Vilaweb Lletres

Subscribe to Vilaweb Lletres feed
VilaWeb - Diari digital líder en català. Última hora, notícies i opinió
Actualitzat: fa 7 min 23 seg

Torna el FLIC amb activitats per a alimentar la creativitat dels infants

Dv, 19/01/2018 - 02:00

Jocs, teatre, cinema, llibres, tallers. Any rere any, el Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil (FLIC) omple Barcelona d’ofertes culturals per a apropar infants i joves a la creació i el consum artístics. La fira, que s’organitza per vuitena vegada, arriba demà a la ciutat i hi serà fins al cap de setmana del 4 de febrer, tot posant el focus en la literatura i la combinació entre recreació i normativa.

Amb el lema ‘Literatures en joc’, aquesta vegada el FLIC té per objectiu despertar la imaginació de petits i grans a partir de la vivència lúdica d’experiències literàries. D’aquesta manera, els assistents podran experimentar amb els sentits per tal de copsar relats més enllà de les pàgines o les pantalles. Serà un punt de trobada de famílies, escoles, joves creadors i professionals del sector.

El programa inclou, principalment, activitats de cap de setmana amb l’excepció de les sessions dedicades a col·legis, que aniran del 23 de gener al 2 de febrer, i entre els escenaris que acolliran el festival s’hi troben la Filmoteca de Catalunya, el Mercat de les Flors, el MNAC, el MACBA i el Born.

En aquests entorns artístics, els assistents descobriran la poesia de les il·lustracions cinematogràfiques, viuran el paper del color en el teatre i construiran relats literaris a partir de jocs i tallers. En aquest sentit, el FLIC vol evocar la creativitat que resideix en l’individu i que sovint la societat pretén amagar.

Un dels reclams d’enguany és el de ‘Relats creuats’, un espectacle interactiu de kamishibai (en japonès, ‘teatre de paper’) i teatre d’ombres que fa servir llums per a plasmar siluetes en làmines que combinen text i ombres projectades. Aquest exercici pretén explicar la dualitat del sentir a l’hora de narrar una història.

També destaca ‘Caluca, taller de veus imaginàries’, una recreació sonora de Laia Estruch, en col·laboració amb el MACBA, a la recerca de les veus imaginàries de cadascú per mitjà del cant però també dels crits, la parla i l’escolta de l’individu i tot allò que l’envolta.

La importància d’iniciatives com el FLIC es fa palesa en el reconeixement que ha rebut, un any més, de l’Associació de Festivals Europeus (EFA) amb el segell de qualitat EFFE Label 2017-2018 a la qualitat artística i l’impacte social.

Categories: literatura

La filla de Benet i Jornet recupera el record del seu pare abans de l’Alzheimer en el llibre ‘Papitu. El somriure sota el bigoti’

Dj, 18/01/2018 - 13:24

Josep Maria Benet i Jornet és un dels dramaturgs més reconeguts del país i un dels principals renovadors del teatre català. Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna) és l’homenatge que li fa la seva filla, Carlota Benet, una ‘catarsi’ –com ella mateixa l’ha definit- per recuperar una memòria que l’Alzheimer que pateix pot fer miques.

L’obra s’endinsa en la veu literària de Benet i Jornet i, alhora, en l’aspecte més quotidià, mesclant el món de fantasia que compartien pare i filla amb algun record ‘inventat’. Segons ha explicat Carlota Benet en la presentació, el llibre busca ser el testimoni de ‘dues persones que s’estimen’ i que una de les quals pateix un procés de ‘decadència’. Una obra que li ha permès ‘sortir de l’armari’ i reconèixer-se a si mateixa com a escriptora.

Categories: literatura

Un Tiana Negra més literari que mai reivindica les figures de Pedrolo, Capmany i Fuster

Dc, 17/01/2018 - 22:00

Demà comença el sisè Tiana Negra, el festival de novel·la negra catalana. És una iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennasar, que té l’objectiu d’impulsar aquest gènere en català i que ja s’ha convertit en un dels festivals referents de l’actual panorama literari del país.

Durant dos dies, a la sala Albéniz del Casal de Tiana es faran activitats amb la col·laboració d’alguns dels autors més importants del gènere negre en català. S’hi destaquen Biel Cussó, Rafael Vallbona, Marc Moreno, J. R. Armadàs, Xulio Ricardo Trigo, Ramona Soler, Montserrat Espallargas, Ramon Usall, Jordi Colonques, Joan Canela, Salvador Balcells, Margarida Aritzeta, Susana Hernández, Esperança Camps, Josep Lluís Martín Berbois, Llorenç Soldevila, David Gálvez i Elisenda Albertí.

Bennasar considera que el Tiana Negra d’enguany és ‘més literari que mai’, gràcies al nombre i a la importància de les efemèrides literàries del 2018: els centenaris del naixement de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany i el vintè aniversari de la mort de Jaume Fuster. Tenint molt presents aquests tres noms, el festival obrirà la porta demà a les 19.30, amb un acte d’homenatge a Manuel de Pedrolo. Després de la projecció de Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit, Sebastià Bennasar, Àlex Martín i Anna Maria Villalonga faran un debat sobre l’obra negra de l’autor.

Manuel de Pedrolo

També s’hi faran presentacions de llibres, com ara Sang freda, de Biel Cussó, guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí; i Terra de crims, de Valerià Pujol, que serà presentada per Rafael Vallbona. Tot seguit es lliurarà el Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana.

Entre els actes de dissabte, es destaquen les taules rodones ‘El retorn del relat breu a través de les antologies?’, ‘Donasses. De Maria Aurèlia Capmany a les capdavanteres del gènere a casa nostra’, ‘Aproximacions singulars al gènere negre’ i una taula rodona acompanyada de la música del saxo de Pau Sanchis i lectures de texts.

Com l’any passat, es farà l’activitat ‘Cadira d’orelles’. Bennasar l’explica: ‘Són un seguit d’entrevistes individuals d’un màxim de quinze minuts a autors que, per la singularitat del seu llibre, no es poden encabir en les taules rodones.’ Seran entrevistats Xulio Ricardo Trigo, Elisenda Albertí i Josep Lluís Martin Berbois, que parlarà sobre Sherlock Holmes en català.

Dissabte també es commemorarà el vintè aniversari de la mort de Jaume Fuster, amb la conversa ‘Els clàssics se’ns fan grans. Vint anys de la mort de Jaume Fuster’, entre Àlex Martín i Margarida Aritzeta.

Al costat de tots aquests actes, també hi haurà temps per a la signatura de llibres. I la cloenda tindrà un vessant internacional perquè serà conduïda per l’autor portuguès Mário Zambujal, autor de Crònica dels bons trinxeraire(Alrevés Editorial). Aquest llibre ha estat un superbestseller a Portugal, amb més de 35 edicions i una versió cinematogràfica.

El Tiana Negra ha acollit durant cinc anys més de cinc mil participants, prop de cent activitats literàries i cent escriptors. Podeu consultar el programa sencer del festival ací.

Categories: literatura

La Càtedra Màrius Torres de la UdL i la Paeria difondran la figura i l’obra del poeta i de la literatura lleidatana

Dc, 17/01/2018 - 17:00

El batlle de Lleida, Àngel Ros, i la regidora de Cultura, Montse Parra, han rebut els representants de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, Joan Ramon Veny (director) i Salvador Escudé, per tractar sobre possibles vies de col·laboració amb la Paeria.

En la reunió, ambdues parts han acordat de signar un conveni per a treballar conjuntament en la difusió de la literatura lleidatana i, en particular, de la figura i l’obra de Màrius Torres.

El 2017, declarat Any Màrius Torres per l’Ajuntament de Lleida, la ciutat va commemorar el 75è aniversari de la mort del poeta amb un seguit d’actes, edicions de llibres per part de la Càtedra i la recuperació del Festival Internacional de Poesia de Lleida, que es va dedicar a Màrius Torres.

Categories: literatura

Carlos Zanón fa la dissecció de la BCNegra més literària

Dm, 16/01/2018 - 22:00

Una gran pedra de marbre presideix el centre de la sala. Si s’observa bé, al centre, al punt de màxim pendís, s’hi pot distingir un forat de la mida d’una moneda de dos euros que correspon al desguàs per on fugien els fluids dels cossos que els il·lustres membres del col·legi de cirurgians de Catalunya –poc després acadèmics de Medicina– feien servir per a les seves pràctiques anatòmiques, val a dir que durant molt de temps força conservadores i allunyades de les tendències més avantguardistes. Som a la sala d’anatomia de la Reial Acadèmia de Medicina, indret triat per presentar el programa del 13è Festival BCNegra de novel·la negra. Però, per sort per als periodistes que omplen la sala com en el popular quatre de Rembrandt La lliçó d’anatomia, no hi havia cap cadàver per seccionar i analitzar.

