El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament -Intersindical Valenciana ha presentat un informe sobre l'ensenyament en valencià, coincidint amb el 25 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquest informe es destaca que el nombre d'alumnes en valencià creix només 4 punts en 8 anys i augmenten les exempcions en zones castellanoparlants.
El nombre d'alumnes que estudia en valencià tant en centres públics com en concertats del País Valencià ha crescut només quatre punts en huit anys, ja que el 2001 representava el 21 per cent del total, i el 2008 el 25 per cent. A més, en l'últim període han augmentat les exempcions en zones castellanoparlants, segons arreplega l'informe elaborat pel Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament.
L'estudi, donat avui a conéixer en roda de premsa pel portaveu d'aquest sindicat, Vicent Mauri, i per la seua coordinadora, Rosa Roig, exposa que en el curs 2001-2002, un total de 140.000 estudiants dels 679.520 comptabilitzats va estudiar en valencià, la qual cosa representa un 21 per cent, mentre que en el curs 2007-2008 esta xifra es va incrementar fins a aconseguir el 25 per cent, és a dir, van estudiar en esta llengua 182.920 de 733.225 alumnes.
L'informe constata, a més, un "desequilibri" quant a estudiants en valencià en centres públics i concertats, ja que el primer cas aglutina el 94 per cent de l'alumnat, i el segon només un sis per cent, tal com es reflectia en la distribució del curs 2006-2007.
En aquest punt, s'afirma que en el curs 1988-1989, un total de 6.942 alumnes van estudiar en valencià en centres privats -un set per cent en Primària i un altre tres per cent en Secundària--, mentre que en el 2006-2007 la xifra no varia molt, ja que els alumnes van augmentar fins a arribar als 8.449 -un set per cent en Primària i un cinc per cent en Secundària-.
Una altra "irregularitat", segons l'estudi, és que l'ensenyament en valencià no manté una constant al llarg del sistema i decreix, i "molt significativament" en els trams no obligatoris. Segons l'estudi, no s'ha consolidat un nivell mínim d'escolarització en valencià en cadascun dels trams educatius, ja que el curs passat, la diferència entre Primària i Secundària era d'11 punts -19 per cent en el primer cas i un huit per cent en el segon-. No hi ha tampoc "continuïtat" dins dels nivells educatius obligatoris, ja que en el pas de Primària a Secundària es perd un 12 per cent de l'alumnat escolaritzat en valencià.
A més, l'estudi arreplega que no hi ha "continuïtat territorial", ja que mentre a la província de Castelló hi ha un 50 per cent de l'alumnat que estudia en valencià, esta xifra es reduïx fins a un 15 per cent a Alacant i un 21 per cent a València.
En resum, ha afirmat Mauri, es "perd" en Secundària alumnat que havia començat a estudiar en valencià, i encara se'n perd més en l'ensenyament no obligatori; la xarxa privada concertada "no assumix" la seua part en l'oferta dels programes d'ensenyament en valencià, i la distribució territorial configura un país "sense cohesió lingüística", ha dit.
En vista d'aquesta situació, Mauri ha lamentat que el Govern valencià no ha marcat encara objectius per a aplicar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), per la qual cosa es desconeix "on vol arribar i quina és la política que aplicarà". Després de 25 anys de l'aprovació d'esta normativa, ha agregat, "no s'han complit els objectius, l'alumnat no domina les dos llengües oficials quan acaba l'etapa obligatòria".
Respecte d'això, Rosa Roig ha lamentat que "hi ha articles de la llei que encara no s'han desenvolupat", i n'ha citat un: "El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els plans d'ensenyament dels nivells no universitaris, i es mirarà perquè els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual, i que assumisquen un coneixement oral i escrit d'ambdós llengües en nivells d'igualtat".
A més, ha fet referència a l'exigència d'avaluar als alumnes els coneixements que tenen d'ambdós llengües, tal com arreplega el decret sobre l'aplicació de la normativa, quelcom que, ha lamentat, en l'actualitat no es fa. Per este punt, ha instat a preguntar a l'Administració.
Segons el parer d'ambdós, "no hi ha voluntat política de normalitzar la llengua al País Valencià", mentre que els "problemes" d'ensenyament en valencià "s'han de revisar", igual que els programes que hi ha respecte d'això, entre els quals han destacat el "bon funcionament" de l'ensenyament en valencià.
En aquest sentit, Rosa Roig també ha reclamat la catalogació lingüística en Secundària i polítiques de formació per a professors de Primària i de Secundària, i "solució" a l'escàs ensenyament en valencià en Cicles Formatius -la xifra no arriba al quatre per cent- o en Ensenyament Artístic -zero per cent-. Per tot, ha reclamat un desenvolupament de l'actual llei, i que la conselleria fixe objectius "clars" i "coneguts".
