El TSJ anul·la el pla especial de la zona 6, en l'Alt Palància, perquè excedeix les competències de la Generalitat.
Aquests mateixos fets, per a la zona 14, ja van ser denunciats per la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat fa tres anys i mig.
La Sentència núm. 505, de 4 de juny de 2010, de la Sala del Contenciós Administratiu, Secció Primera del TSJ de la Comunitat Valenciana, anul·la la Resolució del Conseller de Territori de 30 de desembre de 2005 per la qual s'aprova definitivament el Pla especial de la zona 6 assenyalant que:
“Tenint en compte el criteri de la unitat de transformació, al només existir un transformador per a tots els subconjunts d'aerogeneradors que s'han esmentat, ha d'entendre's que tots ells constitueixen un parc eòlic, la potència del qual (…) supera el límit que permet a les Comunitats autònomes autoritzar la implantació de parcs sotmesos al règim elèctric especial, que com sabem està en 50 MW, i consegüentment, ni podia el conjunt que s'examina quedar sotmès al règim especial (…) ni la competència per a la seua autorització correspon a la Generalitat Valenciana”
La sentència, dictada en resposta a un recurs del grup Acció Ecologista-Agró, amenaça a tot el Pla Eòlic Valencià, ja que, no només l'organització ecologista ha recorregut també els plans de les zones 7, 8 i 12 en el mateix sentit, sinó que en la totalitat de les 15 zones eòliques es dóna el mateix cas: la "fragmentació" d'un parc gran en altres més menuts amb l'objectiu que no superen els 50 megavats de potència perquè les empreses que els gestionen puguen cobrar per ells primes del règim especial de producció d'energies renovables.
Aquesta llarga batalla contra la fragmentació dels parcs eòlics va començar fa més de tres anys en la zona eòlica 14 on ja el 16 de gener de 2007, des de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, es va denunciar el projecte de construcció dels parcs eòlics del Comtat, ja que entre els parcs eòlics de Lloma Redona (24 aerogeneradors i 48 MW) i Tossal del Rei (9 aerogeneradors i 18 MW), ambdós en la Serra d'Almudaina, existeix tot just una distància de 200 m., el que en realitat hauria de constituir un només parc que tindria una potència instal·lada de 66 MW (48 MW+18 MW), és a dir, superior als 50 MW i per tant no podia acollir-se al règim especial i les competències sobre el mateix haurien de ser de l'Estat i no de l'Administració Autonòmica. Aquest escrit es va incorporar com al·legació en l'expedient administratiu i encara no ha estat respost.
El 7 de setembre de 2007 el Diputat dels Corts Valencianes Enric Morera va preguntar al Sr. Conseller d'Infraestructures sobre el tema de la fragmentació dels parcs eòlics i, en concret, li preguntava:
“Per què ha permès el Consell aquestes pràctiques il·legals tendents que les empreses reben més primeres del que legalment els correspondria percebre?”
Al que el Conseller d'Infraestructures D. Mario Flores va respondre el 16 d'octubre de 2007:
“La Generalitat és competent per a l'autorització de les instal·lacions eòliques a les quals la pregunta fa referència i, a més, compleix en tot moment les prescripcions de la normativa vigent”.
L'associació ecologista Acció Ecologista-Agró (amb la qual aquesta Coordinadora col·labora activament) va presentar recurs contra l'aprovació del Pla especial de la zona 6 al·legant, entre altres motius, el de la fragmentació de parcs.
Aquest motiu de la fragmentació de parcs ha estat determinant en la decisió del Tribunal Superior de Justícia que ha formulat aquesta Sentència anul·lant el Pla especial de la zona 6.
Ara, aquesta Sentència es podrà fer extensiva a totes les zones eòliques del País Valencià on s'ha donat aquesta irregularitat, irregularitat que ha estat emparada i defensada pel govern Valencià fins i tot després d'haver estat denunciada.
Encara que aquesta Sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, és difícil que prospere ja que convé recordar que existeix una Sentència del Tribunal Suprem de data 20 d'abril de 2006 on s'assenyalava que:
“És consubstancial, doncs, als parcs eòlics el seu caràcter unitari de manera que els aerogeneradors en ells agrupats necessàriament han de compartir, a més de les línies pròpies d'unió entre si, uns mateixos accessos, un mateix sistema de control i unes infraestructures comunes (normalment, l'edifici necessari per a la seua gestió i la subestació transformadora). I, sobretot, atès que l'energia resultant ha d'injectar-se mitjançant una sola línia de connexió del parc eòlic en el seu conjunt a la xarxa de distribució o transport d'electricitat –doncs no es complirien els criteris de rendiment energètic i d'un mínim impacte ambiental si cada aerogenerador poguera connectar-se independentment, amb la seua pròpia línia d'evacuació de l'energia elèctrica produïda, fins al punt de connexió amb la xarxa elèctrica–, no és possible descompondre, a efectes jurídics, un parc eòlic projectat amb aquestes característiques per a disseccionar d'ell varis dels seus aerogeneradors als quals es donaria un tractament autònom».”
La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat espera que açò siga ja el punt final per als parcs eòlics del Comtat i la Marina Alta, i li agradaria que a més s'exigiren responsabilitats polítiques i penals per a tots aquells membres del Consell i de l'Administració valenciana que van permetre i van consentir totes aquestes irregularitats.