literatura

Ernest Redó recomana A mig camí de la incertesa

L'Ateneu Calero ha donat l'opotunitat de recomanar llibres en aquest Sant Jordi confinat, i agraeixo l'amic, mestre, músic i escriptor Ernest Redó, que hagi recomanat  A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Categories: literatura

La iniciativa Llibreries Obertes ja ha venut prop de quaranta mil llibres

Vilaweb Lletres - Dj, 23/04/2020 - 13:53

La iniciativa Llibreries Obertes, que permet de comprar llibres en diferit i, d’aquesta manera, ajudar a mantenir vives les llibreries del país, és a punt de superar la xifra de 40.000 llibres al migdia de Sant Jordi. Segons que informa Òmnium Cultural, que es va adherir a la iniciativa i va canviar el sistema de retribució als llibreters, aquestes vendes representen un impacte econòmic de 800.000 euros per a les llibreries adherides. Des que dissabte Òmnium va assumir el projecte, gairebé s’han quadruplicat les vendes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

300 llibres per a aquest Sant Jordi confinat

La iniciativa aplega 458 llibreries dels Països Catalans (és a dir, gairebé totes) i compta amb 7.360 llibres al catàleg. Des del mateix moment de la venda, les llibreries reben el 100% de l’import.

Aquest projecte per a ajudar les llibreries, molt perjudicades pel confinament, és doblement solidari perquè el preu final del llibre es pot arrodonir a l’alça i aquests diners es destinaran a programes d’emergència social.

Estem confinats però és Sant Jordi: regalem llibres!

La necessitat de desconfinar els llibres per Sant Jordi. Com s’ha de fer i com comprar llibres?

The post La iniciativa Llibreries Obertes ja ha venut prop de quaranta mil llibres appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

A la Biblioteca de Móra d'Ebre

Participant a la iniciativa de la Biblioteca de Móra d'Ebre, amb altres escriptors confinats, parlant del meu llibre A mig camí de la incertesa.


Categories: literatura

Les “altres” Converses Literàries a Formentor

(1 vídeo) Les “altres” converses eren les que alguns escriptors fèiem al bar de l’Hotel Formentor entre conferència i conferència. Poder parlar personalment amb l’escriptor Hans Magnus Enzensberger ha estat una experiència inoblidable. Enzensberger és un mite de la meva joventut, un exemple d’intel·lectual compromès, de vitalitat crítica insubornable. Record llibres cabdals per a la formació d’aquells joves antifeixistes dels anys setanta. (Miquel López Crespí)


Les “altres” Converses Literàries a Formentor


Per Miquel López Crespí, escriptor




D’esquerra a dreta: Anna Exton, Lluís Llitjós, Biel Matamales, Chris Stewart, Miquel López Crespí i Laia Pubill (Hotel Formentor, setembre 2010)


Les “altres” converses eren les que alguns escriptors fèiem al bar de l’Hotel Formentor entre conferència i conferència. Poder parlar personalment amb l’escriptor Hans Magnus Enzensberger ha estat una experiència inoblidable. Enzensberger és un mite de la meva joventut, un exemple d’intel·lectual compromès, de vitalitat crítica insubornable. Record llibres cabdals per a la formació d’aquells joves antifeixistes dels anys setanta. Pensem en la importància que tengueren en la nostra formació les obres Conversaciones con Marx y Engels, Política y delito i, també, molt especialment, llibres com El corto verano de la anarquía: vida y muerte de Durruti. O Elementos para una teoría de los medios de comunicación i Interrogatorio de La Habana. Com deia una mica més amunt, més que escoltar les conferències (sovint avorrides i buides de contingut) el que més m’ha agradat de les Converses Literàries a Formentor ha estat tractar en persona homes que, amb la seva obra, han ajudat a canviar la nostra forma de veure el món i, això és molt important, que han fet feina per aconseguir un canvi progressista de la societat i de les persones, esclafades pels grans poders fàctics que ens dominen. Hans Magnus Enzensberger és la veu d’un intel·lectual crític amb tots els poders establerts, insubornable en la seva ferma decisió d’explicar el que realment s’esdevé en aquest obscur segle XXI que just ara comença.



L’antic dirigent de la Revolució Sandinista Sergio Ramírez i l’escriptor Miquel López Crespí. (Hotel Formentor, setembre de 2010)


Sovint, alguns dels ponents de les xerrades eren prou avorrits. Aleshores, amb l’excusa de fer un cafè sortíem a parlar amb els escriptors que pensaven ben igual que nosaltres. En determinats moments vaig poder parlar amb un mite vivent dels anys setanta. Em referesc a l’escriptor i antic dirigent del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) Sergio Ramírez.

Sergio Ramírez, juntament amb milers i milers d’homes i dones del FSLN encapçalà la lluita armada contra la criminal dictadura proianqui dels Somoza. Després d’anys de ferreny combat, d'immensos sacrificis, el poble de Nicaragua sota la direcció dels sandinistes pogué vèncer la dictadura. Més de seixanta mil joves moriren en aquesta gegantina lluita per la llibertat. Poder parlar, sentir les reflexions de Sergio Ramírez ha estat un privilegi excepcional. Amb Sergio Ramírez hem pogut saber alguns aspectes dels orígens de la Revolució Sandinista, dels problemes que comporta la construcció d’una organització revolucionària. També parlàrem de la importància de la cultura per aconseguir el deslliurament de les consciències. I quelcom que tots hauríem de saber: la possibilitat, sempre real, que, en un determinat moment de la història, l’avantguarda que ha fet la Revolució pot degenerar i aturar el procés revolucionari iniciat pels sectors populars. És un problema cabdal de totes les revolucions.



D’esquerra a dreta: Tomeu Fiol, Miquel López Crespí, Josep Lluís Aguiló, Pere Joan Martorell i Josep Marí


Són aquestes “Converses” informals, les xerrades lluny de tot el que era oficial i protocolari, el que de veritat m’ha interessant d’aquesta anada a Formentor. Per a qui signa aquesta nota, les “vertaderes” Converses Literàries eren les “altres” xerrades, poder parlar amb els amics i amigues que hem conegut en aquell indret. Tenir l’oportunitat de sentir de viva veu les reflexions literàries i polítiques de gent tan excepcional com Sergio Ramírez, l’autor de llibres tan importants com Cuentos completos, El cielo llora por mí, Sombras y nada más i les reflexions sobre la Revolució: Adiós Muchachos.

Les xerrades informals amb l’amic Chris Stewart, lluny de l’esclerosi de certs debats oficials, van ser del més interessant de la trobada d’escriptors a Formentor. Chris Stewart va ser el primer bateria del grup musical Genesi que aleshores estava dirigit per Jonathan King. Curiosament, en Chris i Peter Gabriel, que havia estat qui l’havia convidat a participar en el grup Genesi, anaven a la mateixa escola.

A l’hora de dinar fèiem una amable tertúlia amb Anna Exton, la companya d’en Chris, l’amiga Laia Pubill, l’estudiós del fet literari Lluís Llitjós, l’històric activista antifranquista Gabriel Matamales i jo mateix. Una mica al marge de les celebracions oficials, parlàvem de literatura i política, de la vida i dels problemes relacionats amb la professionalització de l’escriptor. A cada moment sempre hi havia el comentari divertit i amable d’un escriptor ple de vitalitat, d’un tarannà ben llunyà del que solen tenir els escriptors “creguts”, aquells i aquelles que imaginen ser “genis” d’abast universal.



Miquel López Crespí (centre de la fotografia) i Hans Magnus Ezensberger (dreta)


Aquestes “altres” converses literàries de Formentor han estat fabuloses. A taula, mentre dinàvem, en el moment de fer el cafè, asseguts a les terrasses de l’Hotel Formentor hem pogut intercanviar opinions lluny de la presència i control dels mitjans de comunicació oficial. Un home que ha treballat en els més diversos oficis –ha fet feina en el circ, sap tondre ovelles!-. Un escriptor que ha fet cursos de cuina francesa, que ha obtingut una llicència de pilot d’aviació als Estats Units... pot contar milers d’anècdotes, històries d’aquelles que enriqueixen la vida d’aquells i aquelles que tenguérem el paler de sentir-lo a les “altres” converses de Formentor que comentam.

Chris Stewart és un escriptor d’una vitalitat i alegria extraordinària, autor d’èxit –sense que l’èxit li hagi pujat al cap!-, amb llibres que cal recomanar a tothom qui vulgui gaudir d’una bona literatura. En referesc a obres com Entre limones: historia de un optimista (2006); El loro en el limonero (2007) i Tres maneras de volcar un barco (2010).



Agustí Baró, Miquel López Crespí i Biel Matamales (Hotel Formentor, setembre de 2010)


També va ser molt important establir contactes amb nombrosos amics i amigues que eren presents a les Converses d’escriptors. Una agradable sorpresa va ser trobar a l’Hotel Formentor el professor Gabriel Matamales, destacat activista antifeixista dels anys setanta, dirigent de les Plataformes d’Estudiants Anticapitalistes d’aquella època i company de lluita a l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC). També hi havia n’Agustí Baró, un històric en la fundació i consolidació de la PIMEM, gran activista cultural, especialista en noves tecnologies, “geni” dels blogs i Internet. Ambdós participaven en les xerrades informals amb Chris Stewart i altres escriptors. Amb Agustí Baró parlàrem dels blogs, de la importància de les noves tecnologies per aconseguir una democratització de la informació. Sentint l’amic Agustí Baró m’adonava de la pobresa de moltes de les intervencions oficials dels “genis” de la ploma. En referència als móns dels blogs, ningú sabia tant l’Agustí!

Gabriel Matamales ens recordà nombrosos fets de la lluita antifeixista que ja teníem una mica oblidats. L’escriptor Chris Stewart al·lucinava en sentir la narració d’alguns aspectes de la repressió feixista a Mallorca i de la lluita per la llibertat en els anys seixanta i setanta.

Crec que sense la “participació”, lluny dels debats oficials, de Gabriel Matamales i Agustí Baró, els dies s’haurien fet més llargs i possiblement més avorrits. Us puc ben assegurar que vaig aprende més sobre blogs i Internet sentit l’amic Agustí Baró que participant a les taules rodones sobre el tema.

Vull aprofitar aquestes notes escrites a facebook per agrair als dos amics les seves idees, els records que hem compartit, l’intercanvi d’opinions que ha fet que els dies passats a Formentor hagin estat autènticament profitosos, lluny sempre dels fastos oficials.

Categories: literatura

Recordant Sant Jordis

Fotografies d'altres sant jordis que enguany no podrem fer.


























Categories: literatura

reducció química de la vida


Durant aquest període de confinament, tan ple d'incerteses, d'improvisació i d'emocions, les xarxes socials bullen d'activitat, i els grups de whatsapp, de vegades, es tornen frenètics, i l'allau d'informacions, desinformacions, opinions, invencions, etc, amenaça amb sepultar-nos, oblidant l'oportunitat d'aturar-nos en silenci, sense fer res, reflexionant o simplement badar.A banda de l'allau de missatges que ens arriben al mòbil, s'agraeix alguna conversa per telèfon, per l'antic sistema de parlar sense haver de veure's, i conversar una mica a la deriva, però captant , amb els ulls tancats si cal, les emocions que hi ha darrera de cada modulació de la veu.Així ha estat la conversa amb l'escriptor i amic Francesc Valls-Calçada, amb qui havia de presentar aquest abril el meu nou llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions) a Cornudella i a Tarragona.No passa res, ja en portem unes quantes de presentacions, i les que vindran.Li demano permís per a compartir una frase amb què ha descrit el llibre: "reducció química de la vida: res és allò que sembla, però sembla allò que és".Me la quedo.Cuideu-vos.
Categories: literatura

Estem confinats però és Sant Jordi: regalem llibres!

