agregador de notícies

Sa Pobla, Santanyí i els llibres de memòries. Antoni Vidal Ferrando i Miquel López Crespí

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dv, 19/04/2013 - 13:54

(2 vídeos) Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre… I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. (Gabriel Janer Manila)

Amors i laberints

Per GABRIEL JANER MANILA , escriptor

Acaba d´aparèixer a les llibreries, editat per Ensiola, Amors i laberints, el nou llibre d´Antoni Vidal Ferrando, l´entranyable poeta de Santanyí. L´he rellegit amb el fervor d´aquell que sap que després de la primera lectura –l´autor em féu arribar el mecanoscrit quan tot just era acabat d´escriure–, queden abundosos fragments als quals no fores capaç d´extreure tot el seu contingut, alguns dels misteris que hi eren implícits, els aromes secrets. L´he rellegit, perquè es tracta d´una obra que mereix ser llegida més d´una vegada, com aquell que camina per un camí que ja havia trescat i es disposa a descobrir-hi el que havia quedat ocult quan tinguérem la primera oportunitat de passar-ne.

Es tracta d´un text literari difícil d´enquadrar en els gèneres més habituals. L´autor ens diu que ha volgut fer un dietari i que l´ha escrit entre l´any 2008 i l´any 2009. I és un dietari, però és moltes més coses. La riquesa textual d´aquesta obra radica en la varietat de registres amb què el poeta desgrana la història que tracta de contar-nos: la vella història d´un al·lot de postguerra –"parl dels dies inclements de la postguerra", escriu a la primera pàgina, un temps d´indignitat i sòrdid–, indefens, perdedor, esporuguit, temorós del Déu irat, que descobreix que l´art –en el seu cas la literatura– potser és l´únic camí per mitjà del qual pot alliberar-se d´algunes servituds i de certes misèries. La història d´aquell al·lot que un dia descobrí que l´art és insubordinació, i resistència, i obstinada energia.

I escriu des de totes les decepcions del present. Sap que "un baf irrespirable travessa aquesta illa", per això en la seva escriptura hi ha l´amargor del qui ha vist que sempre guanyen els medíocres, i els dogmàtics, i els intransigents. Com si només ens interessàs el poder si podem pervertir-lo. I potser per això és sinònim de solitud. Però hi ha també l´esplendor d´una prosa que revela els dies viscuts: els amors, les obsessions, els sarcasmes del temps. I les primaveres amb què ha confiat, els desvaris que li han tocat el cor, la cultura que ha construït la seva vida, tot el que ha filtrat el cedàs de l´experiència i destil·lat l´alambí de la memòria. Per això el llibre conté un seguit de móns estimats i de peripècies evocades amb la subtil mà del jardiner. Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre… I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. Hi és evocada l´illa de Menorca: un cementiri on hi ha els amics Andreu Murillo i Miquel Vanrell, també bons amics meus. I parlarà, tanmateix, de l´amor. I de la neu de l´any de la neu. I del campament de la Victòria, violent i sectari. I del barri de sa Llotja de Ciutat. Antoni Vidal no se serveix de la literatura ni de l´art –Brueghel, Edward Munch, Tàpies– si no és per referir-se a la pròpia experiència biogràfica. Parla de les ortigues i del sentiment de viure en una terra hostil, entre esparvers. Però és el testimoni d´un home que s´ha fet gran, molt gran, pel camí de les paraules i les il·lusions que en deriven, pel camí de la fidelitat als propis records.

Diario de Mallorca (25-II-2011)

L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. (Joan Fullana)

Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí

Per Joan Fullana, director de la revista literària S’Esclop

L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. Aquests articles –literaris i d’opinió política– publicats d’ençà de 1969, quan començaren les seves col·laboracions en els suplements de cultura d’Última Hora i Diario de Mallorca; les entrevistes a escriptors a Última Hora i El Mirall [revista de l’Obra Cultural Balear]; a la secció “La columna de foc”, (que coordinava Josep Maria Llompart a Última Hora); les col·laboracions a Cort o en aquell experiment que va ser la revista rupturista Lavativa; les que va publicar a Diari de Balears i en les revistes Llegir, Sa Plaça, Quatre Illes, La Nau, L’Estel, Arrels i juntament amb els més de mil articles culturals i polítics publicats a Diari de Balears i El Mundo-El Día de Balears; i els també publicats (alguns d’ells amb pseudònim) a revistes clandestines –Democràcia proletària, La Voz de los Trabajadores–, i en la revista del PSM Mallorca Socialista, a més de la bibliografia consultada i estudiada d’aquelles quatre dècades de presència en els mitjans de comunicació, han estat la base des d’on ha partit López Crespí per bastir els capítols que componen Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Com diu ell mateix, resulta prou complicat provar d’encabir tants d’anys de records en el petit espai d'unes tres-centes pàgines..., en les que el lector trobarà una aproximació a les principals idees-força que condicionaren la seva forma d’entendre el fet literari en aquell període. L’autor també ha manifestat que té la intenció de continuar aprofundint en aquelles dècades d’activitat cultural, literària i política. Quant es refereix als aspectes derivats del compromís polític de l’autor, es poden veure en altres obres com L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), Cultura i antifranquisme, No era això: memòria política de la transició, Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart i en Cultura i transició a Mallorca .

