Vota per la Plataforma per la Llengua per al Premi Voluntariat 2008!
La Plataforma per la Llengua opta als "Premis Voluntariat 2008" de la Generalitat de Catalunya, amb el projecte "Voluntariat per la Llengua i la cohesió social". La categoria a la qual optem depèn del vot popular, i és per això que et demanem el teu suport: Si encara no ho has fet, vota ara per la Plataforma per la Llengua a través del següent enllaç: http://www.premis.voluntariat.org/scripts/votacio.asp. Reenvia-ho també als teus amics o coneguts, fes-ho córrer!.
Creiem que el fet que una entitat de llengua guanyi un premi de voluntariat és un fet molt innovador perquè transcendeix el caràcter purament cultural de la llengua catalana i la relaciona amb l'àmbit social, demostrant, així, que el català és una eina d'inclusió i cohesió social que pot incidir en la igualtat de drets i d'oportunitats de les persones.
El projecte "Voluntariat per la Llengua i la cohesió social" té els següents objectius:
- Mobilitzar per a l'ús de la llengua catalana en el context del diàleg intercultural.
- Fomentar el voluntariat.
- Facilitar el procés de la inclusió de les persones nouvingudes a la societat catalana.
- Mostrar que la llengua catalana, com a llengua d'adopció, és una eina ideal per evitar la discriminació perquè contribueix a la cohesió social.
- Facilitar mitjançant el voluntariat l'increment de la llengua catalana en els diferents àmbits.
Tenim de temps fins demà per aconseguir-ho! Vota a: http://www.premis.voluntariat.org/scripts/votacio.asp. Gràcies per la teva col·laboració, entre tots i totes podem fer-ho!
La Plataforma per la Llengua i Miquel Català denuncien que el Parlament Europeu margina la llengua catalana
La Plataforma per la Llengua i Miquel Català, l'autor de la traducció de la pàgina web del Parlament Europeu, han denunciat conjuntament la manca de sensibilitat del Parlament Europeu amb la llengua catalana. Miquel Català és el ciutadà que va traduir a la nostra llengua fidelment i de manera totalment desinteressada el portal web de la institució europea que representa tots els ciutadans i ciutadanes europeus, per denunciar que el català és absent en tots els mitjans de comunicació de la institució. El processament del jove català podria augmentar la distància existent entre la ciutadania catalanoparlant i la institució europea, a uns mesos de les eleccions al Parlament Europeu.
En la roda de premsa que es va dur a terme al Col·legi de Periodistes de Catalunya, hi van intervenir el mateix autor de la pàgina web, Miquel Català, Muriel Casals, per part d'Òmnium Cultural, Miquel Strubell, membre del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua i Martí Gasull, portaveu de l'entitat.
Miquel Català és el ciutadà català que ha estat mesos treballant en una traducció fidel del portal d'Internet del Parlament Europeu a la llengua catalana (www.europarl.cat) i ha ofert tota aquesta feina a la institució europea per tal que l'apliqui al seu web oficial. El Parlament, però, l'ha rebutjat i ha amenaçat de portar-lo als tribunals penals si no retira la pàgina web amb la traducció de la xarxa. La Plataforma per la Llengua ha sortit avui en defensa del jove i ha emmarcat la seva iniciativa en una reivindicació lògica davant una institució que margina la llengua catalana. L'organització, a més, ha anunciat que si finalment el Parlament Europeu denuncia el jove, assumirà la seva defensa legal.
El juny de 2005, el Consell Europeu va obrir la porta a un ús oficial molt limitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. A partir d'aleshores, algunes institucions europees com ara la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu van signar un acord administratiu amb el Govern espanyol per a fer realitat aquesta possibilitat. Però el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans i les ciutadanes de la UE, no ha signat cap acord que hi permeti l'ús del català, ni que sigui de forma limitada.
Des de la Plataforma per la Llengua volem denunciar aquesta actitud de marginació de la nostra llengua, que creiem que és un dels motius del creixent distanciament que darrerament experimenta la ciutadania catalana respecte de les institucions europees, i que es demostra pel fet que en les últimes eleccions europees, menys del 50% de ciutadans van acudir a les urnes. Si el Parlament Europeu acaba denunciant l'esmentat ciutadà provocarà un desencís encara més gran entre la població catalanoparlant respecte el projecte d'unificació europea i les seves institucions, i en especial, respecte el Parlament Europeu. Aquest fet pot empitjorar les ja magres expectatives de participació electoral en les properes eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el proper 7 de juny a l'Estat espanyol.
A la Unió Europea, el català és la novena llengua segons població en el seu domini lingüístic. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac. La Unió Europea compta amb 23 llengües oficials, tal com s'estableix al Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries.
Perquè una llengua esdevingui oficial a la UE, cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi donin la llum verda. Això és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès.
