Plataforma per la Llengua: Butlletí

Al matí, hi haurà visites guiades a museus com el Museu d'Història de Catalunya, el CosmoCaixa, la Casa Amatller o el CaixaFòrum, i a la tarda moltes altres activitats a la facultat d'Enginyeria i Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull (carrer Quatre Camins, 2. Parada de Ferrocarrils Avinguda Tibidabo, línia U7). Per a més informació, consulteu el programa d'actes de la campanya a www.plataforma-llengua.cat/catalameansfeeling.

El mes cultural inclou també visites a la ciutat de Lleida (que es va realitzar el passat cap de setmana), Vic, Girona, Barcelona, Sant Joan de les Abadesses i Tarragona.

La Plataforma per la Llengua organitza conjuntament amb les universitats catalanes, el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Barcelona Centre Universitari aquest mes cultural d'acollida que té l'objectiu que els estudiants d'altres països que estudien a les nostres universitats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollirà durant uns mesos, donant-los l'oportunitat de començar a conèixer la cultura catalana i oferint-los informació útil per integrar-se a la nostra societat. Alhora, també es vol treballar per una universitat catalana que faci compatible l'arribada d'estudiants nouvinguts amb un ús majoritari de la llengua pròpia del país. Per aquest motiu, aquest any també volem convidar a participar en aquestes activitats als estudiants autòctons que volen marxar a estudiar a altres països.

La campanya la coorganitzen la Plataforma per la Llengua, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el Barcelona Centre Universitari i les universitats següents: Universitat Ramon Llull, que enguany acull les activitats lúdiques de la visita a Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili. També compta amb el patrocini d'Abacus Cooperativa, Cerveses Moritz i el diari El Punt, i la col·laboració de la Secretaria General de Joventut, la Secretaria de Política Lingüística, la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura i diversos mitjans de comunicació.

Podeu veure tota la informació del "Català means feeling" al següent web: www.plataforma-llengua.cat/catalameansfeeling.

Arran de la notícia sorgida en alguns mitjans de comunicació per la qual el Tribunal Constitucional eliminaria algunes parts fonamentals de l'Estatut de Catalunya pel que fa a la llengua, especialment el deure de conèixer-la, la Plataforma per la Llengua considera que:

1. En el supòsit que això succeís, significaria un revés important, no només en l'exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes catalans, sinó al procés democràtic pel qual s'hauria de fonamentar l'Estat.
2. Aquesta situació significaria la ratificació dels privilegis d'uns ciutadans i ciutadanes respecte els altres en funció de la llengua que utilitzen. Es tractaria d'una situació impròpia d'un estat democràtic.
3. L'eliminació de les disposicions sobre llengua a l'Estatut significarien la confirmació que l'Estat espanyol no és capaç d'assegurar la igualtat de drets lingüístics per als catalanoparlants, i per tant implicarà la necessitat de buscar marcs polítics i legals alternatius en matèria de llengua.
4. Després de més de 30 anys de la fi del règim franquista, l'estructura de l'Estat, amb el suport legal de la Constitució, continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques, en contra dels principis d'igualtat de tots els ciutadans davant de l'Estat.
5. La situació legal del català és excepcional en el context dels països democràtics i desenvolupats i dins la Unió Europea. Per bé que hi ha altres llengües europees menys reconegudes, no hi ha dins la Unió Europea ni dins el context dels països democràtics desenvolupats una llengua pròpia tan parlada com el català que no sigui plenament equiparada a la resta de llengües oficials en el seu estat.
6. L'Estat espanyol fa un tractament discriminatori davant dels ciutadans. Per exercir els propis drets davant de l'Estat és indispensable el coneixement del castellà, uns drets que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català. S'esdevé un "racisme lingüístic".

