El president de Valencians pel Canvi, Francesc de Paula Burguera, rep hui dimarts, dia 15 d’abril, el IX Premi Vicent Ventura. L’acte se celebrarà a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Nau, a partir de les 20 hores. En ell intervindrà el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás; l’exrector Ramon Lapiedra; una representant de la Jaume I, Margarita Porcar; i el mateix Francesc de Paula Burguera.
La comissió organitzadora del premi va decidir el nom de Burguera per unanimitat. Aquesta comissió està integrada per representants de les universitats de València i la Jaume I; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders; així com la Unió de Periodistes Valencians. En la comissió, coordinada per l’escriptor Alfons Cervera, també participen persones que van conéixer Vicent Ventura, com ara Ramon Lapiedra, Àngel Llàcer, Doro Balaguer, Vicent Pitarch, Francesc Pérez Moragon, Josep Iborra, Anna Aguilar o Josep Richart.
El premi anual en memòria i homenatge al periodista Vicent Ventura s’atorga a una persona o col·lectiu que s’haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià.
Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bauset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral el Micalet i Frederic Jordà, Escola Valenciana, el Col·legi Públic Censal de Castelló, Manuel Safont, Trini Simó, Enric Tàrrega i Bernat Capó.
Francesc de Paula Burguera va nàixer a Sueca (Ribera Baixa) el 1928. És autor del recull poètic Ara sóc ací (1949) i de l’obra dramàtica L’home de l’aigua (1958). Fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i en les eleccions legislatives del 1977 resultà elegit diputat per UCD, grup que tot seguit abandonà per a incorporar-se al grup mixt. Creà el Partit Nacionalista del País Valencià, del qual fou secretari general fins el 1982. Inicià aleshores la seua tasca com a periodista escrivint en diversos diaris i agències de notícies. El 1983 féu de coordinador i cap de premsa dels grups parlamentaris de CiU al Senat i al Congrés dels Diputats, fins el 1999. En els darrers anys va estar guardonat amb importants premis i reconeixements cívics i culturals, com ara la Medalla de la Universitat de València; la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya; Valencià de l’Any 2000 per la Fundació Huguet de Castelló i distingit també per la Societat el Micalet de València; la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Sueca i de la ciutat de Xixona, entre altres distincions atorgades per institucions i associacions culturals i ciutadanes.
Vicent Ventura va morir el 24 de desembre del 1998 als setanta-quatre anys. Havia nascut a Castelló de la Plana i va cofundar el Partit Socialista del País Valencià i el sindicat CCOO del País Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic, que li va costar l’exili i el confinament. En tornar a València va veure les portes tancades per a exercir el seu treball de periodista i va fundar una empresa de publicitat. La premsa local el va evitar, però no així alguns mitjans catalans, on va poder escriure regularment. Un dels temes recurrents de Ventura en els seus articles fou l’europeisme, un tema rar en la premsa franquista dels anys seixanta. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de la Nau. La institució acadèmica ha editat un recull d’articles de Vicent Ventura amb el títol Un home de combat.