Octubre Centre de Cultura Contemporània
Programació del 8 al 14 de juny de 2009
Dimecres 10
18:30h Trobada amb Pasqual Maragall. Limitada a socis d’ACPV
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) convida als seus socis a una trobada informal a porta tancada amb el Molt Honorable Sr. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya (2003-6), amb qui compartirem conversa i una copa
L’accés a l’acte serà restringit als socis i sòcies d’ACPV
Es prega puntualitat, i confirmar l’assistència a pilar@acpv.cat o al 96 315 77 99 ext. 227 (Lorena) 209 (Pilar)
Dijous 11
18.00h.Presentació de Poliversos II
Presentació del llibre "Poliversos II" amb Marc Granell i Begonya Pozo.
Lectura de poemes pels membres del Taller de Poesia en Valencià de la Universitat Politècnica de València
19:30.Institut del Territori.Jornades Forestals. El bosc valencià avui
Taula rodona: “El bosc valencià. Situació actual. Riscos i perspectives de futur”
Ponents:
Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic de València.
Artemi Cerdà, geògraf de la Universitat de València.
Carles Arnal, biòleg, membre de la Comissió Forestal del grup ecologista Agró.
Modera: M. Josep Picó, periodista especialitzada en temes ambientals.
Jornades Forestals. El bosc valencià avui
Organitza: Plataforma Rural del PV amb la col.laboració d'Acció-Ecologista-Agró i l'Institut del Territori
Amb motiu del Dia Mundial de la lluita contra la desertificació (17 de juny).
20.00h.Cicle de música pop.Lidia Damunt
Lidia Damunt és una de les grans. La compositora de La Manga del Mar Menor està en condicions de codejar-se amb alguns dels noms més importants del panorama internacional. Si en el seu notable debut, l'àlbum En la isla de las Bufandas, se situava en un insòlit punt a mig camí entre Nashville (ciutat de referència del country) y Olympia (capital pop de la cultura del Do it yourself), amb En el cementerio peligroso fa un pas de gegant més enllà.
Lidia comparteix grup, Hello Cuca, des de fa dotze anys amb la seua germana Mabel i Alfonso Melero. Per això, escoltar de sobte les seues cançons en solitari va suposar un xoc per a molts. Poques voltes s'ha vist tan clarament que s'assistia al començament d'una trajectòria en imparable ascens. En el cementerio peligroso, títol d'una novel·la medieval en què es va inspirar Lidia, confirma que és una artista especial.
Lidia Damunt posseïx un imaginari propi, ple de personatges medievals, naufragis famosos, matrimonis, històries laberíntiques, animalets i partides d'escacs i corredors d'hotel. S'ha inventat la seua pròpia psiquedèlia, una psiquedèlia que pot ser realment flexible. Una vegada dins del seu univers resulta molt complicat escapar. De la mà de l'artista, ens endinsem per aquest cementeri amb ressonàncies de balada esotèrica, folklore del sud-est i cançons de pop minimalista.
19:00h Perifèries09
Exposició: cercant la realitat amb la veu d'un nosaltres
Inauguració de l'exposició a l'Octubre CCC. Des de l'OCCC, recorregut per les botigues del barri on es mostra el treball dels artistes seleccionats per galeristes, crítics i organització de Perifèries09.
Perifèries 09 aplega enguany a la seua segona edició amb la intenció de generar circuits que ajuden a descentralitzar la mirada i el pensament des de l'acció i la reflexió sobre el concepte de “realitat”. Perifèries 09 vol donar lloc a propostes actuals que creen espais o en recuperen els ja existents per a convertir-los en punts de partida des dels quals aprofundir en la pròpia experiència quotidiana com a reivindicació.
Aquestes jornades es preguntaran si ens queden temps i espai per a intervenir, qüestionar, representar i, fins i tot, aturar l'espectacle que ha envaït molts aspectes de la nostra vida i que ens incapacita per a cercar la realitat, des d'allò real. Un dels propòsits és convocar el pensament “local” per a què plantege la dificultat de viure com a procés intel·lectual en el qual criteri, discurs i discussió van lligats.
