- Aneu espai

  • contacte
  • fes-te soci
  • forums
  • qui som?
  • literatura
Inici › Categories

Esdeveniments

« Agost 2008
DllDmDcDjDvDsDg
123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Propers esdeveniments

  • No hi ha esdeveniments propers
Add to iCalendar
més

Vilaweb

  • El Partit Demòcrata proclama oficialment candidat Obama
  • Solbes torna a explicar avui el model que ja va anunciar al juliol
  • Un bon nombre de països occidentals condemnen Rússia
  • Educació diu que recol·locarà la majoria de mestres interins cessats
  • Albert Sánchez Piñol: 'Jo no estic gens segur que una llengua determini una visió del món'
més

literatura

Albert Sánchez Piñol: 'Jo no estic gens segur que una llengua determini una visió del món'

Vilaweb Lletres - fa 1 hora 56 min
'La gràcia de la literatura és que és un espai on poden conviure idees i personatges molt diferents i tots hi contribueixen en alguna cosa.' Ho diu Albert Sánchez Piñol, que continua: 'Jo no estic gens segur que una llengua determini una visió del món. Allò que sí que genera una visió del món són les societats.' I també: 'Una de les coses que m'ha influït com a autor és que la meva formació intel·lectual és la de l'antropòleg. I l'antropologia es demana qui són els altres i si podem arribar a conèixer-los. Això evidentment hi és, als meus llibres.' Vegeu el vídeo.Aquesta entrevista forma part de la sèrie 'La paraula viva', que va tancar l'exposició 'Cultura catalana, singular i universal', que es va veure l'octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. 'La paraula viva' inclou vint entrevistes amb escriptors catalans. Per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Vegeu el vídeoImma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés. VilaWeb us ofereix aquestes peces durant aquest mes d'agost.
Categories: literatura

Problema amb els enllaços

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - fa 8 hores 52 min
Fa poc he unificat tots els meus enllaços a blogs en una sola llista (327!), utilitzant la nova eina de blogger que afegeix informació de la data de l'última actualització i, si es vol, el nom del darrer post i un resum. Ordenar-los per data m'és molt útil per visitar els blogs a mesura que es van actualitzant. Si en vull trobar-ne un de concret, com que no estan ordenats per nom, simplement el busco fent Ctrl+F. Però m'ha sorgit un problema que no entenc. Bastants d'aquests enllaços no ofereixen la informació de la darrera actualització i per aquest motiu la barra els col·loca a la part més inferior de la llista, com podeu comprovar si voleu. A més, si faig clic a l'enllaç, no s'obre la pàgina del blog, sinó del feed. ¿¿¿???No sé per què passa ni com solucionar-ho, i em sap greu pels blogs implicats.
Categories: literatura

TROBADA DE POETES AL 13è FESTIVAL DE GIRONA.

El violinista Celest, Bloc de Xulio Ricardo Trigo - fa 13 hores 12 min



No sé quin és el vostre pla per al tercer cap de setmana de setembre, però si us agrada la poesia jo no em perdria la Trobada de poetes de Girona que tindrà lloc a la Casa de la Cultura d'aquesta ciutat. Ens hi veiem, doncs…

 





Divendres, 19 setembre 2008

 

18.00 hores: Josep Palau i Fabre: un homenatge.

L'acte inauguralde la III Trobada de Poetes recordarà Josep Palau i

Fabre amb una projecció de material audiovisual de

l'escriptor recitant els seus poetes predilectes: Ausiàs

March, Federico García Lorca, Arthur Rimbaud o

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre d'altres. Presentació a

càrrec de Perejaume, artista, poeta i amic personal de

Josep Palau. L'acte es clourà amb una lectura de

poemes a càrrec d'autors participants a la Trobada.

 

Dissabte, 20 setembre 2008

 

9,30 hores: Conferència «L'edició de poesia avui: una radiografia»,

a càrrec de Jordi Cornudella, assessor editorial.

 

11,30 hores: Taula rodona «Poetes, editors i premis literaris: vies

de contacte i/o d'allunyament» amb Àlex Broch, Maria

Josep Escrivà, Ricard Ripoll, D. Sam Abrams i Sebastià Alzamora.

 

12’45 hores: Conferència «L'edició de poesia: nous formats»,

a càrrec de Laura Borràs, filòloga i especialista en

literatura i tecnologies digitals.

 

16 hores: Taula rodona «Poetes, editors i territori: el vell mite

de centre i perifèria» amb Vicent Berenguer, Andreu

Gomila, Manuel Costa-Pau, Joan-Pere Sunyer i Oriol

Ponsatí-Murlà i Jordi Cervera.

 

18 hores: Xerrada «Editors i/o directors de col·leccions, una

experiència». Amb la participació d'Antoni Clapés

(Cafè Central), Jesús Aumatell (Emboscall), Xavier

Garcia (Biblioteca de la Suda) i Rafel Bordoy (Mixtàlia).

A la fotografia: Josep Palau i Fabre.

Categories: literatura

I més propostes al 69è joc literari

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - fa 14 hores 2 min
El 13 d'agost,al 69è joc literari, us vaig proposar la creació de microcontes de menys de 140 caràcters, per tal de col·laborar amb la iniciativa del blog Hespéria , però amb alguna dificultat afegida. La setmana passada vaig mostrar les primeres propostes, però n'han arribar més. Animeu-vos!


