Casal Jaume I d'Elx

“MOSTRA PARTICIPATIVA DE DANSES TRADICIONALS VALENCIANES” de la mà del grup de Balls tracionals CALENDURA D'ELX, podràs aprendre de forma gratuïta les nostres danses tradicionals que ballarem amb tu, si t'abelleix venir-hi, el dijous 15 de gener i també el 26 de febrer. Gràcies de bestreta per la vostra atenció. Rondalla de balls tradicionals CALENDURA D'ELX.

Més informació del grup .. http://www.eselx.com/ficha.aspx?canal=cultura&id=15376

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ “1908-2008 CENTENARI DE LA SENYERA ESTELADA”.

Un cop acabada la guerra d’Independència de Cuba, es va crear, a Santiago, l’any 1906, el Centre Catalanista de Santiago, on ja es podia veure un primer apunt de la futura bandera catalana estelada: Al mig d’una senyera, damunt mateix de les quatre barres, hi lluïa un estel blanc de cinc puntes. Prenent doncs com a model la bandera de Cuba, Vicenç Ballester, que hi residí temporalment i n’admirà la seva lluita contra l’imperi espanyol, impulsà el disseny definitiu de la bandera del triangle i l’estel.
Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorment adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueix l’estel blanc de la llibertat.

Aquesta exposició romandrà al Casal fins al 31 de gener.

Més informació: http://www.estelada.cat/

TEATRE EN VALENCIÀ: "DESCONTROL"
Preu: 7’50 € Butaca de Pati

Aquest preu té un 50% de descompte sobre el preu en taquilla si s’adquireixen a través de la Cívica
Per a adquirir les entrades posar-se en contacte amb la Cívica al telèfon 607 93 05 65 o per mail lacivica@lacivica.cat
http://www.lacivica.cat/d3_teatre.asp

I el dissabte 31 de gener, a Cocentaina, representació de l'obra "El naixement de Jaume I" per l'Associació del Tractat d'Almisrà.

"DESCONTROL"
Basada en el text de David Rabe “Hurly Burly”
Adaptació de Diego Braguinsk i direcció Carles Sanjaime

Amb: Carles Sanjaime, Pep Ricard, Diego Braguinsk, Angel Romo

Sinopsi:
Tres individus comparteixen amistat en el tumultuós món de l'espectacle, dos ambiciosos executius i un actor de carrera incerta, tibants com cordes de violí a punt de saltar sota l'efecte de l'estrès i del combinat d'estimulants de diferent graduació, amb el qual s'anivellen.

Relat enlluernador, el centre de gravetat del qual són els valors: lleialtat, amistat, sinceritat. S'erigeix en el retrat més fosc i inhóspit d'una societat cruel, malalta, que imprimeix en els individus una desasosegant necessitat d'èxit, el més dur dels sindromes d'abstinència imaginables.

CRIDA PEL TEATRE EN VALENCIÀ

El Teatre és árt, és espectacle, és diversió. Els alacantins, els il·licitans, els noveldencs, els petrerencs, els alcoians, valencians tots, també tenim el dret de gaudir-ne en la nostra llengua pròpia, l’idioma que ens singularitza, herència dels nostres avantpassats i garantia de la nostra supervivència com a poble en el futur.

L’Administració: local, autonòmica i estatal, hauria de vetlar perquè les nostres sales de teatre també acolliren representacions en valencià, potenciar-les i garantir-les en les programacions. Malauradament, encara no és així. Dècades després de la mort del dictador, encara imperen els prejudicis contra la llengua pàtria, fins i tot la mala baba. El teatre en valencià, si de cas, només té una presència testimonial, esquifida, diglossitzant. Com a molt un parell d’oportunitats a l’any –el muntatge que siga– i pareu de comptar.

Com a mostra un botó: de la programació actual de setembre de 2008 a gener de 2009 del Teatre Principal d’Alacant (participat per Ajuntament i Generalitat), de quinze obres teatrals en cartell, només una ha estat programada en valencià; d’igual manera la programació de febrer a juny de 2009, ara amb dèneu muntatges, només un serà en la llengua d’Ausiàs March. L’actitud del Teatre Arniches, gestionat directament per la Generalitat Valenciana, és, potser, fins i tot més sagnant: en la programació de tardor, de nou espectacles teatrals, només un fou en valencià, amb la particularitat que, de dos dies en cartell, el segon fou en castellà. La programació de primavera manté la mateixa tònica: huit espectacles, un en valencià un dia i en castellà l’altre, i un segon en valencià. Les xifres són escandaloses pel que fa a la Mostra de Teatre: de vint-i-huit espectacles programats, només dos foren en valencià. Altrament, la ciutat d’Elx no és una excepció, malgrat estar governada per distint color polític que Alacant. Les programacions del Gran Teatre i del nou espai L’Escorxador són del tot decebedores. El valencià està del tot desaparegut.

De més a més, a tot això, s’ha d’afegir la hostilitat, potser dissimulada però mai no amagada, d’un medi de comunicació escrit de la ciutat d’Alacant, que presumeix fàtuament de pàtina d’alacantinitat, sempre molt pendent de la quantitat de públic que acudeix a una representació, no importa el tipus que siga, per l’únic fet que siga en valencià.

Per tot això, per la defensa del valencià, del teatre en la llengua pròpia d’aquesta terra, fem una crida perquè el proper dia 28 de gener, dimecres, a les 20.30 hores, omplim el Teatre Principal d’Alacant, per a assisitir a l’estrena de l’adaptació valenciana de l’obra del dramatrug nord-americà David Rabe, Descontrol (Hurlyburly), que presenta la companyia Ornitorincs. Exigim amb la nostra presència massiva la programació, en condicions d’igualtat amb el castellà, de muntatges en valencià. Perquè...

EL TEATRE EN VALENCIÀ SÍ TÉ PÚBLIC

Plataforma per la Defensa del Teatre en Valencià