Vilaweb Lletres

Pau Miró estrena Búfals a París dins del cicle 'Nouvelles dramaturgies catalanes'

'Búfals', l'obra escrita per Pau Miró, s'estrena aquest dissabte al Théâtre Ouvert de París. L'interpreta la companyia parisenca Cabinet Vétérinaire i s'inclou dins el cicle Nouvelles Dramaturgies Catalanes, que ja ha programat anteriorment altres obres d'autors catalans: 'La dona que perdia tots els avions', de Josep Maria Miró, i 'Blau' de Ferran Joanmiquel Pla. Després d'aquesta estrena, l'obra farà una ronda per teatres de l'estat francès amb el suport d l'Institut Ramon Llull (IRL).

Les altres dues peces de la trilogia animal de la qual forma part 'Búfals', 'Girafes' i 'Lleons', es llegiran al festival Printemps des Comediens de Montpeller i a l'Off d'Avinyó, on 'Lleons' formarà part part del programa Avignon à la Catalane organitzat per l'IRL.



Pau Miró va guanyar el Premi de la Crítica de l'any 2009 amb aquesta trilogia animal que, segons ell mateix explica, 'fa un recorregut pels vincles familiars des de perspectives diverses'. 


'Búfals' ofereix un retrat de la família des del punt de vista dels fills; 'Lleons', des de la perspectiva dels pares; i, finalment, 'Girafes', des de la dels avis; sempre amb la ciutat de Barcelona com

Categories: literatura

Pasolini, el poeta apassionat de Roma... i el furlà

La figura de Pier Paolo Pasolini (1922-1975) se sol reduir a dos conceptes que defineixen l'essència de la seva vida i la seva obra: la poesia i el cinema. En l'àmbit literari, se'n pot eixamplar la descripció amb substantius com ara escriptor i articulista polèmic, a més de filòleg apassionat pel furlà (après durant els anys d'infantesa al Friül) i les llengües minoritàries (com el català, del qual va publicar una selecció de poemes el 1947). I en el terreny fílmic, al qual es va abocar quan es va enamorar de Roma a partir del 1950, es va plasmar en una obra heterodoxa com a director, guionista i actor.

La relació de Pasolini amb Roma, justament, és el centre de dues grans retrospectives que li dediquen, de manera complementària, dues institucions barcelonines: el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i la Filmoteca, on s'aprofundeix tot allò que constitueix i defineix Pasolini, un dels intel·lectuals més influents i irreverents de la Itàlia del segle XX: la poesia i el cinema, la política i el compromís civil, la sexualitat i la reivindicació de l'homosexualitat, l'amistat, l'heterodòxia i la mescla de gèneres, la conciliació de l’alta cultura i la baixa cultura, l'interès per la marginalitat, les llengües minoritàries i els gèneres menors...

'Pasolini Roma' presenta des d'avui fins al 15 de setembre al CCCB les seves sis etapes vitals i creatives a la capital italiana, que va esdevenir el seu principal espai d'observació, el camp d'estudi, de reflexió i també de lluita. Va ser a partir de les transformacions de la ciutat que el poeta i cineasta va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys 1960 i 1970; però sobretot va definir un nou imaginari d'una ciutat segrestada fins aleshores pels poders polític i religiós. Els escrits i films de Pasolini dibuixen la Roma que va viure d'ençà que hi va arribar, el 28 de gener de 1950, fins al seu assassinat a sang freda, el 5 de novembre de 1975, prop del port d'Òstia i mai no esclarit del tot. El Pasolini comunista, el Pasolini homosexual, va pagar amb la vida la lluita contra corrent en una societat tradicional.

Complementa i completa l'exposició la retrospectiva 'Pasolini, el cinema de poesia', que porta a la Filmoteca de Catalunya fins el 31 de juliol tota la seva obra cinematogràfica i també els films on va intervenir com a guionista o actor ('La commare secca' de Bertolucci, 'Les nits de Cabiria' de Fellini...). La vocació exhaustiva del cicle s'exemplifica amb la recuperació d'alguns curts de Pasolini mateix i els documentals de viatge que va fer sobre l'Àfrica, l'Índia i Palestina, a més de la projecció de 'Pasolini, un viaggio in Italia', de Xavier Juncosa.

Categories: literatura

La narrativa i la poesia completes de Salvador Espriu, juntes per primera vegada

Mai fins ara no s'havien editat en una única col·lecció la narrativa i poesia completes de Salvador Espriu. Finalment, enguany, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptor, l'editorial La Butxaca edita dos volums que recullen els textos que han estat fixats, durant vint anys, pels responsables de l'Edició Crítica de l'obra d'Espriu. Els responsables d'aquest treball són Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil, pel que fa a la narrativa, i Olívia Gassol, pel que fa a la poesia. L'obra no inclou notes ni variants, només el text de l'escriptor i un pròleg introductori a la lectura d'Espriu. Els llibres es posen a la venda a un preu de setze euros per volum, i de trenta pel conjunt sencer. Vegeu aquest vídeo resum de la presentació.

Salvador Espriu també va cultivar el teatre i l'assaig, però la narrativa i la poesia són els dos gèneres als quals es va dedicar amb més constància al llarg de tota la seva exemplar carrera literària. Amb aquests dos volums, l'editorial ofereix al públic la possibilitat de conèixer el gruix principal de la seva obra. 


A parer del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, present a la presentació, la publicació d'aquests dos volums contribuirà a conèixer l'Espriu poeta i l'Espriu narrador, deixant de banda 'el debat estèril' entre ambdues figures. Mascarell ba recordar que per l'escriptor, un gènere i l'altre eren 'vasos comunicants' d'una mateixa obra i d'un mateix sistema.

Categories: literatura

Nocturnistes i lluents mediterranis

Són pocs els pobles que tenen la sort d'haver parit artistes essencials, que de ben joves ja ho eren, amb la mirada neta i atenta. Que han viscut sempre al territori, que se'l coneixen, que en coneixen la gent. Que hi han sabut bastir un discurs i que tenen el coratge d'interpretar-ne el paisatge, un segle després dels qui ja ho van fer.

Potser d'entrada sembla enrevessat, però no ho és. Darrera l'exposició i el llibre 'Nocturn diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980' hi ha l'essència de l'artista Perejaume. Perquè aquesta exposició és impossible d'imaginar si no partim de la seva biografia. Ell diu que és una proposta difícil d'explicar, que entra dins de la realitat confusa, i que per això els responsables de la Fundació Palau parlen d'una 'exposició maniobrada' més que d'una exposició comissariada. Però anem a la història.

Anem a la història que ha trenat Perejaume, que li ve de lluny, que li ve de sempre: es tracta d'una història de nocturnistes, per una banda, i d'homes diürns i lluminosos, per una altra. Tot comença el darrer terç del segle XIX, amb el primer mestre de Sant Pol de Mar, Miquel Campeny, que feia dibuixar a tots els seus alumnes i d'aquesta manera de transmetre coneixement i cultura va sorgir a Sant Pol una generació que va aprendre a dibuixar.

Les primeres pintures genuïnes de Sant Pol

Ho explica Perejaume en el catàleg: 'Hi ha dues raons que fan d’en Miquel Campeny una figura poc menys que insubstituïble per a la cultura santpolenca. L’una és haver exercit de mestre a uns quants santpolencs a qui encomanà els seus interessos per l’astronomia, l’excursionisme, la nàutica, la literatura…, així com una dèria especial pel dibuix. L’altra, el fet d’haver estat autor de les primeres pintures de Sant Pol en el sentit genuí del terme. Naturalment a Sant Pol hi havia quadres en algunes cases, coneixem també algunes pintures antigues de la vila fetes per pintors que hi eren de pas, però la pintura, una pintura genuïna, a Sant Pol ens atreviríem a dir que neix de la mà d’en Miquel Campeny i segueix de la mà d’aquells a qui en Campeny ensenyà a dibuixar: Benet Martorell, Joaquim Pou, Josep Mateu, Joan Vila, Joaquim Pera…. '


El 1911, Nicolau Raurich, pintor famós a la seva època, format a Roma, es va instal·lar a Sant Pol de Mar durant alguns anys i en tres estades diferents, amb la voluntat d'endagar pictòricament unes 'visions mediterrànies i noctambulars' (en deia). El seu mestratge va fer forat entre la generació de santpolencs formats en el dibuix pel mestre Campeny. Així, el barber Benet Martorell, el taxista i polític Joaquim Pou i algun altre es van convertir en compromesos 'nocturnistes rauriquians'.

Conta Perejaume: 'Nicolau Raurich va arribar a Sant Pol l’any 1911. A can Martorell, en Benet i en Josep –el seu germà petit– a més a més de barbers feien de carters, i això els duia a tractar, amb assiduïtat, tots aquells visitants, alguns d’ells il·lustres, que en el primer quart de segle feren estada a Sant Pol: el mateix Josep recordava haver repartit el diari, cada matí a les set, a Prudenci Bertrana i a Enric Morera. Arran de l’interès que en Benet tenia per la pintura, l’amistat amb en Raurich va ser immediata, i amb en Pou, que era qui els duia en cotxe, van fer diverses sortides a pintar cap a les roques que hi ha entre Blanes i Tossa. En Raurich, en aquesta primera estada a Sant Pol, va venir per tres mesos i s’hi va estar dos anys.'

