El vice-president segon del govern espanyol, Pedro Solbes, compareix avui a les sis d’horabaixa en comissió parlamentària per tornar a explicar el nou model de finançament autonòmic que ja va anunciar (pdf) el 17 de juliol (àudio), i que el conseller d'Economia, Antoni Castells, va considerar decebedor i insuficient (àudio). Zapatero va dir ahir que l'acord sobre el nou model de finançament encara trigaria un quant temps i va repetir que la proposta del 17 de juliol era prou correcta.Els partits catalans volien que fos el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui comparegués avui a les corts. ICV va presentar, precisament, aquesta petició, que obtingué el beneplàcit del PP, CiU i ERC, però el pacte de Joan Saura i María Teresa Fernández de la Vega la féu avortar en canvi d’ajornar tres mesos, a tot estirar, el pacte sobre un nou model de finançament. La petició presentada per Joan Herrera reclamava, justament, que Zapatero rendís comptes de la transgressió de l'estatut en matèria de finançament (disposició final primera). Solbes, en canvi, es limitarà a explicar més detalladament la proposta (pdf) del mes juliol, segons que indiquen fonts del ministeri espanyol. Poca utilitat CiU no creu que la compareixença d'avui serveixi de gaire res. Ha dit en força ocasions que dur el debat al congrés espanyol perjudicava la negociació bilateral estat-Generalitat, i que la compareixença, tota sola, no aportava cap resultat positiu a Catalunya. Per tant, ara mirarà de refer la unitat dels partits catalans, tocada després de la maniobra d'ICV, per a poder negociar un bon finançament. Josep Sánchez Llibre ja ha avisat Zapatero que la unió de tots els partits catalans podia fer-lo caure i que pressupostos i finançament eren les dues cares d'una mateixa moneda. L'ex-president Jordi Pujol va elogiar ahir l'actitud de Montilla i va dir que veia el PSC capaç de votar contra els pressupostos que presentés el govern espanyol, si no satisfeien les necessitats bàsiques del Principat. Negociació poc transparent El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, lluny de negar les consideracions de Pujol, va dir: 'El president Montilla té molt clar què ha de fer. Defensem els interessos de Catalunya: demanem recursos perquè el país funcioni.' També va demanar transparència a Solbes en tot el procés negociador, una petició que el ministeri ha rebut amb sorpresa, perquè fins ara pretenia haver fet un gran exercici de transparència. Una nova proposta El cap d'ERC a Madrid, Joan Ridao, explicarà a Solbes que el govern català no pensa aixecar-se de la taula fins que no arribi a un acord satisfactori amb el govern espanyol, i ICV li demanarà que posi les bases d'un nou model de finançament que millori les del juliol.

