InfoMigjorn - Butlletí número 76

InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]

Butlletí número 76 - Informació triada per Eugeni S. Reig

1) Eugeni S. Reig - verdó
2) Info Televisió País Valencià
3) Coca-Cola i l’etiquetatge en català
4) Leonardo Giménez - Que la Generalitat emule a Fraga
5) "Xarxa de comsumidors amb llengua" informa
6) Joan Ferrer - Ressenya del llibre "Panlingua" d'Ignasi Farreres Jordana
7) Butlletí núm. 6 del Cercle XXI: La nova immigració i la llengua catalana
8) Lectura de poemes de Pere Quart
=====================================================================
Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================================
Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
=====================================================================
1) Eugeni S. Reig - verdó

Entrada del llibre Les nostres paraules

verdó

Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d'aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que servix per a beure durant la nit.

Quan jo era jove en totes les cases hi havia un verdó i ara no en té ningú. ¡Com canvies les coses!

A Alcoi, antigament, aquest atifell era d’ús habitual. En cada llar n’hi havia u com a mínim. Pensem que a Alcoi, durant el segle xix, molts treballadors vivien en pisos que es tancaven amb dues claus i era molt normal que el dormidor estiguera en una part del pis i la cuina estiguera en l’altra. Si hom volia beure per la nit, no era lògic haver d’eixir a l’escala, obrir amb la clau l’altra part del pis a on es trobava la cuina, beure, tancar amb clau, baixar l’escala, entrar a l’altra part del pis a on es trobava el dormitori, tornar a tancar en clau i tornar-se a gitar. La cosa més natural i lògica de món era tindre una botella amb aigua i un got al costat del llit. Avui açò ja no cal perquè ja no queden pisos amb dos claus.

El mot verdó és, simplement, la valencianització de l’expressió francesa verre d’eau que significa ‘got d’aigua’.

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar:
En castellà es diu:

NOTA 1: La paraula verdó, fins fa poc temps d’ús habitual a Alcoi, no l’arreplega cap diccionari de la nostra llengua. El vocable, que és un gal·licisme, també va ser utilitzat en castellà durant un temps determinat, fins que va caure en desús, però no el recull ni el DRAE ni el Diccionario ideológico de la lengua española de Julio Casares ni el Diccionario del Español Actual de Manuel Seco, Olimpia Andrés i Gabino Ramos. En canvi sí que l’arreplega el Diccionario de Uso del Español de María Moliner que dóna la definició següent: «Juego de botella de agua y vaso que se pone en la mesilla de noche». Però, curiosament, a continuació afig: «De la familia de verdiseco», cosa que no és veritat perquè el mot verdó no té res a veure amb el color verd (verdiseco significa ‘mig verd i mig sec’).

NOTA 2: Done les gràcies a Juan Lluch Visedo, a Camilo Pascual i Olcina i a Rafel Moreno i Giménez per la seua ajuda.
================================================================================
2) Info Televisió País Valencià
La televisió en valencià
www.infotelevisio.com
================================================================================
3) Publicat en indirecte.cat PLATAFORMA PER LA LLENGUA dimecres 7 de gener del 2009
http://in.directe.cat/plataforma-llengua/bloc/coca-cola-i-letiquetatge-en-catala

Coca-Cola i l’etiquetatge en català

El passat 12 de desembre va fer justament 15 anys que la Plataforma per la Llengua va aconseguir aplegar més de 18.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça Catalunya de Barcelona i fer un rètol gegant que deia, en majúscules, “Etiquetem en català”. Aquest rècord Guiness va significar el tret de sortida de l’activitat de la Plataforma per la Llengua, que 15 anys després ha rebut el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya 2008.

L’any 1993, no hi havia dins la Unió Europea ni dins els països de tradició democràtica una llengua tan parlada com el català que Coca-cola no emprés en l’etiquetatge dels seus productes. No en va l’organització utilitzava llavors el següent lema: “La Coca-cCola etiqueta en 135 idiomes arreu del món i per què no en català?”. Quinze anys després la situació no ha canviat gens ni mica. Malgrat els rumors que han voltat durant aquest temps que apuntaven a la inclusió del català, encara és hora que Coca-Cola i la concessionària per al Principat de Catalunya i Balears, Cobega, facin res per etiquetar una sola llauna o ampolla en català.

