InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
Butlletí número 79 - Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - tirar a bracet
2) S'ha publicat «Compendi de normes d’estil. Manual per a redactors i correctors» de Ramon Sangles
3) El govern francès reconeix per primer cop el Centre d'Ensenyament Secundari de la Bressola
4) Butlletí puntCAT (4rt. Trimestre 2008)
5) David Vila - Un pas rere l’altre
6) "El morfema ideològic" de Josep-Àngel Mas Castells
7) "La tribu valenciana" de Miquel-Àngel Pradilla
8) Plataforma "Benicarló en Valencià"
9) Conferència
=====================================================================
Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================================
Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
=====================================================================
1) Eugeni S. Reig - tirar a bracet
Entrada del llibre Les nostres paraules
tirar a bracet
Fer una prova de força entre dos hòmens, colzes damunt la taula, per a veure qui arrossegarà el contrincant i demostrar així qui és el més fort.
Quan jo era jove, tirava a bracet amb els meus amics i els guanyava a tots, i ara no puc obrir la tapadora d’este pot. Açò de fer-se vells és un desastre.
En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: demostrar braça, fer braça, fer un torcebraç
En castellà es diu: echar un pulso
==============================================================================
2) Nou llibre:
S'ha publicat «Compendi de normes d’estil. Manual per a redactors i correctors» de Ramon Sangles
S'acaba de publicar el llibre titulat «Compendi de normes d’estil. Manual per a redactors i correctors» de Ramon Sangles. Ha estat editat per l'Associació Llengua Nacional i es ven, pràcticament, a preu de cost. A la llibreria ONA de Barcelona podeu trobar-lo per 6 euros. Si voleu, el llibre se us pot enviar a l'adreça postal que indiqueu i, en aquest cas, el preu és de 12 euros, preu que continua sent molt bo. Podeu demanar-lo a l'adreça electrònica llengua@llenguanacional.cat
Perquè us feu una idea del seu contingut, heus ací la pàgina de presentació del llibre:
«Fa una colla d’anys que van sortint llibres d’estil per a ajudar escriptors, redactors, correctors, etc. a l’hora d’elaborar els textos. Tots tenen punts en comú, però tots difereixen en qui-sap-los aspectes. Per això podem dir que no podem pas quedar-nos amb un de sol, ni amb dos, o tres... Cadascú, en la pràctica, es va fent el seu.
»Així, en la pràctica de la revista Llengua Nacional, ens hem anat fent també el nostre propi llibre d’estil, que ara publiquem perquè pugui ser útil als nostres col·laboradors i altres persones o institucions.
»A més de formular-hi els consells típics dels llibres d’estil, hi recollim temes que s’han publicat o reflectit en la nostra revista i que considerem encara poc coneguts dels professionals de la llengua. Naturalment, en cada cas esmentem la procedència.
»Ara bé, a més de fonamentar-nos en obres editades en català, hem tingut en compte manuals d’altres llengües, com l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, el portuguès.
»No cal dir que la finalitat que cerquem és contribuir a assolir uns textos genuïns, bells, coherents...; en suma, propis d’una llengua ben normativitzada i culta.
»En el capítol d’agraïments, en primer lloc donem les gràcies als coneguts gramàtics i experts correctors Albert Jané i Josep Ruaix, que ens han permès d’incloure material d’ells en aquest llibre i ens han assessorat pacientment en molts sentits. També donem les gràcies a altres persones que d’alguna manera ens han ajudat; els esmentem per odre alfabètic: Jordi Ardèvol, Gabriel Bibiloni, Toni Donada, Mercè Espuny, Francesc Esteve, Joan Ferrer, Mercè Graell, Joan Perera i Marc Sangles.
»Estaríem contents que aquest Compendi d’estil, confegit amb il·lusió, fes un bon servei amb vista a la finalitat proposada.»