Set països occidentals han condemnat l'acció de Rússia de reconèixer la independència de les regions d'Ossètia del Sud i d'Abkhàsia. El Canadà, França, Alemanya, Itàlia, el Japó, els Estats Units i el Regne Unit han assegurat que aquesta actitud violen la integritat i sobirania de Geòrgia. El ministre d'Exteriors britànic David Miliband ha instat aquests governs a replantejar-se la relació amb les autoritats russes. El primer ministre francès, Nicolas Sarkozy, ha dit que l'intent de Rússia de canviar fronteres era inacceptable. Per la seva banda, el primer ministre rus Dmitri Medvèdev cerca aliats en el conflicte del Caucas i creu que la Xina en pot ser un. Per això avui, a la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai, hi explicarà la intervenció militar a Geòrgia i el reconeixement de la independència d'Ossètia del Sud i d'Abkhàsia. Ara, mentre Rússia cerca aliats a l'orient, els seus adversaris en cerquen a l'Europa de l'Est. El Regne Unit, per exemple, mantingué ahir converses amb Ucraïna per formar una coalició contra Moscou. Mentre les protestes dels països occidentals no s'aturen, Rússia confia de tenir el suport dels antics aliats de l'ex-Unió Soviètica, entre els quals hi ha la Xina, que podria no posicionar-se perquè el país té els seus propis problemes amb territoris que es volen separar. Ara bé, el presdident rus, Dmitri Medvèdev no té por de les crítiques internacionals. Diu que els qui ara el critiquen van ignorar l'advertiment de Rússia quan va declarar il·legal la independència de Kosovë i que en les relacions internacionals no es pot tenir un reglament per a un i un altre per als altres. Ahir, en un article al diari Financial Times digué que va intervenir a contracor en el conflicte entre Geòrgia i Ossètia del Sud: 'Creia el president georgià que Rússia es quedaria de braços creuats mentre les seves 'tropes de pau' disparaven contra els camarades russos? Rússia no tenia cap més opció que anul·lar l'atac georgià per a salvar vides. No va ser una guerra que vam escollir.' Medvèdev, va dir que va haver d'actuar a Ossètia del Sud per protegir la població atacada. I afegí que no tenia cap interès en envair Geòrgia, sinó que tan sols va reconèixer les dues repúbliques atenent-se al seu desig d'independència i basant-se en els principis de l'ONU i d'altres documents legals internacionals. El Regne Unit busca suports a l'Europa de l'est El secretari d'estat d'Exteriors britànic, David Miliband, viatjà ahir a Ucraïna per a articular una coalició contra el que titllà d'agressió russa a Geòrgia. El president ucraïnès digué que el seu país tenia molts números per ser atacat també per Rússia, i força analistes ja han manifestat que temien que la república autònoma de Crimea (sota domini ucraïnès, per bé que habitada majoritàriament per ciutadans russos) esdevingués el següent punt calent del conflicte. El president ucraïnes, Viktor Yushchenko, ha dit que la guerra russo-georgiana havia demostrat la incapacitat de la Unió Europea i de l'ONU per frenar els peus a Moscou, i ha reiterat que el seu país, com Geòrgia, aspira a integrar-se a l'OTAN.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya diu que els nomenaments previstos per a demà, 29 d'agost, donaran feina a la majoria dels dos-cents setanta mestres interins cessats (pdf). Fonts d'Educació han dit a VilaWeb que la rescissió de contracte dels mestres era legal i que aquests ja sabien que el lloc de feina era temporal. Però els afectats discrepen i, a més, critiquen que tot s'hagi fet durant les vacances.Dos-cents setanta professors interins que tenien plaça adjudicada per a dos anys han rebut, aquest estiu, una notificació oficial dient-los que al setembre no tindrien feina. Molts l'han rebuda durant l'agost, quan eren fora, fent vacances, i no l’han poguda llegir fins que no han tornat. Però n’hi ha que ni tan solament l’han rebuda. Agnès Solà, una de les mestres afectades, dubta de la regularitat del procés: diu que la modificació de la resolució per a rescindir els contractes es va fer el 28 de juliol, però que ella havia signat el nomenament de plaça el 30 de juny. Segons informa Europa Press la Generalitat donarà preferència, als pròxims nomenaments de professorat, als interins afectats, tot i que Agnès Solà diu que a ells els havien dit que no ho farien. També pensa que aquesta solució és només un pedaç perquè perjudicarà als altre sol·licitants que opten a les places, que no en tenen cap culpa i perquè les feines que aconseguiran seran de substitucions, més inestables que no les que tenien. El Departament d'Educació ha assegurat a VilaWeb que la rescissió dels contractes no era resultat de cap error, però Agnès Solà explica que el departament li va reconèixer que sí que ho era, que havien previst que la majoria de les places de les oposicions serien per als professors interins, creguts que no s'hi presentarien tants aspirants. Per Solà, això afectarà les escoles, i en algunes el 60% dels membres del claustre escolar canviarà. Comissions Obreres també manifesta, en un comunicat, que la rescissió del contracte és deguda a un error de previsió, i que ara s’ha de resoldre la situació creada.

'La gràcia de la literatura és que és un espai on poden conviure idees i personatges molt diferents i tots hi contribueixen en alguna cosa.' Ho diu Albert Sánchez Piñol, que continua: 'Jo no estic gens segur que una llengua determini una visió del món. Allò que sí que genera una visió del món són les societats.' I també: 'Una de les coses que m'ha influït com a autor és que la meva formació intel·lectual és la de l'antropòleg. I l'antropologia es demana qui són els altres i si podem arribar a conèixer-los. Això evidentment hi és, als meus llibres.' Vegeu el vídeo.Aquesta entrevista forma part de la sèrie 'La paraula viva', que va tancar l'exposició 'Cultura catalana, singular i universal', que es va veure l'octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. 'La paraula viva' inclou vint entrevistes amb escriptors catalans. Per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Vegeu el vídeoImma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés. VilaWeb us ofereix aquestes peces durant aquest mes d'agost.