"Quan els alienígenes estaven a nou pams de la Terra van fugir espantats en veure els actes de violència perpetrats pels terrícoles contra la seva pròpia ombra"Carlos Albiol"L'Oriol frissava per marxar. Faria un llarg camí de 200 anys, per arribar jove, a un món nou. Un trajecte que per ell serien breus instants."Carme Rosanas"Una nit les finestres s'obren, una mà apunta contra l'horitzó i de la pedra que en surt ferotge el món deixa la violència per a les bèsties."Marina Arrogante"La troballa de un Mecanoscrit dels temps de Eva i Adam confirma que va haver joc brut per part de Eva, es va posar la poma al entrecuix."Striper
Categories: literatura

Troben una enorme estàtua de Marc Aureli a la ciutat turca de Sagalassos

La Malla Cultura - fa 14 hores 53 min

Un equip d'arqueòlegs belgues ha trobat restes d'una enorme estàtua del l'emperador romà Marc Aureli, nascut el 121 d.C i que va regnar des de l'any 161 fins a la seva mort, l'any 180. La troballa la van fer els arqueòlegs de la Universitat Catòlica de Lovaina el 20 d'agost quan estaven fent treballs a les ruïnes de Sagalassos, a Turquia. La sorpresa dels científics va ser majúscula quan van desenterrar d'entre la runa un parell de cames colossals. Del genoll al turmell fan 1,70 metres. Al costat d'aquestes extremitats es va localitzar també un braç i una mà. Tots dos feien una de les extremitats superiors, que fa un metre i mig. Posteriorment va emergir el poderós cap de l'emperador, de 90 centímetres.

Categories: literatura

Sa Pobla (Mallorca) i les inundacions: dietari de l'escriptor Miquel López Crespí

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - fa 18 hores 19 min

La torrentada de 1958 va ser igual o pitjor que les que amb anterioritat sacsejaren sa Pobla. La plena de 1958 que vaig patir en carn pròpia veient les destrosses que l'aigua havia fet en l'hort del padrí i en els horts dels nostres veïnats, era ben igual que la descrita pels cronistes de totes les èpoques. Mai no podré oblidar el paisatge de desolació que restava després del pas de la violència de les aigües desfermades. La terra dels horts portada, mercès a la riuada, fins a l'Albufera o acaramullant-se en camps llunyans. Uns rebien tones i tones de pedres; altres la terra, mesclada amb pedres del torrent procedents dels altres horts dels voltants. (Miquel López Crespí)


Sa Pobla i les inundacions



Les revistes de sa Pobla Sa Marjal, dirigida per mossèn Joan Parera i Sansó des del gener de 1909 al gener de 1928, i Vialfàs, publicada des de 1957 a 1963 ens forneixen d'informacions imprescindibles per a aprofundir en la vida, en els problemes i alegries de la vida quotidiana dels poblers i pobleres. Pel que fa a les contínues inundacions produïdes pels torrents de Sant Miquel i de Muro, hi trobam nombrosa informació. I, també, com és evident, protestes per la manca de solució d'una problemàtica que tant de mal feia a l'economia de sa Pobla. Quant a les protestes per la manca de solució d'aquest greu problema per al poble, sorprèn, per la valentia, l'editorial de la revista Vialfás del 4 de maig de 1957. Pensem que som en plena dictadura franquista i que no es permet ni la més petita crítica al que fan o deixen de fer les autoritats falangistes.

L'editorial, sota el títol "Proyecto de encauzamiento del torrente de San Miguel", deia: "Para nadie es un secreto que el torrente de San Miguel constituye un peligro constante para las fincas situadas a ambos lados de su cauce. Sus crecidas y desbordamiento han inundado fajas de terreno en un radio aproximado de un kilómetro. Una 'plena' supone la pérdida de muchos cientos de miles de pesetas".

Ningú no va escoltar l'editorialista de la revista Vialfás. Un any i busques després, exactament pel mes d'octubre de 1958, el torrent de Sant Miquel, com havia fet sempre d'ençà de segles, es desbordava i portava la ruïna i la preocupació a la majoria de pagesos que tenien terres al seu costat.

Ho record a la perfecció, perquè aquesta plena de 1958 agafà de ple un hort del meu padrí que, com a la majoria dels horts del voltant, va quedar sense terra i tot ple de pedres que arrossegava el torrent en el seu avanç desfermat fins a l'Albufera.

La torrentada de 1958 no solament havia omplert de pedres els horts; en l'entorn familiar, i el cas també va ser idèntic per a molts de pagesos, la riuada esbucà part del safareig que just acabava de construir-se i, per a fer més mal, també va inutilitzar un motor nou de gasoil que just acabava de comprar el padrí.

En la revistaSa Marjal, ben al costat de la vida de sants, beats i beates, papes i sacerdots exemplars, hi ha articles sencers dedicats a atacar de forma furibunda les concepcions liberals, darwinistes i, com hem dit més amunt, la "nefasta herència" de "Rousseau, Diderot, Voltaire i d'Alembert ", com escriuria el reaccionari rector de sa Pobla.

Però Sa Marjal s'ha de consultar per a seguir el pas de la vida diària de sa Pobla en el període en el qual sortia aquesta revista. Festes, història, detalls referents a l'emigració dels poblers i pobleres, la situació econòmica de la vila, els cultius, el preu de les collites, la situació de l'ensenyament i de la sanitat pública, detalls referents a religiositat de la nostra població, els concursos literaris marians, les processons, els viatges a Lorda, Roma, Fàtima i Terra Santa... i mil detalls més sobre arqueologia, actes culturals de tota mena, vinguda de personalitats, conferències realitzades a locals parroquials o a l'Ajuntament es poden trobar en les pàgines de Sa Marjal. I, també, evidentment, notícies de les plenes, tant del passat, com de l 'època en què la revista sortia al carrer. És famosa, i ha estat reproduïda en diverses publicacions, també en el llibre Sa Pobla. La gent, el medi, la història, la descripció de la plena d'en Gelat publicada en el número 23 de Sa Marjal (1-XI-1910).

Els problemes causats per les periòdiques inundacions de sa Pobla mereixen unes pàgines de vertader interès en el llibre Sa Pobla. La gent, el medi, la història editat per l'Ajuntament de sa Pobla el 2003. En l'apartat "Inundacions a sa Pobla" (pàg. 19), podem llegir: "Per la seva situació vora els trams finals del torrent de Sant Miquel i de Búger, sa Pobla ha estat molt afectada per les inundacions, sobretot a les terres de sa Marjal, a causa de la seva baixa altura sobre el nivell del mar. Fins i tot en alguns trams, el llit del torrent transcorre penjat sobre el nivell dels horts, protegits per un sistema de molls i malecons en crestall. Per tal d'evitar el corrent de l'aigua i evitar els desbordaments, modernament, el llit del torrent de Sant Miquel ha estat encimentat en alguns trams".