I més endavant: 'La nit, pels nocturnistes de Sant Pol, esdevé, al capdavall, una figuració blavosa del món visible. Sense allunyar-se de fet de la realitat objectiva, la transcendeixen en un tint, en un filtre. D’altra banda, a través d’aquest procediment solar, Raurich, Pou i Martorell serveixen els nocturns, de rel nòrdica i emboirada, amb una claror de mar més afranquida, com si poguéssim anar del dia a la nit per simple transparència, com si traient i posant vels i ombres de vel i veladures fóssim a un cap de rellotge o a l’altre…, com si cada dia, al cap i a l’últim, el món passés a través d’un vidre blau.'

L'Avi Vila i el diün solellós

Continua Perejaume: 'Tanmateix, paral·lelament a aquest nocturn, va gestar-se, a Sant Pol, una obra diürna i solellosa de la mà de dos altres autors: l’arquitecte Ignasi Mas i el que fou el seu paleta i mestre d’obres, Joan Vila, el qual, en la vellesa, inicia una creació molt extensa que consta de centenars de dibuixos i un nombre més reduït de figures de fang.'

Ignasi Mas, arquitecte municipal entre el 1910 i el 1940, va deixar Sant Pol esquitxat d'edificis modernistes amb pretensió burgesa i d'execució modesta, plens de rajoles en trencadís que lluïen. 'Cases endiumenjades amb jardins, terrissers, solelloses, festives, d'una arquitectura a l'encesa que posa a brillar reflexos ceràmics sobre els murs encalats', escriu Perejaume. Edificis, alguns, significatius, com Les Escoles (fa pocs anys en perill a causa d'un intent de remodelació extremadament agressiva, que un moviment popular va poder frenar a temps).

Ignasi Mas va ser l'arquitecte més influent que ha tingut Sant Pol i al seu costat hi va estar tots aquells anys Joan Vila. L'Avi Vila ja era gran quan es va posar a pintar. Però com que es va morir encara més gran, va deixar una producció quantiosa de dibuixos i pintures molt diverses. 'Dibuixos que desvetllen intuïcions sorprenents, inusuals, sempre sembla, però que ho fan per compte propi, al marge de la voluntat del seu autor. (…) D'una transparència matinal, el sol arriba, amb esclat autèntic i no gens esvanit, al fons de la seva memòria, al fons, també, de la nostra memòria: a la gran intempèrie interior.'

El nocturn i el diür units per la memòria i la transgressió

I què uneix la festa de la nit dels 'nocturnistes rauriquians' amb la frescor arquitectòrica i lluminosa de l'Avi Vila i Ignasi Mas? Més enllà de la seva formació d'origen, la del mestre Campeny, Perejaume ha trobat que uns i altres pintaven des de la memòria: l'Avi Vila pintava des d'una memòria solellada, mentre que els rauriquians pintaven de dia falsos nocturns, que a base de blaus anaven enfosquint. La transgressió els lliga, ja sigui diürna o nocturna, i una certa concepció màgica, sobrenatural, del fet artístic, pictòric.

Així relata Perejaume el pinyol de l'exposició: 'Diürn i nocturn tanquen, en realitat, alguna cosa. Sant Pol es mostra íntimament confegit d’aquests autors. Tots dos conjunts d’obres ve que aparien, amb el temps, un únic cos, un terreny sòlid: un massís amb campenys, raurichs, pous i martorells a l’obaga que té viles i masos de cara a mar.'

La 'llei de la pertorbació intermèdia'

L'exposició 'Nocturn diürn' que ara es presenta a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, fins al 26 de setembre, té l'origen en dues exposicions anteriors que es van presentar al Museu de Sant Pol de Mar als anys noranta.

Perejaume adverteix que no hi ha pas cap intenció de panagiri de Sant Pol de Mar. Ell és dels que defensa que el lloc no és pas un producte, que el lloc és un do. I que qualsevol lloc té el mateix valor al món. I que, en tot cas, posar l'atenció en aquest de lloc permet interrogar-se sobre aspectes concrets que passen arreu, com ara la 'llei de la pertorbació intermèdia', que ve a dir que el pic de riquesa de qualsevol espai és el grau mig de pertorbació. Per sobre i per sota es tendeix a l'empobriment. I diu Perejaume que tot indica que a finals del segle XIX és el 'moment mig' de pertorbació del mediterrani, el moment més ric que s'ha donat en aquest paisatge. Aquesta llei, com la que parla del 'fluxe d'energia mitjà', també es pot traslladar a la cultura. A Sant Pol, en aquella època de primers del segle XX, amb molt poques accions (dos mestratges i un grapadet de seguidors) es va aconseguir un gran resultat cultural.

Són moltes les idees que afloren d'aquesta exposició. Un altre exemple, per cloure la història, i en paraules de Perejaume, sobre l'arquitectura que van deixar Ignasi Mas i l'Avi Vila: 'L’adaptació al lloc i la transformació del lloc hi són en una proporció tan ajustada que aquestes cases ofereixen, immediatament, una poètica de l’entorn, una interpretació de l’època, del país. Esdevenen, en definitiva, una il·lustració admirable d’aquell caràcter marcadament nacional i no exclusivament urbà que, a diferència dels estils europeus coetanis, va tenir el Modernisme d'aquí.'

Categories: literatura

Quinzena Literària Verdaguer a Folgueroles

Folgueroles acull la Quinzena Literària Verdaguer. Sota el títol 'Som hereus de la llengua de Verdaguer', s'inaugura una exposició amb un recull d'activitats que defensen la immersió lingüística i refermen el compromís de la societat amb el català. Els actes començaran avui i s'allargaran fins el dia 26 de maig.

Durant la quinzena literària es presentarà l'edició crítica de 'En defensa pròpia', en què Verdaguer explica com va ser perseguit, humiliat, tractat de boig i condemnat a l'exili de la Gleva per haver-se mantingut fidel als seus ideals.

Cada any una personalitat rellevant del món de la política i la cultura catalana fa un parlament sobre la figura del poeta i el seu vincle amb Folgueroles i Catalunya. El parlament d'homenatge a Verdaguer d'enguany anirà a càrrec del president Artur Mas. D'una altra banda, dissabte, dia 18, Roger Mas cantarà Verdaguer davant un centenar d'assistents, en un espectacle íntim.

Des d'avui fins al 9 de juny també es podrà visitar l'exposició fotogràfica 'Veus silenciades, veus rescatades', que denuncia les violacions de la llibertat d'expressió al món per mitjà de quinze casos d'escriptors perseguits.

Categories: literatura

Museus de Catalunya obren de nit per celebrar el dia internacional del museu

El dia internacional del museu arriba enguany a la seva edició número trenta-sis. La iniciativa va començar l'any 1977 i any rere any ha crescut la quantitat de museus que s'hi han afegit. El 2012 més de trenta mil museus de cent vint-i-nou països van participar-hi. Durant tot el dia de demà obren les seves portes per oferir als visitants activitats gratuïtes sobre un tema que variar cada any i que és escollit pel Consell Internacional de Museus (ICOM). Aquesta edició s'estrena sota el lema 'museus (memòria + creativitat)= progrés social' i arriba farcida de propostes: jornades de portes obertes, itineraris i visites i recorreguts nocturns. La intenció es promoure el paper que han tingut els museus al llarg de la història.

També continua la iniciativa  'La nit dels museus'. Centres culturals de tot el país ofereixen visites nocturnes, exposions, mostres de dansa, tallers, visites comentades i concerts. A Barcelona, Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona, que s'afegeix a la iniciativa, ofereix l'exposició de Peter Downsbrough - The Book(S), 1968-2013. També organitzen activitats el Museu de Xocolata, el Museu de la Música, el Museu del Barça o el Museu Marítim de Barcelona, entre molts d'altres. Podeu consultar les diferents activitats aquí

A la resta del país també s'hi organitzen activitats nocturnes com la que presenta GironaMuseus que proposa un viatge, una descoberta de la història a través de peces seleccionades dels museus que formen part d'aquesta organització. El Museu de Lleida per la seva banda cel·lebra 'la nit dels museus' amb la representació teatral 'Petites Peces Pies', uns petits monòlegs que donen vida als personatges dels murals de la 'Pia Almoina'. També a Tarragona una desena de centres han organitzat conjuntament diferents típus d'activitats nocturnes de les quals ciutadans i visitants en podran gaudir de forma totalment gratuïta (podeu consultar-les aquí.)

L'oferta preparada pel País Valencià per commemorar el dia internacial del museu compta, enguany, amb un total de 116 espais i 248 activitats. Totes les propostes s'integren en un programa coordinat que, per primera vegada, ha posat en marxa la Generalitat per a focalitzar l'oferta cultural en aquesta jornada i animar als ciutadans a conèixer els museus i sales. Destaquen les propostes dels principals museus, com els de Belles Arts de València, Castelló i Alacant a més de l'IVAM i el Centre del Carme, que tindran un horari especial per a la jornada de dissabte, de 10.00 a 24.00 hores. 

Categories: literatura

Traduir des d'un búnquer

Era previsible que el llançament del nou llibre de l'escriptor nord-americà Dan Brown, autor del 'Codi da Vinci', fos envoltat, com és habitual, de gran expectació. Però en aquesta ocasió l'arribada a les llibreries de 'Inferno', basat en l'Infern de Dante, ha superat tots els pronòstics, per un seguit de raons. La principal, a més del fet de publicar-se quasi simultàniament a bona part del món, és la manera com se n'han fet les traduccions a les onze primeres llengües escollides, entre les quals la catalana: els onze traductors van tancar-se secretament en un búnquer a prop de Milà (Llombardia) durant un mes, amb ordres explícites de no filtrar res sobre el contingut del llibre.

Fins i tot, Mondadori, el gegant editorial propietat de Berlusconi, va confiscar-los els telèfons mòbils durant tot el mes i els va restringir l'accés a internet, a més d'exigir-los documentació sobre totes les sortides a l'exterior del búnquer. També els va donar una coartada per a poder justificar la seva absència. En aquest vídeo, elaborat per l'editorial, els traductors expliquen l'experiència.

La novel·la és la sisena de l’escriptor i la quarta de la sèrie protagonitzada per Robert Langdon, el catedràtic de simbologia de Harvard. En aquesta nova trama, Langdon es troba arrossegat a un món terrífic que gira entorn d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història, 'La Divina Comèdia' de Dante. En aquesta primera edició, han arribat a les botigues quatre milions d'exemplars en anglès i 25.000 en català (Empúries).

Categories: literatura

Arriba a les llibreries la nova novel·la de Dan Brown, 'Inferno'

L'última novel·la de Dan Brown, que ben segur que serà un nou èxit de vendes, ja és a les botigues del nostre país. 'Inferno' (Empúries) ens arriba envoltada d'una gran expectació, i només dos dies més tard que al Regne Unit i als Estats Units. En anglès se n'han editat quatre milions d'exemplars i, en català, una de les onze llengües escollides per a la primera tongada de traduccions, 25.000.

És la sisena novel·la de l’escriptor nord-americà i la quarta de la sèrie protagonitzada per Robert Langdon, el catedràtic de simbologia de Harvard. En aquesta nova trama, Langdon es troba arrossegat a un món terrífic que gira entorn d'una de les obres mestres de la literatura, 'l'Infern' de Dante. En aquesta primera edició, han arribat a les botigues quatre milions d'exemplars en anglès i 25.000 en català (Empúries).

Dan Brown és autor dels del llibres més venuts: 'El símbol perdut' i 'El codi Da Vinci' (Empúries, 2004). Aquesta darrera, la més venuda de tots els temps (81 milions d'exemplars), traduïda a cinquanta-una llengua. Al nostre país, la saga de Robert Langdon, publicada per Empúries, ha venut més de 300.000 mil exemplars.

Categories: literatura

Traduint des d'un búnquer

Era d'esperar que el llançament del nou llibre de l'escriptor nord-americà de gran èxit Dan Brown, autor del 'Codi da Vinci', fos envoltat, com és habitual, de gran expectació. Però en aquesta ocasió l'arribada a les llibreries d''Inferno', basat en la l'Infern' de Dante, ha superat totes les expectatives, per diverses raons. La principal, a més de publicar-se quasi simultàniament a bona part del món, rau en la manera com se n'han fet les traduccions a les onze primeres llengües escollides, entre elles la catalana: els onze traductors van tancar-se secretament en un búnquer a prop de Milà (Llombardia) durant un mes, amb ordres explícites de no filtrar res sobre el contingut del llibre.

Tant és així que, fins i tot, Mondadori, el gegant editorial propietat de Berlusconi, va confiscar-los els telèfons mòbils durant tot el mes i els va restiringir l'accés a internet, a més d'exigir-los documentació sobre totes les sortides a l'exterior del búnquer. També els va donar una coartada per a poder justificar la seva absència. En aquest vídeo, elaborat per la mateixa editorial, els traductors expliquen l'experiència.

La novel·la és la sisena de l’escriptor i la quarta de la sèrie protagonitzada per Robert Langdon, el catedràtic de simbologia de Harvard. En aquesta nova trama Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història, l''Infern' de Dante. En aquesta primera edició, han arribat a les botigues quatre milions d'exemplars en anglès i vint-i-cinc mil en català (Empúries).

Categories: literatura

Poesia i flamenc, agermanats en l'homenatge a Carmen Amaya

La Setmana de la Poesia de Barcelona es clou avui, després de set dies d'activitats poètiques per tota la ciutat, en què ha tingut un paper essencial la innovació i la interrelació amb nous formats artístics. Un dels actes destacats del programa es va fer divendres, amb la commemoració dels cinquanta anys de la mort de l'artista flamenca Carmen Amaya. La plaça del Raspall es va omplir amb un diàleg entre el flamenc dels gitanos de Gràcia i la poesia de Blanca Llum Vidal, Víctor Nubla, Enric Casasses i David Castillo. Heus-ne ací un fragment en vídeo.

L'espectacle '50 anys sense Carmen Amaya' va voler homenatjar la força i el llegat de la 'bailaora' nascuda fa un segle al Somorrostro, i que encara es pot reconèixer en el flamenc actual. L'agermanament artístic, presentat per Núria Martínez-Vernis, es va establir entre els joves músics i cantants Miguel del Toleo, Miguel de la Tolea, Antonio Agujetas Chico, Jordi Bonell, Manuel Maseado, el Jani i Jonathan i el cor de nens Gràcia Caló, i els poetes i recitadors Blanca Llum Vidal, Víctor Nubla, Enric Casasses i David Castillo.

Categories: literatura

Móra d'Ebre torna a acollir Litterarum, la fira d'espectacles literaris

Tretze espectacles literaris es divulgaran enguany a Litterarum, el 31 de maig, 1 i 2 de juny a Móra d'Ebre. La literatura hi serà present en muntatges de teatre, concerts musicals, audiovisuals i recitals poètics. Una de les novetats d'aquesta edició és la creació d'un espai per als més petits, amb rondallaires, informa l'ACN. Serà el sisè Litterarum, que conviurà amb la desena Fira del Llibre Ebrenc, centrada en la jornada 'Passat, present i futur de la literatura a l'Ebre'. Per commemorar el desè aniversari, Móra d’Ebre bastirà un grafit literari de cinquanta metres quadrats en una paret de la plaça de la Cultura.

S'hi podran veure l'espectacle de titelles 'Les veus del carrer' d'Albert Estengre i 'Els contes de la Mercè' d'Engruna Teatre; el concert de Meritxell Gené amb textos de Màrius Torres, el concert de lo Gitano Blanc, amb textos d'Andreu Carranza, Artur Bladé i Gerard Vergés, o el de Bertomeu, amb textos de Vicent Andrés Estellés. També s'han programat actuacions teatrals com 'Lluna d'estiu' del Teatre de Butxaca, 'Obra Mestra' de Tresatre, amb textos de Joanot Martorell, Àngel Guimerà i Emili Teixidor, i 'Olor de gas' de Teatre de l'Aurora.

Litterarum també ofereix muntatges de contes i poesia ('Un raspall i altres animals' de clarART Espectacles); una performança de poesia i música ('Recitals a domicili' de Dites i Sopades); un muntatge que mescla audiovisuals, música i cant ('Plors i violes de l'Ebre', d'Albert i la banda dels 13) i un altre de dansa i videoprojecció ('L'ull del recol·lector' de Moviment Lantana). Tancarà aquesta sisena fira Rosa Pou, que presenta el primer disc tota sola: 'Entre monosíl·labs'.

La fira d'espectacles literaris Litterarum és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, l'Ajuntament de Móra d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb Fundació Societat i Cultura (FUSIC). I compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura i el Consell Comarcal de Ribera d'Ebre.

Categories: literatura

'Què Llegeixes?', cinc anys de lectures compartides a la xarxa

Per Sant Jordi de fa cinc anys, el pati del Palau Moja de Barcelona va acollir els primers usuaris del fòrum de lectura 'Què llegexies?', un dels projectes més reeixits de promoció de la lectura a la xarxa, a iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquest temps, s'hi han registrat gairebé quinze mil usuaris (14.819) i s'ha parlat d'11.282 llibres. Ara 'Què llegeixes?' ha desenvolupat una nova prestació, 'La meva biblioteca', una eina utilíssima per a mantenir el registre dels llibres que tenim a casa. Carlota Torrents, responsable del 'Què llegeixes?', ens parla d'aquests cinc anys.

