Vilaweb Lletres

Subscribe to Vilaweb Lletres feed
VilaWeb - Diari digital líder en català. Última hora, notícies i opinió
Actualitzat: fa 1 hora 54 min

Neix Poeteca, arxiu i pàgina web sobre poesia en català

Dj, 21/03/2019 - 19:41

El Consell de Mallorca ha presentat avui la Poeteca, una acció i col·lecció poètica amb la Fundació Mallorca Literària i la ‘Casa Blai Bonet. Centre de poesia’, per divulgar i dinamitzar la poesia catalana, en la qual s’emmarca l’obra del poeta de Santanyí que l’ha inspirat.

La Poeteca neix lligada a la creació de la Casa Blai Bonet i amb una doble dimensió, ja que té un vessant digital, la plataforma web www.poeteca.cat, en la qual es recullen continguts poètics i propostes de dinamització; i un vessant presencial, que serà a l’espai biblioteca de la futura casa Blai Bonet, situada a Santanyí.

Aquest espai acollirà fons bibliogràfics especialitzats en poesia i fomentarà la creació i lectura poètica a través d’activitats de dinamització regulars, ha informat la institució insular en un comunicat.

El vice-president i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha assenyalat que la posada en marxa de la Poeteca defineix clarament com serà la Casa Blai Bonet ‘un projecte obert, acollidor d’altres llegats poètics en llengua catalana’.

Ha detallat que el primer pas és la integració dins d’aquest projecte del llegat de Blai Bonet però també del llegat poètic que ha treballat durant divuit anys el portal digital Mag Poesia, de la mà d’Antoni Artigues, des de 1997.

El projecte vol recopilar les obres de la poesia catalana, posant l’accent en el fons del poeta mallorquí Blai Bonet, i treballa en altres llegats com els de Damià Huguet i Jaume Pomar.

La directora de la Fundació Mallorca Literària, Carmen Castells, ha explicat que aquesta iniciativa seria ‘una casa de la poesia que pugui recollir l’esperit que va tenir en Blai de creació poètica i que, des d’un cercle petit va crear un món immens’. ‘D’aquesta manera volem que aquesta casa pugui acollir altres autors i sobretot a molts lectors’, ha manifestat.

També recopilarà continguts del Festival de Poesia de la Mediterrània, que enguany compleix 21 edicions, amb poemes escrits i traduïts en català dels poetes que han participat en el Festival des del seu naixement.

La base de dades de la Poeteca incorpora en el seu llançament uns 1.000 poemes, de prop de 300 autors, un recull que s’anirà incrementat durant tot l’any amb la incorporació del llegat de Mag Poesia (600 autors) i l’històric del Festival de Poesia, projectant un corpus global de més de 5.000 poemes accessibles a la carta.

L’acció poètica d’aquest projecte es materialitza en un espai dedicat a la dinamització, amb calendari d’activitats organitzades a la Casa Blai Bonet de Santanyí, com exposicions, activitats i residències poètiques on ‘bulliran paraules i es cuinaran versos’.

El llançament del portal Poeteca s’ha realitzat coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Poesia, en forma d’una ruta de recitals per algunes llibreries de Palma, acció organitzada en col·laboració amb el Gremi de Llibreters de Mallorca.

The post Neix Poeteca, arxiu i pàgina web sobre poesia en català appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Montblanc respira l’ambient de Sant Jordi amb el festival Vila del Llibre

Dj, 21/03/2019 - 17:00

La vila de Montblanc participa, juntament amb Bellprat, Cervera, la Pobla de Segur i l’Escala, en la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya. És un projecte que s’inspira en les ‘book towns’ britàniques, i que pretén aconseguir el desenvolupament econòmic i social per mitjà de la literatura. En aquestes viles, doncs, s’hi recuperen antics espais per convertir-los en llibreries de segona mà, s’hi dissenya un programa d’activitats literàries i, una vegada l’any, s’hi fa un festival literari.

Aquest cap de setmana el festival es fa a Montblanc i el centre històric de la població serà un punt de trobada de lectors, autors, editors, llibreters i artistes del llibre. Els carrers s’ompliran de llibres nous i vells i de tota mena d’activitats culturals: taules rodones, presentacions de llibres, rutes literàries, exposicions, recitals poètics, tallers relacionats amb el món del llibre, activitats per la mainada i una fira d’editorials. A més, com que s’acosta Sant Jordi, un bon reguitzell d’escriptors hi faran cap. Entre els més destacats hi ha Joan Margarit, que presentarà les seves memòries ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ i Jordi Cabré, guanyador del darrer Premi Sant Jordi amb ‘Digues un desig’.

Una arrencada poètica

El festival arrencarà divendres al vespre amb l’espectacle inaugural ‘In memoriam’, dedicat als poemes de Gabriel Ferrater ara que fa 50 anys de la publicació de ‘Les dones i els dies’, la seva obra poètica completa. Amb veu i guitarres, Xavier Miró anirà recitant versos de Ferrater que parlen sobre la vivència de la guerra, l’exili, la llibertat, la joventut i l’amor. Però les activitats relacionades amb la poesia no s’acaben aquí i diumenge hi haurà un espai micròfon obert de poesia a la Font Major, on a també s’hi faran recitals diversos.

Taules rodones per a tots els gustos

Pel que fa a les taules rodones, es parlaran de temes molt variats com ara la narrativa del procés amb Beatriz Talegón; sobre l’art d’escriure contes amb Tina Vallès o les narratives de l’exili de la mà d’autors que han escrit sobre les vivències de Josep Carner, Rafael Patxot, Ventura Gassol i el cardenal Francesc Vidal i Barraquer. També hi haurà una taula on es desgranaran les darreres novetats de la novel·la negra en català i una altra on Rafael Nadal i Coia Valls parlaran sobre les seves darreres obres, ‘El fill de l’italià’ i ‘Els Camins de la llum’, que versen sobre personatges que es veuen marcats per la història.

