Noves de l@ FOLC n.43

El secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, ha dit, en declaracions al programa El Dia a COMRàdio, que “el consum de productes culturals en llengua catalana s’ha de normalitzar perquè la producció en català no requereixi de subvencions”. [+]

La regidora de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Eivissa, Marivi Mengual, i el tècnic de l'Ajuntament, Carles Torres, van presentar avui en Can Botino la campanya "Ensenya la llengua" referent al voluntariat lingüístic. [+]

"Xarxa de Consumidors amb llengua" va iniciar el 17 de desembre una campanya per internet per aconseguir el retorn del català als vols de la companyia Swiss International Air Lines ,que havia estat suspès per una carta de protesta d'un passatger d'un partit ultra espanyol. [+]

Aquesta setmana el Centre d'Ensenyament Secundari "Pompeu Fabra" que la Bressola té al Soler (el Rosselló) ha estat reconegut de forma oficial pel govern francès. [+]

Catalunya és la comunitat autònoma que més llibres va editar durant els nou primers mesos de l'any passat, amb 22.185 nous llibres, seguida de Madrid, amb 18.600; Andalusia, amb 7.341; Comunitat Valenciana, amb 3.707; i País Basc, amb 2.640 títols editats. [+]

La periodista valenciana Carla González Collantes acaba de traure al carrer, de la mà d´Edicions Documenta Balear, el seu darrer llibre Una llengua musicada, amb el qual vol contribuir a la difusió i promoció de la música cantada en la nostra llengua [+]

El perpinyanès Lluís Colet intentarà recuperar el Rècord Guinnes del discurs més llarg amb un repte insòlit, un discurs de 124 hores seguides. [+]

"En aquest moment, el coneixement del català és majoritari en el nostre territori i pensem que és suficient per iniciar una nova etapa dins la indústria editorial" en què la indústria cultural catalana "sigui líder en el seu territori". [+]

La intenció d'aquesta pàgina web és observar el català que parlem ara o que sentim als mitjans de comunicació i comparar-lo amb el que parlàvem fa una colla d'anys, abans de l'any 1950 quan, a les cases, no hi havia ni ràdio ni TV. [+]

Des d'avui dilluns, la cadena de TV France 3 canvia els horaris dels seus informatius regionals. Així ara només farà el seu informatiu 'País Català' a les 18h38 amb una durada de 10 minuts, perdent la repetició que és feia uns minuts abans de les 20h. [+]

El Consorci pel Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), ha adoptat un conjunt de mesures amb l'objectiu de donar resposta a l'increment de demanda de formació en català per als treballadors del sector de la Sanitat. [+]

C's ha demanat avui reunir-se amb el president de la Generalitat, José Montilla, per abordar un nou model educatiu "integrador i plural" després que el Tribunal Suprem (TS) confirmés una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha obligat la Conselleria d'Educació a consultar la llengua habitual de la família o tutors dels menors a la preinscripció escolar i tenir-la en compte en l'ensenyament d'infantil i primària, segons la llei de política lingüística de 1999. [+]

[+]

[+]

Davant l'evidència que la justícia és un dels àmbits on el català està menys normalitzat, el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el departament de Justícia i la secretaria de Política Lingüística faran un front comú per intentar incrementar-ne l'ús. [+]

Un Teatre Principal ple a vessar va retre ahir homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i fundador i impulsor del Grup Blanquerna, a més de persona compromesa amb la llengua, la cultura i el país sempre des d’una postura ètica d’arrel humanista i cristiana. [+]

A darrera hora d'ahir la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia, va arribar als 150.000 articles. Aquesta és la quinzena versió de la Wikipedia que arriba als 150.000 articles, segons es pot llegir a la Llista de Wikipedies [en anglès]. [+]

1. BIMBO (Sara Lee) ha incorporat versió en català a la seva web.
2. Decathlon ha incorporat el domini decathlon.cat per accedir directament a la versió en català de la seva web.
3. El Messenger i altres productes de Windows Live de Microsoft ja es troben disponibles en català.
4. La nedadora catalana Mireia Belmonte, recent rècord del món dels 400 metres estils en piscina curta, no té versió en català de la seva web.
5. El tennista de Manacor Rafael Nadal, actual número u del tennis mundial, no té versió en català de la seva web. [+]