Per això es comptarà amb creadors, pensadors, agents locals, associacions, etc. que en l'actualitat utilitzen la intervenció, l'acció i la generació de xarxes com a manera de provocar el canvi, d'activar, d'implicar la gent per tal que deixe de ser simplement públic i passar de ser espectador passiu a ser actor en el seu àmbit quotidià, és a dir, ser ciutadà.
Galeries d'art:
Tomás March, Rosa Santos, Valle Ortí, Espai Visor, Luis Adelantado, Cànem, La Nave.
Crítics d'art: Álvaro de los Ángeles, José Luis Pérez Pont, Johanna Moreno Caplliure, Isabel Tejeda, Javier Marroquí i David Arlandis.
Col·lectius: La Perrera, ElOtroEspacio, Magatzem d'art.
Artistes: Aldo Gianotti, AGGTELEK, Mira Bernabeu, Kribi Heral, Yamandú Canosa, Greta Alfaro, Vincent Ganivet, Enrique Marty, Joan Fontcuberta, Alfred Pons, Fermín Jiménez Landa, Rafael Tormo i Cuenca, Mijo Miquel, Noé Bermejo, Romina Rebolledo...
Institucions/Fundacions/Asociacions/Col.lectius/Empreses:
Universitat Politècnica de València, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Col·legi Major Rector Peset, AVVAC, Institut Français de València.
Muntatge:
AO-CREATIUS
Divendres 12
19.30h.La situació del País Valencià i l'equador de la legislatura
La situació del País Valencià i l'equador de la legislatura, conferència sobre l'actualitat política del nostre país i balanç del resultat de la primera meitat de la que és ja la quarta legislatura del PP.
Amb la intervenció de Mònica Oltra, portaveu d'Iniciativa del Poble Valencià i síndica del grup parlamentari de compromís.
Presenta: J.J. Pérez Benlloch, periodista, Premi Llibertat d'Expressió 2009.
Organitza: Iniciativa del Poble Valencià
Dissabte 13
10:30.Institut del Territori.Jornades Forestals. El bosc valencià avui
“L'estat del bosc valencià”.
Revisió de la gestió forestal de l'administració i de les agressions i amenaces que pateix el bosc. Hi participaran i presentaran informes i documents diferents col·lectius ecologistes i plataformes ciutadanes de tot el País Valencià per a analitzar la degradació i els problemes del bosc arreu del nostre territori.
19.00h.Arrt d'Accció.Tania García (Canàries) + Víctor Bonet (València) + Álvaro Terrones (València)
Tania García
Sentits en retrocés 3 /1 (performance, 2007)
Nascuda el 1984 a Veneçuela, actualment resideix a les Illes Canàries on estudia Belles Arts a la Universitat de La Laguna. Productora artística multidisciplinar, practica la pintura, l'escultura, el disseny, la videocreació i l'art d'acció. Ha realitzat exposicions i accions en algunes de les illes canàries, així com a València, Lisboa i Porto. És membre fundadora de l'Associació Cultural i Juvenil La Cremallera, que ha organitzat i coordinat trobades, xerrades i tallers artístics de performance, com “Art en Predicat”, a més de tallers de videocreació i realització de curtmetratges.
Álvaro Terrones (Castelló de la Plana, 1980)
Motivació de l'art inservible
Els esdeveniments i situacions que se'n deriven d'aquesta forma d'expressió corporal que és l'art d'acció es converteixen en una alternativa real i tangible, a l'abast de les persones que s'introdueixen en el món de l'art, sense entrar en les operacions artificials amb què s'accedeix a altres formes d'expressió artístiques, de vegades més enllà de les possibilitats de la persona iniciada.
