InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.000 membres]
Butlletí número 47 - Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Sico Fons - Genocidis culturals
2) Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el 25 aniversari de la LUEV
3) Agenda d'activitats de l'Intitut d'Estudis Catalans
4) La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una llei de mínims que s'ha aplicat al mínim»
5) Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat d'Alzira
6) Conferència: "El català, llengua d’Europa"
7) Activitats a Can Alcover
8) Activitats a l'Espai Mallorca
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
1) Sico Fons - Genocidis culturals
Publicat en el número 511 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) (pàgina 7) diumenge 16 de novembre del 2008
GENOCIDIS CULTURALS
Qui haja estat mai a França i senta certes inquietuds lingüístiques i culturals, hi haurà comprovat com el fet diguem-ne diferencial de certes regions ha assolit, amb el pas del temps, un caire molt sovint anecdòtic i folklòric. Això hom pot percebre fàcilment observant la poca vitalitat que han acabat tenint llengües minoritàries com la catalana al Rosselló (tot i que cal dir que sovint ens hi sorprén un cert reviscolament no sabem si temporal), el basc a Iparralde, l’alemany a Alsàcia, el bretó a Bretanya, el cors a Còrcega i, sobretot, l’occità al Llenguadoc, Provença i Gascunya. Ací, prop de Tolosa, es pot sentir comentar –no sense un cert desassossec– que l’occità o llengua d’Oc és un parlar de vells sense prestigi ni utilitat. Conclusió: l’estat francés, model i exemple des de fa molt de temps de país centralitzat i uniformador, ha assolit allò que sembla estar en l’essència i objectius de qualsevol estat modern, a saber, uniformar un territori i destruir qualsevol fet diferenciador de les diverses regions com ara la llengua, la cultura, les lleis i, fins i tot, la religió o la raça. En definitiva, probablement del que es tracta és d’anorrear qualsevol pensament no dictat per les directrius estatals. La diferència sempre és perillosa i dificulta la governabilitat d’una nació.
França, com ja hem dit, ha estat sempre, com a bon estat jacobí que és, un mestre en tot açò, i de fet es podria considerar com l’estat precursor i modèlic del centralisme. Espanya, des de fa temps –sobretot des del regnat d’Isabel II i els seus liberals– ha intentat imitar el seu veí septentrional, però sortosament per a molts, els dirigents espanyols han palesat sempre una negligència i una ineficàcia que, paradoxalment han salvat moltes llengües i cultures minoritàries. Els francesos, però, sí que saben fer les coses bé –o millor– i a l’hora d’uniformar (o si sou poc amics dels eufemismes, de practicar el genocidi cultural) no hi han deixat ni una pedra sana. Si observem atentament la història de l’anomenada Catalunya francesa o Catalunya Nord (annexionada a França des del segle XVII), ens farem una idea ràpida i ben versemblant de la política que s’hi ha seguit per mètode des de sempre. Primer que res es tracta de fer creure als habitants de la regió que es vol englotir o eliminar que la seua cultura és rural, anacrònica i pròpia de gent analfabeta i el seu idioma un patués dialectal sense literatura ni prestigi, mentre que la del poble dominador és una llengua culta i digna d’una nació civilitzada, poderosa i admirada per tot el món. Abandoneu les vostres obsoletes arrels, és el missatge subliminal que se’n desprén, abraceu la nostra causa i formareu part també d’aquest club de privilegiats. Vosaltres sou quatre gats mal comptats i nosaltres, en canvi, un imperi. Els francesos han practicat aquesta política genocida d’una forma tan hàbil i subtil, que avui en dia es pot dir que no queda ni un habitant de l’antiga Gàl·lia que parle habitualment la llengua dels seus avantpassats (occità, bretó, alemany, català, etc.) o que no conega el francés, propi i original del nord de França. En el cas del Rosselló, hi trobarem tantes senyeres catalanes o adhesius de burrets com vulgueu, però a l’hora de la veritat, el fet català és una mostra curiosa i folklòrica d’una petita regió fins a cert punt simpàtica i acollidora del sud de França. En definitiva, allò és tan irrenunciablement francés com ho puga ser Normandia, l’Orleanès o Borgonya. I potser tan políticament nacionalista com la "Feria de Abril" de Sevilla a Espanya –des d’un punt de vista andalusista, volem dir..
