" i sentencia que "no hem tingut orgull perquè ens han aixafat molt des del nostre entorn".

Muriel Casals s'endinsa en el terreny de la política, un fet inevitable quan s'analitza i s'opina sobre el context actual. I a les pàgines del llibre assenyala que Òmnium Cultural ha assumit "activitats molt properes a la política". Però ho defensa assegurant que, en el context actual, es tracta d'una "obligació". Afegeix, en aquest sentit, que no hi ha hagut cap baixa per part dels socis per aquest motiu.

Òmnium matisa Muriel Casals: 'És prioritari fer la consulta com a molt tard l'any vinent'

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 12:26

Òmnium Cultural ha emès un comunicat en què matisa les paraules d'aquest matí de la presidenta, Muriel Casals, 'que pel seu contingut s'han pogut malinterpretar', segons l'entitat. Avui, en una entrevista a l'ACN, Casals ha apuntat que entendria que s'ajornés la consulta sobre la independència més enllà del 2014 perquè les 'circumstàncies polítiques' podien 'fer modificar el calendari'. Òmnium, però, descarta que el referèndum sigui ajornable i defensa que justament les excepcionals circumstàncies polítiques, econòmiques i socials del país fan 'prioritari que la consulta es faci, com a molt tard, l'any que ve'.

'El nostre compromís amb el procés és inequívoc i, tal i com explicàvem a l’esmentada entrevista 'serem absolutament crítics' amb els partits polítics si volen 'aparcar la consulta'. En aquest sentit, reclamem al Govern i al Parlament que posin fil a l’agulla al Pacte Nacional pel Dret a Decidir tan aviat com sigui possible i que es convoqui a les entitats que n’hagin de formar part amb la màxima celeritat. Des de la societat civil i des d’Òmnium en particular continuem treballant per tal que quan aquesta consulta es produeixi, el sí esdevingui majoritari', diu Òmnium Cultural.

Muriel Casals diu que entendria que s'ajornés la consulta

'Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari', ha dit Muriel Casals en una entrevista a l'ACN, amb motiu de la publicació del llibre 'La fam i l'orgull, tot afegint que des d'Òmnium serien "absolutament crítics" si el que es fes és "aparcar la consulta". Alhora, ha afirmat que el del pacte fiscal és un "camí esgotat" perquè hi ha una majoria catalana que vol tenir un estat i tant al PP com al PSOE els desgastaria fer "concessions".

"Ens ha faltat autoafirmar-nos, estimar-nos més a nosaltres mateixos i al nostre entorn". Aquesta és una de les reflexions que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha fet a l'Agència Catalana de Notícies durant l'entrevista amb motiu del seu darrer llibre, titulat 'La fam i l'orgull' i publicat per Ara Llibres. Casals aprofita les seves 170 pàgines llargues per analitzar com som els catalans, quin ha estat el seu context socioeconòmic i també polític, i el full que té marcat el país.

El títol del llibre s'inspira en una frase de l'escriptor irlandès Jonathan Swift: "Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són orgulloses; l'orgull i la fam estaran sempre confrontats". La presidenta d'Òmnium veu possible que als catalans i catalanes els hagi faltat orgull, però en tot cas indica que això s'explica per les "circumstàncies" i sentencia que "no hem tingut orgull perquè ens han aixafat molt des del nostre entorn".

Muriel Casals s'endinsa en el terreny de la política, un fet inevitable quan s'analitza i s'opina sobre el context actual. I a les pàgines del llibre assenyala que Òmnium Cultural ha assumit "activitats molt properes a la política". Però ho defensa assegurant que, en el context actual, es tracta d'una "obligació". Afegeix, en aquest sentit, que no hi ha hagut cap baixa per part dels socis per aquest motiu.

Crítica si s'aparca la consulta, no si s'ajorna

Analitzant el rumb del país, és inevitable abordar la convocatòria d'una consulta. La presidenta d'Òmnium Cultural assegura que l'entitat no serà crítica amb el Govern pel fet que s'ajorni "més enllà del 2014". "Serem respectuosos i acceptarem les explicacions si són explicacions raonables que se'ns donen", afirma Muriel Casals tot afegint que "el ritme estricte és una qüestió que han de decidir els polítics".

"Els polítics han de sentir el nostre alè al seu clatell, que sàpiguen que estem al darrere i que no els deixarem aturar", adverteix, de totes maneres, la presidenta d'Òmnium. I és que, de la mateixa manera que s'entendria un ajornament per "circumstàncies polítiques", el que també afirma Casals és que des de l'entitat seran "absolutament crítics" si del que es tracta és d'"aparcar la consulta". "Estarem defensant el que els ciutadans hem aconseguit que és que el nostre Govern ens ha fet una promesa i l'ha de complir", sentencia.

El pacte fiscal, un "camí esgotat"

A banda de per la consulta, el rumb català també hauria pogut quedar marcat per l'assoliment d'un pacte fiscal. La presidenta d'Òmnium descarta que es recuperi aquesta opció perquè la veu com un "camí esgotat pels dos costats". Des del seu punt de vista, hi ha "una majoria de catalans" que senten "il·lusió" davant la possibilitat de construir el seu propi estat. Per l'altra banda, Casals creu que tant el PP com el PSOE han "excitat les seves bases" amb l'anticatalanisme de manera que, si ara fessin "concessions", a qui les fes li suposaria perdre les properes eleccions.

Muriel Casals veu "difícil" que els partits espanyols siguin capaços de fer "una campanya molt intel·ligent", mostrant que fer "concessions als catalans" és l'única manera de "mantenir la unitat d'Espanya". Seguint aquest fil, la presidenta d'Òmnium considera que els ciutadans espanyols no són "conscients" de les demandes que podien provenir de Catalunya perquè "una gran part dels seus líders els han amagat la veritat". Casals, però, admet que hi pot haver una "sorpresa" per part de les institucions espanyoles perquè els catalans sempre han "perdut guerres" i han "cedit", mentre que ara s'ha adoptat una actitud de "fermesa".