Vilaweb Lletres - Dc, 22/04/2020 - 21:50

És bonic el dia de Sant Jordi. Fa gairebé un segle que va lligat al Dia del Llibre. És el nostre dia dels enamorats. Ens regalem llibres i roses. I petons. El llibre ocupa carrers i places, es talla el trànsit del centre de les capitals, les llibreries també s’omplen de gent i l’escriptor és la persona més cercada. Surt a signar llibres i parla, ni que sigui escaridament, amb els seus lectors i amb gent que no ho són, però que li fan confiança, perquè han triat el seu llibre per a regalar. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El dia de Sant Jordi els escriptors són vedets. Són éssers desitjats, són el centre d’interès. I els llibres es converteixen en un bé de primera necessitat, no ho posa en qüestió ningú. Són imants poderosos, peces de què no podem prescindir. Per Sant Jordi els llibres ens atreuen poderosament. Durant l’any, això no passa a tothom, però per Sant Jordi la gent del país agafa una mena de febrada i no es pot contenir. I compra llibres per a qui estima.

Quin dia tan extraordinari, i quin reflex fugisser d’allò que podria ser i no acaba de ser. Perquè si el llibre és capaç de forjar un impuls col·lectiu d’una manera tan multitudinària un dia l’any, bé hauria de poder anar més enllà d’un dia, d’un fet que ja és tradició, i instaurar-se en la categoria de bé comú de primera necessitat.

Contra la crisi, unitat en la diversitat

El sector del llibre, que vol dir escriptors, traductors, correctors, editors, dissenyadors, maquetadors, llibreters (i també la part més tècnica i logística: productors editorials, impressors, distribuïdors) és un sector feble. No comprem prou llibres durant tot l’any per a donar-li prou tremp econòmic, que vol dir estabilitat i seguretat i qualitat de vida, a la major part de baules del sector. Per això la situació que ha originat el coronavirus és tan perillosa, tan nociva. I per això els editors, llibreters i escriptors no deixen de demanar que es comprin llibres, per Sant Jordi i més enllà.

Amb les llibreries tancades, les vendes han baixat estrepitosament. I aquesta situació fa néixer una crisi tan forta, que pot enfonsar una part significativa de llibreries i editorials. Diuen que en pot afectar cap a un 20%.

Ja de bon començament, els gremis de llibreries, editorials i distribuïdors han mirat de fer front comú, per no perjudicar-se i per adoptar una posició conjunta de demandes a les administracions. Així i tot, la posició de llibreries i editorials amb relació a la venda per internet, ha estat diversa, i s’han dibuixat fórmules diferents segons les possibilitats de cada llibreria (petita, mitjana o cadena) i de cada editorial, independent o grup.

D’entrada, d’ençà de les primeres setmanes de confinament, per evitar de posar en risc sanitari ningú, la major part de llibreries i editorials van proposar als lectors de comprar llibres ara i recollir-los quan les llibreries tornin a estar obertes. Així va néixer la iniciativa Llibreries Obertes, impulsada pel grup Som. Però la proposta va quedar tocada d’entrada pel vídeo que va difondre a les xarxes Xavier Vidal, el carismàtic llibreter de la No Llegiu, que no s’hi va adherir. Qüestionava el fet que només s’avancés a les llibreries el 50% de l’import del llibre i en reclamava el 100%. Arran d’aquesta crítica i més, la proposta s’ha anat polint. Fa cinc dies Òmnium es va fer càrrec de la gestió de la plataforma i ja garanteix que el 100% del cost del llibre arribarà ara directament a les llibreries que els lectors triïn, sense haver d’esperar que s’obrin. La implicació d’Òmnium també ha fet disparar la compra de llibres. 454 llibreries del país ja s’hi han adherit.

Una altra plataforma de compra de llibres per internet és Libelista, que ja existia abans de la crisi. A Libelista s’hi ha afegit la iniciativa Obrim Finestres, impulsada pel col·lectiu Llegir en Català (que aplega vuit llibreries) i una vintena de llibreries més. Totes plegades proposen una campanya de promoció de llibres conjunta aquests dies de prop de Sant Jordi. Libelista inclou més de 120 llibreries de tot l’estat espanyol. A les llibreries associades, els han donat l’opció d’enviar els llibres a casa dels lectors o no.

Moltes editorials han fet manifests aquests dies. El que ha aconseguit aplegar-ne més, una quarantena d’editorials independents, és el que pren el titulat ‘Desconfinem els llibres‘. S’hi diu, per exemple: ‘L’epidèmia ha interromput la nostra activitat a l’època de la gran collita. Falten pocs dies per a Sant Jordi. Aquest any, més que mai, us necessitem. Si compreu llibres, potser no impedireu que la resposta política a l’epidèmia mati molts projectes literaris, però sí que en limitareu els estralls. Els editors independents no posseïm distribuïdores ni tenim força comercial per oferir tractes preferencials a les llibreries, com sí que han fet els grups Planeta i Penguin. La catàstrofe anunciada no té altres tallafocs que vosaltres, llegidors.’ I afegeix: ‘A internet conviuen les grans botigues online amb llibreries independents preocupades pel risc sanitari, plataformes col·lectives com Libelista o Llibreries Obertes, i fins parades virtuals de Sant Jordi. Visiteu-les i rumieu quin sistema de compra voleu defensar en temps d’epidèmia: això és decisió i responsabilitat vostra. Nosaltres us demanem una cosa: no diferiu la compra.’

Un altre manifest, el de l’editorial Bromera, ‘El valor dels llibres’, diu: ‘En aquests dies de confinament a casa, els llibres ens ajuden molt a superar la situació i, sobretot, a mantindre la nostra ment activa i ocupada. Per això, a Bromera pensem que és moment de fer visible el valor del llibre com a producció cultural fruit del treball de moltes persones: autors i autores, dissenyadors i dissenyadores, impressors i impressores, llibreries, editorials, distribuïdores… No podem oblidar que la cultura té un valor i uns propietaris, que el treball i les idees de les persones implicades en la creació dels llibres s’ha de retribuir, i que els seus drets no es poden vulnerar impunement.’

L’editorial Comanegra ha impulsat la campanya ‘Adopta una llibreria’, amb deu editorials que s’hi han adherit. Des de la Parada de Comanegra s’han adoptat cinquanta llibreries d’arreu dels Països Catalans. La llibreria que trien els lectors rep el 30% del total de la despesa feta.

A mesura que la data de Sant Jordi s’ha anat acostant, la seducció de la festa i el desig de llibres ha anat prenent una força poderosa. Llibres! Llibres! Les cadenes de llibreries venen des de la seva web. I les llibreries de cada vila i de cada barri s’han decidit també a fer arribar els llibres als seus clients veïns. Els llibreters, prenent totes les precaucions, duen els paquets de llibres encarregats als seus clients de ‘km 0’. Com a exemple a Barcelona, la llibreria Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona, que no ven els llibres per internet des de la seva web, però que aquests dies abans de Sant Jordi ofereix aquest servei a domicili.

Sant Jordi virtual

Però indiscutiblement, aquest Sant Jordi en confinament es viurà rabiosament a les xarxes. Editorials i llibreries van plenes de propostes literàries i els escriptors ocupen l’espai. Les propostes i entrevistes en directe amb escriptor a Instagram i Facebook o els piulets a Twitter s’apleguen en etiquetes com ara #santjordiacasa i #senseparadesperòsenseparar.

Instagram traurà fum, perquè són moltes les editorials que utilitzen aquest canal per connectar en directe, amb els seus autors. S’apleguen sota etiquetes com ara: #santjordiacasa o #senseparadesperòsenseparar.

El Grup 62 se centrarà sobretot en dues propostes: entrevistes en directe conduïdes per Anna Guitart pel seu canal d’Instagram @grup62_ , amb autors de la casa, cada mitja hora. I una iniciativa basada en dedicatòries: més de 70 autors del catàleg del Grup 62 han dedicat els seus llibres per aquest Sant Jordi. Els lectors poden descarregar-se la dedicatòria juntament amb el primer capítol del llibre. Aquesta proposta sembla que ha atrapat els lectors, amb més de 3.000 descàrregues durant les primeres 24 hores.

Pagès Editors proposa vuit hores de directe amb molts dels seus autors a les xarxes i també recolza les activitats que organitza l’Ajuntament de Lleida. Aquí el programa en pdf

El Grup Enciclopèdia Catalana passejarà els seus autors, com el premi Sant Jordi, David Nel·lo, per diferents espais a les xarxes (diferents llibreries, l’Ateneu Barcelonès, Òmnium…). També inclou vídeos d’autors desitjant un bon Sant Jordi.

L’editorial Tigre de Paper proposa una marató de presentacions per a un Sant Jordi radical. A l’InstaLive i pel canal Youtube de l’editorial.

I el Grup Som (Ara Llibres, Amsterdam) també ofereix un programa de presentacions virtuals

La llibreria Calders ofereix piulades de diferents escriptors cada hora, com si estiguessin signant a la seva parada de l’Antic Teatre:

La llibreria NoLlegiu proposa una Marató de recomanacions.

La llibreria Ona, que encara no ha obert les portes perquè havia d’obrir aquest abril, ha engegat una programació virtual des de fa unes setmanes. El mateix 23 d’abril proposa de les 11.00 a les 20.00, un contacontes, una conversa entre les llibreteres de la llibreria Ona i presentacions virtuals de diferents llibres. (En directe per Instagram @onallibreria).

Aquest Sant Jordi confinat serà una prova sòlida de la fortalesa de la tradició de la nostra diada. Sense poder sortir de casa, trobarem la manera de comprar i regalar llibres als qui estimem? Regalarem llibres com cada any?

The post Estem confinats però és Sant Jordi: regalem llibres! appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

Doug Suttle: ‘És realment emocionant veure com l’esperit de Sant Jordi viu, fins i tot, en aquests moments difícils’

Vilaweb Lletres - Dc, 22/04/2020 - 21:50

El món és per als valents és el títol d’un disc de Macedònia. Per als valents i per als emprenedors com Doug Suttle, que fa deu anys va aterrar a Catalunya des de Londres i ara ha decidit de començar a publicar literatura catalana en anglès. Fa temps que aquest mestre i traductor hi donava voltes i fa uns mesos es va decidir a posar en marxa Fum d’Estampa, una editorial basada a Vilafranca del Penedès que imprimeix al sud d’Anglaterra i emmagatzema els llibres a Escòcia. La globalització editorial. Enguany, publicarà sis títols, amb un disseny molt acurat, versió en paper i electrònica i traductors de prestigi. Els primers autors traduïts són Jordi Llavina, Narcís Oller, Joan Maragall i Ferran Soldevila, però la intenció és que la llista sigui molt llarga. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Puc imaginar-me altres formes de fer-se ric que no publicar literatura catalana en anglès…
—Bé, sí… Però crec que és important fer alguna cosa que t’agradi i jo sento una connexió especial amb la llengua i la literatura catalanes. Són molt riques i variades, i crec que tenen mercat. Potser us sorprendrà, però hi ha un interès creixent pel català arreu del món. Volem ajuntar les dues parts del trencaclosques: proporcionar al món angloparlant una bella poesia i grans històries, i alhora fomentar la llengua i la literatura catalanes. Però teniu raó. Tal com em va dir el meu pare quan li vaig comentar el projecte per primera vegada: ‘La millor manera de fer una petita fortuna és tenir-ne una de gran i muntar una editorial.’ Tanmateix, confio que ens en sortirem.

Per a la literatura catalana segur que és una bona notícia. Em parlàveu d’un interès creixent, però quin grau de coneixement creieu que té, realment, a fora?
—Crec que la llengua és cada cop més coneguda. Però és un procés molt lent. Per descomptat, fa anys que hi ha professors universitaris catalans al Regne Unit, però sempre ha estat un grup reduït de persones. Com a idioma, crec que el català sempre ha quedat mig amagat entre l’espanyol i el francès, situacions polítiques adverses a banda, és clar. Però, com us deia, les coses van canviant i l’Institut Ramon Llull fa molt bona feina. També l’Anglo-Catalan Society i la seva homòloga nord-americana, la NACS. Pel que fa a la literatura, els coneixedors fa temps que han descobert personatges com Ramon Llull, però no és fàcil i al món hi ha molts autors. El nostre objectiu és acostar grans històries i gran literatura al món angloparlant i deixar que els lectors decideixin per ells mateixos.