Ramon Sangles i Moles,
Director de «Llengua Nacional»
================================================================================
3) Publicat en directe.cat dilluns 12 de gener del 2009
http://www.directe.cat/article/el-govern-frances-reconeix-per-primer-cop-el-centre-densenyament-secundari-de-la-bressola-11670
El govern francès reconeix per primer cop el Centre d'Ensenyament Secundari de la Bressola
Amb el reconeixement n'assumeix una part dels costos
El prefecte de Perpinyà, Hugues Bousiges, va notificar dijous al Centre d'Ensenyament Secundari Pompeu Fabra de la Bressola al Soler (Rosselló) que el ministeri d'educació francès ha firmat el 'Contracte d'Associació', el Concert, per a aquest centre, segons ha informat en un comunicat l'associació, que a més d'aquest institut també gestiona set centres escolars de primària. Per al director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, aquesta és una fita 'històrica' per l'ensenyament en català a la Catalunya Nord ja que 'és la primera vegada d'ençà del Tractat dels Pirineus que el govern francès reconeix l'ensenyament secundari immersiu en català i en comença a assumir una part del cost'.
Segons Le Bihan, aquesta notícia tindrà conseqüències 'molt positives' per a la Bressola, que fins ara n'assumia la totalitat del cost i que, per tant, veurà alleugerida la seva despesa. Pels alumnes de tercer, que anteriorment havien de presentar 6 assignatures a l'examen del Brevet, només n'hauran de presentar quatre com la resta dels alumnes del territori i la col·laboració amb el Consell General estarà facilitada.
Per això, Le Bihan agraeix 'totes aquelles persones que han fet possible aquesta gran passa endavant' començant pels 'alumnes i pares d'alumnes que ens han fet confiança durant els 5 anys sense contracte i amb edificis prefabricats'.
També destaca l'actuació de l'alcalde i diputat del Soler, Francesc Calvet, i la resta dels parlamentaris catalans 'que de manera incansable han intervingut al ministeri d'Educació francès per recolzar les sol·licituds de la Bressola' i el suport de l'actual Inspector d'Acadèmia, Jean Luc Bénéfice que 'sempre ha manifestat una gran atenció per les qüestions de la Bressola i de l'ensenyament del català'.
Tot i això, reconeix que res no hauria estat possible sense la Generalitat de Catalunya, que 'ha permès mantenir el Centre aquests darrers cinc anys i construir-ne l'edifici nou' i la dedicació de tot l'equip docent encapçalada per la directora Nadège Mallafré i el seu predecessor Ramon Pifarré que 'han treballat aquests cinc anys en condicions sovint precàries tot i obtenint uns excel·lents resultats tal com ho demostren les notes dels antics alumnes a la classe de 2a'.
Però, pel director general de la Bressola, 'encara queda molt de camí a recórrer'. Fins i tot si creu que 'aquest avenç millora la qualitat democràtica de la República Francesa en el llarg camí cap al ple reconeixement del català a les nostres comarques', Le Bihan també recorda que 'no tot encara són flors i violes' i que 'l'escola maternal i primària de Càldegues a la Cerdanya, malgrat tenir més de 5 anys encara no disposa de Contracte d'Associació' la qual cosa 'pesa força sobre el pressupost de la Bressola, particularment en temps de crisi'.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El centre de secundària de La Bressola obté el contracte del govern francès
El dijous 8 de gener del 2009 va arribar al Centre d’Ensenyament Secundari Pompeu Fabra de la Bressola (El Soler) la notificació del Prefecte dels Pirineus Orientals anunciant el Contracte d’Associació (Concert) per aquest centre.
Aquesta data constitueix una fita històrica per l’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: És la primera vegada d’ençà del Tractat dels Pirineus que el govern francès reconeix l’ensenyament secundari immersiu en català i en comença a assumir una part del cost.
Evidentment, aquesta notícia tindrà conseqüències molt positives a diversos nivells:
- La Bressola, que fins ara n’assumia la totalitat, veurà alleugerida la seva despesa.
- Els alumnes de 3a que anteriorment havien de presentar 6 assignatures a l’examen del Brevet només n’hauran de presentar 4 com la resta dels alumnes del territori.
- La col·laboració amb el Consell General estarà facilitada
La Bressola és una xarxa d'escoles catalanes a la Catalunya Nord que escolaritza en català. El seu creixement ha estat espectacular els darrers anys, però tot i amb això continua tenint més demanda de la que pot absorbir. Per això és necessari donar-hi suport a través de l'Associació d'Amics de la Bressola i la Fundació La Bressola.