Millor el "lideratge compartit" que els "grans lideratges"

Pel que fa a com s'ha d'encarar el futur del país i a qui ho ha d'encapçalar, la presidenta d'Òmnium es mostra partidària de fer-ho des d'un "lideratge compartit" com el que va sorgir de les eleccions al Parlament, amb una Convergència i Unió que es va veure obligada a pactar amb ERC per garantir la governabilitat. "Els grans lideratges tan forts també tenen els seus riscos, la nostra prudència de no voler-nos decidir rotundament per un líder molt poderós també té les seves raons", assenyala Muriel Casals.

Tot i això, la presidenta d'Òmnium no ha volgut anar més enllà davant de la possibilitat d'un Govern d'unitat. En qualitat de presidenta de l'entitat, declina opinar. Des del seu paper de ciutadana, assenyala que en moments com els actuals, "com més fort, més sòlid, més plural sigui el Govern, millor". Això sí, també veu viable la fórmula actual, tot destacant que ERC s'ha "compromès" amb el procés.

Tornant als tipus de lideratge, Muriel Casals afirma que Catalunya ha tingut una "feblesa" durant la seva història i és "la manca d'unes elits que facin d'elit". És a dir, "que es posin al davant, que es considerin model". Amb tot, la presidenta d'Òmnium afegeix que als catalans també se'ls fa difícil de seguir un lideratge, possiblement per la seva "tradició anarquista". "Ens costa, reclamem líders, però quan hi ha un líder o algú que s'ofereix a liderar un procés com el que estem vivint, som molt reticents a reconèixer aquest lideratge", conclou.

Moritz també etiqueta en occità aranès

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 11:29

La històrica cervesera barcelonina Moritz, que va tornar al mercat el 2004 després d'una etapa despareguda, s'ha posicionat al mercat gràcies, en part, al tracte preferent que ha atorgat al català. En aquesta demostrada sensibilitat lingüística, ara hi ha sumat l'occità, amb el llançament d'una edició limitada d'ampolles etiquetades en la variant aranesa, per a distribuir a l'Aran.

Com explica el Jornalet, a banda Moritz també es poden trobar etiquetades en occità les cerveses artesanals de la societat Bièra Aranesa, produïdes a l'Aran.

El teatre modern a Mallorca

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dm, 26/03/2013 - 11:19

"Els sacrificis, els milers de morts en la lluita per la llibertat, els anys de presons i camps de concentració, la dignitat dels antics resistents antifeixistes, només servien als que ara s'havien apoderat de les sigles de les antigues organitzacions esquerranes com a moneda de canvi per a situar quatre oportunistes a recer de les mamelles de l'estat. Amb els pactes de Carrillo i CIA amb el franquisme reciclat, amb l'oblit de la memòria històrica, amb l'enlairament de la bandera que havia guanyat la guerra contra els pobles de l'estat; la brutalitat dels cínics i mentiders, promocionats i enlairats per tots els mitjans de comunicació del règim i tot el suport econòmic i propagandistic del sistema, esdevenia l´únic discurs possible". (Miquel López Crespí)

La transició, el teatre modern i la memòria històrica.

Coberta de l'obra de Miquel López Crespí Carrer de Blanquerna.

Nereu, un altre dels protagonistes de Carrer de Blanquerna, l'obra de teatre que acaba de publicar Edicions Can Sifre, constata el final de les idees revolucionàries existents en el darrer temps de la dictadura. Estam al començament de l'escena tercera. Els anys de lluita clandestina, la lluita abnegada i la dignitat antifeixista dels lluitadors antifeixistes de la postguerra no han servit de res. Amb uns versos manllevats del poemari

Els poemes de l'horabaixa, el titulat "La pluja àcida", Nereu ens informa de la situació: "Vers la ponentada, les hores cremaven sense pietat, s'enfonsaven en el violent artifici efímer de la nit. Terra ombrívola curulla de gent vanitosa, sense que ningú resisteixi les onades de la tempestat, la pluja àcida caient sense aturar". Un dels personatges de l'obra descriu en poques paraules el sentiment que alletava els vençuts. Les frases "les hores cremaven sense pietat", "terra ombrívola curulla de gent vanitosa sense que ningú resisteixi les onades de la tempestat" o "la pluja àcida caient sense aturar" ens ho diuen tot.

Els sacrificis, els milers de morts en la lluita per la llibertat, els anys de presons i camps de concentració, la dignitat dels antics resistents antifeixistes, només servien als que ara s'havien apoderat de les sigles de les antigues organitzacions esquerranes com a moneda de canvi per a situar quatre oportunistes a recer de les mamelles de l'estat. Amb els pactes de Carrillo i CIA amb el franquisme reciclat, amb l'oblit de la memòria històrica, amb l'enlairament de la bandera que havia guanyat la guerra contra els pobles de l'estat; la brutalitat dels cínics i mentiders, promocionats i enlairats per tots els mitjans de comunicació del règim i tot el suport econòmic i propagandistic del sistema, esdevenia l´únic discurs possible. Es parlava amb sornegueria de pragmatisme i possibilisme, de consens amb els vencedors de la guerra civil. Tot eren rialles amb els assassins i torturadors. Es criminalitzaven diàriament les idees de canvi social, de transformació del món. Eren -i és encara!- les idees de Caterina elevades a la categoria de discurs oficial. La més perfecta sofisticació de la brutor i la mentida política i històrica.

En el poemari Els poemes de l'horabaixa, que havia guanyat el Premi de Poesia Principat d'Andorra ("Grandalla") 1993 hi havia un poema premonitori. El poema portava per títol "El maig del 68" i també va ser inclòs en Antologia (1972-2002), llibre que edità la Fundació "Sa Nostra" en la col·lecció "El Turó" que dirigeix l'escriptor i catedràtic Pere Rosselló Bover. Aquest poema, "El maig del 68", escrit a mitjans dels anys vuitanta, és el bessó de Carrer de Blanquerna. La poesia és un instrument molt més sintètic que el teatre per a expressar idees o bastir determinats experiments literario-culturals. Amb cinquanta versos el poeta volia deixar constància de l'alè vital que mobilitzà aquella esforçada generació de lluitadors per la llibertat. El poema "El maig del 68" pretenia aconseguir aquest objectiu. Finalment el poema es convertí en la introducció "brechtiana" a l'obra Carrer de Blanquerna. Qui sap si és una de les meves poquíssimes incursions en el món de Brecht quant a la ruptura de les concepcions tradicionals del "misteri" en la progressió argumental d'una obra teatral. Amb la introducció descarnada d'aquell a l'inici de Carrer de Blanquerna ja no resta cap misteri per a desvetllar, cap "catarsi" a fer, cap "màgia" per a distreure l'espectador al llarg del temps que duri l'espectacle teatral. Imagín que a l'Antonin Artaud, el brillant teòric de Els tarahumara no li hauria agradat res del que allunyàs el teatre de la seva concepció ritual primitivista. Ell que cercava la "salvació" en tot el que s'allunyàs de les concepcions convencionals del fet teatral, hauria considerat que aquesta dèbil incursió en el brechtisme no servia per a enriquir dins el camp de la màgia i el misteri que ell va aprendre dels indis tarahumara, l'obra Carrer de Blanquerna. I consti que qui signa aquestes notes entén el contingut, sovint subversiu, d'algunes de les propostes d'Artaud.

