Excursió al Canigó del dissabte 16 al diumenge 17 de juny 2007

Autobus + Sopar = 5 euros

Programa:
- sortida a les 9 hores, el 16 de juny, des de l'estació d'autobusos de Perpinyà, cap a Valmanya,
- visita de les mines de La Pinosa on es van refugiar els resistents contra el nazisme,
- acampada al refugi dels Cortalets,
- pujada al cim del Canigó per portar la llenya que servirà a revifar la flama, durant la revetlla de Sant Joan,
- visita de l'Abadia de Sant Martí del Canigó.

Per reservar, contactar els Angelets de la Terra al (0034) 668 89 82 71

L’ORIGEN DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu dels Països Catalans. La flama és tot l'any al Castellet de Perpinyà, d’on surt cada any per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre’s pel Principat.

TROBADA DEL CANIGÓ i SANT JOAN
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan milers de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi petits feixos de llenya lligades amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny. Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pugen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

LES MINES DE LA PINOSA i la resistència al nazisme de Vallmanya
La Pinosa, a prop de Vallmanya, era en si mateix un petit vilatge de miners amb la seva cafeteria, el forn, la cantina... Hi treballaven més de 100 persones extraient el ferro del Canigó, molt valorat per la seva qualitat però de molt difícil extracció.
Durant la guerra de 1939-1945, el poblet de Vallmanya, considerat com segur per ser bastant aïllat, va servir d’asil a nombrosos refugiats; s’hi va crear una xarxa d’evasió cap a Espanya, la xarxa "Sainte Jeanne", amb la complicitat dels habitants del vilatge, dels minaires i de refugiats republicans espanyols. Aquesta xarxa s’estructura i comença a assetjar els alemanys, que responen amb violència. Més d’un habitant del vilatge és fet presoner i deportat, però els resistents romanen incopsables.
Al final de la guerra, poc abans l’alliberació, el 2 i 3 d’agost de 1944, els alemanys i els milicians, enfurismats de no haver pogut anorrear el "Maquis Henri Barbusse" que s’havia instal•lat en les mines de la Pinosa, pispen i calen foc a Vallmanya. La població, avisada a temps, troba refugi a la muntanya escapant-se així de la massacre. Quatre dels habitants són assassinats. Julien Panchot, cap de la resistència, escapa utilitzant un autobús fins a les mines de La Pinosa, on és torturat i afusellat. Avui dia, una placa recorda aquest drama d’agost de 1944 (es poden veure els impactes de bala prop de la placa).
L’autobús en el qual va intentar escapar el maquis Panchot, resta encallat en el bosc, allà on el va deixar el resistent...! Som orgullosos de pertànyer a un poble de gent valenta i lluitadora, que van ajudar-se de la força del Canigó per recuperar la llibertat.

És una activitat del "Projecte descobrir Catalunya":
Es tracta d'un projecte original dels Angelets de la Terra destinat a fer descobrir la cultura, l’historia i les tradicions catalanes al jovent de Perpinyà, a traves de sortides i visites arreu dels Països Catalans. Al febrer del 2007, vam visitar el Vallespir i vam participar a la Festa de l'Os de Prats de Molló. El proper viatge es farà segurament a la Catalunya del sud.
Info Catalan

temes_noticies: