InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.000 membres]
Butlletí número 44 (dijous 20/11/2008) - Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Atac al valencià en la policia de Dénia
2) 'Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua'
3) Sisè número de la revista electrònica Llengua Societat i Comunicació
4) Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'
5) Les ciències ambientals estrenen diccionari propi
6) Jornada Aprenentatge virtual de llengües: entorns, eines i materials didàctics
7) La Generalitat ha sancionat 83 establiments per no retolar en català el 2007
8) Les editorials Bromera, Cossetània i Angle constitueixen edi.cat per introduir el llibre digital en català
===============================================================================
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
===============================================================================
1)
Valencians pel Canvi denuncia l’atac al valencià en la policia de Dénia (Marina Alta)
La plataforma Valencians pel Canvi rebutja enèrgicament l’actitud dels policies de la comissaria de Dénia, que en la matinada de diumenge van humiliar un professor pel fet de parlar en valencià, segons ha denunciat l’afectat. Ferran Giménez, professor de l’Institut de Secundària Xebic, va presenciar com un grup de joves estava insultant i agredint un travestit a la porta d’un local de copes. Giménez va encarar-se amb els agressors, que aleshores varen atacar-lo a ell, causant-li diferents lesions. El professor va acudir a la comissaria de la Policia Nacional de Dénia, on va saludar amb un “Hola, bona nit”. Parlar en valencià li va costar un seguit d’insults, segons va denunciar posteriorment Ferran Giménez en el Jutjat. Entre altres frases, va escoltar: “Usted es un chulo”, o “¿es tonto o que le pasa?”
Ferran Giménez és simpatitzant de Valencians pel Canvi, i la plataforma li ha oferit tot el seu suport. Així mateix, l’organització es dirigirà al Delegat del Govern, per exigir-li que prenga mesures eficaces i immediates per tal d’acabar amb aquesta pràctica de menyspreu als valencianoparlants en les comissaries de policia.
Valencians pel Canvi va difondre recentment un article on criticava el creixent clima d’impunitat respecte a les agressions físiques, insults i atacs a seus que pateixen les persones i els col·lectius valencianistes de nord a sud del País Valencià, sense que, en cap cas, se’n deriven conseqüències per als agressors.
2)
Publicat en el diari digital directe.cat dimecres 12 de novembre del 2008
http://tinyurl.com/63y72w
'Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua'
Elisabet Molina és responsable territorial i portaveu nacional de la Coordinadora d’Associacions en Defensa de la Llengua Catalana (CAL). La CAL va néixer amb la necessitat de canalitzar les inquietuds d'un seguit d’associacions, persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. La CAL va nèixer el 23 d’abril de 1996, la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma voluntat d’articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar: el treball per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional.
La CAL ja porta més de deu anys treballant per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional, quina ha estat l’evolució de l'entitat amb tots els canvis socials i polítics que hi ha hagut?
Malgrat que portem 12 anys treballant perquè el català sigui considerada l'única llengua oficial als Països Catalans i, tot i haver observat un creixement en la defensa de la nostra llengua i cultura, l’evolució a la plena normalització lingüística ha estat lenta i no plena, ja que l’objectiu encara no s’ha assolit. Si visquéssim en un país normalitzat i amb normalitat, organitzacions com la CAL no tindrien raó d’ésser. Però tampoc podem confiar que aquesta normalitat ens la duguin els partits polítics, perquè ja hem vist quin paper hi juguen i ho podem exemplificar amb l'aplicació del decret per la tercera hora de castellà, la LEC o el paper mullat que representa la llei de política lingüística. Fins que no hi hagin lleis a favor de la llengua catalana, haurem de continuar treballant des de la societat civil i el teixit social i cultural per exigir-ho.
Quin creixement ha tingut la CAL? Com s’ha notat en el treball diari?
La CAL ha crescut sobretot a nivell territorial. S’han creat nous nuclis locals a l’àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques de Tarragona i hem començat a tenir contactes amb persones de Lleida per a constituir-hi nuclis locals. Seguim tenint, però, dificultats per tenir nuclis estables a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la Catalunya Nord i a les Illes, tot i que en aquests territoris treballem amb les entitats de defensa de la llengua i disposem de socis i sòcies que col·laboren amb les campanyes que potenciem des la CAL nacional.
A nivell diari, ha crescut el nombre de denúncies rebudes a través del nostre web, on s'han rebut queixes d'agressions que han patit persones vers la llengua. En aquest sentit, s’està habilitant un gabinet jurídic que doni respostes a aquestes agressions, més enllà de la denúncia. També ha crescut el nombre de persones i entitats que han mostrat interès en organitzar el Correllengua o altres campanyes a les seves viles, pobles i comarques.
