literatura

Dietaris i llibres de memòries d´autors mallorquins

(2 vídeos) Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre… I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. (Gabriel Janer Manila)


Amors i laberints


Per GABRIEL JANER MANILA , escriptor



Acaba d´aparèixer a les llibreries, editat per Ensiola, Amors i laberints, el nou llibre d´Antoni Vidal Ferrando, l´entranyable poeta de Santanyí. L´he rellegit amb el fervor d´aquell que sap que després de la primera lectura –l´autor em féu arribar el mecanoscrit quan tot just era acabat d´escriure–, queden abundosos fragments als quals no fores capaç d´extreure tot el seu contingut, alguns dels misteris que hi eren implícits, els aromes secrets. L´he rellegit, perquè es tracta d´una obra que mereix ser llegida més d´una vegada, com aquell que camina per un camí que ja havia trescat i es disposa a descobrir-hi el que havia quedat ocult quan tinguérem la primera oportunitat de passar-ne.

Es tracta d´un text literari difícil d´enquadrar en els gèneres més habituals. L´autor ens diu que ha volgut fer un dietari i que l´ha escrit entre l´any 2008 i l´any 2009. I és un dietari, però és moltes més coses. La riquesa textual d´aquesta obra radica en la varietat de registres amb què el poeta desgrana la història que tracta de contar-nos: la vella història d´un al·lot de postguerra –"parl dels dies inclements de la postguerra", escriu a la primera pàgina, un temps d´indignitat i sòrdid–, indefens, perdedor, esporuguit, temorós del Déu irat, que descobreix que l´art –en el seu cas la literatura– potser és l´únic camí per mitjà del qual pot alliberar-se d´algunes servituds i de certes misèries. La història d´aquell al·lot que un dia descobrí que l´art és insubordinació, i resistència, i obstinada energia.

I escriu des de totes les decepcions del present. Sap que "un baf irrespirable travessa aquesta illa", per això en la seva escriptura hi ha l´amargor del qui ha vist que sempre guanyen els medíocres, i els dogmàtics, i els intransigents. Com si només ens interessàs el poder si podem pervertir-lo. I potser per això és sinònim de solitud. Però hi ha també l´esplendor d´una prosa que revela els dies viscuts: els amors, les obsessions, els sarcasmes del temps. I les primaveres amb què ha confiat, els desvaris que li han tocat el cor, la cultura que ha construït la seva vida, tot el que ha filtrat el cedàs de l´experiència i destil·lat l´alambí de la memòria. Per això el llibre conté un seguit de móns estimats i de peripècies evocades amb la subtil mà del jardiner. Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre… I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. Hi és evocada l´illa de Menorca: un cementiri on hi ha els amics Andreu Murillo i Miquel Vanrell, també bons amics meus. I parlarà, tanmateix, de l´amor. I de la neu de l´any de la neu. I del campament de la Victòria, violent i sectari. I del barri de sa Llotja de Ciutat. Antoni Vidal no se serveix de la literatura ni de l´art –Brueghel, Edward Munch, Tàpies– si no és per referir-se a la pròpia experiència biogràfica. Parla de les ortigues i del sentiment de viure en una terra hostil, entre esparvers. Però és el testimoni d´un home que s´ha fet gran, molt gran, pel camí de les paraules i les il·lusions que en deriven, pel camí de la fidelitat als propis records.

Diario de Mallorca (25-II-2011)


L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. (Joan Fullana)


Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí



Per Joan Fullana, director de la revista literària S’Esclop


L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. Aquests articles –literaris i d’opinió política– publicats d’ençà de 1969, quan començaren les seves col·laboracions en els suplements de cultura d’Última Hora i Diario de Mallorca; les entrevistes a escriptors a Última Hora i El Mirall [revista de l’Obra Cultural Balear]; a la secció “La columna de foc”, (que coordinava Josep Maria Llompart a Última Hora); les col·laboracions a Cort o en aquell experiment que va ser la revista rupturista Lavativa; les que va publicar a Diari de Balears i en les revistes Llegir, Sa Plaça, Quatre Illes, La Nau, L’Estel, Arrels i juntament amb els més de mil articles culturals i polítics publicats a Diari de Balears i El Mundo-El Día de Balears; i els també publicats (alguns d’ells amb pseudònim) a revistes clandestines –Democràcia proletària, La Voz de los Trabajadores–, i en la revista del PSM Mallorca Socialista, a més de la bibliografia consultada i estudiada d’aquelles quatre dècades de presència en els mitjans de comunicació, han estat la base des d’on ha partit López Crespí per bastir els capítols que componen Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Com diu ell mateix, resulta prou complicat provar d’encabir tants d’anys de records en el petit espai d'unes tres-centes pàgines..., en les que el lector trobarà una aproximació a les principals idees-força que condicionaren la seva forma d’entendre el fet literari en aquell període. L’autor també ha manifestat que té la intenció de continuar aprofundint en aquelles dècades d’activitat cultural, literària i política. Quant es refereix als aspectes derivats del compromís polític de l’autor, es poden veure en altres obres com L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), Cultura i antifranquisme, No era això: memòria política de la transició, Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart i en Cultura i transició a Mallorca .

“Però... com érem a finals dels anys seixanta del segle passat, en aquell mític 1968?” es pregunta el mateix López Crespí; i ens diu: “Ho anava pensant a mesura que redactava els articles del llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Possiblement mai no podrem saber com érem a finals dels seixanta sense aprofundir en les influències culturals i polítiques que marcaren aquells anys d'aprenentatge. L’any 1967, Editions Gallimard de París publicava Traité de savoir-vivre à l´usage des jeunes générations, l’obra de Raul Vaneigem, que condicionaria completament el Maig del 68 i les avantguardes de finals dels anys seixanta, juntament amb La societat de l’espectacle, de Guy Debord. Són llibres que arriben a les golfes de les llibreries de Barcelona i Palma i que compràrem, evidentment, d’amagat. Cal recordar igualment que la quasi totalitat d’escriptors mallorquins de la que s’ha anomenada “fornada dels setanta”, ens hem alletat amb el material de l’Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de «Llibres Mallorca» en els anys seixanta i setanta, perquè Moll ens fornia d’altres obres bàsiques per a la nostra formació com a ciutadans d’una terra trepitjada pel feixisme. Pens, ara mateix, en l’imprescindible La literatura moderna a les Balears de Josep M. Llompart, que Moll va editar l’any 1964, i en aquells llibrets de «Les Illes d’Or», que ens permeteren conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que, per a la nostra formació, tengué poder fruir de llibres, –enmig de tants silencis, tabús i prohibicions culturals, en plena dictadura franquista–, com Comèdies, de Pere d’A. Penya, La minyonia d’un infant orat de Llorenç Riber; L’Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover, Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés, Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L’amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L’hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, l’apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l’existència d’un Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: “Tractant-se de l’obra d’un lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i l’ordre, l’estil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec”. “Record –continua dient-nos– que el primer article literari, que vaig publicar l’any 1969, precisament portava per títol El compromís polític de l’escriptor. La meva obsessió era, –com a de costum–, el necessari compromís de l’intel·lectual amb la societat i l’experimentació literària en la recerca de formes més adients amb l’època i la sensibilitat del temps que ens havia tocat viure. No podia entendre, en plena lluita per la llibertat, l’existència de l’escriptor fora del combat per una societat més justa i solidària, en lluita per l’alliberament nacional i de classe, que no estàs revoltat contra els dictats del mandarinat cultural... És en aquells anys en què escric les primeres obres de teatre experimental com Ara, a qui toca?, Autòpsia a la matinada, Les Germanies i quan sorgeixen els esborranys del que després seran Atzucac i Homenatge a Rosselló-Pòrcel...” I López Crespí afegeix: “és quan anava enllestint les narracions que conformarien A preu fet, i La guerra just acaba de començar, llibres que serien publicats a l’Editorial Turmeda. Així mateix, serà l’època en què es congriaran aquells elements literaris que em serviran per bastir reculls de narrativa que sortiran durant els anys vuitanta i noranta, especialment Diari de la darrera resistència, Necrològiques, Paisatges de sorra i Notícies d’enlloc, sense oblidar els meus contes experimentals del llibre de narrativa juvenil Històries per a no anar mai a l’escola”.

Publicat en el número 51 de la revista S’Esclop (maig-juny de 2010)


Categories: literatura

del premi LLuís de Montsià

Un dels poemes inclosos al petit recull "La casa", amb què vaig guanyar el passat premi de poesia Lluís de Montsià, a Sant Carles de la Ràpita:
.

Les golfesLes golfes, recer on amagar-teentre escorrialles del passat,entre mocadors que no s’usen,o que ja s’han gastat massa.En un racó, un cistell sense les ansesdorm amordassat entre silencis.Cap riuada no l’assetja,ni l’espanta la sirena que passa de llarg.A les golfes, hi entra de puntetes la llumi ja no en surt.Si caus a les palpentespots clavar-te un vidre del mirallque va esberlar-se no saps quan.Les golfes, amigues de l’invisible,sols es despullen quan tu vols,i tot és ple de pols,i saps que ho sabies.
Categories: literatura

300 llibres per al Sant Jordi 2018

Vilaweb Lletres - Dg, 15/04/2018 - 22:00

Aquest Sant Jordi és marcat per la puixança d’autores emergents i d’autores que es consoliden en el panorama literari català. Així mateix, es destaca l’interès que recuperen els llibres d’assaig i divulgació sobre feminisme. L’extraordinària mobilització del 8 de març no va ser casualitat. Alhora, la diada és marcada per la situació política excepcional que viu el país, i que se centra especialment en l’aparició d’un nombre de llibres considerable dedicats al referèndum del primer d’octubre, un punt d’inflexió en les lluites polítiques i socials de Catalunya, i de títols de temàtica que hi tenen relació, inevitablement.

També es destaquen els títols d’autors dels quals enguany es commemora algun aniversari important, amb Pedrolo al capdavant,  i l’interès pels llibres de novel·la negra i de misteri, alhora que també per les obres de no-ficció vinculades a biografies i memòries, i obres de pensament.

Us oferim més de tres-cents títols en català, la majoria novetats aparegudes de principi d’any ençà, de més de vuitanta editorials. Perquè cada lector té el seu llibre per Sant Jordi.

ESCRIPTORES DEMPEUS. EMERGENTS I QUE ES CONSOLIDEN
Llucia Ramis, Les possessions (Llibres Anagrama) Premi Llibres Anagrama
Najat El Hachmi, Mare de llet i mel (Edicions 62)
Maria Guasch, Els fills de la Llacuna Park (L’Altra Editorial)
Irene Solà, Els dics (L’Altra Editorial) Premi Documenta 2017
Clara Queraltó. El que pensen els altres (Proa) Premi Mercè Rodoreda
Eva Baltasar, Permagel (Club Editor)
Marta F. Soldado, La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial)
Laura Pinyol, El risc més gran (Amsterdam)
Lucia Arenas Pastor, L’enigma de les lletres (Neopàtria)

ESCRIPTORES DEMPEUS. LES ÀVIES
Víctor Català, Tots els contes (Club Editor)
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor)
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (Rata)
Aurora Bertrana, Tres presoners (Club Editor Jove)
Maria Angels Anglada, Les closes (Llibres de l’Avenç)

MÉS ESCRIPTORES DEMPEUS. AVUI
Carme Riera. Venjaré la teva mort (Edicions 62)
Antònia Carré-Pons, Com s’esbrava la mala llet (Club Editor)
Ada Castells, La primavera pendent (Comanegra)
Susanna Rafart, La fugida d’Urània (Comanegra)
Blanca Busquets, La fugitiva (Proa)
Mercè Foradada, Perles cultivades (Edicions Saldonar)
Sílvia Tarragona. Tal com érem (Columna)
Sílvia Colomé, La llegenda del Carreró (Pagès Editors)
Rosa Maria Diranzo, El marge i el camí (Neopàtria)
Maria Lluïsa Amorós, La casa de Rose Warren (Onada Edicions)
Margarida Aritzeta, Quimera (Onada Edicions)
Núria Pradas, L’aroma del temps (Rosa dels Vents)

VEUS I RETRATS DE DONES, ASSAIG FEMINISTA
Marina Garcés, Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg)
Míriam Hatibi, Mira’m als ulls (Rosa dels Vents)
Svetlana Aleksiévitx, La guerra no té cara de dona. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Raig Verd)
Virginie Despentes, Teoria King Kong. Traducció de Marina Espasa (L’Altra Editorial)
Rebecca Solnit, La mare de totes les preguntes. Traducció de Marina Espasa (Angle Editorial)
Rebecca Solnit, Esperança dins la foscor. Traducció de Bel Olid (Angle)
Bel Olid, Feminisme de butxaca (Angle Editorial)
Susan Faluda, A la cambra fosca. Traducció de Josep Alemany (Edicions del Periscopi)
Xisca Homar, Aigua d’alta mar (El Gall Editor)
Dolors Marín, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (Angle Editorial)
Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu (Galaxia Gutenberg)
Més d’una autora, Dins el tinter. Correspondència femenina a Catalunya (1750 – 1900) (Eumo Editorial)
Albert Toldrà, Il·luses, santes, falsàries (Edicions del Bullent)
Antoni Gelonch, 100 dones, 100 inspiracions creatives (Viena)
Carles Bastons i Montserrat Bastons, Dones de les terres gironines que han fet història (Editorial Base)