L’acte a la plaça de Catalunya va acollir força participació en un ambient festiu acompanyat pel so de les gralles. Entre les 11 del matí i les 2 del migdia van ser molts els que van dur la seva llauna de Coca-Cola i que col•locaven per construir el rètol gegant amb el lema “Per l’etiquetatge en català”. Un cop acabada la festa es van reciclar totes les llaunes.

Després d’aquella primera acció, han estat moltes les insistències per tal que la multinacional normalitzi el tracte amb els consumidors catalans i porti a terme els criteris de diversitat. El 9 de febrer del 1994 la Plataforma per la Llengua va fer una protesta en un acte de Coca-Cola al Palau de la Música Catalana.

De llavors ençà les demandes no s’han aturat. Durant aquest període, l’etiquetatge de begudes s’ha anat normalitzant. En un estudi realitzat l’any 2006 per la Plataforma per la Llengua, es constatava que de les 8 primeres empreses de begudes amb seu a Catalunya, 5 ja etiquetaven tots o força productes en català. Cobega era entre les 3 que no ho feien. Curiosament, les 5 empreses que ja etiquetaven en català (Freixenet, Codorniu, Damm, Vichy Catalán i M. Torres) no tenien cap producte en català l’any 1993. La modernització d’aquestes empreses i l’assoliment d’una política equitativa vers el consumidor català, va fer que afegissin el català en l’etiquetatge de productes. La Plataforma per la Llengua ha incidit en aquestes demandes en les campanyes que a partir del 1993 ha anat desenvolupant. Aquestes empreses van respondre de manera satisfactòria. Només Coca-Cola i Fontvella (Groupe Danone), tot i rebre les mateixes demandes, s’han negat a equiparar el consumidor català a la resta de consumidors comparables.
================================================================================
4) Pubicat en el diari digital pàgina.26 dilluns 5 de gener del 2009
http://www.pagina26.com/opinio/6562-que-la-generalitat-emule-a-fraga.html

Que la Generalitat emule a Fraga

Leonardo Giménez

Fa uns pocs dies, el president de la Xunta de Galícia, Emílio Pérez Touriño, va fer unes declaracions laudatòries sobre Manuel Fraga Iribarne, anterior cap del govern gallec, a propòsit de la qüestió lingüística en eixa comunitat autònoma, en el diari El País. Pérez Touriño, que una vegada més demostrà la seua categoria política i humana reconeixent mèrits i vàlua a un adversari polític, va dir, entre altres coses, que Fraga havia creat un espai autonomista a Galícia i que havia fet un ús quasi exclusiu de la llengua gallega en les relacions públiques i institucionals de la Xunta i el Parlament gallecs. Va declarar també que la política lingüística del seu govern era l'heretada de l'anterior.

Com que Fraga no és sospitós de vel·leïtats nacionalistes perifèriques, i supose que Touriño tampoc, el model gallec ben bé podria inspirar la política i les institucions valencianes en tot allò relatiu a l'ús públic i institucional del valencià, ací, en la Comunitat Valenciana. A més, a tall d'exemple, podem recordar que Fraga, des del principi dels seus mandats com a president de la Xunta i fins al final, tenia manat o disposat que els càrrecs polítics que depenien del govern gallec utilitzaren eixa llengua i s'expressaren en eixe idioma en les seues intervencions públiques. I moltes més coses per dignificar i prestigiar la seua llengua, i tot sense rebaixar gens la seua fidelitat a Espanya i a la seua idea d'espanyolitat. És a dir, des de qualsevol ideologia i concepció territorial es pot servir dignament qualsevol llengua espanyola diferent de la castellana.

Ací les coses no són com en la Galícia de Fraga, per moltes i variades raons, i la culpa o responsabilitat no vénen en una sola direcció. Així i tot, convé recordar que al començament del primer mandat del president Camps, el conseller de Cultura d'aleshores, Esteban González Pons, va anunciar el Decàleg d'Ares del Maestrat, un excel·lent protocol de pautes d'ús lingüístic per a càrrecs públics de la Generalitat, molt semblant a algunes de les instruccions que en matèria lingüística va establir la Xunta en temps de Fraga, i d'ara també, és clar.

