PROGRAMA
Del 30 d’octubre al 15 de novembre de 2008
EXPOSICIÓ “MÓN RURAL i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN UN MÓN GLOBALITZAT”
Horari: de dimarts a divendres de 17 a 22 h i dissabte de 18 a 21 h.
Divendres 31 d’octubre de 2008, 20 h
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ i PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL “CAMPESINAS. SEMILLAS DEL CAMBIO”
Document audiovisual on es mostra el treball de tres organitzacions de dones camperoles de Guatemala, Nicaragua i República Dominicana que lluiten per eliminar les relacions de desigualtat.
Dimecres 5 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE “DONES, GLOBALITZACIÓ i MÓN RURAL”, A CÀRREC D’IRENE LEÓN
Irene León és una sociòloga especialitzada en assumptes internacionals. Autora de diverses publicacions sobre ciències socials, globalització, comunicació i drets de les dones. Vicepresidenta del consell directiu de l’Agència Llatinoamericana d’Informació (ALAI); directora de la Fundació d’Estudis, Acció i Participació Social (FEDAEPS) a Equador; membre del Consell Internacional del For Social Mundial i de múltiples iniciatives internacionals.
Dijous 27 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE “AGROCOMBUSTIBLES: L’AGRICULTURA AL SERVEI DE L’AUTOMÒBIL”, A CÀRREC DE TOM KUCHARZ
Els monocultius per als agrocombustibles, a més de no ser cap solució contra el canvi climàtic, s’estan convertint en una bomba de rellotgeria que amenaça la producció d’aliments i que reforça la crisi alimentària global. El dilema és aquest: menjar per a tots o combustible per a uns pocs?
Tom Kucharz és coordinador de l’Àrea d’Agroecologia i Sobirania Alimentària d’Ecologistes en Acció.
LLOC: CENTRE CULTURAL OVIDI MONTLLOR - VISTABELLA, 8 - ALCOI
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La sobirania alimentària és el dret dels pobles, comunitats i països a definir les polítiques de producció, distribució i consum d'aliments que garantisquen el dret a l'alimentació de tota la població i que siguen adequades a les seues circumstàncies úniques des del punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural. Inclou, per tant, el dret a produir aliments, és a dir, a la capacitat de mantenir-se sobre la base de la petita i mitjana producció i d'un món rural viu, on el paper de les dones és fonamental.
Un país no és segur si l'alimentació de la seua població depén de les fluctuacions de l'economia global, del cost dels enviaments a llarga distància o de la possible utilització dels aliments com a arma de pressió. Podem viure sense la majoria dels productes que ens ofereix la societat de consum, però no podem viure sense menjar. Per això l'autonomia local és un concepte central de la sobirania alimentària. Els aliments han de deixar de ser considerats una mercaderia qualsevol sota el control de les empreses transnacionals que, actualment, dominen el mercat.
Mentre que el comerç internacional d'aliments creix, la fam no para d'augmentar. Els beneficis del que s'anomena "lliure comerç" només arriben a les grans empreses que tenen la capacitat de produir, transformar i distribuir a escala global. El seu poder els permet comprar barat i vendre car. Qui no pot pagar, no compta. Els exportadors de café, cotó, cacau, pinsos per al ramat o matèries primeres per als agrocombustibles acaparen les terres que haurien d'alimentar les poblacions locals. Els exportadors de llagostins destrueixen amb les seues granges d'aqüicultura els manglars on pescava i marisquejava la població local. La fam no és fruit de l'atzar; és el resultat dels sistemes d'accés a la terra fèrtil i als recursos naturals.
A casa nostra, les terres més productives estan sent destruïdes per l'asfalt i pel ciment. La població agrària desapareix i guanyen terreny les grans explotacions intensives i altament contaminants. En els supermercats trobem aliments sobreenvasats i carregats de productes químics perillosos. Els transgènics se'ns fiquen al plat sense avisar. El transport d'aliments des dels llocs llunyans provoca impactes ambientals crítics. Els nostres hàbits de consum són una amenaça per a la sobirania alimentària, però no ens agrada que ens diguen que estem menjant-nos el món sencer.
Tot i que un terç del total mundial de les economies camperoles es fonamenta exclusivament en el treball femení, les dones només són propietàries de menys del 2% de les terres. Massa sovint, el treball i l'experiència de les dones camperoles són invisibles. En la lluita per la sobirania alimentària, no podem oblidar ni les seues valuoses aportacions ni la necessitat de reforçar l'equitat de gènere.
Reenviat per:
Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l'Alcoià)
Correu-e: alcoi@ecologistesenaccio.org
http://www.xarxaneta.org/~carrasca