L’1-O SERÀ SEMPRE NOSTRE
Vicent Partal, Nou homenatge a Catalunya (Ara Llibres)
Jordi Borràs, Dies que duraran anys (Ara Llibres)
Xavier Tedó Gratacós i Laia Vicens Estaran, Operació urnes (Columna)
Més d’un autor, Per la llibertat  (Ara Llibres)
Quico Sallés, On eres l’1-O? (Rosa dels vents)
Roger Peláez, El procés explicat als idiotes (Males Herbes)
Ernest Costa i Savoia, Hem votat! (Edicions Sidillà)
Andreu Pujol Mas, Vam fer un referèndum (Edicions Saldonar)
Jaume Sobrequés i Callicó, La gran ignomínia. Exiliats i presos polítics (Editorial Base)
Més d’un autor, “Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017) (Gregal)
Més d’un autor, Els fets de l’1 d’octubre (Pagès Editors)
Quim Cubert, La tardor catalana (CCG editors)
Més d’un autor, 1-O. basat en fets reals (Fonoll)

LA MATEIXA BATALLA, ALTRES FRONTS
Jordi Borràs i Antonio Baños, La cara B. Una altra mirada al procés. Pròleg d’Andreu Barnils (Pagès Editors)
Marta Vilalta i Torres, La centralitat, en joc (Pagès Editors)
Francesc Canosa, Sixena: la croada de la memòria (Editorial Fonoll)
Jaume Grau, Les clavegueres de l’estat (Catedral)
Andreu Marfull Pujadas, Catalanofòbia. Una qüestió d’estat (Llibres de l’Índex)
Rob Riemen, Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme (Arcàdia)
Francesc Vilanova, Franquisme i cultura (Lleonard Muntaner Editor)
Lluc Salellas i Vilar, El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar)
Artur Perucho i Badia, Catalunya sota la dictadura (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Clara, Perseguits després de morts. La repressió franquista més aberrant (Dalmau  Editor)
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar)
Jordi Amat, La confabulació dels irresponsables (Llibres Anagrama)
Jordi Navarro, República i ecologia (CCG edicions)
Xavier Trias. Tot el que no es volia dir (Pòrtic)
Albert Carreras, Andreu Mas-Colell, Ivan Planas. Turbulències i tribulacions (Edicions 62)
Diversos autors, El drac d’Europa. Dramatúrgies sobre la Unió (Edicions 96)
Linda J. Colley, Unió i desunió. Què ha mantingut i què està dividint el Regne Unit? (Editorial Afers)
Albert Palà Moncusí, Viure l’anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) (Editorial Afers)
Jordi Bilbeny, Inquisició i decadència (Librooks)

SANT JORDI PER SANT JORDI
Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell va matar Franco (Proa) Premi Sant Jordi
Màrius Serra, La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam)
Sílvia Tarragó, L’amor i la lectura. Una faula de Sant Jordi (Comanegra)
Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis. Il·lustracions de Laura Borràs Dalmau (Angle)

PREMIS VARIATS
Raül Garrigasait, Els estranys (Edicions de 1984) Premi Llibreter i Premi Millor Novel·la Catalana de l’Any
Martí Gironell, La força d’un destí (Planeta) Premi Ramon Llull
Antoni Bassas, Bon dia, son les vuit! (Destino) Premi Josep Pla
Vicent Borràs, Què saps de Vidal Palau? (Bromera) Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Joan Jordi Miralles, Aglutinació (Edicions 62) Premi Joanot Martorell
Rafael Vallbona, La casa de la frontera  (Edicions 62) Premi BBVA Sant Joan 2017
Alejandro Palomas, Un amor (Columna) Premi Nadal
Víctor García Tur, Els romanents  (Empúries) Premi Just M. Casero
Antoni Carrasco, Recorda sempre això (Empúries) Premi Marian Vayreda
Llorenç Capdevila, Pacte de silenci (Pagès editors) Premi Ferran Canyameres de novel·la
Francesc Puigpelat, La pista d’una morta (Gregal) Premi Gregal de novel·la

CONTES, RELATS, MICRORELATS
Katherine Mansfield, Tots els contes. Traducció de Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera (Proa)
F. Scott Fitzgerald, Moriria per tu i altres contes perduts. Traducció de Marc Rubió (Llibres Anagrama)
Jordi Puntí, Això no és Amèrica (Empúries)
Jordi Masó, La biblioteca fantasma (Males Herbes)
Míriam Cano, Martí Sales, Antònia Vicens, Cremen cels (Labreu)
David Monteagudo, Avui he deixat la fàbrica. Traducció de Jordi Llavina i pròleg de Jaume C. Pons Alorda (Rata)
Koldo Izagirre, Que vol foc, Mr. Churchill? (Lleonard Muntaner Editor)
Xènia Bussé, De més verdes en maduren. Il·lustracions de Toni Benages (Acontravent)
Marta Romagosa, 22 homes i un desig (Rosa dels Vents)
Antoni Munné-Jordà, A banda i banda del límit (El Cep i la Nansa)
Robert Fàbregas i Ripoll, En un grapat de Lluna (El Cep i la Nansa)
Carles Castell Puig, Set pecats (Edicions del Bullent)
Jordi Raül Verdú, Contalles de iaios i iaies (Edicions del Bullent)
Xavier Martin i Arraubarrena, Calaix de sastre (Neopàtria)
Marçal Arimany, La dinàmica de les pedres (Godall edicions)

MÉS OBRES DE FICCIÓ. NOVEL·LA
Albert Jané, Calidoscopi informal (Edicions de la Ela Geminada)
David Vilaseca, Els homes i els dies. Obra narrativa completa (L’Altra Editorial)
Vicenç Pagès Jordà. Robinson (Empúries)
Pep Coll, Al mateix riu d’Heràclit (Proa)
Julià de Jòdar, Els vulnerables (Comanegra)
Màrius Sampere, Àlien i la terra promesa (Labreu)
Pep Puig, Els metecs (Proa)
Miquel de Palol, Què! (Angle)
Albert Pijuan, Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà (Angle)
Josep M. Argemí, Les nimfes sota el sol (AdiA)
Stalker, En aquell cel brillen estels desconeguts (Raig verd)
Manel Subirats, Esplendor (El Gall Editor)
David Miró, La Germandat. Complot contra les dones (Onada edicions)
Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler (Meteora)
Gaspar Hernández, La dona que no sabia plorar (Columna)
Hèctor Lozano, Quan érem els peripatètics (Columna)
Joan Buades, Crui. Els portadors de la torxa (Més Llibres)
Paco Esteve, Qui no fa la festa (Més Llibres)
Josep Pastells, Ciutat d’aigua (Llibres del Segle)
Miquel López Crespí, Joc d’escacs (Llibres del Segle)
Màrius Blàvia i Ribé, La flama d’or (El cep i la nansa)

NOVEL·LA NEGRA, MISTERI, SUSPENS
Albert Villaró, El sindicat de l’oblit (Columna)
Oriol Molas i Ferran Grau, Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books)
Joan Roca Navarro, Melodia d’una absència (Capital Books)
Camilla Läckberg, La bruixa. Traducció de Marc Delgado i Casanovas (Amsterdam)
Fred Vargas, Quan surt la reclusa. Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company (Amsterdam)
Karen Cleveland, Tota la veritat (Columna)
Jo Nesbo, Macbeth (Proa)
Donna Leon, La temptació del perdó (Edicions 62)
A. J. Finn, La dona a la finestra. Traducció d’Immaculada Estany Morros (Rosa dels Vents)
Dan Brown, Origen (Columna)
Jordi Dausà i Mascort, Lèmmings (Llibres del Delicte)
Jordi Tiñeta, Joc d’identitats (Llibres del Delicte)
Xavier Zambrano, Lleugera sang (Llibres del Delicte)
Marta Alòs Lòpez, Ulls maragda (Pagès Editors)
Montse Sanjuan Oriol, Anna Grimm. Memòria mortal (Pagès Editors)
Oriol Canals Vaquer, Diví (Editorial Base)
Frederic Tarazona, Contes de policies i de dones (Neopàtria)
Maria Rosa Nogué i Almirall, No arriba la mort (Gregal)
Jordi Sierra i Fabra, Deu dies de juny (Inspector Mascarell 9) (Rosa dels Vents)
Andreu Martín, L’Harem del Tibidabo (Crims.cat)
Massimo Carlotto, El món no em deu res. Traducció de Pau Vidal (Crims.cat)

RECUPERACIONS
Josep M. Espinàs, Combat de nit (La Campana)
Feliu Formosa, El present vulnerable (Biblioteca del Núvol)
Francesc Trabal, Novel·les (II) (Quaderns Crema)
Prudenci Bertana, L’impenitent (Edicions de la Ela Geminada)
C.A. Jordana, El Rusio i el Pealo (Edicions de 1984)
Agustí Bartra, L’arbre de foc. Edició a cura de D. Sam Abrams (Adesiara)
Guillem d’Efak, La ponentada gran (AdiA)

ANYS I ANYS

PEDROLO
Bel Zaballa, Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable (Sembra Llibres)
Sebastià Bennasar, Manuel de Pedrolo, manual de supervivència (Meteora)
Manuel de Pedrolo, Infant dels grans (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (volum 1) (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, Hem posat les mans a la crònica (Tigre de Paper)
Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (Edicions 62)
Manuel de Pedrolo, Algú que no hi havia de ser (crims.cat)

POMPEU FABRA
Més d’un autor, Tant de gust de conèixer-lo, senyor Fabra! (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Gemma Pauné (guió) i Oriol Garcia (il·lustracions), Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua (Rafael Dalmau Editor)
Mònica Boixader, Pompeu Fabra: el menhir i els arbres (Biblioteca del Núvol)

J. V. FOIX
J. V. Foix, Catalans de 1918 (Tusquets)
J. V. Foix, Sol i de dol. Les irreals omegues. Onze Nadals i un Cap d’Any (Labutxaca)
J. V. Foix, Diari de 1918. Edició de Joan R. VEny-Mesquida (Labutxaca)
J. V. Foix, Ho sap tothom, i és profecia. Nadals, cap d’anys i natalicis (Càtedra Màrius Torres, Fundació Foix, Pagès Editors)

RAIMON PANIKKAR
Raimon Panikkar, Opera Omnia (Fragmenta Editorial)

MARIA AURÈLIA CAPMANY
Agustí Pons, Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona (Meteora)
Maria Aurèlia Capmany, Quim / Quima  (Males Herbes)

CARLES FAGES DE CLIMENT
Carles Fages de Climent, Els meus difunts. Edició a cura de Narcís Garolera (Brau edicions)
Carles Fages de Climent, La capsa de música. Edició a cura de Joan Ferrerós (Brau edicions)

TRADUCCIONS

LITERATURA EUROPEA
Éric Vuillard, L’ordre del dia. Traducció de Jordi Martin Lloret (Edicions 62) Premi Goncourt
Peter Terrin, Montecarlo. Traducció de Maria Rosich (Raig Verd)
Stefan Zweig, Por. Traducció de Joan Fontcuberta (Quaderns Crema)
Marguerite Duras, La vida tranquil·la. Traducció d’Antoni Clapés (Edicions Sidillà)
Michel Bernard, Els boscos de Ravel. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Labreu)
Philippe Djian, Oh… Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle)
Amélie Nothomb, En Riquet del plomall. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Llibres Anagrama)
Miguel Torga, Portugal. Traducció d’Antoni Xumet (El Gall Editor)
Thomas Bernhard, L’imitador de veus. Traducció de Clara Formosa (El Gall Editor)
Édouard Levé, Suïcidi. Traducció de Marta Marfany Simó (Quid Pro Quo Edicions)
Jean Cocteau, La dificultat de ser. Traducció d’Antoni Clapés (Quid Pro Quo Edicions)
August Strindberg, Antologia. Traducció de Feliu Formosa i Carolina Moreno (Comanegra)
Èmilie Frèche, Jo us salvaré a tots. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Pierre Lemaitre, Vestit de núvia. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Suso de Toro, Fora de si. Traducció d’Andratx Badia (Gregal)