El fòrum literari és organitzat en tres grups: el grup dels petits, amb un llapis d'icona, que és fins a 11 anys; el bolígraf és el grup dels joves, de 12 anys fins a 16; i hi ha un tercer grup, els adults, de 17 anys endavant. Al 'Què llegeixes?', s'hi poden deixar comentaris dels llibres llegits, proposar llibres per llegir col·lectivament, hi ha sorteig de llibres, jocs que es van renovant, col·laboracions amb més associacions literàries com ara Espais Escrits i Amics dels Clàssics…

—En què consisteix aquesta nova eina que anomeneu 'La meva biblioteca', l'aportació més nova del fòrum literari?
—Aquesta eina va néixer fa uns mesos amb la voluntat de ser un registre personal dels llibres que tenim a casa, a la manera de 'Library Thing'. Aquests dies l'anem acabant d'implantar. És una manera molt útil de portar un ordre dels llibres que tenim. 'La meva biblioteca' permet de saber quins llibres tinc als prestatges, quins tinc en 'e-reader', quins he llegit, quins tinc ganes de llegir, quins he deixat i a qui, i quins dels que he llegit crec que haurien de ser entre els 1.000 llibres fonamentals de la història de la literatura. Alhora, 'La meva biblioteca' també és una bona manera d'identificar lectors similars i crear una gran biblioteca, la d'una comunitat amb referents culturals compartits.

—Ara hi ha 11.282 llibres registrats a la biblioteca general. Tots els llibres que es registren a la biblioteca personal també s'incorporen a la general?
—Sí. I amb aquest nombre de llibres registrats ja podem tenir un bon retrat de què és una biblioteca popular. Amb onze mil llibres crec que ja n'hi ha prou i de sobres perquè hi trobis els més populars i els més habituals a les biblioteques personals. Pensa que aquests llibres els han entrats els lectors, no ho ha fet cap crític que intenti construir un cànon, sinó els lectors a partir dels llibres que tenen, llegeixen o consulten. Això fa que, tret que tinguis gustos molt especials, si fas una cerca del primer centenar de llibres que et vinguin al cap, els hi trobis. O que n'hi trobis un 80%. Això vol dir que, si busques Espriu, n'hi trobaràs pocs, de títols; o Vinyoli o Julià de Jòdar o Gombrowicz. En canvi, hi trobaràs tot Rodoreda o Ken Follet o Umberto Eco o Stefan Zweig. Amb els joves passa si fa no fa. Ara com ara, hi trobes tot Carranza o tot Laura Gallego o tot Sierra i Fabra o tot 'Harry Potter'. O tot Cornelia Funke o tot Suzanne Collins. En canvi, autors de menys llibres però potser més importants no hi són, perquè no els criden l'atenció.

—Com s'ha arribat a tenir gairebé quinze mil lectors registrats?
—Ha estat un procés lent. El projecte no té pas un pressupost que en permeti una campanya de difusió. De manera que el 'Què llegeixes?' s'ha anat difonent amb el boca-orella i la inquietud de molts lectors, que cerquen aquest espai per poder compartir la passió lectora. És fonamental per a molts lectors de totes les edats, tant per a adults com per a nens. Molts lectors se senten sols en les seves lectures i cerquen a la xarxa uns altres lectors amb qui tinguin afinitats lectores. Aquesta és una de les grans virtuts del 'Què llegeixes?'. Els lectors hi entren i s'hi queden, perquè els agrada de comentar els llibres que llegeixen i també per a fer consultes, per trobar ànimes bessones.

—Més virtuts?
—Al 'Què Llegeixes?' hi ha un respecte absolut per a qualsevol lectura que s'hi comenta. L'ambient és molt positiu perquè és respectuós, fins al punt que els lectors es van inventar una mena de 'book crossing' (en les trobades presencials), però amb els llibres embolicats.

—I com es trien?
—Aquesta és la gràcia, els llibres s'agafen sense saber quins són. Per què? Perquè es considera que si un 'quellegista' recomana un llibre, deu ser per alguna cosa. És una bona manera de trencar apriorismes. Els lectors del QL es donen una oportunitat. Les recomanacions són molt escoltades i per això les llistes de llibres pendents són llargues. La frase clau del 'Què llegeixes?' és: 'Des que sóc al QL llegeixo més i millor. Però també tinc més llibres pendents.' Són prescriptors entre ells.

—Quins llibres es recomanen més els quellegistes per grups d'edat?
—Els petits llegeixen molts llibre d'aventures i novel·les seriades i sagues. Costa de trencar algunes inèrcies, com ara el Geronimo Stilton, en favor d'uns altres llibres. No per anar-hi contra, sinó per mostrar que hi ha més vida després de Stilton. D'aquest grup, el més ben valorat és la nissaga de 'Harry Potter', després ve 'El zoo d'en Pitus' i la 'Matilda' de Roald Dahl. Els del bolígrafs, els joves, es mouen per 'febrades': la febre de la Laura Gallego, per exemple, o la darrera febre, la de 'Els jocs de la fam'. I en els adults, més que les sagues, agrada la literatura de gènere. Els adults, fa un parell d'anys que van descobrir la narrativa de Jesús Moncada: els usuaris van començar a llegir Jesús Moncada i va ser tot un èxit. Va ser un dels autors més recomanats durant molts mesos. És molt gratificant que et facin conèixer nous autors. Als adults també els agrada d'afrontar desafiaments literaris: 'Ulisses' de Joyce, Espriu… Autors que poden semblar molt evidents, però que tenen barreres. Això també ha passat amb 'Vida privada' de Josep M. de Sagarra o amb Flaubert. També funcionen molt bé les lectures compartides. Han llegit 'Les ànimes mortes' de Gógol, les 'Històries naturals' de Perucho, o els llibres d'Eduard Màrquez. Hi ha voluntat de llegir autors catalans, més enllà dels clàssics internacionals. Només cal veure quins són els més ben valorats: Jaume Cabré, Gabriel García Márquez i Mercè Rodoreda.  En canvi, els joves són molt més influïts per les tendències comercials.

—'Què llegeixes?' també fa trobades presencials?
—Un grup de joves i adults es troba un cop el mes o dos. Però és un grup reduït. Ho fan pel seu compte. A mi m'hauria agradat celebrar els cinc anys amb una festa, però no hem tingut pressupost per a fer-la.

—I quines perspectives de futur teniu?
—Desenvolupar una aplicació per a mòbil de 'La meva biblioteca' i del 'Què llegeixes?' en general; volem continuar creixent com creixem, sense pressa i fidelitzant els lectors; i intentar treballar més i millor les sinergies amb les escoles i biblioteques. M'agradaria que quedés clar que el 'Què llegeixes?' és un projecte per als lectors, però sobretot és dels lectors. Perquè la gràcia del QL és la participació dels lectors, votant, comentant llibres… Amb ells aprenem més dels llibres i dels hàbits de lectura. És el que s'acosta més a les recomanacions del llibreters.

Categories: literatura

Homenatge al poeta Salvador Iborra, dins la Fira del Llibre de València

La Fira del Llibre de València acull aquesta tarda un homenatge al poeta i mestre valencià Salvador Iborra assassinat fa dos anys. Hi haurà una lectura dels seus poemes a càrrec de Manel Alonso, Toni Martínez, Pere Bessó i Rosa Iborra. A més, el cantautor Rubén Durà musicarà composicions de l'autor del seu llibre de poemes 'Els cossos oblidats' (Onada edicions). Iborra va ser assassinat a Barcelona, el 29 de setembre del 2011, al portal de casa seva. Tenia trenta-tres anys. Uns joves el van matar a ganivetades perquè els va reclamar la bicicleta que li havien robat. VilaWeb va investigar el cas i va poder reconstruir les últimes hores d'Iborra, aportant una cronologia dels fets a 'Salvador Iborra: la mort gens casual d'un poeta.'

Categories: literatura

Setmana de Poesia de Barcelona, un altre estil

El tinent batlle de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha fet un canvi de direcció de la Setmana de Poesia de la ciutat, que tindrà lloc del 8 al 14 de maig. Aquests dos darrers anys, Eduard Escoffet i Martí Sales havien renovat el certamen literari elevant-lo a festival, internacionalitzant-lo, ampliant-ne els espais, aconseguint un públic més nombrós i més jove (vegeu l'article de balanç d'Escoffet). Així i tot, enguany Ciurana ha confiat el projecte a una nova direcció: el crític literari Sam Abrams i el poeta Ernest Farrés. Ahir van presentar el programa, variat i interessant (però sense voluntat de continuïtat amb el projecte anterior), que han resumit en sis punts.

Primer

'La poesia catalana avui'. Amb aquest títol, Abrams i Farrés han aplegat un seguit de propostes que demostren que la poesia catalana avui és viva, diversa i intergeneracional. Per això proposen una activitat diumenge 12 de maig al pati de l'Institut d'Estudis Catalans, de 18.00 a 21.00: quatre recitals consecutius, i cadascun amb quatre poetes de generacions diferents. Hi haurà veterans com ara Màrius Sampere, Montserrat Abelló i Francesc Garriga, juntament amb joves com Isabel Garcia Canet, Josep Porcar, Andreu Gomila o Eva Baltasar.

Es farà un recital de poetes andorrans: Teresa Colom, Ester Fenoll i Manel Gibert (dijous 9 de maig, a les 20.30 a la placeta de Ramon Amadeu). I un aplec de quatre poetes catalans que viuen a l'estranger: Melcior Mateu, Xavier Farré, Iban L. Llop i Joan-Elies Adell (divendres 10 de maig, a les 19.00, a la biblioteca Jaume Fuster).

