InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.000 membres]
Butlletí número 56 - Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - El dia de difunts
2) Vicenç Villatoro - Trossos
3) Víctor Alexandre - Custo Barcelona menysprea el català
4) Salvador Sostres - Aprovar fent faltes / Sebastià Bonet - Les afirmacions falses del Sr. Sostres /Salvador Sostres - Aprovar fent faltes, 2
5) L'àrea metropolitana, a la cua en oferta lingüística en català
6) Xavier Sala i Martín - Avergonyit
7) El Suprem reconeix Filologia Catalana per a les oposicions a la Generalitat Valenciana
8) Presentació dels llibres "Ciutat de Sagunt" del 2008
9) Recital poètic
===============================================================================
1) Eugeni S. Reig - El dia de difunts
Publicat en el número 514 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) 7 de desembre del 2008
El dia de difunts
Enguany vaig sentir que en Canal 9 deien que el dia 1 de novembre era el dia de difunts. Tots els que ens hem criat immersos en una cultura de tradició cristiana –i als valencians, això ens afecta de ple–, tots els que som, diguem-ho així, culturalment catòlics, independentment que siguem creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o anticlericals convençuts, sabem perfectament que el dia 1 de novembre és el dia de Tots Sants i que l’endemà, dia 2 de novembre, és el dia de difunts o dia de les ànimes. La nostra tradició diu que eixe dia les ànimes dels nostres familiars difunts venen a casa a passar el dia amb nosaltres, motiu pel qual és costum encendre ciris, minetes o altres tipus de llumetes a fi que les ànimes s’hi vegen. El fet de creure o no creure eixes coses no té res a veure amb el fet de conéixer o no conéixer els costums dels nostres avantpassats que encara es mantenen vius en bona part de la població actual. Una cosa són les creences religioses, les supersticions o les manies i una altra completament diferent, la cultura. Actualment, cada vegada hi han més pocs valencians que saben coses relacionades amb les nostres tradicions. En lloc del dia de Tots Sants, del dia de les ànimes, de dur flors al cementeri i de torrar castanyes, els va millor el Halloween. Deu ser per la cosa de les carabasses. Cadascú tria allò que li quadra més bé, que millor li escau.
==============================================================================
2) Vicenç Villatoro - Trossos
Publicat en el diari AVUI (pàgina 2) dilluns 24 de novembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/opinio/146455/trossos.html
Trossos
Vicenç Villatoro
'Casablanca'
Ves quina gràcia! Algú -en alguns llocs diuen que Ciutadans, en d'altres que el partit de la Rosa Díez- ha penjat un vídeo a YouTube que vol ser divertidíssim, subtitulant Casablanca de manera que representi que tot allò passa a Catalunya, amb els catalanistes fent de nazis. Gràcies als subtítols, figura que un mosso d'esquadra demana a un vianant si se sap els pronoms febles, i com que no se'ls sap, el persegueixen i li acaben clavant un tret per l'esquena i matant-lo sota un retrat de Pétain. Una gràcia... La Casablanca sota el règim col·laboracionista de Vichy i l'ocupació nazi esdevindria un barri actual del Baix Llobregat. Ben igual.
La gracieta
Més d'una vegada m'he queixat que, al meu parer, el catalanisme ha tingut una certa tendència a la gracieta còmplice, al tu ja m'entens i a la brometa fàcil sobre les posicions adverses. Però el vídeo en qüestió va més enllà. No és una gracieta simètrica, que ens haguem d'empassar com a penitència per les que hem fet nosaltres. En els temps que corren, és immoral i irresponsable fer servir el nom del nazisme en va. És immoral i irresponsable -i en alguns llocs d'Europa, delictiu- banalitzar així el terrible episodi que va ser el feixisme i el nazisme en la història europea. És immoral i irresponsable fer servir els morts i el record de la barbàrie com a arma política. I això té pocs precedents tan lamentables.
Insults
La pel·liculeta, escassament graciosa, no és un problema per al catalanisme. Estratègicament, com més friquis siguin els seus adversaris, millor. Els adversaris que poden fer mal són uns altres. A ningú que sàpiga alguna cosa sobre l'Alemanya nazi o la França ocupada li pot passar pel cap que Cornellà és com Casablanca o com Berlín. El problema és al revés, que els qui no saben o no volen saber el que va ser el nazisme, els ignorants o els fatxes, vulguin fer creure que Casablanca o Berlín -o Catalunya sota Franco- eren com és avui Cornellà. Per molt que critiquin una política lingüística, comparar la Catalunya actual amb la persecució i l'extermini perpetrats pels nazis no és només una manera d'insultar Catalunya. És sobretot una manera d'insultar la memòria de les víctimes del nazisme.