El problema va ser, i sobretot és, que aquella bona guia d'ús del valencià no es va complir ni a mitges, ni es complix, però era demostrativa que el partit que governa els valencians, el mateix del qual Fraga és president d'honor, pot fer una política lingüística comunicativa i relacional públicament, almenys, com la que feia l'ancià polític gallec. I és una llàstima, i sobretot un deixament de responsabilitats que no es pose de manera prevalent la nostra llengua en els usos públics dels responsables polítics i institucionals i en les relacions entre les administracions, tant en l'autonòmica com en la perifèrica de l'Estat, i posar més en valor «la principal senya d'identitat dels valencians», com encertadament qualifica el valencià el conseller Font de Mora. Potser els fa por la influència o els paral·lelismes amb el nacionalisme lingüístic català, però recursos per a fugir de comparacions odioses o amoroses no en falten, perquè l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els servicis lingüístics de la Generalitat fan una labor encomiable en l'establiment d'un model valencià més genuí que puga bandejar inconvenients i soltar llastres prescindibles per a un ús completament normalitzat de la nostra llengua.

J. Leonardo Giménez és tècnic lingüístic a l'Administració Local i exalcalde d'Antella pel PSPV-PSOE.
================================================================================
5) "XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA" INFORMA: EN TRES SETMANES, MÉS DE 1.500 CORREUS DEMANANT EL RETORN DEL CATALÀ A SWISS AIR LINES

Xarxa de Consumidors amb llengua" va iniciar el 17 de desembre una campanya per internet per aconseguir el retorn del català als vols de la companyia Swiss International Air Lines ,que havia estat suspès per una carta de protesta d'un passatger d'un partit ultra espanyol. Doncs bé, fins avui dia 8 de gener, pràcticament tres setmanes després de l'inici, s' han enviat 1.504 correus de protesta a la direcció de la companyia a Zuric. Tot un èxit. Com sabeu , l'associació "Som deu milions" és qui organitza i aixopluga aquestes campanyes.
La campanya ha estat possible gràcies a l'entusiasme de molta gent. De manera especial volem destacar el treball dels catalans que viuen a Suïssa i que estan agrupats en casals molt actius. A més d'orientar-nos també han dirigit cartes de protesta als diaris suïssos a la companyia aèria. Recordem també que els correus han anat directament a l' adreça professional particular del director, gràcies als serveis d'un bon membre de la Xarxa que ens la va facilitar.
La nostra tasca, doncs, ja està feta. Cal destacar-ne que un dels megafonistes dels vols ens va escriure a www.radiocatalunya.ca, el web que publica totes les campanyes, dient que ell continuaria fent servir el català. S'ha de tenir present que l'anglès és l'única llengua oficial usada en tots els vols aeris. Després s'hi fan servir altres idiomes per a les instruccions principals,segons la nacionalitat de les companyies. I en alguns casos, com és aquest d'ara, hi ha instruccions i sobretot salutacions enregistrades en les llengües locals dels països d'origen o finals del vol. Ja es veu que no es demana gaire per al català. Però si que hem de reclamar que el català tingui, pel cap baix, el mateix tracte que el castellà en els vols dels Països Catalans.
En els pròxims dies "Xarxa de Consumidors amb Llengua" té previst una campanya de gran abast relacionada amb la recepció de les televisions catalanes als Països Catalans. Convé que hi participi molta gent. Un dels objectius més importants de la Xarxa és arribar a 10.000 adherents, persones que puguin participar en les campanyes. Per això us demanem que ens faciliteu nous correus electrónics de gent a qui puguem enviar les nostres informacions. El correu és: xarxa.de.consumidors.amb.llengua@josoc.cat (No us oblideu dels puntets entre paraules)
A tots, moltes gràcies. I fins ara...

"SOM DEU MILIONS"
================================================================================
6) Joan Ferrer - Ressenya del llibre "Panlingua" d'Ignasi Farreres Jordana

Ressenya publicada en el número 65 de la revista Llengua Nacional

Ignasi Farreres Jordana
Panlingua. Tom primer: Les nostres arrels gregues. Tom segon: Les nostres arrels llatines. Tom tercer: Les altres arrels de la llengua
Edició privada, Mataró 2008.

Ignasi Farreres és un germà marista de la comunitat de Valldemia de Mataró. És llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i ha fet de professor durant molts anys. Com a culminació d’un treball iniciat fa més de vint anys acaba de publicar Panlingua, el primer diccionari per arrels de la llengua catalana.