LITERATURA EN LLENGUA ANGLESA
Margaret Atwood, El conte de la Serventa. Traducció de Xavier Pàmies (Quaderns Crema)
Maggie O’Farrell, La mà que prenia la meva. Traducció de Núria Parés (L’Altra Editorial)
Ursula K. Le Guin, Els despossseïts. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Marylinne Robinson, Gilead. Traducció d’Emili Olcina (Edicions de 1984)
Geroge Saunders, Lincoln al Bardo. Traducció de Yannick Garcia (Edicions de 1984)
Tennessee Williams, Un tramvia anomenat Desig. Traducció de Joan Sellent (Adesiara)
Aldous Huxley, Els dimonis de Loudun. Traducció de Dolors Udina (Adesiara)
Daryl Gregory, L’extraordinària família Telemacus. Traducció d’Imma Falcó (La Campana)
Alberto Manguel, Stevenson sota les palmeres. Traducció de Dolors Udina (Quid Pro Quo Edicions)
Paul Auster. 4, 3, 2, 1 (Edicions 62)
Winifred Watson, El gran dia de la senyoreta Pettigrew. Traducció de Maria Rossich (Viena)
Katherine Mansfield, Diaris. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Rick Bass, Un hivern a Montana. Traducció d’Àlex Gombau (Cossetània)
Carson McCullers, El cor és un caçador solitari. Traducció Alba Dedeu (L’Altra Editorial)
Irvin D. Yalom, El dia que Nietzsche va plorar. Traducció de Griselda García (Edicions de 1984)

LITERATURA RUSSA
Leonid Andréiev, La història dels set penjats. Traducció de Jaume Creus (Adesiara)

LITERATURA AFRICANA
José Eduardo Agualusa, Teoria general de l’oblit. Traducció de Pere Comellas (Edicions del Periscopi)
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Descolonitzar la ment. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Desplaçar el centre. Traducció de Dídac Gurguí (Raig Verd)
Ayobami Adebayo, Queda’t amb mi. Traducció d’Alexandre Gombau (Angle)

LITERATURA TURCA
Burhan Sönmez, Istanbul Istanbul. Traducció de Pelin Dogan i Miquel Saumell
Oran Pamuk, La dona pèl-roja. Traducció d’Amma Turró Armengol (Més Llibres)

LITERATURA COREANA I JAPONESA
Han Kang, Actes humans (Rata)
Junichirô Tanizaki, La clau. Traducció d’Albert Nolla (Viena)
Yasushi Inoue, L’escopeta de caça. Traducció de Jordi Mas López (Quid Pro Quo Edicions)
Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! Traducció de Mihwa Jo Jeong i Estefanía Robles Serrano (Godall edicions)

PERIODISME LITERARI
Jordi Puntí, Tot Messi (Empúries)
Julià Guillamon, El barri de la plata (Llibres de l’Avenç)
Julià Guillamon, Travessar la riera (Comanegra)
Adrià Pujol Cruells, Els barcelonins (Llibres de l’Avenç)
Antònia Vicens i Josep M. Llompart, Vocabulari privat (AdiA edicions)
Miquel Martín i Serra, Proses reposades (Diputació de Girona)
Jordi Osúa Quintana, Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport (Editorial Base)
Francesc Latorre, Cop de teatre! Els secrets d’onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3 (Fonoll)
Dolors Jimeno, L’Europa que he visitat (Neopàtria)

LA PLANTA PENSAMENTERA
Marina Garcés, Nova il·lustració radical (Anagrama)
Avishai Margalit, De la traïció (Arcàdia)
Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema)
Josep Iborra, Estupor (Editorial Afers)
Wu Ming, L’invisible arreu. Traducció d’Oriol Fuster Cabrera (Godall Edicions)
Oriol Bartomeus, El terratrèmol silenciós (Eumo Editorial)
Miquel Rayó, La nuesa del silenci (El Gall Editor)
Més d’un autor, Polititzacions del malestar (Raig Verd)
Més d’un autor, El carrer és nostre (Raig Verd)

ENSENYAR I APRENDRE
Més d’un autor, 20 mestres del segle XX al País Valencià (Edicions 96)
L’educació en vers, Antoni Tort Bardolet (ed.) (Eumo Editorial)
Agnès Brossa, Em dic Joan i crec que soc dolent (Eumo Editorial)
Més d’un autor, Educant les criatures (Editorial Base)
Timothy D. Walker, Ensenyar com a Finlàndia (Viena Edicions)
Xavier Caparrós, L’art d’educar amb amor (Pagès Editors)
Angela J. Hanscom, Equilibrats i descalços. Traducció d’Anna Turró Armengol (Angle)
Sandrine Andrews, L’art, quina marranada. Traducció de Mercè Ubach (Editorial Mediterrània)

BIOGRAFIES, AUTOBIOGRAFIES,  MEMÒRIES, DIETARIS, HISTÒRIA
Josep Massot, Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (Galaxia Gutenberg)
Roser Capdevila, La nena que volia dibuixar (Angle)
Josep Fontana, L’ofici d’historiador (Arcàdia)
Josep-Maria Terricabras, Allò que som (Edicions de 1984)
Carlota Benet. Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna)
Guillem-Jordi Graells, Iago Pericot. La llibertat de crear i viure (Publicacions de l’Institut del Teatre)
Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés (Llibres Anagrama)
Xavier Rubert de Ventós, Si no corro, caic (Empúries)
Lourdes Martínez Rocaspana, Els dos principals consellers de Mercè Rodoreda: Obiols i Sales (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Miquel Ramis Llaneras, Epistolari Sebastià Juan Arbó – Joan Sales (1966-1982) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970). Edició a cura d’Enric Pujol i Josep Clara (Institut d’Estudis Catalans)
Oriol Pi de Cabanyes, Foc secret de Josep Palau i Fabre (CCG Edicions)
Núria Martí Constans, Demà tindrem sort. La història de Joan Pacheco, un nen a l’exili (CCG Edicions)
Jordi Pàmias, Déu no té pressa. Apunts de dietari (CCG Edicions)
Maria Conca i Josep Guia, A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc)
Miquel Batllori, Epistolari català dels Borja (Editorial 3i4)
Salah Jamal, Nakba. 48 relats de vida i exili a Palestina (Tigre de Paper)
Pilar Rahola, S.O.S. cristians (Columna)
David Viñas, Serrat, Llach i l’efecte Dylan (Publicacions de la UB)
Imma Pascual, Cantar em fa feliç (Cossetània)
Manuel Barbero, Un silenci a crits (Comanegra)

RARESES, CURIOSITATS, PERLES
Sempé, El senyor Lambert. Traducció de Jordi Martin Lloret (Blackie Books)
Adrià Pujol Cruells i Rubén Martín Giráldez, El fill del corrector. Arre, arre, corrector (Hurtado & Ortega)
Enric Casasses, Monòleg del perdó (Males Herbes)
Jacint Verdaguer, Oir Canigó. Versió i veu Lluís Soler (Verdaguer Edicions)
Enric Iborra, La literatura recordada (Viena Edicions)
Enric Gomà. Control de plagues (Pòrtic)
Més d’un autor, Terra de lletres. Edició de Jordi Llavina (Comanegra)
Maria Nunes, Rutes literàries de Barcelona (Meteora)
Joan de Déu Prats i Maria Padilla, El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya (Comanegra)
Montse Aymerich Bassols, La moda a la Catalunya del segle XIV (Llibres de l’ïndex)

CLÀSSICS A L’ATAC!
Eros gai (Antologia Palatina, llibre XII) (Adesiara)
Aristòtil, Poètica. Traducció de Xavier Riu (Bernat Metge)
Aristòtil, Física. Traducció i introduccio de Joan Ferrer Gràcia (Edicions de la ela geminada)
Eurípides, Tragèdies, vol. VI (Les troianes, Ifigenia entre els taures). Traducció d’Adrià Piñol
Filó d’Alexandria, Contra Flac. In Flaccum. Traducció de Lluís Rovira i Masnou (Llibres de l’Índex)

+ POESIA
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt (Edicions 62) Premi Ausiàs March
J. L. Badal, Cants materials (Cafè Central i Eumo)
Antoni Vidal Ferrando, Aigües desprotegodes  (Cafè Central i Eumo)
Philippe Jaccottet i Antoni Clapés, Aires. Traducció d’Antoni Clapés (Cafè central i Eumo)
Else Lasker-Schüler, El meu piano blau. Traducció de Feliu Formosa (Adesiara)
Orides Fontela, Poesia Completa. Traducció de Joan Navarro (Edicions de 1984)
Josep Maria Fulquet, Ample vol de la nit (Proa) Premi Carles Riba
Jordi Guardans, El bosc (Pagès Editors)
Laia Martinez i  Lopez, Venus volta (Lleonard Muntaner Editor)
Mircea Cartarescu, Res. Poemes 1988-1992 (Lleonard Muntaner Editor)
Joan Margarit, Un hivern fascinant (Proa)
Tomàs Arias, La via Àpia (Lleonard Muntaner Editor)
Víctor Gayà, Rèquiem (Lleonard Muntaner Editor)
Silvie Rothkovic, La nit que és dins el dia (Labreu)
Jaume C. Pons Alorda, Era (Labreu)
Miquel de Palol, Alguns paisatges (Labreu)
Sebastià Alzamora, La netedat (Proa)
Narcís Comadira, Manera negra (Edicions 62)
Jordi Llavina, Ermita (Meteora)
Josep M. Sala-Valldaura, Coordenades (AdiA)
Josep Maria Llompart, Mai no et deturis. Homenatges de Llompart (AdiA)
Tonino Guerra, La mel. Traducció de Lucia Pietrelli i Pau Vadell (AdiA)
Berta Piñán, La ferida. Traducció de Jaume Subirana (El Gall Editor)
Carles Morell, Canyes, llumins (Godall edicions)
Ramon Sargatal, Manual per a fer versos. Te deix, lector, Vinyoli com a exemple (Viena Edicions)
Joana Raspall, Solcs. Il·lustracions de Conxi Rosique (Gregal)
Meritxell Cucurella Jorba, Úrsula (El Cep i la Nansa)
Jordi Mas, La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Buc)
Anna Montero, On els camins s’esborren  (Edicions del Buc)
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal (Edicions del Buc)
Francesc Ten, L’hmi (Llibres del Segle)
Ivette Nadal, Arbres, mars, desconcerts (Llibres del Segle)
Montserrat Garcia Ribas, Les harmonies fràgils (Llibres del Segle)
Carla Fajardo, Forats (Fonoll)
Jaume Suau Castro, Plurat imperfecte (Fonoll)
Quim Español, Elegies (Edicions de 1984)
Ramon Guillem, Terra d’aigua (El petit editor)
Roc Casagran, Direm nosaltres. Pròleg de Feliu Formosa (Amsterdam)
Sílvia Bel Fransi, Deixar anar (Viena Edicions)
Josep Planaspachs, Cant de ciutat (Viena Edicions)
Jaume Mesquida, Resplendor de foc (Viena Edicions)
Imma López Pavia, Text-ures (Viena Edicions)

COMPROMÍS SOCIAL
Aruhdhati Roy i John Cusack, Coses que poden i no poden dir-se. Traducció Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jordi Panyella, Per què corren els presos? (Edicions Saldonar)
John Carlos i Dave Zirin, La història de John Carlos (Sembra Llibres)
Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta, Els anys d’Allende (Tigre de Paper)
Joni D., La casa de la selva (Tigre de Paper)
Sílvia Federici, El patriarcat del salari. Traducció Anna Llisterri i Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Manuel Molins, Les veus de la frontera (Pruna Llibres)
Laura de Andrés, Diaris del Somorrostro (Editorial Mediterrània)
Més d’un autor, Petjades d’aigua i sal. Instants als camps de refugiats de Grècia (Pagès editors)

SOSTENIBILITAT, CANVI CLIMÀTIC, SALUT, DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
Martí Domínguez, Veus de ciència (Onada Edicions)
Ignasi Llorente, La història de la ciència com mai te l’han explicat (Angle)
Daniel Closa i Salvador Macip, 100 preguntes sobre el càncer (Cossetània)
Jordi Mazón i Marcel Costa, 100 qüestions per entendre el canvi climàtic (Cossetània)
Joan Català, 100 qüestions sobre l’univers (Cossetània)
Xevi Verdaguer, Transforma la teva salut (Rosa dels vents)
Frédéric Lenoir, Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Traducció d’Anna-Maria Corredor (Edicions Sidillà)
David Estal, Urbanisme contradit, ciutat compartida (Pruna Llibres)
Mark Lynas, Sis graus (Librooks)
Gwynne Dyer, Guerres climàtiques (Librooks)
James Hoggan, Cortina de fum (Librooks)

VI, CUINA I PAISATGE
Montserrat Tura, Repúbica pagesa (Pòrtic)
Lluís Foix, El que la terra m’ha donat (Columna)
Henry David Thoreau, Caminar (Angle)
Anònim, Llibre de totes maneres de potatges de menjar (7Portes i Barcino)
Marc Ribas, Brutal (Cossetània)
Artur Portes Ribes, La cuina de Formentera (El Gall editor)
Juanjo Roda, La cuina de la gent de la mar (Onada edicions)
Marta Castells, Dolços vegans (Viena)
Eduard Puig i Vayreda, El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi (Brau Edicions)
Més d’un autor, Vinomics. Relats gràfics amb gust de bon vi (DO Catalunya i Norma Editorial)
Pere Sans, La cuina del vi (Comanegra)
Josep Roca, a l’avantguarda del vi (Vibop Edicions)
Les olors en la literatura, a cura de Vicenç Pagès Jordà (Vibop Edicions)
Joan Santacana i Nayra Llonch, Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII (Dalmau  Editor)
Més d’un autor, Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona (Generalitat de Catalunya)
Goffredo Casalis, L’Alguer. Edició i traducció de Marcel A. Farinelli (Llibres de l’Índex)

Categories: literatura

300 llibres per al Sant Jordi 2018

Vilaweb Lletres - Dg, 15/04/2018 - 22:00

Aquest Sant Jordi és marcat per la puixança d’autores emergents i d’autores que es consoliden en el panorama literari català. Així mateix, es destaca l’interès que recuperen els llibres d’assaig i divulgació sobre feminisme. L’extraordinària mobilització del 8 de març no va ser casualitat. Alhora, la diada és marcada per la situació política excepcional que viu el país, i que se centra especialment en l’aparició d’un nombre de llibres considerable dedicats al referèndum del primer d’octubre, un punt d’inflexió en les lluites polítiques i socials de Catalunya, i de títols de temàtica que hi tenen relació, inevitablement.