Però en temps de la plena de 1958 no hi havia trams de torrent encimentats. Les fotografies de Barceló que il·lustren el reportatge d'Alexandre Ballester del número 42 de la revista Vialfás (18-X-1958) ens mostren el carrer de l'Assalt completament inundat. La fotografia, feta des del davant del cinema "Coliseum" (Can Pelut), és ben demostrativa de la força de les aigües que, després d'inundar els camps, entraven fins a l'interior del poble feien malbé cases particulars i negocis. En les altres fotografies podem veure la cruïlla de carreteres Sa Pobla-Pollença amb l'agua arribant a una alçada de mig metre.

La torrentada de 1958 va ser igual o pitjor que les que amb anterioritat sacsejaren sa Pobla. La plena de 1958 que vaig patir en carn pròpia veient les destrosses que l'aigua havia fet en l'hort del padrí i en els horts dels nostres veïnats, era ben igual que la descrita pels cronistes de totes les èpoques. Mai no podré oblidar el paisatge de desolació que restava després del pas de la violència de les aigües desfermades. La terra dels horts portada, mercès a la riuada, fins a l'Albufera o acaramullant-se en camps llunyans. Uns rebien tones i tones de pedres; altres la terra, mesclada amb pedres del torrent procedents dels altres horts dels voltants. En uns altres indrets, i ho vaig veure amb els meus ulls, la destrossa encara havia estat més paorosa: romputs els dèbils murs de contenció que protegien els camps, la força de la inundació no solament s'havia portat lluny la terra, la collita tan difícilment treballada, sinó que s'havia emportat mig hort del pobre pagès.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (26-VIII-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Categories: literatura

Els germans Coen inauguren el Festival Internacional de Cine de Venècia

La Malla Cultura - fa 18 hores 50 min

Els mestres Ethan i Joel Coen amb el seu darrer treball ‘Burn after reading', són els encarregats d'inaugurar aquest 2008 la 65ena edició del Festival de Cine de Venècia que comença aquest dimecres i que és, sense dubte, l'obertura de l'any cinematogràfic. Una obertura que compta, a més, amb un nou professor a les classes de direcció, el mexicà Guillermo Arriaga, que estrena ‘The burning plan' la seva opera prima com a realitzador. Un Festival que enguany es mira una mica el melic amb la presentació d'una vintena d'obres italianes.

Categories: literatura

PARLA RIERA

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - fa 22 hores 33 min
Avui a "La paraula viva", l'entrevista amb Carme Riera. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com
Categories: literatura

Els comunistes catalans: Andreu Nin i el POUM (per a la recuperació de la memòria històrica)

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dc, 27/08/2008 - 08:25

Els comunistes catalans: Andreu Nin i el POUM


Andreu Nin (el Vendrell, Baix Penedès 1892 - Madrid 1937)


Polític i escriptor. Inicià els estudis de magisteri a Tarragona, i després passà a Barcelona per acabar-los. Fundà l'Associació d'Estudiants Normalistes. Acabats els estudis, fou mestre a l'Escola Horaciana, i alhora ensenyava en les aules dels ateneus obrers i col·laborava en revistes com “El Baix Penedès”, “El Poble Català” i “Pàtria”. S'afilià a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), i fou membre actiu de les seves joventuts. Posteriorment (1913) s'allunyà del republicanisme federal i evolucionà a postures netament socialistes. Milità en la Federació del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) al Principat, amb interrupcions, degudes a la polèmica que les seves opinions catalanistes generaven a "La Justicia Social" (òrgan de la federació). Des de finals de 1914 fins a la darreria de 1917 treballà com a representant de comerç als Països Àrabs. Retornat a Barcelona, reingressà al PSOE i alhora entrava en el Sindicato de Profesiones Liberales de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT). Com a delegat al segon congrés de la CNT advocà per l'ingrés de la Confederación a la Tercera Internacional, cosa que aconseguí. No obstant com a secretari del comitè nacional de la CNT i, tot i el suport de Joaquim Maurín i d'altres, veié com la CNT s'allunyava progressivament del "tercerisme" vers a posicions anarquistes. Així el juliol de 1921, com a delegat de la CNT a la Internacional Sindical Roja (ISR) es trobà que aquesta deixava la Internacional de Moscou per afiliar-se a la Internacional de Berlín. Membre del Comitè Executiu de la ISR, s'encarregà de l'organització de l'oficina per l'Europa Central (1921-22), tasca que fou interrompuda per la demanda d'extradició de les autoritats espanyoles i la conseqüent expulsió de part dels alemanys.

Tornat a Moscou continuà treballant al si de la ISR, i fou l'amfitrió de Francesc Macià en la seva visita a la Unió Soviètica. A Les anarchistes et le mouvement syndical (1924) analitza el pes de l'anarquisme en el sindicalisme europeu (que es feia especialment viu en el cas de les terres catalanes). El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació a la plataforma de Trockij, Oposició Comunista. L'estiu de 1928 caigué Trockij, i Nin fou progressivament arraconat fins la seva expulsió el setembre de 1930. Retornat a Barcelona, féu una important tasca en la difusió de les idees comunistes, remarcant la importància de la lluita sindical i del dret a l'autodeterminació dels pobles (Els moviments d'emancipació nacional, 1935). Davant l'ascens del feixisme fou dels primers en veure'l com una amenaça que anava més enllà del reaccionarisme dels règims militars (Les dictadures dels nostres dies, 1930). A El proletariado español ante la revolución (1931) analitza la nova situació peninsular, davant la proclamació de la República espanyola. Va traduir Trockij al català (Què ha passat?, 1935), però en general les traduccions polítiques les feia a l'espanyol, i les literàries, de les quals vivia, al català. En el panorama polític de Catalunya, Nin col·laborà amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), tot i mantenint la seva militància en l'Oposición Comunista Española, que a partir de 1932 adoptà el nom d'Esquerra Comunista.