Tot i això, qui sí que estava força blanc, potser pel fred o potser pels nervis de la convocatòria, era Carlos Zanón, nou comissari del festival. De totes maneres, no tenia res a témer: amb la immensa majoria de periodistes culturals de la ciutat contractats com a moderadors d’alguna de les activitats ja ha calmat un dels sectors més proclius a fer comparacions i estatístiques entre un any i un altre. Potser per això hi va haver poques preguntes. O perquè la sala impressionava, o perquè hi havia tantes conferències de premsa culturals que es va optar per la prudència.

Això sí, una cosa ha quedat clara i ben clara: BCNegra és, i serà mentre Zanón el dirigeixi, un festival marcadament literari que ha pres una opció arriscada: incloure un tema en comú a les sessions de treball –en aquest cas, l’assetjament– i a la vegada retre homenatge a un autor, Jean-Patrick Manchette; un llibre, la biografia de Jim Thompson, Arte Salvaje, escrita per Robert Polito; i un personatge, Tom Ripley, de Patricia Higsmith. També cal destacar que James Ellroy rebrà el premi Pepe Carvalho.

A poc a poc, Zanón va anar desgranant els principals eixos del festival d’enguany, que tindrà un pressupost de 162.000 euros –20.000 més que no l’any passat. Una altra novetat és que es farà entre el 29 de gener i el 4 de febrer, és a dir, que inclourà un cap de setmana sencer perquè el públic de fora de Barcelona pugui desplaçar-s’hi i en pugui gaudir tranquil·lament, com també els qui durant la setmana no puguin per motius laborals. Ara el festival acabava dissabte a migdia amb una gran sessió de signatures de llibres a Negra y Criminal, la llibreria de la qual era propietari el comissari anterior, Paco Camarassa.

De fet, amb els oportuns agraïments al comissari anterior –que, recordem-ho, va obtenir la Medalla d’Or al mèrit cultural– va engegar la presentació el comissari Zanón, per a qui una de les màximes preocupacions és com omplir el cinema Aribau el dissabte 3 de febrer, un desafiament important per al qual comptarà amb dos dels millors actes del festival d’enguany: l’homenatge a Jean-Patrick Manchette i el cara a cara entre Louise Penny i Claudia Piñero, l’un a primera hora del matí i l’altre al final del vespre.

La xifra final d’autors i ponents participants en el certamen literari serà de 106 i, segons Zanón, es garanteix la venda de llibres en totes les seus on es facin actes, ‘com a mínim dels autors participants i també, si és possible, de la resta dels escriptors’.  La venda la farà la llibreria Etcètera, del Poblenou, que és la que ha guanyat el sorteig entre les interessades a oferir aquest servei.

Zanón, que és gat vell i, segons la crítica, el millor escriptor de novel·la negra de la seva generació, també ha tingut en compte la seva experiència en altres festivals i ha decidit d’aplegar tots els escriptors que vénen de fora en dos hotels, l’un al costat de l’altre. ‘La cosa més important d’un festival literari són els intercanvis, els contactes i tot allò que passa més enllà de les taules rodones. I això ho hem d’afavorir.’ Potser a algú, després de tanta convivència, li farà falta la taula de disseccions per a reposar una mica.

Com és habitual, les jornades s’estenen en el temps i en la geografia barcelonina, amb moltes activitats paral·leles a biblioteques, clubs de lectura, cinema i exposicions que fan que ben bé durant un mes Barcelona sigui la gran capital de la negror. Enguany, per mantenir la tradició, també us fem una selecció especial d’allò que considerem que no us podeu deixar perdre. Potser no són els actes més populars, però sí els que considerem imprescindibles.

JAUME FUSTER, Una vida de perdiguer. Taula rodona, dilluns 29 de gener a les 20.15 a la biblioteca Jaume Fuster. Hi participen Margarida Aritzeta, Àlex Broch, Maria Antònia Oliver i Rafael Vallbona. Modera Àlex Martin Escribà. Aquesta taula, la seleccionem perquè es compleixen vint anys de la mort de Jaume Fuster, figura imprescindible en la novel·la negra en català. Comptar amb especialistes i amics com els proposats pel comissari faran augmentar el coneixement que tenim sobre Fuster com a impulsor del gènere negre en català i permetrà de situar-lo en el lloc d’avantguarda que li correspon.

Núria Cadenes

MILLOR QUE ENS HI ARRISQUEM, NO CREUS. Taula rodona, dimarts 30 de gener a les 19.45 a l’Auditori del Conservatori del Liceu. Hi participen Núria Cadenes, David Llorente i Lluís Llort i modera Matías Néspolo. Seleccionem aquesta taula rodona perquè s’hi vol fer un debat sobre el risc a la literatura i les innovacions a l’hora de fer novel·la negra. Cadenes i Llort, dos autors fonamentals de la nova fornada negra en català, compartiran taula amb David Llorente, guanyador del premi Hammett amb Madrid Frontera. De segur que la nostra concepció del gènere negre canvia escoltant-los.

EL ‘POLAR’ MÉS ARRISCAT. Conversa, dimarts 30 de gener a les 19.30 hores a l’Institut Francès de Barcelona. Hi participen Colin Niel i Pascal Dessaint, moderats per la periodista Anna Guitart. L’escollim perquè els francesos són dels escriptors més interessants de la tradició de la novel·la negra. I quan es posen a innovar i a fer novel·les negres dures i arriscades surten joies com aquestes, totalment allunyades dels escenaris urbans. Imprescindible.

Jordi Ledesma

VEÏNS PERILLOSOS. Taula rodona, dimecres 31 de gener a les 20.00 a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles. Hi participen Laura Gomara, Ariadna Herrero i Jordi Ledesma, moderats per la periodista Leticia Blanco. Us la recomanem perquè el debut de Laura Gomara és espectacular, amb una novel·la molt bona, Vienen mal dades, que té per escenari la crisi; també perquè hi debuta Ariadna Herrero amb una novel·la sobre sectes; i sobretot perquè hi ha el grandíssim Jordi Ledesma (1979), que es consolida amb la tercera novel·la, Lo que nos queda de la muerte, una novel·la impecable que es traduirà enguany al francès.

CUBA, CAPITAL LA MANXA. Conversa, el divendres 2 de febrer a les 17.00 als Multicinemes Aribau. Hi participen Leonardo Padura i Julián Ibáñez. Ho modera Juan Carlos Galindo. L’autor cubà és conegut per la seva sèrie dedicada a Mario Conde –tot i que la novel·la que heu de córrer a llegir és El hombre que amaba los perros, sobre Ramon Mercader, assassí de Trotsky–, mentre que Julián Ibáñez és el millor escriptor de novel·la negra de l’estat espanyol i un dels pares fundadors del gènere. Ara torna amb un llibre òmnibus que aplega tots els llibres protagonitzats pel poca-pena de Bellón. És una pena que Carlos Zanón no els hagi donat tota una tarda sencera per a parlar tranquil·lament.

UN LLIBRE, ‘ARTE SALVAJE’, una biografia de Jim Thompson. Divendres 2 de febrer a les 18.15. Aribau Multicines. Una conversa entre Robert Polito i Núria Torreblanca. Robert Polito ha escrit una de les millors biografies literàries de la història, dedicada ni més ni manco que a Jim Thompson, figura referencial del gènere negre que va morir oblidat a final dels anys setanta i que ara és un referent imprescindible per a tots els amants del gènere. Si Polito diu un 10% de les coses interessants del seu llibre, serà un dels actes més recordats el BCNegra.

Jean-Patrick Manchette

UN AUTOR, JEAN-PATRICK MANCHETTE, el pistoler esquerrà. Dissabte 3 de febrer a les 10.00. Aribau Multicinemes. Amb la participació de Marc Fernández, Alexis Ravelo i Georges Tyras, moderats per Carlos Zanón. La taula rodona vol ser una reivindicació de la principal figura del neopolar sorgit després de la politització del maig del 68. La novel·la negra d’avui no seria igual si no s’hagués fet d’esquerres i radical amb Manchette i els seus companys de generació. No us la podeu deixar escapar, entre més coses perquè hi ha el catedràtic Georges Tyras i Alexis Ravelo, sempre brillant.

