tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau

A pocs metres del mercat de Tortosa, una parella gran, d’uns setanta-cinc anys, ve en la meva direcció. Ell porta una bossa típica de paper, de forn, d’on sobresurt una barra de mig o de quart. La punta de la barra està trencada barroerament, de forma precipitada amb la mà, amb aquell desig irresistible que ens desperta l’olor de pa recent cuit. Tots dos frueixen de rosegar-ne un crostó. No sé si viuen lluny o prop del mercat, ni si aquesta barra que potser han comprat per dinar arribarà gaire sencera. Aposto que a sopar no arriba. Demà a primera hora caldrà repetir el desig; potser per això només en compren una.

A la secció Tria personal de la revista Serra d'Or del mes de juny, Xulio Ricardo Trigo parla del meu llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions)

En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.

Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'Arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja amb col·laboració també de col·laboren Òmnium Cultural i el Campus Extens de la  URV. 

És un tipus d'acte que als diLLUMs ens sembla especialment llèpol. Homenatgem un dels nostres grans autors, tenim excusa per a trobar-nos una bona colla de gent que de seguida s'afegeixen a participar quan llancem la proposta, en aquest cas llegir un fragment de Jesús Moncada a escollir, fem noves amistats, llegim , riem, xalem. Jo coordino les lectures i l'única condició que poso és la brevetat, deixant que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.

Us deixem la llista de tothom que ha llegit, després de les paraules de presentació de Maria Bohigas de Club Editor i Ricardo Gascón dels diLLUMs: Cinta Sabaté, Manel Ollé, Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Rafael Haro, Marisé Ruiz, Ana maria Franco,  Lluís Montull, Tomàs Camacho, Albert Fabà, Isabel Quadrat, Pietat Guasch, Imma Piñas, Ramona Caballé, Ferranda Travieso, Marc Montjové, Andreu Subirats, Sílvia Mayans, Ernest Redó, Gustau Moreno, Dolors Roo i Carlos Balagué.

A banda de xalar rellegint Moncada, ens consta que hem guanyat algun lector. 

Us deixem un enllaça l'àlbum de fotos

En motiu del 20è aniversari de la mort de Jesús Moncada, i la reedició del seu llibre Camí de sirga, Club editor organitza una rastellera de "sirgades", diuen, arreu de Catalunya, on anima llegir l'admirat autor de Mequinensa.

Dins d'aquest projecte, es posen en contacte amb diLLUMs d'arts al forn per a organitzar lectures el 7 de juny al costat de la llibreria La Romàntica d'Amposta, i el 8 de juny al Forn de la Canonja. Encantats de participar, ja tenim una bona colla de gent que llegirà fragments de les seves obres, amb l'única condició de la brevetat, per tal que resti temps per a improvisar un temps de micro obert.

El diumenge, al Forn de la Canonja, us convidarem a vermut i després, qui vulgui, es podrà apuntar a un dinar. També col·laboren Òmnium Cultural i la URV.

Sovint m’he trobat amb professionals de diversos oficis d’una important vessant manual i pràctica, com ara paletes, pintors, electricistes, lampistes, mecànics..., que davant la tasca realitzada per un altre professional del mateix gremi, demostren una mirada altiva, crítica i aspra, al mateix temps que deixen anar amb menyspreu una típica frase, mentre fan que no amb el cap en un moviment amb dosis de supèrbia i de clemència incerta: I això, qui t’ho ha fet?

Jo, que em declaro especialment inútil en aquests camps, m’abstinc de cap valoració, i molt menys de judici.

Em pregunto si, en general, els escriptors manifestem, encara que sigui en prudent silenci, aquesta actitud davant l’obra de companys de lletres: Qui t’ho ha escrit això? Potser no té sentit, perquè el nostre nom figura a la portada de les nostres obres, per a bé o per a mal, llevat de comptats anònims.

Què en penseu? En coneixeu algun?

Breezy (1973) és el nom original de la tercera obra de Clint Eastwood com a director, traduïda al castellà (aquesta infame mania!) com a Primavera en otoño.

Del bon guió, en selecciono uns pocs detalls per a la secció De pel·lícula:

-Déu ha mort.

-No sabia que estigués malalt.

.. 

No sé què és la solitud; i si mai ho he sabut, ja no me'n recordo.

...

No existeix la maduresa; és cansament.

Dues coses que abans no passaven: gent que t’envia un whatsapp per preguntar si et pot trucar, i gent que et truca perquè miris el Whatsapp.

Sovint tenim problemes a l'hora de definir i recordar contrasenyes quan entrem a webs on estem inscrits. Era de veure si, tradicionalment, quan ens pregunten qui som en trucar a un porter automàtic, responem: Jo!

9 de cada 10 còdols entenen que el camí et canvia. Fer-te llis i rodó facilita que avancis.

Al carrer, mentre passejo la gosseta, passen pel nostre costat dues noies, d’uns trenta anys. Escolto que una explica a l’altra: “I li vaig dir, pujo, fem una cervesa i baixo”. Imagino que es refereix a una tercera amiga que tenen en comú, i que consideren que necessita alguna mena de suport moral o emocional, per petit que sigui, tot i que això de la petitesa sempre és relatiu.

El temps no sols es mesura en quantitat, sinó en qualitat. En aquest cas, la referència a la cervesa marca una durada més o menys concreta, que tots sabem que es pot estirar indefinidament, però allò que importa d’aquesta mesura de temps és la intensitat, la distància breu, l’aroma, l’escuma de les relacions socials, la distensió que faciliten uns pocs graus etílics.

Hi ha matisos entre proposar un cafè i una cervesa: tots dos plaents, el primer convida a reflexionar, a la conversa sense urgències; la segona pot ser un recurs per a acompanyar l’alegria i el dolor. L’important és fer saber que algú comparteix la nostra taula, i un temps potser petit, però estimat.

  Comentari de Francesc Cabiró, al seu blog Finestra fotogràfica, sobre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions):

 Un any més, faré cap a la cita anual amb la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, que arriba a la 22a edició.

Aquest cop estaré present a la ronda de presentacions de divendres 23 de maig, a les 6 de la tarda, amb A voltes, un planeta, (Cossetània Edicions, 2025).

En aquest enllaç, el programa

En una sala d’espera hospitalària, l’endemà que el Barça ha guanyat la Lliga, un xiquet porta la camiseta blaugrana amb el 10 de Ronaldinho. Imagino que devia ser de son pare, que l’acompanya; passions que es transmeten, roba que recicla el seu ús, adonar-se que els pares van ser nens de la nostra talla, que tots som una mica nens encara.

A banda del seu talent, el brasiler és recordat per l’alegria que va portar a l’equip, pel seu somriure encomandís. Pare i fill recullen les coses per a marxar cap a casa. Riuen també. El partit continua.