InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
Butlletí número 81 - Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Joan Solà - La satisfacció del canonge
2) Bernat Joan, afirma que tot i els requeriments realitzats, el govern espanyol incompleix els acords sobre el català a Europa
3) Eugeni S. Reig - aladroc
4) Salvador Cot - L'andorrà, llengua oficial
5) El govern denuncia el fre de Madrid al català a Europa
6) Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística
7) La Fundació Ramon Llull formalitza la incorporació dels Pirineus Orientals, la Xarxa de ciutats valencianes i l’Alguer
8) Ha eixit el número 524 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
==================================================================================
Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
==================================================================================
1) Joan Solà - La satisfacció del canonge
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 31 de gener del 2009
La satisfacció del canonge
Al tombant de l'any 1999 al 2000 van ploure una veritable allau de consultes sobre la CALA (Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu) i sobre la Real Academia Española per la qüestió següent: si s'havia d'escriure «10 de gener del 2000» o bé «10 de gener de 2000» (amb article o sense). Totes dues entitats van emetre documents en què deien el següent (segons el document català): «tot i que la tendència natural de la llengua oral és de fer servir l'article davant els anys del segle XXI [...] la [...] CALA considera que cal mantenir el criteri de datació actual». El criteri que la CALA havia fet córrer era d'estalviar-se l'article. Ara bé: fins a l'any 2000 ningú no es va estranyar de res: tothom «sabia» per simple intuïció que tant era escriure «... del 1975» com «... de 1975», i si hi havia consens a suprimir l'article, doncs endavant: la uniformitat en els documents estalviava l'esforç (!!) dels assessors i les duplicacions en manuals i ordinadors, etc. Però resultava que a partir de l'any 2000 la intuïció precisament deia el contrari: que ara ja «no sonava bé» la data sense article. Altra documentació produïda aleshores aclaria que no sabia ningú el perquè d'aquell canvi en la intuïció. Per tant, semblava raonable i potser indiscutible que l'única raó apel.lable era la intuïció: calia, doncs, canviar aquella rutina. Així ho va creure la CALA, que va dir que rectificaria. Però no va rectificar; i, en conseqüència, en medis més o menys oficials suprimeixen l'article (mantenen l'error de la CALA). De la resta d'usuaris, n'hi ha que hi posen l'article, n'hi ha que encara pregunten (dos cops em van preguntar la setmana passada) i n'hi ha que «saben» que no n'hi ha d'haver perquè així ho veuen en la paperassa oficial i a les plantilles dels ordinadors; i per una altra raó, poderosíssima: quan, a pesar de la teva intuïció, veus una cosa vint, trenta vegades, ja tant te fa i ho deixes córrer.
O quan «veus» que es tracta d'una «raó» d'«autoritat»; d'autoritat mal entesa, evidentment. Males llengües conten que la primera consulta a la Real Academia es va produir un cap de setmana, i allà només hi havia el porter; però el porter no era porter de qualsevol cosa, sinó «¡de la Real Academia Española, señor!»; i l'home es va sentir revestit de gran autoritat i va dictaminar que no hi havia article. La resta...: la veritable autoritat «no podia pas» desautoritzar l'autoritat improvisada... (ni, ei, donar el braç a tòrcer davant els ciutadans ignorants...).
Arrossegant-me per nombroses institucions, més d'una vegada he percebut que tal o tal membre pregunta o respon en un plenari alguna cosa no pas perquè li calgui resoldre un dubte sinó per «sentir» la profunda satisfacció de saber-se membre d'una institució com aquella. Com era brama que se sentien els canonges de dècades enrere. (Avui, si encara hi ha canonges, no sé com se senten i és ben possible que no se'ls pugui aplicar la brama, cosa que seria ben positiva.)
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
===========================================================================================================
2) Publicat a la web de la Generalitat de Catalunya dijous 15 de gener del 2008: http://tinyurl.com/8n9crp
Bernat Joan, afirma que tot i els requeriments realitzats, el govern espanyol incompleix els acords sobre el català a Europa
La secretaria de Política Lingüística ha impulsat la participació a la Network to Promote Linguistic Diversity per millorar l’estatus del català a la Unió Europea
El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, afirma que és cert que l’Estat espanyol incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa
Segons Bernat Joan, els ciutadans que s’han adreçat en català a la Unió Europea han rebut resposta en català i aquestes traduccions han anat a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística.
Per tal de millorar l’estatus del català a la Unió Europea, des de la Secretaria de Política Lingüística s’ha impulsat la participació i la revitalització de la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLT) en la qual hi participen també els governs d’Escòcia, Gal·les, i Irlanda entre d’altres.