Allunyat progressivament de Trockij, va trencar-hi definitivament el 1934. Al llarg de l'any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any, amb la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), integrat pel BOC i l'Esquerra Comunista. Convertit en secretari general, també fou responsable de la Federació Obrera d'Unitat Sindical i de la revista “La Nueva Era”. L'esclat de la Guerra d'Espanya, provocà la formació d'un govern d'unitat al Principat, i Nin fou membre del Consell d'Economia i Conseller de Justícia i Dret (9-12.1936). Des d'aquest càrrec impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia. Políticament el POUM es trobava enfrontat al partit comunista oficial (PCE-PSUC) i, de retruc, als òrgans governamental (en mans de socialistes i republicans). Així cercà un acostament a la CNT-FAI, que tampoc es va poder plasmar degut a l'actitud dels anarquistes. Els fets de maig a Barcelona enfrontaren al POUM i la CNT-FAI, d'una banda, i al PSUC, ERC i Estat Català, d'una altra. Aquests fets foren aprofitats pel govern republicà espanyol per limitar l'autonomia del Principat, i pels estalinistes del PCE-PSUC i els serveis secrets soviètics per desfermar una repressió contra el POUM. Nin fou detingut i assassinat per agents estalinistes.


Vegeu: Arxiu d'obres d'Andreu Nin i les planes de la Fundació Andreu Nin.

Secció Catalana de The Marxists' Internet Archive


Per a copsar tota la misèria estalinista contra els revolucionaris de la CNT i del POUM, per a entendre amb profunditat el perquè dels assassinats d’anarquistes i poumistes, per a copsar el significat autèntic de la Revolució iniciada en la zona republicana el 19 de juliol del 36, és recomanable l’estudi d’algunes obres imprescindibles de Pelai Pagès, concretament Andreu Nin: su evolución política (1911-1937), i l’obra de Francesc Bonamusa, aquell famós llibre que edità Anagrama l’any 1977, Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937). (Miquel López Crespí)


Memòria històrica de l’esquerra alternativa


Resposta a Pere Meroño: l’assassinat d’Andreu Nin i els Fets de Maig de 1937



Imaginava que, a aquestes alçades de la història, el fet històric de la complicitat absoluta de la direcció estalinista del PCE i del PSUC amb la GPU soviètica i els botxins enviats per Stalin per a matar Andreu Nin era quelcom que ja no s’havia de discutir per l’abundor de proves històriques que hi ha al respecte. Però sembla que l’amic Pere Meroño no coneix l’amplíssima sobre la matèria publicada d'ençà fa més de quaranta anys a Catalunya i l’Estat espanyol. La majoria són llibres que els marxistes de finals dels seixanta i començaments del setanta llegíem i estudiàvem en els seminaris de formació o, simplement, per curiositat històrica. En referència als assassinats de comunistes del POUM i anarquistes de la CNT-FAI en els Fets de Maig de 1937 George Orwell ens va deixar aquella meravellosa i instructiva obra titulada Homenatge a Catalunya que demostra, sense cap mena de dubtes, el paper dels estalinistes espanyols i catalans, és a dir, del PCE-PSUC, en la repressió dels anarquistes i comunistes del POUM. És una obra bàsica, bona de llegir, instructiva, un document bàsic per a conèixer aquella època històrica, que sembla que no ha llegit Pere Meroño, o que no en recorda el contingut. Aquesta obra clàssica per a copsar el paper nefast de l’estalinisme en temps de la guerra civil es pot ampliar si hom ho desitja amb aportacions com la de John Langdon-Davies, La setmana tràgica de 1937. Els Fets de Maig (Barcelona, Edicions 62, 1987). Però malgrat la documentació nova que aporta, no supera ni de bon tros la famosa Homenatge a Catalunya d’Orwell. Així i tot és necessari conèixer-ho tot al respecte.

El paper sinistre en la criminalització dels antifeixistes del POUM i la CNT i la part que els estalinistes tengueren en l’assassinat d’Andreu Nin, Camillo Berneri i centenars d’anarquistes i poumistes és documentat en nombroses obres de l’historiador Víctor Alba, concretament en El marxisme a Catalunya (Barcelona. Editorial Pòrtic, 1974), obra composta pels volums Història del BOC, Història del POUM, Andreu Nin i Joaquim Maurín.

L’Editorial Ruedo Ibérico, famosa a les darreries del franquisme per les eines imprescindibles de recerca que posava al nostre abast, publicava una documentació precisa quant als elements de l’estalinisme espanyol que, fent de sicaris de la policia política soviètica, treballaren activament en la criminalització de la CNT-FAI i també del POUM. El llibre, eina bàsica per a copsar el paper del PCE en l’assassinat i persecució dels revolucionaris de l’Estat espanyol que no obeïen a Moscou és de l’historiador Andrés Suárez i porta per títol El proceso contra el POUM: un episodio de la Revolución Española. Moltes de les conclusions de l’historiador Andrés Suárez són confirmades per Frank Mintz i Miguel Peña en la recopilació de textos que es publicaren durant els Fets de Maig de 1937; textos, la majoria dels quals són signats per “Los Amigos de Durruti”, el grup que s’enfrontà al PCE-PSUC i es distingí en la defensa dels perseguits, torturats i assassinats pels estalinistes. El llibre Los amigos de Durruti, los trotsquistas y los sucesos de Mayo va ser editat per Campo Abierto Edicions, a Madrid, l’any 1978.

Recentment, el col·lectiu de recerca històrica “La Trinxera” ha estudiat l’assassinat d’Andreu Nin i ha publicat les seves conclusions en el web de la Fundació Andreu Nin. El treball porta per títol “La desaparició d’Andreu Nin” i confirma que Nin, després de ser segrestat a Barcelona el 16 de juny de 1937, va ser traslladat primer a València i posteriorment a una txeca estalinista del PCE, la mansió dels aristòcrates i menbres de la direcció del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros i la seva dona Constanza de la Mora (néta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Tots els historiadors esmentats confirmen com els estalinistes espanyols treballaven en estreta unió amb la policia política d’Stalin per a portar endavant la seva tasca criminal contra els revolucionaris de l’Estat espanyol. Exestalinistes destacats, com el tèrbol Enrique Castro Delgado, n’han parlat a Hombres Made in Moscú, llibre publicat per l’editorial antimarxista Luis de Caralt, a Barcelona. l’any 1963. Més recent és l’estudi dels crims estalinistes a l’Estat espanyol descrits pel dirigent de la IV Internacional Arturo Van den Eynde (l’Aníbal Ramos de la clandestinitat) Aquest estudi es pot trobar en el llibre El proletariado contra la ‘Unión Sagrada. Anti-Carrillo (Madrid, Crítica Comunista, 1980), concretament a les pàgines 117-140.