Espanya, com ja s’ha dit, ha intentat seguir aquesta política de centralització massiva. Folkloritzar les velles característiques identitàries de vells regnes medievals i castellanitzar (com els francesos han afrancesat) les seues institucions, cultures i llengües. En el cas català, tenim un altre tret que l’estat espanyol ha practicat amb especial virulència. Coneixent aquella vella màxima de "divideix el teu enemic i el venceràs", s’hi ha parat un gran esment en potenciar les diferències internes dels antics territoris de la Corona d’Aragó –no debades, el territori per extensió i economia més poderós, i per tant més inquietant, dins d’Espanya. Es tractava –es tracta!– de fer creure que ni catalans ni valencians ni balears tenen res en comú –ni història ni literatura ni llengua– i que més aviat són enemics naturals. Una vegada aconseguit açò, l’amenaça d’una hipotètica nació dins de les fronteres espanyoles quedarà definitivament neutralitzada o eliminada. Us imagineu com de perillós seria per a Madrid el sorgiment d’una veritable consciència d’unitat nacional als territoris de parla catalana?
Això no obstant, fins ara ens ha salvat d’una total extinció –als catalanoparlant, volem dir– la tradicional ineptitud de les autoritats espanyoles, però tot observant el panorama actual i els enemics exteriors i interiors que ens surten amb tanta freqüència, hem de reconèixer que la nostra situació és ben preocupant i fins i tot alarmant. Com diria la nostrada Maria del Mar Bonet: "Què volen aquesta gent, que truquen de matinada". Sabem massa bé què volen; esperem, però, que ens conscienciem d’una vegada del que som i volem ser, i que l’estat espanyol no seguesca agafant com a model la política centralista dels francesos. Clar que encara seria pitjor que agafara exemple dels turcs, els russos o els nord-americans. Eixos sí que són vertaders mestres en això de posar en pràctica exterminis massius de nacions senceres. Toquem ferro, doncs.
Sico Fons
2) Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el 25 aniversari de la LUEV
Notícia publicada en el diari digital pàgina26.com dissabte 22 novembre del 2008 http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/escola-valenciana-obri-una-seu-a-alacant-en-el-25-aniverari-de-la-luev.html
Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el 25 aniversari de la LUEV
Escola Valenciana ha protagonitzat un acte lúdico-reivindicatiu a les portes de la delegació de la Generalitat a Alacant (a la imatge). La concentració s’ha fet en motiu de l’aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que demà fa 25 anys que s'aprovara. D'una altra banda, el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora també ha aprofitat l'efemèride per fer balanç de la llei. Al seu parer, la LUEV «ha tingut èxit per la seua capacitat d’adaptació a la realitat social de la Comunitat Valenciana».
De fet, llums i obres han centrat aquesta commemoració del quart de segle. Diego Gómez, portaveu d'Escola Valenaciana, ha ressaltat que la LUEV «no s’ha aplicat de forma efectiva». Així doncs, dels 5 objectius específics de la llei, només se n'hauria complit un, delimitar els territoris en els quals predomine l’ús del valencià i del castellà. Tanmateix, «el present i el futur del valencià passa també per la divulgació dels beneficis contrastats que reporta l’ensenyament en valencià; passa també per la salut de l’audiovisual valencià, per la imatge pública de la classe política, per la normalització lingüística en les esferes prestigioses de la cultura, per les televisions, per les ràdios, pels periòdics, per unes administracions sistemàticament respectuoses amb el marc legal lingüístic, pel requisit lingüístic en l’accés a la funció pública, per la solvència del mercat editorial i la indústria de l’oci i el temps lliure i, en definitiva, per la consolidació d’uns models de conducta lingüística que evidencien la normalitat del valencià en els àmbits d’ús amb major grau de prestigi social», segons ha explicat Diego Gómez.