“Però... com érem a finals dels anys seixanta del segle passat, en aquell mític 1968?” es pregunta el mateix López Crespí; i ens diu: “Ho anava pensant a mesura que redactava els articles del llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Possiblement mai no podrem saber com érem a finals dels seixanta sense aprofundir en les influències culturals i polítiques que marcaren aquells anys d'aprenentatge. L’any 1967, Editions Gallimard de París publicava Traité de savoir-vivre à l´usage des jeunes générations, l’obra de Raul Vaneigem, que condicionaria completament el Maig del 68 i les avantguardes de finals dels anys seixanta, juntament amb La societat de l’espectacle, de Guy Debord. Són llibres que arriben a les golfes de les llibreries de Barcelona i Palma i que compràrem, evidentment, d’amagat. Cal recordar igualment que la quasi totalitat d’escriptors mallorquins de la que s’ha anomenada “fornada dels setanta”, ens hem alletat amb el material de l’Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de «Llibres Mallorca» en els anys seixanta i setanta, perquè Moll ens fornia d’altres obres bàsiques per a la nostra formació com a ciutadans d’una terra trepitjada pel feixisme. Pens, ara mateix, en l’imprescindible La literatura moderna a les Balears de Josep M. Llompart, que Moll va editar l’any 1964, i en aquells llibrets de «Les Illes d’Or», que ens permeteren conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que, per a la nostra formació, tengué poder fruir de llibres, –enmig de tants silencis, tabús i prohibicions culturals, en plena dictadura franquista–, com Comèdies, de Pere d’A. Penya, La minyonia d’un infant orat de Llorenç Riber; L’Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover, Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés, Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L’amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L’hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, l’apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l’existència d’un Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: “Tractant-se de l’obra d’un lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i l’ordre, l’estil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec”. “Record –continua dient-nos– que el primer article literari, que vaig publicar l’any 1969, precisament portava per títol El compromís polític de l’escriptor. La meva obsessió era, –com a de costum–, el necessari compromís de l’intel·lectual amb la societat i l’experimentació literària en la recerca de formes més adients amb l’època i la sensibilitat del temps que ens havia tocat viure. No podia entendre, en plena lluita per la llibertat, l’existència de l’escriptor fora del combat per una societat més justa i solidària, en lluita per l’alliberament nacional i de classe, que no estàs revoltat contra els dictats del mandarinat cultural... És en aquells anys en què escric les primeres obres de teatre experimental com Ara, a qui toca?, Autòpsia a la matinada, Les Germanies i quan sorgeixen els esborranys del que després seran Atzucac i Homenatge a Rosselló-Pòrcel...” I López Crespí afegeix: “és quan anava enllestint les narracions que conformarien A preu fet, i La guerra just acaba de començar, llibres que serien publicats a l’Editorial Turmeda. Així mateix, serà l’època en què es congriaran aquells elements literaris que em serviran per bastir reculls de narrativa que sortiran durant els anys vuitanta i noranta, especialment Diari de la darrera resistència, Necrològiques, Paisatges de sorra i Notícies d’enlloc, sense oblidar els meus contes experimentals del llibre de narrativa juvenil Històries per a no anar mai a l’escola”.

Publicat en el número 51 de la revista S’Esclop (maig-juny de 2010)

Categories: literatura

Bauzá aprova el trilingüisme i liquida la immersió a les Illes

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 13:20

El consell de govern ha aprovat aquest matí el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.

Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.

El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.

Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.

El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.

Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.

A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.

Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern.

Llanos de Luna, persona non grata a Arenys de Munt

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 13:03

El ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha declarat persona non grata a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per "judicialitzar les accions que, democràticament, està duent a terme l'Ajuntament". El consistori es refereix als contenciosos que la Delegació del govern espanyol ha presentat en relació a la declaració municipal de 'territori català lliure i sobirà' i pel fet de no tenir penjada la bandera espanyola al balcó. La moció va rebre el suport dels grups municipals de la CUP, CiU i ERC, que consideren que l'actitud de Llanos de Luna és de "menyspreu" als ajuntaments catalans". Per la seva banda, el PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra.

Informació relacionada: Girona declara Llanos de Luna persona 'non grata'

L'agenda d'activitats del Sant Jordi

Vilaweb Lletres - Dv, 19/04/2013 - 12:55

Moltes activitats se centren en el centenari de Salvador Espriu. A València, l'Octubre CCC proposa una gran festa de celebració de la diada de Sant Jordi en homenatge a Vicent Andrés Estellés. També hi ha actes a Mallorca. Al Principat, a més de la iniciativa de les revetlles a les biblioteques catalanes, hi ha el tradicional manifest i lectura de Josep Pla, impulsats per la fundació de Palafrugell; molt de teatre; la fira Arts Libris al Santa Mònica de Barcelona; l'exposició 'La revolta poètica 1964-1982' a la Fundació Palau...

Sant Jordi a València: Homenatge a Vicent Andrés Estellés
19.00, a l'Octubre CCC, gran festa de celebració de la diada de Sant Jordi. Homenatge a Vicent Andrés Estellés. Francesc Anyó, Francesc Aledon, Josep Antoni Alfonso, Joaquina Barba, Pere Besó, Núria Cadenes, Esperança Camps, Carles Cano, Mercè Climent, Vicent Coll, Francesc Collado, Carles Cortés, Isidre Crespo, Joan Carles Girbés, Ramon Guillem, Tomàs Llopis, Alfons Llorenç, Begonya Mezquita, Carme Miquel, Manuel Molins, Francesc Mompó, Anna Moner, Enric Monforte i Casañ, Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Joan Navarro, Gemma Pasqual, Vicent Penya, Begonya Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Manel Rodríguez Castelló, Rosa Roig, Antoni Rubio, M. Carmen Sàez, Vicent Salvador, Xavi Sarrià, Jordi Sebastià, Núria Sendra, Ferran Suay, Josep Usó, Mercè Viana entre molts més, que ens llegiran un fragment de la seua obra. Presentarà l'acte Reis Juan i hi actuarà Miquel Gil.