PERDONA, PERÒ JO JA HI ERA. Diumenge 4 de febrer a les 13.00 a la presó Model. Conversa entre Andreu Martín i Juan Madrid. Dos fundadors del gènere negre, l’un a Barcelona i l’altre a Madrid, explicant-nos la seva història personal ni més ni manco que a la presó Model de Barcelona. Pot haver-hi un final millor per a aquest BCNegra?

Categories: literatura

Laura Borràs deixa la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes

Dm, 16/01/2018 - 20:13

Laura Borràs deixarà de ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) a partir del dia 17 de gener, quan farà cinc anys de la publicació al DOGC del seu nomenament, i prendrà possessió de l’acta com a diputada del Parlament de Catalunya.

Borràs ha estat directora de la ILC des del gener del 2013. La va nomenar l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb el vistiplau del Consell Assessor de la ILC. Amb el canvi de govern i l’arribada a la conselleria de Santi Vila com a titular de Cultura, Borràs va continuar al capdavant de la ILC, igual que ho va fer quan Lluís Puig va substituir Vila a mitjan 2017. El desembre passat Borràs va acceptar la proposta de Carles Puigdemont i va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya com a número 5 de la candidatura de Junts per Catalunya.

Categories: literatura

El premi Crexells es renova: a partir d’ara els socis de l’Ateneu en triaran els finalistes

Dm, 16/01/2018 - 17:55

El premi Crexells torna a renovar-se amb la incorporació de Gemma Calvet, ex-diputada al Parlament de Catalunya i actual vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès. Entre les novetats d’enguany, que és la vegada quaranta-set que s’organitza, es publiquen les bases del premi, fet que no s’havia esdevingut en edicions anteriors; el jurat s’ha renovat completament; i les sis novel·les finalistes sortiran dels vots dels socis de l’Ateneu, a més dels clubs de lectura de les biblioteques públiques de Catalunya i del consorci de biblioteques de Barcelona.

Podran optar a ser premi Crexells totes les novel·les escrites en català, publicades i distribuïdes l’any anterior al lliurament del premi. D’aquesta manera es volen evitar els llibres autoeditats. Aquest fet remet al guanyador del Crexells de l’any passat, Joan Buades, amb la novel·la Crui. Els portadors de la torxa, una autoedició sota el segell d’una petita editorial de Menorca. El premi de l’any passat va alçar molta polseguera, perquè era un llibre que havien refusat moltes editorials i algunes van ser molt crítiques amb l’obra. També ho van ser alguns crítics literaris després d’haver-la llegida. Tanmateix, fonts de l’Ateneu expliquen que la institució va viure amb tranquil·litat la polèmica, considerant que va ser el criteri independent del jurat que va fer guanyadora aquesta novel·la.

De fet, l’any passat, el jurat ja sabia que potser no continuaria, perquè la vice-presidenta que l’havia escollit, Patrícia Gabancho, morta recentment, ja no va formar part de la candidatura a la junta de l’Ateneu que va sortir de les eleccions del març del 2017. Cada nou vice-president, elegit cada quatre anys, té la potestat de renovar el jurat del Crexells. Així ha succeït des que el 2009 va arribar a la presidència de l’Ateneu Barcelonès Oriol Bohigas. Precisament, va ser en aquell moment que es va renovar a fons el premi, incorporant tres finalistes, triats per un jurat especialitzat, i donant a votació el guanyador als socis de l’entitat.

Amb la renovació d’ara s’han volgut mantenir i fomentar la participació dels socis, donant-los el ‘poder’ amb el seu vot de decidir sis finalistes. També és nova la manera d’optar al Crexells: editors i autors podran presentar les seves novel·les al premi. Només hauran de lliurar un exemplar, que quedarà incorporat al fons de la biblioteca, i omplir una fitxa, abans del 15 de febrer.

No posar límit a la presentació d’obres vol dir que es podria superar el centenar de novel·les que els socis de l’Ateneu Barcelonès tindran l’oportunitat de votar. Per ajudar a decidir al soci, s’organitzarà per primera vegada la Setmana Crexells, del 12 al 16 de març, amb la presència d’autors i editors en debats i diàlegs per a defensar, informar i difondre les obres presentades. Un mes i mig després, la setmana de Sant Jordi, els socis podran votar la novel·la que volen finalista i les sis més votades passaran a la final.

De les sis novel·les finalistes, triades pels socis de l’Ateneu i els clubs de lectura de les biblioteques del país, en sortirà l’obra guanyadora, que escollirà un jurat expert i amb perfil divers. S’incorporen com a jurat del premi Crexells el filòsof i assagista Xavier Argullol; la periodista literària i traductora Valèria Gaillard; la crítica literària Lluïsa Julià; l’escriptor Miquel de Palol; el director de la càtedra Josep Pla, Xavier Pla; l’escriptora Carme Riera; i el poeta i dietarista Enric Sòria.

Un dels membres del jurat, Miquel de Palol, ha explicat que el Crexells és un premi de crítica, perquè és a obra publicada i que ‘això ja estalvia una sèrie d’operacions’. I destaca la seva continuïtat (es va fundar l’any 1928 i, tot i deixar-se de convocar el 1938 arran de la guerra, es va recuperar el 1982 i continua fins avui). Diu Palol: ‘En una societat on constantment hi ha canvis, la continuïtat d’un premi literari com el Crexells permet construir una autèntica societat literària, que és el que trobo a faltar. Per això aquesta operació cultural de l’Ateneu dóna la possibilitat de construir aquest edifici. L’altre valor a destacar és el fet que quan algú vol fer cultura l’ha de fer per corregir els mecanismes del mercat. Certament, una empresa editorial ha de funcionar, però els seus interessos econòmics, els efectes anorreadors de les dinàmiques del mercat, no es poden posar per davant del projecte cultural. Aquests valors em penso que el jurat els té clars i premiarà literatura de qualitat, literatura de continguts.’

Però la nova dinàmica del premi podria fer que el Crexells acabés premiant la novel·la més popular i no pas la novel·la de més qualitat de l’any anterior. Tanmateix, Gemma Calvet ho rebat: ‘Tenim una confiança absoluta amb el criteri de qualitat dels socis de l’Ateneu. I d’aquesta manera volem que el premi respiri cultura. La intenció és recuperar els valors originals del premi, tornar als orígens, i fer honor a la figura de Joan Crexells.’

Categories: literatura

La Universitat de Lleida digitalitzarà mecanoscrits i impresos de Pedrolo

Dm, 16/01/2018 - 15:40

La Institució de les Lletres Catalanes ha presentat aquest dimarts les activitats commemoratives de l’Any Pedrolo. El govern català ha aprovat commemorar oficialment durant l’any 2018 el centenari del naixement del poeta, dramaturg i novel·lista Manuel de Pedrolo.

Amb l’objectiu de donar a conèixer l”autèntica’ dimensió d’un dels noms claus de la literatura catalana del segle XX, s’impulsaran activitats de la mà d’universitats, editorials, biblioteques, grups teatrals i festivals literaris. Segons han anunciat la càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida digitalitzarà unes 20.000 pàgines de mecanoscrits i 35.000 pàgines dels impresos literaris del Fons Pedrolo perquè puguin ser consultats en línia. Per combatre ‘el poc reconeixement’ en el terreny acadèmic, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona impulsaran dos simposis.

Segons han apuntat, per motius diversos Pedrolo ha estat ‘poc reconegut’ acadèmicament i ha estat eclipsat per una de les seves obres menors, ‘Manuscrit del segon origen’. Per això, amb les activitats aposten per ‘rescabalar’ la seva vàlua, la seva talla literària i el seu paper ‘cabdal’.

La comissària de l’any Pedrolo, l’escriptora i professora de la Universitat de Barcelona, Anna Maria Villalonga, ha explicat que per ‘trencar’ la dinàmica i situar a Pedrolo ‘en el lloc que li pertoca’ la UAB i la UB tenen molt interès a tirar endavant dos simposis universitaris ‘La Vigència de Manuel de Pedrolo’ i les jornades internacionals ‘Manuel de Pedrolo, una mirada oberta’.

També s’ha explicat que l’Ajuntament de Plans de Sió (Segarra) té previst organitzar un concurs públic per a la creació d’una escultura dedicada a Pedrolo que es col·locarà a l’entrada del municipi on va néixer l’intel·lectual. Per la seva banda, l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat l’inici del projecte de creació de l’Espai-Museu Pedrolo a la casa del carrer Major on havia viscut i es pretén recuperar la beca Manuel de Pedrolo.