Més: 'Amb la lluna per estendard' aplegarà quinze poetesses que han participat en les deu edicions de la Taula de Poetes que organitza el centre Dona i Literatura de la UB. Amb: Montserrat Abelló, Anna Aguilar-Amat, Anna Ballbona, Mireia Calafell, Josefa Contijoch, Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Àngels Gregori, Maria Rosa Font, Blanca Llum Vidal, Sònia Moya, Vinyet Panyella, Susanna Rafart, Cèlia Sànchez-Mústich, Ester Xargay i Júlia Zabala. Serà a l'Auditori de la Fundació Antoni Tàpies, dijous 9 de maig a les 19.00.

En aquest apartat, els organitzadors també hi inclouen el recital de poemes de nova fornada de Pau Riba a l'Heliogàbal, 'Tem a rimo', divendres 10 de maig a les 22.00; i  'Poemes llargs', un recital amb fragments de poemes llargs d'Enric Casasses, Jordi Cervera, Antoni Clapés, Jordi Julià i Josep Pedrals. Al Verger del Museu Frederic Marès a les 21.30.

Segon

'La poesia i les altres arts'. Es proposa la sèrie 'Poesia als museus', amb 'Els poetes de Pablo Picasso': Jèssica Jaques i Susanna Rafart; 'Els poetes d'Antoni Tàpies', amb Antoni Llena i Jordi Carrió; 'Poemes, pianos i taques' al MACBA, amb Silvie Rothkovic i Albert Forns; i 'Santiago Rusiñol i d'altres pintors' al MNAC, amb Sam Abrams i Vinyet Panyella. Tots, diumenge 12 de maig a les 12.00.

També hi haurà un homenatge a la 'bailadora' Carmen Amaya, ara que fa cinquanta anys de la seva mort, amb la participació de Blanca Llum Vidal, Víctor Nubla, Enric Casasses, David Castillo, Núria Martínez-Vernis i Flamenco Barcelona. Divendres 10 de maig, a les 21.00 a la plaça del Raspall.

Es vincularà la poesia amb la dansa contemporània mitjançant l'espectacle del coreògraf Andrés Corchero, amb Horacio Curti i Chiko Tanaka, 'Ukigumo' (diumenge 12 de maig a les 19.00 a la capella del MACBA). I la relació de la poesia amb el teatre anirà a càrrec d'Imma Colomer, que ha ideat l'espectacle 'La paraula a la boca, evoca', on es diran poemes de tots els poetes centenaris d'enguany (a la Pedrera, dilluns 13 de maig a les 19.00). I un altre poeta centenari, Bartomeu Rosselló-Pòrcel serà cantat i recordat en el concert que farà Maria del Mar Bonet el dissabte 11 de maig a les 22.00 a l'avinguda de la Catedral.

Tercer

'Poesia, estat de la qüestió'. Serà una jornada sencera, dissabte 11 de maig, a l'Ateneu Barcelonès. Hi participaran editors, traductors i crítics literaris, a més de blocaires que fan present la poesia a la xarxa. A banda aquesta jornada, hi haurà dos actes de reflexió més: dijous 9 de maig l'editor de Proa, Josep Lluch, parlarà de com s'edita un llibre de poesia, al Palau de la Virreina; i la UB acollirà la XIX jornada de poesia i mestissatge, enguany dedicada a la relació entre la poesia i el món audiovisual.

Quart

'Homenatges'. Al llarg de tot el programa s'han dedicat recitals i actes en homenatge als poetes que enguany celebren el centenari del naixement. Especialment Salvador Espriu, però també alguns altres, entre els quals destaquem l'homenatge a Joan Raspall, que es farà al Turó Park, dissabte 11 de maig a les 11.30, amb formacions que han posat música als seus poemes. També Joan Teixidor serà recordat en diversos actes, com el memorial titulat 'La pèrdua', amb Margarita Ballester, Carles Camps Mundó, Jordi Cornudella, Joan Margarit i Txema Martínez Inglés.

A Salvador Espriu, també li serà dedicat un memorial, com a acte inaugural de la Setmana de Poesia de Barcelona (després dels Jocs Florals), a càrrec de quatre espriuans: Joan Margarit, Miquel de Palol, Marta Pessarrodona, Enric Sòria, Vicenç Villatoro i Xavier Bru de Sala. Al Verger del Museu Marès, dimecres 8 de maig, a les 21.30. L'especialista Rosa Delors farà la conferència-recital 'Llegir Salvador Espriu, avui' (dijous 9 de maig a les 18.00 a la Virreina).

Cinquè

'Jocs Florals'. Juntament amb la programació, ahir es va fer públic el nom de la guanyadora dels Jocs Florals d'enguany, Àngels Gregori, amb el llibre 'Quan érem divendres', que publicarà l'editorial Meteora. Fins ara se n'encarregava Edicions 62. Segons Abrams, amb aquest canvi es vol destacar un dels fenòmens de l'edició en llengua catalana avui, la proliferació de petites editorials. L'any vinent publicarà el llibre guanyador Labreu, i l'altre serà Proa.

Enguany, s'ha convocat també un premi extraordinari Salvador Espriu (ja es va fer fa uns quants anys, amb motiu de l'Any Verdaguer). Aquest premi l'ha guanyat el poema inèdit 'Hi ha feres d’altre temps, a hores d’ara increïbles' de Carles Miralles.

Els Jocs Florals obriran la Setmana de Poesia al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el dimecres 8 de maig a les 19.00.

Sisè

I el XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona clourà la Setmana de Poesia de Barcelona. Enguany el Palau de la Música no acollirà tants poetes dalt l'escenari. De deu es passarà a sis. Seran: Francesc Parcerisas i Carles Miralles, el mexicà Fabio Morábito, el xinès Bei Dao, l’alemany Hans Magnus Enzensberger i la nord-americana Jorie Graham.

La programació de la Setmana de la Poesia té un pressupost de 238.000 euros, un 8% menys que l'any passat. Jaume Ciurana ha explicat que al cicle literari que s'esdevé en el curs de l'any --i que conté la BCNegra al febrer, Món Llibre i Sant Jordi a l'abril, i la Setmana de la Poesia al maig-- s'hi afegirà un nou certamen, a la tardor, que serà la Setmana de la Novel·la Històrica, que es farà al nou espai cultural del Born.

Categories: literatura

Barcelona Poesia 2010-2012: un projecte de ciutat enfront les polítiques culturals municipals

Diuen Eduard Escoffet i Martí Sales en aquest article: 'Vam avançar cap a l’objectiu de dotar Catalunya d’un festival de referència i apostar per la professionalització del sector poètic. (...) Hem estat els directors més fugaços de Barcelona Poesia ‒mai abans ningú havia estat menys de quatre anys al capdavant del festival‒, però estic molt satisfet del que vam proposar i, malgrat les males arts d’alguns, no vull deixar de defensar el nostre llegat.'

Llegiu l'article:

A finals de 2009, Eduard Escoffet i Martí Sales vam rebre l’encàrrec per part de Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona llavors, de dirigir Barcelona Poesia i obrir una nova etapa en la història del festival. Era una de les activitats més destacades de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), un dels seus grans èxits, però en els darrers anys havia entrat en via morta. L’objectiu era rellançar el projecte sense trair-ne l’essència. Jordi Martí va decidir unificar les direccions de les diverses parts de què constava Barcelona Poesia (Festival Internacional al Palau de la Música, els set dies de poesia a la ciutat i els Jocs Florals). Per assegurar una bona transició, l’edició del 2010 la dirigiríem amb algú de l’equip anterior, Ester Xargay, una excel·lent companya de viatge. A partir de 2011 i durant dos o tres anys més ens encarregaríem del festival nosaltres dos. Però potser primer cal fer una mica d’història de què és Barcelona Poesia, un festival amb una llarga trajectòria.

El 1985, per iniciativa d’Àlex Susanna i Mario Muchnick i sota els auspicis de la Fira del Llibre, es va celebrar la primera edició del festival, que des dels seus inicis va tenir una vocació internacional i que tenia lloc una sola nit. Després de passar per diversos espais, va trobar la seva seu definitiva al Palau de la Música Catalana quan l’Ajuntament de Barcelona, per mediació de Jordi Coca, es va implicar en la seva organització per acabar assumint-la. Pocs anys més tard, el 1997, Ferran Mascarell va decidir apostar per la poesia i ampliar el festival amb l’organització de diverses lectures en espais públics de la ciutat durant els set dies anteriors a la celebració del festival sota el nom genèric de Barcelona Poesia (7 dies de poesia a la ciutat). Aquesta ampliació del festival va coincidir amb un auge important de la poesia recitada a la ciutat i l’expansió dels recitals en totes les seves variants. La programació de Barcelona Poesia fora del Palau feia més atenció al teixit local, es dispersava per diversos espais a l’aire lliure i va ser un èxit sense precedents. Gabriel Planella i David Castillo en van ser els artífexs (Castillo, l’ànima d’aquesta expansió poètica ciutadana, va programar Barcelona Poesia fins al 2008). Àlex Susanna va continuar sent director de l’acte del Palau de la Música fins al 2000, quan Planella en va assumir la direcció. Sota el paraigua de Barcelona Poesia, s’hi va incloure també la cerimònia de concessió dels Jocs Florals, una de les activitats literàries més antigues d’Europa, amb més de sis-cents anys d’història. Fins al 2009, totes tres activitats (Jocs Florals, Festival Internacional, Barcelona Poesia) tenien direccions i programacions separades, tot i que compartien imatge, difusió i equip organitzatiu.