Unes poques setmanes abans que es portés a terme el tancament de TV3 al País Valencià, VilaWeb va dedicar un programa diari a l’opinió de valencians diversos en defensa de la possibilitat de sintonitzar TV3. Aquest és el vídeo de la primera tanda, en què parlen Enric Morera, Vicent Sanchis i Glòria Marcos.

El sorteig de la primera fase de la Lliga de Campions és avui a les sis de la vesprada a Mònegue. El FC Barcelona hi entra perquè es va classificar dimarts, tot i haver perdut amb el Wisla Cracovia (1-0), gràcies al partit d’anada al Camp Nou (4-0). La classificació del Barça fa que el Vila-real no es compti entre els vuit millors clubs de la UEFA, en què hi ha el Chelsea, el Manchester United, l’Arsenal i el Liverpool, tots anglesos.A banda el Barça, al grup de caps de sèrie també hi ha l'Olympique de Lió, l'Inter de Milà i el Reial Madrid. El Vila-real, que és al segon bombo, haurà de jugar amb l’Olympique o amb l’Inter. La fase de grups es disputarà entre el 16 de setembre i el 10 de desembre; els quarts de final seran del 7 al 15 d'abril de 2009; la semifinal, del 28 d'abril al 6 de maig; i la final, el 27 de maig. Coincidint amb el sorteig, avui també es lliurarà el premi de la UEFA al millor jugador de les lligues europees durant el 2008. Entre els candidats hi ha Carles Puyol, del Barça, i Cesc Fàbregas, de l'Arsenal.

La companyia naviliera Iscomar tanca avui, dijous, la línia Dénia-Formentera. N’és el motiu que aquest estiu la nau que fa la línia ha tingut quatre avaries i ha perjudicat centenars de passatgers. En principi, el servei s’havia de tancar la setmana vinent, però es tanca abans 'per qüestions operatives'. Els passatgers que ja tenien bitllet han pogut triar entre recuperar-ne l'import total o bé reservar una plaça a la línia Dénia-Eivissa.El catamarà d'alta velocitat Pitiüsa Nova ha tingut quatre avaries aquest estiu; l'última, dilluns, va deixar a port uns tres-cents passatgers. La nau ha circulat una bona part de l'estiu amb un dels quatre motors parat, amb el permís de la Capitania Marítima. Però la setmana passada se’n va espatllar un altre, i calia adobar-lo de totes passades. La Generalitat Valenciana ha demanat a la Capitania Marítima que investigués si tantes avaries eren degudes a negligència de la companyia o a força major, en el qual cas hauria d’actuar en favor dels consumidors.

El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Lluís Ferrer i Caubet, ha anunciat que deixaria el càrrec nou mesos abans d’hora. Diu que se'n va a un altre país, possiblement als Estats Units, per fer-hi investigació veterinària, que és la seva especialitat. Ferrer ha viscut aquest últim any, moments de tensió amb alguns estudiants, en què s'arribà a demanar que dimitís i uns quants estudiants foren expedientats.Ferrer deixarà la rectoria, previsiblement al gener, però abans haurà convocat eleccions. La UAB no ho comunicarà oficialment fins aleshores; tot i amb això, en l'última acta de govern, del juliol proppassat, ja es comentà la possibilitat que deixés el càrrec.