Més informació:
Escoles La Bressola
http://www.bressola.cat/
Associació d'Amics de la Bressola i Fundació La Bressola:
http://www.amicsbressola.cat/
================================================================================
4) Butlletí puntCAT
4rt. Trimestre 2008 (octubre – novembre – desembre)
http://www.domini.cat/media/upload/arxius/butlleti/08tr04butlleti.pdf
================================================================================
5) David Vila - Un pas rere l’altre
Un pas rere l’altre
L’objectiu principal de Tallers per la Llengua és que les persones catalanoparlants, d’origen o adopció, prenguin consciència de la importància d’usar quotidianament el català i, mitjançant una sèrie de recursos fàcils d’aplicar, siguin capaços d’adoptar uns hàbits de fidelitat envers la llengua pròpia del país. Es tracta, doncs, que aquelles persones que tendeixen a canviar de llengua quan l’interlocutor no fa servir, d’entrada, el català (hàbit conegut tècnicament com a submissió lingüística), vagin canviant aquest hàbit i, progressivament, es mantinguin en la llengua amb més facilitat i comoditat.
Sovint, quan els assistents als tallers constaten que les pràctiques lingüístiques individuals tenen una repercussió directa en l’ús social del català i, per tant, en la seva continuïtat com a llengua viva (durant les sessions exposem un model sociolingüístic en què s’evidencia la correlació entre la submissió lingüística i l’extinció de les llengües), molts d’aquests assistents volen comprometre’s a utilitzar el català en qualsevol context, per difícil que els sembli a priori. En intentar, però, dur-ho a la pràctica, és possible que aquestes persones experimentin certa angoixa i frustració, ja que sovint tendim a focalitzar els nostres esforços en les situacions de més dificultat: persones nouvingudes que tot just acaben d’arribar, gent gran que fa molts anys que van immigrar però que sempre han viscut en entorns abassegadorament castellanoparlants, comercials del telemàrqueting que no sabem des d’on ens truquen... Tanmateix, segur que hi ha moltes altres situcions que, per norma general, ens són més fàcils d’afrontar: aquell veí castellanoparlant que segueix totes les retransmissions esportives de TV3, aquella dependenta jove que s’expressa en espanyol però que sabem del cert que ha estat escolaritzada en català, aquell company de feina al qual hem sentit parlar en català per telèfon, si bé amb nosaltres no hi parla mai...
Així doncs, quan ens proposem d’incrementar l’ús personal del català, hem de prendre consciència que l’adopció d’una conducta lingüísticament assertiva (és a dir, mantenir-nos en la nostra llengua i fer-ho amb absoluta comoditat) és un procés gradual, de manera que rarament passarem a parlar en català amb tothom, d’un dia per l’altre, sense sentir cap mena de neguit o incomoditat. Per tal de reeixir-hi, és útil, doncs, començar identificant les diverses situacions d’interacció lingüística amb què podem trobar-nos i, tot seguit, classificar-les per ordre de dificultat (cal dir que no existeix una graduació vàlida per a tothom: allò que per a un pot ser molt difícil, per a un altre pot ser fàcilment assolible). Un cop fet, el nostre objectiu ha de ser començar a utilitzar el català en les que ens semblin més fàcils. De mica en mica, anirem guanyant confiança i comoditat i, possiblement, les situacions que en un primer moment identificàvem com a difícils ja no ens ho semblaran tant, de manera que ens veurem amb cor de fer-hi front. I així, a poc a poc, anirem introduint el català en un major nombre de contextos, per arribar, si ho desitgem, a un ús total de la llengua.
En resum, l’assoliment d’uns hàbits de fidelitat lingüística és qüestió de recursos, temps, pràctica i experiència. Aquest és l’enfocament que traslladem als assistents als tallers. I és que recuperant les paraules de Lao-Tsè, “un viatge de mil milles comença amb el primer pas”. Aquest és el pas que nosaltres proposem.
David Vila i Ros
Tallers per la Llengua
Publicat a El Punt el 4/1/09
================================================================================
6) El morfema ideològic
Autor Josep-Àngel Mas Castells
ISBN 978-84-96623-28-6
Col·lecció La Nau, 6
Extensió 232 pàg.