'La revolta poètica 1964-1982' a la Fundació Palau
Des de fa uns mesos que hem gaudit de la poesia a la Fundació Palau amb l'exposició 'La Revolta Poètica 1964-1982'. L'exposició s'acaba per Sant Jordi i ho volen celebrar llegint poesia. De 9.00 a 14.00 tindrà lloc una lectura continuada de poesia, on pot participar tothom qui ho vulgui, llegint el poema que més li agradi, un de seu o bé algun que pugui trobar a la fundació. La lectura serà al Racó del Lledoner (a la terrasseta que hi ha sortint de la Fundació Palau de camí al Parc de Can Muntanyà), on es prepararà un petit escenari. Per participar-hi, envieu un correu a palau90@fundaciopalau.cat

Lectura de Josep Pla a Palafrugell
De 12.00 a 20.00, al Teatre Municipal de Palafrugell: 10a lectura continuada del llibre de Josep Pla 'Notes sobre París (1920-1921)', il·lustrada amb fotografies de Joan Pujol-Creus.

Marató poètico-musical 'Espriu de cor i de memòria'
Sant Cugat commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu amb una marató poètico-musical, de 17.00 a 22.00, en plena via pública (al carrer de la Creu tocant el Reial Monestir de Sant Cugat). Hi participen més de dos-cents ciutadans i gent del món cultural, social i polític de la ciutat.

Per Sant Jordi, vine al teatre!
Promoció especial Diada de Sant Jordi: 2 entrades a 18 € + 2 copes de cava + 1 obsequi Nestlè. Al teatre Goya Codorníu amb 'Bona gent'; al teatre Condal amb 'Sí ministre'; i a la Villarroel amb 'El principi d'Arquimedes.

Un Sant Jordi ple de veus a les xarxes socials
La UOC i Catalunya Ràdio conviden la comunitat internauta a publicar mitjançant Twitter, Facebook o Google+ quin llibre regalaran aquest Sant Jordi gràcies a l'etiqueta #perSantJordiRegalo. Els piulets hauran d'incloure el títol del llibre entre cometes seguit del nom de l'autor. La impulsora de la iniciativa i directora de LletrA de la UOC, Teresa Fèrriz, diu: 'Amb aquesta acció, podrem consultar en temps real les preferències i recomanacions dels lectors i lectores que formen les nostres comunitats digitals UOC - Catalunya Ràdio i l'endemà de Sant Jordi podrem donar la nostra llista dels èxits de Sant Jordi, "alternativa" a la proposada cada any pels llibreters'.

A més, també es proposa l'activitat #jollegeixo: via xarxes socials, lectors i lectores poden enregistrar en línia i compartir lectures breus en veu alta de fragments dels seus llibres preferits. Tots els àudios enviats es recolliran a la pàgina 'Un Sant Jordi ple de veus 2013' del portal LletrA.


Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l'estelada al balcó
Òmnium, conjuntament amb més entitats de la societat civil, ha engegat la campanya 'Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l'estelada al balcó' amb què vol animar la ciutadania a participar activament de la diada regalant llibres, roses i penjant estelades als balcons per reivindicar la sobirania de Catalunya.

Bookcrossing de la Fundació Joan Miró
La Biblioteca de la Fundació Joan Miró organitza una acció de bookcrossing. La Biblioteca deixarà diverses publicacions en punts de la ciutat de Barcelona vinculats a l’Itinerari per la Barcelona de Joan Miró, ruta que recorre alguns dels indrets que van formar part de la vida de l’artista o que acullen part del seu llegat artístic.


Els tres concerts a L’Auditori amb alumnes i professors de l’ESMUC tanquen la programació 'A tocar' del Festival
 El cicle de tres concerts a L’Auditori amb alumnes i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESUMC) tanca la programació 'A TOCAR', una de les novetats de la 35à edició del Festival de Música Antiga de Barcelona.

El primer dels tres concerts coincideix amb la Diada de Sant Jordi, el proper 23 d’abril a la Sala 2 Oriol Martorell. Sota el títol 'El treatre instrumental', l’Orquestra clàssica de graduats de l'ESMUC, que utilitza instruments originals, presenta un concert comentat amb les àries 'Vado, ma dove i Alcandro lo confesso' de Mozart i la 'Simfonia núm. 76' de Haydn.

L’obra de Bernat Metge centrarà la Diada al IEC
 El 23 d’abril es farà una lectura pública de Lo somni i s’inaugurarà l’exposició «Bernat Metge i els clàssics» a la Casa de Convalescència.

Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi i de la commemoració dels sis-cents anys de la mort de Bernat Metge, l’Institut d’Estudis Catalans ha programat per al dia 23 d’abril una lectura pública de l’obra Lo somni, de Bernat Metge, des de les 12.30 h fins a les 16 h. Salvador Giner, president del IEC, obrirà la lectura pública, en la qual participaran una quarantena de persones. Poca estona abans, a les dotze del migdia, s’inaugurarà l’exposició «Bernat Metge i els clàssics», organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Bernat Metge, la Fundació Lluís Carulla i l’Editorial Barcino.

Com cada any per la Diada de Sant Jordi, el IEC obrirà les portes de la Casa de Convalescència a partir de les deu del matí i fins a les vuit del vespre. S’hi podrà visitar el pati, el claustre, el jardí Mercè Rodoreda, la Sala Prat de la Riba i la capella. Hi haurà exposició i venda de llibres del IEC al pati de l’Institut i a la Rambla (parada 53, entre els carrers de Pintor Fortuny i del Carme).

Categories: literatura

El govern convida a pagar els impostos a la Generalitat per bastir la hisenda pròpia

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 12:39

El govern català tindrà a punt aquest estiu vinent un protocol legal perquè els ajuntaments i les empreses puguin pagar els impostos a través de la Generalitat, ha dit avui el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ha aclarit que un cop l''Agència Tributària Catalana. rebi l'ingrés dels diners els acabarà transferint a l'agència espanyola per no haver d'incórrer en una il·legalitat, però això permetria al govern disposar d'un gruix d'informació que podria ser útil per bastir més endavant una hisenda catalana pròpia.