També es destaquen els títols d’autors dels quals enguany es commemora algun aniversari important, amb Pedrolo al capdavant,  i l’interès pels llibres de novel·la negra i de misteri, alhora que també per les obres de no-ficció vinculades a biografies i memòries, i obres de pensament.

Us oferim més de tres-cents títols en català, la majoria novetats aparegudes de principi d’any ençà, de més de vuitanta editorials. Perquè cada lector té el seu llibre per Sant Jordi.

ESCRIPTORES DEMPEUS. EMERGENTS I QUE ES CONSOLIDEN
Llucia Ramis, Les possessions (Llibres Anagrama) Premi Llibres Anagrama
Najat El Hachmi, Mare de llet i mel (Edicions 62)
Maria Guasch, Els fills de la Llacuna Park (L’Altra Editorial)
Irene Solà, Els dics (L’Altra Editorial) Premi Documenta 2017
Clara Queraltó. El que pensen els altres (Proa) Premi Mercè Rodoreda
Eva Baltasar, Permagel (Club Editor)
Marta F. Soldado, La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial)
Laura Pinyol, El risc més gran (Amsterdam)
Lucia Arenas Pastor, L’enigma de les lletres (Neopàtria)

ESCRIPTORES DEMPEUS. LES ÀVIES
Víctor Català, Tots els contes (Club Editor)
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor)
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (Rata)
Aurora Bertrana, Tres presoners (Club Editor Jove)
Maria Angels Anglada, Les closes (Llibres de l’Avenç)

MÉS ESCRIPTORES DEMPEUS. AVUI
Carme Riera. Venjaré la teva mort (Edicions 62)
Antònia Carré-Pons, Com s’esbrava la mala llet (Club Editor)
Ada Castells, La primavera pendent (Comanegra)
Susanna Rafart, La fugida d’Urània (Comanegra)
Blanca Busquets, La fugitiva (Proa)
Mercè Foradada, Perles cultivades (Edicions Saldonar)
Sílvia Tarragona. Tal com érem (Columna)
Sílvia Colomé, La llegenda del Carreró (Pagès Editors)
Rosa Maria Diranzo, El marge i el camí (Neopàtria)
Maria Lluïsa Amorós, La casa de Rose Warren (Onada Edicions)
Margarida Aritzeta, Quimera (Onada Edicions)
Núria Pradas, L’aroma del temps (Rosa dels Vents)

VEUS I RETRATS DE DONES, ASSAIG FEMINISTA
Marina Garcés, Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg)
Míriam Hatibi, Mira’m als ulls (Rosa dels Vents)
Svetlana Aleksiévitx, La guerra no té cara de dona. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Raig Verd)
Virginie Despentes, Teoria King Kong. Traducció de Marina Espasa (L’Altra Editorial)
Rebecca Solnit, La mare de totes les preguntes. Traducció de Marina Espasa (Angle Editorial)
Rebecca Solnit, Esperança dins la foscor. Traducció de Bel Olid (Angle)
Bel Olid, Feminisme de butxaca (Angle Editorial)
Susan Faluda, A la cambra fosca. Traducció de Josep Alemany (Edicions del Periscopi)
Xisca Homar, Aigua d’alta mar (El Gall Editor)
Dolors Marín, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (Angle Editorial)
Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu (Galaxia Gutenberg)
Més d’una autora, Dins el tinter. Correspondència femenina a Catalunya (1750 – 1900) (Eumo Editorial)
Albert Toldrà, Il·luses, santes, falsàries (Edicions del Bullent)
Antoni Gelonch, 100 dones, 100 inspiracions creatives (Viena)
Carles Bastons i Montserrat Bastons, Dones de les terres gironines que han fet història (Editorial Base)

L’1-O SERÀ SEMPRE NOSTRE
Vicent Partal, Nou homenatge a Catalunya (Ara Llibres)
Jordi Borràs, Dies que duraran anys (Ara Llibres)
Xavier Tedó Gratacós i Laia Vicens Estaran, Operació urnes (Columna)
Més d’un autor, Per la llibertat  (Ara Llibres)
Quico Sallés, On eres l’1-O? (Rosa dels vents)
Roger Peláez, El procés explicat als idiotes (Males Herbes)
Ernest Costa i Savoia, Hem votat! (Edicions Sidillà)
Andreu Pujol Mas, Vam fer un referèndum (Edicions Saldonar)
Jaume Sobrequés i Callicó, La gran ignomínia. Exiliats i presos polítics (Editorial Base)
Més d’un autor, “Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017) (Gregal)
Més d’un autor, Els fets de l’1 d’octubre (Pagès Editors)
Quim Cubert, La tardor catalana (CCG editors)
Més d’un autor, 1-O. basat en fets reals (Fonoll)

LA MATEIXA BATALLA, ALTRES FRONTS
Jordi Borràs i Antonio Baños, La cara B. Una altra mirada al procés. Pròleg d’Andreu Barnils (Pagès Editors)
Marta Vilalta i Torres, La centralitat, en joc (Pagès Editors)
Francesc Canosa, Sixena: la croada de la memòria (Editorial Fonoll)
Jaume Grau, Les clavegueres de l’estat (Catedral)
Andreu Marfull Pujadas, Catalanofòbia. Una qüestió d’estat (Llibres de l’Índex)
Rob Riemen, Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme (Arcàdia)
Francesc Vilanova, Franquisme i cultura (Lleonard Muntaner Editor)
Lluc Salellas i Vilar, El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar)
Artur Perucho i Badia, Catalunya sota la dictadura (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Clara, Perseguits després de morts. La repressió franquista més aberrant (Dalmau  Editor)
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar)
Jordi Amat, La confabulació dels irresponsables (Llibres Anagrama)
Jordi Navarro, República i ecologia (CCG edicions)
Xavier Trias. Tot el que no es volia dir (Pòrtic)
Albert Carreras, Andreu Mas-Colell, Ivan Planas. Turbulències i tribulacions (Edicions 62)
Diversos autors, El drac d’Europa. Dramatúrgies sobre la Unió (Edicions 96)
Linda J. Colley, Unió i desunió. Què ha mantingut i què està dividint el Regne Unit? (Editorial Afers)
Albert Palà Moncusí, Viure l’anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) (Editorial Afers)
Jordi Bilbeny, Inquisició i decadència (Librooks)

SANT JORDI PER SANT JORDI
Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell va matar Franco (Proa) Premi Sant Jordi
Màrius Serra, La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam)
Sílvia Tarragó, L’amor i la lectura. Una faula de Sant Jordi (Comanegra)
Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis. Il·lustracions de Laura Borràs Dalmau (Angle)

PREMIS VARIATS
Raül Garrigasait, Els estranys (Edicions de 1984) Premi Llibreter i Premi Millor Novel·la Catalana de l’Any
Martí Gironell, La força d’un destí (Planeta) Premi Ramon Llull
Antoni Bassas, Bon dia, son les vuit! (Destino) Premi Josep Pla
Vicent Borràs, Què saps de Vidal Palau? (Bromera) Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Joan Jordi Miralles, Aglutinació (Edicions 62) Premi Joanot Martorell
Rafael Vallbona, La casa de la frontera  (Edicions 62) Premi BBVA Sant Joan 2017
Alejandro Palomas, Un amor (Columna) Premi Nadal
Víctor García Tur, Els romanents  (Empúries) Premi Just M. Casero
Antoni Carrasco, Recorda sempre això (Empúries) Premi Marian Vayreda
Llorenç Capdevila, Pacte de silenci (Pagès editors) Premi Ferran Canyameres de novel·la
Francesc Puigpelat, La pista d’una morta (Gregal) Premi Gregal de novel·la

CONTES, RELATS, MICRORELATS
Katherine Mansfield, Tots els contes. Traducció de Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera (Proa)
F. Scott Fitzgerald, Moriria per tu i altres contes perduts. Traducció de Marc Rubió (Llibres Anagrama)
Jordi Puntí, Això no és Amèrica (Empúries)
Jordi Masó, La biblioteca fantasma (Males Herbes)
Míriam Cano, Martí Sales, Antònia Vicens, Cremen cels (Labreu)
David Monteagudo, Avui he deixat la fàbrica. Traducció de Jordi Llavina i pròleg de Jaume C. Pons Alorda (Rata)
Koldo Izagirre, Que vol foc, Mr. Churchill? (Lleonard Muntaner Editor)
Xènia Bussé, De més verdes en maduren. Il·lustracions de Toni Benages (Acontravent)
Marta Romagosa, 22 homes i un desig (Rosa dels Vents)
Antoni Munné-Jordà, A banda i banda del límit (El Cep i la Nansa)
Robert Fàbregas i Ripoll, En un grapat de Lluna (El Cep i la Nansa)
Carles Castell Puig, Set pecats (Edicions del Bullent)
Jordi Raül Verdú, Contalles de iaios i iaies (Edicions del Bullent)
Xavier Martin i Arraubarrena, Calaix de sastre (Neopàtria)
Marçal Arimany, La dinàmica de les pedres (Godall edicions)

MÉS OBRES DE FICCIÓ. NOVEL·LA
Albert Jané, Calidoscopi informal (Edicions de la Ela Geminada)
David Vilaseca, Els homes i els dies. Obra narrativa completa (L’Altra Editorial)
Vicenç Pagès Jordà. Robinson (Empúries)
Pep Coll, Al mateix riu d’Heràclit (Proa)
Julià de Jòdar, Els vulnerables (Comanegra)
Màrius Sampere, Àlien i la terra promesa (Labreu)
Pep Puig, Els metecs (Proa)
Miquel de Palol, Què! (Angle)
Albert Pijuan, Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà (Angle)
Stalker, En aquell cel brillen estels desconeguts (Raig verd)
Manel Subirats, Esplendor (El Gall Editor)
David Miró, La Germandat. Complot contra les dones (Onada edicions)
Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler (Meteora)
Gaspar Hernández, La dona que no sabia plorar (Columna)
Hèctor Lozano, Quan érem els peripatètics (Columna)
Joan Buades, Crui. Els portadors de la torxa (Més Llibres)
Paco Esteve, Qui no fa la festa (Més Llibres)
Josep Pastells, Ciutat d’aigua (Llibres del Segle)
Miquel López Crespí, Joc d’escacs (Llibres del Segle)
Màrius Blàvia i Ribé, La flama d’or (El cep i la nansa)

NOVEL·LA NEGRA, MISTERI, SUSPENS
Albert Villaró, El sindicat de l’oblit (Columna)
Oriol Molas i Ferran Grau, Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books)
Joan Roca Navarro, Melodia d’una absència (Capital Books)
Camilla Läckberg, La bruixa. Traducció de Marc Delgado i Casanovas (Amsterdam)
Fred Vargas, Quan surt la reclusa. Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company (Amsterdam)
Karen Cleveland, Tota la veritat (Columna)
Jo Nesbo, Macbeth (Proa)
Donna Leon, La temptació del perdó (Edicions 62)
A. J. Finn, La dona a la finestra. Traducció d’Immaculada Estany Morros (Rosa dels Vents)
Dan Brown, Origen (Columna)
Jordi Dausà i Mascort, Lèmmings (Llibres del Delicte)
Jordi Tiñeta, Joc d’identitats (Llibres del Delicte)
Xavier Zambrano, Lleugera sang (Llibres del Delicte)
Marta Alòs Lòpez, Ulls maragda (Pagès Editors)
Montse Sanjuan Oriol, Anna Grimm. Memòria mortal (Pagès Editors)
Oriol Canals Vaquer, Diví (Editorial Base)
Frederic Tarazona, Contes de policies i de dones (Neopàtria)
Maria Rosa Nogué i Almirall, No arriba la mort (Gregal)
Jordi Sierra i Fabra, Deu dies de juny (Inspector Mascarell 9) (Rosa dels Vents)
Andreu Martín, L’Harem del Tibidabo (Crims.cat)
Massimo Carlotto, El món no em deu res. Traducció de Pau Vidal (Crims.cat)