================================================================================
3) Publicat en el blog de Víctor Alexandre
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/custo_barcelona_menysprea_el_catala.html
Custo Barcelona menysprea el català
El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes. Custo Barcelona, com sabem, és una firma especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a a humiliar els clients que parlen en català exigint-los que ho facin en espanyol. Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:
- Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.
Sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:
- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar.
I mentre sortia, veient que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així.
Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.
Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes. Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb què es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada. Al centre de Barcelona, Custo Barcelona infringeix la llei i escup sobre Catalunya i la seva llengua. Estaria bé que els catalans ens adonéssim que cada vegada que comprem un producte de Custo Barcelona estem fent el mateix: escopir sobre Catalunya i sobre la llengua catalana.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
================================================================================
4) Salvador Sostres - Aprovar fent faltes
Notícia publicada al diari AVUI (pàgina 59) divendres 5 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/serveisioci/147653/aprovar/fent/faltes.html
LLIR ENTRE CARDS
Aprovar fent faltes
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Un professor de català ha estat apartat de corregir proves de selectivitat perquè suspenia els alumnes que feien faltes d'ortografia. Corregia exàmens -de llengua catalana- i a partir d'un cert nombre de faltes, o de faltes d'un cert gruix, deixava de llegir i la nota era un 0. Bé, fa pocs mesos va rebre una carta d'un superior que el despatxava amb l'argument que per causa de l'ortografia es podia rebaixar la nota, però no suspendre ningú. Qui signava la carta era el senyor Sebastià Bonet, nebot de Salvador Espriu. Només en un sistema que fa aigües per tot arreu, i en una societat que ha renunciat totalment a la meritocràcia, es pot permetre l'accés a la universitat d'algú que faci faltes d'ortografia. Així només es fabriquen ignorants, inútils. Estudiants sense cap exigència. Gent. Això, per començar. Per continuar cal dir que és fins i tot ridícul pretendre aprovar un examen de llengua fent faltes d'ortografia; i és penós que els pocs professors que encara insisteixen en una certa idea de l'excel·lència siguin apartats en lloc de ser promocionats i que sigui el seu criteri el que prevalgui. I, per acabar, el senyor Bonet escarneix la memòria del seu oncle, que va viure "per salvar-nos el mots", afavorint la degradació de la nostra llengua si ja ni als estudiants se'ls exigeix ni la més mínima correcció ortogràfica. El senyor Bonet deshonra la tomba del seu oncle amb aquesta actitud imperdonable, impresentable, i que l'incapacita per formar part de cap docència i encara menys de la universitària. El senyor Bonet, i tots els que pensen i actuen com ell, amenacen la supervivència de la nostra llengua i insulten l'esforç, la tenacitat i el dolor que patiren els nostres poetes per salvar-nos la llengua.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sebastià Bonet - Les afirmacions falses del Sr. Sostres
Aquesta carta s'ha publicat en la bústia del diari AVUI dissabt 6 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/opinio/147664/carta/dia.html
Carta del dia
Les afirmacions falses del Sr. Sostres
En la columna de Salvador Sostres Aprovar fent faltes publicada ahir, 5 de desembre, s'hi poden llegir dues afirmacions que són literalment falses: a) no és cert que el motiu pel qual algun corrector de les proves de selectivitat pugui haver estat apartat de la seva feina sigui el fet de suspendre alumnes que fan faltes d'ortografia; b) tampoc no és cert que jo hagi escrit mai cap carta "despatxant" cap corrector, per la senzilla raó que els escrits oficials en què es comunica als correctors que l'organització de les proves prescindeix dels seus serveis no són ni han estat mai competència meva. Partint d'aquestes falsedats, i d'algunes consideracions genèriques sobre "el sistema que fa aigües per tot arreu", l'autor treu un lamentable partit periodístic del meu parentiu amb Salvador Espriu i l'aprofita per intentar ofendre'm. Per sort meva, estic segur que l'opinió del senyor Sostres mereix la mateixa consideració dels qui em coneixen que la que jo tinc de les seves falsedats.