Villalonga també ha destacat que Pedrolo serà present en diversos festivals del país dedicats a la novel·la negra a través de taules rodones, lectures dramatitzades, concursos de relats, conferències i xerrades. És el cas del Tiana Negra, el BCN Negra, el Febrer Negre a Palma, Vespres Negres, Les Borges Negres, 7Lletres, el vi fa sang, el Segre de negre, el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat el Black Edge 2018 i el festival de poesia de Lleida.

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) és un dels escriptors considerat més ‘prolífic’ i ‘fecunds’ de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va apostar per tots els gèneres: teatre, poesia, narrativa breu, novel·la, diaris i articles de premsa. La seva intenció va ser normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana i per això va treballar per acostar-se a tot tipus de lectors amb diferents gèneres.

Tot i mantenir-se allunyat de la vida pública i dels centres de poder va ser un autor popular i va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra transgressora en molts casos no va ajustar-se als cànons establerts, va tenir problemes amb la censura i bona part de les seves novel·les van veure la llum amb anys de retard.

Categories: literatura

Llucia Ramis guanya el tercer premi Llibres Anagrama amb una novel·la plena d’indignació i de crisi

Dll, 15/01/2018 - 15:15

Les possessions, de l’escriptora i periodista Llucia Ramis, és la guanyadora del tercer premi Llibres Anagrama de novel·la en català, que convoca i publica l’editorial del mateix nom. L’obra guanyadora, que s’ha anunciat aquest migdia, té una dotació de 6.000 euros i es publicarà al març. Llucia Ramis (Palma, 1977) ha bastit una història de caràcter autobiogràfic (rebutja l’etiqueta ‘autoficció’), que exposa temes com la corrupció urbanística a Mallorca, el tabú de les malalties mentals, fa una defensa del bon periodisme i tracta l’amor i el desamor i molts altres temes. La novel·la, que el jurat ha considerat poderosa, transita per històries de tres generacions diferents: la de la protagonista, que se situa el 2007, a l’edat de trenta anys; el seu pare i la pèrdua de senderi que pateix arran d’una especulació urbanística que li roba els camps i destrossa l’ecosistema de l’illa; i l’avi, del qual es revela una història fosca de martingales econòmiques succeïda a un soci seu, que per vergonya va acabar matant la família i suïcidant-se.

Aquest migdia, Llucia Ramis portava un vestit vermell i lluïa un somriure atent a les càmeres. Es notava nerviosa i ella reconeixia que estava eufòrica. Sobre la novel·la i el fet d’escriure literatura, explicava: ‘Jo sóc de les que penso que els llibres s’han d’escriure sense por (perquè entenc el fet d’escriure com a forma de suïcidi), però s’han de publicar amb por, per respecte als lectors i a la història. Em vaig presentar al premi perquè era una manera que tenia d’acabar aquesta història que fa quatre anys que vaig començar i també perquè era una manera de passar un filtre. És un llibre complicat perquè em vaig proposar agafar tots els tabús d’una família i fer-ne literatura.’

‘És un llibre crític, tot i que no vol ser un llibre de denúncia, que afronta temes diferents. El títol, Les possessions (així es diuen els masos o les cases de pagès a Mallorca), fa referència a la pèrdua de dues cases importants de la família de la protagonista, i és una crítica a la cobdícia de la gent, a l’afany de ser més ric i poderós, que acaba amb moltes famílies. Però la idea de possessió va més enllà, perquè en la novel·la també es parla de la possessió amorosa o d’una possessió diferent, la que pateix tot malalt mental.’

D’esquerra a dreta: l’editora Isabel Obiols, l’editor Jordi Herralde, l’escriptora Llucia Ramis i l’escriptor i membre del jurat Sergi Pàmies.

En representació del jurat ha parlat Sergi Pàmies, també escriptor, que considera Les possessions un llibre fantàstic: ‘Aquesta novel·la té moltes coses de les tres novel·les anteriors de la Llucia Ramis  (Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, Egosurfing i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes), però va més enllà, és una evolució que va amunt. Passa amb naturalitat per registres diferents (la crònica literària, el lirisme, l’humor o una narrativa propera al periodisme d’opinió; és la seva caixa d’eines i la sap utilitzar molt bé) i sap travar les diferents històries que explica.’

Apunta Ramis: ‘Totes les meves novel·les parlen de crisis vitals i totes se situen al voltant del 2007.’ I rebla Pàmies: ‘Hi ha molta indignació també en la novel·la. Una indignació generacional, del que li toca viure. I tot i que ella diu que la seva generació no passarà per l’estat de maduresa, jo trobo que aquesta novel·la té una capa més reflexiva que és nova i enriqueix el text. Això no ho tenen els altres llibres. Potser és la maduresa.’

Categories: literatura

Avançament editorial: ‘El doctor Fischer de Ginebra o la Festa de la Bomba’ de Graham Greene

Ds, 13/01/2018 - 22:00

Edicions de 1984 obre el 2018 incorporant al seu catàleg una novel·la de l’escriptor britànic Graham Greene (1904 – 1991), El doctor Fischer de Ginebra o la Festa de la Bomba, que va publicar originalment el 1980. Una sàtira sobre una societat corrompuda pels diners. Aquesta obra de Greene, autor conegut per novel·les com El poder i la glòria (1940), El tercer home (1949) o El factor humà (1978), és la primera vegada que es publica en català, en una traducció de Josep Alamany.  Arribarà a les llibreries el dimecres 17 de gener. Us n’avancem un fragment.

Explica Marina Cabanis, darrera incorporació que ha fet l’editor Josep Cots a l’equip d’Edicions de 1984:

«Estaríeu disposats a acceptar el menyspreu a canvi de regals valuosos?

Els convidats que assisteixen als sopars execrables del doctor Fischer s’esforcen per no perdre la serenitat davant de les humiliacions abominables a què els sotmet el seu amfitrió. Tots ells són personatges carregats de diners que s’han instal·lat al voltant de Ginebra per defugir les obligacions fiscals dels seus països d’origen.

Els regals que els reparteix el doctor Fischer al final de les seves festes, els podrien comprar perfectament amb els seus diners, però estan disposats a acceptar-ho tot per tenir-los de franc. La seva avidesa de diners és més forta que qualsevol humiliació i s’esforcen per complaure’l.

La sàtira cruel sobre la naturalesa de l’ànima humana contrasta amb la tendra i dissortada història d’amor que el protagonista, traductor i redactor de cartes d’una fàbrica de xocolata, manté amb l’Anna-Luise, filla del doctor Fischer. “Ets tota la meva família, l’única família que vull tenir”, li diu ella.

L’amor i la passió es barregen, doncs, amb la maldat en aquest retrat grotesc sobre els límits de l’avarícia, que l’autor va idear precisament en un sopar nadalenc com els que hem celebrat tantes vegades aquests dies. El doctor Fischer de Ginebra o la Festa de la Bomba és la primera traducció al català d’aquesta obra, una de les més intenses de Greene, i la novetat que inaugura el curs literari d’Edicions de 1984.»

 

Categories: literatura

Joan Tres: ‘No està bé que el premi més important de poesia catalana el publiqui una editorial que ha marxat de Catalunya’

Dj, 11/01/2018 - 22:00

Gabriel Ferrater (1922-1972) és un dels poetes més influents de la literatura catalana. Curiosament només va publicar tres poemaris, aplegats sota el títol de Les dones i els dies i en els quals trobem alguns poemes cabdals de la literatura nostrada. Malgrat això i les seves famoses classes de literatura i de lingüística, Ferrater és encara avui un desconegut per al gran públic. Per pal·liar aquesta mancança ha nascut l’Associació Gabriel Ferrater. Hem parlat amb Joan Tres, el seu president.

Per què neix l’associació precisament en aquest moment?
—A Sant Cugat ja fa uns quants anys que es fa el festival nacional de poesia, però que no hi ha cap mena d’activitat durant la resta de l’any. També hi ha una Comissió Ferrater que es preocupava per la convocatòria del premi que du el nom del poeta i que tenia com a objectiu fer també el premi de secundària, però que no fa res més durant l’any, i pensem que era necessari poder fer-ho.

Ferrater va tenir, doncs, una relació intensa amb Sant Cugat…
—I tant, hi va deixar empremta. S’hi va instal·lar el 1965, quan es va casar amb Jill Jarrell, aquí feia les classes a la casa de cultura i al monestir, i se sap que les trobades al Mesón eren mítiques, on hi participaven alumnes i altres intel·lectuals fins a les tantes. Al voltant de Ferrater es va establir un focus cultural important, i nosaltres pensàvem que en aquest moment Sant Cugat no estava retornant el que ell havia aportat, ens vam ajuntar i vam decidir fer  una associació legal perquè així pogués tenir accés a entitats i institucions i poder fer coses. El 27 d’abril ens vam constituir com a associació, però no hem estat legalitzats fins a finals d’any.

