tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau

Maig de 2020. Passejada en horari permès de confinament, fase 1, a la tarda, vora el riu. Una xiqueta amb bicicleta m’avança. Porta al darrere una cadireta ocupada per una nina, convenienment lligada. La bicicleta és força petita, i la xiqueta, un dia, també ho devia ser, però ha crescut; cada cop que pedala, els genolls li pugen a una alçada considerable, i el gest es veu forçat. Aviat haurà de canviar de màquina, i potser també de nina. Ara, mentre descric l’escena, no recordo si la xiqueta portava mascareta o no; no me n’he adonat, potser perquè ja les tenim integrades al nostre paisatge, després de setmanes de pandèmia. Espero que, quan sigui gran, no li calgui portar-ne. La nina, no; la nina no en portava.

No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset. de Genís Sinca AlguéIV Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de BenicarlóOnada Edicions, 2020SinopsiAquest llibre és el recorregut fascinant per la vida del famós divulgador científic Eduard Punset i Casals (Barcelona, 1936 – Barcelona, 2019), un dels personatges més sorprenents del panorama televisiu i cultural del darrer terç del segle xx. El ganxo personal de Punset al capdavant del seu irrepetible programa Redes (1996-2014), va convertir-lo en una de les primeres estrelles mediàtiques, per dret propi. Punset va debutar amb el seu programa de divulgació científica quan ja tenia seixanta anys, però en realitat era una passa més en la intensa carrera professional i personal, majoritàriament desconeguda pels seus seguidors, que havien portat Punset, economista de professió, a realitzar feines tan diverses com la de representant econòmic pel Fons Monetari Internacional (Washington, Haití), conseller de finances del president Tarradellas (1978) o ministre de Suárez (1980).Al llarg d’un seguit de trobades, amb moments hilarants i anècdotes impagables, Genís Sinca conversa amb Punset amb la intenció d’extreure’n i recordar sobretot el ric univers de vivències i personatges insòlits que basteixen la seva vida, els pares, les filles, la important etapa d’infància a la Vilella Baixa, el salt als Estats Units, però també l’etapa com a estudiant a Madrid, la militància al Partit Comunista Espanyol i l’esforçada experiència com a exiliat polític. Mentre repassa la seva vida, Punset s’adona que, explicant-la, completa l’el·lipsi més important i que, en efecte, qualsevol que aconsegueixi reconciliar-se amb el seu passat, de manera neta i positiva, acaba d’iniciar el viatge definitiu cap a la immortalitat.

El magraner, de Jordi LlavinaCossetània Edicions, 2020Sinopsi Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva.El magraner (premi Marià Manent 2019) té forma de relat poètic. Les proses que van il·lustrant el camí atzarós d’aquest home innominat sovint estan rubricades per uns versos. El passejant ensopega amb una magrana a la soca de l’arbre. Més enllà, en una platja, uns núvols de tempesta componen un davallament. Arriba a un poble espectral. Topa amb una dona que el convidarà a prendre un got de llet. Hi ha persones que el confonen amb un mort. Troba un jove accidentat amb moto. També arriba a una cort, i n’allibera un porc. I, més endavant, coneix una trementinaire.“Quan el passejant es va desvetllar, no hi havia ni rastre de la magrana desfeta damunt el seu pit; ni rastre, tampoc, en la seva consciència —mal que fos una sola, imprecisa, filagarsa de record—, del que havia somiat anit passada. La llum, que encara no era absoluta, havia tanmateix escombrat les espurnes de les estrelles i només havia deixat encès el fanal de la lluna. Tot i que la calitja de l’alba feia que semblés una floca de cotó fluix amarada d’esperit de vi.”

Lectura del conte Ametlles garapinyades, inclòs al llibre El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions, 2008), un dels que més alegries m'ha donat.

Lectura del conte Ningú, inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Conssetània Edicions 2020)

Lectura del conte L'última batalla, inclòs al llibre Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009), en què una colla de jubilats perpetren un tendre i divertit atracament.

