Us convidem a la presentació de dues exposicions d'acollida al Parlament de Catalunya
La Plataforma per la Llengua realitzarà el pròxim 6 de febrer la presentació de les exposicions "El català? És chévere!" i "Obre't al català!", emmarcades dins de la campanya d'acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua. L'acte, que tindrà lloc al Parlament de Catalunya, serà presidit pel president del Parlament, el M. H. Sr. Ernest Benach, i comptarà amb la presència del secretari general d'Immigració, del secretari de Política Lingüística, i de representants de les entitats de nouvinguts i de la Plataforma per la Llengua. .
Titulars
- El teu mòbil parla en català? Omple la tercera part de l'enquesta!
- La Plataforma per la Llengua creu que el Parlament Europeu menysté el català
- La Subdelegació de l'Estat no vol aplicar la retolació de les carreteres de competència estatal
- Visita de la xarxa d'entitats al Parlament de Catalunya
Notícies
Us convidem a la presentació de dues exposicions d'acollida al Parlament de Catalunya
Aquestes exposicions són dues eines que promovem des de la nostra organització per acostar la nostra llengua a les persones nouvingudes. "El català? És chévere!" està pensada per a la població catalana d'origen llatinoamericà, mentre que "Obre't en català!" vol conscienciar el públic catalanoparlant de la necessitat de parlar en català amb els nouvinguts que no coneixen la llengua.
Per accedir al Palau del Parlament (Parc de la Ciutadella), però, és molt important que ens confirmeu la vostra assistència al telèfon 93.321.18.03 i ens faciliteu el vostre nom i DNI. Us esperem!
El teu mòbil parla en català? Omple la tercera part de l'enquesta!
La Plataforma per la Llengua ha engegat la tercera i última enquesta sobre l'ús del català en les companyies de telefonia mòbil. Els resultats de les diferents enquestes que s'han realitzat permetran elaborar un estudi que reflectirà l'opinió i les possibilitats d'ús actuals del català per part dels usuaris en els terminals i en els serveis oferts per les companyies operadores de telefonia mòbil. Ajuda'ns a fer l'estudi! Entra a l'enllaç i omple l'enquesta!
El mes de febrer del 2007 el Govern català va signar un acord amb empreses com els fabricants Nokia, Motorola, Alcatel i Sony Ericsson i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, entre d'altres, per catalanitzar els menús, comunicacions i serveis als clients abans del 31 de desembre de 2008; de manera que progressivament aquestes empreses haurien d'anar normalitzant la situació del català. L'objectiu de l'estudi és també, a partir de l'anàlisi objectiva de la situació existent, incidir perquè l'estat de la llengua catalana millori en aquest sector en compliment dels acords signats.
Us convidem a participar en el qüestionari dedicant uns 10 minuts tot entrant en el següent enllaç: www.plataforma-llengua.cat/mobils. La vostra col·laboració ens ajudarà a conèixer la situació de la nostra llengua en el sector de la telefonia mòbil.
La Plataforma per la Llengua creu que el Parlament Europeu menysté el català
La Plataforma per la Llengua va sortir ahir al pas de les declaracions del President del Parlament Europeu Hans-Gert Pöttering, que va considerar que afegir l'ús d'una altra llengua a l'Eurocambra, referint-se a la catalana, suposaria la completa saturació del sistema de funcionament del Parlament i afegiria un grau de complexitat ingovernable. Membres de la Plataforma per la Llengua van desplegar ahir una pancarta amb el lema "El català, llengua oficial de la Unió Europea" en català, anglès i alemany durant la participació de Hans-Gert Pöttering en un col·loqui amb alumnes d'ESADE i li van fer arribar un comunicat reclamant l'oficialitat del català a la institució que presideix. Vegeu les imatges de l'acció.
Considerem sorprenent i totalment injust el tracte que el Parlament Europeu dispensa a la llengua catalana. A les portes de les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny, es menysté la llengua catalana, relegant-la a un segon nivell. Membres de la Plataforma per la Llengua van desplegar ahir una pancarta amb el lema "El català, llengua oficial de la Unió Europea" en català, anglès i alemany durant la participació de Hans-Gert Pöttering en un col·loqui amb alumnes d'ESADE i li van fer arribar un comunicat reclamant l'oficialitat del català a la institució que presideix.
Cal recordar al senyor Hans-Gert Pöttering que les Nacions Unides van proclamar el 2008 Any Internacional de les Llengües. El multilingüisme és un valor de la coexistència pacífica i la comprensió mútua. L'ONU reconeix que les llengües representen un element indispensable per a la identitat de qualsevol individu i grup humà. Europa és i hauria de ser un clar exemple de la importància i del respecte per la diversitat lingüística i cultural. És per això que la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:
1. El criteri poblacional situa la llengua catalana per sobre d'altres llengües que sí que són oficials a Europa. A la Unió Europea, el català és la novena llengua segons població en el seu domini lingüístic. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac. La Unió Europea compta amb 23 llengües oficials, tal com estableix al Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries. No existeix a Europa cap llengua reconeguda oficialment en el seu territori lingüístic i tant parlada com el català, que no sigui també llengua oficial a la Unió Europea. El català té nou milions de parlants i no és una llengua minoritària ni regional. És un cas únic a Europa que ni el Parlament Europeu ni l'Estat espanyol vulguin reconèixer ni donar el tracte igualitari que li correspon.