—Joan, quina és la vostra relació personal amb Ferrater?
—No en tenia cap ni una. Jo sóc doctor en filologia catalana, en la modalitat de literatura, i  per a mi és el gran poeta català del segle XX. La tasca a l’associació neix de l’admiració que sento per ell, que ja et dic, per a mi el millor poeta, sens dubte.

—Quins són els objectius més immediats de l’entitat?
—Com us explicava, el 27 d’abril vam començar a funcionar encara sense el paraigües legal i ja vam fer alguna cosa: hem demanat que a Gabriel Ferrater el declarin fill predilecte de la ciutat de Sant Cugat. És quelcom que encara no s’ha fet, però pensem que estaria bé fer-ho ara que es torna a acostar la data en què que va morir a sant Cugat, que aprofitin la data o aquella setmana per declarar-lo. Aquest és el primer objectiu. Així mateix, quan el 10 d’octubre l’editorial Planeta va dir que marxava de Catalunya, vam pensar que calia demanar que el premi Ferrater, que l’edita Edicions 62, el publiqués alguna altra editorial. No està bé que el premi més important de poesia catalana l’editi una editorial deslocalitzada  , cal que el publiqui una editorial que estigui més en sintonia amb el que passa al país i també ho hem demanat. D’objectius i projectes en tenim molts. Volem que el premi de poesia de secundària s’ampliï fins al Vallés i a tot Barcelona. Volem fer un congrés cada dos anys sobre Gabriel Ferrater per al món universitari i actes conjunts amb la Universitat Autònoma, ja que ell n’era professor quan aquesta universitat es va fundar i hi ha molt bona sintonia.

I heu tingut alguna mena de resposta sobre la petició del canvi d’editorial?
—Hem demanat a l’Ajuntament que ho faci perquè qui ho porta és l’Ajuntament i nosaltres no hi podem incidir, hi ha un contracte entre ells i l’editorial. Nosaltres el que vam fer va ser demanar-ho i suggerir que ho pensessin. No tenim res en contra d’Edicions 62, que és una editorial fantàstica i meravellosa, però ens sorprèn el fet que estigui dins una empresa amb seu fora de Catalunya. Hem de potenciar les empreses de casa.

Heu parlat sense dubtes sobre la mort de Ferrater qualificant-la de suïcidi. La hipòtesi de l’accident de tipus sexual queda, doncs, descartada?
-No en sóc un gran especialista, però enlloc no he llegit que va ser un accident. Un dels projectes que volem tirar endavant és aconseguir que l’any 2022 siguin declarat com a any Gabriel Ferrrater, perquè es compliran 50 anys de la seva mort i 100 del naixement. I en aquest context cal reclamar que es faci una bona biografia del poeta en català. De moment a la castellana hem llegit que va prendre nombrosos barbitúrics i es va passar una bossa de plàstica pel cap. Això és el que he sentit sempre.

Vos el qualifiqueu com el millor poeta català del segle XX i només té tres llibres publicats, o hi ha sorpreses?
-No, l’obra canònica són els llibres que va aplegar sota el títol de Les dones i els dies, això és el que està editat, però jo crec que hi ha inèdits i poemes solts inèdits, que els deu en Cornudella, que és el seu marmessor i que no es coneixen. Per això també demanen que de cara al 2022 que d’una vegada per totes poguem tenir l’obra completa. Això clama al cel.

On s’incloguin els estudis de lingüística?
—Sí perquè són molt importants i molt difícils de trobar. També els poemes ara estan editats en edicions de butxaca. Ca una edició crítica, que avui per avui no existeix i ja va essent hora que la tinguem. Cornudella diu que sí, que arribarà a publicar-se però mai no acaben de sortir, entre altres coses perquè per tal que vegin la llum cal que algú assumeixi la despesa i jo no sé, si s’està disposat a fer aquesta inversió. Hi havia una editorial que semblava interessada, però això està  i ara per ara i que que jo sàpiga no hi ha previsió que es publiquin les obres completes de cara al 1922.

Entre el llegat de Ferrater queda alguna gravació d’alguna classe o d’ell recitant? Tot i que ja sabem que era un rapsoda discret…
—No ens queda res de les seves classes, potser en Cornudella té alguna gravació. El que sí que es pot veure és la seva intervenció al festival de poesia de 1970 al Price i efectivament, pronunciava unes erres molt estranyes, no era un gran recitador, però jo el sento i tot i això m’emociona. El concepte de recitat ha canviat molt des dels anys setanta cap endavant, però té encara molta potència i aquesta dicció, que jo crec que prové d’una formació francesa una mica estranya.

—Com valoreu la figura del Ferrater lingüista?
—Jo el conec molt poc, però si no recordo malament feia classes de literatura comparada, i en aquest sentit destaquen els seus articles sobre Carner, ja que Ferrater és un dels primers crítics que reivindica Carner com un gran poeta,  que per qüestions de canon estava fora. Ell va ser el primer en reivindicar-lo i la veritat és que en el camp de la crítica  va fer força treballs interessants.

—Suposo que un altre dels objectius de l’entitat és intentar aconseguir que el poeta obtingui també un reconeixement popular…
—Que Ferrater es conegui és complicat. Durant molts anys ha tingut la pàtina de poeta maleït, arrossega el seu suïcidi,  a sobre bevia molt i en els darrers temps ja tenia una cirrosis bastant forta. Tot això el converteix en això, un poeta maleït a qui no se li han fet els honors  i que ni tan sols és conegut com se l’hauria de conèixer. Un personatge així és molt difícil de donar a conèixer a nivell popular, però per exemple fins i tot Vinyoli és  més conegut que Ferrater i no és millor poeta, potser tenen la mateixa qualitat. Ferrater és poc conegut i hem de donar a conèixer vida i obra a nivell de tot el país i també l’hem de treballar molt a Sant Cugat. Tot i això és un dels referents a tot el  país, no només centrar a Sant Cugat i això ho haurem d’explicar arreu.

Categories: literatura

L’escriptor Francesc Puigpelat guanya el premi memorial Agustí Vehí del Tiana Negra

Dj, 11/01/2018 - 17:08

L’escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha guanyat el premi memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana, en la cinquena edició del guardó per l’obra Magret i els anarquistes. El jurat ha considerat el treball de Puigpelat com una proposta amb una escriptura ‘molt sòlida’ i que demostra que ‘el gènere negre i la qualitat literària van de bracet’.

L’anunci s’ha fet durant la roda de premsa de presentació de la sisena edició del festival Tiana Negra, una de les trobades anuals de referència de la literatura negra en català, que es farà els propers 19 i 20 de gener a Tiana (Maresme). El certamen reunirà una vintena d’autors del gènere d’arreu del país i impulsarà una vintena d’activitats. La cita homenatjarà els centenaris del naixement de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany i el vintè aniversari de la mort de Jaume Fuster.

L’obra guanyadora es publicarà a finals d’estiu i es presentarà al públic en el transcurs de la Setmana del Llibre en català. L’autor rebrà el premi dotat en 2.000 euros el 19 de gener en el marc del festival. Magret i els anarquistes és una novel·la protagonitzada pel comissari Magret. L’argument parteix de l’arribada de l’investigador a Catalunya el desembre de 1936 a la recerca del gàngster més buscat d’Europa de qui no es coneix la identitat.

El protagonista farà la recerca del delinqüent al costat de Llibert Tarrés, un anarquista que també busca el fugitiu perquè el té amenaçat de mort. A poc a poc el comissari Magret descobrirà que la relació entre Llibert Tarrés i el gàngster va més enllà del que es creia. Es tracta d’una obra que connecta amb l’anarquisme i que, segons, l’autor és la novel·la ‘més estranya que ha escrit mai’.

Tot i que Puigpelat ha descartat que el volum tingui un rerefons polític ha subratllat que al protagonista ‘el sorprendrà’ la situació que es trobarà a Barcelona l’any 36. Tiana, capital del gènere negreEl director del Tiana Negra, Sebastià Bennassar, ha subratllat que al marge de la celebració de les tres efemèrides literàries també passaran pel festival autos del gènere com Biel Cussó, Rafael Vallbona, Marc Moreno, JR Armadàs, Ramona Soler, Salvador Balcells, Montserrat Espallargas, Susana Hernández o Elisenda Albertí. De nou es duran a terme taules rodones per presentar les principals novetats negres del 2018 i es recuperarà la figura de Sherlock Holmes en l’activitat ‘Cadira d’orelles’.