D’altra banda, Bernat Joan, ha qualificat de fracàs absolut els requeriments que s’han fet al govern de l’Estat per tal que assumeixi les seves responsabilitats en aquesta matèria des del marc del protocol de col·laboració signat pels governs de Catalunya, Euskadi, Galícia, i les Illes Balears.
==========================================================================================================
3) Eugeni S. Reig - aladroc
Entrada del llibre Valencià en perill d'extinció
aladroc
Peix de la família dels engràulids que rep el nom científic d’Engraulis encrasicholus i que, degudament adobat amb sal, dóna lloc a les conegudes anxoves.
Els aladrocs ens els podem menjar crus, amb la qual cosa aprofitem al màxim els beneficiosos olis omega-3 que contenen. Per a fer-ho procedirem de la manera següent: després de netejar-los i d’eliminar les parts indesitjables, els submergim en vinagre al qual haurem afegit un polsim de sal i els deixem durant 24 hores a la nevera. Després els amanim amb all picat, jolivert i oli d’oliva verge i ja ens els podem menjar. Si volem que estiguen coents, els podem afegir una miqueta de vitet en pols per damunt.
A la comarca de l’Alcoià és costum fer croquetes d’aladroc. Per a elaborar-les es capolen aladrocs i alls tendres i el capolat es barreja amb ous, molla de pa arremullada amb llet, pa ratllat i un pessic de sal, i es pasta fins a aconseguir la textura adequada per a fer les croquetes que, finalment, es passen per farina i es frigen amb oli d’oliva ben calent. Si no disposem d’alls tendres, utilitzarem gallons d’all i un manollet de jolivert.
A mi m’agraden molt els aladrocs, tant fregits sencers com en espardenyes, en croquetes o adobats en vinagre. De totes les maneres m’agraden.
L’expressió:
Hui moixó, demà aladroc.
s’usa per a posar de manifest el fet que cada dia ens passen les mateixes coses o molt semblants, especialment quan ens referim a coses fastigoses, molestes o desagradables. Cal aclarir que el mot moixó (sovint pronunciat ‘muixó’ o ‘muixú’) els valencians l’usem per a denominar diversos peixos menuts, fonamentalment els individus jóvens de l’espècie Atherina mochon.
La paraula aladroc, que es pronuncia amb o oberta, és d’origen àrab.
En valencià també es diu: asseitó, bocaró, boqueró, buqueró, seitó
La llengua estàndard sol emprar: aladroc, seitó
En castellà es diu: aladroque, bocarte, boquerón
NOTA: L’expressió Hui moixó, demà aladroc l’arreplega Jesús Escrivà Garcia en el seu Diccionari Triat en la revista L’Almoina (Gener, 1993). Jesús Escrivà, que va nàixer a Almoines en 1945, assegura haver sentit la citada locució en el seu poble natal quan era menut.
==========================================================================================================
4) Publicat en el diari AVUI (pàgina 4) divendres 16 de gener del 2009: http://paper.avui.cat/article/opinio/151526/landorra/llengua/oficial.html
L'andorrà, llengua oficial
Salvador Cot / Director d'edicions / scot@avui.cat
L'única opció clara, ràpida i eficaç per aconseguir que el català sigui una llengua com les altres a Europa seria que Andorra sol·licités l'ingrés a la Unió Europea. És indiferent quin sigui el nombre de parlants d'un idioma; compta, exclusivament, si té un Estat que li dóna suport. En aquest cas, els quaranta o cinquanta mil catalanoparlants del país dels Pirineus tindrien reconegut un dret que els altres nou milions no aconseguirem fàcilment.
El catalanisme té una feina ingent a Europa si vol anar guanyant visualització i reconeixement. Potser per això és una bona idea que Ignasi Guardans canviï d'ocupació, donat que, per a ell, la política catalana "acaba als Pirineus", uns quants quilòmetres abans d'arribar al castell de Salses.
Sigui com sigui, aquesta situació està a punt de canviar perquè, per primer cop, hi haurà dos candidats independentistes en representació del conjunt del catalanisme polític. Un fet que, sens dubte, repercutirà en la percepció que tinguin els europeus sobre els catalanoparlants que no tenim la sort de tenir passaport andorrà.