El col·lectiu de suport al pres Amadeu Casellas, que fa seixanta-set dies que manté una vaga de fam, congregà ahir dues concentracions per reclamar-ne l'alliberament; l'una, a la plaça del Pes de Vic, i l'altra, davant la Paeria de Lleida, on s’aplegaren una trentena de persones. A Terrassa i a Barcelona també demanaran, demà i dissabte, la llibertat del pres, que ha passat gairebé trenta anys tancat per un seguit de condemnes.Casellas és a l'Hospital Penitenciari de Terrassa arran de la vaga de fam per a exigir l’alliberament o la concessió del tercer grau penitenciari, amb què podria sortir de la presó i treballar. Suport polític La precària salut del pres ha tingut una primera resposta política. El diputat d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, va manifestar preocupació per la situació d'Amadeu Casellas i explicà que s’havia reunit amb el director general de Presons, Albert Batlle, per demanar-li informació sobre el cas i fer-li palès el sentiment d'ERC 'per la situació personal d'aquest ciutadà'. Tardà digué que Esquerra esperava que la família i l'advocat de Casellas es posessin en contacte amb el partit per saber les gestions fetes amb la Direcció General de Presons. La història del pres Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes que es van fondre en una sola condemna, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Però més tard fou jutjat per infracció de condemna i per reincidència en un atracament comès el 2006 en una oficina bancària de Vic. Els advocats d'Amadeu Casellas lluiten per aconseguir que aquestes condemnes també es fonguin en una de sola, amb què Casellas potser podria obtenir el tercer grau penitenciari. Advocats, familiars i amics diuen que es podrà reintegrar sense problemes, que té una família i una feina que l'esperen i que únicament vol recuperar la seva vida. La jutgessa Erika López Garcia, del tribunal penal número dos de Manresa va denegar, el 18 de juliol, la petició de refondre les condemnes d'Amadeu Casellas; però ara que el recurs ha passat a l'Audiència de Barcelona, ni tan sols se sap quan els magistrats estudiaran el cas. Mentrestant la salut del pres va empitjorant. Ja ha perdut més de vint-i-vuit quilos i li és difícil d'aixecar-se o fins i tot de parlar. Durant la vaga de fam únicament ha ingerit líquids amb glucosa. Segons Francesc Arnau, del despatx d'advocats que porta el cas, exemples d'altres presos demostren que a partir dels setanta dies les conseqüències d'una vaga de fam poden ser irreversibles. Tot i amb això, la Conselleria de Justícia sosté que el pres es manté estable i que la seva salut no perilla. Gairebé trenta anys de presó en presó Abans de la condemna del 1986 per atracament a mà armada, Amadeu Casellas ja havia estat a la presó abans. El 1973 va entrar en un grup anarquista que va començar a atracar bancs el 1976 per aconseguir diners per a les famílies treballadores que feien vaga i recursos per al grup. El 1979 el van agafar i empresonar; quan va sortir, el 1981, continuava pensant igual i va tornar a la lluita armada; un any més tard el van tornar a agafar i empresonar. El 1985 reincidí i un any més tard fou empresonat de bell nou. Des de llavors és a la presó, tot i que ha tingut uns quants permisos en tot aquest temps. L'any 2000, a més, va fer anticossos de sida quan era a la presó i va aprofitar una revisió mèdica per escapar-se. Va trucar a Institucions Penitenciàries per dir que no volia tornar a la presó on s'havia contagiat, però aviat el van tornar a detenir. Més ençà, encara va cometre més delictes, trencaments de condemna, però el 2006 va reincidir i va atracar una entitat bancària de Vic, fet que li va costar quatre anys i mig de presó més. Enric Borràs Abelló

La fiscalia presentarà un recurs contra la decisió del jutjat de Barcelona, que va denegar l'internament dels tres menors acusats de la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de la batllessa d'Esparreguera, Francesca Fosalba. Segons la fiscalia, el tribunal va denegar l’internament quan la víctima era viva i els nois solament eren acusats d'un delicte de lesions. De totes maneres, els mossos encara investiguen els detalls de la mort de Pérez.José Luis Pérez Barrosso va morir diumenge a l'Hospital del Mar, on fou ingressat per les ferides rebudes una setmana abans. El dia 20 la policia havia detingut tres nois de catorze anys a disset, acusats de l'agressió, que foren deixats en llibertat amb càrrecs. Ara, després de la mort del marit de l'alcaldessa, que tenia cinquanta-dos anys, són acusats d'un delicte d'homicidi imprudent. Els mossos continuen investigant els detalls del cas, si bé asseguren que els els tres nois autors de l'agressió ja són ben identificats (i dos tenen antecedents penals). Segons que ha explicat l'alcalde accidental d'Esparreguera, Antoni Cabré, Pérez Barroso va criticar, a la vora del bar l'Ateneu (foto), l'actitud incívica d'un grup de nois que, segons alguns veïns, feien massa enrenou. Segons Cabré, quan Pérez Barroso ja tornava a casa, els tres nois detinguts el van seguir i el van agredir. Un dels cops el va fer caure a terra i hi va picar de cap, amb la conseqüència d’una hemorràgia cerebral que li va causar la mort.

