tens un racó dalt del món, bloc de Jesús M. Tibau

Ahir vaig visitar de nou La Ràpita en motiu dels vermuts literaris de la llibreria Lle.3 espai cultural, amb l’excusa de parlar del meu poemari Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions, 2024),  acompanyat de l'editor Ramon Masdéu, amb qui ja vaig mantenir una distreta tertúlia al viatge amb el seu cotxe.
Bon ambient amb bona gent que em va rebre amb somriures i amabilitat, un lloc acollidor, de casa reconvertida en espai cultural, però que manté el caliu d’un allar, noves il·lusions, nous projectes, nova gent, i una petició emotiva de dedicatòria que no oblidaré mai. Coses boniques de fer d'escriptor, anant pels puestos amb les teves paraules.
Tornaré, segur.

13 de gener. Primera trobada de 2025 dels diLLUMs d’arts alForn, l’any que arribarem al desè aniversari al novembre (alguna en pensarem per a celebrar-ho).

Juan Carlos Borrego ens parla del seu nou llibre amb força tocs de fantasia La novel·la sobre Serena de Pàndols que no he sabut titular.

Francesc Cabiró ens parla del llibre Finestra fotogràfica, 10 anys de bloc, amb textos, i imatges, tot d ela seva collita.

Pep Mola ens parla de l’exposició Quan els carrers parlen, que s’inaugura el 18 de gener al Museu de l’Ebre, i mostra un vídeo de resum de Rafael Ricote. Fotografies captades als carrers de Tortosa, amb textos de Jesús M. Tibau.

Agustí Forner reflexiona sobre l’actualitat, a través de la seva darrera obra pictòrica.

El proper 18 de gener, a les 12 de migdia, Pep Mola inaugura la seva exposició "Quan els carrers parlen" al Museu de l'Ebre de Tortosa.

Es tracta de més de 30 fotografies en blanc i negre, quasi totes de nit, dels carrers de Tortosa, sempre transitats per alguna persona que els atorga dimensió humana, figures anònimes sovint desenfocades enmig del seu incert anar i vindre.

Com un dels molts fruits de la xarxa d'amistats sorgides a les trobades dels diLLUMS d'arts al Forn, Pep em va proposar escriure textos inspirats en les imatges, cosa que -com sabreu si em seguiu habitualment- és una temptació irresistible per a mi on caic sovint, com ara el llibre editat l'any passat amb il·lustracions d'Amat Pellejà, La nova Rússia de Sergei Eisenstein, i centenars d'ocasions més.

Ja us en mostraré algun exemple properament. No us perdeu l'exposició.

M'agrada encetar nous espais, i dissabte vinent em donaré aquest gust.

El 18 de gener, a les 12 de migdia, visitaré per primer cop la llibreria lle.3 espai cultural de La Ràpita per a participar dels seus vermuts literaris.

L'excusa, parlar del meu poemari Sota la pell hi ha carn encara (Linx edicions, 2024), ben acompanyat de l'amic escriptor Miquel Reverté.

Ja m'imagino el bon ambient que s'hi crearà; ens acompanyeu, amics i amigues rapitencs?

Després de 50 anys, crec que la meva capacitat de crear històries ha millorat. Lluny queda aquell 6è d'EGB.

Tres nois caminen en fila pel passadís de darrere les grades del camp de futbol. Un parell de noies s’aixequen dels seients –trobo que força guapes, per cert-, aturen el noi que anava al darrere, atabalat i sorprès, i li pregunten alguna cosa. Els altres dos nois es giren i riuen mirant el seu amic, amb cert to de burla, i escolto que exclamen: “està nerviós!” La bellesa d’unes noies, que potser creus inabastables per a tu, pobre mortal, sovint et desarma; no recordo quan va deixar de passar-me.

Sovint em criden l’atenció petits gestos i comportaments humans que veig repetits. Per exemple, una conversa de to amable, sovint no s’acaba amb un únic adéu, sinó que aquesta paraula de comiat es repeteix dues o tres vegades, en un ritme concret, quasi sempre els dos interlocutors a la vegada, i en un to de veu cada cop més baix, com si s’allunyessin lentament. Potser és una manera instintiva de no voler tallar la conversa de forma abrupta, sinó dolçament, com si sabés greu separar-se, i esquivar els dolorosos punts i finals, amb uns menys radicals punts suspensius que conviden a deixar la continuació per a més endavant.

Demà a Llibreria la 2 de Viladrich , primera activitat de l'any. Una excusa per compartir una estona amb l'amic Vicent Pellicer Ollés . Signarem llibres, parlarem de fotografia, de literatura, de la nostra mirada envers el món que ens envolta, sempre proper.

 Neufragar. 

Caure en l'addicció a la cocaïna.

Onze anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal. Aquest any no amb Sílvia Tejedor, sinó convidat per Sergi Bestraten a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina. el 2020, La paraula plorar, el 2021, El planeta de la veritat, el 2022,  El cel, el 2023, La planta Paolino, i el 2024, El timbre dels lladres.