==========================================================================================================
5) Notícia publicada en el diari AVUI (pàgina 9) divendres 16 de gener del 2009: http://paper.avui.cat/article/politica/151534/govern/denuncia/fre/madrid/catala/europa.html
El govern denuncia el fre de Madrid al català a Europa
- Política Lingüística assenyala que ha assumit el cost de respostes en català de la UE que hauria d'haver assumit l'Estat
- El PSC discrepa de l'informe d'Horitzó Europa i CiU portarà la polèmica al Parlament
El govern català, a través d'una de les seves parts més directament sensibilitzades en la difusió internacional del català, el secretari general de Política Lingüística i exeurodiputat, Bernat Joan, va reaccionar ahir amb duresa a l'informe del think tank Horitzó Europa, avançat ahir per l'AVUI, que certifica que Madrid incompleix el 90% dels acords sobre l'ús de la llengua catalana a les institucions europees.
Poca estona després que el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, presentés l'informe que de fet la seva entitat va encarregar a Horitzó Europa, Joan va emetre un dur comunicat en què subscriu els incompliments del govern espanyol i, no només això, sinó que també va assegurar que els catalans que s'han volgut dirigir en català a la Unió Europea en aquests tres últims anys -els acords daten del 2005 i el 2006- han rebut resposta en aquesta llengua, però per les traduccions assumides per la secretaria de Política Lingüística. També Joan va admetre el seu "fracàs absolut" en els requeriments que ha fet al govern espanyol perquè "assumeixi les seves responsabilitats" en aquesta matèria basant-se en el protocol firmat amb Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes.
Toc d'atenció al govern
Les gestions que va explicar el secretari de Política Lingüística no eren públiques, d'aquí que ahir López Tena denunciés la "inhibició" del govern. També el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va denunciar que l'executiu català està cometent un "pecat d'omissió" per no pressionar el govern espanyol perquè compleixi. CiU presentarà una bateria de preguntes al Parlament.
L'eurodiputada del PSC Maria Badia, en canvi, va carregar contra el Cercle d'Estudis Sobiranistes perquè, al seu parer, l'estudi que han fet públic conté errors. Segons Badia, el document "sorprèn per les seves inexactituds, que mostren un clar desconeixement de la realitat i de la política comunitària". Badia sosté que la majoria dels acords s'han complert, ja que el català s'usa en les intervencions orals de les sessions del Comitè de les Regions. Segons el CES, aquest és justament el 10% que es compleix, i encara mitjançant procediments kafkians, com ara haver de demanar una intervenció en català sis mesos abans de fer-la.
===========================================================================================================
6) El Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística posa a la vostra disposició obres duplicades del seu fons, sobre diferents temàtiques.
Podeu consultar la llista a la següent adreça: http://www.gencat.cat/llengua/cd/cd_spl_duplicats.doc
Per a sol·licitar qualsevol document només cal que ens envieu un correu electrònic (epasarell@gencat.cat o fortiz@gencat.cat) o truqueu al número 93.552.79.97.
S'atendran les sol·licituds per ordre d'arribada.
Font: Centre de Documentació
Secretaria de Política Lingüística
c/ Pintor Fortuny, 21
08001 Barcelona
Tel.: 93 552 79 97
Fax: 93 552 79 99
Font:
InfoZèfir
http://www.infozefir.com
===========================================================================================================
7) Publicat a la web de la Generalitat de Catalunya dijous 15 de gener del 2008: http://tinyurl.com/a4tetz
La Fundació Ramon Llull formalitza la incorporació dels Pirineus Orientals, la Xarxa de ciutats valencianes i l’Alguer
Ha estat durant la reunió anual de l’organisme, a la qual han assistit el vicepresident del Govern, el ministre de Cultura d’Andorra i el conseller de la Presidència balear
La Fundació Ramon Llull ha fet efectiva avui la incorporació del Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, integrada pels ajuntaments de Sueca, Morella, Gandia i Vinaròs. Es converteix així en l’instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes dels governs que la tenen com a pròpia. L’entrada dels nous territoris s’ha fet efectiva durant la reunió que la Fundació ha fet aquest matí a Ordino (Andorra) i que ha comptat amb la presència del president de l’organisme i cap del Govern d’Andorra, Albert Pintat; el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el ministre de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del Govern d’Andorra, Juli Minoves; el conseller de la Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, representants dels nous territoris i el director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació, Josep Bargalló.
El Patronat de la Fundació Ramon Llull, reunit aquest matí al Museu Casa d’Areny – Plandolit, a Ordino, ha aprovat per unanimitat la modificació dels estatuts per fer possible la incorporació del Consell General dels Pirineus Orientals, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull i l’Ajuntament de l’Alguer com a nous patrons de l’organisme, juntament amb els governs de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. D’aquesta manera, i segons estableixen els nous estatuts, el Patronat (presidit pel cap de Govern d’Andorra, Albert Pintat) compta amb patrons nats (els governs de Catalunya, Andorra i les Illes Balears), vitalicis (Consell General dels Pirineus Orientals) i designats (Xarxa de Ciutats Valencianes i Síndic de la ciutat de l’Alguer).
