tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau

La mar rodona, de Sebastià Perelló
No oblidant El mas de la Franqueta, de Vicent Pellicer
Hi ha llibres que deixen testimoni d'una manera de viure, que intueixes que són especials per al seu autor, i si a més l'autor és un bon amic, val la pena no deixar que s'oblidin. El mas de la Franqueta, de Vincent Pellicer (Cossetània Edicions, 2012)
He vingut, de Pasqual Mas i Usó
La casa de foc, de Francesc Serés
La casa dels gats, d'Emili Gil
Ser una baula
Durant l'any participo a moltes activitats al voltant de la literatura, on coincideixo amb el mateix grup de gent, a qui anomeno la meva família de lletres. És agradable, però sovint em queda el regust que no acabem d'arribar a més gent, que tot es queda en un cercle petit, tancat, que creix massa a poc a poc. Però de tant en tant acudeix un noi o una noia jove, i reviu l'esperança, i m'entendreix la seva timidesa, i busco l'equilibri entre deixar-li cert espai que sé que necessita i en demostrar-li la importància que té per a mi. No vull traslladar-li pressió, ha de créixer al seu ritme i al seu gust, però em poso al seu servei, li dic que em pot buscar si necessita alguna cosa, si té dubtes, com si el fes servir per a ajudar el noi que vaig ser, potser li regalo un llibre. Aboco ampolles amb missatges al mar de la joventut, i espero respostes passejant per la platja. Em donen les gràcies, inexperts i sorpresos, i no saben que són ells el regal.
20 sense amb Jesús Moncada
Fa 20 anys que Jesús Moncada, però no l'he deixat de tenir prop, dels d'aquells anys 80 quan vaig comprar, encuriosit, Camí de Sirga. Els seus llibres són port on em refugio sovint, de vegades només una estona.
Fa molts anys, 14, em va agafar al dèria de gravar en vídeo lectures dels meus llibres, i el primer que vaig escollir que no era meu, va ser precisament Camí de sirga. Aquell vídeo es veu maldestre, excessivament casolà, i penso que la meva tècnica ha millorat una mica, però me'l miro amb tendresa. Després en vindrien d'altres, periòdicament, com una necessitat, i els podeu veure en aquest enllaç, que de ben segur augmentarà.
El crostó de pa irresistible
A pocs metres del mercat de Tortosa, una parella gran, d’uns setanta-cinc anys, ve en la meva direcció. Ell porta una bossa típica de paper, de forn, d’on sobresurt una barra de mig o de quart. La punta de la barra està trencada barroerament, de forma precipitada amb la mà, amb aquell desig irresistible que ens desperta l’olor de pa recent cuit. Tots dos frueixen de rosegar-ne un crostó. No sé si viuen lluny o prop del mercat, ni si aquesta barra que potser han comprat per dinar arribarà gaire sencera. Aposto que a sopar no arriba. Demà a primera hora caldrà repetir el desig; potser per això només en compren una.
L'espectacle de la vida, a Rodamots
Apareix una nova frase meva a les platafomes Minimalia i Rodamots. Aquest cop és un fragment del llibre que potser més m'estimo (en gran part perquè mon fill és qui més hi apareix, des de la mateixa portada): L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis
A voltes, un planeta, a Serra d'Or
A la secció Tria personal de la revista Serra d'Or del mes de juny, Xulio Ricardo Trigo parla del meu llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions)
Llegint Jesús Moncada, a Amposta i Tortosa
En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.
Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'Arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja amb col·laboració també de col·laboren Òmnium Cultural i el Campus Extens de la URV.
És un tipus d'acte que als diLLUMs ens sembla especialment llèpol. Homenatgem un dels nostres grans autors, tenim excusa per a trobar-nos una bona colla de gent que de seguida s'afegeixen a participar quan llancem la proposta, en aquest cas llegir un fragment de Jesús Moncada a escollir, fem noves amistats, llegim , riem, xalem. Jo coordino les lectures i l'única condició que poso és la brevetat, deixant que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.
Us deixem la llista de tothom que ha llegit, després de les paraules de presentació de Maria Bohigas de Club Editor i Ricardo Gascón dels diLLUMs: Cinta Sabaté, Manel Ollé, Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Rafael Haro, Marisé Ruiz, Ana maria Franco, Lluís Montull, Tomàs Camacho, Albert Fabà, Isabel Quadrat, Pietat Guasch, Imma Piñas, Ramona Caballé, Ferranda Travieso, Marc Montjové, Andreu Subirats, Sílvia Mayans, Ernest Redó, Gustau Moreno, Dolors Roo i Carlos Balagué.
A banda de xalar rellegint Moncada, ens consta que hem guanyat algun lector.
Us deixem un enllaça l'àlbum de fotos
Llegint Jesús Moncada
En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.
Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja. Encantats de participar, ja tenim una bona colla de gent que llegirà fragments de les seves obres, amb l'única condició de la brevetat, per tal que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.
El diumenge, al Forn de la Canonja, us convidarem a vermut i després, qui vulgui, es podrà apuntar a un dinar. També col·laboren Òmnium Cultural i la URV.
ACABEU LA FRASE
Finals proposats a Facebook i a Twitter
I això, qui t’ho ha fet?
Sovint m’he trobat amb professionals de diversos oficis d’una important vessant manual i pràctica, com ara paletes, pintors, electricistes, lampistes, mecànics..., que davant la tasca realitzada per un altre professional del mateix gremi, demostren una mirada altiva, crítica i aspra, al mateix temps que deixen anar amb menyspreu una típica frase, mentre fan que no amb el cap en un moviment amb dosis de supèrbia i de clemència incerta: I això, qui t’ho ha fet?
Jo, que em declaro especialment inútil en aquests camps, m’abstinc de cap valoració, i molt menys de judici.
Em pregunto si, en general, els escriptors manifestem, encara que sigui en prudent silenci, aquesta actitud davant l’obra de companys de lletres: Qui t’ho ha escrit això? Potser no té sentit, perquè el nostre nom figura a la portada de les nostres obres, per a bé o per a mal, llevat de comptats anònims.
Què en penseu? En coneixeu algun?
De pel·lícula: Breezy
Breezy (1973) és el nom original de la tercera obra de Clint Eastwood com a director, traduïda al castellà (aquesta infame mania!) com a Primavera en otoño.
Del bon guió, en selecciono uns pocs detalls per a la secció De pel·lícula:
-Déu ha mort.
-No sabia que estigués malalt.
..
No sé què és la solitud; i si mai ho he sabut, ja no me'n recordo.
...
No existeix la maduresa; és cansament.
coses que abans no passaven
Dues coses que abans no passaven: gent que t’envia un whatsapp per preguntar si et pot trucar, i gent que et truca perquè miris el Whatsapp.
Jo!
Sovint tenim problemes a l'hora de definir i recordar contrasenyes quan entrem a webs on estem inscrits. Era de veure si, tradicionalment, quan ens pregunten qui som en trucar a un porter automàtic, responem: Jo!
9 de cada 10 còdols
9 de cada 10 còdols entenen que el camí et canvia. Fer-te llis i rodó facilita que avancis.