2. Els arguments de tipus funcional que esgrimeix el senyor Hans-Gert Pöttering no s'aguanten per enlloc. El que hi ha és falta de voluntat política. El president del Parlament Europeu basa els seus arguments en qüestions tècniques. Segons ell no és possible un funcionament eficient en una Europa amb 30 o 33 llengües. Davant d'aquesta situació, però, considera que la catalana ha d'ésser la llengua sacrificada i no pas altres llengües molt menys parlades a Europa i on els inconvenients de traductors i tècnics són molt més dificultosos. Si el criteri és poblacional o de vitalitat i ús de la llengua és evident que la oficialització del català a la Unió Europea seria àmpliament prioritària respecte a altres llengües com el maltès, el gaèlic irlandès, l'eslovè, el lituà, l'eslovac, l'estonià, el letó, el finès o el danès. Si els criteris són tècnics pel que fa a les traduccions, el català encara ocuparia una situació més privilegiada. Per tant, el seu argument d'excloure el català es basa només en criteris polítics o en valors discriminatoris de consideració d'uns ciutadans respecte d'altres.
Altrament, cal plantejar, doncs, si els problemes pràctics de funcionament que preocupen el senyor Hans-Gert Pöttering faran que plantegi la reforma del règim de funcionament de l'Eurocambra i en redueixi el nombre de llengües de treball, suprimint l'ús de llengües amb pocs parlants com ara el danès o el finès. En aquest sentit, cal concloure també que s'estarà en contra que les llengües dels futurs nous membres de la UE siguin oficials al Parlament. Si no és així, no s'entén la seva negativa a facilitar l'ús del català en el Parlament Europeu.
3. A les portes de les eleccions europees aquest debat permet visualitzar la manca de sensibilitat lingüística del Parlament Europeu cap als ciutadans catalanoparlants de la Unió Europea.
4. L'estat espanyol és complice, responsable en primera instancia d'aquesta situació en el conjunt de les institucions de la Unió. El juny de 2005, el Consell Europeu va obrir la porta a un ús oficial molt limitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. A partir d'aleshores, algunes institucions com ara la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu van signar un acord administratiu amb el Govern espanyol per a fer realitat aquesta possibilitat. Però el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans i les ciutadanes de la UE, no ha signat cap acord que hi permeti l'ús del català, ni que sigui de forma limitada.
Perquè una llengua esdevingui oficial a la UE, cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi donin la llum verda. Això és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès. A més, quan un Estat s'integra a la UE, sol·licita que la/es seva/es llengua/ües esdevingui/n oficial/s. L'any 2007 es va produir la darrera ampliació de la UE, amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el Reglament 1/58 per oficialitzar el búlgar i el romanès. Tots els Estats membres de la UE hi van donar la llum verda. Cal tenir present que el búlgar, una llengua amb menys parlants que el català, utilitza l'alfabet ciríl·lic, i aquest fet no ha suposat cap problema de funcionament per a la Unió Europea. Això contrasta amb els motius que s'esgrimeixen per vetar l'ús del català, que responen a una lògica purament política, en cap cas pràctica, que no ens enredin. L'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua denunciem també que l'Estat espanyol és còmplice d'aquesta marginació i demanem que equipari en drets als ciutadans catalanoparlants.
La Subdelegació de l'Estat no vol aplicar la retolació de les carreteres de competència estatal
La Direcció General de Carreteres de l'Estat espanyol es nega a aplicar la llei que li correspon pel que fa a l'ús del català a les carreteres. La Plataforma per la Llengua felicita a l'ADAC per tramitar l'incompliment al Síndic de Greuges.
Des de la Plataforma per la Llengua felicitem a l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) per la bona iniciativa de tramitar davant el Síndic de Greuges la resposta rebuda per escrit del senyor Francesc Francisco de la Subdelegació de l'Estat a Girona. Des de la Subdelegació de l'Estat es deia que no aplicarien el Decret 78/1991, de 8 d'abril (DOGC 1434, del 24), en la retolació de les carreteres de competència estatal tal com els correspondria.