Totes les cares del món del llibre

La programació es completa amb un mercat d’editorials situat a la plaça Major que durarà tot el cap de setmana i a on hi participaran més de trenta segells. Serà allí on diversos autors presentaran les seves darreres obres com ara el llibre il·lustrat que han fet conjuntament Eva Piqué i Eva Armisén o contes tradicionals de la mà d’Elisenda Roca. A la plaça Major mateix també hi haurà un espai infantil i s’hi faran un seguit de tallers relacionats amb els oficis del llibre com ara cal·ligrafia, aprendre a fer diorames, reciclar lones per forrar llibres, tècniques de cartonatge com ara el quilling…

The post Montblanc respira l’ambient de Sant Jordi amb el festival Vila del Llibre appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Julian Barnes: ‘El que no vull fer mai és conduir el lector sobre com reaccionar’

Dj, 21/03/2019 - 15:02

Julian Barnes (Leicester, 1946) participa avui a Kosmompolis amb motiu de la publicació de la seva darrera novel·la, ‘L’única història’ (Angle Editorial). Autor d’una dotzena de novel·les, el britànic torna a Barcelona per presentar la història d’amor entre un jove de 19 anys i una dona que supera la quarantena. Un ‘tríptic’ escrit en tres persones narratives per il·lustrar els diferents temps i evolucions de la relació.

Com sempre en la seva literatura, l’obra evita dirigir el lector, ha defensat Barnes aquest matí, ni avançar conclusions emocionals. Al llibre, el jove protagonista es demana si és preferible estimar més i patir més, o viceversa. Barnes ho té clar: estimar més i patir més, perquè de fet, diu, ‘no hi ha elecció’.

En poc més d’un any -un temps inferior als dos o tres anys que habitualment dedica a escriure els seus llibres- Barnes va crear ‘L’única història’, el vuitè títol de l’autor que publica Angle Editorial en català.

De visita a Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, Julian Barnes ha ofert una roda de premsa abans de participar aquest vespre en un diàleg a Kosmopolis amb la periodista Anna Guitart. Barnes ha explicat als periodistes que el llibre neix en bona mesura d’una història d’amor similar, que apareixia parcialment explicada a la seva novel·la ‘El sentit d’un final’ (2011). ‘Em va semblar interessant i un punt de partida per a una altra novel·la’, ha indicat l’autor.

Barnes ha destacat com, malgrat la diferència generacional entre els dos amants, el llibre ‘no fa una diferència important’ i els situa en un pla d’igualtat. No es tracta, doncs, de la història d’una dona madura que mostra el món a un jove inexpert, ni tampoc la d’un jove acomplexat davant la situació. “El narrador (el protagonista) està orgullós de ser diferent, i el complau una relació amb una persona 30 anys més gran que ell, i que això ofengui els seus pares i la seva generació”, ha il·lustrat l’escriptor.

Amb tot, Barnes no s’ha mostrat partidari de ‘conduir’ als lectors emocionalment, ni de concloure anticipadament un judici moral sobre la història dels protagonistes. De fet, aquest és un dels seus mantres com a novel·lista. “El que no vull fer mai com a escriptor és dirigir el lector, conduir-lo cap a on ha de reaccionar. Jo pretenc fer una novel·la on tot estigui preparat, però on s’avancen conclusions”, ha defensat.

L’autor ha tingut ocasió de reflexionar sobre diversos aspectes del seu llibre, de la seva trajectòria com autor, i també per atrevir-se amb consideracions personals sobre l’amor i el patiment, en referència al dilema que planteja el protagonista a l’inici de la novel·la. ‘Preferiries estimar més i patir més o estimar menys i patir menys?’, es demana el protagonista en la primera frase de la novel·la, tot iniciant el record de la seva relació d’amor amb una dona adulta.

Per Barnes, és un fals debat (tal i com més endavant conclou el mateix protagonista). ‘Si quan estimes estàs triant, ja no estem parlant d’amor’, ha dit l’autor sobre una disjuntiva al voltant de la qual ‘no tenim opció. ‘Si m’ho preguntes personalment, la resposta és estimar més i patir més; amb l’amor no pots anar amb cura’, ha rematat.

Lamentant el Brexit

Entre els comentaris i reflexions de l’escriptor britànic no han faltat les referències al Brexit. Europesita convençut (per si hi havia dubtes, avui lluïa un pin amb la bandera d’Europa), no ha amagat la seva decepció davant la probable sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i ha assumit que l’única esperança seria assumir que aquesta sortida és ‘una aberració’.

Per il·lustrar què va portar molts britànics a votar Brexit, Barnes ha expressat que sovint els seus conciutadans han pecat de veure el país des d’una atalaia i pensar que allò ‘és millor’, però després cal ‘posar els peus a terra’.

Amb tot, Barnes ha apuntat que tot aquest procés té una certa lògica si s’entén que l’origen de l’adhesió britànica a Europa va ser purament ‘econòmic’ i “pràctic. ‘Cap primer ministre ha tingut el coratge de dir que la UE és un projecte necessari i fantàstic… Quan ho senti, entendré que la normalitat ha tornat al nostre país’, ha ironitzat.

The post Julian Barnes: ‘El que no vull fer mai és conduir el lector sobre com reaccionar’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Oriol Ponsatí-Murlà relleva Joan-Elies Adell com a director de la Institució de les Lletres Catalanes

Dm, 19/03/2019 - 13:42

L’editor, traductor, rapsode, professor de filosofia i escriptor Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) ha estat nomenat pel govern nou director de la Institució de les Lletres Catalanes i substituirà Joan-Elies Adell en el càrrec. Ha guanyat el 30è Premi Manuel Bonmatí de Periodisme (2011), el XXIX Premi de Divulgació Científica Humbert Torras (2014), el Premi Just M. Casero de novel·la curta, per l’obra ‘Totes les estacions de França’ (Empúries, 2014, dues edicions) i el Setè Cel, de Salt, per la mateixa novel·la, l’any 2015. El gener del 2017 va ser nomenat comissari de l’Any Prudenci i Aurora Bertrana. Entre novembre de 2018 i març de 2019 ha estat assessor en matèria de comunicació i difusió del Departament de Cultura. Ha publicat i traduït una vintena de llibres, de literatura i filosofia, publicats a Catalunya, Espanya, França i Itàlia i ha combinat sempre la seva dedicació acadèmica amb la divulgació cultural.

Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor d’aquesta mateixa universitat des de 2008. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com ‘El Punt’, ‘El País’, ‘La Vanguardia’, ‘Diari de Girona’, el diari ‘Ara’ o TV3.