A més, quan un Estat s'integra a la UE, sol·licita que la/es seva/es llengua/ües esdevingui/n oficial/s. L'any 2007 es va produir la darrera ampliació de la UE, amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el Reglament 1/58 per oficialitzar el búlgar i el romanès. Tots els Estats membres de la UE hi van donar la llum verda.
L'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari.
No existeix a Europa cap llengua reconeguda oficialment en el seu terrfitori lingüístic i tant parlada com el català, que no sigui també llengua oficial a la Unió Europea. El català és un cas únic a Europa. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua denunciem també que l'Estat espanyol és còmplice d'aquesta marginació i demanem que equipari en drets als ciutadans catalanoparlants.
Nou estudi sobre "El català a la telefonia mòbil"
Ja podeu llegir la versió actualitzada de l'estudi "El català a la telefonia mòbil", amb el qual la Plataforma per la Llengua dóna a conèixer els resultats d'un test realitzat a més de mig miler d'usuaris a finals de la primavera del 2008 i que forma part dels tres anàlisis que valoren l'evolució del català en aquest sector.
En aquesta segona fase, la millora de la presència del català a la telefonia mòbil no s'ha notat gaire, tot i que sí que es percep un lleuger augment dels terminals de mòbils en català. Pel que fa a les operadores, llevat d'un tímid augment a Movistar en l'ús del català , a Vodafone i Orange no hi ha hagut canvis.
El primer estudi es va realitzar a finals del 2007 i el tercer i últim es realitzarà a principis del 2009 amb el qual es farà una valoració global més a fons dels canvis que s'han produït.
Cal tenir en compte que les principals companyies de telefonia mòbil (tant operadores com fabricants de terminals) i la Generalitat de Catalunya van signar durant el 2007 un acord per tal d'assolir la plena presència del català dins d'aquest sector abans del 31 de desembre de 2008.
Des de la Plataforma per la Llengua volem agrair la participació de tots aquells que han col·laborat en l'enquesta realitzada abans de l'estiu i encoratjar-vos a participar en la propera que es farà a principis de l'any vinent.
Podeu consultar l'estudi aquí.
Ja són 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castellà en front d'una que ho fa pel català
Des del maig fins a l'octubre d'enguany el govern espanyol ha promulgat tres noves lleis que obliguen la presència del castellà en l'etiquetatge. En aquests moments, doncs, hi ha 151 lleis que imposen el castellà en l'etiquetatge en front d'una que ho fa pel català.
El mes de maig del 2008, la Plataforma per la Llengua denunciava la proliferació desmesurada i constant de legislació que obligava la presència única del castellà en l'etiquetatge de productes a casa nostra. El govern central de l'Estat espanyol manté pràcticament les mateixes polítiques lingüístiques que les del període franquista. Respecte a aquest període, les disposicions encara han augmentat més i sempre que s'ha derogat una llei, la nova ha mantingut o bé ha ampliat la presència única obligatòria del castellà en els productes, sense "democratitzar" aquest aspecte.
Les tres darreres lleis que amplien la legislació que obliga la presència del castellà en l'etiquetatge són, en primer lloc, el Reial Decret 1079/2008, de 27 del juny (veure document del BOE) en què amplia l'etiquetatge en castellà en el mercat de pernils i paletes; el Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre (veure document del BOE), en què totes les màquines distribuïdes en territori espanyol han de tenir el manual d'instruccions i totes les informacions i advertiments verbals que hi hagi al damunt de les màquines com a mínim en castellà; finalment, el Reial Decret 1246/2008, del 18 de juliol (veure document del BOE), que és la derogació de l'anterior decret del 1995 on torna a insistir no només en l'etiquetatge i instruccions, sinó també en tota la documentació oficial per avalar els productes veterinaris. Així, la documentació presentada per a l'autorització dels productes, els textos de l'etiquetatge i el prospecte són obligatoris en castellà.
És una llàstima que des del Ministeri de Sanitat i Consum, encapçalat pel ministre Bernat Sòria, sobre el qual recauen la majoria d'aquestes disposicions, no hagi endegat cap canvi d'orientació respecte les polítiques lingüístiques franquistes en matèria d'etiquetatge. Respecte el govern català, cal recordar que el desenvolupament de la legislació per equiparar la llengua catalana a les 151 disposicions en favor del castellà encara està pendent, tot i tenir-ne les competències. L'Estatut del Consumidor de l'any 1993 en preveu el reglament per garantir el dret de les persones consumidores de rebre la informació dels productes en català (article 26), però encara no s'ha desenvolupat. L'única obligació es dóna per als productes catalans artesanals i amb denominacions d'origen i qualitat segons la Llei de política lingüística del 1998 (article 34). Tanmateix, l'aplicació també ha estat difusa, de manera que s'ha admès la distribució de productes fora de la Llei.
Plataforma per la Llengua
T. 933 211 803.
info@plataforma-llengua.cat.
http://www.plataforma-llengua.cat