Això permetria 'guanyar volum, tenir més coneixement i informació estadística' de cara al futur, ha dit Homs.

Justament ahir els batlles d'onze municipis (Arenys de Munt, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Alella, Gallifa, Sant Jaume de Llierca, Ripoll, Campdevànol, Viladamat, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Marçà) van ingressar els impostos que generen els seus consistoris a l'Agència Tributària Catalana. Amb aquest acte simbòlic, segons els portaveus de la plataforma Catalunya Diu Prou, es vol demostrar que és possible pagar els impostos a la Generalitat de manera legal. El govern transferirà aquests diners a l'estat, tal com va fer l'any passat amb els diners que van ingressar els primers municipis i empreses que van decidir de fer sobirania fiscal. Tot amb tot, els ajuntaments han instat l'executiu a destinar-los a cobrir 'les necessitats del país'.

D'acord amb el plantejament exposat avui per Francesc Homs, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol que tots els ajuntaments adherits prenguin acords en favor de la sobirania fiscal. D'aquesta manera, passarien a ingressar l'IVA i l'IRPF a la hisenda catalana. Malgrat que finalment els diners fossin enviats a Madrid, Catalunya tindria una idea de quin volum de diners genera.

Més informació: Insubmissió fiscal: comença el tancament de caixes?

Sant Jordi, el concurs

Vilaweb Lletres - Dv, 19/04/2013 - 12:10

Què és la licantropia?, En quina guerra es va esdevenir el Setge de Barcelona?, En quin segle va escriure 'El somni' Bernat Metge?, De quina civilització es té coneixement que ja feia cervesa? Quin premi ha guanyat la novel·la 'El retorn de Macbeth'? Responeu correctament aquestes i d'altres preguntes del concurs de Sant Jordi i guanyeu un lot de llibres (en sortegem deu). Les respostes les trobareu consultant la placa publicitària 'Llibres per Sant Jordi' a la portada de VilaWeb.

Categories: literatura

Sant Jordi, el concurs

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 12:10

Què és la licantropia?, En quina guerra es va esdevenir el Setge de Barcelona?, En quin segle va escriure 'El somni' Bernat Metge?, De quina civilització es té coneixement que ja feia cervesa? Quin premi ha guanyat la novel·la 'El retorn de Macbeth'? Responeu correctament aquestes i d'altres preguntes del concurs de Sant Jordi i guanyeu un lot de llibres (en sortegem deu). Les respostes les trobareu consultant la placa publicitària 'Llibres per Sant Jordi' a la portada de VilaWeb.

Les fotos a Twitter d'un veí de Boston de la cerca 'porta per porta' de la policia

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 11:41

La policia encercla al barri de Watertown el sospitós de l'atemptat de Boston que ha fugit després del tiroteig d'avui amb la policia. L'altre sospitós del qual l'FBI havia difós imatges ha mort a l'hospital després d'haver estat detingut. Els agents han acordonat una zona de vint illes de cases, i van porta per porta cercant aquest individu. La policia ha alertat als estudiants que segueixin tancats als seus apartaments i que no surtin ja que la situació al carrer és 'extremadament perillosa'. També els ha demanat que desconnectin els telèfons mòbils. Es tem que el fugitiu disposi d'explosius.

Un resident en aquesta zona, @jraske, ha publicat fotos a Twitter d'un cotxe davant de casa seva, que sembla ser el que havien utilitzat els sospitosos per fugir de la policia, i que podria contenir explosius. En les imatges es pot veure un robot de la policia per a desactivar explosius i artificiers examinant-lo. A més, també ha publicat una foto del desplegament d'agents de policia que, 'porta per porta', pentinen tota la zona.

La policia de Massachussets ha avisat per Twitter de la cerca:

Police will be going door by door, street by street, in and around Watertown. Police will be clearly identified. It is a fluid situation.

Més informació:

La policia confirma la mort d'un sospitós de l'atemptat de Boston

La policia va 'casa per casa' cercant el segon sospitós de l'atemptat de Boston

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 11:41

La policia encercla al barri de Watertown el sospitós de l'atemptat de Boston que ha fugit després del tiroteig d'avui amb la policia. L'altre sospitós del qual l'FBI havia difós imatges ha mort a l'hospital després d'haver estat detingut. Els agents han acordonat una zona de vint illes de cases, i van porta per porta cercant aquest individu. La policia ha alertat als estudiants que segueixin tancats als seus apartaments i que no surtin ja que la situació al carrer és 'extremadament perillosa'. També els ha demanat que desconnectin els telèfons mòbils. Es tem que el fugitiu disposi d'explosius.

Un resident en aquesta zona, @jraske, ha publicat fotos a Twitter d'un cotxe davant de casa seva que podria contenir explosius. En les imatges es pot veure un robot de la policia per a desactivar explosius.

La policia de Massachussets també ha fet servir Twitter per avisar de la situació:

Police will be going door by door, street by street, in and around Watertown. Police will be clearly identified. It is a fluid situation.

Més informació:

La policia confirma la mort d'un sospitós de l'atemptat de Boston

<br /> <div class="MsoNormal"> <span sty

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dv, 19/04/2013 - 11:25

Als pedrissos s'hi asseu el temps.

Categories: literatura

“Els primers tres anys de vida marquen l’autoestima i la capacitat d’estimar als altres”

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 11:17

Si accedim al lloc web de la Fundació Privada Quatre Vents, el primer que es pot llegir és una cita anònima que personalment considero que és preciosa i que diu: “A l’oceà fred d’aquest món tu només pots posar-hi una gota de calor. Però aquesta gota dóna la raó de ser de la teva existència”. Crec que no es pot dir una cosa més bonica i certa per expressar que tot allò que cada persona faci, col·lectivament o de forma individual per ajudar als altres inexorablement repercuteix sobre el propi benestar.