Col·laboreu amb l’Institut Ramon Llull (o viceversa)?
—Sí, per a una petita editorial com la nostra, la cooperació amb el Llull és vital. Les seves subvencions són importants per a promocionar els llibres, però també són una gran font d’inspiració i de consells. Són un equip de gent apassionada per la literatura catalana i és fantàstic poder-los tenir al costat. Tenen oficines arreu del món i, per descomptat, parlem amb ells no tan sols a Barcelona, sinó també a Londres i Nova York.

Quina és la vostra connexió amb Catalunya?
—La meva principal connexió és que visc aquí. Vaig venir de Londres a viure-hi fa uns deu anys i em vaig enamorar de la llengua, la cultura i el país. És un lloc molt especial. Enamorar-me d’una noia catalana va acabar d’enfortir la connexió!

Feu de traductor per a diverses editorials. Traduireu vós mateix els llibres que publiqueu?
—No, la idea és que hi hagi molts traductors diferents de Fum d’Estampa. Tenim la sort de treballar amb alguns noms realment importants, com Alan Yates, Ronald Puppo, Louise Johnson i Peter Bush, i a mi la gestió ja m’ocupa prou. Dit això, m’agrada molt traduir i confio poder publicar una o dues traduccions pròpies. Amb en Jordi Llavina som bons amics, o sigui que m’agrada traduir la seva poesia, i acabem de publicar en un mateix volum les traduccions d’Ermita i El magraner.

Parleu-nos una mica dels primers títols del vostre catàleg, si us plau. Quina mena de llibres voleu editar? A banda de Jordi Llavina, també detecto certa preferència per Narcís Oller.
—Jo no diria que hi hagi preferència, però, com ja us he dit, amb en Jordi Llavina som bons amics, i Narcís Oller és un gran nom de la literatura catalana, per la qual cosa tenia sentit llançar la col·lecció amb dos llibres seus. També crec que els llibres de Narcís Oller representen molt bé la literatura catalana del segle XIX. Enguany, publicarem aquests primers llibres de Llavina i Oller, però també un meravellós recull de poesia i prosa de Joan Maragall, recopilada i traduïda per Ronald Puppo, professor de la Universitat de Vic. El 2021 ens permetrà estendre encara més les ales amb grans títols de Villalonga, Llull, Larios, Arquimbau, D’Olwer i Subirana. Estem oberts a tots els llibres en llengua catalana, però cerquem aquells que inspirin el lector, que proporcionin noves perspectives i que alhora representin Catalunya i els Països Catalans. Volem bones històries, que també ajudin a entendre la vida i la cultura catalanes. Però, sobretot, han de ser històries i poemes fantàstics, bellament escrits, que inspirin els nostres lectors. Tenim sort perquè hi ha un munt de llibres com aquests en català!

Quants llibres teniu previst publicar cada any?
—El 2020 publicarem sis llibres. La idea era publicar-ne sis cada any, un cada dos mesos. Ara bé, la reacció dels escriptors i traductors, de la xarxa de distribució i venda i dels lectors que tenim arreu del món ha fet que ja hàgim hagut de revisar aquest pla. Crec que l’any vinent en publicarem uns deu, i el 2022 potser més i tot.

Les portades dels llibres són molt atractives. D’on va sorgir la idea d’aquest disseny?
—Una de les primeres coses que vam fer va ser embarcar-hi Raimon Benach, un dissenyador de Vilafranca del Penedès que treballa amb diversos estudis de disseny. Ens vam reunir una tarda per fer un cafè i li vaig explicar el projecte. Vam tenir molta sort perquè va entendre de seguida què buscàvem i va crear el disseny de les cobertes. A part del tipus de lletra i la resta, el disseny de la coberta es basa en la rajola catalana. Fins ara hem tingut una gran resposta sobre el disseny i funciona molt bé per il·lustrar això que volem aconseguir.

Sempre hi haurà versió en paper i versió electrònica de cada títol?
—Sí. Liz Castro és una altra pota bàsica del projecte. És experta en llibres electrònics i ens ajuda a fer que cada títol tingui les dues versions. Les podreu trobar a la nostra botiga en línia i també a Amazon i plataformes similars. També aquí hem tingut molt bones reaccions dels lectors sobre el format i el disseny dels llibres electrònics, i està molt bé perquè els podem oferir tant en format epub com en kindle.

Com us afecta la pandèmia actual? Teniu plans per Sant Jordi?
—Per descomptat, la situació actual és molt difícil per a tothom. Al Regne Unit, totes les llibreries estan tancades i ho estaran una bona temporada i això ha fet que hàgim hagut de reaccionar ràpidament i començar a buscar altres opcions, com ara la venda en línia mitjançant la nostra web. Les llibreries del Regne Unit no tenen tanta sort com les catalanes. Aquí hi ha el projecte Llibreries Obertes, que és una iniciativa excel·lent, on també podeu trobar els nostres llibres. A part d’això, suposo que haurem de començar a mirar la nostra planificació, però de moment tot va endavant. Com tothom, haurem d’improvisar. Ens sap molt de greu que s’hagi hagut d’ajornar Sant Jordi, però ens fa molta il·lusió participar en el Sant Jordi virtual que han organitzat a Nova York. La web és www.santjordinyc.org i hi trobareu converses de vídeo i telèfon amb els nostres traductors i escriptors. És realment emocionant i és fantàstic veure com l’esperit de Sant Jordi viu, fins i tot, en aquests moments difícils.

Distribuïu des del Regne Unit, oi? On imprimiu els llibres?
—Sí, els nostres llibres són en anglès i per tant el Regne Unit, Irlanda i els altres països de parla anglesa són els nostres principals mercats. Imprimim al sud d’Anglaterra i tenim els magatzems a Escòcia. Ens funciona bé. La idea és enviar 300 exemplars de cada títol a Catalunya per atendre les llibreries, escoles i universitats d’aquí. Si hem d’augmentar aquesta xifra, serem molt feliços. Qui sap, si la demanda aquí augmentés, potser també podríem començar a imprimir aquí.

Per acabar: per què el nom de Fum d’Estampa? Per despertar la curiositat entre els angloparlants?
—Bona pregunta! Crec que és un nom que representa molt bé el projecte. Desperta la curiositat, va relacionat amb el procés d’impressió i és prou original per a ser recordat!

The post Doug Suttle: ‘És realment emocionant veure com l’esperit de Sant Jordi viu, fins i tot, en aquests moments difícils’ appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

A mig camí de la incertesa, proposta de la llibreria La 2 de Viladrich

A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), entre les tres propostes de Sant Jordi de la llibreria La 2 de Viladrich, juntament amb el poemari Deix, de Valer Gisbert, i la biografia de Zoraida Burgos, escrita per Montse Castellà.
Categories: literatura

A mig camí de la incertesa, a la Casa de les Lletres de Tarragona

Gràcies a la iniciativa de Casa de les Lletres, de l'Ajuntament de Tarragona, uns quants escriptores i escriptores hem pogut parlar dels nostres llibres en aquest Sant Jordi confinat.
Aquí el meu vídeo on presento A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Categories: literatura

MUNDSTOCK

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dc, 22/04/2020 - 17:51
Un altre DEP. Un altre que mai no hauríem volgut posar aquí. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1
Categories: literatura

Sa Pobla i els seus escriptors - Novetats editorials: Una història amagada (Lleonard Muntaner Editor), nou llibre de narracions de Miquel López Crespí - Vet aquí un tast de la narració Miquel Cladera

Novetats editorials: Una història amagada (Lleonard Muntaner Editor), nou llibre de narracions de Miquel López Crespí - Vet aquí un tast de la narració Miquel Cladera


I, en aquesta conspiració que ens ocupa, no tan sols eren alguns nobles, professors i mestres equivocats, advocats seduïts per l'exemple del poder absolut que arribava de França, els qui ordien plans contra l'ordre establert. També l'església -si bé en una escala petita i insignificant- s'ajuntava a la conspiració. Per sort hem pogut investigar els papers de Fra Miguel de Santander i del caputxí Fra Diego de Cádiz, i ha estat possible aturar de bon principi una malaltia que amenaçava d'estendre's per seminaris, convents i rectories. (Miquel López Crespí)


Començaré aquest informe amb la narració de la gran traïció que, a imitació dels luctuosos fets de 1789 a París -atac a la Bastilla dia 14 de Juliol; creació de la Guàrdia Nacional; repartició de més de trenta mil fusells entre el poble...-, tenien ordida Miquel Cladera i els seus còmplices. Hem comprovat que molts d'aquests -professors, mestres, opositors a càtedra i alguna gent d'oficis vils com poden esser sabaters, comerciants, impressors o llibreters- eren destacats membres de les lògies maçòniques o de sectes carbonàries. La intenció de Miquel Cladera i els altres conspiradors era, com he dit en el començament d'aquesta relació, trastornar i mudar el nostre catòlic govern a imitació de les novetats esdevingudes a la nació francesa.

Entre els detinguts -provats agents d'Assemblea Nacional, primer, i de la Convenció, després- cal destacar el professor de la Universitat de Salamanca, Ramón de Salas, autor de l'anticristià pamflet clandestí Oració apologètica en defensa del benestar general d'Espanya. Aquesta terrible i diabòlica oració, manuscrita o difosa mitjançant la impremta, és l'escrit que més mal ha fet a la nostra cristianíssima Majestat i a la Santa Fe Catòlica en els darrers anys. I és un exemple que demostra clarament per quins errats camins pot marxar l'ensenyament si no controlam amb fermesa col.legis i universitats. Inquisidors generals, bisbes, ministres del rei hem arribat a la conclusió que molta d'aquesta mala literatura, l'endemesa contraria a la Fe que estam analitzant, anà covant a partir de la nefasta publicació El Censor, que, dirigida per l'advocat Lluís García, ajudà a enverinar la sana ment dels nostres estudiants entre 1781 i 1787 (data en què finalment la publicació fou suprimida). Hom ha trobat còpies d'aquesta nefasta Oració a diversos pobles de Mallorca -concretament a sa Pobla, Muro, Inca i Sineu-, a Madrid, Barcelona, València i ens han arribat informes que parlen de la seva circulació per col.legis i seminaris de L'Havana i Mèxic (sense mancar-hi tampoc algun convent). Particularment sóc de l'opinió que els jesuïtes han tengut part de culpa en la introducció dins del país d'algunes idees contràries a la nostra tradició. La propaganda dels desgraciats exemples dels experiments comunals amb els indis són un bon exemple del que estic explicant. Segons els nostres informes, també els jesuïtes són els introductors a l'Imperi espanyol de l'obra de l'abat Gabriel Bonnot de Mably, destacat seguidor de Rousseau que pretén demostrar que la propietat privada no és un dret natural. Entre d'altres errors, els llibres de Mably (que morí l'any 1785) expliquen que fou en temps d'aquesta societat primitiva -aquella en la qual no era coneguda la propietat- quan la humanitat va esser més feliç. Ramón de Salas ha estat detingut juntament amb el mallorquí Miquel Cladera. Aquest darrer era, evidentment, el cap principal de la conspiració, però li donaven suport i hi col.laboraven activament un tal Josep Lax, mestre d'humanitats; en Sebastià Andrés, opositor a una càtedra de matemàtiques; en Manuel Cortés, ajudant de l'escola d'enginyers; l'advocat Bernat Garasa -arribat recentment de París amb nombroses publicacions revolucionàries que es disposava a traduir al castellà i altres llengües de la nació-. Altres conspiradors que també, d'una manera inexplicable, anaven i venien a l'estranger eren en Joan Pons Izquierdo, que -sotmès a turment- acabà confessant que a França havia ajudat els descreguts que volien acabar amb aquella cristiana monarquia. Monarquia, cal no oblidar-ho, d'on prové la sàvia nissaga dels nostres reis -la casa de Borbó- d'ençà l'any mil set-cents.