Si el circuit no et permet rodar, no cal desesperar-se. En l'art d'acció es posa en relleu el caràcter autoeditable del component artístic. No cal invertir massa diners ni estar mig cadàver per a què es reconega la teua competència en alguna matèria. També resulta, en general, molt fàcil accedir a persones més experimentades en aquesta disciplina. Un llegat conductual que fóra positiu continuar fomentant: seria estúpid no actuar com aquestes gentils persones sols per trencar amb els precedents, per una qüestió d'originalitat artística (situació que es dóna en altres àmbits).
Accionar sent conseqüent amb la pròpia conducta, ja que no és una representació, sinó una obertura psicològica pública. Ser considerat com a tal per la forma en què t'expresses. Si la conducta fora del temps d'acció és negativa el resultat durant l'acció serà negatiu. Viure de l'art d'acció, però mantenir-se amb altres activitats és possible. Les pretensions professionals es redueixen i la persona se centra en una manifestació autèntica i natural, generant projectes inservibles, plens i complets.
Si el patiment forma part de la vida, podem descobrir-ne la causa i trencar l'efecte. Mitjançant una acció es desfigura el sentit de la causa, allunyant-la de l'element racional per a convertir-la en absurda. Paradoxalment, quan s'observa un element absurd es genera una denúncia de resultat efectivament i manifestament racional.
Si el patiment (elements denunciables) no formara part de la vida, no faríem accions. Aprofitant que ningú no observa, en la soledat també en fem, d'accions.
Víctor Bonet
Parèntesi
Vaig nàixer el 1964 i per ací continue...
Són la policromia, el polièdric, la polisèmia...
Són el contagi, el fregament, el nutritiu, el fructuós,
el furtiu, l'evident, la quotidianitat, la memòria, la negació, l'engany,
l'estoic, el caos, l'entranyable, la comunicació, el contradictori,
la profilaxi, l'epicuri, l'innat, l'universal, el concret,
el social, el sexe, el preconcebut, el reflex, allò que s'ha limitat,
l'orde, l'autoconsciència, el recurrent, el buit,
la fissura, l'immaterial, la deriva, el context, l'instintiu, la geometria...
Són, deia, alguns motius per a estar.
En aquest cas és l'existència, el parèntesi, 0-1-0, o del no-res com un tot, de com la consciència només té sentit dins d'ella mateixa, del temps com a constructe i incògnita... i al final, com al principi, com des de mai, de nou el no-res.
Víctor circumspecte.
Diumenge 14
19.00h.Diumenges de Jazz!.Pau Viguer Trio
El valencià Pau Viguer és un pianista i compositor d'extensa formació i una llarga carrera professional. Ha format part de nombrosos grups de música moderna, com ara Fernando Poo, Mala Fama, Controversia o Brooklyn i ha realitzat un bon grapat de gravacions i col·laboracions en directe, a més de guanyar diversos premis al País Valencià.
També ha actuat en programes de televisió, tocant música en directe i ha compost temes per a diferents cantants. Va fer algunes gires per l'Estat espanyol acompanyant el grup Revólver i actualment, a més dels concerts amb la banda Jazztivitat, lidera la seua pròpia formació, Pau Viguer Trio, que el 2008 va editar el seu primer treball Paseo por la vida. Amb el seu trio, Viguer va quedar finalista del concurs Audicions 2008 de Madrid en la categoria de jazz.
Viguer forma part també dels grups de música cubana Son cubano i de música folk Sac de sons i acompanya cantants i instrumentistes com ara Cristina Blasco o Katy Rodríguez, col·laboracions que compagina amb la seua tasca docent.
Formació:
Pau Viguer, piano
Miquel Asensio, bateria
Óscar Cuchillo, contrabaix
Exposicions
Les exposicions es poden visitar tots els dies de dilluns a diumenge i de 10.00h a 21.00h (festius tancat)
Des del 05.05.2009 fins al 14.06.2009
Un raspall de dents solitari damunt la pica, o uns armaris plens fins a dalt de compreses, cremes, escumes d’afaitar i bolquers. El vàter, espai per a les deposicions, o suport d’actes de plaer. L’espill, tornant a traïció la vertadera imatge del cos, o mostrant la perfecta cuirassa feta de maquillatge que ens protegeix de l’exterior. Vides diferents, vides oposades, que s’endevinen amb només un colp d’ull a través de la porta del bany.