Per tot això la Plataforma per la Llengua espera:

1. Que el Tribunal Constitucional no exerceixi aquestes modificacions aberrants i fora de tota lògica en el context democràtic reafirmant la consideració de llengües de primera i llengües de segona o de ciutadans de primera i ciutadans de segona dins l'Estat.
2. Que s'avanci cap a models plenament democràtics pel que fa a la llengua i s'acabi d'una vegada per totes amb aquesta situació excepcional i única en l'entorn democràtic. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua demana que o bé es modifiqui la Constitució adaptant-la a la resta de constitucions de països democràtics multilingües amb llengües tan parlades com el català (com són els casos de Bèlgica, Suïssa, Canadà, Finlàndia o Sud-àfrica), o bé s'estableixin altres estructures polítiques que en garanteixin aquests drets. Així s'evitaria els privilegis d'una comunitat lingüística de l'estat respecte a les altres.
3. Que les forces polítiques catalanes preguin part activa en aquesta voluntat normalitzadora i no avalin un model excepcional on encara la Llei i els tribunals consagren el "racisme lingüïstic".

La Plataforma per la Llengua celebra que la multinacional sueca per primer cop està repartint el catàleg a domicili per al 2009 en català. L'entitat reconeix que hi ha hagut canvis significatius i molt positius en l'empresa i considera que, tant en la cartelleria i retolació, com ara amb el lliurament de la versió catalana del catàleg, IKEA està avançant vers una plena normalització del tracte amb el client català, fins ara totalment atípic.

En una reunió amb l'empresa l'any 2002, IKEA va assegurar a l'organització que el 2004 el catàleg seria en la nostra llengua; però no va ser així. L'any 2006 va ser el primer que el catàleg va sortir imprès en català, però novament es va produir un perjudici per als clients catalans: si es volia la versió catalana s'havia de demanar i pagar les despeses d'enviament. Per al catàleg 2008 en català imprès s'havia d'accedir a l'ordinador, posar el CD i imprimir-lo o bé comprar-lo a les botigues. Per tant enguany és el primer cop que la multinacional sueca tracta amb normalitat el consumidor català; amb la mateixa normalitat que fins ara tractava a la resta de consumidors comparables arreu del món. Cal recordar que des de l'any 1998 IKEA hauria de tenir el catàleg en català, d'acord amb la Llei de política lingüística, així mateix com els rètols dels productes; Llei que havia incomplert reiteradament durant uns quants anys. La Plataforma per la Llengua creu que aquesta normalització és del tot positiva. L'organització valora que ara IKEA tracta el client català segons el pes econòmic que representa i, per tant, oferint la qualitat en el servei que li correspon, en les mateixes condicions que la resta de clients europeus.

Així mateix esperem que aquests fets es vegin reflectits també en els altres catàlegs o fullets i en el web. Felicitats IKEA! I enhorabona!

L'exposició "La llengua en l'etiquetatge de les grans marques" s'exposa des del passat 8 d'octubre i fins el pròxim dia 30 al Casal Despertaferro del barri de Poblenou de Barcelona. Aquesta exposició itinerant, que promou la Plataforma per la Llengua des de fa més de 4 anys, es podrà visitar cada dia de dimarts a divendres de 18.00 a 20.00 h i els dissabtes de 11:30 a 13:30 h. L'entrada és lliure.

L'exposició mostra l'ús que fan algunes multinacionals de diferents llengües amb un nombre de parlants similar o inferior al català a l'hora d'etiquetar els seus productes comercials i quina és la situació comparativa del català respecte aquests mateixos productes en el territori de parla catalana. Podeu veure l'exposició virtual en el següent enllaç: www.plataforma-llengua.cat/exposicio.

Tot i que l'espectador català pot gaudir de la versió doblada en català de "Vicky Cristina Barcelona", la darrera pel·lícula de Woody Allen, no pot fruir, en canvi, de la versió original amb els subtítols en català.

A Barcelona, per exemple, dels molts cinemes que ofereixen la versió original, cap ho fa amb els subtítols en català. La subtitulació és molt més barata que no pas el doblatge i aquesta versió és força vista en aquest tipus de pel·lícules. Tanmateix, no hi ha ni una sola d'aquestes còpies subtitulades en català. La Plataforma per la Llengua lamenta que altra vegada es doni un servei i un tracte inferior al consumidor català. Malgrat que en aquest film hi han participat les administracions catalanes i així mateix Barcelona n'és un element clau de la trama, els espectadors catalans continuen sortint-ne perjudicats.