Com a rapsode, Ponsatí-Murlà ha portat a terme lectures maratonianes de L”Odissea’ d’Homer sencera (15 hores de durada: Festival Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre, 2014; Festival de Poesia de la Mediterrània, 2017) i del poema fonètic ‘Ursonate’, de Kurt Schwitters arreu dels Països Catalans.

L’any 2009 va realitzar al Festival Música 13, de Camallera, la primera execució en solitari a l’Estat de l’obra per a piano Vexations, d’Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda, i ha dirigit musicalment l’espectacle Ballar la Veu, de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer, per a dos pianos, quatre pianistes i campana rotatòria (Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles i Fira de la Mediterrània de Manresa, 2011).

Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Gianni Vattimo, Igor Stravinski, Italo Calvino o Helena Janeczek. El 2011 va fundar Edicions de la Ela Geminada, on ha editat una quarantena de títols tant de literatura com de pensament.

The post Oriol Ponsatí-Murlà relleva Joan-Elies Adell com a director de la Institució de les Lletres Catalanes appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

L’escriptora Margarida Aritzeta, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes

Dv, 15/03/2019 - 12:18

L’escriptora Margarida Aritzeta serà la nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i substituirà en el càrrec a Isabel-Clara Simó. El Consell Assessor de la ILC ha donat el vistiplau a la proposta de la consellera de Cultura, Laura Borràs. El director de la ILC, Joan-Elies Adell, ha destacat el valor literari de l’obra de la nova degana, així com ‘el seu reconegut compromís no tan sols amb la creació literària, sinó amb la docència i la formació de docents, autèntica condició ‘sine qua non’ que permet arrelar en cada nova generació la llavor de l’amor per la llengua i les lletres’. Aritzeta, Creu de Sant Jordi l’any 2018, serà nomenada pel president de la Generalitat per un període de tres anys renovable. Simó passarà a ocupar la vocalia d’exdegans.

Com ha explicat la Institució de les Lletres Catalanes en un comunicat, Margarida Aritzeta, que a partir d’ara presidirà la Junta de Govern de la ILC i la vicepresidència del Consell Assessor, va néixer a Valls l’any 1953. És mestra, llicenciada en Història Moderna i Contemporània, i doctora en Filologia Catalana amb una tesi sobre Josep Lleonart. Ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili, on ha treballat durant trenta-vuit anys. Va obtenir el premi Víctor Català l’any 1980 (‘Quan la pedra es torna fang a les mans’) i el Sant Joan de novel·la el 1982 (‘Un febrer a la pell’); des d’aleshores ha publicat més d’una trentena de novel·les, treballs d’edició crítica, crítica literària i teoria de la literatura.

Aritzeta va pertànyer al col·lectiu literari Ofèlia Dracs, va ser membre de la Junta de l’AELC durant la presidència de Josep Llompart i durant la de Jaume Fuster en va ser representant a la ILC. Durant una legislatura (2016-2010), va ser directora general al Govern. Ha estat directora del Departament de Filologia Catalana de la URV, ha impartit cursos de literatura en universitats de l’Argentina i Cuba. L’any 2018 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Aritzeta és la vuitena degana de la ILC. Des de refundació de la ILC, l’any 1987 n’han estat degans Jordi Sarsanedas (1988–1999), Feliu Formosa (1999–2001), Maria Antònia Oliver (2001–2004), Josep Maria Benet i Jornet (2004–2006), Josep Maria Castellet (2006–2010), Francesc Parcerisas (2010–2016) i Isabel-Clara Simó (2016-avui).

The post L’escriptora Margarida Aritzeta, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Xavier Mas Craviotto guanya el Premi Documenta amb ‘La mort lenta’

Dj, 14/03/2019 - 20:13

L’escriptor Xavier Mas Craviotto (1996) ha guanyat el Premi Documenta amb la novel·la ‘La mort lenta’, ha informat L’Altra Editorial avui en un comunicat. Mas Craviotta és l’escriptora més jove a guanyar el premi.

El jurat ha destacat la construcció dels personatges i la manera d’entendre’s entre ells i barallar-se, així com els diàlegs, ‘un punt important del llibre per la naturalitat de la llengua i el dinamisme que aporten’.

El resultat és una novel·la que combina de meravella l’ambició literària amb una història potent, que ‘salta del passat al present sense perdre el ritme’.

The post Xavier Mas Craviotto guanya el Premi Documenta amb ‘La mort lenta’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

#Marçlila, el cicle de literatura feminista a la llibreria La Carbonera de Barcelona

Dj, 07/03/2019 - 18:00

La Carbonera, una llibreria cooperativa al barri del Poblesec a Barcelona, acull aquest mes de març el festival de literatura feminista #Marçlila. Des de l’1 fins al 31 de març han organitzat 15 activitats. Hi ha des de presentacions de llibres a xerrades, passant per vermuts literaris o debats. Amb noms de tant reconeguts en el feminisme com Brigitte Vasallo, Bel Olid o Miriam Hatibi.

Aquesta llibreria del carrer Blai s’ha definit sempre amb ADN feminista i per això no es d’estranyar que impulsi aquest tipu d’activitats per donar veu a dones que escriuen, ja sigui literatura, assaig, poesia o còmic. Al març el reserven exclusivament per les dones. Només hi ha llibres escrits per elles a l’aparador, taules, contra la paret en una exposicó. A la vegada, que només conduiran seran dones les encarregades de conduir els actes. Només parlaran autores.

‘Perquè per nosaltres és evident, però pel món potser no. Així que ho direm ben fort, i direm també que sabem que només és un gest simbòlic, però creiem que és necessari igualment’ expliquen.

Seguidament us oferim totes les activitats programades:

 

The post #Marçlila, el cicle de literatura feminista a la llibreria La Carbonera de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Marta Pessarrodona: poeta, biògrafa, feminista

Dm, 05/03/2019 - 16:32

La poeta, biògrafa i assagista Marta Pessarrodona ha estat distingida amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga cada any Òmnium Cultural. Amb una veu greu i gruixuda i una actitud d’anar a la seva i d’haver fet la feina, s’ha presentat al costat del vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, amb la fotocòpia de la carta que li va enviar, encara des de Lledoners, el president de l’entitat, Jordi Cuixart, per notificar-li la distinció.

