43 dies a l'Hort del Mestre
Fa 44 dies que una empresa d'enderrocament tirà l'Hort del Mestre a terra. Fa 43 dies que acampàrem demanant la restauració de l'alqueria i una investigació dels fets. Fa 23 dies que entregàrem a l'Ajuntament un escrit amb les nostres peticions, sense cap resposta...
Fa 20 dies enviàrem al Parlament Europeu la informació que tenim sobre tot este assumpte (des d'allí ho han adjuntat tot al dossier que tenen del Nou Mil·lenni des de fa un any). Fa 17 dies que entregàrem, en el Ple municipal, una llista de preguntes que tampoc ha rebut cap resposta; en el mateix ple es va aprovar una moció en la que es acordava, entre altres coses, donar trasllat del tema a conselleria (es a dir, l'equip de govern es desentenia de l'assumpte). Fa 14 dies que entregàrem a Conselleria les mateixes peticions que dies abans lliuràrem a l'Ajuntament (i ens hem trobat amb el mateix joc de silenci administratiu). Fa 5 dies presentàrem una instància en la Conselleria de Cultura per a demanar una reunió amb la Consellera. Fa 3 dies entregàrem un extens dossier en Fiscalia Anticorrupció. Fa molt de temps que al poble se'ns està amagant alguna cosa...
Un dia li ha costat reaccionar al senyor alcalde per a dir en premsa que l'enderrocament ha estar provocat per les pluges, ¿per què li costa tant explicar com estan les coses i si s'han pres mesures de restauració? I per què als plens la seua actitud és tant defensiva? Nosaltres només estem en contra del culpable de l'enderrocament, si es dóna per al·ludit tindrà les seues raons. Pensem que un govern preocupat pel seu poble i patrimoni ens recolzaria, i no entenem per què, si no té res que amagar, des del dia en que l'alqueria va aparèixer enderrocada ens ha considerat els seus enemics.
El que sí que entenem és que ningú ens faça fora d'allí per la via legal, i que només s'atrevisquen a enviar als treballadors de Derribos Corcoles a acordonar la zona. Ho entenem perquè al nostre govern local, des de que les enquestes demostraren que el poble no volia Nou Mil·lenni ha decidit que la millor solució és fer les coses en silenci i entretindre-mos amb allipebres, bicicletes i centres d'especialitats regalats per consellers generosos. I ho entenem també, no només perquè cal no armar rebombori amb aquest tema, sinó també perquè si l'acampada no està en una zona privada, no saben com fer-ho, i si està en una zona privada, necessiten que el propietari denuncie el fet, demane el desallotjament i confirme que estem ahí sense el seu consentiment (art. 245 del Codi Penal). Però per alguna raó (que pot ser molt òbvia) el nom del propietari s'està convertint en un secret d'estat. Normal: este senyor, que ha sigut president de la Diputació Provincial de Valencia a finals del franquisme, ha estat involucrat en moviments urbanístics de grans dimensions (Barri Arniches, la Ford en Almussafes... no se'n perd una). I ara, desde la nostra inocència, ens preguntem, quina relació hi ha entre este home i el consogre de l'alcalde de Catarroja que fa que sempre siga ell qui vinga en representació del propietari? Per què els decrets d'alcaldia en que se demana al propietari de l'alqueria que prenga les mesures necessàries a l'edifici se li notifiquen al consogre de l'alcalde? Quina relació d'amistat o enemistat hi haurà entre l'ajuntament i el propietari. Potser este últim, amb les seues ambicions i experiències estiga posant les coses difícils a més d'un. Hi haurà un contracte privat que desconeguem? Perquè és ben sabut pels veïns de la finca que el propietari de l'alqueria anava a vendre-la i en assabentar-se de la intenció d'alguns de fer-hi un PAI, se'n tirà enrere. Ja vorem que ens conten des de la Fiscalia Anticorrupció.
Per finalitzar una última pregunta, només per reflexionar... val la pena? val la pena amargar-se i desfer-se així la vida, per culpa de l'ànsia de diners? I és que, ya ho diuen per ahí... l'avarícia trenca el sac.