La primera Comissió de la Veritat a l’Estat espanyol ja està oficialment en marxa. El projecte, seguint les recomanacions del Consell d’Europa que condemnà el passat mes de Març el règim franquista i la violació dels drets humans, estudiarà la repressió franquista des de 1939 fins 1953 al País Valencià. La idea inicial sorgeix de la recerca duta a terme per part del Fòrum per la Memòria del País Valencià sobre les fosses del cementeri de València amb 26.300 persones soterrades. Ara, la Comissió està integrada per nombroses entitas, entre les quals destaquen Acció Cultural del País Valencià, el Centre UNESCO, el Fòrum per la Memòria, el Centre d’Estudis Històrics de la Maçoneria Espanyola, Justícia i Pau, el Memorial Democràtic i el Tribunal Permanent dels Pobles amb seu a Itàlia.
Recerca històrica i jurídica
La Comissió es perfilarà en torn a dos eixos bàsics: la recerca historiogràfica i un fòrum jurídic. El grup de recerca històrica està dirigit per Paul Preston i integrat pels historiadors Gabriel Jackson (considerat com una de les màximes autoritats sobre la Segona República i la Guerra Civil), Pelai Pagès i Josep Fontana (Universitat de Barcelona), Josep-Lluís Barona, Ricard Camil Torres i Albert Girona (Universitat de València), Josep Miquel Santacreu (Universitat d’Alacant) i Pasquale Chessa (Università della Sapienza de Roma). Durant l’acte d’ahir, Gabriel Jackson defensà la necessitat d’investigar el període de la repressió franquista front a les posicions que es neguen a mirar el passat, recordant que l’oblit i la mentida tenien conseqüències al present i al futur que s’havien d’evitar. L’equip investigador dividirà el treball de recerca en quatre apartats principals. El primer es referirà a “L’última fase de la guerra civil, el primer franquisme” i estudiarà el període en el qual es van produir dues-centes mil execucions per part del bàndol franquista. Al segon apartat, “La repressió política” es tractaran les execucions judicials, la legislació repressiva i la repressió cultural. Finalment, l’univers penitenciari i les fosses comunes són els dos darrers apartats de l’estudi historiogràfic. En aquest sentit, membres del Fòrum per la Memòria del País Valencià, presidit per Amparo Salvador, ja han dut a terme una recerca als arxius del cementeri de València sobre les fosses comunes arran del polèmic intent de l’Ajuntament de València de Rita Barberà d’edificar damunt (la llista de perones soterrades es pot consultar a http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?article49)
Per una altra banda, a la comissió jurídica participen Alfons López Tena, membre del Consell General del Poder Judicial i el magistrat José Antonio Martín Pallín. López Tena anuncià que la comissió jurídica que integra revisarà les violacions de la llei des de 1936 fins el final del franquisme. A més, afirmà que proposaran “fòrmules de restitució que ajuden a exigir a l’Estat espanyol el compliment de les seues obligacions internacionals cap a les víctimes de la repressió”.
Ample suport a la Comissió
L’acte multitudinari comptà amb la presència de la vídua de François Mitterand i presidenta de l’Associació France-Liberté, Danielle Mitterand, l’ex president italià Francesco Cossiga, el president de la Fundació Cultura de Pau, Federcio Mayor Zaragoza, el director del Centre de d’Estudis Històrics de la Francmaçoneria Espanyola, el jesuita José Antonio Ferrer Benimeli. Destacà també el suport expressat des de Brussel•les per Franco Frattini, vicepresident de la Comissió Europea i responsable de seguretat i justícia a la iniciativa. A més, també van estar presents la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Amparo Salvador, l’editor Eliseu Climent, que apadrinava l’acte, l’advocat valencià Joan Garcés i l’escriptora i directora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs.
La presentació de la Comissió de la Veritat va comptar també amb l’adhesió per videoconferència de l’arquebisbe de Sud-Àfrica Desmond Tutu, de l’ex ministre de Cultura del govern espanyol, Jorge Semprún, des de París i de l’ex president de la República de Portugal, Mario Soares, des de Lisboa. Finalment, també es va llegir una nota enviada a última hora per Pere Casaldàliga donant suport a la iniciativa.
L’acte es tancà amb l’actuació del cantautor Lluís Llach que interpretà ‘Campanades a Mort’, acompanyat per l’Agrupació Artística Musical de Dénia i l’Orfeó Navarro Reverter de València.
+ info:
http://www.acpv.cat/php/arxius/Fosses.jpg
http://www.acpv.cat/php/pagina.php?id_text=77
http://www.acpv.cat/php/arxius/Cementeri.jpg
http://www.acpv.cat/php/arxius/llibrethist%F2ricMesGran.qxd.pdf
L'AVANÇ