territori

Els operaris lleven les pedres dels murs, dipositant-les en una pala mecànica, que després les deixa caure en un munt de pedres.

En això queden els murs de més 2000 anys d'antiguitat.

Ciralsa i la Conselleria de Cultura valenciana diuen que són per recompondre la vila en un altre lloc.

L'Ajuntament del Campello calla, com sempre.

Joc per a reconstruir la vila romana del Campello

Ajudeu a la Conselleria de Cultura i a Ciralsa, l'empresa constructora de la nova autopista d'Alacant, a "reconstruir" la vila romana del Campello amb aquest joc del trencaclosques, ja que això han volgut fer-nos creure que anaven a fer després de desmuntar-la.

Dissabte dia 16-6-2007 el moviment ciutadà "Compromís pel Territori" ha celebrat Assemblea de Col·lectius a València, amb assistència de més de 20 grups i plataformes representatives de tot el País Valencià.

S'ha debatut el futur de la problemàtica territorial a la vista dels resultats electorals, i les estratègies de "Compromís pel Territori" en la nova situació.

Les conclusions n'han segut les següents:

1-En nombroses poblacions s'ha produït un canvi polític a nivell local, on els partits polítics (de diversos signes) que impulsaven projectes contestats socialment han perdut el poder municipal, pel triomf bé dels partits que s'oposaven als PAI, bé de candidatures sorgides de les plataformes veïnals.

En molts altres casos, la suma de vots de les candidatures oposades als projectes urbanístics ha estat superior a la del partit promotor del PAI, encara que per la divisió de candidatures aquell no ha perdut la majoria absoluta.

Amb ocasió de la presentació del Llibre Blanc de les Empreses de l'Euram.

Barcelona, 2 de juliol 2007

data: 18/06/2007

Inauguració

Hble. Sr. Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Sr. Artur Sauri, Degà del Col•legi d’Economistes de Catalunya. .

L’empresa catalana en l’Euroregió de l’Arc Mediterrani

Sr, Antoni Serra i Ramoneda, professor emèrit del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona

Sr. Guillem López Casasnovas, Catedràtic d’Hisenda Pública a la Universitat Pompeu Fabra i Conseller del Banc d’Espanya

Sr. Oriol Amat, Catedràtic de Comptabilitat i Finances a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Llibre Blanc de les Empreses de l’Euram

19h. Col·legi d''Economistes de Catalunya

Article de la web d'En Jordi Pujol.

L’any 1854 es va publicar un mapa político de España. Es presentava dient que: “En él se presenta la división territorial con la clasificación política de todas las provincias de la monarquía, según el régimen especial dominante en ellas”. Val la pena fixar-s’hi. En aquella època encara existia una anomenada España colonial (Cuba, Puerto Rico i Filipines), i també unes "posesiones de Africa", és a dir, Ceuta i Melilla, totes elles "bajo la autoridad omnímoda de los jefes militares".

Pel que fa a la península, Espanya comprenia tres territoris.

1. “La España uniforme o puramente constitucional, que comprende las treinta y cuatro provincias de las coronas de Castilla y León, iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles”.

Aquest estiu, del 16 al 20 de juliol a l'IES Tirant lo Blanch de Torrent, una nova edició de la Universitat d'Estiu de l'Horta que ja arriba a la sisena edició.

La Universitat d’Estiu de l’Horta és, des del seu origen, un punt de trobada per a la reflexió, l’aprenentatge, el debat i la sensibilització al voltant de la realitat i els problemes de l’horta.

Pren el coneixement i difusió de la realitat de l’horta com a punt de partida per a plantejaments més globals i com a problemàtica i acció local que ens fa prendre consciència d’altres problemàtiques i lluites.

Més info a http://www.perlhorta.org

Perquè com diu Marc Granell...
Quan ni un arbre quede
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.
Quan siga la terra
un globus d'asfalt

“Encara no són onze
i el sol ja pica,
que serà quan siguen dotze”

A Alcoi, xino xano, han anat apareixent un grapat de col·lectius, projectes... Entre estos es troben el Maset del Potro i el Mas de Gormaget.

Els masos del Potro i Gormaget estan habitats per una penya que porta uns anys engrescats en això de l'autogestió de la vida: pa, oli, horta, bestiar, ... Som pocs però bons i cabuts portant avant tot açò. En el Maset del Potro es fa pa artesà orgànic, però aconseguir la farina és un dels reptes actuals i així comença la història del blat.