Les tres bessones al bosc de les paraules és el títol del nou llibre de la il·lustradora Roser Capdevila, en el qual s'aborda la importància de les llengües i la diversitat lingüística. [+]

Cantadors d’arreu dels Països Catalans xalaren de bon de veres en una jornada que va recórrer Palma a toc de xeremies i tamborino. L’escomesa no era gens senzilla, però la tenacitat dels membres de l’Associació de glosadors de Mallorca i del Cor de Carxofa ho va fer possible per segon any consecutiu.[+]

És eixit lo llibre de Giacomo Oppia "En lo terme de l’Alguer". Històries dels llocs i llocs d'història del territori de l'Alguer- [+]

Zapatero ha assegurat que el nou sistema serà “solidari”, “equitatiu”, i reconeixerà l'augment de la població i les circumstàncies “singulars” com, per exemple, el cost de les llengües cooficials. [+]

Jordi Matas.: «Amb el català a la universitat hi ha moltes pors i hipocresies» [+]

[+]

1. Jornada "Franja de Ponent i transgressió. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català"

   Fraga (Baix Cinca)
   Divendres 27 de febrer del 2009 i dissabte 28 de febrer del 2009

   Programa:

   - Divendres, 27-2-09, Casal Jaume I (Av. Reis Catòlics, 28).
   19:30: Xerrada sobre El Parlament Europeu i la transgressió lingüística a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic. Presentarà Rosa Arqué, professora de Secundària.

   - Dissabte, 28-2-09, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
   10:00.- Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
   10:15.- Ponència 'Resiliència i transgressió' a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà Mar Quibus, professora de Secundària.
   11:00.- Ponència 'Dignitat, llengua i transgressió' a càrrec de Sebastià Alzamora, escriptor i gestor cultural. Presentarà Anna Barrafón, bibliotecària.
   11:45.- Descans
   12:15.- Ponència 'Ètica i transgressió' a càrrec de Francesc Torralba, filòsof. Presentarà Rosa Villanova, treballadora social.
   13:00.- Xerrada sobre L'activisme transgressor en el segle XXI a càrrec de Àngel Colom, membre de la Fundació CatDem. Presentarà Berta Menén, mestra de Primària.

   Dissabte 28-2-09:
   16:00: Cafè en el Casal Jaume I de Fraga (Av. Reis Catòlics, 28)
   17:00: Opció A. La ruta de les sitges. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
   Opció B. Carnaval de Fraga '09
   19:30: Actuació en el Casal Jaume I del Duo Recapte.

   Diumenge 1-3-09 (pendent de concretar):
   10:00: Visita a la vila de Saidí (Baix Cinca).
   12:00: Visita a Vil·la Fortunatus, jaciment romà situat a la carretera de Saidí, km. 2.

   Nota: Totes les propostes són de franc.

   Organitza: Institut d'Estudis del Baix Cinca
   Inscripcions i més informació:
   http://www.encomix.es/~iebcinca/
   iebcinca@encomix.es

   Amb la col·laboració Casal Jaume I de Fraga i el suport d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada

2. Es projecta l'Atles lingüístic d'Andorra

   L'empresa és ambiciosa i, naturalment, inèdita al Principat: aixecar un atles lingüístic del país aprofitant les eines informàtiques i l'experiència d'una iniciativa similar (i especialment pròxima) com ho és el Thesaurus occitan. És a dir, recollir en un mateix document la informació lingüística referent a Andorra elaborada per generacions d'investigadors --des del pioner Atles lingüístic de Catalunya, de Manel Griera, fins al Petit Atles de Joan Veny-- i disposar-la en un suport informàtic que en permeti la consulta en línia. No hi ha precedents, però és el projecte que ara mateix té entre cella i cella la lingüista Lídia Rabassa (Andorra la Vella, 1965), que parla amb legítim entusiasme de la seva criatura: "Imaginem que tenim a la pantalla el mapa d'Andorra, i volem saber, per exemple, com es pronuncia la paraula 'pitavola' a Pal. El suport informàtic ens permet no només veure'n la transcripció fonètica, com en un atles tradicional, sinó també escoltar com sona en la veu de l'informador original. Fins i tot podríem incloure-hi informadors de generacions successives, per veure com ha evolucionat la pronúncia de la mateixa paraula en el mateix lloc".