A més, conversant amb la fundadora i directora d’aquesta fundació, Lita Álvarez, es confirma la teoria. I dic això, perquè malgrat les dificultats que implica la gestió i direcció d’una institució com Quatre Vents, la seva mirada i el seu serè somriure mostren alegria. Se la veu contenta i convençuda que el treball de tot l’equip que dirigeix fa que nens i nenes  en risc d’exclusió tinguin un lloc on poder desenvolupar-se i experimentar en uns anys tant fonamentals per a tots els essers humans com són els tres primers de vida. Ella defineix la fundació com una entitat privada dedicada a l’atenció a la petita infància, la família i la dona sense recursos econòmics i en risc d’exclusió social de Barcelona. Entre les seves finalitats, diu, hi ha la de facilitar una atenció integral a la infància i a la família en situació de risc social i acompanyar la dona sense llar per que pugui assolir una vida digna i autònoma.

Tot va començar l’any 1987

La història d’aquesta fundació és senzilla i a la vegada plena d’humanitat, com quasi totes les creacions verdaderament importants. L’any 1987 la Lita Álvarez amb tres persones més, que estaven preocupades por la precària situació social y educativa de la petita infància, en aquell moment especialment fills i filles de prostitutes, decideixen crear un servei d’ajuda als nens i nenes des dels 3 mesos fins als 4 anys, però també a les seves famílies, i a les dones amb fills i sense sostre.

No era la primera aventura solidaria d’aquesta pedagoga i assistenta social, ja que Lita Álvarez, juntament amb Conxita Mata, van ser les fundadores del centre de dia Joan Salvador Gavina del barri del Raval de Barcelona l’any 1979 “crec que l’experiència que vaig tenir al Salvador Gavina va ser la que em va fer adonar-me que s’havia de treballar amb els infants més petits perquè els primers anys de vida són els que determinen el procés de maduració i autoestima de la persona. Aquesta convicció em va fer que plegués del Gavina i em preparés per crear Quatre Vents”. El seu treball molt aviat va donar fruits ja que el 7 de desembre de 1987, al carrer de Sant Pau 66, va començar a funcionar el Servei d’Atenció d’Infants i Famílies els Quatre Vents (SAIF), en horari de tarda-nit i amb la cobertura de la Fundació Pere Claver.

Des d’aleshores no s’ha aturat ni el projecte ni els serveis que ofereixen. Tres anys després s’aconsegueix un nou local al C/ Sant Pau 52-54, cedit per l’Ajuntament de Barcelona, fet que va permetre ampliar el nombre de places. També la demanda de places per altres problemàtiques socials i la necessitat de tenir el centre obert més hores va implicar una ampliació d’horari a 24 hores de dilluns a dissabte. Anys després s’obre el centre residencial per a infants Nou Horitzó destinat a nens i nenes tutelats o en guàrdia i custodia per la Direcció General d’Atenció a la Infància. També s’inicia el funcionament d’un pis d’acollida, es posa en marxa un menjador pels infants que no estan al centre i es creen les activitats anomenades matern-infantils que volen que les mares augmentin el seu coneixement dels infants per interrelacionar-se millor amb ells.

Lita Álvarez ens explica, amb orgull, que l’any 2003 van iniciar els tràmits de l’escissió de la Fundació Sant Pere Claver de tots els projectes del SAIF: “volíem complir els objectius de donar personalitat jurídica pròpia als diversos projectes, una vegada consolidats i viables. Aquesta nova fundació privada benèfica i assistencial es va legalitzar l’any 2003 amb el nom de Fundació Quatre Vents“. Tot i així, Lita reconeix que han passat etapes molt complicades econòmicament. Concretament, a finals dels anys 90, va ser gràcies a Josep Torné que van poder sobreviure: “Josep Torné ens va donar uns 6 milions de pessetes en total. Era un home seriós i amable del que tinc un gran record. Ens el va presentar un funcionari de l’oficina de benestar social i es va interessar molt pel que fèiem. Un temps més tard i davant la situació precària que patíem el vaig anar a veure i ens va ajudar. Gràcies a ell estem avui aquí, i és per això que nosaltres tenim un especial afecte a la Fundació Roger Torné. Actualment la nostra estructura és de dos edificis i dos pisos d’acollida fora de Ciutat Vella on hi ha dones, amb fills, que han patit violència de gènere. A l’edifici de Sant Pau hi ha el projecte Nou Horitzó i a una part de l’espai l’activitat anomenada Compartim el Joc on els pares i mares estan junts amb els nens, però en una vesant més de ludoteca, no tant educativa. Aquests jocs tenen com a finalitat augmentar les habilitats de les mares envers els seus fills.”

Quatre Vents està obert des de les vuit del matí de dilluns fins el dissabte a les quatre de la tarda i totes les vacances escolars. La seva finalitat, assegura, és treballar amb la família i amb la mare que, encara que són indivisibles ho fan des d’aspectes diferents. “També l’espai de Compartim el Joc és una conseqüència dels altres dos perquè moltes vegades les famílies o les mares no saben jugar amb els seus fills. Malauradament des de l’any passat hem tornat a posar en marxa uns serveis que feia temps que no teníem com són els de bugaderia, bany i dutxa. També donem una borsa de aliments bàsics (llet, pasta, arròs, tomàquets, tonyina, oli) cada setmana a les famílies del programa Nou Horitzó, cosa que feia temps que no fèiem”. La Fundació també té un servei de guarderia perquè les mares puguin treballar però a canvi elles s’han de comprometre a una contraprestació, que consisteix en dedicar un temps a la fundació i a realitzar activitats amb els seus fills, d’aquesta manera aconseguim que s’integrin millor”.

Tot dones

L’equip d’educadors està format per setze professionals dones. Les educadores de la part dels infants són tècnics amb estudis de jardí d’infància i les de les famílies son educadores socials o d’integració social. També conten amb vint voluntaris dels quals només tres són homes.

