Casal Jaume I d'Elx

AQUEST-Dijous, 26 de febrer a les 20:30 hores al Casal Jaume I d'Elx:
PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES" PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.

Recentment, el Congrés dels Diputats (12/02/2009) ha aprovat, amb el vot en contra del PP, una moció perquè TV3 i Canal Nou puguen veure’s recíprocament al País Valencià i a Catalunya abans que finalitze aquest any. Aquest gest per part del Congrés dels Diputats, que des d’ACPV valorem molt positivament, no fa més que encoratjar-nos per tal d’aconseguir les 500.000 signatures que es requereixen per tal que la nostra proposta de llei arribe al Parlament espanyol. I parlem de gest perquè aquesta moció no té cap efecte jurídic ni és vinculant per al govern espanyol, però sí que és una bona senyal, ja que hem pogut comprovar la bona predisposició de tots els partits representats a la Cambra Baixa, tret del PP, per tal de regularitzar les respectives emissions dels canals públics de televisió al nostre país. Per tant, tenim el camí preparat perquè, ara més que mai, siga viable l’aprovació d’aquest projecte.

El conflicte de TV3 al País Valencià arriba al Parlament europeu

L'eurodiputat ’Ignasi Guardans va intervindre al plenari del Parlament europeu, com a membre de la Comissió de Cultura i ponent del grup ALDE de la Directiva de serveis àudiovisuals (antiga Directiva de televisió sense fronteres), per denunciar que, malgrat el principi essencial de lliure circulació entre els països de la UE d’informació i de productes àudiovisuals de la Directiva de serveis àudiovisuals, actualment a l’interior d’un Estat membre de la UE com és l'estat espanyol es posen traves a la circulació dels continguts àudiovisuals d’un canal de televisió públic (TV3) i fins i tot s’arriba a prohibir aquesta circulació per la via dels tribunals al País Valencià.

Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de mo­ment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món glo­balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té ins­truments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i sig­nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata­lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen­cià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu­ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga­rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catala­na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per­sona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Ma­llorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn­cia, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

Eliseu Climent
President d’ACPV

Novament al Casal d'Elx "Mostra de Danses". De bell nou podem gaudir amb la colla de Danses "Calendura" i l'oportunitat de ballar amb ells.

Dijous, 26 de febrer a les 20:00 hores al Casal Jaume I d'Elx:

“MOSTRA PARTICIPATIVA DE DANSES TRADICIONALS VALENCIANES” de la mà del grup de Balls tracionals CALENDURA D'ELX, podràs aprendre de forma gratuita les nostres danses tradicionals que les ballarem, amb tu, si t'abelleix venir-hi, el dijous 26 de febrer. Gràcies de bestreta per la vostra atenció. Rondalla de balls tradicionals CALENDURA D'ELX.

http://www.eselx.com/ficha.aspx?canal=cultura&id=15376

Acte homenatge a la dona Projecció del Documental “INTO THE FIRE, american women in the Spanish Civil War” que podríem traduir per “DONES EN LA FOGUERA”.

Idioma: anglès sense subtitols

Presenta: Josep Antoni Carrasco

I per a celebrar el primer centenari de la institució del “Dia de la Dona” (Estats Units, 28 de febrer de 1909). Es projectarà un reportatge mai estrenat a Elx –Tampoc a Espanya- sobre les xiques jóvens dels Estats Units que van venir a ajudar-nos en la nostra epopeia (1936/39) contra el nazi-fascisme que amenaçava engolir el món. Van venir des de tots els Estats, des de la tranquil·la immensa plana i des de les atribolades ciutats i de totes les professions: intel·lectuals, infermeres, periodistes, escriptores, etc., que van exercir com a sanitàries als hospitals de campanya, en primera línia de foc, o en els de sang, a la rereguarda; també com a xofers d'ambulàncies i altres perilloses i arriscades tasques. La seua angelical presència va ser fonamental per a posar un poc d'humanitat dins d'aquella caïnita foguera. Un reportatge totalment fet per dones, però per a tot el món. Són entrevistes a aquelles jovenetes, avui venerables dones majors, intercalades amb dramàtiques escenes dels quiròfans a peu de trinxera, amb operacions en primer pla. Visions d'aquella guerra mai vistes en altres documentals que ara presentem per primera vegada a Elx. Un fort colp a les consciències, que ens convoca a la més humana de les reflexions. Un reportatge que ningú hauria de deixar de veure. Després hi haurà col·loqui, si l'hora ho permet.

Organitza: Associació Cultural Memòria i justícia d'Elx i comarca