Sendes i Carenes

Dilluns, 2 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*

Passacarrer dolçainer des d’EPV fins al CAT

Presentació de l’exposició Sendes i Carenes

Divulga les rondalles escrites per Enric Valor i dóna a conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar.

Oberta del 2 al 6 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)
(Travessia de Sant Antoni, 6-8 – Vila de Gràcia – BCN)

Presentació de l'exposició:

Sendes i Carenes
d'Enric Valor

Els objectius de l'exposició són:
Fer un homenatge a Enric Valor.
Divulgar les seues rondalles i promoure'n la lectura.
Fer conéixer els paisatges i la geografia que el van inspirar.

Tots els panells, llevat del 2 i el 15, contenen textos de Valor i fotografies.
Els textos, molt breus, són citacions literals extretes d'una rondalla i fan referència als paisatges, a les accions o als personatges que hi apareixen. De costat als textos, apareixen les fotografies on Valor va situar i recrear la mateixa rondalla d'on s'han extret els textos.

Els dos primers panells fan d'introducció general a la geografia fantàstica d'Enric Valor: el n. 1, al Regne de Benillup(en le triangle Benicadell-Aitana-Banyeres) i, el n. 2, a altres territoris igualment fabulosos: a banda del mateix Regne de Benillup, el de la Terra Blanca, Bucària, el Ducat de les Dues Aigües, el Regne de Penella, el castell d'Entorn i no Entorn, el de la Serra dels
Plans, del rei Astoret, etc.

Cadascun dels 12 panells següents va dedicat als paisatges on Valor va situar l'acció d'alguna o diverses rondalles: 3 el Benicadell; 4 la Covalta (Agullent); 5 Bocairent; 6 la Mariola i el Carrascal; 7 el Rontonar (Benifallim); 8 el Pla dels Dubots (Benilloba); 9 Penàguila; 10 el Gulatdar (Sella-Finestrat); 11 la Foia de Castalla; 12 l'Alt de Biscoi (Onil-Banyeres); 13 el Maigmó i 14 la Serra de la Safra (Monòver-el Pinós).
El darrer panell, n. 15, es pronuncia sobre el valor i significat de l'obra rondallística llegada per Enric Valor.

Text final de l'exposició

Enric Valor va publicar 36 rondalles entre 1950 i 1976.
Van ser els pitjors anys en la història de la nostra llengua: prohibida o silenciada en tota manifestació culta, es desarrelava a les grans ciutats valencianes, on se n'interrompia la transmissió de pares a fills i s'estenia el monolingüisme en castellà.

En aquell temps advers, quan tot convidava a desistir, Valor va escriure de moment per a molt pocs lectors. Sens dubte, confiat en un futur millor, va fer una feina callada i tenaç, pensada per als valencians que encara havien de nàixer, rebent ell ben poc a canvi, llevat de la satisfacció íntima de la seua dignitat.

El seu esforç només s'explica per una convicció en la utilitat de la pròpia obra: en les generacions futures de valencians i valencianes adults --nosaltres-- que el llegiríem en les rondalles i les transmetríem als nostres infants.

Les Rondalles de Valor són alhora un salvament apassionat de la llengua i de la tradició cultural nostres, un recorregut admirat sobre la terra pròpia, el llegat d'un home savi, seré, amable i optimista malgrat els temps difícils.