Per a copsar tota la misèria estalinista contra els revolucionaris de la CNT i del POUM, per a entendre amb profunditat el perquè dels assassinats d’anarquistes i poumistes, per a copsar el significat autèntic de la Revolució iniciada en la zona republicana el 19 de juliol del 36, és recomanable l’estudi d’algunes obres imprescindibles de Pelai Pagès, concretament Andreu Nin: su evolución política (1911-1937), i l’obra de Francesc Bonamusa, aquell famós llibre que edità Anagrama l’any 1977, Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937).

Com deia al començament d’aquesta nota, la bibliografia que hem consultat d’ençà els anys seixanta i setanta és tan extensa que no es pot resumir en aquestes breus retxes. En la història de Burnet Bolloten La Revolución Española: sus orígenes, la izquierda y la lucha por el poder durante la guerra civil 1936-1939 (Barcelona, Editorial Grijalbo, 1980), i en el capítol –entre d’altres- “Catalunya: revolución y contrarevolución” (pàgs. 515-558) podem seguir pas a pas les campanyes de “Mundo Obrero” (portaveu del PCE), de Santiago Carrillo, la Passionària, José Díaz i tota la plana major dels companys de viatge de la policia secreta d’Stalin, quant a criminalitzar i demanar l’extermini del POUM i d’Andreu Nin. Les hemeroteques serven la memòria històrica d’aquesta incitació diària al crim. Mai, cap dirigent del PCE-PSUC ha demanat perdó per aquests crims comesos contra els revolucionaris de l’Estat espanyol!

Com he dit al començament d’aquest escrit, imaginava que, amb tanta abundor de materials, amb la investigació al respecte de què ens forneix dia a dia la Fundació Andreu Nin, debatre sobre la responsabilitat del PCE-PSUC en l’assassinat d’Andreu Nin, Camillo Berneri i tants de revolucionaris antiestalinistes seria cosa del passat, ja no tenia sentit. Veig que anava errat. Negar el paper dels estalinistes espanyols del PCE-PSUC en aquests assassinats és com negar l'assassinat de Trotski per part del militant del PSUC Ramon Mercader, assassí que actuà a les ordres de la policia política d’Stalin. Caldria no aferrar-se a la “darrera línia de defensa” segons la quals els del PCE-PSUC anaven enganyats i tota la culpa la tengueren els soviètics.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Categories: literatura

71è joc literari

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dc, 27/08/2008 - 07:17
Aquest és el darrer joc literari d'agost amb el qual podreu obtenir números per al sorteig dels premis d'aquest mes.

Per a participar al 71è joc literari haureu d'encertar el títol d'un llibre i el nom del seu autor i enviar-lo a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població.

Les pistes per a encertar-lo són les següents:

Pista 1: és el llibre que estic llegint ara (aquesta pista no val un duro, llevat que tingueu càmeres ocultes a casa meva, o suborneu la meva dona)
Pista 2: l'autor va nèixer a Cuba i va morir a Siena.
Pista 3: va publicar el llibre l'any 1957
Pista 4: el llibre forma part d'una mena de trilogia excèntrico-nobiliària
Pista 5: el protagonista, sense cap dubte, deu ser un dels personatges que toca menys de peus a terra de la literatura universal.


El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
Categories: literatura

Carme Riera: 'Els escriptors no tenen ulls sinó memòria'

Vilaweb Lletres - Dc, 27/08/2008 - 06:00
'Vaig començar a escriure, diu Carme Riera, per continuar els relats, els contes, que m'explicava l’àvia.' L'escriptora esmenta, de les influències rebudes, la de Virgina Woolf (en feminisme), de Marcel Proust (en literatura) i de Miquel Àngel Riera (en literatura catalana). 'La memòria i la lluita contra l'oblit són, per mi, importantíssims. S'ha dit que els escriptors i les escriptores no tenen ulls sinó memòria'. Mireu el vídeo.Aquesta entrevista forma part de la sèrie 'La paraula viva', que va tancar l'exposició 'Cultura catalana, singular i universal', que es va veure l'octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. 'La paraula viva' inclou vint entrevistes amb escriptors catalans. Per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Vegeu el vídeoImma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés. VilaWeb us ofereix aquestes peces durant aquest mes d'agost.
Categories: literatura

Demà nou joc literari

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dm, 26/08/2008 - 23:22

Demà l'últim joc literari amb el qual podreu obtenir números per al sorteig del premi del mes: un lot de 10 llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.A més, a darrera hora s'ha afegit un nou premi. Es tracta de la publicació dels guanyadors del premi de ciència ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya, editats el 2004 i 2008.Teniu fins al 2 de setembre per a participar a qualsevol dels jocs d'agost. 68è joc literari69è joc literari 70è joc literari
Categories: literatura

El tuacte Colomer-Fabra

Cucarella, Toni Cucarella en roba de batalla - Dm, 26/08/2008 - 21:43
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1:*{behavior:url(#ieooui) } <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Arial Unicode MS"; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} @font-face {font-family:"@Arial Unicode MS"; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Aquest és el vídeo de la sessió de la Diputació de Castelló, presidida pel capo Carlos Fabra, en la que el diputat provincial del PSOE i alcalde de Benicàssim Francesc (sic) Colomer li pregunta sobre els afers que té pendents amb la justícia; afers, tots encara presumptes, que, com sabeu, romanen ofegats en tarquim judicial, potser a l’espera que prescriguen. Al final del tuacte, el capo Fabra, a qui li ha pegat tort la intervenció de Colomer, remuga de mala veta mentre alça les galtes (del cul) del cadiral: “Qué hijo de puta!”. Pareu atenció en la textura imbècil de les rialletes dels correligionaris o còmplices o pinxos de Fabra. I un altre detall del cas que m’agradaria ressaltar: el fi castellà que s’espolsen Colomer i Fabra. Com sabeu, en algunes coses –cada vegada en més– PP i PSOE s’assemblen com dues gotes de Solán de Cabras.