Cal tenir en compte que la lluita contra el cristianisme, la "descristianització" de la societat, és una de les tasques essencials de les sectes dels nostres enemics. Hem de recordar que el combat dels jacobins contra la nostra Santa Fe Catòlica augmentà en intensitat a partir dels criminals esdeveniments del 10 d'agost de 1792, quan una massa ferotge d'homes i dones sens ànima, posseïts per l'esperit de l'infern, dominats pel Diabòlic, atacaren el Palau de les Tulleries; i l'Assemblea Nacional, a la força, impulsada per les circumstàncies i la pressió del carrer, decretà l'empresonament del rei i de la reina. Per a la gent d'ordre, per als cristians d'arreu del món, el 10 d'agost és una data trista. Allà hom pogué veure la criminalitat del poble revoltat. Alguns nobles i virtuoses princeses foren executats sense judici pels seus criats. Els caps d'aquests màrtirs del nostre temps foren passejats per la xurma xopa de sang. Un poc més endavant, en plena dictadura jacobina de Marat i Robespierre, fou ordenat el tancament de les esglésies, hom prohibí les misses. Molts capellans foren assassinats sense miraments. La Convenció decretà la llibertat de culte i, el que és encara pitjor, permeté la propaganda dels ateus en contra de qualsevol religió. La follia revolucionària continuà i s'aprofundí. S'inventà un nou calendari. Els noms dels mesos i dels dies fou mudat. La pobra gent s'hagué d'acostumar a dir "germinal" per a parlar dels mesos de març-juny. "Messidor" era juny-juliol, i "termidor" el juliol-agost. Les bogeries s'estenien per tots els aspectes de la vida quotidiana.

Els detinguts, a part de mantenir relacions amb diverses lògies i clubs revolucionaris francesos -especialment els jacobins que tenen el centre d'iradació en el club dels Cordeliers-, han confessat la importància que han tengut determinats diaris en la formació de les llurs equivocades idees. Són publicacions extremadament crítiques i que nosaltres havíem consentit per ignorància del perill que en representava la difusió. Parl especialment de El Observador, editat per l'abat Marchena. Igualment han tengut certes relaciones d'afinitat amb un tal Santibáñez, professor del seminari de Bergara, i amb el noble castellà Santiago Miguel Rubín de Celis. Vivint a França, Marchena i Rubín de Celis enviaven als conspiradors empresonats papers i tractats de notable significació revolucionària per a la seva posterior distribució pel regne. El contracte social de Rousseau ha estat un dels llibres que més mal han fet a la societat. Les acostumades ximpleries fent referència a la bondat congènita de l'home! Entre els nombrosos papers trobats a l'execrable Miquel Cladera cal destacar la proclama A la nación espanyola. Pamflet que serví a l'abat Marchena per a l'admissió al Club d'Amics de la Constitució, a Baiona. Malèfic escrit que comença dient:

"Senyors:

Vénc de la terra de l'esclavatge, de la terra del més arrelat Despotisme Religiós i Civil. Un país on tots el poders s'ajunten per a aixafar alhora els homes honrats. Un país on minut a minut l'home plany la desgràcia d'haver nascut en aquest indret...".

Llegit aquest fragment, ja ens podem imaginar tota la resta!

D'entre tots els papers, cartes i llibres que s'han pogut trobar als detinguts, destaquen per la seva maldat, per la seva insaciable set de sang, els del jacobí Jean-Paul Marat, agitador de professió i ànima de la revolució, maligne esperit que ha inspirat els pitjors crims de l'època del Terror que sacseja la desgraciada nació germana. Resta provat que els acusats es reunien en diversos hostals, tavernes i cases particulars -en farem la relació al final de l'informe- on discutien i traduïen les obres de Marat, Montesquieu, Voltaire, Rousseau i altres pensadors igualment equivocats i anticatòlics. Per a preparar la conspiració havien començat a estudiar totes les revolucions de les quals hi havia constància en els llibres d'història. Defensors d'una pretesa república romana, eren enemics del gran Cèsar conqueridor de les Gàlies i es declaraven partidaris de Brutus, l'assassí, que amb altres conjurats del Senat romà, finí amb la vida del gran dictador. En les seves reunions secretes ressuscitaven la memòria d'Espàrtac, posant com a exemple d'honor i de valentia, no pas la vida dels emperadors (Calígula, el gran Heliogàbal, Vespasià, Tiberi, etc), sinó la dels esclaus, la xurma que cremava temples, calava foc a les viles senyorials, assassinava els seus amos naturals: patricis i generals. Igualment discutiren la revolta de Cromwell a Anglaterra l'any 1668 en contra d'aquell magnífic sobirà que fou -fins a la seva execució per part d'un exèrcit de fanàtics- Carles I. Tot servia, doncs, a llurs sinistres propòsits. La revolta dels comuners castellans contra l'Emperador Carles Vè; la guerra de les Germanies a València i les Illes. Cal llegir, per a creure-ho, les mentides i falsedats que explicaven sobre la sàvia política de Felip V en relació amb una infidel Catalunya que, sense sentit patriòtic, s'havia venut als austríacs posant en perill la unitat d'Espanya i de rebot la fortalesa del nostre Imperi arreu del món.

Sabem que s'inspiraven principalment en el llibre de Marat intitulat Les cadenes de l'esclavatge (un patracol indigest i mal escrit). Aquest metge ressentit -molta gent diu que només va arribar a tenir cura de porcs i animals de granja-, sense clients; aquest "científic" fracassat -l'any 1782 l'Acadèmia de Ciències negà validesa als seus experiments damunt l'electricitat-; aquest personatge tèrbol, castigat per Déu Nostre Senyor, malalt -havia de romandre tot el dia dins d'una banyera-, envejós dels fastos dels nobles i gent d'alta posició social, carregava a la monarquia, a la cort que saviament governava des de Versalles, la culpa de totes les desgràcies de la terra. Mai no s'ha vist escrit en un llibre, des que el món és món, tal quantitat de desbarats acaramullats! Marat escriu sense descans plagiant allò que li convé, modificant el pensament dels clàssics segons els seus interessos, utilitzant citacions de Tit Livi, Tàcit i Plutarc contra prínceps i reis. Falsifica i manipula tota mena de documentació que li arriba a les mans (les històries de les repúbliques italianes); santifica, com ja he informat abans, Cromwell, tots els regicides de qualsevol època o contrada. I... )a quines conclusions arriba aquest ferotge enemic del gènere humà? No cal pensar gaire per a imaginar on condueix el seu pensament. A Les cadenes de l'esclavatge explica fil per randa com és precisament la monarquia la pitjor institució que té la humanitat, el principal obstacle que cal enderrocar si l'home vol assolir la utòpica llibertat que predica. I, )qui serà, qui és, l'heroi, en tan al.lucinant interpretació de la història? Evidentment, l'heroi, el "salvador" del món és el poble inculte, la massa treballadora, els desheretats de la nació, la púrria sens cultura ni sentiments que, per a Marat, són la part més sana del gènere humà. Les constants aberracions del llibre -era a punt de ser traduït!- que hem confiscat a Miquel Cladera i als seus sequaços, no acaben aquí. Marat, inspirat igualment pels enciclopedistes, enemics permanents de la religió, afirma que són els grans financers, la noblesa, els especuladors, els latifundistes, qui causen tots els mals que pateix l'home sobre la terra. I, si encara faltava res per a aconseguir que tots els seus desencaminats lectors anassin a l'infern, el sanguinari botxí ens vol convèncer que és precisament el cristianisme -predicant la santa paciència i la resignació entre els pobres- allò que ajuda els rics a fruir eternament dels seus privilegis.

Aquest era un dels llibres que Miquel Cladera i Josep Lax estaven traduint al castellà i al català en el moment de la seva detenció. Qualsevol paper, qualsevol idea herètica i perniciosa servia als designis dels empresonats. Amb els papers que els arribaven de França confiaven en poder explicar "la bona nova" de la mudança de lleis i costums a totes les regions espanyoles. Amb promeses de repartiment de propietats i d'aconseguir la vertadera justícia a la terra, excitaven la malaltissa imaginació del poble. Confiaven anar arreplegant adeptes i seguidors entre les diverses classes socials -especialment entre la gent més mancada de cultura i més envejosa de la riquesa dels poderosos-. Amb promeses, discursos i alguns regals -sopars i vi gratuïts, festes de balls prohibits als boscos- esperaven anar ajuntant una munió de seguidors que, quan les tropes franceses travessassin les fronteres, s'alçassin en contra del nostre rei, proclamant, de no jurar aquest la Constitució que estaven redactant, una República a imitació de la francesa.

Cal dir que algunes guerres mantingudes pel nostre monarca en defensa de la Santa Fe Catòlica; les calumnies fent referència a les relacions entre la reina Maria Lluïsa i el Príncep de la Pau, Don Manuel Godoy, d'amagat del rei Carles IV; la pesta que assola diversions regions espanyoles; la fam -el blat no basta per a mantenir una població tan afamegada-; la inoperància, aquests darrers anys, del Sant Tribunal de la Inquisició; la disminució de les condemnes i desterraments a penals d'Amèrica (a indrets insalubres d'on poca gent tornava); tot això ha anat creant les condicions necessàries perquè hi hagi un munt d'errats, munió de desesperats, folls de tota mena útils per a anar creant un invisible, però cada vegada més poderós, exèrcit de possibles seguidors dels conspiradors.

Quan es mesclen el fanatisme amb la utopia, la fam amb l'ànsia de novetats, el resultat pot ser completament explosiu!

I, en aquesta conspiració que ens ocupa, no tan sols eren alguns nobles, professors i mestres equivocats, advocats seduïts per l'exemple del poder absolut que arribava de França, els qui ordien plans contra l'ordre establert. També l'església -si bé en una escala petita i insignificant- s'ajuntava a la conspiració. Per sort hem pogut investigar els papers de Fra Miguel de Santander i del caputxí Fra Diego de Cádiz, i ha estat possible aturar de bon principi una malaltia que amenaçava d'estendre's per seminaris, convents i rectories.

Categories: literatura

Resum novetats ebrenques per Sant Jordi

Ja fa uns quants any que amb Gustau Moreno repasso a Canal 21 Ebre les novetats ebrenques abans de Sant Jordi.
Enguany no podíem deixar de fer-ho, tot i tractar-se d'un Sant Jordi atípic i confinat.
Reitero les meves disculpes pels oblits o i pels llibres que no hem pogut comentar per manca de temps, ja que intento fer una llista exhaustiva que vaig realitzant al llarg de tot l'any.
Que passeu un bon Sant Jordi, malgrat tot.