Fa 506 dies que Cuixart és empresonat i Mauri no ha deixat de reclamar-ne la llibertat. I ha respost a Enric Millo (que ha declarat avui en el judici contra el procés), que és clar que Òmnium fa política, política en favor de la llengua i la cultura catalanes i que aquesta feina la fa des de 1961, any de la seva fundació, en plena dictadura franquista.

Per la seva banda, Marta Pessarrodona ha dit que per a ella la carta de Cuixart era tan valuosa que no la volia treure de casa per por de malmetre-la: ‘És molt anormal el moment que vivim, això de rebre una carta des de la presó… És molt injust. I penses que podries ser tu qui fes més d’un any que és allà dins.’

Les lletres d’Òmnium plenes de llums, com si es tractés d’un anunci de cabaret, emmarcaven Pessarrodona que, amb molt bon humor, reclamava Liza Minnelli per cantar la cançó de ‘Cabaret’ i arrodonir la festa. Potser la gent d’Òmnium en prendrà nota i li regalarà alguna proposta semblant el 3 de juny, al Palau de la Música, quan es farà l’acte de lliurament del guardó.

Poeta, biògrafa i feminista

Marta Pessarrodona ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la trajectòria intel·lectual feta, que ja compta cinquanta anys, en la qual ha conreat una gran part de gèneres literaris, tret de la novel·la. En primer terme, se l’ha destacada com a poeta. La poesia ha constituït la seva obra literària de creació.

Marta Pessarrodona, amb la carta de Jordi Cuixart a la mà.

Lluïsa Julià, membre del jurat (juntament amb Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Maria Rosa Llobet, Isidor Marí, Joan Mas i Vives i Anna Sallés) ha estat l’encarregada de glossar la figura de Marta Pessarrodona i ha recordat una frase de l’autora: ‘Concebo la poesia com un exercici de la ment.’ I ha parlat de la seva poesia, que té una veu inconfusible i que és discursiva, especulativa, densa, de l’experiència humana, amb poemaris com Setembre 30 (1969), Vida privada (1971), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981). I també Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de Poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), Poemes 1969-2007. Antologia (2007) i Animals i plantes (2010).

També ha estat reconeguda pels seus estudis literaris i obres biogràfiques, sobretot d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com ara Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català (Caterina Albert). I en tercer terme, el jurat del premi ha destacat també el diàleg constant que Pessarrodona ha establert entre la poesia i la literatura catalana amb les literatures europees, sobretot l’anglosaxona, per mitjà del seu vessant de traductora, via Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury.

En tot l’acte no s’ha mencionat la paraula ‘feminista’, tot i que la seva obra poètica i de no-ficció conté un compromís feminista clar, però ha planat en molts moments. Per exemple, quan li han demanat què li semblava que, en cinquanta-una edicions del premi, només s’hagués reconegut sis autores (Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria-Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i ella). Pessarrodona ha recordat que es va queixar d’aquest dèficit a les pàgines del setmanari El Temps i que li va respondre Albert Manent, que en aquell moment era jurat. També ha explicat que una vegada va agafar el nomenclàtor dels carrers de Barcelona i va comptar els carrers que portaven noms de dones. ‘El resultat va ser deplorable. I tampoc ens plantegen que l’aeroport del Prat porti un nom de dona. Jo no tinc pas res en contra de Josep Tarradellas, però m’agrada més Màlaga, que ha batejat l’estació de l’AVE amb el nom de Maria Zambrano.’

‘Lost generation’

En les paraules que ha adreçat a la premsa, Pessarrodona ha estat desordenada, anant d’una cosa a una altra, però d’entrada, citant el poeta Gotthold Lessing, ha dit: ‘Els honors sempre ens exigeixen modèstia.’ I després ha tingut un record pels seus pares, als quals ha dit que els ho devia tot. I ha recordat que Maria Aurèlia Capmany deia que només havia conegut dues dones que parlessin bé dels seus pares. Una era ella, l’altra era Guillermina Mota.

Més enllà dels pares, Pessarrodona ha anat deixant anar alguns noms importants de la seva vida i trajectòria professional: l’amistat que va tenir amb Mercè Rodoreda els últims anys de la seva vida, quan es va instal·lar a Romanyà de la Selva; la relació sentimental amb Gabriel Ferrater, a qui va conèixer perquè era president del jurat d’un premi que ella no va guanyar, però que fou la manera que Ferrater conegués la poesia que ella feia. Ferrater va prologar el seu primer llibre publicat d’una manera professional, Setembre 30, publicat el 1969. Pessarrodona també ha citat Doris Lessing, a qui va traduir i va conèixer i també tractar.

Pessarrodona amb Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium Cultural.

La seva trajectòria també s’ha recordat per accions d’àmbit paraliterari, com ara l’exposició que va fer sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury als anys vuitanta, o la creació i participació durant vuit anys de la Comissió Internacional de Difusió de la Cultura Catalana, que fou impulsada pel conseller Joaquim Ferrer.

La seva, diu, és la lost generation. Ella va estudiar clàssiques i era del mateix curs de Carles Miralles, ‘el savi de la classe’, de Josep Miquel Sobrer, tots dos ja morts, i Francesc Parcerisas. I ha explicat que li va interessar ben poc el Maig del 68 i la Gauche Divine, que amb tot això de la seva generació ha estat molt crítica, però que ara ho era menys: ‘He estat molt crítica, sí, però teníem una virtut: érem capaços d’admirar. Admiràvem Carner i Riba i Pere Quart. Teníem un sentit d’admiració que ara no es té. I no ho dic perquè vulgui sentir-me admirada, sinó perquè t’ho passes bé admirant, és estimar.’

Nous llibres a punt i a la vista

Marta Pessarrodona ha explicat que era a punt de publicar un nou llibre de poemes, Variacions profanes, que conté poemes inspirats a partir de la lectura de la Bíblia, i prepara un altre llibre que es dirà Admiracions, que contindrà tres poemes i que potser publicarà en forma de plaquettes. ‘Són poemes nascuts de dos poemes que em van venir arran de les imatges que vam veure per televisió el mes de novembre de tots els qui entraven al jutjat i els empresonaven. Vaig traduir el poema ‘Pasqua 1916’ de W. B. Yeats, que no estava traduït al català, i també vaig tornar a ‘Cançó del posar poder’ de Gabriel Ferrater. Aquests dos poemes m’han inspirat els altres.