Categories: literatura

Reaccions a El vertigen del trapezista

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dm, 26/08/2008 - 19:32
Em fa gràcia anar recollint totes les reaccions que provoca a la xarxa El vertigen del trapezista. Espero que aquest post vagi incrementant-se amb noves aportacions. Si en sabeu d'alguna més, us agrairé que m'aviseu.
Gràcies a tothom.

Cossetània Edicions
Els llibres de Proa Premià
Cornudellaweb
Serret blog
La garrofa de Mont-roig
De tard en tard
Biblioteca IES Sòl de Riu
Llibresebrencs
La Via Augusta
Lletres colomenques
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Beaba
Ciutat oci
Ràdio activitat
Filant prim
El basar de les espècies
La Marfanta
Emigdi Subirats
TEVEON
El Punt
Jesús Ferré
De tard en tard
Blog de Cossetània
Cornudellaweb
Filant prim: comentari
Fundació Pedrolo
Serretblog
Tu mateix
La cullerada
TEVEON
El bloc de Carme Pla
Tot és possible
Rondalles a la vora del foc
Biblioteca de Roquetes
Entrellum
L'hort de la bajoqueta
Terra de llibres
El blog del Sr. Boix
L'hora del lector (min 19)
Que el llegir no em faci perdre l'escriure
Vilaplou
Ones de llibres
Diari de la Mar
Todo al borde de la nada
Nau Argos
A l'atzar agraeixo
Joan Pinyol
Bauen Blog
Raons que rimen
Diccitionari
Club de Lectura Narcís Oller
Raons que rimen
El cuirassat Potemkin
Tricària
L'asgorfa
Jesús Ferré
Categories: literatura

López Crespí: carta oberta a Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dm, 26/08/2008 - 18:05

L'acord de governabilitat era una eina extraordinària per a fixar les bases per a una nova política territorial per a Mallorca. Però, amb l'acord pres respecte la modificació del PTM, es posa de manifest que l'aplicació està sent molt diferent a la lletra escrita


Sra. Presidenta, Consell de Mallorca


Sra. Consellera, Conselleria d'Ordenació del Territori i Urbanisme



Distingida Senyora:

El passat 11 de juliol de 2008, el Consell de Mallorca va acordar l'aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial de Mallorca. Durant 2 mesos des de la seva publicació al BOIB - BOIB núm. 97 de 12-07-2008 - la modificació del Pla restarà en període d'exposició pública.

L'acord de modificació del PTM aprovat, va ser considerat com un frau per part del GOB. Ja vàrem manifestar en el seu moment la decepció per aquest acord en considerar que:

· representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.

· no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sinó que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar

· es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia.

No podem oblidar que aquest model territorial va dur al carrer a 50.000 persones al març de 2007. El resultat d'aquesta reivindicació es va traduir en una sèrie de propostes concretes, entre les quals destacam:

· Reforma del Pla Territorial de Mallorca, a fi de frenar les possibilitats de noves urbanitzacions i especialment les Àrees de Reconversió Territorial (aporvat amb els vots de PP i UM)

· Reforma del Pla de Carreteres a fi d'impedir la construcció de noves autopistes (aprovat amb els vots de PP i UM)

· Evitar la construcció de grans equipaments dins sòl rústic: complexos hospitalaris, parc temàtic grans centres comercials...)

Per tant, una modificació del PTM de la mà de partits progressites, hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, revisar:

- creixements: reduir els sostres de creixement

- carreteres: eliminar l'autovia Inca-Manacor i el 2on cinturó

- sòl rústic: revisar paràmetres d'edificació en el sòl rústic

- camps de golf, polígons industrials: eliminar la possibilitat de construcció de més camps de golf i regular l'aparició de polígons industrials

- ART: eliminar les ART


PER UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL


L'acord de governabilitat era una eina extraordinària per a fixar les bases per a una nova política territorial per a Mallorca. Però, amb l'acord pres respecte la modificació del PTM, es posa de manifest que l'aplicació està sent molt diferent a la lletra escrita.

Per tot això, li demanam que executin amb valentia els acords assumits a l'acord de governabilitat del Consell de Mallorca i que es replantegi la modificació en profunditat del Pla Territorial de Mallorca per eliminar definitivament les Àrees de Reconversió Territorial i establir les bases d 'un model territorial més sostenible.

Rebi una cordial salutació.

Miquel López Crespí

DNI: 41.373.644W

Palma (Mallorca) 25-VIII-08


Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca. (GOB)


Volem el model territorial que Mallorca es mereix


El GOB comença una campanya per a una modificació integral del Pla Territorial de Mallorca.


El passat 11 de juliol de 2008, el Consell de Mallora va acordar l'aprovació inicial de la modificació del PTM. Durant 2 mesos des de la seva publicació al BOIB (BOIB núm. 97) de 12-07-2008, la modificació del Pla restarà en període d'exposició pública.

Avui per tant, des del GOB presentam una campanya d'actuacions adreçada a aconseguir una modificació integral del Pla Territorial de Mallorca, que asseguri un model territorial sostenible.


SITUACIÓ ACTUAL


L'acord de modificació del PTM aprovat pel Consell de Mallorca el passat 11 de juliol, va ser considerat com un frau per part del GOB. Ja vàrem manifestar en el seu moment la decepció per aquest acord en considerar que:

• representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial. • no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar • es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia.


Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:


1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement); per tant, una reforma integral del PTM que definís un nou model territorial.

2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació a fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.


Conclussions:


Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.


CAMPANYA


L'objectiu és aconseguir una reforma integral del PTM, que representi una ruptura amb el model territorial PP-UM.