Enguany és la primera volta que hem sembrat blat a Gormaget. Ha estat tota una expreriència veure'l créixer. Bona terra i bona cosa d'aigua a l'abril l'ha fet granar com toca.

I ara CAL SEGAR.

L'Associació d'Amics de la Costera, Acció Cultural del País Valencià i la Societat Coral el Micalet commemoraran el pròxim dissabte 16 de juny els tres-cents anys de la crema de Xàtiva a mans de les tropes borbòniques del general d'Asfeld. L'incendi de la ciutat començà el 19 de juny del 1707 (per bé que, segons les ordes del general francès, hauria d'haver començat el dia 17) i acabà a primeries de març del 1708. Sols se salvaren de la destrucció les esglésies i els béns dels botiflers. Felip V autoritzaria, més tard, la reconstrucció de la ciutat, ordenant, en un edicte del 17 d'abril del 1708, la tornada a Xàtiva de tots els habitants que provaren llur fidelitat al monarca. La ciutat s'havia de dir Colonia Nueva de San Phelipe.

El proppassat dissabte 9 de juny ens aplegàrem a La Sínia de Tamarit en el IV.Fòrum per les Terres del Gaià diverses persones i representats d'entitats de les Terres del Gaià les quals acordàren la DECLARACIÓ DE TAMARIT adjuntada subsegüentment.

Al web de la campanya hi trobareu la versió corresponent en word, altra informació diversa: cartografia de l'àmbit territorial del Parc Natural proposat, les entitats promotores, informació tècnica, imatges, material gràfic...

DECLARACIÓ DE TAMARIT per LES TERRES DEL GAIÀ

Vers el Parc Natural de les Terres del Gaià:

Per a salvaguardar la vida que gira entorn del riu, els seus hàbitats i l’ingent mosaic d’ambients i paisatges diversos associats; on és sabut que les llúdrigues i els linxs mediterranis hi persistiren fins fa ben poc, i on encara hi perviuen importants espècies de flora i fauna bioindicadores. Rouredes, alzinars, màquies, murtrars, savinars, muntanyans, jonqueres, alocars, baladrars i alberedes, àligues daurades, cuabarrades i marcenques, falcons, astors i esparvers, ducs, xups i mussols, torlits, sibocs i enganyapastors, terreroles, calàndries, gaig blau i cucut reial, llebres, eriçons, turons, rata-penats, merles i mussaranyes d’aigua, i merles cua-blanca, blaves i roqueres, corriols camanegres, sargantanes cua-roges, galàpegs, esclàpets i reinetes, bagres, gobis i fartets, escanyapolls i papallones exígües, orquídies, evònims, grèvols, perelloners, agrassons, blades, aurons, moixeres, lliris de mar, cesqueres, estepes de sorral, ajoca-sapos i ensopegueres, riu i torrents, barrancs i penya-segats, costers i comellars, horts i cultius de secà, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes, platges i la mar...

Autobus + Sopar = 5 euros

Programa:
- sortida a les 9 hores, el 16 de juny, des de l'estació d'autobusos de Perpinyà, cap a Valmanya,
- visita de les mines de La Pinosa on es van refugiar els resistents contra el nazisme,
- acampada al refugi dels Cortalets,
- pujada al cim del Canigó per portar la llenya que servirà a revifar la flama, durant la revetlla de Sant Joan,
- visita de l'Abadia de Sant Martí del Canigó.

Per reservar, contactar els Angelets de la Terra al (0034) 668 89 82 71

L’ORIGEN DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu dels Països Catalans. La flama és tot l'any al Castellet de Perpinyà, d’on surt cada any per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre’s pel Principat.

El proper dijous dia 14 de juny es farà la PRESENTACIÓ D'EL CAMÍ a la Vila de Gràcia.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Gràcia )Rius i Taulet)

Hora: 19,30

Hi intervindran: Ricard Martínez (Regidor del Districte).
Lluís M. Xirinacs (Gracienc d'adopció).
Lluís Planes (Coordinador General del PAS).
Núria Roig (Coordinadora del PAS de Barcelona).
Joan Carulla (Enllaç dels AMICS d'EL CAMÍ a Gràcia).
Albert Musons (Conseller de Cultura del Districte).

Representants d'entitats i veíns assistents per tal que participin en l'elaboració d'EL CAMÍ al seu pas per Gràcia.

* Hi haurà passi d'un audiovisual de presentació del projecte i projecció de plànols per anar consensuant l'itinerari a Gràcia.