Sebastià Bonet Espriu
Barcelona
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Salvador Sostres - Aprovar fent faltes, 2
Notícia publicada al diari AVUI (pàgina 58) diumenge 7 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/serveisioci/147821/aprovar/fent/faltes.html
LLIR ENTRE CARDS
Aprovar fent faltes, 2
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
No acostumo a respondre a escarafalls o impertinències perquè entenc que he de disposar d'una manera més eficaç del temps dels lectors. Però ahir Sebastià Bonet i Espriu va escriure una carta a la Bústia acusant-me de difondre falsedats en l'article de dijous sobre les faltes d'ortografia a les proves de selectivitat. No tinc cap interès a entrar en controvèrsia amb Bonet i Espriu, però sí que em sembla fonamental que els lectors interioritzin que tenim un problema gravíssim amb la situació acadèmica del català. És anecdòtic que Bonet i Espriu sigui un dels màxims responsables de l'elaboració de les proves de català de la selectivitat i dels criteris de correcció, però no ho és que el nivell d'aquestes proves faci tanta pena que el més burro pugui passar-les. Que Bonet i Espriu sigui nebot del poeta és només una coincidència, tot i que ben trista per a la memòria de Sinera, però és un escàndol nacional que els criteris d'avaluació de les proves només contemplin una rebaixa de la nota de l'examen a partir d'un cert nombre de faltes ortogràfiques, i en cap cas el 0 automàtic que evidentment mereix i pedagògicament necessita un que pretengui accedir a la universitat no sabent ni escriure amb un mínim de decència la llengua del seu país. Ben segur que el professor que va ser apartat de la correcció dels exàmens ho fou per haver suspès alumnes que feien faltes, i ben segur també que el criteri que hauria de prevaler és el de la qualitat i l'exigència, i no aquest vigent tot a 100 amb què els relativistes ens degraden la moral i la llengua. És vergonyós, dramàtic. Resulta de poca importància si la carta de comiat la signava Bonet i Espriu o qualsevol dels seus sequaços.
================================================================================
5) L'àrea metropolitana, a la cua en oferta lingüística en català
Publicat en VILAWEB / EL PINT DIGITAL dimecres 26 de novembre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3082362
L'àrea metropolitana, a la cua en oferta lingüística en català
Barcelona només supera l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma, segons un estudi
Xavi Aguilar. Barcelona
L'àrea metropolitana és a la cua del país pel que fa a l'oferta lingüística en català que els ciutadans es troben en els diferents àmbits de la vida quotidiana, segons un estudi de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat presentat ahir. Les dades, recollides entre el 2001 i el 2006 a quinze ciutats catalanes, deixen Barcelona en el quart lloc per la cua. Només l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma registren pitjors resultats. Olot, Tremp i Manresa obtenen els valors més alts.
La Generalitat va impulsar l'estudi Ofercat, que ha de tenir continuïtat en el futur, per mesurar l'oferta de llengua catalana en els àmbits de l'administració pública, l'economia, la sanitat, l'educació, l'oci, els mitjans de comunicació i altres activitats civils. «Ha de ser un instrument molt valuós per al disseny de les polítiques lingüístiques que duen a terme les diferents institucions implicades en aquest procés», va assegurar ahir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
L'estudi Ofercat s'ha configurat a partir de l'observació de la retolació, les comunicacions escrites i la llengua oral d'identificació (la primera que s'utilitza) i d'adequació (si es canvia al català després de presentar-se en castellà) en els àmbits abans esmentats. Amb aquestes dades, els tècnics han creat l'Índex Ofercat, un barem entre 0 i 100 punts que ofereix un valor que resumeix l'oferta de català en una ciutat o un àmbit, però que no es correspon a un percentatge de parlants. Així, les quinze ciutats estudiades aproven l'anàlisi, si bé hi ha força diferència entre els 51 punts de Santa Coloma, on el castellà estaria pràcticament en igualtat de condicions, amb els 80 d'Olot, on la normalització és molt més evident.
Aquestes dades, que mostren una correlació entre el nivell sociolingüístic i l'oferta, concorden també amb les conclusions que es van derivar dels cens lingüístics del 2001. Tampoc no va sorprendre la constatació que, al marge del territori, la restauració és el subsector amb menys oferta en català. Per sectors, hi ha una clara diferència entre la baixa competència lingüística en comerços, empreses de serveis, locals d'oci i mitjans de comunicació i la bona nota que assoleixen l'ensenyament, la sanitat i l'administració pública. En aquest apartat, per cert, l'administració local i la del país s'acosten a la perfecció, l'estatal i la de justícia suspenen. També se'n deriva un motiu d'esperança: hi ha la possibilitat de millorar en tots els sectors perquè es detecta un potencial que no s'usa si no rep el primer estímul.
