Fluix, El Bloc de Jaume Subirana

Weightlessness, no gravity Were we somewhere in-between? I'm a ghost of you, you're a ghost of me A bird's-eye view of San Luis... Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Una de les maneres de percebre fins a quin punt la nostra vida és poc natural és constatar el munt d'angles rectes que ens envolten, arreu i a cada moment. Les excepcions: quan dormim, quan mengem, quan estimem, quan imaginem, quan escoltem. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

"El resultat és un volum d’història i anàlisi cultural on es fixa en el rol, les traces i les relacions dels agents literaris (escriptors, editors, traductors, organitzacions, institucions, revistes...), en el seu ressò “simbòlic” i “retòric” i en com han acabat configurant la “cultura catalana contemporània”. En darrer terme, explica -o fa que s’entenguin millor- alguns dels fenòmens de l’època Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Només el futbol (i potser el nacionalisme) supera la llengua en nombre de gent que opina amb vehemència sobre un tema en què no són especialistes, sovint menystenint a més els especialistes. Què ha de saber algú que ha passat trenta anys estudiant les llengües, si jo la parlo cada dia? Què ha de saber un metge sobre peus o ronyons o braços, si nosaltres som els que sentim els nostres? Aquests Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com3

En un article interessant sobre la misèria i les dificultats de Pío Baroja durant la Guerra Civil espanyola, topo amb aquest paràgraf en què surten a escena Eugeni d'Ors i l'ombra allargassada de Cervantes o el Quixot com amulets del nacionalisme cultural espanyol o espanyolista: No ayudó precisamente la publicación en España de una recopilación de textos que (seguramente titulada por el editor Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Aquell somriure per dins quan el treball d'un estudiant et fa tornar a un poema de bandera. Gràcies, Cristiano. A HORA FOSCANT És tard, els camins ja no em tempten.- I us sé, del verger dins el clos, caiguts, trepitjats en la boira, oh dies, oh fulles, oh flors! Mes passes es tornen furtives com d'un indecís estranger. Sospiren espectres de dàlies enmig del foscam ploraner. Al lluny neda Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

El meu pare també construïa cases. Bon cap de setmana als constructors, i als que apaguen focs. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Idiota: qui (podent-ho fer d'una altra manera) viu la vida com una cursa d'obstacles. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

I bon cap de setmana. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

La bellesa i l'equilibri existeixen: són, per exemple, en un quadre com aquest de Rembrandt o d'un seu deixeble ("Home assegut llegint en una sala noble", 1628-1630). National Gallery, Londres Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

En un extrem de les retòriques possibles hi ha, per exemple, la selecció d'adjectius que fa Josep Pla, i a l'altre coses com aquesta que desarma els lectors competents en un mupi de l'exnoucentista Passeig de Gràcia. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

No tinc vida per a tantes llibretes! Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Contra l'absurd, contra la tonteria, contra la tristesa, energia. I alegria. I un bon cap de setmana. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Passejant aquests dies pel centre de Barcelona un es pregunta inquiet qui ha quedat a Itàlia per gestionar els serveis bàsics. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Veig aquesta gent tan convençuda del que pensa, tan predisposats, tan inclinats a la desqualificació i a la frase solemne, i no sé si envejar-los o apretar a córrer. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Foto: Fred Stein (via Jelena Makarov) Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Toti Soler fa avui setanta anys (me n'assabento gràcies a Joan-Josep Isern). Cadascú sabrà com retre-li el seu homenatge particular. Jo que no sóc músic i no sé viure sense música mai no podré agrair-li prou aquesta guitarra envescada, fina, furetejant al costat d'Ovidi Montllor donant vida a Coral romput, d'una qualitat, una densitat, una intensitat d'un altre món: el món que alguns voldríem Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1

“Tots els escriptors són del país de l’Exili”, va dir l’altre dia Ahmed Aboutaleb, alcalde d’ascendència berber de la ciutat de Rotterdam, a l’obertura de l’assemblea de la xarxa ICORN de ciutats refugi. A la sala hi havia poetes com Fatemeh Ekthesari, amb qui vam llegir junts ara fa un any a Palma, que no pot tornar a casa seva a l’Iran, condemnada a presó i fuetades, i escriptors d’un país que Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Avui fa quaranta-nou anys que va morir a Brussel·les qui va saber escriure millor que ningú el que alguns sentim sobre tot plegat, del Supremo a Anfield passant pels amics a l'hospital, els vaixells perduts a la Mediterrània i aquests tomàquets sense gust de res embolicats amb plàstic. COR FIDEL A una dolor que va al dellà del seny fa només l’Impossible cara tendra.― El pur palau esdevingué Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0