RECUPERACIONS
Josep M. Espinàs, Combat de nit (La Campana)
Feliu Formosa, El present vulnerable (Biblioteca del Núvol)
Francesc Trabal, Novel·les (II) (Quaderns Crema)
Prudenci Bertana, L’impenitent (Edicions de la Ela Geminada)
C.A. Jordana, El Rusio i el Pealo (Edicions de 1984)
Agustí Bartra, L’arbre de foc. Edició a cura de D. Sam Abrams (Adesiara)

ANYS I ANYS

PEDROLO
Bel Zaballa, Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable (Sembra Llibres)
Sebastià Bennasar, Manuel de Pedrolo, manual de supervivència (Meteora)
Manuel de Pedrolo, Infant dels grans (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (volum 1) (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, Hem posat les mans a la crònica (Tigre de Paper)
Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (Edicions 62)
Manuel de Pedrolo, Algú que no hi havia de ser (crims.cat)

POMPEU FABRA
Més d’un autor, Tant de gust de conèixer-lo, senyor Fabra! (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Gemma Pauné (guió) i Oriol Garcia (il·lustracions), Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua (Rafael Dalmau Editor)
Mònica Boixader, Pompeu Fabra: el menhir i els arbres (Biblioteca del Núvol)

J. V. FOIX
J. V. Foix, Catalans de 1918 (Tusquets)
J. V. Foix, Sol i de dol. Les irreals omegues. Onze Nadals i un Cap d’Any (Labutxaca)
J. V. Foix, Diari de 1918. Edició de Joan R. VEny-Mesquida (Labutxaca)
J. V. Foix, Ho sap tothom, i és profecia. Nadals, cap d’anys i natalicis (Càtedra Màrius Torres, Fundació Foix, Pagès Editors)

RAIMON PANIKKAR
Raimon Panikkar, Opera Omnia (Fragmenta Editorial)

MARIA AURÈLIA CAPMANY
Agustí Pons, Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona (Meteora)
Maria Aurèlia Capmany, Quim / Quima  (Males Herbes)

CARLES FAGES DE CLIMENT
Carles Fages de Climent, Els meus difunts. Edició a cura de Narcís Garolera (Brau edicions)
Carles Fages de Climent, La capsa de música. Edició a cura de Joan Ferrerós (Brau edicions)

TRADUCCIONS

LITERATURA EUROPEA
Éric Vuillard, L’ordre del dia. Traducció de Jordi Martin Lloret (Edicions 62) Premi Goncourt
Peter Terrin, Montecarlo. Traducció de Maria Rosich (Raig Verd)
Stefan Zweig, Por. Traducció de Joan Fontcuberta (Quaderns Crema)
Marguerite Duras, La vida tranquil·la. Traducció d’Antoni Clapés (Edicions Sidillà)
Michel Bernard, Els boscos de Ravel. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Labreu)
Philippe Djian, Oh… Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle)
Amélie Nothomb, En Riquet del plomall. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Llibres Anagrama)
Miguel Torga, Portugal. Traducció d’Antoni Xumet (El Gall Editor)
Thomas Bernhard, L’imitador de veus. Traducció de Clara Formosa (El Gall Editor)
Édouard Levé, Suïcidi. Traducció de Marta Marfany Simó (Quid Pro Quo Edicions)
Jean Cocteau, La dificultat de ser. Traducció d’Antoni Clapés (Quid Pro Quo Edicions)
August Strindberg, Antologia. Traducció de Feliu Formosa i Carolina Moreno (Comanegra)
Èmilie Frèche, Jo us salvaré a tots. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Pierre Lemaitre, Vestit de núvia. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Suso de Toro, Fora de si. Traducció d’Andratx Badia (Gregal)

LITERATURA EN LLENGUA ANGLESA
Margaret Atwood, El conte de la Serventa. Traducció de Xavier Pàmies (Quaderns Crema)
Maggie O’Farrell, La mà que prenia la meva. Traducció de Núria Parés (L’Altra Editorial)
Ursula K. Le Guin, Els despossseïts. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Marylinne Robinson, Gilead. Traducció d’Emili Olcina (Edicions de 1984)
Geroge Saunders, Lincoln al Bardo. Traducció de Yannick Garcia (Edicions de 1984)
Tennessee Williams, Un tramvia anomenat Desig. Traducció de Joan Sellent (Adesiara)
Aldous Huxley, Els dimonis de Loudun. Traducció de Dolors Udina (Adesiara)
Daryl Gregory, L’extraordinària família Telemacus. Traducció d’Imma Falcó (La Campana)
Alberto Manguel, Stevenson sota les palmeres. Traducció de Dolors Udina (Quid Pro Quo Edicions)
Paul Auster. 4, 3, 2, 1 (Edicions 62)
Winifred Watson, El gran dia de la senyoreta Pettigrew. Traducció de Maria Rossich (Viena)
Katherine Mansfield, Diaris. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Rick Bass, Un hivern a Montana. Traducció d’Àlex Gombau (Cossetània)
Carson McCullers, El cor és un caçador solitari. Traducció Alba Dedeu (L’Altra Editorial)
Irvin D. Yalom, El dia que Nietzsche va plorar. Traducció de Griselda García (Edicions de 1984)

LITERATURA RUSSA
Leonid Andréiev, La història dels set penjats. Traducció de Jaume Creus (Adesiara)

LITERATURA AFRICANA
José Eduardo Agualusa, Teoria general de l’oblit. Traducció de Pere Comellas (Edicions del Periscopi)
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Descolonitzar la ment. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Desplaçar el centre. Traducció de Dídac Gurguí (Raig Verd)
Ayobami Adebayo, Queda’t amb mi. Traducció d’Alexandre Gombau (Angle)

LITERATURA TURCA
Burhan Sönmez, Istanbul Istanbul. Traducció de Pelin Dogan i Miquel Saumell
Oran Pamuk, La dona pèl-roja. Traducció d’Amma Turró Armengol (Més Llibres)

LITERATURA COREANA I JAPONESA
Han Kang, Actes humans (Rata)
Junichirô Tanizaki, La clau. Traducció d’Albert Nolla (Viena)
Yasushi Inoue, L’escopeta de caça. Traducció de Jordi Mas López (Quid Pro Quo Edicions)
Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! Traducció de Mihwa Jo Jeong i Estefanía Robles Serrano (Godall edicions)

PERIODISME LITERARI
Jordi Puntí, Tot Messi (Empúries)
Julià Guillamon, El barri de la plata (Llibres de l’Avenç)
Julià Guillamon, Travessar la riera (Comanegra)
Adrià Pujol Cruells, Els barcelonins (Llibres de l’Avenç)
Antònia Vicens i Josep M. Llompart, Vocabulari privat (AdiA edicions)
Miquel Martín i Serra, Proses reposades (Diputació de Girona)
Jordi Osúa Quintana, Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport (Editorial Base)
Francesc Latorre, Cop de teatre! Els secrets d’onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3 (Fonoll)
Dolors Jimeno, L’Europa que he visitat (Neopàtria)

LA PLANTA DEL PENSAMENT
Marina Garcés, Nova il·lustració radical (Anagrama)
Avishai Margalit, De la traïció (Arcàdia)
Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema)
Josep Iborra, Estupor (Editorial Afers)
Wu Ming, L’invisible arreu. Traducció d’Oriol Fuster Cabrera (Godall Edicions)
Oriol Bartomeus, El terratrèmol silenciós (Eumo Editorial)
Miquel Rayó, La nuesa del silenci (El Gall Editor)
Més d’un autor, Polititzacions del malestar (Raig Verd)
Més d’un autor, El carrer és nostre (Raig Verd)

ENSENYAR I APRENDRE
Més d’un autor, 20 mestres del segle XX al País Valencià (Edicions 96)
L’educació en vers, Antoni Tort Bardolet (ed.) (Eumo Editorial)
Agnès Brossa, Em dic Joan i crec que soc dolent (Eumo Editorial)
Més d’un autor, Educant les criatures (Editorial Base)
Timothy D. Walker, Ensenyar com a Finlàndia (Viena Edicions)
Xavier Caparrós, L’art d’educar amb amor (Pagès Editors)
Angela J. Hanscom, Equilibrats i descalços. Traducció d’Anna Turró Armengol (Angle)
Sandrine Andrews, L’art, quina marranada. Traducció de Mercè Ubach (Editorial Mediterrània)

BIOGRAFIES, AUTOBIOGRAFIES,  MEMÒRIES, DIETARIS, HISTÒRIA
Josep Massot, Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (Galaxia Gutenberg)
Roser Capdevila, La nena que volia dibuixar (Angle)
Josep Fontana, L’ofici d’historiador (Arcàdia)
Josep-Maria Terricabras, Allò que som (Edicions de 1984)
Carlota Benet. Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna)
Guillem-Jordi Graells, Iago Pericot. La llibertat de crear i viure (Publicacions de l’Institut del Teatre)
Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés (Llibres Anagrama)
Xavier Rubert de Ventós, Si no corro, caic (Empúries)
Lourdes Martínez Rocaspana, Els dos principals consellers de Mercè Rodoreda: Obiols i Sales (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Miquel Ramis Llaneras, Epistolari Sebastià Juan Arbó – Joan Sales (1966-1982) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970). Edició a cura d’Enric Pujol i Josep Clara (Institut d’Estudis Catalans)
Oriol Pi de Cabanyes, Foc secret de Josep Palau i Fabre (CCG Edicions)
Núria Martí Constans, Demà tindrem sort. La història de Joan Pacheco, un nen a l’exili (CCG Edicions)
Jordi Pàmias, Déu no té pressa. Apunts de dietari (CCG Edicions)
Maria Conca i Josep Guia, A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc)
Miquel Batllori, Epistolari català dels Borja (Editorial 3i4)
Salah Jamal, Nakba. 48 relats de vida i exili a Palestina (Tigre de Paper)
Pilar Rahola, S.O.S. cristians (Columna)
David Viñas, Serrat, Llach i l’efecte Dylan (Publicacions de la UB)
Imma Pascual, Cantar em fa feliç (Cossetània)
Manuel Barbero, Un silenci a crits (Comanegra)

RARESES, CURIOSITATS, PERLES
Sempé, El senyor Lambert. Traducció de Jordi Martin Lloret (Blackie Books)
Adrià Pujol Cruells i Rubén Martín Giráldez, El fill del corrector. Arre, arre, corrector (Hurtado & Ortega)
Enric Casasses, Monòleg del perdó (Males Herbes)
Jacint Verdaguer, Oir Canigó. Versió i veu Lluís Soler (Verdaguer Edicions)
Enric Iborra, La literatura recordada (Viena Edicions)
Enric Gomà. Control de plagues (Pòrtic)
Més d’un autor, Terra de lletres. Edició de Jordi Llavina (Comanegra)
Maria Nunes, Rutes literàries de Barcelona (Meteora)
Joan de Déu Prats i Maria Padilla, El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya (Comanegra)
Montse Aymerich Bassols, La moda a la Catalunya del segle XIV (Llibres de l’ïndex)

CLÀSSICS A L’ATAC!
Eros gai (Antologia Palatina, llibre XII) (Adesiara)
Aristòtil, Poètica. Traducció de Xavier Riu (Bernat Metge)
Aristòtil, Física. Traducció i introduccio de Joan Ferrer Gràcia (Edicions de la ela geminada)
Eurípides, Tragèdies, vol. VI (Les troianes, Ifigenia entre els taures). Traducció d’Adrià Piñol
Filó d’Alexandria, Contra Flac. In Flaccum. Traducció de Lluís Rovira i Masnou (Llibres de l’Índex)