En acceptar l’encàrrec, el primer que havíem de fer era definir el nou model de festival i establir les grans línies que havien de regir el projecte durant els quatre anys que teníem endavant. Crèiem que la poesia catalana necessitava un festival de referència en el panorama poètic internacional i que això podria ajudar molt en la difusió dels poetes catalans en el mercat exterior. Ens semblava important, a més, aprofitar tot el bagatge del festival i del que havien aportat els anteriors directors. No es pot construir cap projecte de futur sense observar el que tens al davant. Des de 1997, però, la ciutat havia canviat molt i Barcelona Poesia, que no havia canviat el seu model, estava repetint moltes coses que els diferents cicles i plataformes que havien florit a la ciutat ja feien durant la resta de l’any; ara calia fer un nou pas: aprofundir en la professionalització del sector i acostar-se amb ambició al conjunt de la ciutadania. Barcelona Poesia també s’havia d’homologar amb els festivals de poesia més prestigiosos d’Europa, un repte pendent de feia anys. Dels nombrosos festivals de poesia que hi ha a Catalunya, el de Barcelona és dels pocs que des dels seus inicis ofereix de forma regular programació internacional. A més a més, és un dels festivals més antics d’Europa i un dels cinc més ben dotats econòmicament del continent. Calia situar el festival, doncs, en la primera línia dels festivals poètics europeus i els festivals culturals de la ciutat; ho tenia tot per créixer i augmentar la seva capacitat d’incidència social, cultural i econòmica.

Els eixos que van determinar el nostre projecte van ser l’ampliació de públics, la interdisciplanerietat (el diàleg amb la creació contemporània), la projecció internacional i, en definitiva, la transformació de Barcelona Poesia en un festival de ciutat. Un dels primers temes a resoldre era de nomenclatura, que calia actualitzar. Així, totes les activitats es van englobar finalment sota un sol nom: Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona). Volíem enterrar el concepte de “setmana de la poesia”, que remetia a consum i abast locals, i insistir en el concepte de festival internacional i en una gestió professional. També vam situar l’acte principal del festival, la Nit de Poesia al Palau (que és el nom que tenia en els seus inicis), com a acte d’obertura, com fan els festivals de poesia de Rotterdam i Berlín i la majoria de festivals culturals destacats. D’altra banda, volíem fonamentar molts bé els eixos del nostre projecte i tots els passos que havíem de seguir: el festival va tenir per primer cop un pla de comunicació i de públics i un pressupost clar i equilibrat.

Pel que fa a la comunicació i l’ampliació de públics, vam insistir molt en la diversificació dels suports i les vies de comunicació, els acords amb plataformes representatives dels diversos sectors als quals volíem arribar i per damunt de tot Internet, la gran desconeguda de les administracions públiques. El festival fins llavors s’havia limitat a un model molt bàsic de comunicació (i car), centrat en el programa imprès i els diaris generalistes, un model que ha anat perdent eficàcia. Internet ofereix la possibilitat d’anar a l’encalç de moltes tipologies diverses de públics, que és el que necessita la poesia. La poesia té molt de públic, però dispers en segments molt diversos. En coherència amb aquesta idea, vam obrir els esquemes de la programació i el ventall de propostes poètiques i formats que presentàvem. La interdisciplinarietat i el diàleg amb tots els àmbits de la creació contemporània era un dels elements més visibles a la programació: el treball amb creadors de diverses disciplines i col·lectius, entitats i plataformes rellevants dels diversos sectors ens va permetre compartir recursos, connectar la poesia (i els poetes) amb la creació contemporània, obrir-la a públics nous i en definitiva situar Barcelona Poesia com a festival de ciutat, no únicament del sector, una cita destacada per al conjunt de la ciutadania i dels creadors.

En l’àmbit de la projecció internacional, vam estendre la programació internacional a tot els dies del festival, vam establir col·laboracions amb els principals festivals d’Europa i amb diversos instituts estrangers (Goethe-Institut, British Council, Institut Cultural Romanès) i vam iniciar amb l’Institut Ramon Llull un programa que permetia convidar directors de festivals de poesia estrangers a Barcelona amb l’objectiu que coneguessin el festival i l’escena poètica catalana. Es tractava d’una activitat amb poca dimensió pública però que va donar molt bons resultats en els dos anys que ho vam poder realitzar (i que continuarà germinant). També vam començar a oferir la informació del festival en tres idiomes (català, castellà i anglès) i a través de diversos canals digitals, al costat d’altres continguts com el bloc del festival (escrit per cronistes independents) i gravacions de les actuacions. Era molt important desplegar l’activitat del festival a Internet i alhora fer un treball invisible de connexió entre l’escena local i els autors i agents que visitaven Barcelona amb motiu del festival; xarxa virtual i xarxa física.

Un altre aspecte important va ser l’econòmic: vam racionalitzar les despeses i, malgrat la reducció de pressupost a partir de 2012, vam aconseguir augmentar el pes de la partida destinada a programa artístic, augmentar els dies d’activitat i reduir el cost per espectador del festival. En poques paraules, treure més rendiment dels diners públics, que creiem que és ara i sempre un imperatiu moral. Sovint el problema de la cultura no és de manca de recursos, sinó més aviat de gestió d’aquests recursos. En arribar a la direcció de Barcelona Poesia, menys del 30 % del pressupost total es destinava a programa artístic (honoraris, viatges, allotjament i altres despeses imputables directament als autors convidats); la resta es destinava a comunicació, lloguer d’equips tècnics i producció. Si tenim en compte que el gruix del personal del festival no entrava en el pressupost perquè era personal fix de l’ICUB i que tècnicament fins llavors era un festival molt senzill, el percentatge era massa escarransit. A més, els honoraris dels poetes en general eren baixos, i això no afavoria la professionalització i, per tant, l’accés a un públic més transversal. Barcelona Poesia s’havia convertit en un oasi on es donava de veure una mica a molts poetes, sense un criteri clar de qualitat ni objectius com a festival.

El 2012 el percentatge del pressupost destinat a programa artístic va arribar al 36 %, una xifra més en consonància amb els estàndards de la gestió cultural professional. Entre 2010 i 2012 el públic va augmentar un 73 % (dels 4.977 assistents del 2009 als 8.619 de 2012), les col·laboracions es van duplicar i, com ja hem apuntat, vam aconseguir fer més activitats (deu dies), per bé que el pressupost del festival es va reduir en un 9 % el darrer any (reducció a la qual caldria afegir des de l’edició de 2011 l’augment de l’IVA, que suposar una reducció del pressupost per a l’administració pública, que no deduir l’impost). També vam aconseguir reduir la ràtio de cost per espectador, des dels 55,06 €/espectador del 2009 fins als 31,60 €/espectador de 2012. Segons les nostres previsions, entre 2013 i 2014 el festival havia de duplicar els assistents respecte a 2009 i sobrepassar el llindar dels 10.000 assistents, i alhora reduir a la meitat el cost per espectador, també respecte al 2009.

En aquest temps també vam aconseguir implicar la Institució de les Lletres Catalanes i, com hem esmentat abans, l’Institut Ramon Llull, dues entitats que crèiem que havien de ser col·laboradors permanents del festival si de debò volíem donar-li dimensió de ciutat i de país al festival. També vam aconseguir implicar institucions importants de la ciutat en el festival. Les col·laboracions amb la Fundació Joan Miró, el MACBA, La Pedrera, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, per posar només alguns exemples, van donar molt bons fruits, van tenir continuïtat en el temps i no es limitaven a la simple cessió de l’espai. Finalment, vam integrar en el programa oficial els col·lectius independents més destacats de la ciutat i les llibreries. Tota aquesta xarxa complexa i expandida permetia que el festival estigués present en la vida cultural de la ciutat en tots els seus nivells.

Des de 2011 també ens vam haver de fer càrrec dels Jocs Florals, un dels temes més delicats de Barcelona Poesia. El 2006 Ferran Mascarell va demanar a Sam Abrams que coordinés els Jocs Florals per tal de donar més volada al certamen poètic, el més antic d’Europa i un dels més ben dotats de la poesia catalana, per bé que de poca repercussió en l’escena literària i no prou prestigiat. Abrams va instaurar la figura del Poeta de la Ciutat, un projecte que es va anar esllanguint fins a desaparèixer el 2011. El premi, però, no va aconseguir recuperar el seu prestigi ni millorar la qualitat dels originals presentats, que eren més aviat pocs i gairebé mai de poetes de trajectòria incontestable. Davant la manca de resultats, el 2010 l’ICUB va decidir prescindir dels serveis d’Abrams.