Categories: literatura

Àngel Burgas a Tens un racó dalt del món



Àngel Burgas ens visita aquesta  setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre. 
Fem un breu repàs a la seva llarga trajectòria especialitzat en literatura juvenil, amb tres llibres: L'anticlub, un llibre clau a la seva carrera, Kamal i els alfabetistes, on mostra la seva visió de l'humor, Ohio, el seu llibre juvenil més recent, una distopia.
Després ens centrem en el seu llibre més recent, adreçat a públic adult, Els dies del Rainbow, amb un local nocturn dels anys 80 com a rerefons, però amb la dificultat d'estar ubicat a un poble petit, inspirat en el Broadway de Jesús (durant el programa sovint confondrem els dos noms). Més comentaris sobre el llibre i la lectura d'un fragment en aquest enllaç
Abans, l'il·lustrador Ignasi Blanch ens recomanar cinc llibres recents il·lustrats per alumnes seus:
Lota la Catxalota, del col·lectiu Rosa Sardina; Tantes dites, tantes rimes, de Fran Nuño i Jan Barceló; Ningú com jo, d'Ignacio Chao i Eva Sánchez; Núvols al cap, d'Elena Val; i Nico et Ouistiti, de Nadine Brun-Cosme i Anna Aparicio Català
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i NanopoemesEl programa s’emet el 22 i 29 d'abril, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube
Categories: literatura

Sa Pobla - Records de la Mallorca dels anys 60 – Corresponsal de Ràdio Espanya Independent

Sa Pobla - Memòries d´un adolescent - Records de la Mallorca dels anys 60 – Corresponsal de Ràdio Espanya Independent (XXIV)


Aquelles setmanes a Lluc, amb la padrina, em serviren per a conèixer molts d´aspectes desconeguts de la família. En les nostres caminades per la muntanya m´explicava detalls que mai ningú m´havia contat. De petit ja sabia de l´existència de l´oncle Miquel Crespí Pons, el batle Verdera. Quan anava a primària, a l´Escola Graduada, sempre havia vist el seu retrat presidint la sala principal del grandiós edifici bastit a finals dels anys vint. De sempre, com a membre dels Verdera, els professors m´havien tractat amb una certa deferència. I el dia que es complia el vint-i-cinquè aniversari de la inauguració del centre, vaig ser l´escollit per a recitar Lo Pi de Formentor davant els alumnes. Va ser una festa solemne. El poble reconeixia en l´oncle Miquel Crespí el personatge que havia ajudat a bastir l´escola que els poblers necessitaven d´ençà feia anys. Record que vaig estar assajant molts dies. El primer que feia quan m´aixecava era recitar el poema. El dia de la festa me´l sabia perfectament. Quan el director em cridà per a pujar al cadafal em vaig aixecar decidit, sense gens de por, segur que no fallaria. (Miquel López Crespí)


Sortosament, abans d´anar a Lluc havia col·locat entre els llibres la petita radieta que acabava de comprar el pare. Era un dels primers aparells portàtils que es podien adquirir a Can Mas, prop de casa. L´aparell era una novetat al poble. Malgrat que pesava mig quilo el podies portar en una butxaca o a la mà i la gent obria els ulls com un plat en veure un giny tan meravellós. Eren ràdios que funcionaven amb transistors, sense necessitar de les grans bombetes que tenien les antigues. Vaig pensar que si la portava al santuari podria sentir les notícies d´arreu del món. La ràdio també disposava d´ona curta, que era l´opció necessària per sentir les emissores estrangeres que més m´agradaven: la BBC de Londres, Ràdio Moscou, Ràdio París, Ràdio Espanya Independent. Dies abans de preparar la roba i els llibres havia enviat a l´emissora del PCE un parell de reportatges i els volia sentir fos com fos. Vaig comprar igualment quatre piles petites per si no en trobava a Lluc.

La ràdio, malgrat el domini franquista de les ones, era per a nosaltres la porta oberta a l´univers, el camí per on burlàvem la manca d´informació de la dictadura i podíem saber exactament el que passava pel món.

A Mallorca, la primera emissora legal va ser EAJ-13 Ràdio Mallorca, creada l'any 1932. A l'illa, Ràdio Mallorca va ser l´única senyora de les ones fins que pel decenni dels cinquanta es crearen les de les joventuts falangistes: "Radio Juventud de Felanitx" i "Radio Juventud de Inca". Ràdio Popular, propietat de la Diòcesi de Mallorca, fou fundada l'any 1959. També hi havia altres emissores de la "Cadena Azul de Radiodifusión", la "CAR". A sa Pobla era molt escoltada "Radio Juventud", que emetia des d'Inca. La revista de sa Pobla Vialfàs publicava sovint els anuncis de "Radio Juventud”.

El món de la ràdio "oficial" era format per un "imperi" radiofònic de més de dues-centes emissores d'ona mitjana (la "normal") i que emetien en quaranta-una freqüències distintes. Amb els anys, ja ben entrats els cinquanta, diversos processos de fusions i control governamental deixaren un panorama radiofònic basat en dos grans eixos: la radiodifusió de titularitat estatal i la radiodifusió de titularitat no estatal, més algunes cadenes i emissores privades.

Vivíem immersos dins el que s'ha anomenat l'"època daurada de la ràdio espanyola". És una època "daurada" per als vencedors de la guerra civil, però no ho és ni per als derrotats ni per a la cultura. No en parlem del que aquesta "victòria" va significar per a les cultures nacionals de Catalunya, Galícia o Euskalherria. Són els anys de control falangista i nacional-catòlic amb els "partes", les xerrades religioso-polítiques del Padre Venancio Marcos. Els espais de "diversió" van a càrrec de locutors del tipus Bobby Deglané i la seva famosa Cabalgata fin de semana. Naixia igualment el famós Carrusel deportivo, i Matías Prats esdevenia el "monstre" de la informació esportiva (curses de braus incloses!). Hi ha algunes activitats culturals tipus Teatro del Aire -a la SER- i Teatro Invisible -a Ràdio Nacional-. Activitats teatrals, al costat de les famoses radionovel·les, que marcaran la consagració professional d'actors com Maruchi Fresno, Ana Mariscal, Ana María Noé, Juana Ginzo, Fernando Rey, Rafael Calvo, María Asquerino, Luis Durán, Pepe Franco, Alfonso Muñoz... Són noms que perduren en la nostra memòria i la de tota aquella generació de modistes i obreres que, en poder, es passaven les horabaixes sentint els interminables serials de Luisa Alberca, Guillermo Sautier Casaseca i Pedro Pablo Ayuso. Les veus d'Amparo Reyes, Maribel Alonso, Manolo Bermúdez, Rafael Barón, Pedro Pablo Ayuso, marquen aquells d'anys de ràdio oficial franquista.

La radionovel·la també va ser "mobilitzada" pel règim en la seva lluita contra el "comunisme" i la "conspiració maçònica universal". En aquells anys tot el que no era seguir les consignes de la dictadura era, senzillament, fer el joc al "comunisme internacional" que, com hom pot suposar, pagava Moscou per a desprestigiar vilmente las grandes realizaciones del Caudillo. Radionovel·les polítiques, entre moltes d'altres, són Lo que no muere i El derecho de los hijos. La guerra freda i aquest anticomunisme militant es troba en algunes adaptacions de Mallorquí. Per exemple en Mientras la tierra exista, d'Henri Troyat. Llamas de redención és una apasionada apologia dels "valors" religiosos del nacional-catolicisme.

El serial que més escoltàvem era Ama Rosa, de Guillermo Sautier Casaseca i Rafael Barán. També eren importants, per l'èxit d'audiència, Nunca es tarde cuando amanece, de A. Oliveras Mestre; La bestia dormida, de Marisa Villardefrancos; La dama de verde, de Guillermo Sautier Casaseca i Luisa Alberca; Echa tu pan sobre las aguas, de Celia Alcántara; i El cielo está en el bajo, també de Sautir Casasseca i Rafael Barón.

Aquesta era l'"España oficial", per tot el que fa referència a la ràdio. Però l'ona curta ens permetia el coneixement i aprofundiment d'altres realitats.

Sempre em vaig demanar com era possible que la dictadura no prohibís la recepció de les emissores estrangeres. Per quins motius deixaven aquesta porta oberta al coneixement? Hauria bastat que decretassin la fabricació d´aparells sense aquesta possibilitat i la fosca s´hauria estès, poderosa, per tot l´Estat. Tampoc entenia com no controlaven el servei de correus. En tots els anys que vaig fer de corresponsal de Ràdio Espanya Independent, mai hi vaig tenir cap problema. És evident que els articles anaven signats amb pseudònim i que el nom del remitent era fals; però haurien pogut aturar la carta, destruir-la, que no pogués arribar mai a l´adreça del Partit Comunista italià o francès, que eren els indrets indicats per l´emissora per a fer arribar el material a Bucarest.

Tenia ben controlat el temps que trigava a arribar l´article. Normalment en una setmana ja podies sentir el reportatge. El naixent turisme de masses, l´aeroport de Palma perfectament comunicat amb els de les capitals europees, facilitava aquesta velocitat? Possiblement. En els seixanta començava la ferotge embranzida turística que canviaria les illes de cap a peus. Un autèntic canvi social, un terratrèmol que faria trontollar les bases del règim quasi feudal que patíem.

Record que al final de l´article escrivia una postdata indicant el dia de la setmana en el qual m´interessaria sentir l´escrit. Mai no va fallar! Aleshores ens reuníem amb el grup del col·legi, els companys de Nova Mallorca, i sentíem amb deler aquella informació que imaginàvem útil per a escurçar el temps d´esclavatge sota el règim.

Quantes hores vaig perdre (o guanyar, vés a saber!) amb la història de la ràdio i els articles? Com podia fer com pertocava els deures que ens posaven els professors? En arribar a casa la meva obligació hauria estat restar un parell d´hores estudiant la lliçó de l´endemà, fent els problemes de matemàtiques, estudiant l´assignatura de Física i Química... No ho feia. Em tancava a la cambra i obria els llibres. Era una tàctica per dissimular davant la família. El que feia en realitat era mirar els diaris del dia. Trobar, en les informacions oficials a Diario de Mallorca, Última Hora o el Baleares (que era el diari del Movimento) els detalls que em permetessin escriure una nota per a Ràdio Espanya Independent. Analitzava, talment tengués una lupa en els ulls, les notícies sobre la manca d´il·luminació a un barri, el desnonament d´una família necessitada, l´augment del preu del pa o qualsevol queviure, els problemes derivats de l´aiguat que havia fet malbé la collita dels pagesos, la manca d´ajuts econòmics per als que havien patit la inundació dels horts pel desbordament d´un torrent... Qualsevol deficiència em servia per a blasmar contra el franquisme, per a provar de fer veure´n la manca de sensibilitat envers els més desfavorits. Una vegada fet l´article el signava amb el nom de Nova Mallorca i amb la falç i el martell fet amb una goma d´esborrar. Després tancava el sobre. Ens especialitzàrem a analitzar la realitat a través de la ràdio. Per primera vegada podíem sentir les veus autèntiques, reals, dels personatges històrics de què ens havien parlat el pare i l´oncle José a casa: els encesos discursos de la Pasionaria, les intervencions de Santiago Carrillo; també els discursos de Fidel Castro en aquell memorable viatge a Moscou l´octubre de 1962. Sentíem les cançons de Raimon, Chicho Sánchez Gordillo, poemes de Rafael Alberti, Miguel Hernández, Pablo Neruda, Blas de Otero, Gabriel Celaya, Marcos Ana... L´emissora tenia igualment programes especials dedicats a Catalunya, Galícia i el País Basc i, un dels que més ens interessava, la veu dels presos polítics en un programa setmanal titulat “La Voz de Burgos”.

Per això mateix volia tenir al costat la ràdio de piles, l´aparell portàtil que ens permetia sentir música i les més variades informacions anant d´excursió, estant al racó més amagat del camp i la muntanya, a la platja. No necessitaven cap endoll elèctric! Una meravella, una joguina a les mans d´uns adolescents de començaments dels seixanta!

Molts dies anàvem a dinar al restaurant de la Font Coberta, que s´havia inaugurat feia poc. Era una petita caminada travessant la plaça i anat per un caminoi tranquil, envoltats de sembrats, ametlers i oliveres. Ens acompanyava l´antic combatent republicà Josep Ferrer, recolzat en un gaiato. La seva salut no millorava. Tan sols quan parlava dels anys de la República, de les esperances d´aquella època, els ulls se li il·luminaven i pareixia que rejovenia. En aquest aspecte era igual que el pare i l´oncle.

Al nostre voltant, tot restava tranquil. Els coloms bevien a la font i, si feia brusquina, s´amagaven sota els antics porxets. Els guàrdies civils de la caserna ens miraven indiferents, alhora que preparaven les bicicletes i els fusells per anar a fer la ronda. La padrina Martina es trobava prou bé. Era evident que l´estada a Lluc la distreia. La mort del fill li havia fet perdre l´alegria, però estar al santuari, lluny de les obligacions familiars, provant d´oblidar la pena que la tenia corpresa, li donava serenor. Sovint no sabia on era: marxava de bon matí abans que jo despertàs. Normalment era a missa primera o, tota sola, feia el camí del Rosari. Alguna vegada la vaig veure parlant amb ella mateixa. Mantenia estranyes converses amb els esperits. Com si estigués en una de les sessions d´espiritisme a què em portava de petit. Altres, desapareixia per anar a sentir els assaigs dels blauets de Lluc. A mi també m´agradava perdre´m pels passadissos del monestir, avançar enmig d´aquell silenci increïble. Només ensopegaves amb algun dels sacerdots que, apressat, et fregava el costat com una ombra fugissera. La recepció estava oberta a primeres hores del matí. Sempre em vaig demanar què hi feien tan prest a l´oficina. Durant les setmanes que romanguérem a les nostres habitacions mai no veiérem cap nou hostatge.