   PACIÈNCIA

   Un tresor i una mina per als lingüistes --i per als aficionats-- que requereix, però, d'una mentalitat realista com ho és la de Rabassa: "S'ha d'anar a poc a poc. A Andorra ens falta, fins i tot, un simple atles que registri les diferències verbals i lèxiques que es donen en la llengua del país. No tenim res que s'aproximi al nou Atles de Veny, que ja va pel tercer dels nou volums de què constarà, i ens hem de conformar amb el monumental Atles de Griera, que es refereix a tot el domini lingüístic i que es va publicar als anys 60. Estem molt endarrerits. El sensat seria començar de forma modesta amb recull sectorials, per exemple el vocabulari relacionat amb la meteorologia i la neu, i anar-lo engreixant amb paciència". El que està clar és que es tracta d'un projecte a llarg termini. Rabassa parla d'anys de feina, perquè el Thesaurus que somia exigeix la formació d'un equip multidisciplinari que, a més de lingüistes, incorpori geògrafs i informàtics. Assegura que és viable, i ja ha començat a moure fils per embarcar-hi patrocinadors privats i institucionals. L'atles és el somni acadèmic de Rabassa, que reparteix el seu temps entre les classes de lingüística a la Universitat de Tolosa i els tres volums de la Toponímia de la vall d'Ordino. El primer, que recull mig miler de noms de lloc de la Cortinada, Arans i Ensegur, veurà la llum de manera imminent. [+]

3. Aquesta és una exposició sobre l’ús social del català. que vol mostrar la realitat de l’existència de la llengua amb els següents eixos temàtics: els territoris on es parla el català, la realitat desigual dels usos idiomàtics, la vitalitat i la història de la llengua catalana.

   No partim de plantejaments ni pessimistes ni optimistes, perquè no volem expressar situacions o predisposicions anímiques, ni volem fer propaganda partidista. Volem expressar la realitat tal com és, subratllant la vitalitat enorme de la llengua malgrat segles de persecució política, repressió dels usos lingüístics, prohibicions, ocultació vergonyant de la realitat catalana o submissió lingüística dels parlants derivada d’aquella repressió.

   Proposem l’autoestima: no som una llengua petita, el català forma part del 2,5% de les llengües més parlades del món, compartim una història de més de mil anys plena de contribucions de primera categoria que la comunitat lingüística catalana ha brindat a la humanitat en l’àmbit de la literatura i en altres expressions artístiques i culturals.

   SOL·LICITUD DE L'EXPOSICIÓ

   Si voleu portar l'exposició al vostre municipi, només cal que ens la demaneu.

   Per fer-ho, ens heu d'enviar les dades següents a l'a/e info@folc.cat:

   Nom de l'ens/organització sol·licitant
   Adreça
   Municipi i codi postal
   NIF
   Nom de la persona de contacte
   Telèfon de la persona de contacte
   A/e de la persona de contacte
   Dates en què es sol·licita l’exposició
   Intervenció del comissari de l’exposició SÍ/NO
   Breu descripció de l’acte on s’emmarca l’exposició

1. El català de Renfe

   Renfe es vanagloria de disposar de parts del seu web en les llengües oficials de l'Estat, però segons la companyia la llengua que parlem nosaltres no és el 'català' sinó el 'catalá'.

   A més i dins la secció en 'catalá' del web, que només permet consultar els horaris per trajecte i poca cosa més, anuncien les properes novetats en la nostra llengua amb aquest paràgraf, on en només 1 paràgraf aconsegueixen fer-hi dues errades ortogràfiques:[+]

2. Menyspreu al català: tu també Condis?

   Pel que es veu, Condis comença a deixar-se córrer l'etiquetatge en català i el comença substituir per un de trilingüe en què el castellà predomina, a continuació ve la nostra llengua i tot seguit l'anglès.