- difusió de la situació actual i les seves conseqüències amb l'objectiu de crear consciència de la problemàtica ambiental i territorial i de la necessitat d'estabilitzar els creixements, tot i la cojuntura econòmica actual - generar debat dins de la societat i pressionar les institucions sobre els canvis a introduir i les mesures a adoptar


Argumentació. Recordem:

(Text extret de notes informatives del GOB al 2004 i 2005)

EL PLA PROMOU UN FORT INCREMENT DE LA URBANITZACIÓ

Les informacions que es filtren de les modificacions del Pla Territorial demostren que s’exhaureixen les possibilitats de creixement urbanístic que establiren les DOT, per al període de 10 anys posterior a la seva aprovació l’any 1999.

L’anunci del Consell Insular de Mallorca d’augment el percentatge de creixement per als propers anys, certifica que seguim amb un model absolutament continuista, desfasat i insostenible.

La prova d’això, és que el Pla Territorial:

1. No atura els 30 km2 (3.000 ha) més d’urbanitzacions ja previstes ara mateix i encara no iniciades i permet que es puguin realitzar.

2. Afegeix uns 15 km2 més per part del PTI. En aquest sentit cal dir que aquesta xifra s’ha anat incrementant a mesura que se tramitava. Així:

* el 2002 eren 11 km2 (1.100 ha)

* el 2003 eren 12 km2 (1.200 ha)

* el 2004 eren 15 km (1.500 ha)

3. Per últim el PTM planifica uns 15 km2 a ocupar per vies de gran velocitat a afegir als 13 de carreters i autopistes ja existents.


Les previsions de creixement del Pla Territorial de Mallorca: 5.000 ha en 10 anys, 500 hectàrees en un any i 15.000 m2 cada dia

AMB EL PTM CADA DIA SE PODRIEN URBANITZAR I EDIFICAR L’EQUIVALENT A TRES CAMPS DE FUTBOL


AUTOVIA INCA – MANACOR:


A pesar que el govern Matas ha anunciat una treva en aquesta legislatura pel que fa a aquesta via, i a pesar que el Ministeri de Foment sembla que no vol pagar infrastructures impactants i a pesar la mobilització permanent protagonitzada per la /plataforma Autovia NO/ (22.000 signatures, 50.000 persones al carrer) i fins i tot mocions contraries de gran part d’Ajuntaments de la zona... A pesar de tot això, el Consell segueix mantenint aquesta proposta de construir l’autovia entre Inca i Manacor.


SEGON CINTURÓ


Una altre projecte polèmic és precisament aquest.. El Pla Territorial no només contempla els trams que va des del Coll d’en Rebassa fins a la carretera de Valldemossa, sinó que incorpora el tram que va des d’aquesta carretera fins a Palmanova (Calvià) travessant l’ANEi de la Serra de na Burguesa.

Aquest model territorial va dur al carrer a 50.000 persones al març de 2007. El resultat d'aquesta reivindicació es va representar en una sèrie de propostes concretes, entre les quals destacam:

 Reforma del Pla Territorial de Mallorca, a fi de frenar les possibilitats de noves urbanitzacions i especialment les Àrees de Reconversió Territorial (aporvat amb els vots de PP i UM)

 Reforma del Pla de Carreteres a fi d’impedir la construcció de noves autopistes (aprovat amb els vots de PP i UM)

 Evitar la construcció de grans equipaments dins sòl rústic: complexos hospitalaris, parc temàtic grans centres comercials...)

Per tant, una modificació del PTM de la mà de partits progressites, hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, revisar:

 creixements: reduir els sostres de creixement

 carreteres: el•limnar l'autovia inca-manacor i el 2on cinturó

 sòl rústic: revisar paràmetres d'edificació en el sòl rústic

 camps de golf, polígons industrials: eliminar la possibilitat de construcció de més camps de golf

i regular l'aparició de polígons industrials

br> 

ART: eliminar les ART


Que hem fet fins ara:

 enviar una proposta de modificació del PTM al CIM (maig 2007)  mentre es negociava la modificació es varen tenir reunions amb els partits polítics amb representació al consell per conèixer la seva postura i incidir en la decissió finat, per aquest ordre: PSOE, PP, UM i Bloc.

 es va fer una roda de premsa la setmana abans de l'aprovació inicialment  carta a francina armengol  notes informatives als mitjans


Activitats de la campanya:

Per tot l'exposat, durant aquest mes es duran a terme accions informatives (articles d'opinió, notes de premsa, debats), accions administratives (presentació d'al•legacions), accions de pressió o reivindicatives (campanya virtual, i no es descarta la possibilitat d'alguna acció simbòlica)

Web GOB


De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. (Miquel López Crespí)


La victòria dels especuladors i la destrucció de Mallorca




El ritme de destrucció de les Illes continua i augmenta malgrat els intents de preservars algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.

De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.

I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé.

En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!).

El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?

Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de baleares (17-VI-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Categories: literatura

El Festival de Cap Roig tanca amb 43.000 espectadors i un 98 per cent d'ocupació

La Malla Cultura - Dm, 26/08/2008 - 17:43

El Festival Jardins de Cap Roig va tancar diumenge l'edició d'aquest any amb un balanç positiu, que ha superat el 98% d'ocupació i un total de més de 43.000 assistents, segons han informat els organitzadors del festival aquest dimarts. Amb concert del director Lorin Maazel com a punt final, el "festival de festivals" s'ha consolidat encara més dins del panorama cultural català. Els Jardins de Cap Roig ha omplert el seu aforament al cent per cent en 18 dels 21 espectacles programats. L'any passat, 35.000 persones van passar-hi per gaudir dels 18 concerts que es van programar.

Categories: literatura

Video lectors del vertigen

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dm, 26/08/2008 - 12:38
Molts ja sabeu que fa temps vaig proposar que m'enviéssiu fotos amb El vertigen del trapezista, que he unit en un collage que vaig actualitzant.La cosa ha anat més enllà i aquest cap de setmana dos cracks del món blocaire com Jesús Ferré i Jaume Llambrich m'han fet un regal que ja no sé com agrair: un muntatge en vídeo de les fotos, amb música de fons i un fragment llegit del conte que dóna nom al recull, i que podeu escoltar sencer aquí.Moltíssimes gràcies de nou.


