El diumenge dia 19 de desembre de 2010 el grup de muntanya va intentar donar a conèixer Montserrat als que encara no l'havíem visitat.

La idea era fer una senzilla excursió amb 2 rutes alternatives (més fàcil i més divertida) amb punts en comú on ens podríem retrobar. Però se'ns va complicar el dia. Això sí, ens ho vam passar molt bé.

Ací vos deixem unes fotos per que vos feu una idea.

La gent de l'Espai País Valencià vam anar a a Vall de Núria a realitzar una assemblea general dels socis. Aprofitant que erem a un paratge preciós, el grup de muntanya va aprofitarper fer 2 xicotetes excursions pel voltant de l'alberg del pic de l'Àliga.

La primera fou una passejada senzilla fins un turó situat enfront de l'alberg.

El diumenge vam anar fins el Pic de La Font Negra i fins el Pic de l'Àliga.
També vam poder passejar pels voltants del llac amb un oratge meravellós.

Aquí vos deixem les fotos i el relat de la sortida a Les Agudes per la cresta de Castellets.

Vam fer una excursió molt divertida el dia 14 de novembre, amb una grimpada al començament i una bonica passejada pel bosc després d'haver fet els cims de Les Agudes i El Turó de l'Home.

Buscant el millor camí


El camí comença a complicar-se


Problemes amb el sol de cara


Dalt d'un castellet


Al cim de Les Agudes

Per rematar el dia, vam poder recuperar les forces amb un bon dinar al poble de Viladrau.

La primera ruta organitzada dins els actes de la setmana cultural va ser tot un èxit! Temps fantàstic i companyia immillorable!

La ruta la vam començar des de Can Robert (algunes complicacions per trobar el punt d’inici… però tot es va resoldre sense més importància). Allí vam agafar el camí direcció la Torre de l’Àngel fins arribar a la riera. Remuntant la riera vam arribar a ca la Barata per agafar el camí Ral de Manresa per coronar el primer cim...el Castellsapera, tot i que finalment aquest el vam saludar des de baix, ja que ens varem passar el desviament però encara quedava molta feina per endavant!

Decidits a que el següent no se’ns passés, vam tirar pel GR-5 fins trobar el desviament per, ara sí coronar el Montcau (1.056m.). Les vistes d’un cim a l’altre molt boniques amb Montserrat vigilant-nos de prop...

Satisfets de la mostra gesta i amb més energia que al principi vam emprendre la carena del Pagès fins arribar a la Mola (1.103m.), però de camí encara ens quedava un regalet per veure...la cova del Drac.
Un cop a dalt de la Mola ja només ens quedava acabar de fruir del paisatge i la companyia amb una agradable baixadeta fins arribar al punt d’inici.

L'eixida amb la que vam encetar l'any va ser una mica més fantasmagòrica del que esperàvem, ja que durant tota la jornada ens va acompanyar una densa boira que ocultava, més encara, les ermites ja amagades 'per se' a la recerca de les quals anàvem.
Així doncs, no vam poder gaudir de les fantàstiques vistes que, sovint, proporciona Montserrat, però val a dir que l'ambient gris i humit també va tindre el seu encant i que, a més, l'oratge ens va respectar la suficient estona com per fer, almenys, una volta digna a la muntanya més emblemàtica i única del Principat.
Us deixem un xicotet recull d'algunes fotos que vam poder fer.
Fins la propera!

La primera de les eixides de la temporada ens va portar cap a terres de verema, cap al Priorat. La ruta de dissabte arrancava del poble de Morera del Montsant i ens va dur per camins ben diversos i peculiars. Ascendint pel Grau de Barrots, una paret amb grapes que desembocava en racons que sovint ens obligaven a anar acotxats, vam anar a parar a unes espectaculars vistes de la imponent serra. Agafàrem camí avall en busca de les sendes de l'aigua de la zona i trobàrem el 'Toll de l'Ou', que, curiosament, tot i les abundants darreres pluges, estava molt sec, de manera que vam haver de renunciar al bany que, de ben segur, haguérem fet, ja que la calor i l'esforç apretàven.
La "Llibreria", un laberint de la roca on les pedres es disposen enormes i majestuoses formant camins pels que perdre's, va ser el lloc més màgic de la passejada.
La parada per dinar la férem a sota el Pont de pedra, i la ruta encara ens va sorprendre amb la bonica i atàvica cova del Soronelles, amb una font amagada a l'interior.
L'excursió de diumenge va haver de ser cancel·lada per l'amenaça del mal oratge i alguns vam aprofitar per fer una mica de turisme per la zona. A migdia marxàvem ben contents i carregats de vi.
Ací teniu un tastet del que va ser tot plegat en forma de foto.
Us esperem a la propera!