Pocs llocs ens revelen amb tanta clarividència el costat més autèntic de l’existència, arrecerats com ens hi sentim pel forrellat, la cortina de la dutxa i la seguretat de la solitud amb què deixem anar les misèries desaigüe avall en estirar de la cadena. Tan íntims i alhora tan universals, l’enrajolat esdevé el perfecte refugi per a la part púdica que tots amaguem.
Fotoilettes, dèneu mirades que immortalitzen la quotidianitat nua, sense embuts, dels espais fascinants on cada dia ens preparem abans d'eixir a escena en el gran teatre del món.
Fotografies de:
Coco Esteve, David Serrano, Enrique Algarra, Iris Esteve, Joana Sendra, Laura Amado, Lola Cerezo, Marta Pérez, Mihai Mustea, Miquel Revert, Paula Serna, Raquel Méndez, Rosa Cristóbal, Toni Marín, Úrsula Martínez, Vicente Lara, Vito Pavia, Yolanda García
Projecte de :
Iris Esteve Sánchez
L'àlbum "Terre Sainte”, base de l'exposició, va ser realitzat entre les dècades de 1870 i 1880 per Boulos Meo, la principal botiga turística de Jerusalem.
Boulos Meo pertany a una família sefardita establerta a Jerusalem (“en l'època de les croades”, segons narra la tradició familiar) i dedicada al comerç de catifes. Palestina, en aquell moment, formava part de l'Imperi Otomà i, entre 1831 i 1840, sota el govern del virrei d'Egipte (Muhammad Alí primer i després el seu fill Ibrahim Baixà), es va obrir als estrangers, fet que va provocar el naixement del turisme a Terra Santa.
El 1872, Boulos Meo inaugura una botiga de catifes (anomenada “La catifa persa”) a la Porta de Jaffa, un dels centres neuràlgics de Jerusalem i, ben aviat, la transforma en un empori (“Boulos Meo Antique Shop”) consagrat a la venda d'antiguitats, souvenirs, postals i altres objectes. És aleshores que entra en contacte amb els principals fotògrafs de l'època en aquella zona, entre els quals destaca Félix Bonfils, de qui obté una col·lecció de fotografies sobre els llocs de culte (musulmans, cristians i jueus) de la ciutat de Jerusalem, que incloïa, a més, una sèrie de vistes d'altres poblacions palestines.
La botiga Boulos Meos va estar activa fins a mitjans de la dècada de 1990.
Félix Bonfils és un fotògraf i escriptor occità, nascut el 1831 a Sant Ipolit del Fòrt (departament del Gard, regió del Llenguadoc-Rosselló) i mort el 1885 a Alès (també al Gard). El 1867 s'estableix a Beiurt, on inaugura l'estudi fotogràfic “Maison Bonfils”, que a partir de 1878 es dirà “F. Bonfils & Cia”, en integrar-hi els seus fills. Bonfils treballa a tots els països de la zona: Líban, Palestina, Egipte, Síria, Grècia i Turquia.
La seua obra més famosa, Architecture Antique, es publica el 1872, després d'haver presentat algunes de les imatges que va cedir a Boulos Meo a la Societé Française de Fotographie. Internacionalment, Bonfils és conegut especialment pels seus estudis de l'arquitectura clàssica i oriental. Abans de morir, retorna al Llenguadoc, on obre un altre estudi de fotografia a Alès.
L'exposició es completa amb una sèrie d'obres d'altres fotògrafs coetanis de la zona, entre els quals cal subratllar els germans Zangaki (d'origen grec i amb estudi a Port Said) o l'empresari, viatger i fotògraf alcoià Francesc Botella.
Fons de la col·lecció: Boulos Meo
Fotografies de Félix Bonfils i contemporanis
Amb la col·laboració de Tívoli
Octubre Centre de Cultura Contemporània
Carrer de Sant Ferran, 12
46001 València
963 157 799
http://www.octubre.cat