També hi haurà un lloc per la música, la lectura de texts negres i espai per a les signatures dels autors. Es farà la cloenda internacional de la mà de l’escriptor portuguès Mário Zambujal. Segons han explicat en roda de premsa, l’edició de 2018 serà ‘la més literària’ de les que s’han celebrat fins ara.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Tiana, ha recordat que el consistori ha fet una clara defensa pel cicle tot i les restriccions econòmiques per fer una ‘defensa de la cultura’. Per la seva banda, Bennassar, ha apuntat que mai s’havia publicat tanta novel·la negra de ‘qualitat mitjana’ com en els últims anys. ‘Tenim un problema a escala d’indústria i lectors però hi ha molta qualitat’, ha conclòs. En els últims cinc anys han passat pel certamen més de 5.000 participants, s’han organitzat un centenar d’activitats amb la presència de 100 escriptors. El gruix d’activitats es duran a terme a la Sala Albéniz del Casal de Tiana.

Categories: literatura

Neix l’Associació Gabriel Ferrater per a donar a conèixer l’obra del poeta santcugatenc

Dj, 11/01/2018 - 14:06

L’Associació Gabriel Ferrater s’ha presentat aquest dijous amb la voluntat de ser una plataforma que promocioni la figura d’un dels poetes catalans més importants de la segona meitat del segle XX que actualment és ‘poc conegut’.

El vocal de l’entitat, Miquel Santaeulàlia, ha assegurat que, entre les activitats que volen impulsar per a donar a conèixer Gabriel Ferrater, hi ha la promoció del premi de secundària que actualment es fa a Sant Cugat del Vallès i que es vol estendre arreu del país, crear una exposició permanent de l’autor al municipi, sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Cugat que nomeni Ferrater fill predilecte de la ciutat i que la Generalitat li atorgui la Creu Sant Jordi a títol pòstum. Es tracta d’un poeta ‘complex’, preocupat per qüestions ‘intimes’ i ‘personals’ i amb una creació limitada amb tres poemaris, articles i poemes sense editar.

Categories: literatura

‘Infant dels grans’ és el títol de la novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo que arribarà a les llibreries el 14 de març

Dc, 10/01/2018 - 18:52

Infant dels grans és el títol de la novel·la fins ara inèdita de Manuel de Pedrolo (Aranyó, Els Plans de Sió, 1918 – Barcelona, 1990) que l’editorial Comanegra publicarà coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor.

L’obra, que arribarà a les llibreries el 14 de març, va ser escrita per l’autor a la seva filla Adelais, llavors adolescent. La novel·la, definida com una ‘autoficció’, és ‘breu i emotiva’ i tindrà unes 180 pàgines, segons l’editor Jordi Puig. Infant dels grans ha estat guardada fins ara quan, coincidint amb l’Any Pedrolo, la seva filla va decidir autoritzar-ne la seva publicació.

Categories: literatura

Antoni Bassas rep el Premi Pla amb ‘Bon dia, són les 8!’

Ds, 06/01/2018 - 23:41

La tradicional vetllada literària del dia de Reis ha distingit amb el 50è Premi Josep Pla a Antoni Bassas (Barcelona, 1961) per l’assaig ‘Bon dia, són les 8!’, una crònica periodística dels anys que  el reconegut periodista va dirigir i presentar ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.

Bassas va liderar l’espai radiofònic entre el 1995 i el 2008, temporades en què el programa va ser líder d’audiència. Un any més tard de la seva polèmica sortida de la ràdio pública, es va incorporar a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari ‘Ara’. El premi està dotat amb 6.000 euros i 30 originals optaven a la distinció. ‘La fada negra’ de Xavier Theros va ser la novel·la guanyadora l’edició anterior.

 

Categories: literatura

Antoni Bassas guanya el Premi Josep Pla amb l’assaig ‘Bon dia, són les 8!’

Ds, 06/01/2018 - 23:09

El periodista Antoni Bassas (Barcelona, 1961) ha guanyat el Premi Josep Pla d’enguany amb l’assaig Bon dia, són les 8!, una crònica periodística dels anys que va dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio. Trenta obres optaven al guardó, dotat amb sis mil euros.

L’obra vol anar més enllà d’un retrat en primera persona del programa i cerca esdevenir un retrat humà a partir dels entrevistats i tertulians, un testimoni de la memòria col·lectiva d’un país que cercava la seva veu. Bassas va liderar la franja matinal de la ràdio catalana entre el 1995 i el 2008, temporades en què el programa va ser líder d’audiència.Un any més tard de la polèmica sortida de la ràdio pública, es va incorporar a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara.

Alejandro Palomas guanya el Premi  Nadal

A  la mateixa nit literària l’escriptor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) ha guanyat  el 74è Premi Nadal per la novel·la ‘Un amor’. L’autor es torna a endinsar literàriament en una història familiar després de les celebrades ‘Una mare’ (Columna), ‘Un fill’ (Bridge) o ‘Un gos’ (Columna). La novel·la està protagonitzada per l’Amàlia, una dona que supera els 70 anys i que viu amb l’objectiu de vetllar pels seus fills. El dia abans que se celebri el casament de la seva filla mitjana, l’Emma, una funesta coincidència cau com una bomba en el mapa familiar i ho desequilibra tot. ‘Un amor’ és una història d’una família unida i, alhora, desunida pels secrets i per la necessitat dels seus membres de sentir-se pròxims els uns als altres. El premi, dotat amb 18.000 euros.

Anteriorment Alejandro Palomas, que escriu en català i en castellà,  havia rebut reconeixements sobretot per les seves obres dedicades a la literatura juvenil. Va ser guardonat amb el premi  Joaquim Ruyra per la seva obra ‘El gos’ i  el 2016  el Premio Nacional de Literatura infantil i juvenil.

 

Categories: literatura

El 2018 serà l’any literari d’Abelló, Capmany, Panikkar, Pedrolo, Fages de Climent i Martorell

Dj, 28/12/2017 - 16:44

El Govern i la Institució de les Lletres Catalanes celebraran el 2018 els anys literaris de Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Capmany, Raimon Panikkar, Manuel de Pedrolo, Carles Fages de Climent i Joanot Martorell.

L’objectiu, tal com s’ha indicat en un comunicat, és el de ‘recuperar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i que compleixen cinquantenaris, centenaris o aniversaris d’ordre superior’. La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions.

El 2018 serà el 550è aniversari de la mort de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, el centenari del naixement de Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Raimon Panikkar i el 50è aniversari de la mort de Carles Fages de Climent. Des de la Institució de les Lletres Catalanes també es commemorarà el 25è aniversari de la mort de la poeta Quima Jaume amb un acte central a finals de gener.

Categories: literatura

La memòria i la utopia es donen la mà en una exposició sobre Montserrat Roig al Born

Dm, 26/12/2017 - 22:00

Una petita porta, un banc de fusta. Molts negatius de fotografia que ara formen part de la nostra memòria icònica. I al fons la imatge d’unes escales que pugen i que no tenen final. Al peu una pedra gran, molt gran, pesada. No cal res més per imaginar-se l’horror i el patiment dels deportats als camps de treball nazis, com per exemple tots els catalans que passaren per Mathaussen i que Montserrat Roig (1946-1991) va treure de l’oblit a Els catalans als camps nazis, llibre del qual es compleixen quaranta anys de la publicació i que en el seu moment va constituir un dels primers grans treballs de memòria històrica i una de les fites literàries i periodístiques de la seva autora. Així, amb aquesta senzillesa expositiva, aconsegueix el comissari Manuel Guerrero endinsar-nos dins la primera gran exposició dedicada a Montserrat Roig a la ciutat de Barcelona amb motiu de l’aniversari de la publicació del llibre i del 25è aniversari de la mort de la seva autora. Aquest es un dels quatre àmbits de la mostra que es pot veure al Born i que porta per títol: Montserrat Roig. 1977. Memòria i utopia i que romandrà oberta fins al dia 30 d’abril.

L’exposició és gratuïta i Guerrero ha tingut la col·laboració en el comissariat de l’artista Francesc Abad i de la fotògrafa Pilar Aymerich. De fet, un altre dels grans impactes visuals de la mostra es veure tota una successió de fotografies que Aymerich va fer de la Montserrat Roig al llarg de la seva vida i que conformen un altre dels grans encerts a l’hora de mostrar l’escriptora en diferents facetes. Aquestes imatges palesen l’estreta relació entre les dues creadores, que es varen conèixer la tardor de 1961 quan tenien quinze i setze anys a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que llavors dirigien en Ricard Salvat i la Maria Aurèlia Capmany, una persona que influirà decisivament en la trajectòria de les dues dones, que varen mantenir sempre una complicitat personal i professional.