Preg: A quants infants i famílies ateneu actualment i cóm arriben al centre?

Resp: En general ens arriben mitjançant els serveis socials i les entitats del barri. Actualment, dins el servei SAIF atenem a 55 nens de 3 mesos a 4 anys que corresponen a 53 famílies. Un infant per família però tenim unes bessonetes. A Nou Horitzó hi ha 10 famílies per tant 10 infants fins els 3 anys. L’origen de les famílies és molt divers. Hi ha àrabs, sud-americanes, colombianes, equatorianes, peruanes, senegaleses, de Gana. També de Bulgària, Romania i Rússia. Moltes d’elles són monoparentals, i les que estan en parella la majoria de les vegades seria millor que estiguessin soles. Actualment no hi ha prostitutes. Tot i així nosaltres anem amb molta cura a l’hora de donar informació de la situació de la família perquè això és com un petit poble i si elles pensen que els hi poden treure els fills no vindrien.

Preg: D’on provenen els vostres ingressos?

La crisi ens afecta força. Fins fa poc temps el recolzament de les administracions públiques era superior al 80% i les aportacions particulars i d’entitats privades era del 16%. En aquests moments el principal pressupost, un 42% del total, ve del Ministeri de Sanitat i el resta de la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació i els donatius privats.

Tot i la crisi, la Lita no para de crear nous projectes i ens diu que el setembre volen posar en marxa un servei que tindrà com a objectiu millorar la salut dels infants. El seu objectiu és que quan els nens es posin malalts les famílies els portin al centre per ser atesos i curats. “Cal ensenyar les mares a tenir cura de l’entorn per que els seus fills puguin créixer amb salut”.

La directora de Quatre Vents reconeix, amb tristesa, que malauradament aquest país nostre considera que invertir en la infància no és una inversió de futur sinó un voluntariat i això, assegura, és molt greu: “els infants pateixen una situació molt delicada perquè a nivell legislatiu sembla que estiguin protegits però a l’hora d’aplicar-ho no es fa com s’hauria de fer i cada vegada és pitjor. Mentre els serveis socials no considerin que la infància és el futur del nostre país, de la nostra riquesa i de la nostra història no farem res. Invertir en els nens i nenes ha de ser una qüestió indiscutible i avui per avui no ho és”. Però a Lita Álvarez, com passa amb les dones optimistes i somiadores, li tornen a brillar els ulls quan recorda que nens o nenes que han passat per la fundació, ja de grans li han reconegut que la manera d’educar els seus fills és diferent de la que ells van rebre, per tant, està convençuda que el cercle familiar ja l’han trencat. Però el que m’ha agradat més escoltar és quan ha dit que una vegada li van preguntar si tot el que feia donava a la llarga bon resultat en aquests infants i ella va contestar: “A lo millor aquests nens i nenes faran coses fora de la llei però tenen moltes més possibilitats de no ser uns psicòpates perquè han gaudit de l’atenció, dedicació i tendresa durant els seus primers anys de vida, que són els fonamentals per l’autoestima i els valors més profunds que no són altres que l’amor i més amor”.

La desigualtat es dispara, el patiment s’agreuja, el futur s’hipoteca

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 11:03

Només en els dos primers anys, entre 2007 i 2009, la diferència entre els més rics i els més pobres es va eixamplar un 10%, segons el primer Informe sobre la desigualdad en España elaborat per la Fundación Alternativas. I fins al 2011 la desigualtat va créixer gairebé un 30%, segons un altre informe recent, Desigualdad y Derechos Sociales, elaborat per la Fundación Foessa i presentat per Cáritas. La tendència no remet, i les famílies amb menys recursos són les més perjudicades.

Aquesta situació respon en bona part a la pèrdua massiva de llocs de treball (actualment, al 10% de les llars espanyoles no hi treballa cap membre de la família), però la pobresa també augmenta entre persones que tenen una feina i un sou: el 12,7% dels qui treballen estan sota el llindar de pobresa. Aquesta “pobresa laboral” afecta sobretot dones, joves i immigrants. Però, de fet, la renta mitjana s’ha desplomat en general. L’informe Foessa indica que la capacitat adquisitiva mitjana el 2012 va ser de 18.500 euros, per sota de la de deu anys enrere. I mentre la renta mitjana ha caigut un 4%, els preus han pujat un 10%. Un 44% de les llars no té capacitat per fer front a despeses imprevistes (el 2007 eren el 30%).

Pobresa en augment

Clar i ras: hi ha més persones pobres. El llindar de pobresa s’estableix ara en 7.300 euros anuals per a una persona sola, la meitat per cada altre adult de la unitat familiar i un 30% d’aquesta quantitat per cada infant. És a dir, uns 15.800 euros per a una família de dos adults i dos menors. En total, més de 10 milions de persones a Espanya. Un 21,8% de la població. I un 6,4% estan en situació de pobresa severa (menys de 3.650 euros anuals per persona), en risc d’exclusió social. Les xifres s’agreugen en el cas de famílies monoparentals (38% sota el llindar de pobresa, 11,7% en pobresa extrema) i les famílies amb tres o més fills a càrrec (48% sota el llindar de pobresa).

A més, la desigualtat marca diferències entre comunitats autònomes (el PIB del País Basc és més del doble que el d’Extremadura, per exemple), i entre barris dins una mateixa ciutat (a Barcelona la renda mitjana per persona és tres vegades més alta a Sarrià-Sant  Gervasi que a Nou Barris).

Impacte en la infància

Amb tot això, la pobresa infantil a Espanya és una de les més altes entre els països industrializats, només superada per Letònia, Estats Units o Romania, segons l’estudi que acaba de presentar UNICEF i que compara els 29 estats amb economies més desenvolupades en termes com ara el benestar material, la salut, l’educació, o l’habitatge i medi ambient.