 

The post Marta Pessarrodona: poeta, biògrafa, feminista appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Dm, 05/03/2019 - 12:08

La poetessa, assagista, narradora, traductora i crítica literària Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) ha estat distingida amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El guardó, que lliura Òmnium Cultural, s’ha fet públic en un acte a la Casa Golferichs en què, per segon any consecutiu, no ha pogut assistir el president de l’entitat, Jordi Cuixart, empresonat i ara jutjat al Tribunal Suprem espanyol.

Entrevista a Marta Pessarrodona: No escriuré mai cap dietari, perquè en la meva poesia ja ho explico tot de mi’

Marta Pessarrodona ha estat distingida amb el premi d’honor per la seva trajectòria com a poetessa, assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista. El jurat, format per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Llobet, Isidor Marí, Joan Mas i Vives i Anna Sallés, ha destacat també el diàleg constant que Pessarrodona ha establert entre la poesia i la literatura catalanes amb les europees, sobretot l’anglosaxona, per la via de Virgínia Woolf.

L’any 1997 Pessarrodona va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any 2011, el Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l’apartat de literatura. Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum l’any 1968 amb el recull Primers dies de 1968. El van seguir Setembre 30 (1969), Vida privada (1972) i Memòria (1979). En el camp de l’assaig, ha dedicat bona part de la seva obra a l’exili causat per la guerra de 1936-1939.

The post Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Amat-Piniella per ‘Jo soc aquell que va matar Franco’

Dm, 19/02/2019 - 20:00

L’obra Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, ha guanyat el Premi Joaquim Amat-Piniella, que impulsa Òmnium Cultural al Bages-Moianès i que per tretzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. L’escriptor de Perpinyà s’ha endut els 2.000 euros del premi. El jurat ha destacat que és un relat ucrònic que demostra, no només un amor condicional per la llengua, sinó també una gran capacitat ‘fabuladora’ de l’autor.

La novel·la planteja la història d’un filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d’haver patit un suposat bombardament franquista sobre el camp d’Argelers, decideix matar franquistes i s’incorpora al maquis. ‘Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord?’. La novel·la de Lluís especula sobre aquesta possibilitat i acaba fent una ucronia que té a veure amb l’actualitat del país.

El jurat estava format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada. La resta d’obres finalistes amb qui ha competit la guanyadora són ‘Retorn’, de Carles Casajuana; ‘Els anys de la serp’, de Joan Rendé; i ‘El camí de les Aigües’, de Carme Martí.

El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriorsa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa. L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om.

Joan-Lluís Lluís ha publicat una quinzena de títols des que es va donar a conèixer el 1993, entre els quals hi ha Els ulls de sorra (1993), El dia de l’ós (2004) Premi Creixells, Aiguafang (2008) Premi de la Crítica Serra d’Or, Xocolata desfeta (2010), El Navegant (2016) Premi de la Crítica Serra d’Or. Amb Jo soc aquell que va matar Franco va guanyar el Premi Sant Jordi de l’any 2018.

The post Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Amat-Piniella per ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Avançament editorial: ‘Ho veig per la veu’, poemes de Stefano M. Cingolani

Ds, 16/02/2019 - 22:00

Coneixem Stefano M. Cingolani per la seva recerca i erudició en l’àmbit de la literatura medieval. Estudis dedicats a Joan Roís de Corella, Bernat Desclot, les Cròniques i la figura de Jaume I, Pere el Gran, l’edició crítica de Lo somni de Bernat Metge… Ara us presentem un vessant literari nou de Cingolani: els seus poemes. De poesia en fa i n’ha fet, però durant molt de temps no ha volgut fer-la pública. Fins ara. Antoni Clapés, editor de Cafè Central, poeta i traductor, el va convèncer per publicar una part d’aquesta poesia que té escrita. Cingolani va triar la de sexe més explícit. El llibre, Ho veig per la veu, arribarà a les llibreries el 26 de febrer.

Podeu llegir-ne el prefaci i una selecció dels poemes.

L’editor de Cafè Central i la col·lecció de poesia Jardins de Samarcanda, Antoni Clapés, explica:

«Fa anys que el conec, l’Stefano; no sabria dir quants. Però recordo que, amb motiu de la nova edició que va fer de Lo somni, de Bernat Metge, el vaig convidar a participar en el programa de lectures poètiques que llavors fèiem a l’Aliança Francesa de Sabadell. En el viatge de tornada de Sabadell vam tenir temps de parlar de moltes coses, entre les quals les lectures de poesia que es feien a l’Horiginal, on ens trobàvem sovint. I aleshores se’m va ocórrer de preguntar-li si n’escrivia, ell, de poesia. I, amb aquell somriure murri que sol fer quan no vol contestar directament, ni ho va afirmar ni ho va negar –cosa que em va fer pensar que, efectivament, n’escrivia. Un temps després vaig tornar a fer-li la pregunta. I llavors em va dir que sí, que n’escrivia, però que no volia fer-la pública. Davant la meva insistència, em va dir que estava acabant un llibre que, cito literalment, potser ‘no t’agradarà, si el llegeixes’. Però que, de tota manera, me’l faria arribar quan estigués enllestit.

Breu. Fa un parell d’anys em va passar els poemes que ara hem publicat a Jardins de Samarcanda. El títol, crec, era un altre; però finalment tenia els poemes de Ho veig per la veu. L’Stefano ja m’havia advertit que eren poemes formalment molt clàssics. I que eren el record d’una relació, excitant i tempestuosa. Quan els vaig llegir em vaig adonar que estava davant d’un llibre cridat a trasbalsar la poesia catalana, no solament pel tractament explícit dels moments de la història sinó per la finesa en l’adopció de formes clàssiques barrejades amb un llenguatge actual i, sovint, poc ortodox. El lector que s’hi atansi descobrirà una poesia d’alt contingut eròtic, escrita amb passió i, a la vegada, amb un punt d’erudició que no el deixarà indiferent. Com ell mateix ha dit, una poesia molt diferent d’allò que ‘he escoltat i llegit’ per aquí.»