El col·lectiu de suport al pres Amadeu Casellas, que fa seixanta-set dies que és en vaga de fam, ha fet dues concentracions, avui, per reclamar-ne l'alliberament; l'una s'ha fet a la Plaça del Pes de Vic i l'altra davant la Paeria de Lleida, on hi han assistit una trentena de persones. A Terrassa i a Barcelona també es demanarà divendres i dissabte la llibertat del pres, que ha passat gairebé trenta anys tancat a causa de diverses condemnes.Casellas és ingressat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa a causa de la vaga de fam, que fa per exigir el seu alliberament o la concessió del tercer grau penitenciari, que li permetria sortir de la presó i treballar. Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes que es fan fondre en una sola condemna, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Més tard però, també ha estat jutjat per trencament de condemna i per reincidir en un atracament comès el 2006 en una oficina bancària de Vic. Els advocats d'Amadeu Casellas lluiten per aconseguir que aquestes condemnes també es fonguin en una de sola fet que, segurament permetria que Casellas accedís al tercer grau penitenciari. Advocats, familiars i amics diuen que es podrà reintegrar sense problemes, que té una família i una feina que l'esperen i que només vol recuperar la seva vida. La jutgessa Erika López Garcia, del tribunal penal número dos de Manresa va denegar, el 18 de juliol, la petició per refondre les condemnes d'Amadeu Casellas i ara que el recurs ha passat a l'Audiència de Barcelona, ni tan sols se sap quan els magistrats estudiaran el cas. Mentrestant la salut del pres continua empitjorant. Ja ha perdut més de vint-i-vuit quilos i li és difícil d'aixecar-se o fins i tot de parlar. Durant la vaga de fam només ha pres líquids amb glucosa. Segons Francesc Arnau, del despatx d'advocats que duu el cas, exemples d'altres presos mostren que a partir dels setanta dies les conseqüències d'una vaga de fam poden ser irreversibles. Tot i això la Conselleria de Justícia diu que el pres, de moment, es manté estable i la seva salut no corre perill. Gairebé trenta anys de presó en presó Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Però ja havia estat a la presó abans. El 1973 va entrar en un grup anarquista que, segons diu, per aconseguir diners per a les famílies treballadores que feien vaga i per sufragar-se va començar a atracar bancs el 1976. El 1979 el van agafar i empresonar però, quan va sortir, el 1981, continuava pensant igual i va tornar a la lluita armada, un any més tard el van agafar i empresonar altra vegada però quan va sortir al carrer el 1985, hi va tornar i un any més tard el van tornar a empresonar. Des de llavors és a la presó, tot i que ha gaudit de diversos permisos durant aquest període. L'any 2000, a més, es va contagiar amb anticossos de la sida quan era a la presó i va aprofitar una revisió mèdica per escapar-se. Va trucar a Institucions Penitenciàries per dir que no volia tornar a la presó on l'havien contagiat, però aviat el van tornar a detenir. Més recentment ha comès d'altres delictes, trencaments de condemna, però el 2006 va reincidir i va atracar una entitat bancària de Vic, fet que li va comportar quatre anys i mig de presó més. Enric Borràs Abelló