Però, més enllà de la fredor de les dades, això vol dir que els infants estan patint, i molt. “Les llars pobres on hi ha infants estan de mitjana a un 40% de distància del llindar de la pobresa. No és només pobresa, és pobresa intensa. Estem parlant de famílies de dos adults i dos infants amb ingressos de poc més de 8.000 euros per any”, ens explica Gabriel García Bueno, responsable de polítiques d’infància d’UNICEF España. “Els nens estan patint més que altres grups d’edat els impactes de la crisi. El deteriorament de la capacitat econòmica ha estat brutal. I Espanya ha passat de ser un país bastant equitatiu a registrar una de les desigualtats més gran de tot Europa”.

La disminució dels ingressos familiars té traduccions immediates, des de la cistella de la compra al material escolar, passant per un concepte nou però del que se sentirà molt a parlar: la “pobresa energètica”. L’últim informe del Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE) indica que ja afecta el 10% de la població a Espanya: les limitacions econòmiques i l’augment del preu de l’energia estan fent que necessitats bàsiques com l’aigua calenta i la calefacció s’hagin de fer servir amb comptagotes a moltes llars. I això pot repercutir en la qualitat de vida i la salut, sobretot dels més petits i de la gent gran.

Conseqüències de futur

Els efectes immediats són els signes més visibles d’aquesta pobresa, però també té conseqüències de futur: “Moltes llars amb infants estan patint una carència real d’ingressos i això afecta clarament el dia a dia. Però a més de les conseqüències directes hem de contemplar les que es veuran a mitjan i llarg termini: els nens que ara estan en una família en situació difícil, que tenen problemes per accedir a l’educació, per adquirir els llibres de text i per cobrir necessitats més o menys bàsiques, veuen com les seues pròpies expectatives, i les que la família té en aquest nen, decreixen. És un impacte psicològic que el pot influir de per vida. I les retallades en ensenyament públic, per exemple, les veurem a molt llarg termini: l’accés a estudis superiors i al mercat laboral vindran marcats per aquestes desigualtats actuals”, diu García Bueno. De fet, segons les dades acabades de presentar, Espanya ja ocupa la posició 26 en educació entre els 29 països desenvolupats, i amb una dada especialment preocupant: el nombre dels joves d’entre 15 i 19 anys que ni estudien ni treballen és la més alta amb diferència.

“La desigualtat que estem vivint ara tindrà conseqüències també en el desenvolupament general del país”, afirma García Bueno. “Generarà més despesa social, i pot comportar nivells més alts de tensió social i de delinqüència. No és una pèrdua per a un cert grup de persones, és una pèrdua per a tota la societat”.

Polítiques d’intervenció, clau de solució

Una de les conclusions de l’estudi d’UNICEF és que la pobresa infantil en els països desenvolupats no és inevitable, sinó que depèn de les polítiques que s’apliquen: alguns països protegeixen molt més que altres els infants més vulnerables. És a dir, la solució passaria, més enllà de la recuperació econòmica general, per l’aplicació de polítiques efectives de protecció del benestar infantil. De fet, no sempre els països més rics tenen una infància amb un benestar més alt: Eslovènia està més ben classificada que Canadà, i Portugal que els Estats Units. “La intervenció pública és fonamental, i a Espanya la despesa en protecció de la infància i la família ha estat sempre molt baixa. I per això és un dels països desenvolupats amb menys capacitat per a reduir la pobresa infantil”, afirma el portaveu d’UNICEF.

El govern espanyol s’ha compromès a incloure mesures de reducció de la pobresa infantil dins diversos els plans d’acció per la inclusió social i el suport a les famílies que està elaborant. Però el cert és que ara per ara no s’ha concretat res. Per demanar que aquestes promeses es facin realitat des d’UNICEF han iniciat una recollida de firmes. “És hora que el compromís amb què omplen titulars esdevingui accions concretes que millori la situació de la infància. No podem esperar més”, conclou García Bueno.

Els sospitosos de l'atemptat de Boston són dos germans d'origen txetxè

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 10:36

Els dos sospitosos de l'atemptat de dilluns a la marató de Boston són dos germans, de 19 i 26 anys, d'origen txetxè que resideixen legalment als Estats Units, segons que informa la cadena NBC. El més jove es diu Dzhokhar Tsarnaev, vivia a Cambridge, a prop del campus del MIT on hi ha hagut el tiroteig la matinada passada, i té un carnet de conduir expedit a Massachusetts. És el sospitós que la policia encara busca. L'altre ha perdut la vida a l'hospital per les ferides de bala que ha patit durant el tiroteig. Fonts oficials que citen mitjans nord-americans diuen que tots dos fa mesos, fins i tot un any, que viuen als Estats Units, que tindrien 'vincles internacionals' i alguna mena de formació militar.

La policia intensifica als afores de Boston la cerca del sospitós fugitiu. Al matí hi ha hagut un tiroteig a Cambridge, al campus del MIT, entre agents de la policia i els dos sospitosos, que anaven armats amb pistoles i explosius, segons mitjans nord-americans que citen fonts policíaques. La policia ha acordonat vint illes de cases de la zona de Watertown per mirar de trobar el sospitós fugitiu.

Després de l'intercanvi de trets, segons la fiscalia del districte de Boston, els dos homes han robat un cotxe a punta de pistola, han abandonat il·lès el conductor i han fugit. Diu el comissari en cap de la policia de Boston, Edward Davis, que els dos sospitosos han llençat explosius contra els agents des del cotxe durant la persecució pels carrers de Watertown. En l'intercanvi de trets, un dels sospitosos ha quedat greument ferit, segons la policia. L'altre s'ha pogut escapar.

L'hospital Beth Israel, on havia estat ingressat el detingut, ha explicat que havia arribat amb traumatismes i ferides de bala i que no li han pogut salvar la vida.