Informe de l'STEPV-Intersindical Valenciana
L’STEPV-iv fa un seguiment de l’ensenyament en valencià any rere any. En aquest moment,a punt per celebrar el 25é aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, sentirem moltes veus, des demolts àmbits. De segur que el got deu estar, aramig ple, aramig buit. Ple o buit, dependrà dels objectius des dels quals es contemple. El govern valencià, encara no hamarcat objectius per al desplegament i aplicació de la Llei d’Ús, per tant, no sabemon vol arribar ni quina és la política que aplicarà. Tampoc hi ha un debat obert al si de la societat valenciana que ens indique si podemfixar uns objectius comuns, i que siguen objectius en aplicació d’una llei que ens had’obligar a totes i a tots.
Amb això, l’indicador del 25% d’alumnat que rep l’ensenyament en valencià perd valor per no saber si, per al conjunt de la societat, i per als grups i entitats socials, és una bona o una mala dada. És massa? És poc? Sense objectius finals, comara arribar a la valencianització total -ni que siga perquè així ho recomanen les avaluacions dels programes d’Ensenyament en Valencià- els indicadors quedenmancats de referències. Mentrestant, es perd en secundària alumnat que havia començat a estudiar en valencià i encara se’n perdmés en ensenyament no obligatori; la xarxa privada concertada no assumeix la seua part en l’oferta dels programens d’ensenyament en valencià i la distribució territorial configura un país sense cohesió lingüística.
I les declaracions d’enguany de Conselleria, en boca de la secretaria autonòmica d’Educació a principi de curs, insistien que la capacitat de creixement de l’ús del valencià és limitada i no és possible incrementar-la més. Són paraules, les que determinen els objectius del
govern valencià?
L’STEPV ha examinat les dades sobre escolarització de la Conselleria d’Educació, ha fet seua la valoració de l’Institut per a l’Avaluació i la Qualitat Educatives sobre la idoneïtat dels programes d’ensenyament en valencià per a la consecució d’un coneixement equilibrat d’ambdues llengües oficials i, per tant, aposta per aquests per al conjunt de la població, tot exigint una revisió i adequació dels programes en tots els nivells educatius. És des d’aquest objectiu que el sindicat considera parcials, irregulars i insatisfactoris els resultats actuals, resumits en el fet que un 25% de l’alumnat estudia en valencià i açò amb forts desequilibris entre trams educatius, primària/secundària; desequilibris entre centres públics i privats; i entre territoris (províncies). Una vegada més, el detall esdevé esclaridor per a conéixer el present i traçar propostes de futur.
L’anàlisi de les dades
L’alumnat escolaritzat en valencià representa enguany el 25% del total de l’alumnat que atén l’escola pública i la concertada. Resulta evident l’increment d’un 1 % per any, de mitjana, des de l'aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, farà 25 anys al novembre. Consolidació d'una doble xarxa, amb una distribució interna d’un 94% de l’alumnat escolaritzat en valencià en la xarxa pública i només un 6% en la xarxa privada concertada, un càlcul de les dades fet sobre la distribució d’alumnat del curs 2006-2007. L’ensenyament en valència no manté una costant al llarg del sistema, i decreix, i molt significativament, en els trams no obligatoris. No s’ha consolidat un nivell mínim d’escolarització en valencià en cadascun dels trams educatius. El curs passat, la diferència entre primària i secundària era d’11 punts, 19% primària, 8% secundària. Sense continuïtat dintre els nivells educatius obligatoris: en el pas de primària a secundària es perd un 12% d’alumnat escolaritzat en valencià, segons dades d’enguany, que són semblants a les d’altres anys. Sense continuïtat territorial. Percentatges inferiors a zonesmés urbanes: 35 punts de diferència entre els extrems, Castelló província, amb un 50% d’alumnat en valencià, contrasta amb el 15% d’Alacant. València, amb unes dades semblants a lamitjana, n’ofereix un 21%.
Les nostres propostes
Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes, per a tot el sistema, en la línia del que han dit les avaluacions del IVAQUE. Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerats i cicles formatius, i això exigeix la regulació de les plantilles, amb catalogació lingüística, cosa que ja era possible l’any 1999 amb l’Acord de Plantilles i que l’administració encara no ha desplegat. Com a detall, s'han de recordar les paraules que en 2005 –Acta de la mesa tècnica de 30 de juny- pronuncià l’administració. La majoria de centres poden impartir classes en valencià perquè el professorat té la formació adequada. Un major equilibri territorial: 36 punts de diferència entre Castelló i Alacant demanen una planificació d’objectius que supere la voluntarietat. Una distribució equilibrada entre pública i privada, que el sector privat finançat amb diners públics assumisca el que li correspon, a causa del seu pes demogràfic i territorial. Sense que l’ensenyament privat concertat, ara per ara no es poden donar avanços significatius en les àrees urbanes.
www.lavanc.com