Categories: literatura

PARLA PORCEL

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dm, 26/08/2008 - 09:21
Avui a "La paraula viva", l'entrevista amb Baltasar Porcel. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com
Categories: literatura

La literatura actual

literatura catalana contemporànes, bloc de Miquel López - Dm, 26/08/2008 - 09:20

La controvertida dama que fumava i vestia com els homes es va instal·lar a Mallorca, entre el novembre de 1838 i el febrer de 1839, amb els seus dos fills i el músic polonès. Tot i que l'estada insular va ser prou creativa (Sand enllesteix la novel·la Spiridion i reescriu Léila i Chopin hi compongué 22 dels 24 preludis opus 28), amb els mallorquins mai es van arribar a avenir: "La gent es feia el senyal de la creu quan ens veia passar. Alguns amics de Palma ens digueren que era cosa de sacerdots. Havien parlat malament de nosaltres dient que érem estrangers infidels". (Quin Gibert)


George Sand o l'inconformisme


Per Quim Gibert, psicòleg


En una època en què l'art era una manera d'esmorteir les envestides d'un món injust, viure al costat de Frederic Chopin va ser per Sand viure a la vora dels déus: "Era d'aquesta màgia que em vaig enamorar. La força tel·lúrica d'un esperit gegantí reencarnat en un cos fràgil". Amb aquests mots, Miquel López Crespí ens convida a llegir la seva obra més recent. I és que el març d'enguany l'escriptor de sa Pobla ens ha sorprès gratament amb els dos primers d'una trilogia a l'entorn de George Sand (1804-1876). La controvertida dama que fumava i vestia com els homes es va instal·lar a Mallorca, entre el novembre de 1838 i el febrer de 1839, amb els seus dos fills i el músic polonès. Tot i que l'estada insular va ser prou creativa (Sand enllesteix la novel·la Spiridion i reescriu Léila i Chopin hi compongué 22 dels 24 preludis opus 28), amb els mallorquins mai es van arribar a avenir: "La gent es feia el senyal de la creu quan ens veia passar. Alguns amics de Palma ens digueren que era cosa de sacerdots. Havien parlat malament de nosaltres dient que érem estrangers infidels".

Amb El darrer hivern de Chopin i George Sand(Edicions Proa) i Corambé. El dietari de George Sand (Pagès editors), López Crespí ens submergeix en un anar i venir de capítols que transcorren a cavall de la Mallorca rural i del París de la Comuna (1871) i d'altres episodis revolucionaris. En ambdós escenaris tan contraposats, Sand passa de la il·lusió a la desil·lusió: "Aquelles primeres setmanes varen ser de somni. Fou posteriorment quan ensopegàrem amb la dura realitat del clima mallorquí, amb l'evidència d'unes cases que no estaven construïdes per resistir les inclemències hivernals" (El darrer hivern de Chopin i George Sand). I és que aquell va ser un hivern especialment cru, que no va fer cap bé a la delicada salut de Chopin i al reumatisme de Maurice, un dels fills de Sand. A més, la recerca romàntica d'un entorn verge mai va ser compatible amb la comoditat i els serveis urbans que reclamaven. Igualment se sent decebuda del seu París natal: "El segle que volíem net i resplendent, obert a les llums, amb l'art i la ciència elevats a suprems i màxims guies de la humanitat, és aquí, curull d'impetuoses tempestes de sang que omplen tots els racons i passadissos de la nostra existència" (Corambé...).

Precisament aquests dies es compleix el 200 aniversari del naixement d'Aurore Dupin Delaborde, el seu nom originari. I és que Sand és la reducció de Sandeau, el cognom d'un dels seus nombrosos amants. Un bon moment per llegir les aportacions literàries de Miquel López Crespí, que tan bé ha sabut plasmar una vida rebel a prop d'allà on s'escrivia la història. Segons el crític literari Isidor Cònsul, "la seva voluntat de viure a l'ull de l'huracà i bellugar-se per les coordenades cabdals del seu temps van assenyalar massa sovint George Sand com a pedra d'escàndol, raó per la qual la força del paquet biogràfic ha fet perdre interès per l'escriptora i s'ha tendit, de manera general, a remarcar l'excepcionalitat de la dona per damunt dels valors que va tenir com a creadora literària (Avui, 1.7.04).

Per això és tan interessant i recomanable conèixer la trajectòria de personatges que han qüestionat el despotisme i altres realitats encarnades del seu temps: "Mai no he estat diplomàtica i molt manco he cedit en res a les forces o idees que considerava filles de les tenebres i de la ignorància", assenyala George Sand (Corambé. El dietari de George Sand).

Gibert, Quim. Revista El Triangle, núm. 709 (13-XII-05). p. 30.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Categories: literatura

El so de l'escuma entre els còdols

tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau - Dm, 26/08/2008 - 07:23

Què fàcil és obviar un passat que no deixa petjada a la platja de Les Cases d'Alcanar, mentre el present juga amb el so de l'escuma que fa córrer els còdols..
Categories: literatura
123456789…següent ›últim »
Contingut sindicat

Inici de sessió d'usuari

  • Crea un compte nou
  • Demana una contrasenya nova

Navegació

  • Enviaments recents
  • Categories
    • literatura

Cerca

Campanyes



campanya tv3

Qui està connectat

Actualment hi ha 1 usuari i 1 visitant connectats.

Temes de debat actius

  • CICLE CONEIXER EL PAIS EN BICI- SEGONA TANDA!!
  • Oferta de treball per informàtics
  • Habitació lliure a Barcelona a partir de l'1 de setembre
  • Busque habitació a Mollet o a Parets
  • PROFESSOR BUSCA HAB. A BARCELONA
  • BUSQUEM COMPANY/A DE PIS PER SETEMBRE
  • Baixada al sud del País Valencià per al 22 d'agost
  • Busque habitació en Barcelona ciutat
més
  • contacte
  • fes-te soci
  • forums
  • qui som?
  • literatura