En el tiroteig al MIT, a a zona de Cambridge, ha mort un policia després de rebre múltiples trets, quan passaven pocs minuts de tres quarts d'onze, hora local. La policia ha alertat als estudiants que segueixin tancats als seus apartaments i que no surtin ja que la situació al carrer és "extremadament perillosa".

La policia manté encerclades vint illes de cases mentre busca un segon sospitós dels atemptats a la zona de Watertown, on les autoritats han demanat que es desconnectin els telèfons mòbils.

Trets i explosions; detenció i mort

Diversos testimonis han sentit trets i explosions en aquella zona. De fet, la cadena de televisió The Boston Channel ha emès imatges del tiroteig. I posteriorment la CNN ha difós unes imatges de la detenció d'un individu, estès a terra amb els braços estirats després d'haver baixat d'un cotxe i amb tot d'agents apuntant-lo. Fonts de la policia que cita tant la CNN com The Bostion Globe diuen que durant el tiroteig els individus que intentaven fugir de la policia poden haver utilitzat explosius contra els agents. El detingut, i que després ha acabat perdent la vida, seria el sospitós que en les imatges difoses ahir per l'FBI apareix amb una gorra negra, segons les fonts policíaques esmentades.

Emissió en directe de la cadena The Boston Channel:

Imatges dels sospitosos de l'atemptat

Aquesta nit passada l'FBI havia difós avui les imatges de dos homes sospitosos d'haver participat en els atemptats de dilluns a la marató de Boston. Hi ho ha fet mitjançant un vídeo de trenta segons enregistrat per les càmeres de seguretat del tram final de la cursa. Hi apareixen dos joves caminant entre els espectadors, aliens a la marató. 'Algú coneix aquests individus, com a familiars, amics, veïns o companys de feina. Tot i que pot ser difícil, comptem que els que tinguin informació vinguin i ens la donin', havia dit el cap de l'oficina de Boston de l'FBI , l'agent especial Rick DesLauriers.

A més del vídeo, l'FBI també ha publicat un recull de fotos.

Informació relacionada:

El polèmic cònsol espanyol a Boston, destituït per haver desatès els afectats de l'atemptat

Bruna Girvent: 'La gent es demana com s'ha pogut atemptar en una ciutat tan segura

La policia confirma la mort d'un sospitós de l'atemptat de Boston

Vilaweb - Dv, 19/04/2013 - 10:36

La policia intensifica als afores de Boston la cerca d'un dels sospitosos de l'atemptat a la marató de dilluns. L'altre, detingut avui al matí, hauria mort, segons que informa la policia de Boston. Abans d'això hi ha hagut un tiroteig a Cambridge, al campus del MIT, entre agents de la policia i els dos sospitosos, que anaven armats amb pistoles i explosius, segons mitjans nord-americans que citen fonts policíaques. La policia ha acordonat vint illes de cases de la zona de Watertown per mirar de trobar el sospitós fugitiu.

Després de l'intercanvi de trets, segons la fiscalia del districte de Boston, els dos homes han robat un cotxe a punta de pistola, han abandonat il·lès el conductor i han fugit. Diu el comissari en cap de la policia de Boston, Edward Davis, que els dos sospitosos han llençat explosius contra els agents des del cotxe durant la persecució pels carrers de Watertown. En l'intercanvi de trets, un dels sospitosos ha quedat greument ferit, segons la policia. L'altre s'ha pogut escapar.

L'hospital Beth Israel, on havia estat ingressat el detingut, ha explicat que havia arribat amb traumatismes i ferides de bala i que no li han pogut salvar la vida.

En el tiroteig al MIT, a a zona de Cambridge, ha mort un policia després de rebre múltiples trets, quan passaven pocs minuts de tres quarts d'onze, hora local. La policia ha alertat als estudiants que segueixin tancats als seus apartaments i que no surtin ja que la situació al carrer és "extremadament perillosa".

La policia manté encerclades vint illes de cases mentre busca un segon sospitós dels atemptats a la zona de Watertown, on les autoritats han demanat que es desconnectin els telèfons mòbils.

Trets i explosions; detenció i mort

Diversos testimonis han sentit trets i explosions en aquella zona. De fet, la cadena de televisió The Boston Channel ha emès imatges del tiroteig. I posteriorment la CNN ha difós unes imatges de la detenció d'un individu, estès a terra amb els braços estirats després d'haver baixat d'un cotxe i amb tot d'agents apuntant-lo. Fonts de la policia que cita tant la CNN com The Bostion Globe diuen que durant el tiroteig els individus que intentaven fugir de la policia poden haver utilitzat explosius contra els agents. El detingut, i que després ha acabat perdent la vida, seria el sospitós que en les imatges difoses ahir per l'FBI apareix amb una gorra negra, segons les fonts policíaques esmentades.

Emissió en directe de la cadena The Boston Channel:

Imatges dels sospitosos de l'atemptat

Aquesta nit passada l'FBI havia difós avui les imatges de dos homes sospitosos d'haver participat en els atemptats de dilluns a la marató de Boston. Hi ho ha fet mitjançant un vídeo de trenta segons enregistrat per les càmeres de seguretat del tram final de la cursa. Hi apareixen dos joves caminant entre els espectadors, aliens a la marató. 'Algú coneix aquests individus, com a familiars, amics, veïns o companys de feina. Tot i que pot ser difícil, comptem que els que tinguin informació vinguin i ens la donin', havia dit el cap de l'oficina de Boston de l'FBI , l'agent especial Rick DesLauriers.

A més del vídeo, l'FBI també ha publicat un recull de fotos.

Informació relacionada:

El polèmic cònsol espanyol a Boston, destituït per haver desatès els afectats de l'atemptat

Bruna Girvent: 'La gent es demana com s'ha pogut atemptar en una ciutat tan segura