Fluix, El Bloc de Jaume Subirana

Tot ve que dura i dura, de vegades. Sort dels Gershwin i de gent com Ben Webster. O del senyor que parla de fons durant el solo de piano, pura vida. Apa, bon cap de setmana a tothom. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Ahir a La Impossible escoltant Fernando Beltrán, Berta Piñán, Alicia Fernández i Jordi Llavina, amb Jordi Pàmias entre el públic. Demà amb el grup de la Laura López Granell a l'Escola d'Escriptura, sessió sobre Billy Collins i els seus Set elefants... Dissabte de tornada a La Impossible al cicle que coordina Ricard Mirabete, per llegir al costat de Vicent Almela. I correus i projectes i dos Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

El president del Partido Popular parla darrerament del projecte d’una “ley de lenguas” que seria, de fet, una llei contra les llengües peninsulars diferents del castellà. Casado accepta que les “altres llengües” siguin un mèrit, però mai un requisit. El requisit (l’obligació) es reserva a la que segons Juan Carlos I “nunca fue lengua de imposición, sino de encuentro”, com bé saben els milions de Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Diu que Carner deia que havia vingut al món a passar l'estiu. Ara hi hauríem d'afegir una subcategoria nova: la dels que han vingut al món a passar pel DOGC, de càrrec en càrrec i de foto en foto, de roda de premsa en roda de premsa i de tuit en tuit, fins al no-res final. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Sense conductor. I bon cap de setmana. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Fueron los años de la hegemonía del PSOE. Se pensaba que el PSOE era socialista. La ficción de que en España existía el socialismo fue brutal. Cuando me dicen “¡Cuanto ha cambiado Felipe Gonzalez!”, me gusta recordar que en el 83, cuando llevaba sólo un año en el poder pactó los sillones de la ONU con las juntas militares de Videla. Cuando todo el mundo sabía quien era Videla y ningún Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

I jo, aquí, preparant l'examen trimestral... Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

"Completament. Sobre això hi ha dues coses: l’abstracció i la universalització. En el cas de l’abstracció, és clar, si concretes molt, acabes fent abstracció. I després hi ha la universalització. Hi ha qui pensa que sense context l’obra es torna més universal. Però és tot el contrari: la cosa més ultralocal és la cosa més universal. Llegint qualsevol escriptor una mica seriós ho trobes, això. La Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

De cop, no sé veure la diferència entre el paracaigudes d'un barceloní francès que torna a Barcelona per intentar ser-ne alcalde i el d'un barceloní advocat que es presenta a diputat per Girona perquè hi té la segona residència. Hauré d'augmentar la dosi de Nacionalina. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Els pobres pensen, els rics riuen.     Proverbi jiddisch (aquí, un altre també ben oportú) Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Al balcó, al davant, una dona menja una poma. No hi ha emoció en el gest, només un deix d’insistent abandó, de vell rosegador a la seva cova. Al balcó, a l’ombra, aliena ja al pes dels anys, rosega una poma. Lliurada al silenci –qui sap quant temps fa que el seu estel va apagar-se–, res no delata l’instant, aquell ajornar l’hora amb mossegadetes al goig.                        Berta Piñán, La Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Aquí, avui, una mica d'ego majúscul d'aquell a què alguns no sabem, tanmateix, renunciar. Per cert: sóc l'únic a qui la producció i la veu del nou Morrissey li sonen a Roy Orbison? Apa, bon cap de setmana de correcció intensiva i segon clàssic descafeïnat. Perquè la veritat és que res no s'acaba i tot torna. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

For sale: baby shoes, never worn.  --Ernest Hemingway Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Massa coses alhora. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Nois i noies, tots, de la mare i del pare. Si teniu a prop gent gran malalta, em sembla que avui aquest vídeo pot fer sentit. És de fa un parell d'estius a casa d'uns bons amics mallorquins, amb Biel Mesquida dient la versió que en Miquel Àngel Llauger i un servidor vam fer de "Pearl", un extens poema del nostre admirat Ted Kooser. El van preparar en Jaume Capó i la gent d'Hores Extraordinàries.Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

I was not ready for the road... M'agradaria trobar algun dia l'explicació del fet que algunes cançons (una, dues, de tot un disc) se'ns arrapen al cervell i no n'ixen. Mentrestant, les escolto i les torno a escoltar, i en taral·lejo fragments amb aquell somriure estrany a la cara, anant i venint pel carrer. A veure si us passa el mateix. I bon cap de setmana. Aquesta gent són bons (en Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

En silenci a l'aula buida (buidada, de fet). Apagar els llums. Aquí, i aquest silenci, amb remor de fons. Una bona estona. Així. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1

I si fem tantes fotos del cos simplement  perquè no sabem o no podem reviure l'abraçada? Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0

Per si per comptes de comprar el llibre (o pispar-lo: l'altre dia me'n van explicar el primer cas) sou dels que preferiu les versions explicades. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0