Comparava el silenci solemne amb el soroll dels estius, amb tot d´al·lots corrents arreu. Els crits i gatzara dels infants, les padrines i les mares anat amunt i avall, agafant les pilotes de la tropa per por que no espanyassin un vidre. Aleshores els estadants i visitants eren nombrosos. Cotxes i autocars arribaven sense aturar portant més gent. Però ara, a l´hivern, just érem mitja dotzena de persones. I, sortosament, un matí ens aixecàrem i ja no trobàrem les germanes Gelabert. En el bar, na Margalida ens digué que havien berenat molt prest i agafaren la camiona que tornava a Inca. Va sentir que comentaven que no tornarien mai més al santuari. “Això no és el que era” comentaven, alhora que, àvides, sucaven les ensaïmades en la xocolata que havien demanat. Margalida de can Tonió també estava feliç de perdre-les de vista. “Son brutes”, ens deia. “Regalims de xocolata els cauen al damunt del vestit i no se n´adonen. Hauries rigut en veureu-les empolsades amb el sucre de les ensaïmades! Deien que estaven fartes de sentir les converses del vell republicà. `Pesta de rojos!`, exclamaven. `No els matàrem a tots. Encara, després de la neteja que férem, en deixàrem llavor!´. Esvalotades, parlaven tot menjant i això els feia tossir tacant el marbre de la taula amb glopades de xocolata mesclada amb la seva saliva”.

“Sort que han marxat!”, sospirava Margalida. “Ara podrem parlar amb tota confiança sense tenir aquestes dues bruixes al davant”.

Em demanava si encara portarien dins la cartera el carnet de Falange, la clau que obria totes les portes en els anys de la guerra civil, el paper de cartró vermell amb el jou i les fletxes que et permetia alçar la veu, assenyalar qui era amic o enemic del règim, entrar a les cases, escorcollar sense permís... Quin poder, el carnet de Falange Española Tradicionalista y de las JONS!

Al poble anava a tallar-me els cabells a la barberia de can Joanet, prop del Bar Rapinya, a dues passes de sa plaça. Un dia hi vaig ser testimoni d´un fet que em va sobtar. A casa havia sentit parlar dels assassins que se´n portaven la gent als murs del cementiri, a les cunetes dels voltants. Matons que torturaven i mataven. Però mai n´havia vist un de prop. Els criminals circulaven lliurement pel poble, sovint situats a llocs de comandament. Uns, endollats a l´Ajuntament, altres a la policia, als sindicats feixistes... Alguna vegada la padrina, quan anava a comprar al mercat del diumenge em deia, amb veu baixeta: “Veus aquell que porta capell? És en Tòfol de can Bufa. En va matar molts en temps de la guerra. Era l´encarregat de portar-los a Can Mir, a Palma, però també sabia prémer el gallet quan convenia i li venia de ganes”.

Els havia vist de lluny. Però ara, a la barberia, mentre esperava el meu torn, vaig sentir la conversa que em va deixar corglaçat.

Jo mirava des de la cadira on esperava que em cridassin. En Joanet tallava els cabells a un pagès que tenia vist sovint a la plaça. Hi tenia una paradeta de venda de verdures. Les dues persones, barber i pagès, s´havien animat conversant i, sense anar a pensar qui pogués haver-hi al local, de cop i volta sortí el nom del mestre socialista Jaume Serra Cardell, assassinat pels militars i falangistes al Fortí d´Illetes. Es parlava de la seva bonior, del suport als pobres i desvalguts, del dia que, juntament amb els carrabiners, va fer front a la sublevació feixista.

Escoltava estranyat. Normalment a la barberia només es parlava del temps que faria, de futbol, de les pel·lícules que s´havien estrenat aquella setmana a can Guixa i can Pelut.

La política era tema tabú. Mai havia sentit cap discussió a un local públic. La por encara planava arreu, forta, poderosa.

Aleshores intervengué en la conversació el senyor Antoni Quetgles, un magatzemista ric i del qual les males llengües deien que estafava els pagesos amb el preu de les patates que exportava a Londres. Romania assegut a un racó llegint una revista esportiva. Potser ningú s´havia fixat en la seva presència. La publicació li tapava el rostre i tots pensàvem que era un client més, esperant el torn, indiferent al que es parlàs en aquell indret.

De cop i volta l´home s´aixecà de la cadira i adreçant-se al pagès li mostra el carnet de Falange i, seriós, li digué: “Tú, calla, pagesot. Si encara ets viu és gràcies a mi. Eres a la llista per portar-te al cementiri de Porreres aquell setembre de 1936. O no recordes que aleshores feies feina al meu hort, a Son Amer? Qui et va salvar vaig ser jo. Sí, no posis aquesta cara. Et necessitava a l´hort i per això mateix no volia que et matassin. En cas contrari m´hauria estat ben igual. Un socialista menys al món! No parlis del que no saps. Deixa la política a part i dedica´t a vendre verdures!”.

Dit això tornà a amagar el carnet a la butxaca i continuà la lectura com si no hagués passat res. El pobre home no podia avenir-se del que havia sentit. Pagà ràpidament i marxà sense badar boca. Per uns moments la por engendrada per la guerra, que mai no havia marxat de places i carrers, s´ensenyoria, altiva, al meu davant, alçant els antics estendards de bales i sang.

Aquelles setmanes a Lluc, amb la padrina, em serviren per a conèixer molts d´aspectes desconeguts de la família. En les nostres caminades per la muntanya m´explicava detalls que mai ningú m´havia contat. De petit ja sabia de l´existència de l´oncle Miquel Crespí Pons, el batle Verdera. Quan anava a primària, a l´Escola Graduada, sempre havia vist el seu retrat presidint la sala principal del grandiós edifici bastit a finals dels anys vint. De sempre, com a membre dels Verdera, els professors m´havien tractat amb una certa deferència. I el dia que es complia el vint-i-cinquè aniversari de la inauguració del centre, vaig ser l´escollit per a recitar Lo Pi de Formentor davant els alumnes. Va ser una festa solemne. El poble reconeixia en l´oncle Miquel Crespí el personatge que havia ajudat a bastir l´escola que els poblers necessitaven d´ençà feia anys. Record que vaig estar assajant molts dies. El primer que feia quan m´aixecava era recitar el poema. El dia de la festa me´l sabia perfectament. Quan el director em cridà per a pujar al cadafal em vaig aixecar decidit, sense gens de por, segur que no fallaria.

Em sortí perfecte. Els aplaudiments rebuts en aquells moments perduren encara a les meves oïdes. I una conseqüència de tot allò va ser la meva afecció per la poesia. Va ser quan vaig trobar per casa aquell famós llibre de poesia espanyola: Las mil mejores poesías de la llengua castellana. Un llibre que sempre m´ha acompanyat.

Sovint pens si aquells aplaudiments no devien ser la causa de la meva dèria per escriure, per llegir. Potser un psicòleg m´explicaria que aquell fet és el que marcà per sempre la meva vida.

De la novel·la de Miquel López Crespí Un hivern a Lluc (El Tall Editorial)


Categories: literatura

Una història contada amb llibres

Pau Lleixà, tècnic de cultura de l'Ajuntament de La Ràpita, ens explica una història a partir de títols de llibres, la majoria ebrencs, especialment rapitencs, entre els quals tinc el goig de veure encara saltar el meu El vertigen del trapezista.
Gràcies

Categories: literatura

Gerard Vergés: res no val tant com un instant d'amor



Recital virtual de textos de Gerard Vergés, de temàtica amorosa, el dia de Sant Jordi, el setè aniversari de la seva mort. Fa tres anys que diLLUMs d'arts al Forn organitza aquest recital, que tenia lloc a l'espai Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, però que enguany haurà de ser virtual, i amb la participació d'una cinquantena de persones vinculades al món cultural ebrenc en la seva majoria, però també d'arreu dels Països Catalans.Es podrà veure a les diverses xarxes socials dels diLLUMs d'arts al forn, facebook, twitter, youtube, i al blog dillums.blogspot.com


Categories: literatura

300 llibres per aquest Sant Jordi confinat

Vilaweb Lletres - Dll, 20/04/2020 - 13:05

Tots els llibres que han aparegut al llarg d’aquests primers mesos de l’any, publicats per arribar a Sant Jordi 2020 amb la màxima difusió, han quedat afectats pel confinament i el tancament de les llibreries. S’han estroncat presentacions, clubs de lectura, fires, festes… La venda de llibres ha caigut en picat, tot i que llibreters i editorials proposen fórmules diverses per mantenir la venda de llibres: la majoria d’editorials i llibreries proposen la compra a l’avançada dels llibres per internet i recollir-los un cop les llibreries tornin a ser obertes. Es poden comprar a través de la iniciativa Llibreries Obertes i Libelista. Però hi ha altres iniciatives, com la del grup Llegir en Català, que proposa obrir finestres, una campanya de comunicació conjunta per difondre les novetats o Comanegra, editorial que ha engegat la campanya ‘Adopta una llibreria’. Hi ha editorials i llibreries que venen a través de la seva web i d’altres que proposen una venda de proximitat, de poble o de barri, de cara a Sant Jordi. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com comprar llibres aquest Sant Jordi 2020? 

Perquè el sector del llibre en català només se’n sortirà si els lectors comprem llibres en català. És per això que us oferim una extensa selecció de novetats, com en anys anteriors, perquè aquest 23 d’abril trieu i remeneu i no deixeu de comprar llibres. Aquest any més que mai.

Els llibres que es proposen són fonamentalment novetats editorials publicades a partir del mes de gener d’enguany. Però cal recordar que hi ha títols que estaven anunciats de cara a Sant Jordi, que el confinament ha frenat. Sobretot els grups editorials han postposat les novetats dels seus autors més mediàtics, per engegar la campanya de promoció quan es pugui, en una situació més favorable, per exemple, pensant en la Setmana del Llibre en Català del setembre.

Títols que no es podran comprar ara per Sant Jordi són el del president Carles Puigdemont, M’explico. De la investidura a l’exili (La Campana); Seguiré els teus passos de Care Santos (Columna); L’espia del ritz de Pilar Rahola (Columna); El primer capità d’Enric Calpena (Proa); Quan la nina ho va saber de David Grossman (Edicions 62) i el premi Llibres Anagrama No sóc aquí, d’Anna Ballbona. Així també la nova novel·la de Lluís Llach, Escac al destí, i de Rafael Nadal, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània ,totes dues obres publicades per Univers, el nou segell d’Enciclopèdia Catalana.