+ POESIA
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt (Edicions 62) Premi Ausiàs March
J. L. Badal, Cants materials (Cafè Central i Eumo)
Antoni Vidal Ferrando, Aigües desprotegodes  (Cafè Central i Eumo)
Philippe Jaccottet i Antoni Clapés, Aires. Traducció d’Antoni Clapés (Cafè central i Eumo)
Else Lasker-Schüler, El meu piano blau. Traducció de Feliu Formosa (Adesiara)
Orides Fontela, Poesia Completa. Traducció de Joan Navarro (Edicions de 1984)
Josep Maria Fulquet, Ample vol de la nit (Proa) Premi Carles Riba
Jordi Guardans, El bosc (Pagès Editors)
Laia Martinez i  Lopez, Venus volta (Lleonard Muntaner Editor)
Mircea Cartarescu, Res. Poemes 1988-1992 (Lleonard Muntaner Editor)
Joan Margarit, Un hivern fascinant (Proa)
Tomàs Arias, La via Àpia (Lleonard Muntaner Editor)
Víctor Gayà, Rèquiem (Lleonard Muntaner Editor)
Silvie Rothkovic, La nit que és dins el dia (Labreu)
Jaume C. Pons Alorda, Era (Labreu)
Miquel de Palol, Alguns paisatges (Labreu)
Sebastià Alzamora, La netedat (Proa)
Narcís Comadira, Manera negra (Edicions 62)
Jordi Llavina, Ermita (Meteora)
Berta Piñán, La ferida. Traducció de Jaume Subirana (El Gall Editor)
Carles Morell, Canyes, llumins (Godall edicions)
Ramon Sargatal, Manual per a fer versos. Te deix, lector, Vinyoli com a exemple (Viena Edicions)
Joana Raspall, Solcs. Il·lustracions de Conxi Rosique (Gregal)
Meritxell Cucurella Jorba, Úrsula (El Cep i la Nansa)
Jordi Mas, La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Buc)
Anna Montero, On els camins s’esborren  (Edicions del Buc)
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal (Edicions del Buc)
Francesc Ten, L’hmi (Llibres del Segle)
Ivette Nadal, Arbres, mars, desconcerts (Llibres del Segle)
Montserrat Garcia Ribas, Les harmonies fràgils (Llibres del Segle)
Carla Fajardo, Forats (Fonoll)
Jaume Suau Castro, Plurat imperfecte (Fonoll)
Quim Español, Elegies (Edicions de 1984)
Ramon Guillem, Terra d’aigua (El petit editor)
Roc Casagran, Direm nosaltres. Pròleg de Feliu Formosa (Amsterdam)
Sílvia Bel Fransi, Deixar anar (Viena Edicions)
Josep Planaspachs, Cant de ciutat (Viena Edicions)
Jaume Mesquida, Resplendor de foc (Viena Edicions)
Imma López Pavia, Text-ures (Viena Edicions)

COMPROMÍS SOCIAL
Aruhdhati Roy i John Cusack, Coses que poden i no poden dir-se. Traducció Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jordi Panyella, Per què corren els presos? (Edicions Saldonar)
John Carlos i Dave Zirin, La història de John Carlos (Sembra Llibres)
Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta, Els anys d’Allende (Tigre de Paper)
Joni D., La casa de la selva (Tigre de Paper)
Sílvia Federici, El patriarcat del salari. Traducció Anna Llisterri i Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Manuel Molins, Les veus de la frontera (Pruna Llibres)
Laura de Andrés, Diaris del Somorrostro (Editorial Mediterrània)
Més d’un autor, Petjades d’aigua i sal. Instants als camps de refugiats de Grècia (Pagès editors)

SOSTENIBILITAT, CANVI CLIMÀTIC, SALUT, DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
Martí Domínguez, Veus de ciència (Onada Edicions)
Ignasi Llorente, La història de la ciència com mai te l’han explicat (Angle)
Daniel Closa i Salvador Macip, 100 preguntes sobre el càncer (Cossetània)
Jordi Mazón i Marcel Costa, 100 qüestions per entendre el canvi climàtic (Cossetània)
Joan Català, 100 qüestions sobre l’univers (Cossetània)
Xevi Verdaguer, Transforma la teva salut (Rosa dels vents)
Frédéric Lenoir, Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Traducció d’Anna-Maria Corredor (Edicions Sidillà)
David Estal, Urbanisme contradit, ciutat compartida (Pruna Llibres)
Mark Lynas, Sis graus (Librooks)
Gwynne Dyer, Guerres climàtiques (Librooks)
James Hoggan, Cortina de fum (Librooks)

VI, CUINA I PAISATGE
Montserrat Tura, Repúbica pagesa (Pòrtic)
Lluís Foix, El que la terra m’ha donat (Columna)
Henry David Thoreau, Caminar (Angle)
Anònim, Llibre de totes maneres de potatges de menjar (7Portes i Barcino)
Marc Ribas, Brutal (Cossetània)
Artur Portes Ribes, La cuina de Formentera (El Gall editor)
Juanjo Roda, La cuina de la gent de la mar (Onada edicions)
Marta Castells, Dolços vegans (Viena)
Eduard Puig i Vayreda, El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi (Brau Edicions)
Més d’un autor, Vinomics. Relats gràfics amb gust de bon vi (DO Catalunya i Norma Editorial)
Pere Sans, La cuina del vi (Comanegra)
Josep Roca, a l’avantguarda del vi (Vibop Edicions)
Les olors en la literatura, a cura de Vicenç Pagès Jordà (Vibop Edicions)
Joan Santacana i Nayra Llonch, Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII (Dalmau  Editor)
Més d’un autor, Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona (Generalitat de Catalunya)
Goffredo Casalis, L’Alguer. Edició i traducció de Marcel A. Farinelli (Llibres de l’Índex)

Categories: literatura

300 novetats per a aquest Sant Jordi 2018

Vilaweb Lletres - Dg, 15/04/2018 - 22:00

Aquest Sant Jordi ve marcat per l’auge d’autores emergents i d’autores que es consoliden en el panorama literari català. Així també destaca l’interès que tornen a generar els llibres d’assaig i divulgació sobre feminisme. L’extraordinària mobilització del 8 de març no va ser una casualitat. Alhora, aquesta diada ve marcada per la situació política excepcional que viu el país, i que se centra especialment en l’aparició d’un nombre de llibres considerable dedicats al referèndum de l’1-O, un punt d’inflexió en les lluites polítiques i socials de Catalunya, i de títols de temàtica que hi estant relacionats, inevitablement.

També destaquen els títols d’autors sobre els que se celebren centenaris i anys de la mort, amb Pedrolo al capdavant,  i l’interès sobre els llibres de novel·la negra i de misteri, ahora que també per les obres de no ficció vinculades a biografies i memòries. Segurament, és un any més interessant en obres de no ficció, que de ficció.

Us oferim més de tres-cents títols en català, la majoria novetats aparegudes de principis d’any cap aquí, de més de vuitanta editorials. Perquè, cada lector té el seu llibre per Sant Jordi.

ESCRIPTORES DEMPEUS. EMERGENTS I QUE ES CONSOLIDEN
Llucia Ramis, Les possessions (Llibres Anagrama) Premi Llibres Anagrama
Najat El Hachmi. Mare de llet i mel (Edicions 62)
Maria Guasch, Els fills de la Llacuna Park (L’Altra editorial)
Irene Solà, Els dics (L’Altra editorial) Premi Documenta 2017
Clara Queraltó. El que pensen els altres (Proa) Premi Mercè Rodoreda
Eva Baltasar, Permagel (Club editor)
Marta F. Soldado, La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra editorial)
Laura Pinyol, El risc més gran (Amsterdam)
Lucia Arenas Pastor, L’enigma de les lletres (Neopàtria)

ESCRIPTORES DEMPEUS. LES ÀVIES
Víctor Català, Tots els contes (Club editor)
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club editor)
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (Rata)
Aurora Bertrana, Tres presoners (Club Editor Jove)
Maria Angels Anglada, Les closes (Llibres de L’Avenç)

MÉS ESCRIPTORES DEMPEUS. AVUI
Carme Riera. Venjaré la teva mort (Edicions 62)
Antònia Carré-Pons, Com s’esbrava la mala llet (Club editor)
Ada Castells, La primavera pendent (Comanegra)
Susanna Rafart, La fugida d’Urània (Comanegra)
Blanca Busquets, La fugitiva (Proa)
Mercè Foradada, Perles cultivades (Edicions Saldonar)
Sílvia Tarragona. Tal com érem (Columna)
Sílvia Colomé, La llegenda del Carreró (Pagès editors)
Rosa Maria Diranzo, El marge i el camí (Neopàtria)
Maria Lluïsa Amorós, La casa de Rose Warren (Onada Edicions)
Margarida Aritzeta, Quimera (Onada Edicions)
Núria Pradas, L’aroma del temps (Rosa dels Vents)

VEUS I RETRATS DE DONES, ASSAIG FEMINISTA
Marina Garcés, Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg)
Míriam Hatibi, Mira’m als ulls (Rosa dels vents)
Svetlana Aleksiévitx, La guerra no té cara de dona. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Raig Verd)
Virginie Despentes, Teoria King Kong. Traducció de Marina Espasa (L’Altra Editorial)
Rebecca Solnit, La mare de totes les preguntes. Traducció de Marina Espasa (Angle editorial)
Rebecca Solnit, Esperança dins la foscor. Traducció de Bel Olid (Angle)
Bel Olid, Feminisme de butxaca (Angle editorial)
Susan Faluda, A la cambra fosca. Traducció de Josep Alemany (Edicions del Periscopi)
Xisca Homar, Aigua d’alta mar (El Gall editor)
Dolors Marín, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (Angle Editorial)
Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu (Galaxia Gutenberg)
Més d’una autora, Dins el tinter. Correspondència femenina a Catalunya (1750 – 1900) (Eumo editorial)
Albert Toldrà, Il·luses, santes, falsàries (Edicions del Bullent)
Antoni Gelonch, 100 dones, 100 inspiracions creatives (Viena)
Carles Bastons i Montserrat Bastons, Dones de les terres gironines que han fet història (editorial Base)

L’1-O SERÀ SEMPRE NOSTRE
Vicent Partal, Nou homenatge a Catalunya (Ara Llibres)
Jordi Borràs, Dies que duraran anys (Ara Llibres)
Xavier Tedó Gratacós i Laia Vicens Estaran, Operació urnes (Columna)
Més d’un autor, Per la llibertat  (Ara Llibres)
Quico Sallés, On eres l’1-O? (Rosa dels vents)
Roger Peláez, El procés explicat als idiotes (Males Herbes)
Ernest Costa i Savoia, Hem votat! (Edicions Sidillà)
Andreu Pujol Mas, Vam fer un referèndum (Edicions Saldonar)
Jaume Sobrequés i Callicó, La gran ignomínia. Exiliats i presos polítics (Editorial base)
Més d’un autor, “Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017) (Gregal)
Més d’un autor, Els fets de l’1 d’octubre (Pagès editors)
Quim Cubert, La tardor catalana (CCG editors)
Més d’un autor, 1-O. basat en fets reals (Fonoll)

LA MATEIXA BATALLA, ALTRES FRONTS
Jordi Borràs i Antonio Baños, La cara B. Una altra mirada al procés. Pròleg d’Andreu Barnils (Pagès Editors)
Marta Vilalta i Torres, La centralitat, en joc (Pagès editors)
Francesc Canosa, Sixena: la croada de la memòria (Editorial Fonoll)
Jaume Grau, Les clavegueres de l’estat (Catedral)
Andreu Marfull Pujadas, Catalanofòbia. Una qüestió d’estat (Llibres de l’Índex)
Rob Riemen, Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme (Arcàdia)
Francesc Vilanova, Franquisme i cultura (Lleonard Muntaner Editor)
Lluc Salellas i Vilar, El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar)
Artur Perucho i Badia, Catalunya sota la dictadura (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Clara, Perseguits després de morts. La repressió franquista més aberrant (Dalmau  editor)
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar)
Jordi Amat, La confabulació dels irresponsables (Llibres Anagrama)
Jordi Navarro, República i ecologia (CCG edicions)
Xavier Trias. Tot el que no es volia dir (Pòrtic)
Albert Carreras, Andreu Mas-Colell, Ivan Planas. Turbulències i tribulacions (Edicions 62)
Diversos autors, El drac d’Europa. Dramatúrgies sobre la Unió (Edicions 96)
Linda J. Colley, Unió i desunió. Què ha mantingut i què està dividint el Regne Unit? (Editorial Afers)
Albert Palà Moncusí, Viure l’anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) (Editorial Afers)
Jordi Bilbeny, Inquisició i decadència (Librooks)

SANT JORDI PER SANT JORDI
Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell va matar Franco (Proa ) Premi Sant Jordi
Màrius Serra, La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam)
Sílvia Tarragó, L’amor i la lectura. Una faula de Sant Jordi (Comanegra)
Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis. Il·lustracions de Laura Borràs Dalmau (Angle)

PREMIS VARIATS
Raül Garrigasait, Els estranys (Edicions de 1984) Premi Llibreter i Premi Millor Novel·la Catalana de l’Any
Martí Gironell. La força d’un destí (Planeta) Premi Ramon Llull
Antoni Bassas, Bon dia, son les vuit! (Destino) Premi Josep Pla
Vicent Borràs, Què saps de Vidal Palau? (Bromera) Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Joan Jordi Miralles, Aglutinació (Edicions 62) Premi Joanot Martorell
Rafael Vallbona. La casa de la frontera  (Edicions 62) Premi BBVA Sant Joan 2017
Alejandro Palomas. Un amor (Columna) Premi Nadal
Víctor García Tur, Els romanents  (Empúries) Premi Just M. Casero
Antoni Carrasco, Recorda sempre això (Empúries) Premi Marian VayredaLloranç Capdevila, Llorenç Capdevila, Pacte de silenci (Pagès editors) Premi Ferran Canyameres de Novel·la
Francesc Puigpelat, La pista d’una morta (Gregal) Premi Gregal de Novel·la