Panlingua consta de tres toms en què els mots catalans es troben ordenats per les arrels de procedència: les gregues ocupen el primer tom; les llatines, el segon; i les altres arrels (àrab, germànic, cèltic, etc.), el tercer.

Darrere d’aquests volums hi ha una filosofia pedagògica que l’autor explica de la manera següent: «Panlingua ‘tota la llengua’ és un treball adreçat als actuals escolars per al millor i més profitós coneixement de l’Europa que els tocarà viure com a adults, mitjançant l’aprofundiment de les arrels culturals que ens són comunes a partir de les paraules de la llengua.» Ignasi Farreres havia pensat publicar els volums il·lustrats amb dibuixos que ajudaven a la comprensió del sentit de les diverses arrels d’on provenen els mots catalans, però aquesta idea, per problemes de caràcter editorial, finalment no va ser possible que arribés a bon port.

Vegem un exemple de la manera de procedir de Panlingua: mots que deriven de l’arrel grega boreas ‘vent del nord’. Són bòrees ‘vent del nord’, boreal ‘del nord, septentrional’, boira ‘broma baixa que segueix el vent del nord’, boirina ‘boira fina’, boirós ‘cobert de boira’, borrasca ‘vent fort d’hivern, mal temps amb neu, pedra o pluja’, borrascós ‘que causa borrasques’, borrufa ‘temps núvol i gelat’, borrufar ‘nevar i fer vent alhora’. Una nota cultural complementa l’article: «Segons la mitologia, el Bòrees personificat era aquell vent gèlid que baixa ràpid de les geleres eternes. Una rapidesa com d’alat. Els seus fills, els borèades, tenien també ales, sigui als talons, sigui a l’esquena. Llur característica és sens dubte la velocitat, però no pogueren escapar de les mans d’Hèrcules, que els matà per haver lluitat contra les harpies... Hom diria que la imaginació creadora dels grecs és una borrufa borrascosa.»

Ens trobem davant l’obra d’un pedagog excel·lent que ha treballat de valent amb els diccionaris etimològics catalans de Joan Coromines i de Jordi Bruguera i amb els diccionaris de les llengües grega i llatina i ha presentat els resultats de la seva feina pacient ordenant els mots catalans a partir de les arrels d’on provenen.

El meu mestre, el gran lingüista Joan Coromines, entenia que les llengües mai no es poden explicar per si mateixes. Cada llengua forma part d’una constel·lació en què les realitats lingüístiques estan emparentades. Les llengües tenen una estructura de xarxa en què els mots que les componen van íntimament relacionats amb altres mots de la mateixa llengua i de moltes altres realitats lingüístiques. Tot plegat forma un món realment fascinant. Panlingua d’Ignasi Farreres és un treball que exemplifica d’una manera clara i pedagògica aquesta realitat.

Joan Ferrer

Universitat de Girona
================================================================================
7) Publicació Butlletí núm. 6 del Cercle XXI
La nova immigració i la llengua catalana
http://www.cercle21.cat/butlleti/06/

Enllaços recomanats:

Plataforma per la llengua: Guia pràctica, Campanya d'acollida
Fundació Jaume Bofill: Àrea Diversitat
Càritas Diocesana a de Barcelona: Migració i codesenvolupament
Exposició "La immigració, ara i aquí" (Barcelona, fins el juny de 2009)
Secretaria per a la Immigració
Veu Pròpia

Us hi podeu subscriure des de:
http://www.cercle21.cat/newsletter/subscribe.php
Font:
InfoZèfir
http://www.infozefir.com
================================================================================
8) Dilluns 19 de gener de 2009. 21 h. Teatre Romea. Entrada lliure

Pere Oliver? Joan Quart?

Lectura de poemes del poeta Pere Quart

Interpretats per l'arquitecta Beth Galí, l'estilista Lluís Llongueras, el periodista Ferran Monegal i la consellera de Justícia, Montserrat Tura

Narració (escrita per Miquel Pujadó) Victòria Pagès i Carles Canut

Amb la participació especial de Miquel Pujadó

Acompanyament musical de Pere Bardagí (violí), Jordi Bonell (guitarra) i Horacio Fumero (contrabaix)

Idea i direcció: Carles Canut

Producció General: Fundació Romea
================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:ç

  • Retalls de notícies de premsa.
  • Articles, publicats o inèdits.
  • Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
  • Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

temes_noticies: