Article de Martí Gascon en INFORMATIU FLASH 14 d’ INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA
Cal reconèixer que s’estan fent molt esforços I creant moltes condicions socials I polítiques per a facilitar la integració de tots els immigrants que volen arrelar-se a la nostra terra. També hi ha demanda laboral, tot i que sovint no es corresponen les aptituds professionals dels cercadors de feina amb les necessitats dels treballs disponibles.
Però gradualment –potser massa lentament- es van adequant les necessitats d’uns i altres, i aquells que inicialment aprofiten el que troben, quan han pogut arreglar-se mínimament bé per les primeres necessitats –allotjament, menjar i vestir-, ja comencen a organitzar-se per aconseguir assessoraments que els permetin anar adequant l’activitat laboral a les seves millors aptituds.
També hi ha tots aquells que poden anar-se situant en negocis propis o de gent del seu país –cas dels xinesos i de molts immigrants procedents de l’Est d’Europa, o de sudamericans que han vingut amb diners de propietats venudes- que, també amb molt d’esforç i vencent no poques recances locals, van consolidant uns mitjans de vida que els permeten sentir-se més segurs i tranquils.
Però la veritable inclusió s’anirà produïnt a mesura que cada nou ciutadà vagi progressant en les relacions personals amb els seus veïns, companys de feina, clients, etc., de manera que vagi trobant un tracte humà normal, amable i respectuós, per sobre de les diferències culturals, de creences, de llengües o de indumentàries. Per sobre de tot això hi han les persones, amb problemas iguals o semblants als que la majoria de ciutadans catalans, autòctons o procedents d’altres immigracions han tingut en altres èpoques o moments, i això no s’ha d’oblidar, perquè és una raó més per a mantenir bones relacions de veinatge i fins i tot de bona amistat.
Tots volem promoure activitats que ajudin a aquesta integració, i evidentment cal fer-ne, però allò que serà decissiu per anar normalitzant al màxim posible les relacions entre comunitats procedents de la immigració i les comunitats veïnals autòctones, serà, per part nostra, fomentar i mantenir una bona relació humana i, per part dels nouvinguts, una convicció del mateix, junt amb la de tenir consciència de que a Catalunya el nostre idioma propi és el català, a més de la segona llengua oficial, el castellà. Totes dues cal que les aprenguin, les utilitzin i arribin a dominar-les com a seves: això aplanarà, de ben segur, molts camins.
Martí Gascon