Els visitants de la mostra gaudiran de fins a 300 documents originals que permeten copsar a la perfecció la figura polièdrica de la Roig i fins i tot intuir on hauria pogut arribar si la mort no se l’hagués emportat tant d’hora.  Entre aquests documents hi ha els vídeos del programa Personatges, que l’escriptora va enregistrar per a televisió espanyola i que encara avui són de màxima vigència per la profunditat de les entrevistes i de les respostes dels entrevistats, un document únic de la nostra història cultural i equiparable a altres programes mítics de televisió.

El comissari Manuel Guerrero va explicar que ‘la mostra juga amb aquestes dues dates cabdals en la vida de l’escriptora, el seu traspàs i la publicació d’un llibre fonamental, però no podem oblidar els altres aspectes que conformen el gruix de l’obra de la Montserrat Roig, que són d’una banda el seu periodisme, tant el televisiu com l’escrit, i de l’altra la trajectòria literària. I tot gira al voltant de l’any 1977, que és un any importantíssim per a l’escriptora, ja que també publicarà la que, unànimement està considerada la seva novel·la més ambiciosa: El temps de les cireres’. Guerrero va explicar que el 1977 era un any clau també per a la història del país, en que després de la mort de Franco es van legalitzar els partits polítics, es va celebrar el primer Gran Onze de setembre, va reaparèixer el moviment llibertari i va retornar el president Tarradellas i es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya.

Parem-nos un moment de nou en la brutalitat de la pedrera de Mauthausen tan ben reproduïda i amb tanta senzillesa en la mostra i recordem per un moment els orígens d’aquest llibre-documenta tan important per a la història del país. ‘El 1972 Montserrat Roig va quear impactada amb la lectura d’un petit llibre. Cartes des dels camps de concentració, de Pere Vives, amb pròleg de l’Agustí Bartra. Pere Vives havia mort a Mauthausen d’una injecció de benzina al cor. Més tard, Montserrat Roig va llegir K.L.Reich, la gran novel·la de Joaquim Amat Piniella, testimoni autobiogràfic d’un deportat a Mauthausen. El desembre de 1972, Roig va publicar a Triunfo l’article ‘Españoles en los campos nazis’, un homenatge a Pere Vives on reproduïa una conversa amb Joaquim Amat-Piniella, Ferran  Planes, Joan Pagès i les germanes de Pere Vives, Conxita i Carme, amb fotografies de Pilar Aymerich. L’historiador i polític Josep Benet va llegir l’article i uns mesos després, el 1973, va proposar a Montserrat Roig d’escriure un llibre sobre els catalans als camps nazis’. Aquest va ser el bessó d’un projecte fonamental que, es va desbordar en el temps però que va produir un dels llibres més impactants de la nostra literatura contemporània i que responia a la perfecció a una de les dites de l’autora: ‘La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles, restituir-los la part heroica que els republicans exiliats van tenir en la lluita heroica i sagnant dels pobles lliures contra el feixisme’.

En el cas de la Montserrat Roig, com passa amb algunes altres escriptores i escriptors, es corre el risc que l’obra magna acabi per ocultar en part la resta de la seva producció. Per això és molt important aquesta divisió en quatre espais i aquest recordatori de la mostra sobre aquesta novel·la clau en la trajectòria de Roig que és El temps de les cireres, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi de 1976. ‘Com n les seves obres anteriors, Roig fa un retrat intimista de la petita burgesia barcelonina en els darrers anys del franquisme i la primera transició a partir del personatge de Natàlia i la seva relació amb un entorn familiar i en descomposició’.

Com no podia ser d’una altra manera, una exposició ambiciosa com aquesta que en paraules del comissari ‘vol situar la Montserrat Roig en la centralitat del món cultural contemporani i del debat sobre la memòria, en la qual va ser una pionera’ necessita de nombroses activitats al voltant per tal de consolidar alguns dels trets essencials de l’escriptora. La primera se celebrarà dia 31 de gener i du per títol 1977, un any clau i hi participarà Pilar Aymerich, Carme Molinero i Roger Sempere.  La darrera serà el 26 d’abril i es dirà Literatura concentracionària i la recepció d’Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig: entre la memòria i el mite i serà una conferència impartida per Marta Marín-Dòmine, directora del centre de la memòria de la universitat canadenca Wilfrid Laurier. Entremig hi haurà espectacles, taules rodones sobre televisió, cultura, literatura i memòria; o un debat sobre la vigència de l’autora avui en dia.

 

Categories: literatura

Blai Bonet em demana ‘conta’m coses’

Dc, 20/12/2017 - 22:00

Il faut donc lire les livres que les écrivains ont écrits: c’est là que leur mort est racontée. Un écrivain est quelqu’un qui meurt toute sa vie, à longues phrases, à petits mots.

(‘Cal doncs llegir els llibres que els escriptors han escrit: és allà on la seva mort és contada. Un escriptor és algú que mor tota la seva vida, amb frases llargues, amb mots petits.’)

Michel Schneider

Avui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera. Just entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’ Hi ha una demanda tan forta i tan fervorosa que qued uns instants en silenci pensant per on he de començar. I en Blai, amb aquest ímpetu tan dolç, tan singular i acompanyat d’un somriure de confiança i d’alegria, em repeteix el seu desig.

És aquesta obertura per a escoltar els llenguatges de l’època, de l’altre, aquesta forma de veure’t, aquesta manera de sentir-te, aquest exercici de posar tots els seus focus damunt la teva persona allò que vull subratllar de l’amic. Et feia sentir mestre quan tu eres el deixeble.

Així ho record quan avui el llegesc. Llegesc la seva lletra clara i ordenada damunt el foli blanc, escrita amb bic blau, i amb aquella cal·ligrafia tan personal amb unes efes, unes ges, unes jotes, unes tes, unes emes, i unes is gregues que duien un rossegall subtilíssim.

La feta ha estat un prodigi. M’explic. Som molt desordenat i, alhora, amant dels llibres. I des de sempre deix entre les planes escrits, comentaris, petits bitllets, fotos, etc. Aquestes setmanes passades m’han demanat algunes col·laboracions per recordar els vint anys de la mort d’en Blai. I, com faig sovint, però pel motiu de l’aniversari molt més, he rellegit textos bonetians: uns capítols inèdits d’El mar en aquesta edició de Xavier Pla del Club Editor, el poema ‘Un Ovidi pour Elsa Rosa Samaranch’, dedicat a l’amiga Rosa de L’evangeli segons un de tants, uns fragments de Pere Pau…

Blai Bonet

I, per una estranya casualitat i una rara coincidència dins un llibre, que no era d’en Blai, ell em va enviar una carta. Vaig tenir una girada de ventre. Era el mateix efecte ple d’afectes que em produïa cada lletra d’en Blai: una commoció. Era datada a Santanyí (Cala Figuera), el 18 de desembre de 1991.

Crec que a ell li agradaria que compartís els seus pensaments amb els lectors que l’estimen. Blai Bonet dixit.

«Estimat Biel, jo t’enyor, però tu ja ho saps. Fa bastants de dies que torn estar amb els bronquis i el tòrax en general desgavellats ferm. Aquesta vegada sembla que estic com a més tancat, expector poc, jo som de natura bronquial ‘restrictiva’ (és la paraula tècnica dels especialistes) i quan es tanquen, en el meu cas, els pulmons tenen dificultat en obrir els porus, deixar entrar l’aire i expulsar el que tenen aferrat. Les altres vegades, els medicaments m’obrien amb més facilitat; també és ver que el medicament número u és sortir a caminar i oxigenar aquesta còrpora, però, aquí on no plou mai, aquests dies ha plogut o ha fet un ventaguer, i m’he hagut de conformar en fer passes mitja hora i un poc més per dins la casa, i fer passes per dins les cases no té absolutament res a veure amb caminar vorera vorera de mar entre pins, mates i tomarins (que és el nom que per aquí donam a les lavandes, ‘espígols’ en català continental). Ahir, dissabte, vaig poder sortir a caminar per la carretera, a ran de la mar i de les penyes. Em vaig trobar i sentir més obert, més xalest.