El poema "El maig del 68" ens informa d'alguns dels noms que alletaren aquella generació d'homes i dones antisistema i que s'anomenen Gabriel Alomar, el Che, Rosselló-Pòrcel, Julio Cortázar, Salvador Espriu, Raimon... Amb aquests noms es tractava solament de "situar" les coordenades ideològiques, político-culturals, en les quals es movien -ens movíem!- aquells antifeixistes de finals dels seixanta. El lector del poema, l'assistent a una hipotètica representació de Carrer de Blanquerna, entén a la perfecció que els noms que hem anomenat ho són tan sols a nivell indicatiu. Impossible fer la llista de tots aquells pensadors i escriptors, filòsofs i polítics que ens condicionaren i en certa mesura condicionen encara. De Gramsci a Marx, d'Andreu Nin a Joan Fuster, de Trotski a John Reed, de Francesc de B. Moll a Noam Chomski, la llista podria allargar-se fins a l'infinit.

Fent un resum del que hem escrit fins aquest moment en referència a Carrer de Blanquerna, podem dir breument que, vint anys després de la victòria dels oportunistes en temps de la transició, un grup d'exmilitants d'aquella època es troben per rememorar el passat, els anys de la joventut. Francesca Bosch, una antiga dirigent del carrillisme illenc, ha mort després de patir una llarga malaltia. Els antics companys de lluita clandestina es troben després d'haver acomiadat una antiga dirigent esquerrana. Tots han anat a les exèquies de Francesca Bosch, aquella militant del PCE que pocs anys abans de morir havia rebutjat les idees carrillistes de pactes amb els franquistes reciclats. Una dona que al final de la seva vida va fer autocrítica dels errors comesos en temps de la transició. Fins i tot abandonà el PCE i entrà a militar en un grup que es declarava marxista-leninista i que reivindicava la República i el pensament de Lenin. Un grup de militants de l'esquerra revolucionària, l'espectador ha de suposar que són exmembres de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC) o del PCE (ml), partits que va combatre a mort el PCE i la mateixa Francesca Bosch, ara la recorden i parlen del seu canvi d'idees quan el mal fet per l'oportunisme dins el moviment obrer ja està fet i és irreversible.

L'obra Carrer de Blanquerna comença, doncs, quan aquest grup d'exmilitants revolucionaris, Nereu, Margarida, Agnès, Adrià, Llibert, Salvador, Miquel i Amat es troben novament després d'anys de no haver-se vist. Un streap tease d'una generació fet sense xarxes, amb el cor obert, sense amagar res. Un ritu iniciàtic? Teatre-confessió? Vés a saber si a patir d'ara sí que hauria agradat a Artaud el desenvolupament de Carrer de Blanquerna!

Miquel López Crespí

Categories: literatura

Muriel Casals: 'Hi poden haver circumstàncies que facin ajornar la consulta més enllà del 2014'

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 11:18

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, entendria que s'ajornés la celebració d'una consulta més enllà del 2014. Així ho ha assegurat durant una entrevista a l'ACN, amb motiu de la publicació del llibre 'La fam i l'orgull", en què analitza el caràcter català des d'una perspectiva socioeconòmica i el rumb del país. "Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari", ha assenyalat tot afegint que des d'Òmnium serien "absolutament crítics" si el que es fes és "aparcar la consulta". Alhora, ha afirmat que el del pacte fiscal és un "camí esgotat" perquè hi ha una majoria catalana que vol tenir un estat i tant al PP com al PSOE els desgastaria fer "concessions".

"Ens ha faltat autoafirmar-nos, estimar-nos més a nosaltres mateixos i al nostre entorn". Aquesta és una de les reflexions que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha fet a l'Agència Catalana de Notícies durant l'entrevista amb motiu del seu darrer llibre, titulat 'La fam i l'orgull' i publicat per Ara Llibres. Casals aprofita les seves 170 pàgines llargues per analitzar com som els catalans, quin ha estat el seu context socioeconòmic i també polític, i el full que té marcat el país.

El títol del llibre s'inspira en una frase de l'escriptor irlandès Jonathan Swift: "Les nacions pobres tenen gana, les nacions riques són orgulloses; l'orgull i la fam estaran sempre confrontats". La presidenta d'Òmnium veu possible que als catalans i catalanes els hagi faltat orgull, però en tot cas indica que això s'explica per les "circumstàncies" i sentencia que "no hem tingut orgull perquè ens han aixafat molt des del nostre entorn".

Muriel Casals s'endinsa en el terreny de la política, un fet inevitable quan s'analitza i s'opina sobre el context actual. I a les pàgines del llibre assenyala que Òmnium Cultural ha assumit "activitats molt properes a la política". Però ho defensa assegurant que, en el context actual, es tracta d'una "obligació". Afegeix, en aquest sentit, que no hi ha hagut cap baixa per part dels socis per aquest motiu.

Crítica si s'aparca la consulta, no si s'ajorna

Analitzant el rumb del país, és inevitable abordar la convocatòria d'una consulta. La presidenta d'Òmnium Cultural assegura que l'entitat no serà crítica amb el Govern pel fet que s'ajorni "més enllà del 2014". "Serem respectuosos i acceptarem les explicacions si són explicacions raonables que se'ns donen", afirma Muriel Casals tot afegint que "el ritme estricte és una qüestió que han de decidir els polítics".