En els dos anys següents, vam aconseguir augmentar considerablement el nombre i la qualitat dels originals presentats, vam rejovenir i diversificar el jurat i vam actualitzar el discurs del premi (aprofitant justament els orígens tan antics). L’Anuari dels Jocs Florals, una publicació que s’edita cada any amb motiu del premi, ens va permetre establir un acord de col·laboració amb les llibreries i ampliar l’abast del premi. La llista d’autors presentats al premi en aquests dos últims anys és una prova evident de l’augment del prestigi del premi. L’acte de lliurament dels Jocs Florals, una cerimònia que havia quedat arraconada, va començar a recuperar dinamisme i públic. Finalment, el 2012 vam aconseguir donar-li de nou el pes institucional que mereixia i l’alcalde, Xavier Trias, va presidir la cerimònia, un fet que feia anys que no succeïa. La representació del consistori fins al 2010 s’havia anat reduint excessivament. La implicació de l’alcalde és un pas important per al premi i per al festival en general. Els canvis que cal fer en el certamen necessiten més temps, però creiem que els primers passos que vam fer anaven en la bona direcció.

Totes aquestes idees i dades serveixen per demostrar que al darrere teníem projecte i que no veníem a proposar simplement una llista de noms o a defensar els interessos de la nostra generació o del gremi. Fa anys que reclamo que la literatura catalana s’ha de dotar d’unes polítiques i d’un projecte de difusió seriosos, responsables i professionals. El sistema de la menjadora o del tast de cafè per a tothom independentment de la qualitat ja no funciona i ens impedeix sortir enfora. A molts escriptors i sindicats encara els fa por fer un pas endavant i deixar enrere el clientelisme i el voluntarisme militant, més propicis en altres temps i en altres règims. La professionalització de la poesia ‒una professionalització entesa des de l’exigència‒ hauria d’afavorir la qualitat, la vinculació amb el conjunt de la societat i la projecció de la literatura catalana. Voler complaure el sector no sempre no genera confiança entre lectors i ciutadans en general; cal fer foc nou. Afortunadament, hi ha gent valenta que, en altres àmbits com ara la Institució de les Lletres Catalanes, proven de superar aquesta inèrcia del passat. Espero que Laura Borràs se’n surti i pugui obrir un nou camí.

Pel que fa a nosaltres, de res ens va servir articular un discurs al costat de l’acció cultural i idear un projecte de ciutat. Ni les estructures ni els calendaris electorals ens van ajudar gaire. Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona des de 2011, semblava més interessat a reduir el festival a carta de joc per acontentar gent diversa del sector, potser perquè no creia que el festival podia ser una peça clau en l’articulació de les polítiques culturals de la ciutat. I aquí faig autocrítica, perquè potser no ho vam saber explicar prou bé, o ho volíem explicar a través dels fets i sense buscar uns efectes immediats, que no és un mètode eficaç si no gaudeixes de confiança.

De fet, els primers arguments de Jaume Ciurana per destituir-nos van ser la manca de públic, no haver sabut connectar amb la ciutat i el fet de programar per a un grup molt reduït. Era evident que no opinava amb total coneixement de causa i que una part de la direcció de l’ICUB, una part molt pròxima personalment al cap de l’oposició (Jordi Martí), no havia transmès tota la informació al regidor (com ara les dades oficials de públic del mateix institut). Ciurana, doncs, estava prenent una decisió important basant-se en una foto borrosa. Defensava, a més a més, que el festival havia de tenir un director nou cada any. A final de juliol de 2012, després d’un èxit sense precedents del festival (de qualitat, de públic i sobretot d’impacte general en la ciutat), Ciurana va delegar dues persones de l’ICUB per comunicar-nos que, encara que no hi havia cap argument sòlid, havia promès feia més d’un any la direcció del festival a una persona de la seva confiança que no tenia feina i que aquesta era la seva decisió definitiva. Fi de cicle, n’havíem de dir. I a partir d’ara, director nou de Barcelona Poesia cada any, sense possibilitat de sedimentar un projecte de futur i sense importar l’experiència en la gestió cultural del director, un fet que hauria de sorprendre si tenim en compte que ha de gestionar un pressupost de vora 300.000 eur.

Pensem que la cultura necessita mobilitat personal i continuïtat institucional ‒canvi en els noms i temps perquè els projectes caminin‒, justament el que no hi ha hagut a Catalunya en els darrers 20 anys. Mai no és tard per revertir aquesta situació i aprofitar tot el talent que conviu amb nosaltres; hem de saber passar pàgina d’un model que fins fa poc crèiem que tenia sentit, renovar el planter i encarar nous reptes gens còmodes amb cura, exigència i tota la il·lusió. Sempre és un bon moment per proposar i construir, per repensar i obrir nous horitzons. Nosaltres dos vam plegar veles abans d’acomplir el pla traçat, però almenys creiem que vam obrir moltes portes, vam dibuixar noves possibilitats, i que vam avançar cap a l’objectiu de dotar Catalunya d’un festival de referència i apostar per la professionalització del sector poètic. I el més important: vam ser actors privilegiats d’un projecte fascinant. Vam viure cada dia d’aquest idil·li amb tota la intensitat possible. Hem estat els directors més fugaços de Barcelona Poesia ‒mai abans ningú havia estat menys de quatre anys al capdavant del festival‒, però estic molt satisfet del que vam proposar i, malgrat les males arts d’alguns, no vull deixar de defensar el nostre llegat.

Eduard Escoffet i Martí Sales

Dia de Sant Jordi de 2013

Categories: literatura

Poesia a les Caves

La sisè cicle de Poesia a les Caves es fa a les caves Recaredo, Beneit, Gramona i Blancher de Sant Sadurní d'Anoia, els quatre primers divendres del mes de maig. Els recitals són gratuïts i cada sessió compta amb la participació de tres poetes. Les caves ofereixen a tots els assistents la possibilitat de degustar una copa de cava durant les sessions, que comencen sempre a dos quarts d'onze. Aquest vespre es podran sentir els poetes Mireia Calafell, Àlex Susanna i Jordi Valls a les caves Recadero. Mitja hora abans, les caves oferiran una visita a les instal·lacions.

Les altres sessions:

Divendres 10 maig - caves Beneit
Carles Rebassa
Aurora Garrido
Marc Freixes

Divendres 17 maig - caves Blancher
Eduard Sanahuja
Vicenç Llorca
Manuel Forcano

Divendres 24 de maig - caves Gramona
David Casadellà
Begonya Pozo
Mercè Climent

Categories: literatura

Premis Crítica Serra d'Or, crítics amb les institucions públiques

Durant l'acte de lliurament dels Premis de la Crítica Serra d'Or, per part del responsable de la revista Serra d'Or i d'altres publicacions i les edicions de l'Abadia de Montserrat, el P. Josep Massot i Muntaner, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va ser molt dur amb el paper de les institucions públiques en la preservació de la cultura del país. En un exercici de descripció descarnada de la realitat, va mostrar la crisi del sector editorial que pateix en carn pròpia, i del 'perill que, tal com van les coses en aquest moment, se’ns esquinci d’una manera irreparable una infraestructura cultural que ha costat molt de construir i que abasta no solament el món del llibre, sinó també el cinema, la televisió, la ràdio, el teatre, la música, l’art, etc.'

Val la pena reproduir les paraules de Josep Massot des del principi i fins al final:

'No voldria donar un missatge de pessimisme ni de victimisme, però tampoc no crec que sigui bo que amaguem el cap sota l’ala i que amaguem les dificultats reals i el retrocés immens que hem sofert en molts camps de la nostra cultura i que, segons tots els indicis, encara no ha tocat fons. Limitant-nos simplement al camp que m’afecta més de prop, el món dels llibres i de les revistes, hem de constatar un augment creixent dels problemes de tota mena, que posa en greu perill la continuïtat del sector i que ens angoixa profundament. En el nostre cas, en relativament poc temps hem hagut de suportar la desaparició de la distribuïdora L’Arc de Berà i de la seva llibreria Ona, que ens va representar pèrdues materials molt considerables, i no gaire després el concurs de creditors de la distribuïdora Lyra, que n’havia pres el relleu i que no ha pogut fer front a la minva de vendes a les llibreries i sobretot al deute que tenia amb la Generalitat Valenciana, que va ser incapaç de pagar les factures corresponents als llibres que havia anat adquirint per a biblioteques o escoles. Al mateix temps, tenim un deute pendent amb la Distribuïdora Moll, que està en concurs de creditors i que continua les seves activitats sense liquidar res del ròssec anterior. A això hi hauríem d’afegir els retards cada vegada més considerables en el pagament de les diverses institucions, que ens deixen sense liquidesa i ens compliquen enormement les coses, i els retalls en les ajudes a l’edició provocats per la crisi econòmica o pels canvis d’orientació de les diverses administracions.'