   Es pot entendre que prenguin decisions d'unificar l'etiquetatge, per no haver-ne de mantenir línies diferents -fins ara, identificaven els productes en català i els mateixos els podies trobar en castellà-. El que fa mal és que situïn la llengua del país en segon lloc.[+]

3. Coca-Cola i l’etiquetatge en català

   El passat 12 de desembre va fer justament 15 anys que la Plataforma per la Llengua va aconseguir aplegar més de 18.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça Catalunya de Barcelona i fer un rètol gegant que deia, en majúscules, “Etiquetem en català”. [+]

4. L'espai televisiu català trontolla; mentrestant, La Caixa s'anuncia en castellà a Canal 9
   PERE MAYANS

   Us recomano l’entrevista que el periodista Àlex Milian va fer al núm.1280 de la revista El Temps d’aquest passat 23 de desembre a Albert Sàez (president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), ja que ens permet entendre un xic més tot aquest batibull de la recepció de les televisions en català al conjunt del territori i especialment al País Valencià: http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=soc. [+]

5. Educació inclourà la casella lingüística... I després, què?

   Arran de la sentència del Tribunal Suprem, el Departament d’Educació haurà de preguntar forçosament els pares dels alumnes per la seva llengua habitual, per tal de “fer efectiu el seu dret a rebre el primer ensenyament en aquesta llengua”. Ho farà a partir del proper curs, segons s’ha compromès el conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, Joan Saura, un dels pocs representants del Govern que fins el moment ha fet declaracions al respecte. [+]

Paraules com 'amazic', 'full-contact' i 'com-s'ha-fet' s'incorporen al diccionari català

Amazic, full-contact i com-s'ha-fet són alguns dels 350 nous termes que s'incorporen al català, segons informa el Termcat, l'organisme de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s'encarrega de coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana. Les noves paraules pertanyen a àmbits de coneixement tan diversos com l'esport, les noves tecnologies, les ciències de la vida i la salut, la gastronomia, la comunicació o la gestió empresarial. El Termcat també incorpora al seu web la terminologia dels videojocs, en què destaquen formes com avatar, retallada (clipping), eliminació (culling) o enemic final (boss).
Un bloc significatiu el constitueixen els termes esportius, entre els quals s'inclouen denominacions d'esports poc difosos o practicats de fa poc, com ara futvòlei, netbol i lacrosse, aikido, full-contact, kendo, kick-boxing, quadriatló o taijitsu i altres denominacions d'àmbits com els esports de motor, el bowling (la gimnàstica, el billar o l'hípica.

Destaquen també els termes de l'àmbit dels mercats financers, entre els quals s'inclouen les denominacions broker, com a sinònim de mediador, o dealer com a alternativa catalana a l'anglès trader, capital flotant o assegurança de multiinversió, que és 'unit link' en anglès.

D'altra banda, s'han fixat termes de l'àmbit mèdic, com ara espòting o transparència nucal i també de biologia cel·lular, com pinçament de membrana. També són destacables alguns termes de l'àmbit de la informàtica, com ara magatzem de dades, com a alternativa a l'anglès 'data warehouse' o aparador de dades per a 'datamart'.

De l'àmbit dels audiovisuals, cal destacar la forma normalitzada com-s'ha-fet per a l'anglicisme 'making of' i de l'espai musical, el terme bongos (amb el sinònim bongós). Paral·lelament, s'han fixat diverses denominacions com a sinònimes de formes normatives, amazic (sinònim de berber), vacunal (sinònim de vaccínic -a) i consulta (sinònim de consultori).

També s'han fixat, entre d'altres, les denominacions copyleft (en dret), cohotel (en turisme, com a equivalent de l’anglès condotel) i innovació rupturista (en l'àmbit de la recerca i la innovació). Destaquen també els termes normalitzats de l'àmbit de la gastronomia, com ara tendur, tenduri i tzatziki), de la indumentària, com bòxer i del material d'oficina, com el manlleu adaptat ròl·ler).

Amb la voluntat d'oferir recursos per fer accessible la terminologia a tots els usuaris, el Termcat ha tancat l'any amb la publicació al seu web de la terminologia dels videojocs, en què destaquen formes com avatar, retallada (clipping), eliminació (culling), enemic final (boss), estudi exclusiu (second party studio), filtració (spoiler), joc de gran públic (casual game) i clan o escamot (guild).