El president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy, ha qualificat d'inacceptable la posició de Rússia en el conflicte al Caucas i adveretix que les relacions entre Europa i Moscou poden quedar malmeses durant força temps. De la seva banda, el secretari d'estat d'Exteriors britànic, David Miliband, és a Ucraïna per mirar d'articular una coalició contra el que titlla d'agressió russa a Geòrgia. El president ucraïnès ha dit que el seu país té molts números per ser atacat també per Rússia.De fet, força analistes temen que la república autònoma de Crimea (sota domini ucraïnès, per bé que habitada majoritàriament per ciutadans russos) esdevingui el següent punt calent del conflicte. Medvèdev ha dit que va haver d'actuar a Ossètia del Sud per protegir la població atacada. El president ucraïnes, Viktor Yushchenko, ha dit que la guerra russo-georgiana havia demostrat la incapacitat de la Unió Europea i de l'ONU per frenar els peus a Moscou, i ha reiterat que el seu país, com Geòrgia, aspira a integrar-se a l'OTAN. Actuació a contracor El president de Rússia, Dmitri Medvèdev, explica en un article al diari Financial Times que va intervenir a contracor en el conflicte entre Geòrgia i Ossètia del Sud: 'Creia el president georgià que Rússia es quedaria de braços creuats mentre les seves 'tropes de pau' disparaven contra els camarades russos? Rússia no tenia cap més opció que anul·lar l'atac georgià per a salvar vides. No va ser una guerra que vam escollir.' Explica que no té cap interès en envair Geòrgia, sinó que tan sols va reconèixer les dues repúbliques atenent-se al seu desig d'independència i basant-se en els principis de l'ONU i d'altres documents legals internacionals. Medvèdev diu que després del col·lapse del comunisme, Rússia ja va haver d'acceptar la pèrdua de catorze repúbliques soviètiques. Però que, a partir de llavors, algunes nacions no van saber tractar les seves minories amb el respecte que mereixien. Sense por d'una nova guerra freda En una entrevista en vídeo feta per Russia Today, a més, diu que Rússia no té por de res 'incloent-hi la perspectiva d'una nova guerra freda'. Diu que no la vol, però que tot depèn dels països occidentals i que si volen mantenir bones relacions amb Rússia, entendran la decisió de reconèixer les dues repúbliques. L'Aliança ja va decidir la setmana passada de congelar les relacions amb Rússia, i el president rus va respondre que estava disposat a assumir qualsevol possible sanció, fins i tot a trencar relacions. 'Si els països de l'Aliança trenquen totalment les relacions amb Rússia, no passarà pas re de terrible a Rússia', va dir Medvèdev. Moviments de l'OTAN El cap adjunt de l'estat major rus, el general Anatoli Nogovitsin, va confessar-se ahir perplex per l'augment dels moviments dels vaixells de l'OTAN a la mar Negra i avui ha dit que la seva flota vigilaria de prop tots els moviments que facin. Nogovitsin explica que l'organització transatlàntica té ara deu vaixells a la mar Negra, però que preveu que entre avui i demà n'hi arribin vuit més, oficialment per dur a terme tasques humanitàries. Les suspicàcies russes coincideixen amb la declaració que ahir va fer el secretari general de l'organització, Jaap de Hoop Scheffer: que el reconeixement rus dels dos nous estats feia dubtar de l'interès de Rússia per a mantenir la pau al Caucas. L'exemple kosovès Que Rússia hagi reconegut la declaració d'independència d'Ossètia del Sud i Abkhàsia ha causat força malestar entre els governs occidentals. Els EUA i la Unió Europea la van desestimar i l'OTAN va dir que vulnerava força resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. França, que deté la presidència de torn de la UE, va dir que consultaria la resta de països europeus per acordar una declaració de condemna del reconeixement de les dues repúbliques; el Regne Unit va fer una crida a la comunitat internacional perquè l’impedís; Bulgària i Romania van fer proclames en favor de la integritat territorial georgiana i Kosovë va demanar a Medvèdev que no fes del procés d'independència kosovès un precedent per a Ossètia del Sud. Precisament, el president sud-osset, Edvard Kokoity, va invocar el cas kosovès a l'hora d'intervenir al parlament rus, argumentant que Rússia tenia prou autoritat moral per a reconèixer Ossètia del Sud com a estat independent, de la mateixa manera que els Estats Units van reconèixer Kosovë quan el seu parlament ho va demanar (i que Rússia no ha reconegut).

El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Lluís Ferrer i Caubet, ha anunciat que deixa el seu càrrec nou mesos abans del previst. Diu que se'n va a un altre país, possiblement els Estats Units, per fer-hi tasques d'investigació veterinària, que és la seva especialitat. Ferrer ha viscut el darrer any, moments de tensió amb alguns estudiants. En algun cas s'arribà a demanar la dimissió del rector i s'expedientà diversos joves. Ferrer deixarà la rectoria, previsiblement al gener, però abans haurà convocat eleccions. La UAB no ho comunicarà oficialment fins aleshores, tot i això, en l'última acta de govern, al juliol, ja es comentava la possibilitat que deixés el càrrec.

