El mar tomba una política de costes nefasta
Ecologistes en Acció denuncia que els danys per temporals succeïts a Catalunya i País Valencià eren més que previsibles i són conseqüència del mal ús dels pressupostos de l'antiga Direcció General de Costes i de l'ocupació sistemàtica de les Zones de Servitud de Protecció de les dues comunitats autònomes.
Els temporals succeïts a finals de desembre en la costa mediterrània eren predicibles pel seu caràcter cíclic. Diverses localitats costaneres de Catalunya i del nord del País Valencià s'han vist seriosament afectades amb danys físics en habitatges, comerços, passejos marítims i parcs de platja a causa de la negligència i la mala política de costes duta a terme en la zona per les administracions autonòmiques i estatals.
L'ocupació massiva, la creació de passejos marítims que potencien la capacitat erosiva de l'onatge incident, la creació de barreres que impedeixen la dinàmica litoral, la destrucció dels filtres naturals de l'onatge, com ara les barres d'arena submergides i els bancs de Posidonia de les platges, deixen la costa nua, sense protecció, per la qual cosa l'onatge d'un Mediterrani embravit xoca directament amb la vora de formigó de les poblacions mateixes.
La mala aplicació de la Llei de costes, amb un percentatge important del litoral sense delimitar, amb zones de servitud ocupades, junt amb la creació d'infraestructures com ara ports esportius o passejos marítims, destinats a potenciar el negoci dels empresaris de la construcció i del turisme, en són els culpables.
Cal ressenyar que les actuacions en costes per part del Ministeri de Medi Ambient per a les dues comunitats autònomes superen la inversió de 115 milions d'euros anuals i, que les esmentades obres només agreugen el problema, ja que van destinades a cobrir les necessitats de paisatge urbà-costaner que necessiten certs hostalers i promotors per a mantenir la competitivitat del seu producte. Producte, per cert, que crea una temporalitat extrema en el treball, que fa d’Espanya el país europeu amb més treball temporal, que supera el 35% del total dels treballadors; i que en èpoques de crisi, com l'actual, no respon als seus treballadors, molts dels quals acaben en l’atur.
Bon exemple d'aquest desordre litoral és la Barcelona, ciutat en la qual hi ha 8 dics submergits que filtren l'onatge incident en les seues platges artificials on cal abocar arena quasi tots els anys, on la inversió mitjana anual per part de costes voreja els 10 milions d’euros ; i que amb aquest temporal va haver de tancar les seues platges al públic, va patir danys en passejos marítims i negocis i, a més, li va costar la vida a una persona.
Bons són també els exemples de Vinaròs i Gandia al País Valencià, on el mar va assotar també fort i on també va haver-hi la pèrdua d'una vida humana; en aquestes localitats Costes inverteix tots els anys en la regeneració de les seues platges i passeig marítim.
Tots els plans urbanístics i infraestructures que s'han vist danyats tant a la Costa Brava com a la resta de Catalunya i al País Valencià han rebut al·legacions dels nostres grups locals i han estat denunciats en el nostre informe anual de Banderes Negres, que advertien d'aquestes possibles conseqüències que s'han materialitzat en aquestes festes nadalenques i que s'han endut la vida de quatre persones.
Ara la pregunta és: qui pagarà els danys? Els diners públics o els empresaris que estan darrere de totes aquestes obres?
Reenviat per:
Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l'Alcoià)
Correu-e: alcoi@ecologistesenaccio.org
http://www.xarxaneta.org/~carrasca