"Els polítics han de sentir el nostre alè al seu clatell, que sàpiguen que estem al darrere i que no els deixarem aturar", adverteix, de totes maneres, la presidenta d'Òmnium. I és que, de la mateixa manera que s'entendria un ajornament per "circumstàncies polítiques", el que també afirma Casals és que des de l'entitat seran "absolutament crítics" si del que es tracta és d'"aparcar la consulta". "Estarem defensant el que els ciutadans hem aconseguit que és que el nostre Govern ens ha fet una promesa i l'ha de complir", sentencia.

El pacte fiscal, un "camí esgotat"

A banda de per la consulta, el rumb català també hauria pogut quedar marcat per l'assoliment d'un pacte fiscal. La presidenta d'Òmnium descarta que es recuperi aquesta opció perquè la veu com un "camí esgotat pels dos costats". Des del seu punt de vista, hi ha "una majoria de catalans" que senten "il·lusió" davant la possibilitat de construir el seu propi estat. Per l'altra banda, Casals creu que tant el PP com el PSOE han "excitat les seves bases" amb l'anticatalanisme de manera que, si ara fessin "concessions", a qui les fes li suposaria perdre les properes eleccions.

Muriel Casals veu "difícil" que els partits espanyols siguin capaços de fer "una campanya molt intel·ligent", mostrant que fer "concessions als catalans" és l'única manera de "mantenir la unitat d'Espanya". Seguint aquest fil, la presidenta d'Òmnium considera que els ciutadans espanyols no són "conscients" de les demandes que podien provenir de Catalunya perquè "una gran part dels seus líders els han amagat la veritat". Casals, però, admet que hi pot haver una "sorpresa" per part de les institucions espanyoles perquè els catalans sempre han "perdut guerres" i han "cedit", mentre que ara s'ha adoptat una actitud de "fermesa".

Millor el "lideratge compartit" que els "grans lideratges"

Pel que fa a com s'ha d'encarar el futur del país i a qui ho ha d'encapçalar, la presidenta d'Òmnium es mostra partidària de fer-ho des d'un "lideratge compartit" com el que va sorgir de les eleccions al Parlament, amb una Convergència i Unió que es va veure obligada a pactar amb ERC per garantir la governabilitat. "Els grans lideratges tan forts també tenen els seus riscos, la nostra prudència de no voler-nos decidir rotundament per un líder molt poderós també té les seves raons", assenyala Muriel Casals.

Tot i això, la presidenta d'Òmnium no ha volgut anar més enllà davant de la possibilitat d'un Govern d'unitat. En qualitat de presidenta de l'entitat, declina opinar. Des del seu paper de ciutadana, assenyala que en moments com els actuals, "com més fort, més sòlid, més plural sigui el Govern, millor". Això sí, també veu viable la fórmula actual, tot destacant que ERC s'ha "compromès" amb el procés.

Tornant als tipus de lideratge, Muriel Casals afirma que Catalunya ha tingut una "feblesa" durant la seva història i és "la manca d'unes elits que facin d'elit". És a dir, "que es posin al davant, que es considerin model". Amb tot, la presidenta d'Òmnium afegeix que als catalans també se'ls fa difícil de seguir un lideratge, possiblement per la seva "tradició anarquista". "Ens costa, reclamem líders, però quan hi ha un líder o algú que s'ofereix a liderar un procés com el que estem vivint, som molt reticents a reconèixer aquest lideratge", conclou.

Memòria històrica: l´oportunisme polític en la transició i postransició

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dm, 26/03/2013 - 11:03

Lluís M. Xirinacs ens fornia uns estris d´investigació, unes armes per a la recuperació de la memòria de la transició, del paper dels partits del règim, d´extrema utilitat. Ben cert que bona part de l´actual fornada de revolucionaris i d´independentistes d´esquerra dels Països Catalans han pogut arribar a la militància activa, a un determinat grau d´organització i compromís, gràcies a l´esforç fet pel malaguanyat Lluís M. Xirinacs. El suïcidi de fa uns mesos confirma, a tots aquells i aquelles que el coneguérem, a les persones que des dels anys setanta seguíem levolució del seu compromís, com és de terrible i costós, fins arribar a la mort, el combat per servar la memòria col·lectiva de les lluites d´un poble contra la cort de corifeus, servils i mistificadors que ens envolta. (Miquel López Crespí)

L´oportunisme polític en la transició i la postransició

La recuperació de fets essencials de la transició, l´anàlisi del caramull de renúncies i claudicacions de l´esquerra oficial tal com han fet Carles Castellanos en l'imprescindible Reviure els dies. Records d´un temps silenciat (Pagès Editors, Lleida, 2003) o la trilogia de Lluís M. Xirinacs La traïció dels líders (Llibres del Segle) ha estat un treball prou difícil i complicat. A tall d´exemple i només per a palesar la punta de l´iceberg de com ha estat de complicat obrir escletxes en la murada de ciment armat que representava la versió oficial de la història de la restauració monàrquica, podria parlar de les campanyes rebentistes contra el meu llibre de memòries L´antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Ciutat de Mallorca, El Tall Editorial, 1994).

Record com després de publicar aquell senzill llibre de memòria de la lluita antifranquista, el carrillisme neoestalinista ordí una brutal campanya de calúmnies, pamflets i tergiversacions en contra meva i en contra d´aquella obra. Al capdavant de la campanya rebentista hi eren antics dirigents del carrillisme illenc i sectors propers. Encara em costa entendre com Ignasi Ribas, per exemple, l'antic militant del carrillisme illenc (PCE), signà aquell tèrbol pamflet contra L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). No ens hauria d´estranyar. Els dirigents neoestalinsites procedeixen d'una vella tradició dogmàtica i de combat contra l'anarquisme i el socialisme entès com a poder dels treballadors (el POUM, el trotskisme...). Pensem en els Fets de Maig del 37 a Barcelona. Recordem les execucions de membres del POUM i de la CNT en temps de la guerra civil. Els casos més coneguts foren els assassinats d'Andreu Nin i de Camillo Berneri, per exemple. Una tradició de persecució i criminalització de l'esquerra revolucionària a la qual encara no han renunciat no he vist mai un article seu denunciant aquests fets--, com es va comprovar amb el pamflet ple de mentides, calúmnies i tergiversacions que publicaren, sense cap mena de vergonya, el 28 d'abril de 1994 en un diari de Ciutat.