CONTES, RELATS, MICRORELATS
Katherine Mansfield, Tots els contes. Traducció de Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera (Proa)
F. Scott Fitzgerald, Moriria per tu i altres contes perduts. Traducció de Marc Rubió (Llibres Anagrama)
Jordi Puntí, Això no és Amèrica (Empúries)
Jordi Masó, La biblioteca fantasma (Males herbes)
Míriam Cano, Martí Sales, Antònia Vicens, Cremen cels (Labreu)
David Monteagudo, Avui he deixat la fàbrica. Traducció de Jordi Llavina i pròleg de Jaume C. Pons Alorda (:Rata)
Koldo Izagirre, Que vol foc, Mr. Churchill? (Lleonard Muntaner Editor)
Xènia Bussé, De més verdes en maduren. Il·lustracions de Toni Benages (Acontravent)
Marta Romagosa, 22 homes i un desig (Rosa dels vents)
Antoni Munné-Jordà, A banda i banda del límit (El cep i la nansa)
Robert Fàbregas i Ripoll, En un grapat de Lluna (El cep i la nansa)
Carles Castell Puig, Set pecats (Edicions del Bullent)
Jordi Raül Verdú, Contalles de iaios i iaies (Edicions del Bullent)
Xavier Martin i Arraubarrena, Calaix de sastre (Neopàtria)
Marçal Arimany, La dinàmica de les pedres (Godall edicions)

MÉS OBRES DE FICCIÓ. NOVEL·LA
Albert Jané, Calidoscopi informal (Edicions de la ela geminada)
David Vilaseca, Els homes i els dies. Obra narrativa completa (L’Altra editorial)
Vicenç Pagès Jordà. Robinson (Empúries)
Pep Coll, Al mateix riu d’Heràclit (Proa)
Julià de Jòdar, Els vulnerables (Comanegra)
Màrius Sampere, Àlien i la terra promesa (Labreu)
Pep Puig, Els metecs (Proa)
Miquel de Palol, Què! (Angle)
Albert Pijuan, Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà (Angle)
Stalker, En aquell cel brillen estels desconeguts (Raig verd)
Manel Subirats, Esplendor (El Gall editor)
David Miró, La Germandat. Complot contra les dones (Onada edicions)
Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler (Meteora)
Gaspar Hernández, La dona que no sabia plorar (Columna)
Hèctor Lozano, Quan érem els peripatètics (Columna)
Joan Buades, Crui, Els portadors de la torxa (Més Llibres)
Paco Esteve, Qui no fa la festa (Més Llibres)
Josep Pastells, Ciutat d’aigua (Llibres del Segle)
Miquel López Crespí, Joc d’escacs (Llibres del Segle)
Màrius Blàvia i Ribé, La flama d’or (El cep i la nansa)

NOVEL·LA NEGRA, MISTERI, SUSPENS
Albert Villaró, El sindicat de l’oblit (Columna)
Oriol Molas i Ferran Grau, Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books)
Joan Roca Navarro, Melodia d’una absència (Capital Books)
Camilla Läckberg, La bruixa. Traducció de Marc Delgado i Casanovas (Amsterdam)
Fred Vargas, Quan surt la reclusa. Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company (Amsterdam)
Karen Cleveland, Tota la veritat (Columna)
Jo Nesbo, Macbeth (Proa)
Donna Leon, La temptació del perdó (Edicions 62)
A.J. Finn, La dona a la finestra. Traducció d’Immaculada Estany Morros (Rosa dels Vents)
Dan Brown, Origen (Columna)
Jordi Dausà i Mascort, Lèmmings (Llibres del delicte)
Jordi Tiñeta, Joc d’identitats (Llibres del delicte)
Xavier Zambrano, Lleugera sang (Llibres del delicte)
Marta Alòs Lòpez, Ulls maragda (Pagès editors)
Montse Sanjuan Oriol, Anna Grimm. Memòria mortal (Pagès editors)
Oriol Canals Vaquer, Diví (Editorial Base)
Frederic Tarazona, Contes de policies i de dones (Neopàtria)
Maria Rosa Nogué i Almirall, No arriba la mort (Gregal)
Jordi Sierra i Fabra, Deu dies de juny (Inspector Mascarell 9) (Rosa dels vents)
Andreu Martín, L’Harem del Tibidabo (crims.cat)
Massimo Carlotto, El món no em deu res. Traducció de Pau Vidal (crims.cat)

RECUPERACIONS
Josep M. Espinàs, Combat de nit (La Campana)
Feliu Formosa, El present vulnerable (Biblioteca del Núvol)
Francesc Trabal, Novel·les (II) (Quaderns Crema)
Prudenci Bertana, L’impenitent (Edicions de la ela geminada)
C.A. Jordana, El Rusio i el Pealo (Edicions de 1984)

ANYS I ANYS

PEDROLO
Bel Zaballa, Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable (Sembra Llibres)
Sebastià Bennasar, Manuel de Pedrolo, manual de supervivència (Meteora)
Manuel de Pedrolo, Infant dels grans (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (volum 1) (Comanegra)
Manuel de Pedrolo, Hem posat les mans a la crònica (Tigre de Paper)
Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (Edicions 62)
Manuel de Pedrolo, Algú que no hi havia de ser (crims.cat)

POMPEU FABRA
Més d’un autor, Tant de gust de conèixer-lo, senyor Fabra! (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Gemma Pauné (guió) i Oriol Garcia (il·lustracions), Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua (Rafael Dalmau Editor)
Mònica Boixader, Pompeu Fabra: el menhir i els arbres (Biblioteca del Núvol)

J.V. FOIX
J.V. Foix, Catalans de 1918 (Tusquets)
J.V. Foix, Sol i de dol. Les irreals omegues. Onze Nadals i un Cap d’Any (Labutxaca)
J.V. Foix, Diari de 1918. Edició de Joan R. VEny-Mesquida (Labutxaca)
J.V. Foix, Ho sap tothom, i és profecia. Nadals, cap d’anys i natalicis (Càtedra Màrius Serra, Fundació Foix, Pagès editors)

RAIMON PANIKKAR
Raimon Panikkar, Opera Omnia (Fragmenta editorial)

MARIA AURÈLIA CAPMANY
Agustí Pons, Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona (Meteora)
Maria Aurèlia Capmany, Quim / Quima  (Males Herbes)

CARLES FAGES DE CLIMENT
Carles Fages de Climent, Els meus difunts. Edició a cura de Narcís Garolera (Brau edicions)
Carles Fages de Climent, La capsa de música. Edició a cura de Joan Ferrerós (Brau edicions)

TRADUCCIONS

LITERATURA EUROPEA
Éric Vuillard, L’ordre del dia. Traducció de Jordi Martin Lloret (Edicions 62) Premi Goncourt
Peter Terrin, Montecarlo. Traducció de Maria Rosich (Raig Verd)
Stefan Zweig, Por. Traducció de Joan Fontcuberta (Quaderns Crema)
Marguerite Duras, La vida tranquil·la. Traducció d’Antoni Clapés (Edicions Sidillà)
Michel Bernard, Els boscos de Ravel. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Labreu)
Philippe Djian, Oh… Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle)
Amélie Nothomb, En Riquet del plomall. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Llibres Anagrama)
Miguel Torga, Portugal. Traducció d’Antoni Xumet (El Gall editor)
Thomas Bernhard, L’imitador de veus. Traducció de Clara Formosa (El Gall editor)
Édouard Levé, Suïcidi. Traducció de Marta Marfany Simó (Quid pro quo edicions)
Jean Cocteau, La dificultat de ser. Traducció d’Antoni Clapés (Quid pro quo edicions)
August Strindberg, Antologia. Traducció de Feliu Formosa i Carolina Moreno (Teatre) (Comanegra)
Èmilie Frèche, Jo us salvaré a tots. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Pierre Lemaitre, Vestit de núvia. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Suso de Toro, Fora de si. Traducció d’Andratx Badia (Gregal)

LITERATURA EN LLENGUA ANGLESA
Margaret Atwood, El conte de la Serventa. Traducció de Xavier Pàmies (Quaderns Crema)
Maggie O’Farrell, La mà que prenia la meva. Traducció de Núria Parés (L’Altra editorial)
Ursula K. Le Guin, Els despossseïts. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Marylinne Robinson, Gilead. Traducció d’Emili Olcina (Edicions de 1984)
Geroge Saunders, Lincoln al Bardo. Traducció de Yannick Garcia (Edicions de 1984)
Tennessee Williams, Un tramvia anomenat Desig. Traducció de Joan Sellent (Adesiara)
Aldous Huxley, Els dimonis de Loudun. Traducció de Dolors Udina (Adesiara)
Daryl Gregory, L’extraordinària família Telemacus. Traducció d’Imma Falcó (La Campana)
Alberto Manguel, Stevenson sota les palmeres. Traducció de Dolors Udina (Quid pro quo edicions)
Paul Auster. 4, 3, 2, 1 (Edicions 62)
Winifred Watson, El gran dia de la senyoreta Pettigrew. Traducció de Maria Rossich (Viena)
Katherine Mansfield, Diaris. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Rick Bass, Un hivern a Montana. Traducció d’Àlex Gombau (Cossetània)
Carson McCullers, El cor és un caçador solitari. Traducció Alba Dedeu (L’Altra editorial)
Irvin D. Yalom, El dia que Nietzsche va plorar. Traducció de Griselda García (Edicions de 1984)

LITERATURA RUSSA
Leonid Andréiev, La història dels set penjats. Traducció de Jaume Creus (Adesiara)

LITERATURA AFRICANA
José Eduardo Agualusa, Teoria general de l’oblit. Traducció de Pere Comellas (Edicions del Periscopi)
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la Casa de l’Intèrpret. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Descolonitzar la ment. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)
Ngũgĩ wa Thiong’o, Desplaçar el centre. Traducció de Dídac Gurguí (Raig Verd)
Ayobami Adebayo, Queda’t amb mi. Traducció d’Alexandre Gombau (Angle)

LITERATURA TURCA
Burhan Sönmez, Istanbul Istanbul. Traducció de Pelin Dogan i Miquel Saumell
Oran Pamuk, La dona pèl-roja. Traducció d’Amma Turró Armengol (Més Llibres)

LITERATURA COREANA I JAPONESA
Han Kang, Actes humans (Rata)
Junichirô Tanizaki, La clau. Traducció d’Albert Nolla (Viena)
Yasushi Inoue, L’escopeta de caça. Traducció de Jordi Mas López (Quid pro quo edicions)
Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! Traducció de Mihwa Jo Jeong i Estefanía Robles Serrano (Godall edicions)

PERIODISME LITERARI
Jordi Puntí, Tot Messi (Empúries)
Julià Guillamon, El barri de la plata (Llibres de l’Avenç)
Julià Guillamon, Travessar la riera (Comanegra)
Adrià Pujol Cruells, Els barcelonins (Llibres de l’Avenç)
Antònia Vicens i Josep M. Llompart, Vocabulari privat (AdiA edicions)
Miquel Martín i Serra, Proses reposades (Diputació de Girona)
Jordi Osúa Quintana, Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport (Editorial Base)
Francesc Latorre, Cop de teatre! Els secrets d’onze anys explicant la Fòrmula 1 a TV3 (Fonoll)
Dolors Jimeno, L’Europa que he visitat (Neopàtria)

LA PLANTA PENSAMENTERA
Marina Garcés, Nova il·lustració radical (Anagrama)
Avishai Margalit, De la traïció (Arcàdia)
Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema)
Josep Iborra, Estupor (Editorial Afers)
Wu Ming, L’invisible arreu. Traducció d’Oriol Fuster Cabrera (Godall edicions)
Oriol Bartomeus, El terratrèmol silenciós (Eumo editorial)
Miquel Rayó, La nuesa del silenci (El Gall editor)
Més d’un autor, Polititzacions del malestar (Raig Verd)
Més d’un autor, El carrer és nostre (Raig Verd)

ENSENYAR I APRENDRE
Més d’un autor, 20 mestres del segle XX al País Valencià (Edicions 96)
L’educació en vers, Antoni Tort Bardolet (ed.) (Eumo editorial)
Agnès Brossa, Em dic Joan i crec que soc dolent (Eumo editorial)
Més d’un autor, Educant les criatures (Editorial Base)
Timothy D. Walker, Ensenyar com a Finlàndia (Viena edicions)
Xavier Caparrós, L’art d’educar amb amor (Pagès editors)
Angela J. Hanscom, Equilibrats i descalços. Traducció d’Anna Turró Armengol (Angle)
Sandrine Andrews, L’art, quina marranada. Traducció de Mercè Ubach (Editorial Mediterrània)