Quines expectatives de futur té la CAL? Fins on es vol arribar?
L’objectiu segueix sent el mateix que el primer dia: acabar amb la menysvaloració de la nostra cultura i, per tant, presentar-la arreu del món com el que és: una cultura innovadora, integradora i desacomplexada; garantir un futur digne per la nostra llengua, tot assegurant polítiques actives per proporcionar-ne el seu ús social i reclamar el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori, a tots els Països Catalans.
Com a nou objectiu, recollim la resolució de l’última assemblea en qual la CAL aposta per treballar conjuntament amb les diferents entitats nacionals en defensa de la llengua, com són la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, com també la Plataforma pel Dret de Decidir.
Quin treball conjunt feu amb aquest conjunt d'entitats de la societat civil catalanista? Us complementeu?
La intenció de la CAL és mantenir una col·laboració estreta amb les entitats que abans esmentava i, en la mesura que ens sigui possible, elaborar una estratègia unitària que ens permeti avançar en la defensa de la nostra llengua.
Com valoreu el Correllengua 2008?
Enguany s’ha celebrat el Correllengua a 450 municipis, cinquanta més que l’any passat, i hi han participat més de 300.000 persones. Malgrat aquest creixement i que enguany vam iniciar el Correllengua la vigília de Sant Joan, la participació ha minvat en els actes nacionals, com el d’inici a Sant Miquel de Cuixà i el de cloenda a Perpinyà.
Per què creieu que ha arrelat aquesta iniciativa?
El Correllengua ha arrelat amb força arreu dels Països Catalans. Tot i tenir uns eixos que venen donats per la CAL, s’adapta a la realitat dels territoris i els nuclis locals (persones i/o entitats) i aquests marquen les seves pròpies activitats. A més, partim de la idea que el Correllengua pertany a la societat i al teixit cultural d’arreu dels Països Catalans.
Després de més de 10 anys del Correllengua, creieu que aquest és un model vigent? Es reinventarà en properes edicions? O bé són els nuclis locals els qui cada any innoven per la seva banda?
De fet, el Correllengua ha estat i és la marca de la CAL amb més resposta i és del tot vigent en tant que no hem assolit la plena normalització de la llengua catalana. Això no vol dir que en properes edicions preveiem novetats en la seva organització, com per exemple, crear mitjans que facilitin la coordinació territorial, amb més presència de tots els territoris als actes d’arreu del territori.
Quin impacte ha tingut el Correllengua en els nouvinguts?
Mitjançant el Correllengua, hem pogut arribar a les diferents comunitats nouvingudes i, sobretot, amb els projectes ‘Tallers’ i ‘Xerrem’ que els donen a conèixer la nostres llengua i la nostra cultura. La resposta és variada, hi ha poblacions i barris on el treball amb els i les nouvingudes és constant i s’ha aconseguit arrelar diferents parelles i grups de conversa en llengua catalana, així com la implicació de comerços i altres entitats i agents que es comprometen a atendre’ls en català.
Com veieu la salut de la llengua catalana?
Tot i que cada cop més nombre de persones coneixen la llengua catalana, el seu ús minva, sobretot entre els joves. Això passa perquè el català no compta amb eines suficients per promocionar-la i protegir-la. Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua, donat que aquest bilingüisme només protegeix les llengües castellana i francesa. Només cal sortir al carrer, a qualsevol territori dels Països Catalans, per comprovar que no podem viure plenament en català. Decrets com el de la tercera hora en castellà no ajuden a millorar aquesta situació, ans al contrari. Des de la CAL creiem fermament que fins que el català no sigui la única llengua oficial als Països Catalans aquesta situació de desmillora no variarà.
Quines accions està duent a terme la CAL en relació a la possible resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, si aquesta inclou importants retallades en el finançament i la llengua?
Des de la CAL ja vam iniciar la campanya demanant el ‘No a l’estatut’ perquè pensem que la via estatutària està esgotada i ha quedat demostrat que no ens ajudarà a normalitzar la situació del català. En relació a la tercera hora, conjuntament amb la campanya ‘Pel català a l’escola’ vam elaborar un manifest on fèiem una crida a la comunitat educativa a practicar la insubmissió a aquest decret.
3)
Des del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB/PCB) us informem que ja podeu consultar el sisè número de la revista electrònica Llengua Societat i Comunicació (LSC) que porta per títol "Lingüística i Comunicació a les Organitzacions" coordinat per Estrella Montolío.
http://www.ub.edu/cusc/LSC_set.htm
LLENGUA, SOCIETAT I COMUNICACIÓ
Revista de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona
Index del número 6
Lingüística i comunicació a les organitzacions
Llengua, Societat i Comunicació, 6
INTRODUCCIÓ: LINGÜÍSTICA I COMUNICACIÓ A LES ORGANITZACIONS
Estrella Montolío Duran_______________________________________________________ 1
QUÈ FA UN LINGÜISTA A LA SANITAT PÚBLICA?
Josep Estruch Traité__________________________________________________________ 5
QÜESTIÓ D’ESTIL
Carles Duarte i Montserrat_____________________________________________________15
SIGUI MINUSCULISTA, NO POSI COMES QUAN RESPIRI I ALTRES PETITS CONSELLS PER REDACTAR
TEXTOS A LES EMPRESES
Alberto Gómez Font_________________________________________________________ 21
RECURSOS COMUNICATIUS/EMOCIONALS PER A LA FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCS
LABORALS. LES EMOCIONS COM A ESTRATÈGIA PER A L’AUGMENT DE LA REPERCUSSIÓ DEL
MISSATGE
Jaume LLACUNA Morera______________________________________________________ 27
LA INVESTIGACIÓ SOCIOINTERACCIONAL DE L’EMPRESA APLICADA A LA FORMACIÓ
COMUNICATIVA DELS EMPLEATS
Gabriela Prego Vázquez______________________________________________________ 33
CONSULTORS I LINGÜISTES. QUAN UN DOCUMENT ÉS EL PRODUCTE DE L’EMPRESA
Estrella Montolío Durán______________________________________________________ 41
DINERS I PARAULES
Jaume Gibert Sunyer i Carles Feliu Ferrer_________________________________________ 49
ANNEXOS
ENLLAÇOS D’INTERÈS_______________________________________________________________________ 55
RECULL DE PREMSA_________________________________________________________________________ 57
Cordialment,
Liliana Arroyo
___________________________________
Informació distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc
cusc@ub.edu
4)
Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'
Publicat en el diari digital VILAWEB dimarts 18 de novembre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3071040
Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'
El conseller recorda que el ministeri d'Indústria encara ha d'aprovar el múltiplex per a la reciprocitat amb Canal 9
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha criticat que el govern espanyol encara no hagi aprovat el decret per fer possible legalment la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. 'L'acord va ser amb el ministre Clos el 2007 i des de llavors, tant el govern valencià com el català, estem pendents d'aquest decret. El retard és injustificable, ha dit Tresserras, en una entrevista amb l'agència ACN.
Malgrat la insistència del govern valencià a tancar els repetidors d'Acció Cultural que permeten que TV3 es vegi al País Valencià, el conseller ha defensat la gestió de la Generalitat de Catalunya en aquest conflicte. Des de l'agost, Canal 9 es pot veure mitjançant la TDT a l'àrea metropolitana de Barcelona, però això no va aturar el procés de tancament dels repetidors al País Valencià ni les multes a ACPV. I perquè siguin possibles d'una manera normalitzada les emissions de TV3 cal que el govern espanyol aprovi un nou múltiplex. Però tant Tresserras com el seu homòleg valencià, Vicent Rambla, encara l'esperen.
5)
Les ciències ambientals estrenen diccionari propi
Publicat en el diari digital tribuna.cat dimarts 11 de novembre del 2008
http://www.tribuna.cat/croniques/territori/108/87642-les-ciencies-ambientals-estrenen-diccionari-propi
Les ciències ambientals estrenen diccionari propi
Han passat dotze anys des que la Societat Catalana d’Economia, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va adonar-se que a Catalunya li feia falta un diccionari especialitzat, ampli i rigorós, que recollís termes propis del llenguatge de les ciències ambientals, una temàtica que ja tenia una importància creixent en tots els àmbits de la societat catalana. El 1996, doncs, decidí tirar endavant el Diccionari de les Ciències Ambientals, que des de fa dues setmanes ja és una realitat consultable en línia. (http://cit.iec.cat/dca).
Txernòbil, Pla de Sanejament de Catalunya, GIEC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), lleis i normatives, institucions jurídiques vigents i pertinents per a l'àmbit català, estatal i europeu, i fins a quaranta-cinc accepcions per a la paraula residu, són alguns exemples dels sis mil vuit-cents termes que ja es poden consultar en el Diccionari. Aquest, ha estat elaborat per les Seccions de Ciències Biològiques i de Ciències i Tecnologia de l'IEC en el marc del projecte de recerca del «Diccionari de Ciència i Tecnologia».
La seva existència és molt important pel país. No només perquè omple un buit en la lexicografia especialitzada en les ciències ambientals, que fins ara només disposava de diccionaris sectorials (com ara el sanejament o la gestió ambiental), sinó perquè, tot i l'especialitat, el diccionari va adreçat a un públic molt nombrós, que abasta un ampli espectre de la societat catalana, procedent de disciplines molt diverses, que, a efectes pràctics, es poden agrupar en sis àmbits de coneixement: tecnologies, ciències socials i jurídiques, ciències humanes i del territori, ciències naturals, ciències físiques, químiques i exactes, i ciències de la salut. També és destacable el seu caràcter plurilingüe (compta amb els equivalents dels termes en castellà, anglès i francès), que el fa una eina útil per al treball real d'ambientòlegs i traductors i intèrprets. El fet que sigui consultable en línia, a més, constata l’interès dels seus promotors per fer-lo més operatiu i accessible a tothom.
6)
La Secretaria de Política Lingüística organitza la jornada Aprenentatge virtual de llengües: entorns, eines i materials didàctics, que tindrà lloc a l'Auditori del Palau de la Generalitat, a Barcelona, el dimecres 26 de novembre de 2008.
Programa i butlleta d'inscripció: http://www.gencat.cat/llengua/aprendre/jornada
Font: Secretaria de Política Lingüística
7)
La Generalitat ha sancionat 83 establiments per no retolar en català el 2007
Així ho ha assegurat el secretari de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar, en una resposta a una pregunta parlamentària
La Generalitat va sancionar 83 establiments comercials per no retolar en català el 2007, i ha ingressat 16.250 euros per aquestes multes. Així ho ha informat el secretari de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar, que ha respost una pregunta parlamentària del popular Daniel Sirera.
En total, l'Agència Catalana del Consum va sancionar l'any passat 733 establiments comercials. Aquesta dada significa que les multes per no retolar en català van representar un 11,32% de les sancions expedides.
La llei de política lingüística vigent, que va aprovar el 1998 el Parlament, detalla a l'article 32 que senyalització, cartells fixos i documents dels establiments oberts al públic han d'estar redactats "com a mínim" en català.
8)
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 13 de novembre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3064074
Les editorials Bromera, Cossetània i Angle constitueixen edi.cat per introduir el llibre digital en català
Aquesta plataforma aplega tres editorials independents de fora de Barcelona
Responsables de les editorials Bromera, d'Alzira, Cossetània, de Valls i Angle, de Manresa, han presentat la primera plataforma d'editors independents, edi.cat. Volen sumar recursos per tenir més força en aspectes com les campanyes de promoció, per millorar la relació amb les llibreries i obrir-se a nous punts de venda; fins i tot per pensar en l'edició de butxaca. Edi.cat també vol obrir un portal de referència de venda de llibres digitals.
Toni Cantó, corresponsable durant anys de la llibreria Robafaves de Mataró, serà el director i coordinador d'edi.cat.
Explica Jordi Ferré, gerent de Cossetània: 'Si es confirma l'enquesta que es va difondre a la Fira del Llibre de Frankfurt 2008, segons la qual el 40% d'editors enquestats (d'un miler de tot arreu) consideren que d'aquí a deu anys el volum de negoci del llibre digital superarà el del llibre de paper, ja cal que ens preparem. Per això a partir del gener del 2009 volem oferir un portal de vendes de llibres digitals. En una primera fase oferirem llibres en formats que puguin llegir els aparells de llibres digitals ('e-books'). Però també ens volem obrir a més suports digitals, com ara les pda i els telèfons mòbils d'última generació. Volem prendre posicions en vista als canvis tecnològics que afectaran el llibre.' La plataforma també oferirà serveis com ara l'edició sota comanda de llibres descatalogats.
Els llibres digitals tindran un preu més econòmic que no pas els de paper, però, quant a drets d'autor, els escriptors no cobraran menys 'en termes absoluts', segons els editors.
Bromera, Cossetània i Angle comparteixen condicionaments comuns com a petites editorials independents que són, situades fora de Barcelona. I, a aquests condicionaments comuns, hi volen respondre plegades, sense perdre independència de criteri a l'hora de definir el catàleg de cadascuna. Els responsables editorials també han deixat clar que edi.cat era una plataforma oberta a les editorials independents en català que s'hi volguessin afegir. I han anunciat que organitzaven, per a la primavera de l'any vinent, unes jornades sobre l'edició independent.
La idea de constituir aquesta plataforma ve de lluny: es va començar a gestar arran de la crisi de la distribuïdora l'Arc de Berà, deguda al naixement de la distribuïdora Àgora del Grup 62.