L'acte ha tingut un marcat vessant simbòlic. Tenia lloc a Alacant, ciutat on es va signar la llei ara fa 25 anys. A més a més, Escola Valenciana hi ha inaugurat una nova seu, que acostarà l'associació a totes les comarques del migjorn valencià. Així mateix, s’ha llançat 25 globus a l’aire amb els corresponents desitgs per tal que la LUEV s’aplique en tots els aspectes que s’ha esmentat. Un altre anunci cabdal que s'ha produït aquest matí ha estat la posada en marxa de l'Oficina de Drets Lingüístics. Naix amb l'objeciu de ser un servei per als ciutadans als quals se’ls negue per algun motiu el dret a viure en valencià. De fet Escola Valenciana li ha escrit una carta al president Camps sol·licitant-li una reunió per a presentar-li aquest nou servei. L’Oficina de Drets Lingüístics es posa en marxa a partir d’ara i la ciutadania valenciana podrà accedir als serveis a través de la pàgina web www.escolavalenciana.org, el correu electrònic drets@fev.orgAquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la i el telèfon 96 347 27 83.
Per la seua banda, el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha presentat aquest matí la nova campanya de promoció del valencià «Junts. En Valencià, Naturalment» amb motiu del XXV aniversari de la LUEV. Així mateix, el conseller n'ha realitzat un balanç i ha indicat que «si observem els resultats de la mateixa llei veiem que és una disposició que va tindre la sensibilitat suficient i la prudència d'adaptar-se a les condicions de la nostra realitat social i política i el seu èxit es deu al seu realisme». Font de Mora ha assenyalat que amb la campanya que es presenta «es pretén sensibilitzar la població que l’ús del valencià en la nostra societat s’ha d’entendre com un fet natural, sense limitacions, que tots els ciutadans podem expressar-nos amb naturalitat en valencià, amb llibertat i sense imposicions, en convivència amb el castellà. Tractem d’impulsar bones pràctiques en l’ús de les llengües oficials i propiciem un clima favorable a la nostra llengua».
«Junts. En Valencià, Naturalment» vol continuar les campanyes presentades en 2005 i 2006, que varen iniciar la marca «En valencià, naturalment!» per a recuperar l’ús social del valencià. En aquest sentit, Font de Mora ha destacat que «s’ha prioritzat la formació en valencià del personal al servei de les administracions a través de cursos de coneixement del valencià i cursos específics per als funcionaris de l’administració i per als docents. S’ha continuat amb la implantació progressiva dels programes d’educació bilingüe i multilingüe, i s’ha promocionat el valencià en tots els àmbits amb subvencions perquè la nostra llengua estiga cada vegada més present en la societat». Finalment, ha destacat el que són al seu parer les fites dels diferents governs populars que han governat la Generalitat des del 1995. És a dir, en quatre legislatures s'hauria incrementat en un 165% l’alumnat que segueix els programes d’ensenyament en valencià, i 1.043 centres n'oferixen voluntàriament. Els professors que tenen alguna titulació en valencià representen el 91%, i de Secundària el 78%. A més a més, el conseller ha destacat que el 1997 es posara en marxa el segon canal de RTVV, Punt 2, que emet el 100% de la programació en valencià i la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
3) Agenda d'activitats de l'Intitut d'Estudis Catalans
http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/agenda_25al31_octubre.htm
4) La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una llei de mínims que s'ha aplicat al mínim»
Publicat en el diari digital pàgina.26 dilluns 17 de novembre del 2008
http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/la-llei-d-s-i-ensenyament-del-valencia-es-una-llei-de-minims-que-sha-aplicat-al-minim.html
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una llei de mínims que s'ha aplicat al mínim»
La Mesa per l'Ensenyament en Valencià, formada per Escola Valenciana, l'STEPV, CCOO, FAPA-València i Acció Cultural, ha valorat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que aquest 23 de novembre complirà 25 anys. Diego Gómez, de la FEV, ha afirmat que els diferents governs de la Generalitat no han aplicat a fons la llei, per aquesta raó el valencià és poc present en la vida públic, «ocupa un lloc de tercera fila a l'ensenyament» i està absent dels mitjans de comunicació. El president d'Escola Valenciana també s'ha referit al món econòmic, a l'oci o a les noves tecnològies, en les quals la presència del valencià és anecdòtica. Gómez ha assenyalat que la llei no s'ha actualitzat i ha posat d'exemple la immigració, que representa en l'actualitat el 16% de la població de la Comunitat Valenciana.