10 TÍTOLS PER A AQUEST SANT JORDI
Manuel Baixuli, Ignot (Perifèric)
Eva Baltasar, Boulder (Club editor)
Raül Garrigasait, Els fundadors (Ara llibres)
Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama, finalista de la EUPL prize, Llibres Anagrama)
Núria Cadenes, Guillem (Amsterdam)
Joan F. Mira, Tots els camins (Proa)
Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984)
Isabel-Clara Simó, El teu gust (Bromera)
Gemma Ruiz, Ca la Wenling (Proa)
Maria Climent, Gina (L’Altra editorial)

BONA SALUT LITERÀRIA
Antoni Vidal Ferrando, Quan el cel embogeix (Adia Edicions)
Miquel de Palol, Mònica Mir (Angle editorial)
Quim Español, Francesca (Edicions de 1984)
Lucia Pietrelli, Lítica (Males herbes)
Sebastià Alzamora, Reis del món (Proa)
Joan Rendé, Ballaven el black bottom (Proa)
Empar Moliner, És que abans no érem així (Columna)
Sergi Pons Codina, Mal bon pare (Amsterdam)
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Rosa dels vents)
Mònica Batet, Dins del cor de Chopin (Empúries)
Cesc Martínez, Traça un perímetre (Llibres Anagrama)
Sílvia Gruart, En fals (Angle editorial)
Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres (Bromera)
Maria Mercè Roca, Al final t’agradaré (Rosa dels vents)
Daniel Palomeras, Fills de la terra dura (Comanegra)
Maria Carme Roca, A Bàrcino (Columna)
Jaume Ferrer Sancho, La perla ardent (Voliana)
David Vila, La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana)
M. Mercè Cuartiella, La font i els dies (Brau edicions)
Gisela Pou, Tot menys la pluja (Capital Books)
Blanca Soler, Farem castells de sorra (Columna)
Elena Fora, Els silencis del carrer de l’Arc (Onada edicions) 

PREMIS LITERARIS

Premis a obra inèdita de narrativa
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu (premi Joanot Martorell, Edicions 62)
Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit (premi Mercè Rodoreda, Proa)
David Nel·lo, Les amistats traïdes (premi Sant Jordi, Òmnium i Enciclopèdia)
Laia Aguilar, Pluja d’estels (Josep Pla, Destino)
Vicent Usó, No sabràs el teu nom (premi de novel·la Ciutat d’Alzira, Bromera)
Núria Pradas. Tota una vida per recordar (premi Ramon Llull, Columna)
Jordi Nopca, La teva ombra (premi Proa de novel·la)
Carles Torres, Els cossos elèctrics (premi de novel·la curta Just M. Casero, Empúries)
Jaume C. Pons Alorda, Ciutat de Mal (premi Pin i Soler, Angle editorial)

Premis a obra inèdita de poesia
Lluís Calvo, L’espai profund (premi Carles Riba, Proa)
Joan Duran i Ferrer, Nua cendra (premi Vicent Andrés Estellés, Edicions 3 i 4)
Ramon Boixeda, Les beceroles successives (premi Ausiàs March, Edicions 62)
Anna Gual, Ameba (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Llibres del Segle)
Jordi Llavina, El magraner (premi Marià Manent, Quadern de la Font del Cargol)

Premis a obra publicada
Enric Casasses, El nus la flor (premi d’Honor de les Lletres Catalanes, premi Lletra d’Or, Edicions Poncianes)
Martí Domínguez, L’esperit del temps (premi Millor Novel·la de l’Any, Proa)
Joan Benessiu, Serem Antàrtida (premi Ciutat de Barcelona i finalista dels EUPLPrize, Periscopi)
Marta Marín-Dómine, Fugir era el més bell que teníem (premi Crítica Serra d’Or, Ciutat de Barcelona i Amat Piniella, Club Editor)
Més d’un autor, Jo sóc vosaltres. Sis poetes de Síria. Traducció de Margarida Castells Criballés (premi Rafel Jaume de traducció, Pol·len)

TRADUCCIONS

Clàssics traduïts
Rainer Maria Rilke, Dues històries de Praga. Traducció de Ramon Farré (Adesiara)
Joseph Roth, L’Anticrist. Traducció de Pilar Estelrich (Adesiara)
Joseph Roth, Històries d’exili. Traducció de Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa (Pagès editors)
Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin. Traducció d’Arnau Barios (Club editor)
Franz Kafka, El castell. Traducció de Joan Ferrarons (Club editor)
Samuel Beckett, Esperant Godot. Traducció de Josep Pedrals (Proa)
Dino Buzzati, El secret del Bosc Vell. Traducció de David Nel·lo (Males Herbes)
Ray Bradbury, L’home il·lustrat. Traducció de Martí Sales (Males Herbes)
Stefan Zweig, Una boda a Lió. Traducció de Tiana Puig (Quaderns Crema)
Menandre, El malcarat. Traducció d’Eloi Creus (Adesiara)

Literatura africana
Akwaeke Emezi, Aigua dolça. Traducció d’Albert Torrescasana (Periscopi)
Kopano Matlwa, Coconut. Traducció d’Elisabet Ràfols.Sagués (Sembra llibres)

Literatura àrab
Alaa Al ASwani, Una república com si… Traducció de Jaume Ferrer Carmona (Edicions de 1984)

Literatura oriental
Yoshinori Noguchi, L’última lliçó (Comanegra)
Eileen Chang, Brasers. Traducció de Carla Benet (Club editor)
Ogai Mori, La ballarina. Traducció de Marta Morros (Viena edicions)
Han Kang, Blanc. Traducció d’Alba Cunill (:Rata_)
Ouyang Yu, Diari íntim d’un editor. Traducció de Jorge Salavert (Lletra impresa)

Literatura francesa
Valérie Manteau, El solc. Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués (Angle editorial)
Maylis de Kerangal, Un món a l’abast de la mà. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle editorial)
Françoise Sagan, Bon dia, tristesa. Traducció de Josep maria Pinto (Viena edicions) Hervé Le Corre, Sota les flames. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Michel Bernard, Els dos remordiments de Claude Monet (Labreu)

Literatura italiana
Marco Missiroli, Fidelitat. Traducció d’Alba Dedeu (Angle editorial)

Literatura portuguesa
Dulce Maria Cardoso, La vida normal (Més llibres) 

Literatura germànica
Franz Werfel, Els quaranta dies del Musa Dagh. Traducció de Ramon Monton (Edicions de 1984)
Stefanie Kremser, Si aquest carrer fos meu. Traducció de Marina Bornas (Edicions de 1984)
Sarah Lark, L’any dels dofins. Traduït per Carlota Gurt (Rosa dels vents)

Literatura russa
Borís Pilniak, Història de la lluna inapagada. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Adesiara)
Aleksandr Kuprín, El braçalet de granats. Traducció de Laia Perales Galán (Viena edicions)

Literatura hispànica
Chufo Lloréns, El destí dels herois. Traducció de Mireia Alegre i Imma Estany (Rosa dels vents)

Literatura basca
Harkaitz Cano i Adur Larrea, El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard. Traducció d’Ainhoa Aranburu i Farriol Macip (Pol·len edicions)

Literatura polonesa
Lana Bastasic, Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis (Pericopi)
Ignacy Karpowicz, Sonka. Traducció de Xavier Farré (Raig Verd)

Literatura anglosaxona
Ocean Vuong, En aquest món, per un moment som grandiosos. Traducció de Yannick Garcia (Llibres Anagrama)
Hernán Díaz, A l’horitzó. Traducció de Josefina Caball (Periscopi)
Sally Rooney, Gent normal. Traducció d’Ernest Riera (Periscopi)
Max Porter, Lanny. Traducció de Víctor obiols (:Rata_)
Ian McEwan, La panerola . Traducció Ricard Vela (Llibres Anagrama)
Anthony Cartwright, La bretxa. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Lisa Taddeo, Tres dones. Traducció de Ricard Vela (Més llibres)
Lisa See, L’illa de les dones del mar. Traducció d’Esther Roig (Univers)
Miriam Toews, Elles parlen. Traducció de Carme Geronès (Les hores)

Literatura escandinava
Lars Mytting, Les campanes bessones. Traducció de Blanca Busquets (Amsterdam)

LITERATURA I HOLOCAUST
Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà. Traducció de Valèria Gaillard (Club editor)
Yishai Sarid, El monstre de la memòria. Traducció de Roser Lluch (Club editor)
Heather Dune Macadam, 999. Les primeres dones d’Auschwitz. Traducció de Jordi Cussà (Comanegra)
Renia Spiegel, El diari de la Renia. Traducció d’Anna Rubió, Jerzy Slawomirski i Neus Bonilla (Quaderns Crema)
Josep Hereu, Testimonis sense veu (Eumo)

RECUPERATS
Damià Huguet, Les fites netes (Adia Edicions)
Agustí Esclasans, Històries de la carn i de la sang (Males Herbes)
Agustí Bartra, Els Himnes. A cura de D. Sam Abrams (Proa)
Montserrat Roig, L’hora violeta (Edicions 62)
Antònia Vicens, La santa (AdiA edicions)
Miquel Creus, Òpera Àcid (Males Herbes)
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Llibres de l’Avenç)
Empar Moliner, T’estimo si he begut i altres contes (Columna)
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984) 

LITERATURA JUVENIL
Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia. Traducció de Lluís Solanes (Adesiara)
Joaquim Carbó, Quin joc més bèstia (Comanegra)
Joan Barceló, Viatge enllunat (Pagès editors)
Ursula K. Le Guin, Un mag de Terramar (Raig Verd)
Jack London, La crida al bosc. Traducció Ferran Ràfols (L’Altra Tribu)
Judy Blume, La casa de l’Iggie. Traducció de Marc Donat (Viena editorial)
Gianni Rodari, Les aventures d’en Cebeta. Traducció d’`Alvar Valls (Sembra Llibres)
Anne Fleming, La cabra. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Sembra Llibres)

Més de 40 llibres infantils i juvenils de cultura popular

MEMORIALÍSTIC
Ngugi wa Thion’go, Neix un teixidor de somnis. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Peter Handke, Infelicitat perfecta. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Patti Smith, L’any del mico. Traducció de Martí Sales (Club editor)
Maggie Nelson, Els argonautes. Traducció de Marina Espasa (L’Altra editorial)
Claudia Durastanti, L’estrangera. Traducció de Martí Sales (L’Altra editorial)
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Llibres de l’Avenç)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Manel Alonso i Català, Quadern de Ca Perla (Neopàtria) 

BARCELONA PROTAGONISTA
Toni Vall, Bocaccio. On passava tot (Columna)
El Perich, Un abric verd penicil·lina. Edició de Kap (Angle editorial)
Marc Moreno, Escapisme (Més Llibres)
Marcel Fité, La veritable història del llibreter assassí de Barcelona  (Edicions de 1984)
Roger Bastida, La llarga revetlla (Columna)
Àngels Casas, Sidonie té més d’un amant (Univers)
Egar Illas, Pensar Barcelona. Ideologies d’una ciutat global. Traducció Josep M. Sobrer (Apostroph)

VINTAGE
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage. De l’home a la lluna a Pulp Fiction (Empúries)
Gemma Nierga i Jaume Figueras, El cine que ens va obrir els ulls (Rosa dels vents)

NEGRA I CRIMINAL
Tuli Márquez, La mida dels nans (Més llibres)
Margarida Aritzeta, Teori del Gall (Llibres del Delicte)
Ludmila Lacueva Canut, Scrap mortal (Apostroph)
David Marín, Appletown (Pagès editors)
Josep Penya, La psicografia (Voliana Edicions)
Andrea Camilleri, Km 123. Traducció de Pau Vidal (Edicions 62)
Donna Leon, Amb l’aigua al coll. Traducció de Núria Parés Sellarés (Edicions 62)
Edmund Crispin, Crim a la botiga de joguines. Traducció de Jordi Vidal (Univers)
Gabriel Magalhaes, Restaurant caníbal (Pagès editors)
Alan Parks, Gener de Sang. Sèrie Harry McCoy. Traducció de Xavier Zambrano (Univers)
Un-su Kim, Els planificadors. Traducció de Josep Pelfort Gregori (Univers)
Crims amb Carles Porta (La Campana)
Maria Carme Poblet, Els crims de la Pobla (Brau edicions) 

CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTÀSTIC
Víctor Nubla, Metal·lúrgia (Males Herbes)
Més d’una autora, Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males herbes)
Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries)
Joan Perucho (adaptació al còmic de Julià Guillamon i il·lustracions de Toni Benages), Llibre de cavalleries (Empúries)
Joan Perucho, Les històries naturals (Edicions 62)
Marc-Uwe kling, QualityLand. Traducció de Ramon Farrés (Periscopi)
Amal El-Mohtar i Max Gladstone, Així es perd la guerra del temps. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs (Mai Més)
Kameron Hurley, La Brigada Lluminosa. Traducció Anna Llisterri (Mai Més)
Sylvian Neuvel, El test. Traducció de Marina Espasa (Mai Més)