Format 24 cm (alt) x 17 cm (ample) . Rústica
PVP 20 euros
Edita Onada Edicions
Plaça de l’Ajuntament, 3 • 12580 Benicarló
www.onadaedicions.com
onada@onadaedicions.com
El morfema ideològic aborda el controvertit tema del(s) model(s) de llengua adoptat(s) pels valencians en la formalitat comunicativa. L’autor parteix de la hipòtesi que les formes lingüístiques adquireixen unes connotacions que van més enllà de la simple tria estilística per a bona part dels parlants d’entre el Sénia i el Segura. Els diversos grups ideològics valencians fan servir determinades variants lingüístiques, fins i tot aquelles en principi tan asèptiques com una grafia o un morfema, per tal d’indicar la seua posició en l’ecosistema ideològic.
Josep Àngel Mas Castells (Xaló -Marina Alta-, 1970) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment és professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.
Sol·liciteu l’obra al correu electrònic onada@onadaedicions.com
També la podeu adquirir a la vostra llibreria habitual
Distribuïdores l’Arc deBerà / Gea
================================================================================
7) La tribu valenciana
Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística
Autor: Miquel Àngel Pradilla
ISBN 978-84-96623-33-0
Col·lecció La Nau, 7
Extensió 152 pàg.
Format 24 cm (alt) x 17 cm (ample) . Rústica
PVP 15 euros
Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, 3 • 12580 Benicarló
www.onadaedicions.com
onada@onadaedicions.com
Tel. 964 47 46 41
L’àmbit territorial de la llengua catalana acull una quantitat ingent de tensions disgregadores que la fan especialment vulnerable en un món global que es regeix amb criteris de mercat. Tot i que d’aquest funcionament tribal, no n’és exempt cap dels set territoris de la comunitat lingüística, el cas valencià, per intensitat i tradició, deu ser el que ha concitat més reflexió. L’autor, amb l’horitzó sempre present de l’establiment peremptori d’una comunitat cultural sòlidament travada, ens ofereix interpretacions reeixides de les dinàmiques comunicatives que senyoregen l’ecosistema valencià. I ho fa centrant l’atenció, ara en qüestions referides a la planificació del corpus (codificació i estandardització), ara en qüestions relacionades amb la planificació de l’estatus (matriu legal i valorativa; vitalitat i ús de la llengua). La imbricació de totes dues perspectives d’anàlisi planteja de manera descarnada les conseqüències dramàtiques d’un procés d’individuació que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric.
Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, Baix Maestrat) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
- Sol·liciteu l’obra al correu electrònic onada@onadaedicions.com
- També la podeu adquirir a la vostra llibreria habitual
- Distribuïdores l’Arc deBerà / Gea
- Per contactar amb l’autor 685 890 226
- Amb Onada Edicions 964 47 46 41
================================================================================
8) Plataforma "Benicarló en Valencià"
S'ha creat una Plataforma anomenada Benicarló en Valencià que vol reaccionar contra la proposta recent de l'Ajuntament de Benicarló de "normalizar el castellano". Si esteu d'acord en que cal aturar aquest nou menyspreus a la nostra llengua, copieu el text que apareix més avall i envieu-lo a les adreces següents, perquè vegen que no volem que ens humilien més.
Alcaldia
correu.alcaldia@ajuntamentdebenicarlo.org
Cultura
correu.cultura@ajuntamentdebenicarlo.org
Oficina Municipal de Normalització Lingüística
correu.normalitzacio@ajuntamentdebenicarlo.org
Text que us proposem que envieu
El remetent d'aquest escrit manifesta estar en total desacord amb la política lingüística de l'actual equip de govern de l'ajuntament de Benicarló i amb la seua proposta de normalitzar l'ús del castellà. Més encara quan continuen sent evidents les mancances de la normalització del valencià. Pensem que és una proposta que no beneficia la comunitat i que més prompte crea malestar i no afavoreix la correcta convivència.
Considerem que s'ha d'insistir en la política de normalització lingüística que marca el Reglament Lingüístic Municipal aprovat l'any 1992 i en la línia que proposa la Federació de Municipis i Províncies de donar suport i difondre el valencià en el municipi.
Signat:
================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net