El col·lectiu de suport al pres Amadeu Casellas, que fa seixanta-set dies que és en vaga de fam, convoca dues concentracions, avui, per reclamar-ne l'alliberament; l'una es farà a dos quarts de vuit a la Plaça del Pes de Vic i l'altra a les set davant la Paeria de Lleida. Divendres al vespre, davant l'Ajuntament de Terrassa i dissabte a la tarda, a la plaça de la Universitat de Barcelona, també es demanarà la llibertat del pres, que ha passat gairebé trenta anys tancat a causa de diverses condemnes.Casellas és ingressat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa a causa de la vaga de fam, que fa per exigir el seu alliberament o la concessió del tercer grau penitenciari, que li permetria sortir de la presó i treballar. Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes que es fan fondre en una sola condemna, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Més tard però, també ha estat jutjat per trencament de condemna i per reincidir en un atracament comès el 2006 en una oficina bancària de Vic. Els advocats d'Amadeu Casellas lluiten per aconseguir que aquestes condemnes també es fonguin en una de sola fet que, segurament permetria que Casellas accedís al tercer grau penitenciari. Advocats, familiars i amics diuen que es podrà reintegrar sense problemes, que té una família i una feina que l'esperen i que només vol recuperar la seva vida. La jutgessa Erika López Garcia, del tribunal penal número dos de Manresa va denegar, el 18 de juliol, la petició per refondre les condemnes d'Amadeu Casellas i ara que el recurs ha passat a l'Audiència de Barcelona, ni tan sols se sap quan els magistrats estudiaran el cas. Mentrestant la salut del pres continua empitjorant. Ja ha perdut més de vint-i-vuit quilos i li és difícil d'aixecar-se o fins i tot de parlar. Durant la vaga de fam només ha pres líquids amb glucosa. Segons Francesc Arnau, del despatx d'advocats que duu el cas, exemples d'altres presos mostren que a partir dels setanta dies les conseqüències d'una vaga de fam poden ser irreversibles. Tot i això la Conselleria de Justícia diu que el pres, de moment, es manté estable i la seva salut no corre perill. Gairebé trenta anys de presó en presó Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Però ja havia estat a la presó abans. El 1973 va entrar en un grup anarquista que, segons diu, per aconseguir diners per a les famílies treballadores que feien vaga i per sufragar-se va començar a atracar bancs el 1976. El 1979 el van agafar i empresonar però, quan va sortir, el 1981, continuava pensant igual i va tornar a la lluita armada, un any més tard el van agafar i empresonar altra vegada però quan va sortir al carrer el 1985, hi va tornar i un any més tard el van tornar a empresonar. Des de llavors és a la presó, tot i que ha gaudit de diversos permisos durant aquest període. L'any 2000, a més, es va contagiar amb anticossos de la sida quan era a la presó i va aprofitar una revisió mèdica per escapar-se. Va trucar a Institucions Penitenciàries per dir que no volia tornar a la presó on l'havien contagiat, però aviat el van tornar a detenir. Més recentment ha comès d'altres delictes, trencaments de condemna, però el 2006 va reincidir i va atracar una entitat bancària de Vic, fet que li va comportar quatre anys i mig de presó més. Enric Borràs Abelló

Bill Clinton pren aquesta matinada (hora nostra) el relleu a la seva muller en la convenció demòcrata que ha de designar Barack Obama candidat a la Casa Blanca. El d'avui és un dels discursos més esperats, però l'ex-president no serà l'únic, car també pujarà a l'escenari el número dos d'Obama, Joseph Biden. Ahir, Hillary Clinton va reforçar la imatge d'unitat i mostrà un suport clar i contundent al fins fa poc el seu rival a la cursa de la Casa Blanca.A la segons jornada de la convenció a Denver, la senadora ha demanat sense embuts el suport dels membres del partit per Barack Obama, i ha dit que el país no es podia permetre un altre president republicà. L'ex-primera dama, que ha rebut una gran ovació quan ha sortit a l'escenari, ha demanat el vot per a Obama, tant si havien votat per ella a les primàries, com pel senador. Tot i que ha definit John McCain com el seu ‘col•lega i amic’, ha dit que si el candidat republicà guanyava les eleccions seria com un tercer mandat de George Bush, a qui ha definit com ‘el pitjor president’ de la història dels Estats Units. Tot i la crida a la unitat, Hillary Clinton té el suport apassionat de multitud de militants del partit demòcrata, centenars dels quals s'han manifestat pels carrers de Denver demanant que l'ex-primera dama tingui un paper més destacat a la candidatura d'Obama. Exemple del somni nord-americà La muller del candidat demòcrata fou la figura estel·lar de la primera jornada de la convenció. Tant ella com Edward Kennedy, veterà senador del clan Kennedy, elogiaren les virtuts d’Obama i es declararen convençuts que era l'esperança per a portar a terme un canvi important als Estats Units. Michelle Obama va parlar de la capacitat de lideratge i de la dedicació a la família del seu marit, però també va elogiar la protagonista d'avui, Hillary Clinton, de qui va dir que dones com ella feien possible trencar el 'sostre de vidre' i que 'les nostres filles i fills puguin somiar i tenir més aspiracions'. L'esposa del senador va dir que tant ella com Obama hagueren de treballar molt dur, que venien de famílies humils i que havien aconseguit de fer realitat el somni nord-americà. L'altra intervenció de la nit fou la del senador Edward Kennedy. Va dir que Obama era la nova esperança dels nord-americans i que el país es vivia una 'onada de canvi'. Amb els membres del clan Kennedy entre els espectadors, el senador va tancar el discurs amb aquesta frase: 'L'esperança tornarà, el somni continua.' Denver, capital demòcrata uns quants dies La convenció és un espectacle típicament nord-americà (vegeu-ne un vídeo): vistós, apassionat i amb discursos pensats per a tocar la fibra. En l'escena política d'aquell país, la família del candidat hi pesa quasi tant com ell mateix. A més dels protagonistes dels dos primers dies, també hi intervindran l'ex-president Bill Clinton i Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra de Representants nord-americana, la primera dona de la història que ocupa el càrrec, que parlarà dels valors del Partit Demòcrata i de la necessitat de donar un nou rumb al país. Els organitzadors de la convenció han fet una crida a participar-hi i a fer-ne difusió. A tal fi han habilitat una pàgina per a recollir vídeos, blocs i xarxes socials que s’hi refereixin. Les eleccions presidencials dels EUA, que s’escauen el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, seran el 4 de novembre.