La Plataforma per la Llengua ja va denunciar el 2006 la situació d'il·legalitat que incorria el govern de l'Estat pel que fa a l'acompliment de la llei en l´ús correcte de la toponímia en la retolació de carreteres. Les carreteres de titularitat estatal incompleixen la normativa vigent i sota territori d'administració autonòmica catalana encara escriuen únicament "Perpignan", "Tamarite de Litera", "Benabarre", "Bourg Madame" o "Calaceite", en lloc de "Perpinyà", "Tamarit de Llitera", "Benavarri, "La Guingueta d'Ix" o "Calaceit". Podeu trobar més informació en el document que va elaborar la Plataforma per la Llengua el 2006 arran de la constatació d'aquesta situació: La castellanització i la francesització dels topònims de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià en la retolació i senyalització de les carreteres del Principat de Catalunya (us el podeu descarregar en aquest enllaç).
També podeu veure la notícia de les conseqüències que va tenir la presentació del document aquí. En aquella ocasió, amb data 29 de març del 2006, el senyor Luís Bonet Linuesa, cap de la demarcació de la Direcció General de Carreteres de l'Estat, responia textualment a la Plataforma per la Llengua: "La competència de l'Administració General de l'Estat sobre les carreteres estatals és exclusiva d'acord amb el que disposa l'article 149.21 i 29 de la Constitució espanyola sense que sobre la qual pugui prevaldre la normativa autonòmica".
Seguidament us mostrem el contingut de la notícia de l'ADAC, publicada en el darrer butlletí del desembre del 2008 (número 228):
La retolació de les carreteres de l'Estat al Síndic de Greuges
El Síndic de Greuges ha admès a tràmit la queixa formulada per l'ADAC per la retolació a les carrete¬res que depenen de l'Estat, on s'incompleix la nor¬mativa vigent a Catalunya, sobretot pel que fa al nom "Perpignan" escrit en francès i no en català.
Després d'uns quants mesos d'haver presentat la queixa a l'Oficina de Garanties Lingüístiques (que pel que sembla no garanteix gaire res) i d'haver-nos assegurat que ja havien fet els tràmits davant la Subdelegació de l'Estat a Girona, vam rebre la resposta signada pel senyor Francesc Francisco, en què únicament fa referència a les lleis espanyoles. Així, la Subdelegació de l'Estat, encara que reconeix que alguns rètols contravenen clarament la llei, ja que estan redactats únicament en castellà "Autovía del Nordeste", no els traurà, sinó que, en tot cas, n'hi afegirà uns altres que diguin "Autovia A-2" (evidentment escrits en català; és a dir, sense accent a la i), quan hi hagi diners per fer-ho, sense cap pressa. En el cas dels rètols que indiquen la direcció cap a poblacions catalanes de l'Estat francès "Perpignan", rebutja la possibilitat de canviar-los atenent a la llei espanyola que expressa que cal fer servir el nom oficial de les poblacions.
El Síndic de Greuges ha admès que estem davant d'un conflicte de competències entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat, i que estudiarà el cas. Esperem que aquest conflicte es resolgui a favor de Catalunya i dels catalans, que sempre hem d'anar presentant batalla per normalitzar el país. Tant de bo que ben aviat puguem celebrar que la retolació a tot arreu indiqui Perpinyà.
Visita de la xarxa d'entitats al Parlament de Catalunya
Representants de les diferents entitats que conformen la xarxa associativa de la immigració que coordina la Plataforma per la Llengua van visitar el Parlament de Catalunya i es van entrevistar amb el president de la institució, Ernest Benach. Durant la visita van lliurar a Benach el manifest "El català, llengua comuna", fruit del treball de les diferents entitats arran de la campanya que porta el mateix nom i que es celebra cada any per Sant Jordi. Vegeu imatges de la trobada en aquest enllaç.
A l'audiència, que es va fer al Saló de Sessions, hi van participar representants de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, de l'Associació de Professionals Bolivians de Barcelona, de la Federació d'Entitats Bolivianes de Catalunya, del Centro Boliviano Catalán, de la Comunitat Palestina a Catalunya, de El Mirador dels Immigrants, de la Federació d'Entitats Equatorianes de Catalunya, de l'Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya, de l'Associació Cultural Educativa i Social-operativa de Dones Pakistaneses, de l'Associació Casa Eslava, de Rede.cat i de Cornellà Sense Fronteres, que van visitar la cambra acompanyats de representants de la Plataforma per la Llengua, entre els quals el membre del secretariat Martí Gasull.
Durant la trobada amb el president, els representants de les entitats d'immigrants es van interessar per les competències que té la Generalitat, especialment en matèria d'immigració, i també per altres aspectes, com el dret de vot per als nouvinguts i el model de política lingüística que s'impulsa des del Parlament i el Govern. Respecte al manifest que les entitats van lliurar a Benach, el president va assegurar estar-hi "totalment d'acord". Posteriorment a la trobada, els representants de les entitats es van reunir amb diputats de diferents formacions polítiques, als quals van plantejar les seves inquietuts en relació al Pacte per a la Immigració i altres qüestions d'interès.
El president, per la seva banda, es va comprometre a fer arribar les seves demandes als grups parlamentaris.