Miquel López Crespí i Lluís Maria Xirinacs el dia de la presentació a Barcelona del llibre No era això: memòria política de la transició. Xirinacs sempre recomanà les aportacions de Miquel López Crespí a la tasca de recuperació de la nostra memòria històrica. A Mallorca, sectaris i dogmàtics com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida feien tot el contrari, escrivint pamflets plens de calúmnies, mentides i tergiversacions contra els militants de l´esquerra revolucionària de les Illes i contra el llibre de memòries de Miquel López Crespí L´Antifranquisme a Mallorca (1950-70).

Com anava dient, a hores d'ara encara no m'explic l'origen de tanta ràbia i visceralitat contra l'esquerra revolucionària de les Illes. ¿O va ser precisament per això mateix, perquè ells en temps de la transició abandonaren tota idea de canvi social prosocialista, tota idea republicana, acceptant la reinstauració de la monarquia, que calia criminalitzar els partits que sí que defensàvem aquestes idees, cas de l'OEC, MCI, LCR, PSM o PSAN?

Quan llegia les brutors signades per Ignasi Ribas i els seus companys de campanya rebentista contra l'esquerra revolucionària no ho podia creure. A una Illa en la qual tots ens coneixem quasi com si fóssim de la família, els personatges abans esmentats s'atrevien a signar un pamflet on s'afirmava que els partits a l'esquerra del PCE i del carrillisme, és a dir, organitzacions marxistes i nacionalistes com MCI, OEC, LCR o el PSAN, només teníem com a funció, a les ordres del franquisme sociològic "i de vegades des del franquisme policíac, debilitar el Partit Comunista d'aleshores". Alhora que s'atrevien a signar aquestes calúmnies afegien, per a embrutar més la memòria dels antifeixistes de les Illes, que tots aquests partits només contribuïren a crear "confusionisme". I el combat abnegat de tants d'homes i dones només consistí en "declaracions de principis presumptament purs".

Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), llibre de memòries antifeixista que va ser perseguit i criminalitzat pels sectors més dogmàtics i sectaris propers al carrillisme illenc (PCE).

Mai no s'havia vist tanta ràbia i dogmàtica visceralitat contra uns coneguts militants esquerrans de les Illes! La brutor que signaven evidenciava a la vista de tothom que només acceptaven una aproximació a la història: la del PCE. Les altres aproximacions, els altres investigadors que no estiguessin al servei dels interessos sectaris del carrillisme, havien de ser perseguits i criminalitzats. Per als dogmàtics el pamflet que s'atreviren a publicar només tenia per funció desprestigiar els lluitadors antifranquistes que no fossin de la seva corda i, de rebot, justificar les seves particulars traïdes als principis esquerrans que, de boca enfora, deien defensar. Criminalitzant altres visions dels fets de la transició, amb totes les claudicacions de què foren responsables ells, la direcció del PCE aconseguia quedar com a aquella que realment sabia el que s'havia de fer.

Amb el pamflet publicat a Palma, aquells que conscientment o inconscientment donaven suport a la nefasta política del PCE (abandonament de la lluita per la República, Pactes de la Moncloa, acords amb el franquisme reciclat...) esdevenien botxins de la memòria històrica de l'esquerra alternativa de la nostra terra tot insultant el nom i els sacrificis de tants i tants abnegats combatents republicans. El pamflet que en contra nostra signaren Ignasi Ribas i afins embrutava i posava en qüestió no solament la meva feina política, sinó també, i això sí que ho consider prou greu i d'una indignitat total, el treball de centenars d'honrats militants de l'esquerra alternativa.

No era solament contra la meva persona i el llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) que es bastí la campanya rebentista de 1994. Ignasi Ribas, i també Gabriel Sevilla, Antoni M. Thomàs, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaume Carbonero i Salvador Bastida el que el volien era, com ja he dit, barrar el pas a la memòria de l'esquerra revolucionària de les Illes, demonitzant els escriptors que haguessin escrit algun llibre al respecte. Es pensaven que ho aconseguiren escrivint calúmnies i mentides en contra nostra. S'erraren a les totes. De res no serviren els seus pamflets i brutors. Mai no s'havien publicat tants llibres explicant les claudicacions del PCE en temps de la transició. Quant a la seva actitud dogmàtica i sectària, quedaren retratats per sempre davant l'opinió pública i acumularen damunt les seves espatlles un desprestigi del qual difícilment es recuperaran.

L´atac d´aquells anys no era solament a la línia de flotació de les avantguardes polítiques de l´esquerra revolucionària; la unió sagrada entre els franquistes reciclats, el carrillisme neoestalinista i la socialdemocràcia espanyola, juntament amb els sectors burgesos de les nacions oprimides, provava de liquidar rels intel·lectuals, els sectors culturals que portaven la flama de la lluita per una autèntica cultura democràtico-socialista a l´estat espanyol i nacional-popular a les nacions oprimides (i en part ho aconseguí; recordem, a tall d´exemple, el silenciament d´Ovidi Montllor, la desaparició de l´escena cultural del llegat nacional-patriòtic de Salvador Espriu). Recordem com, a finals de la transició, l´embranzida cultural d´esquerra arreu de l´estat aconseguí, sortosament!, soterrar el barat espanyolisme pseudoandalús, bona part de la falsa cançó flamenca, la rància superstructura de la cultura del torero i pandereta. L´Espanya imperial-franquista de la Lola Flores, Paquita Rico, Sara Montiel i la Marisol cedia el pas davant l´embranzida i la recuperació, a Andalusia, de la memòria de Blas Infante i Federico García Lorca.

La unió sagrada dels oportunistes en la transició no enterrava solament la pràctica i la memòria històrica de l´assemblearisme d´aquells anys de lluita, l´experiència organitzativa consellista i anticapitalista de les avantguardes populars de l´estat i Catalunya; també, dèiem, liquidava els moviments culturals del tipus de la Nova Cançó o el Congrés de Cultura Catalana que havien posat entre l´espasa i la paret lherència cultural del franquisme. En els anys vuitanta, amb la pujada del PSOE al poder, és a dir, la socialdemocràcia espanyolo-andalusista dels Felipe González-Alfonso Guerra, es procedí a ressuscitar el pansit folklorisme de l´Espanya eterna que quasi havia estat soterrada.

