Octubre Centre de Cultura Contemporània
Programació del 29 de juny al 5 de juliol
Dimarts 30 de juny
19.00h.Espai Ciència.Any Darwin: conferència de Javier de Lucas
"L'herència de Darwin: els animals no humans subjectes de drets?"
per Javier de Lucas
Facultat de Dret i Institut Universitari de Drets Humans, Universitat de València
Darwin ara i ací: la vigència del llegat de Darwin
Cicle de conferències de l’Espai Ciència 2009, amb motiu de l’Any Darwin.
Divendres 3 de juliol
19.30h.XVIII Premis Turia
Presentació d'Olga Cabaeva, millor actriu porno 2008.
Amb la projecció de fragments de les seues pel·lícules.
Presenten:
Casto Escópico, crític de cine porno de la Cartelera Turia des de 1990 i autor del llibre Sólo para Adultos: Historia del Cine X (1996).
Frank Lasecca, crític de cine porno i autor del llibre Fantasías de la noche, on retrata el funcionament d'aquesta indústria.
Manuel Valencia, col·laborador de la Cartelera Turia.
Olga Cabaeva va nàixer al sud de Rússia l'11 d'octubre de 1980. La model va fer les seues primeres passes en el món del porno amb el nom artístic de Patricia Berger, que després va canviar pel d'Olga Cabaeva. Va començar en la fotografia eròtica abans de decidir-se a fer el salt a la pantalla. Debutà en una escena per a la productora madrilenya Zona 8 Films. Des de llavors, ha treballat a diversos països d'arreu d'Europa i als Estats Units. A Bèlgica va obtenir els guardons Miss Flirt 2006 que atorga la revista Contact i Millor Model Eròtica 2007 al festival de Brussel·les. El 2008 va ser elegida Millor Actriu Porno de l'any. Els seus actors favorits són Steve Holmes i Omar Galanti i les seues productores, Kinkx, Magma Films, Cruel Media o Playboy TV, entre altres.
Dissabte 4 de juliol
19.00h.Arrt d'Accció.John Giorno (Nova York) + Rafael Santibáñez (València) + Xema Soler (València)
John Giorno és poeta i artista. D'ancestres italians (la seua família procedia de Tursi) va nàixer a Nova York el 4 de desembre de 1936. Va cursar estudis a la Universitat de Columbia, on es va graduar el 1958. Va freqüentar l'ambient underground novaiorquès dels anys 60 i va entrar en contacte amb Andy Warhol i William Burroughs. La seua obra es vincula a la poesia beatnik i a l'Escola de Nova York.
El 1968 va crear el servei Dial-a-Poem (Marque un poema) i va fundar un col·lectiu d'artistes que va rebre el nom de Giorno Poetry Systems amb el propòsit de difondre les noves formes poètiques, usant les noves tecnologies i els més variats mitjans i estils, com el spoken word (recitat acompanyat de música), el poetry slam (competició de declamacions de poesia) i tota classe d'actuacions que sovint s'enregistraven per a deixar-ne constància. Alguns dels artistes que col·laboraren amb el col·lectiu foren William Burroughs, John Ashbery, Ted Berrigan, Patti Smith, Laurie Anderson, Philip Glass, Robert Rauschenberg i Robert Mapplethorpe.
Giorno ha publicat The American Book of the Dead (1964), Grasping at emptiness (1985) i You got to burn to shine (1994), entre altres treballs d'art i poesia. A l'Estat espanyol, ha realitzat presentacions al Festival Spoken Word de Sevilla, PROPOSTA, Experimentaclub, el MACBA, La Noche de los libros i la Residencia de Estudiantes, així com a la mostra Everstill de la Fundació García Lorca de Granada.
Per a molts, John Giorno és un dels principals responsables de l'evolució més extrema que ha experimentat la poesia en llengua anglesa en les darreres dècades: el spoken word (art de la paraula parlada), que en contraposició a la lectura silenciosa o solitària, actualment disputa el centre de l'escena poètica dels Estats Units. La rellevància d'aquesta proposta es correspon amb una transformació política i demogràfica que pràcticament ha homologat internacionalment la cultura amb la societat de l'entreteniment, forçant les noves promocions d'artistes a analitzar les connexions entre oci i consum, per tal de revitalitzar el diàleg entre públic i autor.
En aquest sentit, John Giorno és reconegut com autor fonamental en la poesia postmoderna. En Wisdom of the witches, primera obra que apareix íntegrament en llengua castellana, la seua busca es centra en certa reivindicació de l'espiritualitat, que no rebutja les misèries de l'urbs occidentals. En conseqüència, la sordidesa i el luxe, la violència i l'amor, la mort i el sexe són part de la mateixa naturalesa il·lusòria de la realitat i han de superar-se per abastar una anhelada equanimitat.
Rafael Santibáñez
Llicenciat en Belles Arts en l'especialitat de pintura per la Universitat Politècnica de València. S'ha dedicat a la pintura i al Mail Art i ha sigut seleccionat i premiat en múltiples concursos d'àmbit nacional i ha participat en nombroses mostres individuals i col·lectives tant a Europa com a Amèrica i Japó.