Stefano M. Cingolani (Roma 1956). Quan, a final de gener de 1995, va tornar a Barcelona com a professor visitant, l’autor pensava que seria tan sols per sis mesos; no sabia que ja no seria mai més professor i que s’hi quedaria a viure. La vintena de llibres que ha publicat són gairebé tots de literatura i d’història de Catalunya a l’edat mitjana. Aquest és el seu primer llibre de poemes que veu la llum.

The post Avançament editorial: ‘Ho veig per la veu’, poemes de Stefano M. Cingolani appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Arenys de Mar obre la commemoració del centenari de Fèlix Cucurull

Ds, 16/02/2019 - 00:07

Arenys de Mar ha obert aquest divendres la commemoració del centenari de Fèlix Cucurull, escriptor i polític que va ajudar a definir els conceptes d’independència i de Països Catalans amb la seva extensa obra durant la dictadura i la transició. El programa d’actes de l’Any Cucurull preveu diversos actes acadèmics, conferències i taula rodones, concerts i actes al carrer i l’edició d’un llibre que sortirà al carrer per Sant Jordi. L’acte d’inauguració del centenari va repassar l’obra i la trajectòria de Cucurull i es va obrir amb la lectura d’una carta des de la presó de Jordi Cuixart, que elogiava la capacitat de resistència i treball de l’escriptor arenyenc.

Fèlix Cucurull va néixer a Arenys de Mar, l´any 1919. Va ser precoç en la literatura i en la política: als dotze anys va fundar la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Escriptor, poeta, militant polític ja en temps de la república

Militant d’Estat Català durant la Guerra del 1936, després d’aquesta s’incorporà al clandestí Front Nacional de Catalunya. El 1968 abandona aquest partit per crear Acció Socialista Independentista de Catalunya que acabaria integrant-se, el 1970, al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). El 1979 fou cap de llista del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional al Congrés dels Diputats. El 1989 impulsà la creació de l’Associació Roca i Ferreras. 

Com a historiador analitzà les primeres fases del catalanisme contemporani i les seves arrels populars i progressistes. De les dotzenes d’obres publicades en destaca ‘Panoràmica del nacionalisme català’ (1975), unaa autèntica referència que va ser clau en el seu moment, editada en sis volums a Paris.

Cucurull va ser un gran animador de l’independentisme i del concepte de Països Catalans en els anys més difícils. L’Onze de setembre del 1977 ell va ser l’orador principal del primer gran acte independentista de la transició, celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona. Com recorda Josep Lluís Carod-Rovira, Cucurull ‘rJ.N.Roca i Farreras i D.Martí Julià, reivindicà el patriotisme social i defensiu, subratllà el fil històric del moviment emancipador català, remarcant-ne els orígens populars i la doble dimensió nacional i social, indestriable, tot molt abans de Prat de la Riba.’

 

The post Arenys de Mar obre la commemoració del centenari de Fèlix Cucurull appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Homenatjar Joan Maragall al voltant d’un ametller florit

Dj, 07/02/2019 - 17:00

Cada segon diumenge de febrer, quan els ametllers comencen a florir, desenes de persones peregrinen fins al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona per recordar al poeta Joan Maragall. És la festa de l’Ametller Florit, un homenatge que es fa a la tomba del poeta des de l’any 1924 i que consisteix en un recital de música i versos. Cada any hi participa algun rapsode destacat i enguany el convidat és Narcís Comadira, que recitarà un poema seu dedicat a Maragall.

Un dels poemes més cèlebres de Joan Maragall és ‘L’ametller’, que va escriure el 1904 i que parla de la idea de pau que li va inspirar trobar-se un ametller florit enmig de la serra amb la immensitat de la seva flor blanca. En record a aquests versos, l’any 1924 es va plantar un ametller molt a prop de la tomba del poeta i des de llavors l’Arxiu Maragall de la Biblioteca de Catalunya hi organitza aquesta festa el mes de febrer, que és quan aquest arbre floreix.

El poema diu així: ‘A mig aire de la serra / veig un ametller florit./ Déu te guard, bandera blanca, / dies ha que t’he delit! / Ets la pau que s’anuncia / entre el sol, núvols i vents… / No ets encara el millor temps / però en tens tota l’alegria.’

L’acte d’enguany començarà a migdia davant el mausoleu de Joan Maragall de la mà del poeta Narcís Comadira. Després es recitaran altres poemes de Maragall i la Coral Sant Jordi interpretarà diverses cançons amb textos del poeta amb acompanyament de piano. Entre més temes, es podran sentir ‘L’ametller’, ‘Pirinenca’, ‘Tot baixant per la drecera’ i ‘L’Empordà’.

The post Homenatjar Joan Maragall al voltant d’un ametller florit appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

S’ha mort Olga Espinàs, la filla a qui l’escriptor va dedicar un llibre

Dj, 07/02/2019 - 11:38

La filla de Josep Maria Espinàs, Olga Espinàs, s’ha mort aquesta matinada a seixanta-quatre anys, segons que ha informat l’editorial la Campana. L’escriptor li va dedicar el llibre El teu nom és Olga en el qual, en una vintena de cartes, explorava sense prejudicis el món de la seva filla, amb síndrome de Down. Fins ara, se n’han fet quaranta edicions i ha estat traduït a nou llengües.

«Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar.
I tu sempre has volgut correspondre’m —bromista i tendra— fent-me’n onze.
Gràcies per tot, estimada Olga.»

Aquesta nit ha mort l’Olga. Des de La Campana, una abraçada a tots els Espinàs. pic.twitter.com/8OycW6omzk

— La Campana Llibres (@LaCampana_ed) February 7, 2019

‘Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze. Gràcies per tot, estimada Olga.’ Aquest és el missatge que l’editorial ha difós a Twitter, alhora que ha enviat una abraçada a la família Espinàs.