================================================================================
6) Xavier Sala i Martín - Avergonyit
Publicat en el diari AVUI (pàgina 8) dijous 20 de novembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/politica/146093/avergonyit.html
L'autor critica per insuficient la resposta del govern a la polèmica de 'The Economist' i la troba mancada de raonaments contra els demagogs
Avergonyit
Xavier Sala i Martín / Catedràtic de Columbia University i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra
La setmana passada, la revista anglesa The Economist va publicar un article en què es criticava, entre altres coses, la política lingüística de Catalunya. L'article arribava a qualificar la nostra llengua d'"obsessió nacionalista". El delegat del govern, Xavier Solano, va publicar una resposta a la web de la Generalitat, que m'ha fet sentir avergonyit. Per què avergonyit? Doncs avergonyit perquè el delegat podria haver mencionat "l'obsessió nacionalista" britànica (o nord-americana) que obliga els seus nens a estudiar en anglès sense donar-los l'opció d'estudiar en urdú o xinès, i no ho ha fet. Si la definició d'"obsessió nacionalista" és que un utilitza la llengua pròpia a l'escola, sense donar llibertat de triar qualsevol altra llengua, aleshores els anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos i la resta del món té la mateixa obsessió, perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la llengua de les escoles en cap d'aquests països. ¿O és que els nens immigrants poden estudiar en àrab a Valladolid?
Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les nacionalitats dels professors a la universitat catalana i hauria demostrat que és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlen català. Jo faig classes a la UPF des de fa anys i tinc companys argentins, xilens, japonesos, nord-americans, italians, espanyols i de molts altres països que no parlen ni una paraula de català! I si l'editor de The Economist s'hagués preocupat de comprovar les seves frívoles afirmacions, ho hauria vist. És més, si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes darrere de les espanyoles als rànquings. En realitat, estan per sobre.
Avergonyit, perquè podria haver explicat que, sense immersió, un país corre el risc que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai s'integren, cosa que pot acabar en segregació i violència, com ha passat en altres països veïns. Si una cosa s'ha fet bé a Catalunya en les darreres dècades, ha estat el procés d'integració i adaptació dels emigrants a Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martín (i no Martí) perquè sóc descendent de gent que ve de Salamanca!
Avergonyit, perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si les acusacions d'imposició lingüística fossin certes, seria comú trobar ciutadans monolingües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és que no hi ha gairebé ningú que només parli català. Jo, de fet, no conec absolutament ningú. En canvi, conec una infinitat de persones monolingües castellanes, entre les quals n'hi ha moltes que han viscut a Catalunya tota la vida. Potser hauria estat bé que el delegat de la Generalitat aportés números sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya perquè els anglesos s'assabentessin de la realitat tal com és.
La competitivitat del país
Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de les multinacionals que són enviats a Finlàndia no es queixen pas que allà es parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts. Però un d'aquests problemes no és la llengua. Entre altres coses, perquè Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen bilingüisme. ¿O és que la innovació a la monolingüe Extremadura està pels núvols?
Avergonyit, perquè podria haver aportat dades sobre notes de PISA per demostrar que els nens bilingües no treuen pitjors notes que els nens monolingües espanyols (i això inclou les notes de llengua espanyola), la qual cosa demostra que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes llengües, cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota l'economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l'anglès a Catalunya en comparació a les monolingües Castella i Lleó o Andalusia.
Avergonyit, perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d'haver cap problema quan un poble demana més transferències, per més que les transferències augmentessin el 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit, la voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les mateixes lleis. I això fa que les lleis canviïn i les Constitucions canviïn. ¿O és que no ha canviat 25 cops la Constitució dels Estats Units? ¿O és que no es fan lleis noves a la Gran Bretanya? I si els catalans hem votat legítimament un Estatut que demana més inversions a Catalunya, aquesta és la voluntat popular i punt. Sembla mentida que una revista teòricament liberal com The Economist pensi que un Estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord a què van arribar CiU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l'Economist?
Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d'història i defensa patèticament l'honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de "cacic" com si el punt més important de l'article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l'honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.
================================================================================
7) El Suprem reconeix Filologia Catalana per a les oposicions a la Generalitat Valenciana
Publicat en el diari digital VILAWEB dimarts 2 de desembre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3096886&p_edi=General
El Suprem reconeix Filologia Catalana per a les oposicions a la Generalitat Valenciana
La sentència se suma a la vintena que equiparen el valencià amb el català
El Tribunal Suprem espanyol ha fallat que els opositors a mestre i professor al País Valencià titulats en Filologia Catalana ja acrediten coneixements de valencià, contràriament a les ordres de la Conselleria d'Educació. Ha donat la raó a STEPV, que va interposar un recurs contra les ordres de la conselleria, que no ho contemplaven. Ja en són una vintena les sentències del TSJ valencià, el Constitucional i el Suprem que equiparen el valencià i el català.
Malgrat la quantitat de pronunciaments judidcials, l'administració valenciana s’ha negat reiteradament a reconèixer Filologia Catalana com a titulació vàlida per a acreditar coneixements de valencià.
Però STEPV diu que aquesta sentència 'és molt important i significativa, perquè no admet recurs i obliga la conselleria a reconèixer aquesta titulació en futures convocatòries d'oposicions.' Si no ho fa, STEPV estudiarà d'interposar un recurs contra el conseller per prevaricació.