El passat 5 d'octubre va morir a València la prolífica compositora i pintora castellonenca Matilde Salvador.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llovera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica. Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953) i El sortilegio de la luna, de 1954. També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Aquesta darrera es l'única òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tenir lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó, en honor a la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, així com la cantata Les Hores (font: Viquipèdia).
Matilde Salvador va ser una ferma defensora dels Països Catalans com a projecte comú de tots els territoris de parla catalana, i a més va mantenir una forta relació afectiva en la ciutat de l'Alguer.
Va rebre diversos guardons, entre ells Filla Predilecta de Castelló de la Plana, les medalles d'Or de la Universitat Jaume I i de València, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Molt estimada a la Plana, la ciutat de Castelló plora la pèrdua d'aquesta gran dona, gran compositora i gran patriota.
Descanse en pau, s'ho ha guanyat.