'Pel que fa a les nostres revistes, aviat farà tres anys que el Departament de Cultura de la Generalitat va posar unes noves normes segons les quals vam perdre íntegrament les ajudes donades a Tretzevents i a Documents d’Església i vam veure reduïdes a la meitat les de Serra d’Or i de Qüestions de vida cristiana. Això ens va obligar a prendre la dolorosa decisió de suprimir Tretzevents, que no ha estat possible de tornar a reflotar malgrat la bona voluntat de moltes persones que s’hi van interessar a través de les xarxes de comunicació social. Aquest any, continuant les retallades, el Departament d’Ensenyament ha suprimit gairebé del tot les subscripcions destinades a instituts de les revistes Serra d’Or i Piu-piu, cosa que, com és lògic, ens perjudica greument i que al final d’aquest any ens obligarà a prendre una altra dolorosa decisió: suprimir la revista per a nens petits Piu-piu.'

'Tot això, no cal dir-ho, ens preocupa molt i ens obliga a buscar nous camins per poder continuar endavant la tasca cultural que l’Abadia de Montserrat ha dut a terme, d’una manera gairebé ininterrompuda, des del segle XV i que a partir de mitjan segle XX ha anat adquirint un relleu cada cop més considerable. Per circumstàncies de la vida, aquests darrers mesos m’ha tocat de parlar sovint en públic i a través dels diversos mitjans de comunicació, i sempre he insistit en el perill que, tal com van les coses en aquest moment, se’ns esquinci d’una manera irreparable una infraestructura cultural que ha costat molt de construir i que abasta no solament el món del llibre, sinó també el cinema, la televisió, la ràdio, el teatre, la música, l’art, etc. Hi ha, és evident, una bona dosi de responsabilitat de part de les institucions, que haurien de mirar d’optimitzar els escassos recursos de què disposen ara, però també hem d’apel·lar seriosament a la societat civil perquè no pensi que tot es resol sense fer res i que tot funciona per inèrcia i sense la implicació que tantes entitats, tants mecenes i tantes persones normals i corrents han tingut des dels inicis de la Renaixença i que han fet possible que tiréssim endavant moltíssimes iniciatives al marge i sovint en contra de la política oficial de l’Estat.'

Categories: literatura

De què parlem?

Als centres educatius, cada avaluació i cada any es reflexiona  entre el professorat sobre el funcionament del centre, dels grups d'alumnes, dels resultats acadèmics… tant als departaments com als claustres o comissions. També es fan reflexions a les tutories amb les famílies i a les tutories amb els alumnes. Es preveuen actuacions per part dels pares i mares, i reflexions i estratègies per a millorar per part dels alumnes.

Es fan propostes i plans d’actuació als centres, per tal que millore el sistema educatiu i que milloren els resultats. Es busquen recursos per a implicar els alumnes i que li troben sentit a allò que han d'estudiar i aprendre. També s'incideix molt en tots els aspectes de convivència que suposen la formació dels alumnes com a ciutadans i persones.

És sorprenent que tenint tots aquests instruments en funcionament, va i ara s'inventen una nova ordre que mana el que ja està fent-se, duplicant tasques i omplint els centres de més burocràcia. I és clar que mentre mestres i professors s'ocupen de tanta paperassa, no fan el que els és més propi: educar els alumnes.

Però és que és una bona manera d'estalviar i no dedicar a cada centre els diners que calen, amb l'excusa d'haver o no haver presentat i/o aprovat el Pla que es demana als centres educatius.

Aquest Pla suposa augmentar l'horari de treball dels docents sense cap reconeixement, a costa de l'acomiadament de milers de companys i companyes que es queden al carrer per les retallades. I a més a més justifica l'augment de la subvenció als centres privats que ho sol·liciten. Dóna eines de classificació dels centres educatius segons certs criteris (de resultats?). I amb aquesta classificació aporten una competitivitat entre centres que no afavoreix gens la bona convivència de la comunitat educativa. I tots i totes sabem que les classificacions varien molt segons els criteris que s'apliquen, i segons què volem prioritzar.

Sense anar més lluny, la premsa ha destacat molt els famosos informes PISA, parlant dels mediocres resultats a l'Estat espanyol en matèries com llengua o matemàtiques, però s'oblidaren d'airejar que l'educació a Espanya destacava per la cohesió i per l'avanç que havia experimentat en les últimes dècades. Però ves per on, resulta que els informes PISA estan elaborats per institucions econòmiques, no pedagògiques. (Mayor Zaragoza). I és així com volen dur-nos en educació cap a la vessant mercantilista. Però l’educació no és una empresa, ni un negoci (per a alguns potser si). L’educació és un bé social i no es pot mesurar en termes econòmics. La UNESCO, institució reconeguda a tot el món, diu: 'Educar és contribuir a la formació de persones lliures i responsables.'

El País Valencià ocupa el tretzè lloc en inversió educativa, 4.373.06 euros per alumne, davant la que més inverteix: el País Basc amb 6-576.80 euros. És casualitat que siga Euskadi l'autonomia amb menys fracàs escolar?

Potser podrien estalviar-se molts diners deixant de fer plans poc viables i efectius i invertint on toca: EN TOTS ELS CENTRES PÚBLICS DEL PAÍS VALENCIÀ.

Perquè els autèntics guanyadors no competeixen, sinó que cooperen.

Categories: literatura

Fira del Llibre de València arranca reivindicant un pla de foment de la lectura

El president del Gremi de Llibreters de València, David Cases, ha inaugurat la Fira del Llibre de València aquest migdia, reclamant a les institucions públiques un pla de foment de la lectura per protegir i impulsar aquesta indústria cultural. També ha fet una crida a reforçar l'entusiasme pels llibres.

Setanta estards conformen la 48ena edició, al Jardí de Vivers, on s'han programat activitats infantils de contacontes, signatures de llibres, col·loquis, presentacions... També es pot veure la mostra 'Oficis extraordinaris', dedicada als il·lustradors professionals del país. Enguany se li han sumat quatre anys a la fira, perquè l'estudi d'un lector ha donat a conèixer que a la dècada dels vuitanta hi va haver un error en la numeració que s'ha arrossegat fins ara.

Durant la inauguració, David Cases ha recordat al secretari autonòmic de Cultura, Rafael Ripoll, que la conselleria deu a les llibreries vuit milions d'euros de fa dos anys. A més, membres del PSPV han criticat la política cultural del PP. Així, Juan Soto ha explicat que, mentre la Generalitat va destinar 900.000 euros per a la compra de llibres a les biblioteques l'any 2009, la xifra pressupostada enguany és només una tercera part, 300.000 euros. Una retallada demolidora. Soto ha denunciat també la restricció horària que pateixen les biblioteques.

Passaran per la fira autors com Manuel Vicent, Ferran Torrent, Esperança Camps, Enric Lluch, Enric Casasses, Pasqual Alapont, María Dueñas, Albert Espinosa, Laura Gallego, Francesc Miralles, Jordi Molist, Care Santos, Alicia Giménez Barlett, Rosa Regàs…

Categories: literatura

Lara es vanta de controlar el 80% del Grup 62

La intensitat de la diada de Sant Jordi va fer que passés una mica desapercebuda l'entrevista que publicava el diari La Vanguardia amb dos pesos pesants de l'edició espanyola i internacional: l'editor de Grup Planeta, José Manuel Lara, i l'agent literària Carmen Balcells. Lara va dir sense matisos: 'Abans teníem un 34% del Grup 62, però a partir d'ara en tenim prop del 80%.' Això voldria dir que Planeta sumaria un 46% més d'accions al 34% que ara controla. Els altres socis del Grup 62 són Enciclopèdia Catalana, que ara en té el 34%, i la Caixa, que en té el 30%. Tots dos han assegurat que no hi ha cap acord tancat.

Àlbert Pèlach, responsable d'Enciclopèdia Catalana, no ha volgut entrar a discutir les paraules de José Manuel Lara i s'ha limitat a dir a VilaWeb: 'Només et puc dir que veig un Grup 62 recolzat pels tres socis actuals, avui i en el futur.'

Dins l'entrevista, extensa, on Lara parla de temes polèmics com el procés d'indepedència, la figura del rei, l'IVA del 21% per al llibre digital..., el periodista pregunta:

—I com van els llibres en català?

I Lara respon:

—Som líders destacadíssims en l'edició en català, tinc l'honor de dir-ho com a xarnego.

I el periodista afegeix:

—Aquí sí que gairebé no hi ha mitjans, senyor Lara.

I és llavors que l'editor deixa anar:

—És clar, perquè abans teníem un 34% del Grup 62, però, a partir d'ara, en tenim a prop del 80%. Som líders en castellà i en català, segons en francès...

Aquestes xifres indicarien que en les negociacions del nou repartiment accionarial, la Caixa abandonaria definitivament el grup i que Enciclopèdia Catalana, amb problemes economics evidenciats per un ERO en curs, no només perdria la paritat accionarial amb Planeta, sinó que fins i tot reduïria les accions actuals fins a un 20%.

VilaWeb ja va explicar que el Grup Planeta, Enciclopèdia Catalana i La Caixa feia temps que negociaven un canvi d'accionariat, per la intenció de La Caixa d'abandonar el Grup 62. Els implicats asseguraven que es trobaven en un procés de negocació obert i que possiblement abans de l'estiu es tancaria l'acord. Ara fa un mes, fonts de la Caixa asseguraven a VilaWeb que esperaven que els altres socis li presentessin una proposta en ferm.

Categories: literatura