Els segrestadors d'un avió de la companyia sudanesa Sun Air s'han lliurat a la policia hores després d'haver alliberat en un aeròdrom del desert libi el centenar de passatgers que tenien com a hostatges. Els segrestadors havien demanat al govern libi que els omplís el dipòsit per poder arribar fins a París. Ahir van segrestar l'avió tot just després d’envolar-se a Nyala, al Darfur, i van voler aterrar al Caire, per bé que finalment ho van fer a Líbia.L'agència de notícies líbia, Jana, assegurava que havien rebutjat les ofertes del govern libi de donar-los menjar i assistència mèdica als hostatges. Un oficial libi explicà que els segrestadors eren una desena de militants del Moviment d'Alliberament del Sudan que encapçala Abdul-Wahid Nour, però un portaveu del grup armat ho va negar. Els responsables d'Aviació Civil del Sudan han comunicat que es tractava d'un Boeing 737.

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, acusa el conseller de l'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura d'utilitzar el càrrec que ostenta al govern per negociar en nom d'ICV en referència a l'acord assolit entre la formació i el PSOE en matèria de finançament. Pujol ha anunciat que demanaria al president José Montilla que retirés Saura de les tasques relacionades amb el desplegament de l'estatut. CiU afegeix que no descarta demanar la dimissió del conseller. Oriol Pujol però ha volgut detallar que la federació nacionalista no farà res fins que la negociació pel nou finançament estigui tancada, car assegura que no vol malmetre la unitat dels partits catalans en aquesta matèria. El govern nega haver desautoritzat Saura L'executiu català assegura que en la primera reunió del govern després de vacances ningú no va desautoritzar Joan Saura. Tot amb tot, insisteix en desvincular-se de l'acord entre ICV i PSOE. El govern ha emès un comunicat en aquest sentit després que ahir diverses informacions asseguressin que els consellers d'Esquerra havien mostrat el seu malestar a Joan Saura pel pacte assolit amb la vice-presidenta espanyola, María Teresa Fernández De la Vega i que estableix un termini de tres mesos per arribar a un acord en matèria de finançament. Això, després que el govern espanyol incomplís la data fixada a l'estatut, el 9 d'agost. ICV es defensa De la seva banda, els ecosocialistes han respost les crítiques que han rebut els últimes dies. ICV diu que no necessita l'autorització de ningú per actuar al congrés espanyol. I afegeix que l'acord entre Saura i De la Vega el féu 'com a força política sobirana amb l'objectiu d'aconseguir un bon model de finançament per Catalunya'. Finalment, els ecosocialistes insisteixen en la voluntat de treballar conjuntament amb la resta de forces polítiques catalanes i així ho palesaran demà en la compareixença del ministre espanyol d'Economia, Pedro Solbes, al congrés. El titular d'aquesta cartera haurà de donar explicacions sobre l'incompliment de l'estatut.