CALIDOSCOPI DEL PROCÉS
Oriol Junqueras, Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara Llibres)
Dolors Bassa i Montse Bassa, Carregades de raons. Pròleg de Carme Forcadell (Ara Llibres)
Magda Gregori, Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (Pòrtic)
Santi Vila, Vèncer i convèncer (Pòrtic)
Jordi Borràs, La força de la gent (Ara llibres) fotoperiodisme
Jordi Muñoz, Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés (Llibres de l’Avenç)
Antoni Bassas, La nació en portada (Rosa dels vents)
Toni Cruanyes, Un dels nostres (Pòrtic)
Joan Bonanit, Història d’un crit (Comanegra)
Àlvar Valls, El dinovè protocol (Voliana Edicions) novel·la
Fermí Rubiralta, L’evolució independentista del catalanisme (Rafael Dalmau Editor)
Vicent Baydal i Cristina Palomo (coord.), Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo)

FEMINISME I PIONERES
Mireia Boya, Trencar el silenci (Ara Llibres)
Najat El Hachmi, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62)
Gemma Pasqual, Viure perillosament (Comanegra)
Txell Feixas Torras, Dones valentes (Ara Llibres)
Cristina Genebat, Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels vents)
Virginie Despentes, Vernon Subtex 2. Traducció d’Anna Casassas (Sembra Llibres)
Emilie Pine, Apunts personals. Traducció d’Ester Capdevila (L’Altra editorial)
Sílvia Federici, Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta Pera Cucurell (Tigre de paper)
Montserrat Roig, Som una ganga (Comanegra)
M. Àngels Cabré, El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62)
Natza Farré i Gala Pont (il·lustracions), Que no t’expliquin contes! (Amsterdam)
Antoni Gelonch, 100 pioneres catalanes (Viena edicions)
Antoni Furió (ed.), Quinze dones valencianes (Editorial Afers) 

DE PERIODISTES I DE PERIODISME D’INVESTIGACIÓ
Roberto Saviano, Petó ferotge. Traducció de Pau Vidal (Llibres Anagrama)
Alec Ash, Senyals de llum. La jove generació que construeix la nova Xina. Traducció d’Octavi Gil Pujol (Saldonar)
Santiago Vilanova, L’explosió de Capità Arenas (Apostroph)
Més d’un autor, Els invisibles. Un retrat obert i plural de la immigració (Edicions 62)
Julià Guillamon, Deu entrevistes (Comanegra)
Agustí Pons, Crònica al marge (Comanegra)
Ignasi Aragay, El món us espera (Empúries) 

DE LA GUERRA DEL 1936-39 I POSTGUERRA
Jordi Martí-Rueda, Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper)
Víctor Amela, Ens van robar la joventut (Rosa dels vents)
David Gesalí i David Íñiguez, Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta (Angle editorial)
Antoni Marimon Riutort, El triomf de Joan March (Lleonard Muntaner Editor)
Pelai Pagès i Blanch (dir.), Els maquis. La resistència armada contra el franquisme (Edcions 3 i 4)
Gemma Torres Delgado, La virilitat d’Espanya a l’Àfrica (Alfons el Magnànim i Editorial Afers)
Gemma Caballer, Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers (Gregal)

EMERGÈNCIES (climàtica, antifeixista, educativa, sanitàries…)
Salvador Lladó, La bolsa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica (Tigre de paper)
Carola Rackete, És hora d’actuar. Pròleg de Pep Guardiola. Traducció de Carlota Gurt i Laura Obradors (Ara Llibres)
Salvador Macip i Chris Willmott, Viurem per sempre? Com la biomedicina ens està canviat la vida (Eumo)
Josep Lluís Micó, Maquinètica (Saldonar)
Adam Majó, Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI (Pagès editors)
Alba Sidera, Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini (Saldonar)
Stellan Vinthagen, Una teoria de l’acció noviolenta (Pagès editors)
Marion Muller-Colard, La intranquil·litat. Traducció d’Helena Cots (Fragmenta editorial)
Alberto Prunetti, Amiant. Traducció de Pau Vidal (Tigre de Paper)
Cristian Olivé, Profes rebels (Rosa dels vents)
Jaume Funes, Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix (Eumo)
Diversos autors, Pedagogies i emancipació (Arcàdia)
Teresa Hidalgo, Ni falda ni pantalons, jo. Educació transversal i atenció a la diversitat (Onada edicions)
Sergi Castillo Prats, La batalla per la sanitat valenciana,  (Alfons el Magnànim)
Jorge Ramos Tolosa, Palestina. Una història essencial (Sembra Llibres) 

REPENSAR EL SISTEMA
Costa Lapavitsas, L’esquerra contra la Unió Europea. Traducció d’Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jodi Dean, Necessitem camarades. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Més d’un autor, La resposta liberal (editorial Base)
George Politzer, Principis elementals de filosofia. Traducció i pròleg de Joan Palomares (Sembra Llibres)

PECATS CAPITALS
Oriol Quintana, La mandra (Fragmenta editorial)
Marina Porras, L’enveja (Fragmenta editorial)
Oriol Ponsatí-Murlà, L’avarícia (Fragmenta editorial)
Adrià Pujol Cruells, La gola (Fragmenta editorial)
Anna Punsoda, La luxúria (Fragmenta editorial)
Jordi Graupera, La supèrbia (Fragmenta editorial)
Raül Garrigasait, La ira (Fragmenta editorial) 

DE RELIGIÓ I MÉS
Lluís Duch, Conceptes fonamentals d’antropologia i religió (Fragmenta editorial)
Josep Maria Quintana, Lletres de combat (Pagès editors)
Joan Bauzà i Bauzà, Dietari de canvis (Lleonard Muntaner Editor) 

TREURE LA LLENGUA I LLEGIR
Enric Gomà, El castellà, la llengua del costat (Pòrtic)
Pau Vidal, Corregir mata (Viena edicions)
Isidor Marí, Poesia, llengua i país. Una mirada des d’Eivissa (Lleonard Muntaner Editor)
Ralph Waldo Emerson, La confiança en un mateix. El poeta. Traducció de Cebrià de Montoliu i Miquel Angel Llauger (Ensiola)
Gustau Muñoz, La vida dels llibres (Editorial Afers)
Joan Margarit, Poètica (Empúries)
Laura Borràs, El poder transformador de la lectura (Ara llibres)
Antònia Soler i Nicolau, Els mites grecs a les rondalles mallorquines (Documenta Balear)

RETORN A LA NATURA
Alexandre de Riquer, Poema del bosc (Adesiara)
Samuel Butler, Erewhon. Traducció de Victòria Gual (Adesiara)
Gary Snyder, Assaig sobre vida i natura. Traducció de José Luis Regojo Borràs (Quid Pro Quo)
Nil Barceló i Judit Roma (il·lustracions), Tornar a pagès. Manual pràctic d’horticultura (Edicions Sidillà)

PAISATGES, EN PLURAL
Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol Cruells, La vastitud (Labreu edicions)
Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita)
Robert Macfarlane, Sota terra. Un viatge a les profunditats del temps. Traduicció d’Alexandre Gombau
James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses. Volum II. Traducció de Mar Vidal (Vienal edicions)
Més d’un autor, Priorat en Persona (Vibop edicions)

D’ART I D’ARTISTES
Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso. Edició de Julià Guillamon (Galaxia Gutenberg)
Artur Ramon, Art trobat (Comanegra)
Joma, Polifem, el beverri (Vibop edicions)
J.V. Foix, Noms propis: escriptors i artistes (Edicions 62 i Fundació J.V. Foix)
Martí Domínguez i fotografies de Jesús Císcar, Estudis d’art (Editorial Afers) 

DE MÚSICA I PARAULES
Mathias Malzieu, Una sirena a París. Traducció de Mireia Alegre (Rosa dels vents) novel·la
Cesk Freixas, El desta de les paraules (Rosa dels vents) poesia
Suu, Fauna o amor (Rosa dels vents) poesia
Josep Igual Febrer, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari 2016-2017 (premi Joan Fuster d’Assaig, Edicions 3 i 4)
Goethe, Egmont. Versió de Joan Lluís Bozzo (La Campana)
Margarida Hervàs, Parlant de música (Vibop edicions)
Francesc Vicens Vidal, Diguem visca Sant Antoni! (Documenta Balear)
Josep Lluís Valldecabres, Poesia i música valenciana per a cor de veus blanques (Alfons el Magnànim)

MENJAR I BEURE
Fra Francesc Roger, Art de la cuina (Barcino)
Antoni Tugores, Cuina encara més econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils (Documenta balear)
Miquel Caldentey, La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronòmic de Mallorca (El Gall editor)
Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana Volum 2 (Edicions Sidillà)
Hélo-Ita, Taller de galetes (Mtm editor)
Dra Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània)
Elena Olesa, Rabassa morta (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Saldonar)
Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop edicions)

POESIA CATALANA
Vicent Andrés Estellés, Obra Completa VI (Edicions 3 i 4)
Jordi Cornudella, Tot Albucàssim (Vitel·la)
Manuel Forcano, A tocar (Proa)
Nicolau Dols, Feliç (Godall edicions)
Mireia Vidal-Conte, Severa rosa (Lleonard Muntaner Editor)
Laura López Granell, Coratge (Godall edicions)
Antònia Vicens, Si no dius fort el meu nom, em condemnes per sempre (Pagès editors)
Àngels Moreno, L’agulla (Pagès editors)
Laia Llobera, Llibre de revelacions (Labreu edicions)
Esteve Plantada, Troncal (Labreu edicions)
Míriam Cano, Vermell de Rússia (Labreu edicions)
Mireia Calafell, Nosaltres, qui (Labreu edicions)
Joan Pujol, Els poemes de Lepant (Barcino)
Jordi Larios, En vespres grocs (Eumo i Cafè Central)
Ivette Nadal, L’àngel i la infermesa del pensament  (Eumo i Cafè Central)
Isabel-Clara Simó, La mancança (Gregal)
Francesc Circuns Margarit, Vespres (Tushita)
Xavier Rius, Vivències (Tushita)
Jordi Torres Calvo, Dies malalts de pluja (Tushita)
Armand Escandell, Variacions amb repetició (Neopàtria) 

POESIA TRADUÏDA
William Wordsworth, El preludi. Traducció de Jaume C. Pons Alorda (Edicions de 1984)
Horaci, Odes. Traducció de Jaume Juan Castelló (Adesiara)
Margaret Atwood, L’alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007. Traducció de Montserrat Abelló (Edicions de 1984)
Més d’un autor, Antologia lírica alemanya (1910-1960). Tria i traducció de Guillem Nadal Blanes (Documenta Balear)
John Ashbery, Autoretrat en un mirall convex. Traducció deMelcion Mateu (premi de poesia Nollegiu 2020, Llibres del Segle)

The post 300 llibres per aquest Sant Jordi confinat appeared first on VilaWeb.

Categories: literatura

AGORA CONTEMPLAMOS A MAR DE VIGO

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dll, 20/04/2020 - 12:07
                                        A Eduardo Amei a mar de Vigo. Amei a luz que modifica a doctrina dos astros a total curvatura que da unidade ás formas cando a badía nace cada mañá e ti agardabas. Foi o móvil primeiro. Amei o espacio único cando decrece a chuvia pola banda da Guía e a mar indefinida —paráfrasis celeste— pode entregar a luz. Amei o reino onde as aves inician unha curva Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0
Categories: literatura

Coia Valls llegeix A mig camí de la incertesa


Participant a la iniciativa de la llibreria Bassa de Móra d'Ebre, tinc el plaer d'escoltar Coia Valls llegint un dels contes de A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).
Es tracta del relat Encara que no recordin la música, un dels més antics (escrits el 2005), i dels pocs basats estrictament en un fet real, en un objecte real: una fotografia que m'agradava molt dels meus sogres, del seu viatge per Itàlia el 1975, i on no estan davant cap monument, ni atents al fotògraf per a sortir bé, sinó naturals, ballant.




Categories: literatura

Pàgines

Subscribe to Espai País Valencià agregador - literatura