Malgrat que els vividors del romanço, els especialistes en la mentida i la mistificació, els professionals de la tergiversació dels fets històrics feren tot el possible per minimitzar la potent carga explosiva que significaven i signifiquen les aportacions de Xirinacs a la recuperació de la nostra memòria històrica, l´editor Manel Costa Pau, un incombustible de la lluita pel socialisme i per la independència, anava publicant els volums que ens mancaven: La traïció dels líders (II) (Llibres del Segle, Girona, 1994) i La traïció dels líders (III) (Llibres del Segle, Girona, 1997).

Lluís M. Xirinacs ens fornia uns estris d´investigació, unes armes per a la recuperació de la memòria de la transició, del paper dels partits del règim, d´extrema utilitat. Ben cert que bona part de l´actual fornada de revolucionaris i d´independentistes d´esquerra dels Països Catalans han pogut arribar a la militància activa, a un determinat grau d´organització i compromís, gràcies a l´esforç fet pel malaguanyat Lluís M. Xirinacs. El suïcidi de fa uns mesos confirma, a tots aquells i aquelles que el coneguérem, a les persones que des dels anys setanta seguíem levolució del seu compromís, com és de terrible i costós, fins arribar a la mort, el combat per servar la memòria col·lectiva de les lluites d´un poble contra la cort de corifeus, servils i mistificadors que ens envolta.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Categories: literatura

Els bancs de Xipre continuaran tancats fins dijous

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 10:00

Els bancs xipriotes no obriran pas avui, tal com era previst, i romandran tancats fins dijous, segons que ha anunciat el Banc Central. El motiu adduït és que així es podrà garantir un 'funcionament tranquil a tot el sistema bancari'. De primer, s'havia anunciat que avui ja obririen totes les entitats llevat del Laiki Bank i el Banc de Xipre, després de més d'una setmana tancats, però finalment se n'ha ajornat la reobertura.

D'una altra banda, els mercats van registrar fortes pèrdues ahir després de les paraules del president de l'Eurogrup, el neerlandès Jeroen Dijsselbloem, que va dir que la solució aplicada a Xipre podia ser un model per a tota l'eurozona. En una entrevista a Reuters i al 'Financial Times', va avisar que intentaria que mai no s'hagués 'ni tan sols de considerar la recapitalització directa dels bancs', de manera que abans de cap intervenció pública els dipositants de més de 100.000 euros a les entitats n'assumissin les pèrdues.

'Si volem tenir un sistema financer sanejat i en bon estat, l'única manera és dient: "Mira, tu vas assumir riscs, tu els has de gestionar, i si no pots, no els havies d'haver assumit." Penso que, ara que hem sortit de la part pitjor de la crisi, hauríem de fer aquest plantejament', va dir Dijsselbloem a Reuters.

Aquestes paraules van espantar els mercats, que van tenir pèrdues importants en la sessió d'ahir, després de l'eufòria inicial amb l'acord de Xipre. Segons el president de l'Eurogrup, s'ha de fer front als problemes abans no arribin. I per a això cal un sector financer més reforçat, però, alhora, no tan dependent de l'ajuda pública. 'Si un banc comença a tenir dificultats, la resposta ja no serà automàticament que vindrem i t'ajudarem', va destacar.

Per Dijsselbloem, cal sospesar si s'aplica la recepta xipriota a qualsevol nova dificultat que sorgeixi a l'eurozona. 'Si hi ha un risc en un banc, la nostra primera pregunta hauria de ser: "D'acord, què hi fareu, els del banc, en això? Què podeu fer per recapitalitzar-vos a vosaltres mateixos?" Si el banc no pot, llavors parlarem amb els accionistes i els creditors que contribueixin a recapitalitzar-lo i, si és necessari, que ho facin els dipositants no garantits', va defensar.

'Hem d'intentar arribar a una situació en què ni tan sols calgui considerar la recapitalització directa. Si tenim encara més instruments de rescat intern i sabem fins on podem arribar, la necessitat de recapitalització directa serà cada vegada més petita', va dir.

Aquests comentaris impliquen que, en el cas que un altre banc europeu entri en dificultats, els dipositants amb més de 100.000 euros en un compte haurien d'assumir pèrdues, fins i tot abans no hi hagués cap intervenció pública com la que es va fer en el cas de Bankia, per exemple, o més entitats rescatades.

L'acord per a Xipre

Els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros finalment no hauran de pagar res per al rescat de Xipre, però el càstig als grans dipositants serà més dur. Després de més de deu hores de negociació a Brussel·les, ahir a la matinada l'FMI, el BCE i la Comissió Europea van pactar amb el president xipriota, Nikos Anastasiadis, de salvar el primer banc de l'illa, el Banc de Xipre, i liquidar només el segon, el Laiki, en canvi d'imposar als grans dipositants pèrdues molt fortes, encara per concretar, però que podrien arribar en algun cas al 50%. 'Això posa de manifest que, quan volem, som capaços de posar-nos d'acord', va celebrar el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos.

D'aquesta manera, Europa es fa enrere i protegirà els dipòsits inferiors a 100.000 euros, en teoria garantits per la legislació comunitària (però que inicialment l'Eurogrup i el govern xipriota volien fer servir per pagar part del rescat).

L'acord va arribar poques hores abans de la data límit per evitar un col·lapse del sistema bancari i que el BCE tallés la liquiditat a les entitats xipriotes, fet que hauria causat la sortida del país de l'euro i la fallida.

El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va comminar les parts a aplicar com més aviat millor l'acord, que va considerar essencial per a garantir un futur sostenible de Xipre a l'eurozona i evitar que la situació esdevingués encara més crítica.

Aparten el parlament de la decisió

Finalment, resulta xocant que el parlament de Xipre no hagi d'aprovar aquest acord. Perquè la recaptació no es farà en forma de taxa sobre els dipòsits, com s'havia dit fins ara, sinó de quitança: ja no es considera una mesura fiscal recaptatòria, sinó una mesura per a reduir la càrrega de les entitats financeres. I el govern xipriota ja va aprovar divendres una reestructuració bancària que permetia, precisament, de liquidar bancs i imposar pèrdues a accionistes i dipositants.