Josep Maria Espinàs: la vida sempre escriu 

The post S’ha mort Olga Espinàs, la filla a qui l’escriptor va dedicar un llibre appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

‘Aprendre a parlar amb les plantes’, de Marta Orriols, millor novel·la del 2018

Dc, 30/01/2019 - 22:01

Arribar i moldre. Marta Orriols va debutar com a novel·lista fa uns mesos amb Aprendre a parlar amb les plantes, publicat per Periscopi, i s’ha erigit com a guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Aquest guardó ajuda a incrementar la llegenda d’Aniol Rafel com a rei Mides de l’edició catalana i ha servit a Orriols (Sabadell, 1975) per emportar-se els 20.000 euros del guardó (més uns altres cinc-mil que es destinaran a la promoció).

Orriols va haver de patir durant gairebé una hora de gala –excel·lentment conduïda per la periodista Anna Guitart- juntament amb els altres finalistes, Pere Joan Martorell i Melcior Comes, per saber que havia estat la successora de Raül Garrigasseit, que l’any passat va emportar-se el primer premi per Els estranys. Martorell havia arribat a la final gràcies a La memòria de l’oracle, publicada per edicions de 1984, mentre que Comes s’havia fet un lloc a la terna de finalistes amb la monumental Sobre la terra impura, publicada per Proa.

La novel·la guanyadora ens explica la història de la Paula, una neonatòloga que ha de superar la mort de la seva parella després d’un accident, però que a la vegada ha de superar un segon dol, que és que el Mauro (així es diu el finat) acabava de deixar la Paula just abans de tenir l’accident. Per tant haurà d’enfrontar-se a aquesta mort de la persona estimada com a vídua quan, en realitat i per poques hores s’hi hauria d’haver enfrontat com a exparella. I tot i que la novel·la no és en cap cas autobiogràfica, com explica l’autora en totes les entrevistes, el cert és que Orriols va perdre la seva parella i pare dels seus fills, Miquel Ferran, a qui va dedicar el premi, com també ‘a l’Ignasi i l’Oriol, els meus fills, per la seva fortalesa, pels somriures i pels sorolls que fan a casa’.

La gala d’Òmnium va reunir una bona representació del món editorial nostrat, que no es va voler perdre la cita amb un premi que en bona part havia ideat Jordi Cuixart després que es constatés que el premi Sant Jordi havia perdut una mica del seu prestigi i que calia fer un gran premi a obra publicada, una iniciativa que reclamava el sector cultural des de feia temps.

Precisament, la de Jordi Cuixart va ser la gran absència de la nit, la de cada nit des de fa 15 mesos. En una carta enviada des de la presó de Lledoners que va fer emocionar la majoria del públic assistent, Cuixart va explicar que ‘a la presó cada carta és un regal, una història única feta de paraules que de sobte es desperten amb una enorme vitalitat. Nosaltres no deixem d’escriure i pensar en la llengua que ens doni la gana’. Cuixart va afegir que ‘aquest premi fa que les lletres catalanes siguin cada vegada més comparables a qualsevol altra literatura del món’ i va recordar que ‘com deia Pere Quart al teatre Romea als anys vuitanta, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules’.

En el decurs de la vetllada Guitart va demostrar a la perfecció per què és potser una de les millors entrevistadores literàries del país. I és que per presentar cada una de les obres va entrevistar els seus autors i va aconseguir treure’ls bones declaracions, com per exemple quan Melcior Comes explicà que ‘en el fons tots els escriptors són uns fracassats perquè mai estan a l’alçada dels seus ideals’; Pere Joan Martorell va dir que ‘cada vegada ens comunicam més ràpid però ho fem amb més pobresa, i això comporta un empobriment de la llengua. Ens cal mantenir la riquesa lèxica’, mentre que Orriols va dir que ‘quan algú intenta sortir-se’n sola sempre se li intenta reconduir la vida amb algú altre, com si la societat no ho pogués suportar’. Tots tres van dedicar en directe un exemplar del seu llibre al president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

En aquesta edició, un comitè d’experts va fer una preselecció de 24 novel·les, entre les quals un jurat format per Rosa Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Oriol Izquierdo Llopis i Xavier Pla Barbero va triar les tres finalistes. I si Guitart havia fet excel·lentment bé la tasca amb els tres finalistes, la portaveu del jurat, Rosa Cabré es va mostrar molt més complicada i es va dedicar a aixafar la guitarra amb els arguments de les novel·les, explicant alguns dels elements claus de la trama i per tant destrossant part de la lectura a qui encara no s’ha enfrontat als texts. El que sí que vàrem poder saber és que ‘la votació per arribar a les tres finalistes va anar molt ràpid, però a partir d’aquí tot ha estat molt i molt complicat’ i va assegurar que ‘vull felicitar els tres perquè són tres molt bones novel·les, no són les úniques, però sí que aquestes són imprescindibles i aquesta setmana les heu de comprar i llegir les tres’.

Abans de desvetllar el nom de la guanyadora, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium va fer un discurs en què va afirmar que  ‘tot i que aquests són dies molt complicats ens fa moltíssima il·lusió aquest acte i aquest premi perquè en Jordi Cuixart porta quinze mesos a la presó i no els ha pogut viure en llibertat, però ell té clar que això, la feina que fem per la cultura mai no ens la podran robar. Us he de confessar que hi va haver un moment en què vam pensar que ho havíem de deixar de fer tot i centrar-nos només en els presos polítics. Suspendre el premi d’honor, la nit de santa Llúcia, el Santbori, el premi Sant Jordi, tot, però això és el que ells voldrien, que deixéssim de fer aquesta tasca per la llengua, la cultura i la immersió, per això, davant dels intransigents, els repressors i els qui volen silenciar-nos, respondrem sempre amb més cultura’.

Llavors sí, llavors va arribar el moment en què es va saber que la Marta Orriols Balaguer, historiadora de l’art de formació, autora del blog ‘No puc dormir’,  col·laboradora del  portal de cultura ‘Catorze’, on publica cròniques literàries i culturals, i autora d’Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), era la nova guanyadora del premi a millor novel·la catalana de l’any. No es podia començar amb millor peu una trajectòria novel·lística, una trajectòria que se suposa que serà llarga: ‘vull dir-li a en Jordi Cuixart que seguiré treballant amb l’única eina que tinc, el català’.