Aprofito els dies de confinament per a rellegir algun llibre, com ara Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó, una potent novel·la d'autèntic Arbó, amb tota la fatalitat que persegueix els seus protagonistes, condemnants pel seu destí o pel seu orígen, que potser és el mateix, lligats per uns passions irreprimibles, i on apareixen sovint paraules com temptació, desassossec, inquietud, angoixa, abisme entrevist, desil·lusió, vehement impuls, remordiment o culpabilitat.

Una nova remesa de fragments de guions De pel·lícula, aquest cop, quatre de la mítica Gilda:
.
Mentre Ballin Minudson, el propietari d'un casino, plega la fulla de gavinet que amaga al seu bastó, el jugador Jhonny Farrell, a qui l'acaba de salvar, diu:
-Un bastó així resulta molt útil.
-És un amic fidel i obedient. Es manté en silenci quan vull que estigui callat, i parla quan vull que parli.
-És aquesta la seva idea de l'amistat.
-Aquesta és la meva idea de l'amistat.
-Molt alegre, la seva vida.
-Porto la vida que m'agrada.
-És un home de sort.
-Jo faig la meva pròpia sort.
.
Si jo fons un ranxo, em dirien Terra de ningú.
.
-Mira quin silencia ara. Veus amb quina facilitat es fan fora les emocions.
-Tancant una finestra?
-No ho oblidis, Gilda.
.
-Ningú sap ballar com tu, Jhonny. Quan una dona balla amb tu, és com si formés part de tu, és com si...
-Continues sent la mateixa; parlaves pels colzes mentre ballàvem.
-Ha, ha. I tu deies: si us plau, Gilda, cada cosa al seu temps. I després afegies: parla o balla, però no facis les dues coses al mateix temps. Em deies...
-I ho continuo dient.
-És que he de seguir parlant. Mentre t'estigui envoltant amb els meus braços, he de seguir parlant, o me n'oblidaria, de ballar

Des dels diLLUMs d’arts al forn estem molt satisfets d’una repercussió especial que ha tingut la celebració de Numen aquests dos últims anys, l’acte que her dut a terme al teatre Auditori Felip Pedrell de reconeixement a persones i entitats ebrenques amb premis culturals durant l’any anterior.Seguint aquest concepte de Numen, com a musa de la creativitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va idear la iniciativa A la recerca de Numen, dins del World Mobile City Project, en què estaven convidats a participar tot l’alumnat de 4t d’ESO a les Terres de l’Ebre, per a una mena de gimncana cultural a Tortosa el 29 d’abril, on els diLLUMs d’arts al forn hi havíem de col·laborar. Aquesta activitat, com tantes altres, s’ha hagut de modificar i realitzar en format telemàtic, a l’espera que l’any vinent es pugui dur a termen com estava pensada inicialment.D’aquesta manera, alumnat de 4t d’ESO va participar a cinc propostes i amb les normes indicades en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=P2aBna0fJHgPodeu veure els resultats a instagram i twitter sota el hastag #Numen20Set membres dels diLLUMs d’artsd al forn hem tingut la difícil tasca de fer de jurat.A qui us deixem el veredicte..VEREDICTE FINAL A LA RECERCA DE NUMENEl jurat format per Sheila Martín, Marta Escolà, Irene Prades, Àngel Martí, Xavier Miró, Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, com a membres del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, després de visionar totes les participacions a twitter i instagram de A la recerca de Numen, decideix, per unanimitat dels seus membres, donar per guanyadors de les cinc modalitats als següents grups: #somversosVICIME1https://twitter.com/VICIME1/status/1255413120023093255.#bookface20bautycompany https://www.instagram.com/p/B_kLhw7jz2g/.#somparaules4littleinsteinshttps://twitter.com/4littleinsteins/status/1255437326483939328/photo/1.#somllibresgimcanavirtualhttps://www.instagram.com/p/B_lJ5PlF6Ku/   .#sommusica dujigimcanahttps://www.instagram.com/p/B_lB01AowV_/.El jurat també acorda fer una menció especial al grup VICIME1, que ha rebut més vots individuals al total de les cinc modalitats..Finalment, us deixem amb el víde resum de les participacions guanyadores


https://serveiseducatius.xtec.cat/baixebre/portada/sant-jordi-a-la-recerca-de-numen/

Captar somriures amb una càmera de llauna és impossible, és cert, però jo només invento il·lusions, i de somriures, procuro fabricar-ne tots els dies, malgrat tot.
.Paraules inspirades per una foto d'Araceli Merino a L'Havana. Al seu blog la trobareu més gran.