En aquesta recta final de la negociació, les regnes les han agafades directament el president de Xipre, Nikos Anastasiadis, amb els màxims representants de la troica: la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i els presidents del BCE, Mario Draghi, i de la Comissió, José Manuel Durão Barroso.

Rússia qualifica l'acord de robatori

Ahir Dmitri Medvédev, primer ministre rus, va dir que aquest acord era un robatori i que es continuava saquejant el botí, en referència a la quantitat de russos que es trobaran afectats per la quitança als dipòsits de més de 100.000 euros.

Pau Obrador: Postal de Maó (amb hac)

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 10:00

'Teresa Rampell', el nou senzill de Manel

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 09:00

El grup Manel (Facebook i Twitter) ha estrenat avui el primer senzill del nou disc, 'Atletes, baixin de l'escenari', que es publicarà el 16 d'abril. És la cançó 'Teresa Rampell', que es pot escoltar a YouTube, a Spotify i a iTunes. El grup de Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, hi prescindeix de l'ukelele que el caracteritzava i de l'acústica, i això fa preveure un disc més elèctric que no pas els anteriors. La cançó parla d'una nit de Teresa Rampell a la seva ciutat, Barcelona.

Teresa Rampell

'El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell.
No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa.
Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer.
Mmmm, so d'un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca.
Que soni un rock'n'roll, que abaixin les persianes tots els comerciants,
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara.
El barri dorm tranquil aliè, a que hagi arribat el dia gran.
Mmmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara.
Uns macarres us saluden al semàfor i somrius
i, mentre arrenquen, el més xulo, abans que se'l mengi la nit,
et mira als ulls i juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un exèrcit de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un incendi forestal!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell,
detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments.
Mmmm, és el ball del teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet
i passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates
i, mentre et cantem, milers d'homes al món amb gavardina, de passeig,
mmmm, somien a trobar una dona amb la teva cara.
A les teles interrompen uns minuts els videoclips
i ara hi surt un periodista estressat pels teletips
i no hi ha volum, però juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un incendi de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un virus tropical!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar,
és a les mans de la gent, és als joves quan ballen.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs
i furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga.
L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada.'

L'esmolet!

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dm, 26/03/2013 - 08:30

Escolto pels carrers de Tortosa un xiulet que em retorna a la infantesa: l’esmolet. Recordo quan venia al poble, amb una moto molt senzilla i una mola que girava amb el seu motor, a la part del darrere, amb què afilava ganivets, tisores, etc. Ara van amb furgoneta, amb aire condicionat, segurament. La vida es repeteix, però, ben bé igual, no.

Categories: literatura

Els set condicionants de la data del referèndum d'independència

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 07:00

El pacte de legislatura entre CiU i ERC estableix que la consulta d'independència es faci l'any 2014. Per això, fins ara, la data es mantenia en un segon pla del debat polític. Però la setmana passada les coses van canviar. Alguns dirigents d'Unió parlaven de la possibilitat d'endarrerir-la si la crisi continuava sense resoldre's. En canvi, els màxims dirigents de CDC i ERC deixaven clar que el full de ruta i el calendari continuaven essent els que preveia l'acord de legislatura. Tanmateix, així que es va anunciar que el referèndum d'Escòcia es faria el 18 de setembre de 2014, es va obrir un debat sobre quins factors havien d'influir en la decisió de la data catalana.

La consulta sobre la independència és el pla A de l'acord entre CiU i ERC i la via marcada per la declaració de sobirania que el parlament va aprovar a final de gener. Però la possibilitat de consultar el poble amb una votació particular sobre la independència no la veu pas clara ningú. En cercles polítics, els impediments i la negativa del govern espanyol fan pensar, com més va més, en la declaració d'independència després d'unes eleccions plebiscitàries. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha arribat a apuntar en algun moment la possibilitat de fer una llista unitària de partits a favor de la independència per concórrer en unes hipotètiques eleccions avançades.

Però, de moment, el pla A, el de la consulta, és el camí oficial i prioritari fins a esgotar totes les opcions legals. L'anunci de la data del referèndum escocès ha precipitat les especulacions sobre quin fóra el moment més oportú de fer la consulta a Catalunya. A continuació us oferim un resum dels elements que poden marcar aquesta decisió.

–El referèndum escocès. El 18 de setembre de 2014, de l'Onze de Setembre en vuit, el govern escocès cridarà els ciutadans de més de setze anys a respondre a una pregunta: 'Escòcia hauria de ser un país independent?' Ara aquesta data és considerada una data límit per al referèndum català, perquè hom creu que el resultat negatiu d'Escòcia, més que probable, perjudicaria les possibilitats d'èxit de Catalunya. Alguns analistes i bona part dels polítics que gestionaran el procés creuen que el no d'Escòcia tindria un efecte desmobilitzador evident. A tot estirar, es podrien fer coincidir les consultes catalana i escocesa, per mirar de presentar el cas català com una qüestió d'abast internacional. A favor d'aquesta opció hi ha el factor motivador de la diada nacional, que podria esdevenir un element catalitzador com ho fou l'any passat.

–Les eleccions europees. Es faran entre el dijous 22 de maig i el diumenge 25 de maig de 2014. A l'estat espanyol seran el 25. En alguns cercles polítics, s'apuntava l'estratègia de fer-hi coincidir la consulta amb l'objectiu de dur el debat de legitimitats a l'àmbit europeu. Però aquesta hipòtesi s'ha refredat per dos motius: per la tebior de les institucions europees respecte de les demandes d'empara catalanes i per una possible reacció contrària si es considerés que la coincidència desvirtués els comicis europeus.

–El pressupost i l'objectiu de dèficit. De moment, fins que no es decideixi res contra, el govern ha de preparar un pressupost amb una retallada de prop de 4.500 milions d'euros més per complir l'objectiu de dèficit del 0,7% del PIB que li ha imposat el govern espanyol. Aquesta retallada, que s'afegiria a les dels anys anteriors, deixaria el benestar català en un estat precari i agreujaria la crisi social fins a nivells extrems. L'alternativa és que el govern decideixi d'incomplir l'objectiu de dèficit. Això pot motivar la intervenció directa del govern espanyol sobre l'autogovern català, tal com estipula el decret de creació del fons de liquiditat autonòmica espanyol. Tant la crisi social i la degradació dels serveis de benestar com l'amenaça d'intervenció de l'autonomia són factors que demanen una resposta urgent, en un calendari que no pot ultrapassar el 2013.