El febrer de 1990 cofundà l'Associació de Nous Comportaments Artístics, ANCA, amb la qual va mantenir obert al públic un espai experimental d'activitats a València durant tres anys. Allà va organitzar, va gestionar i va participar en múltiples exposicions d'objectes, instal·lacions, performances, publicacions poètiques, etc.
Ha organitzat i pres part en festivals i mostres de performance des de 1989 tant ací (II Festival Internacional de Performances i Poesia d'Acció en el Centre del Carme, IVAM) com a l’estranger (5th International Festival of Alternative Arts, Transart Communication a Nové Zamky, Bratislava i Karlove Vary (Repúbliques Eslovaca i Txeca), la Galeria Le Paquebot i l'Escola de Belles Arts de Caen o el Centre Inter/LeLieu de Québec). Actualment reparteix el seu temps entre la docència, l'art i la vida.
Xema Soler
"L'art d'acció no és una drecera cap a la veritat, però ens permet gaudir del paisatge quotidià de l'experiència i de la pràctica de viure".
EXPOSICIONS
Des del 16.06.2009 fins al 12.07.2009
Lluís Companys, polític fins a la mort
Lluís Companys, fill de família benestant, advocat de formació, ho tenia tot a favor per a gaudir d'una vida plàcida i acomodada. Però en una època marcada per flagrants injustícies i per la manca de llibertats, la seua consciència social el va fer triar la defensa dels més febles, encara que comportara una vida plena de sacrificis i sovint, de la pèrdua de la seua pròpia llibertat.
Companys és l'únic president d'un país democràtic afusellat pel totalitarisme que s'estenia com una plaga per Europa en els albors de la Segona Guerra Mundial. Per això ha esdevingut un símbol no sols per a Catalunya, per haver defensat a capa i espasa la seua cultura i del dret a l'autodeterminació d'aquest poble, sinó també per a tots aquells que creuen en la llibertat i en la democràcia.
Durant dècades, el seu vil assassinat perpetrat per la dictadura franquista és recordat puntualment pels catalans a la diàspora, en punts tan allunyats del planeta com Mèxic, París, Montevideo o Perpinyà i, fins i tot, dins de les fronteres de la seua pàtria, hi ha gent que, clandestinament, li ret homenatge reunint-se en l'efemèride d'aquell fatídic dia de 1940 al voltant del seu nínxol al cementeri de Montjuïc.
El 1985, restablertes la democràcia i la Generalitat, es dignifica la seua tomba amb el trasllat de les despulles al Fossar de la Pedrera de Barcelona. Allà, cada 15 d'octubre es recorda la figura de qui va defensar i honorar la pàtria en vida i més enllà de la mort.
Aquesta exposició itinerant és un homenatge a l'home d'esquerres, republicà i catalanista. Un homenatge al polític honest i compromés amb el seu poble fins al final.
Des del 23.06.2009 fins al 31.08.2009
El llibre i el maó
DISSENY I EDICIÓ A LA XINA CONTEMPORÀNIA
El llibre és el moll de l’os de la cultura xinesa des d’abans de la invenció del paper, la tinta, el pinzell, els tipus mòbils, els segells... des que tot suport per l’escriptura esdevé escriptura per si mateix.
Rastrejant al llarg de la història xinesa el llibre s'estén de la closca de la tortuga al missatge de mòbil passant per les esteles, el bambú o la pintura. En cap altra cultura podem afirmar amb tanta claredat que un llibre no és només un format per fer portàtil el pensament i que de sempre un llibre no és un llibre.
La Xina contemporània està marcada per l’eslògan de Deng Xiaoping “fer-se ric és honorable” en plantar la primera pedra de Shenzhen. L’obertura que viu la Xina des de l’any 78 és un viatge d’una acceleració i transformació com mai s’ha viscut en aquest planeta. ¿Això es reflecteix en els formats, distribució, impressió, i edició dels llibres? ¿I quines són les escriptures i quins els agents culturals que hi ha actualment?
Aquesta exposició de llibres xinesos és una mostra també de la cultura urbana de Beijing. Els llibres estan agrupats pels trets que els donen una aparença particular i pels hàbits lectors a què s’adrecen. L’exposició està dividida en diversos blocs de lectura, que estudien els diferents suports de l’escriptura a través de llibres amb els quals s’estén i s’ensenya actualment; també els llibres dedicats als estrangers i traduccions de llibres d’altres llengües; catàlegs impresos amb motiu d’exposicions a galeries i museus; llibres de disseny; còpies il·legals; llibres referents intel·lectuals, etc.
Comissariada per Gerard Altaió i Lupe Frígols.
Col·laboren: Institut Confuci de la Universitat de València i Hanban.
Festa d'inauguració: dimarts 23 de juny a les 20h. Entrada lliure
Octubre Centre de Cultura Contemporània
Carrer de Sant Ferran, 12
46001 València
963 157 799
http://www.octubre.cat