Gràcies a Martí Gironell pel seu article al diari El Punt Avui, sobre el meu llibre A mig camí de la incertesa.

Tinc un grup de whataspp on estic jo sol, on prenc notes per fer memòria o idees que em venen al cap quan vaig pel món.
Hi trobo oblidat un missatge de veu del dia 12 de març, amb la gravació d'una conversa agafada al vol de dos does que em vaig crear al carrer aquell dia, tot just abans del confinament. Una li diu a l'altra:
.
-Li fotrem un lio en este país....!

-Cada nit s'alça un exèrcit de somnis. -Desarmat? -Desarmat.

Convidat pel professor Josep Messeguer, dijous passat vaig participar d'una sessió telemàtica amb alumnat de 1r de Batxillerat del Col·legi Sagrada Família de Tortosa, com es pot veure al seu instagram.Vam parlar del meu llibre A mig camí de la incertesa, del concepte del nanoconte, i de temes relacionats amb el fet d'escriure, sempre amb la voluntat de mostrar la passió i emocions que pot transmetre la literatura, d'una forma propera i senzilla. Al final, quan s'esgotava el temps de què disposàvem, alguns van fer preguntes força interessants.Transcric la notícia que ha difós el col·legi:.SESSIÓ TELEMÀTICA AMB L’ESCRIPTOR JESÚS MARIA TIBAU
Dijous 7 de maig. 9:00. En una jornada normal, ja faria una hora que hauríem iniciat les classes, però el confinament per la COVID-19 ens ha canviat el nostre dia a dia. Avui, aquest estat ha permès als alumnes de 1r de Batxillerat compartir una sessió telemàtica amb l’escriptor Jesús Maria Tibau. Una sessió convertida en una mena de plató de ràdio per realitzar-li una entrevista en directe sobre el seu ofici d’escriptor i sobre la seva última obra, A mig camí de la incertesa. Jesús ha parlat dels seus inicis i de la tasca diària d’escriure i publicar llibres. Així mateix, ha explicat el concepte dels nanocontes, el qual s’ha aprofitat per preparar una tasca per als alumnes, que hauran de pensar i escriure un nanoconte per a la propera sessió telemàtica de classe. Hem canviat un llibre de text escrit per unes persones, per la persona que ha escrit els llibres. Des d’aquestes línies cal donar les gràcies al Jesús i felicitar els alumnes per la seva participació.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de bregar, que el camí serà llarg.

Les fulles, sedàs on la llum pren alè.
.
Inspirat per una fotografia de Xulio Ricardo Trigo

Desconfinar-se té les seves conseqüències; els seus ulls m'estaven a punt de dir que...
.
Podeu veure els finals proposats a twitter i facebook

El nostre col·lectiu es troba el primer dilluns de cada mes, des de novembre de 2015, al Forn de la Canonja de Tortosa. Més informació a dillums.blogspot.com Gent diversa, amant de la cultura i de l’art, amb l’ànim de compartir amistat, idees, creativitat, cultura, gastronomia, somriures i estima. En motiu del confinament que tothom està patint, aquesta és la segona trobada que hem de fer en mode virtual.  Les nostres trobades són obertes, tothom parla del que vol lliurement, però aquest cop hem proposat un poema de Zoraida Burgos, inclòs al llibre Absolc el temps, perquè serveixi d’inspiració, excusa o de fil conductor, deixant la porta oberta, com sempre, a la llibertat d’expressió.