»[…] Tu, de part teva, procura desitjar amb tot el cor que torni a aquella admirable mala salut de ferro, no em sent animat, avui no tenc aquella ‘moral de salut’ que em feia anar tan xalest i creatiu; avui m’he hagut de limitar a escriure’t quatre mots per trobar una mica de coratge.

»Que puguis passar unes festes de Nadal amb tota la gent que estimes i que el 1992 [el 2 subratllat pel Blai dos cops] (‘ell!’ ja el tenim a dues passes!) et sigui molt Biel Mesquida. Molts anys!!

[…] Biel, una abraçada molt forta. Blai Bonet»

Que siguin aquests paraules vives i bategants d’en Blai com la claror benigna d’un far que ens orienti entremig d’aquests temps convulsos.

Ens en sortirem amb una mica de coratge, ens diu l’amic, el poeta profètic!

Siau qui voleu ser! Paraula d’en Blai!

Si en voleu més:

Categories: literatura

Torna el Manuel de Pedrolo més polític (i ningú no l’aprofita en campanya)

Dm, 19/12/2017 - 22:00

Que en aquesta última campanya electoral s’ha parlat poc de política és una obvietat. Que la cultura mai no ocupa grans espais a les campanyes electorals és una altra d’aquestes realitats inqüestionables. Per això mateix dilluns al vespre es va fer la primera nit pedroliana a la llibreria Ona, un punt de partida del que serà l’any Pedrolo durant el 2018 i que arrenca oficialment el 16 de gener, per bé que ja se n’han fet actes previs. La intenció era posar sobre la taula just abans de la campanya de Nadal algunes de les principals reedicions de les obres de l’escriptor. I ves per on, la coincidència ha fet que les últimes obres recuperades formin part de les més marcadament polítiques d’aquest autor tan prolífic, autor del long seller més important de la nostra literatura: el Mecanoscrit del segon origen. La idea era difondre i donar valor a més títols d’un autor que es troba, d’una banda, amb l’oblit de l’acadèmia i del públic i, d’una altra, amb l’estigma de ser enterrat per una sola obra, quan en realitat a Pedrolo no te l’acabes mai.

I de quines obres es va parlar dilluns al vespre? Doncs de la tetralogia La terra prohibida; de Milions d’ampolles buides i Acte de violència, i de Tocats pel foc. En el cas de La terra prohibida ha estat l’editorial Comanegra que ha recuperat els dos primers volums en un de sol i també l’editorial que oferirà als lectors la tercera i quarta parts en un sol volum el mes de setembre de l’any vinent. Pedrolo va escriure aquest conjunt d’obres essent perfectament conscient que no les podria publicar mai en vida del dictador Francisco Franco. Les portes del passat, La paraula dels botxins, Les fronteres interiors i La nit horitzontal formen un conjunt de més de mil pàgines escrites el 1957 i publicades a Laia el 1977 i 1978. La conjuntura que va dur a la desaparició de l’editorial ha fet que aquests llibres siguin dels més desconeguts de Pedrolo i venerats pels lectors gairebé com una obra de culte.

L’edició del primer volum es complementa amb un pròleg de Patrícia Gabancho, que amb tota probabilitat és una de les principals obres d’assaig que va lliurar poc abans de morir. El volum que arribarà als lectors al setembre tindrà un epíleg de Núria Cadenes, segons va explicar Jordi Puig, l’editor que s’ha enfrontat amb aquesta obra majúscula que finalment queda fixada per als lectors seixanta anys després del procés d’escriptura. ‘Tot i això, no perd gens ni mica de modernitat’, assegurà l’editor.

Per una altra banda, la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, va dir: ‘Una de les feines pedagògiques que s’hauran de fer més ràpidament és explicar que Pedrolo és un autor de màxima qualitat literària. Independentment del missatge polític i social de la seva obra, el fet important és que és una obra molt ambiciosa i d’una gran qualitat literària: aquesta és la primera cosa que hem de deixar clara i que sovint no hi queda quan parlem d’aquesta mena d’autors.’

I si bé la tetralogia de La terra prohibida és l’obra políticament més ambiciosa de Pedrolo, no ho són pas poc les altres que centraren la primera nit pedroliana. Acte de violència, publicada originàriament el 1975, s’havia escrit el 1961. Pedrolo va enviar-ne l’original a la censura, però no la va passar. L’obra va guanyar el premi Prudenci Bertrana del 1968 i es pensava que, havent obtingut el guardó, es podria publicar, però va anar a caure a mans del mateix censor, que va dir que era impecablement ben escrita, però que contenia un missatge polític que podia destruir el règim. Acte de violència plantejava en definitiva una vaga general a ultrança contra un sistema tirànic. Una cosa semblant al 3 d’octubre passat, però amb conseqüències molt més demolidores, si més no a la novel·la. En aquest cas, el llibre l’ha publicat l’editorial valenciana Sembra Llibres, que també ha editat Milions d’ampolles buides. Aquest obra, publicada el 1976 a l’editorial Laia, però escrita el 1968, ens mostra una organització política que debat si cal emprar armes o no per a les intervencions següents. Per tant, Pedrolo hi conjuga els mecanismes de la novel·la negra amb la novel·la política per crear una de les seves obres més reeixides.

Tocats pel foc és un altre dels llibres de Pedrolo que han vist la llum quan encara no ha començat el centenari. Escrita el 1959, no es va poder editar fins el 1976, quan va sortir a El Cangur. Ara la treu al carrer Tigre de Paper, editorial molt compromesa amb els texts de l’esquerra alternativa i membre del col·lectiu Llegir en Català. L’acció es desenvolupa quan un home d’una organització d’extrema esquerra s’ha de refugiar durant uns quants dies en un barri de barraques, on té contacte amb una família poc polititzada. L’estructura de l’obra és força agosarada i entronca –en la concepció– amb el teatre de l’autor.

A aquestes quatre obres, s’hi ha d’afegir una petita joia per a tothom que vulgui entrar en l’univers Pedrolo: l’adaptació del conte breu El principi de tot, il·lustrat per Pep Boatella i que també ha editat Comanegra.

Així doncs, ara tenim una representació del Pedrolo més polític en forma de novel·la a l’abast dels lectors. Però aquestes són només unes quantes de les possibles lectures de què podrem gaudir durant l’Any Pedrolo. Perquè es preparen una vintena de reedicions de tota mena, entre les que són fetes i les que es faran durant l’any que ve, i també la sortida al carrer de l’esperada biografia de Bel Zaballa (Sembra Llibres) i diversos estudis sobre l’escriptor, a més d’una novel·la inèdita. És a dir, que tenim Pedrolo per dies.

Així i tot, sorprèn que durant la campanya electoral no s’hagi fet servir molt més el talent de l’autor de l’Aranyó. Perquè, a banda l’obra novel·lística, Pedrolo va deixar un compendi de texts d’alta volada que haurien pogut emprar la CUP, ERC i els membres de la llista del president en qualsevol dels debats públics, mítings o actes electorals diversos. Ens referim, és clar, a l’obra de no-ficció de Pedrolo.

Per exemple, trobam sis volums d’articles d’opinió publicats a la premsa catalana –especialment al diari Avui–, alguns dels quals amb títols tan actuals com Cròniques d’una ocupació o Cròniques colonials, perfectament adequades a aquesta temporada d’aplicació de l’article 155. També trobam un Pedrolo demolidor i molt desencisat en els tres volums dels seus dietaris i en els dos volums dels seus dietaris.

És clar que per a poder arribar a pensar en l’aprofitament de Pedrolo com a instrument per a la campanya política actual hauria calgut que els líders polítics i els assessors coneguessin tots aquests materials que superen de llarg el Mecanoscrit del segon origen. En aquest cas s’ha de destacar que la CUP és el partit que més ha aprofitat alguns dels missatges de Pedrolo, sobretot el vers “Radicalment, la llibertat”, que hem pogut veure en algunes samarretes exhibides per diputades i diputats en les dues darreres legislatures.

D’una altra banda, i com que no sempre plou a gust de tothom, cal recordar que Pedrolo també va tenir força detractors en vida: començant per l’acadèmia i acabant per un sistema polític que el va considerar massa radical. Perquè el pensament polític de Pedrolo es recolzava en l’independentisme de base marxista. Ell afirmava que la seva obra havia estat al servei del poble.

Però si allò que us agrada més són les trifulgues literàries, no deixeu de llegir la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda. L’èxit de Pedrolo és considerat ‘insultant’ per Rodoreda, que el considera l’enemic a abatre… Quina pena que a les campanyes electorals es parli tan poc de política.

Categories: literatura

Pàgines