The post ‘Aprendre a parlar amb les plantes’, de Marta Orriols, millor novel·la del 2018 appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Rafel Nadal guanya el Premi Ramon Llull amb ‘El fill de l’italià’

Dv, 25/01/2019 - 12:05

Rafel Nadal (Girona, 1954) és el guanyador de la 39a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb ‘El fill de l’italià’, una novel·la que descobreix l’odissea d’un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella l’any 1944. Nadal barreja al llibre la ‘doble odissea’ dels supervivents del cuirassat Roma –acollits a Caldes després d’un periple per la Mediterrània– i d’en Mateu, fill del municipi gironí, que molts anys després decideix investigar els seus orígens i la seva identitat, lligats a l’episodi dels italians. L’obra és també una història d’amor prohibit en plena postguerra. El Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, es publicarà el proper 27 febrer en català (Columna), i successivament en castellà, francès i també en italià, com a novetat d’aquest any.

The post Rafel Nadal guanya el Premi Ramon Llull amb ‘El fill de l’italià’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Francesc Puigpelat, VIII Premi Carlemany per al foment de la lectura amb ‘La nedadora’

Dj, 24/01/2019 - 13:27

L’escriptor i periodista de Balaguer (Lleida) Francesc Puigpelat, autor de més de quaranta llibres, ha estat guardonat amb el VIII Premi Carlemany per al foment de la lectura per l’obra ‘La nedadora’.

L’entrega del premi se celebrarà a Andorra i coincideix amb la publicació del llibre el proper mes de maig, ha informat avui en un comunicat Columna Edicions. L’obra guanyadora està protagonitzada per Jane, una noia anglesa que, des de petita, ha passat milers d’hores entrenant i que un estiu, mentre està de vacances a Çesme, Turquia, descobreix que l’esport que l’apassiona pot tenir una altra utilitat.

Es tracta d’ajudar tres refugiats iraquians, Fátima, Said i Aixa, a arribar nadant a la illa grega de Quios, en territori europeu. Convocat pel Govern d’Andorra i Grup 62 a través de Columna Edicions, el VIII Premi Carlemany per al foment de la lectura té una dotació econòmica de 8.500 euros.

The post Francesc Puigpelat, VIII Premi Carlemany per al foment de la lectura amb ‘La nedadora’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Rosa Calafat i Joan Manuel Pérez, principals guardonats dels Premis Ciutat de Palma

Dll, 21/01/2019 - 08:00

El Teatre Principal de Palma va ser l’escenari, un any més, en el que l’Ajuntament de Palma va lliurar els Premis Ciutat de Palma. Entre els assistents hi han destacat les principals autoritats locals, insulars i autonòmiques, com la presidenta del Govern, Francina Armengol, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, la vicepresidenta de l’Executiu, Bel Busquets, la consellera de Cultura, Fanny Tur, el regidor de Cultura de Palma, Llorenç Carrió, entre d’altres.

La lingüista Rosa Maria Calafat Vila va guanyar el premi Llorenç Villalonga de novel·la amb l’obra La família. Sagrada exposició de la mort. Segons el jurat, es va valorar el relat desorganitzat de manera voluntària, el món mitològic que hi presenta l’autora amb tocs surrealistes, el seu humor negre i el tractament del tema de la violència de manera paròdica.

L’autor Joan Manuel Pérez i Pinya, amb Ut pictura poesis (títol provisional), va guanyar el de Poesia. Aquest i el de Novel·la són els premis que més atenció atreuen habitualment, però no són els únics que es lliuren. El d’Arts Visuals va ser per Núria Güell Serra per De putas. Un ensayo sobre la masculinidad. Javier García Lerín, amb Els ulls s’aturen de créixer, ha estat guardonat amb el d’Audiovisuals. Rocío Gómez Mazuecos, amb El incongruente se n’ha dut el de Còmic.

El d’Arts Escèniques ha estat pel grup Iguana Teatre per l’obra Llum trencada. El de Música ha estat per al grup De Souza per l’àlbum Futbol d’avantguarda. I, finalment, el d’Investigació l’ha merescut Alejandro Valenzuela per Biodiversitat urbana: La gestió dels recursos animals en la Palma medieval.

The post Rosa Calafat i Joan Manuel Pérez, principals guardonats dels Premis Ciutat de Palma appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

S’ha mort el director editorial de Penguin Random House, Claudio López, als 59 anys

Dv, 11/01/2019 - 22:42

El director editorial de Penguin Random House, Claudio López Lamadrid, s’ha mort a causa d’un infart cerebral als 59 anys en un hospital de Barcelona, segons han confirmat fonts de la firma. Claudio López exercia de director editorial de Penguin Random House des de l’any 2000, i comanava les estratègies i els projectes editorials de la companyia tant per a Espanya com per a l’Amèrica Llatina. Prèviament havia treballat durant deu anys a Tusquets Editores i al Círculo de Lectores, a través del segell Galaxia Gutenberg. El 1997 va ser nomenat director literari de Grijalbo, firma que seria absorbida per Mondadori. Les fusions i compres entre grups farien que finalment arribés a Penguin.

López va traduir i editar autors de premi Nobel com ara J. M. Coetzee o Amos Oz. A més, sota la seva gestió, Penguin va comprar el segell Alfaguara. També se’l considera descobridor d’escriptors com ara César Aira o Javier Cercas.

The post S’ha mort el director editorial de Penguin Random House, Claudio López, als 59 anys appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Marc Artigau guanya el Premi Josep Pla amb la novel·la ‘La vigília’

Dg, 06/01/2019 - 23:02

L’escriptor Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha guanyat el 51è premi Josep Pla amb la novel·la La vigília. L’obra narra la història d’en Raimon, un noi que escriu contes a la ràdio –com l’autor– i que un dia rep l’encàrrec misteriós d’una senyora gran que li demana que escrigui la seva biografia. A partir d’aquest moment, en Raimon provarà d’esbrinar què hi ha darrere d’una oferta que no sembla innocent.

La novel·la guanyadora s’ha fet pública en la vetllada literària tradicional de Reis a l’Hotel Palace de Barcelona. El premi és dotat amb 6.000 euros i enguany hi optaven trenta-dos originals. L’any passat el va guanyar Antoni Bassas amb el llibre Bon dia, són les vuit!.

Categories: literatura

Pàgines