Una ampliació que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix en històric el dia d’avui. “És una notícia realment extraordinària. És la primera vegada en la història que els estats on hi ha territoris de llengua catalana, tots quatre, disposen d’un únic organisme comú i compartit per a la projecció exterior de la llengua catalana. Avui sí que realment fem història”. Josep-Lluís Carod-Rovira ha considerat que “la Fundació no només va pel bon camí, sinó pel millor camí”, tenint en compte que “es proposa objectius ambiciosos perquè vol convertir la llengua i la la cultura en una llengua de prestigi internacional”. El vicepresident del Govern també ha manifestat que “tots ens podrem donar per satisfets si arribem a aconseguir un mercat cultural interior per a les produccions de la nostra llengua”.
En els mateixos termes s’ha expressat el ministre de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del Govern d’Andorra, Juli Minoves, qui ha posat de relleu que la Fundació Ramon Llull compta des d’avui amb “tots els accents, tots els partits polítics, per una sola acció, una sola unió”, en favor de la llengua i la cultura catalanes.
De al seva banda, el conseller de la Presidència del Govern balear, Albert Moragues, ha considerat que l’ampliació feta efectiva avui de la Fundació “representa que per primera vegada tots els territoris de parla catalana prenen consciència de la nostra aposta de futur, aquesta fotografia representa la nostra aposta de futur”.
Els nous territoris han valorat positivament la seva incorporació a la Fundació. En aquest sentit, el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, ha considerat que la seva participació a l’organisme permetrà “anar més lluny” en les accions a favor de la llengua catalana que, segons ha manifestat, “ha de ser una llengua de cada dia i també de prestigi”. L’alcalde de Morella i president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, Joaquim Puig, ha precisat que la presència dels municipis que integra la xarxa és una “presència testimonial, transitòria”, fins que no es produeixi la incorporació de la Generalitat Valenciana, que segons ha indicat, “més aviat que tard estarà aquí”. Finalment, el tinent d’alcalde de l’Alguer, Nunzio Pais, ha mostrat la seva satisfacció per la participació activa en la Fundació.
Iberescena, indústria cultural i pressupost 2009
En la reunió d’aquest matí també s’ha concretat la futura participació de la Fundació al fòrum d’arts escèniques Iberescena, un programa de la Secretaria General Iberoamericana que fomenta la distribució, circulació i promoció d’espectacles iberoamericans i promou la seva presència en l’escena internacional. El Consell Intergovernamental d’Iberescena, reunit a Mèxic, va aprovar el 28 de novembre de 2008 la incorporació de la Fundació Ramon Llull al programa.
Així mateix, s’ha aprovat el pressupost per al 2009 que és de 95.100 euros i els projectes i prioritats per enguany, entre els quals destaca de projecte de suport i impuls a la indústria cultural catalana. Es treballarà en concrfet per promocionar les coproduccions cinematogràfiques entre els quatre territoris de parla catalana, cosa que permetrà “poder aspirar a reconeixements internacionals”, segons el director de l’IRL i de la Fundació, Josep Bargalló.
La Fundació Ramon Llull, constituïda el 31 de març de 2008, té entre els seus objectius intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua i la cultura catalana; fomentar-ne la projecció exterior, i ajudar a impulsar les actuacions del Consorci de l’IRL que coincideixen amb els objectius de la Fundació.
==========================================================================================================
8) Ha eixit el número 524 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 15 de febrer del 2009
SUMARI
- DOSSIER
- L’OPERACIÓ GÜRTEL
- OPINIÓ
- Aquesta setmana, trobem els espais de: Sico Fons, Lliris Picó i Carbonell, Josep Lluís Doménech, José Antonio Vidal Castaño, Tomàs Escuder, Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Dolors Jimeno (De viatge), Xavier Aliaga (L’escriptori), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).
- ENTREVISTA
- ESPERANÇA CAMPS
- CULTURA
- L’ANY DELS MORISCOS
- LLIBRES
- L’ESFORÇ DE LA MEMÒRIA LOCAL
- AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
- Dossier: Superdotats.
- Reportatge: Locutores pioneres.
- Entrevista: Antoni Maria Badia i Margarit.
- Ciència: L’herència de Darwin.
===========================================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)