Isidre Crespo, coordinador de la Mesa, ha criticat l'administració ja que hauria de ser un model en el compliment de la llei i «és un bon exemple de la deixadesa» a l'hora d'aplicar la LUEV. En l'informe que s'ha presentat, es denuncia que el 55,2% dels centres d'infantil i primària no oferten cap línia d'ensenyament en valencià, fet que manté la matriculació congelada en 130.000 alumnes. Pel que fa a les universitat, tampoc se salven de les crítiques, ja que la mitjana de crèdits que s'imparteixen en valencià arriba, de mitjana, a l'11,17%. Ara bé, el percentatge varia del 0% de la Miguel Hernández d'Elx al suposat 24% de la Universitat de València.
El títol quart de la UEV parla del foment en les activiats de l'administració. Ara mateix, la Generalitat disposa de 15.669 funcionaris, dels quals només a 193 se'ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià. Per aquestes raons, des de la Mesa de l'Ensenyament s'ha qualificat la LUEV «d'una llei de mínims que s'ha aplicat al mínim».
5) Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat d'Alzira
Publicat en el diari AVUI (pàgina 33) dilluns 17 de novembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/cultura/145820/josep/ballester/obte/e/premi/ciutat/dalzira.html
Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat d'Alzira
El col·leccionista de fades, la primera novel·la del poeta i assagista Josep Ballester (Alzira, 1961), ha guanyat el 20è premi de novel·la Ciutat d'Alzira, que lliura l'Ajuntament d'aquesta localitat i publica l'editorial Bromera. Ballester crea al llibre una "ficció versemblant" sobre l'obsessió secreta d'un escriptor real victorià, la identitat del qual no revelarà fins al final. "És la història d'un secret, un secret letal, on el lector, a qui se li van donant pistes, fa d'investigador", explica el també guanyador d'altres premis com l'Ausiàs March o el Vicent Andrés Estellés.
La novel·la que Ballester qualifica d'intriga té com a protagonistes Sigmund Freud i l'escriptor victorià, un professor de matemàtiques, reprimit i angoixat, molt aficionat a la fotografia i que sent una forta estima pels infants. La correspondència mantinguda per ambdós i el recreat diari secret del segon deixaran al descobert l'enigma.
D'altra banda, el premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha estat per a Carmel Ferragud per Medicina per a un nou regne, que aborda la consideració que de la medicina es tenia en temps del rei Jaume I; el premi de poesia Ibn Jafadja ha estat per a Juli Capilla per L'instant fugaç; i el premi de teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca ha estat per a Jordi Faura per Natura morta, una obra que recrea la història de Josef Fritzl, el monstre d'Àustria. Francesc Gisbert i Lourdes Boïgues han rebut el de narrativa juvenil i infantil respectivament.
7) Activitats a Can Alcover
divendres, 28 de novembre
19h Tertúlia literària. S’hi comentarà “Ad vivum” (Empúries), d’Andreu Vidal. Es recomana haver llegit el llibre. Acte organitzat en col·laboració amb el grup Fartdart.
dissabte, 29 de novembre
19h Homenatge a Josep Piera. Diversos poetes mallorquins recitaran poemes per homenatjar la figura de Josep Piera. Hi intervindran, entre d’altres, Joan Perelló, Miquel Bezares, Aina Ferrer, Sebastià Alzamora, i Pere Joan Martorell. Acte coordinat per M. Josep Escrivà i organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Entrada lliure.
Can Alcover - Espai de Cultura
C. de Sant Alonso, 24. 07001 - Palma
Tel. 971 729 446 - Fax 971 425 240
canalcover@ocb.cat
Font:
InfoZèfir
http://www.infozefir.com