–La pressió de la societat civil. La històrica manifestació de l'Onze de Setembre de l'any passat va donar embranzida al procés, amb la reacció del president Artur Mas, la convocatòria d'eleccions i l'aprovació d'una moció sobre l'exercici de l'autodeterminació al parlament. La societat civil va prendre la iniciativa política per a la independència i va arrossegar els partits a un nou estadi del procés. L'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium ja han anunciat una nova mobilització multitudinària per la diada d'enguany i desenes d'entitats cíviques treballen intensament per ampliar la majoria independentista i assegurar la concreció política i institucional. No es pot descartar que una nova mobilització, concreta o continuada, forci les institucions a un avançament del calendari.

–L'agressivitat espanyola. Un factor central en l'execució del full de ruta és la resposta de l'estat espanyol a cada pas que es faci des de la part catalana. De moment, la negativa a permetre qualsevol consulta sobre la independència ha estat clara. Fins i tot s'ha brandat l'amenaça d'emprendre la via judicial penal contra els governants que pretenguin caminar cap a la independència. Com més agressiva sigui l'actitud espanyola, més intensa serà la pressió i la necessitat d'avançar la convocatòria de la consulta –o de les eleccions plebiscitàries.

–El col·lapse del govern. Actualment, el govern de la Generalitat reposa sobre el pacte de governabilitat signat pel president Mas i el cap de l'oposició, Oriol Junqueras. Aquest pacte dóna prou estabilitat per a avançar els mesos següents, fins al moment de posar data a la consulta. Amb tot, si els passos pactats no es concreten o s'ajorna la convocatòria de la consulta, Junqueras ja ha anunciat prou vegades que el pacte es trencarà i Mas es trobarà obligat a cercar el suport del PSC o a convocar noves eleccions. Aquesta situació podria tenir conseqüències contraposades segons el nou resultat electoral i el mapa del suport a les forces independentistes que en resultés. Quant al calendari, aquest factor condicionant té una data límit a final d'any. El pacte entre CiU i ERC indica que la data de la consulta s'ha d'anunciar a tot estirar el 31 de desembre d'enguany.

–Mundial de futbol. Un dels condicionants que aconsellen de fer la consulta abans de l'estiu del 2014 és que entre el juny i el juliol es jugarà el campionat mundial de seleccions de futbol al Brasil. Com ja ha passat en edicions anteriors i a l'Eurocopa, el bon paper de la selecció espanyola origina un esclat d'adhesió pública als colors d'Espanya, també a Catalunya. Algunes veus han indicat que seria bo d'evitar una consulta en període posterior a un possible nou èxit de la selecció espanyola de futbol, que podria afavorir la mobilització dels contraris a l'estat propi.

Tots aquests factors poden influir d'una manera determinant en la data d'una consulta que, com més va, menys opcions té d'acabar-se fent, en vista de les dificultats a l'hora d'establir un diàleg sobre principis democràtics amb el govern espanyol. Els partits que comparteixen l'objectiu d'exercir l'autodeterminació defensen públicament que cal esgotar totes les opcions d'una via negociada i de la consulta. Amb tot, la declaració d'independència –legitimada per unes eleccions plebiscitàries prèvies– pren cada vegada més força.

Un Dia Mundial del Teatre rabiosament reivindicatiu

Vilaweb - Dm, 26/03/2013 - 07:00

Ahir, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, l'Associcació d'Actors Professionals Valencians (AAPV) van atorgar els seus premis. El Premi Narcís va recaure en el conegut i reconegut actor Pep Ricart, 'en reconeixement a la seva feina d'actor i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius valencians.' A Barcelona, la Plaça Universitat es va omplir d'accions teatrals i el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, va llegir un manifest en favor dels drets socials, la cultura i contra el 21% de l'IVA cutural.

El lliurament dels Premis AAPV 2013 es va celebrar al Teatre Talia i el va dirigir Jaume Policarpo. En el discurs inicial, el president Ferran Gadea i el secretari general Juli Disla, van fer una denúncia de la pèssima gestió del teatre públic valencià. A més de Pep Ricart, Miguel del Arco va recollir el Premi Taules com a reconeixement per la seva labor com a director teatral. La resta de guardonats de les diferents categories foren: Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual per a Cristina Garcia, per 'Sin vivir'; Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual per a Sergio Caballero, per 'El secreto de Puenteviejo'; Millor Interpretació Femenina de Teatre per a Verònica Andrés, per 'Querencia'; Millor Interpretació Masculina de Teatre per a Álvaro Báguena, per 'Querencia'; i Premi Crisàlide a l’actor/actriu revelació per a Miquel Mars, per 'El geperut de Notre Dame' i 'Hamlet'.

El teatre ocupa la Plaça Universitat

Una mica abans, a Barcelona, la gent de teatre omplica la Plaça Universitat amb el lema: 'Si el públic no va al teatre, el teatre anirà al públic.' L'acte fou organitzat per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya i Teatres Públics per commemorar el Dia Mundial del Teatre. Aquest acte festiu i reivindicatiu va constar de la representació de fragments de diversos espectacles que són a cartellera com 'La flauta màgica - Variacions Dei Furbi', que es pot veure a La Seca Brossa Espai Escènic, o 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré' al Teatre Poliorama.
El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, va llegir el manifest del Dia Mundial del Teatre, en el qual s'exigeix als governants 'una educació responsable per als fills; una sanitat digna i solidària i que la corrupció, que es nodreix directament de la nostra sang, sigui perseguida i castigada sense excepció'. Acte seguit, el director teatral va dir que val la pena 'lluitar junts per conservar aquest espai de llibertat de pensament i d'expressió que es diu Teatre'; 'un lloc on la mentida no és un engany ni una humiliació sinó un exercici pactat de la intel·ligència; on una col·lectivitat es reuneix lliurement per compartir memòria, pors i esperances, i un lloc que ens obre les portes de l'esperit i ens fa més savis'. Per això s'ha d'exigir teatre als governant perquè forma part de la vida i la cultura.

Els 7 condicionants de la data del referèndum d'independència