BIOGRAFIES, AUTOBIOGRAFIES,  MEMÒRIES, DIETARIS, HISTÒRIA
Josep Massot, Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (Galaxia Gutenberg)
Roser Capdevila, La nena que volia dibuixar (Angle)
Josep Fontana, L’ofici d’historiador (Arcàdia)
Josep-Maria Terricabras, Allò que som (edicions de 1984)
Carlota Benet. Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna)
Guillem-Jordi Graells, Iago Pericot. La llibertat de crear i viure (Publicacions de l’Institut del Teatre)
Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés (Llibres Anagrama)
Xavier Rubert de Ventós, Si no corro, caic (Empúries)
Lourdes Martínez Rocaspana, Els dos principals consellers de Mercè Rodoreda: Obiols i Sales (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Josep Miquel Ramis Llaneras, Epistolari Sebastià Juan Arbó – Joan Sales (1966-1982) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970). Edició a cura d’Enric Pujol i Josep Clara (Institut d’Estudis Catalans)
Oriol Pi de Cabanyes, Foc secret de Josep Palau i Fabre (CCG Edicions)
Núria Martí Constans, Demà tindrem sort. La història de Joan Pacheco, un nen a l’exili (CCG Edicions)
Jordi Pàmias, Déu no té pressa. Apunts de dietari (CCG Edicions)
Maria Conca i Josep Guia, A fred el seu nom. Vida, obra i lliuta de Xavier Romeu (Edicions el Jonc)
Miquel Batllori, Epistolari català dels Borja (Editorial 3i4)
Salah Jamal, Nakba. 48 relats de vida i exili a Palestina (Tigre de Paper)
Pilar Rahola, S.O.S. cristians (Columna)
David Viñas, Serrat, Llach i l’efecte Dylan (Publicacions de la UB)
Imma Pascual, Cantar em fa feliç (Cossetània)
Manuel Barbero, Un silenci a crits (Comanegra)

RARESES, CURIOSITATS, PERLES
Sempé, El senyor Lambert. Traducció de Jordi Martin Lloret (Blackie Books)
Adrià Pujol Cruells i Rubén Martín Giráldez, El fill del corrector. Arre, arre, corrector (Hurtado & Ortega)
Enric Casasses, Monòleg del perdó (Males Herbes)
Jacint Verdaguer, Oir Canigó. Versió i veu Lluís Soler (Verdaguer Edicions)
Enric Iborra, La literatura recordada (Viena edicions)
Enric Gomà. Control de plagues (Pòrtic)
Més d’un autor, Terra de lletres. Edició de Jordi Llavina (Comanegra)
Maria Nunes, Rutes literàries de Barcelona (Meteora)
Joan de Déu Prats i Maria Padilla, El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya (Comanegra)
Montse Aymerich Bassols, La moda a la Catalunya del segle XIV (Llibres de l’ïndex)

CLÀSSICS A L’ATAC!
Eros gai (Antologia Palatina, llibre XII) (Adesiara)
Aristòtil, Poètica. Traducció de Xavier Riu (Bernat Metge)
Aristòtil, Física. Traducció i introduccio de Joan Ferrer Gràcia (Edicions de la ela geminada)
Eurípides, Tragèdies, vol. VI (Les troianes, Ifigenia entre els taures). Traducció d’Adrià Piñol
Filó d’Alexandria, Contra Flac. In Flaccum. Traducció de Lluís Rovira i Masnou (Llibres de l’Índex)

+ POESIA
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt (Edicions 62) Premi Ausiàs March
J.L. Badal, Cants materials (Cafè central i Eumo)
Antoni Vidal Ferrando, Aigües desprotegodes  (Cafè central i Eumo)
Philippe Jaccottet i Antoni Clapés, Aires. Traducció d’Antoni Clapés (Cafè central i Eumo)
Else Lasker-Schüler, El meu piano blau. Traducció de Feliu Formosa (Adesiara)
Orides Fontela, Poesia Completa. Traducció de Joan Navarro (Edicions de 1984)
Josep Maria Fulquet, Ample vol de la nit (Proa) Premi Carles Riba
Jordi Guardans, El bosc (Pagès editors)
Laia Martinez i  Lopez, Venus volta (Lleonard Muntaner editor)
Mircea Cartarescu, Res. Poemes 1988-1992 (Lleonard Muntaner editor)
Joan Margarit, Un hivern fascinant (Proa)
Tomàs Arias, La via Àpia (Lleonard Muntaner editor)
Víctor Gayà, Rèquiem (Lleonard Muntaner editor)
Silvie Rothkovic, La nit que és dins el dia (Labreu)
Jaume C. Pons Alorda, Era (Labreu)
Miquel de Palol, Alguns paisatges (Labreu)
Sebastià Alzamora, La netedat (Proa)
Narcís Comadira, Manera negra (Edicions 62)
Jordi Llavina, Ermita (Meteora)
Berta Piñán, La ferida. Traducció de Jaume Subirana (El Gall editor)
Carles Morell, Canyes, llumins (Godall edicions)
Ramon Sargatal, Manual per a fer versos. Te deix, lector, Vinyoli com a exemple (Viena edicions)
Joana Raspall, Solcs. Il·lustracions de Conxi Rosique (Gregal)
Meritxell Cucurella Jorba, Úrsula (El cep i la nansa)
Jordi Mas, La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Buc)
anna montero, on els camins s’esborren  (Edicions del Buc)
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal (Edicions del Buc)
Francesc Ten, L’hmi (Llibres del Segle)
Ivette Nadal, Arbres, mars, desconcerts (Llibres del Segle)
Montserrat Garcia Ribas, Les harmonies fràgils (Llibres del Segle)
Carla Fajardo, Forats (Fonoll)
Jaume Suau Castro, Plurat imperfecte (Fonoll)
Quim Español, Elegies (Edicions de 1984)
Ramon Guillem, Terra d’aigua (El petit editor)
Roc Casagran, Direm nosaltres. Pròleg de Feliu Formosa (Amsterdam)
Sílvia Bel Fransi, Deixar anar (Viena edicions)
Josep Planaspachs, Cant de ciutat (Viena edicions)
Jaume Mesquida, Resplendor de foc (Viena edicions)
Imma López Pavia, Text-ures (Viena edicions)

COMPROMÍS SOCIAL
Aruhdhati Roy i John Cusack, Coses que poden i no poden dir-se. Traducció Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jordi Panyella, Per què corren els presos? (Edicions Saldonar)
John Carlos i Dave Zirin, La història de John Carlos (Sembra Llibres)
Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta, Els anys d’Allende (Tigre de paper)
Joni D., La casa de la selva (Tigre de paper)
Sílvia Federici, El patriarcat del salari. Traducció Anna Llisterri i Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Manuel Molins, Les veus de la frontera (Pruna Llibres)
Laura de Andrés, Diaris del Somorrostro (Editorial Mediterrània)
Més d’un autor, Petjades d’aigua i sal. Instants als camps de refugiats de Grècia (Pagès editors)

SOSTENIBILITAT, CANVI CLIMÀTIC, SALUT, DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
Martí Domínguez, Veus de ciència (Onada edicions)
Ignasi Llorente, La història de la ciència com mai te l’han explicat (Angle)
Daniel Closa i Salvador Macip, 100 preguntes sobre el càncer (Cossetània)
Jordi Mazón i Marcel Costa, 100 qüestions per entendre el canvi climàtic (Cossetània)
Joan Català, 100 qüestions sobre l’univers (Cossetània)
Xevi Verdaguer, Transforma la teva salut (Rosa dels vents)
Frédéric Lenoir, Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Traducció d’Anna-Maria Corredor (Edicions Sidillà)
David Estal, Urbanisme contradit, ciutat compartida (Pruna Llibres)
Mark Lynas, Sis graus (Librooks)
Gwynne Dyer, Guerres climàtiques (Librooks)
James Hoggan, Cortina de fum (Librooks)

VI, CUINA I PAISATGE
Montserrat Tura, Repúbica pagesa (Pòrtic)
Lluís Foix, El que la terra m’ha donat (Columna)
Henry David Thoreau, Caminar (Angle)
Anònim, Llibre de totes maneres de potatges de menjar (7Portes i Barcino)
Marc Ribas, Brutal (Cossetània)
Artur Portes Ribes, La cuina de Formentera (El Gall editor)
Juanjo Roda, La cuina de la gent de la mar (Onada edicions)
Marta Castells, Dolços vegans (Viena)
Eduard Puig i Vayreda, El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi (Brau edicions)
Més d’un autor, Vinomics. Relats gràfics amb gust de bon vi (DO Catalunya i Norma Editorial)
Pere Sans, La cuina del vi (Comanegra)
Josep Roca, a l’avantguarda del vi (Vibop edicions)
Les olors en la literatura, a cura de Vicenç Pagès Jordà (Vibop edicions)
Joan Santacana i Nayra Llonch, Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII (Dalmau  editor)
Més d’un autor, Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona (Generalitat de Catalunya)
Goffredo Casalis, L’Alguer. Edició i traducció de Marcel A. Farinelli (Llibres de l’ïndex)

Categories: literatura

Sa Pobla i el Dia del Llibre - Novetats editorials

L´Ajuntament de sa Pobla i Llorenç Gelabert Editor publiquen el llibre de Miquel López Crespí Visions literàries de sa Pobla -


Antoni Simó Tomàs i Canyelles, Primer tinent a batle de Cultura, Participació Ciutadana i Innovació de l´Ajuntament de sa Pobla parla del nou llibre de l´escriptor Miquel López Crespí Vision literàries de sa Pobla -


Records de les mirades


La història i els records fan que aquest llibre de Miquel López Crespí mostrin des d'una perspectiva marcadament personal la realitat de la sa Pobla d'un temps. Una realitat substancialment diferent de l'actual, que marcà la infància de l'autor, es mostra plena d'anècdotes, algunes que treuen el somriure i d'algunes que treuen alguna llàgrima. Es mostren les feines del camp, l'educació de l'època, espais emblemàtics del municipi, l'oci, l'entorn d'una sa Pobla del passat que esdevingué el camp de cultiu –en tots els sentits– de la sa Pobla actual.

Les històries i vivències personals de l'autor fan que sigui un llibre amb tendresa i sobretot en primera persona, on s'hi descriu una infància passada. Una infància única que forma part d'un passat immodificable però que es recorda com aquell moment humil, magnífic d'un mateix, amb melancolia i amb una voluntat de tornar-hi. L'absència de responsabilitats, l'aïllament dins la fantasia on un cartó de cop i volta es transforma amb un vigorós i fidel cavall, o quan el joc i la imaginació flueixen com l'acció de respirar. López Crespí recorda la infància jugant a indis als jardins de l'escola Graduada amb la intenció de mostrar-se com fou. Amb tot, el llibre tot i ser un recull de fragments, d'històries, d'èpoques de la seva vida o la dels altres, deixa veure sobre tot l'anhel romàntic de l'infant i el record cruel d'unes èpoques dures.

Esper de tot cor que aquest llibre sigui del vostre agrad i aprofit per felicitar a l'autor per aquesta nova tasca, i animar-lo que no sigui la darrera. Amb força i esperit crític, ens haurem fet adults, i tanmateix no sabrem mai a tornar a ser infants.


Dia del Llibre – Una nova obra de l´escriptor Miquel López Crespí recomanada per Biel Ferragut, batle de sa Pobla -


El nostre tarannà com a poble, la nostra llengua, el nostre folklore, la nostra arquitectura, el nostre paisatge, la nostra gastronomia... han forjat la persona que és avui Miquel López Crespí. En cada llibre que escrit López Crespí queda imprès l’estimació que té a sa Pobla i a la nostra gent, en definitiva, a la seva Pàtria. (Biel Ferragut)


L’essència Miquel López Crespí és la suma d’històries d’un home que no oblida les seves arrels, una història escrita sumant els sabers de les persones i els llocs que han format part de la seva vida, que l’ha imprès de caràcter durant anys convertint-lo amb un gran corredor de Cultura.

Podríem dir que si un tret caracteritza a Miquel López Crespí és l’assimilació del caràcter cultural. El nostre tarannà com a poble, la nostra llengua, el nostre folklore, la nostra arquitectura, el nostre paisatge, la nostra gastronomia... han forjat la persona que és avui Miquel López Crespí. En cada llibre que escrit López Crespí queda imprès l’estimació que té a sa Pobla i a la nostra gent, en definitiva, a la seva Pàtria.

El llibre que teniu a les mans és un viatge al passat. Un viatge on López Crespí viatge a la seva infantesa per descriure sa Pobla de fa 60/70 anys. Allà hi trobarem les influències i l’harmonia dels anys que han influït a l’obra literària de López Crespí

Miquel López Crespí ens transmet un missatge a les seves obres: La nostra cultura no és millor que cap altra; de fet, és la suma de moltes. Precisament per aquest fet és única i mereixedora de ser defensada i perpetuada; això només ho podem fer nosaltres, perquè és únicament nostra i així hauria de continuar sent.

Gaudiu de l’obra que teniu en les mans i gaudit d’aquest viatge literari a sa Pobla dels anys 50 i 60.


Un tast del llibre de Miquel López Crespí Visions literàries de sa Pobla


El que més m´agradava era contemplar els quadres de l´habitació, sant Miquel enfonsant la llança en el cos del dragó diabòlic, sant Sebastià travessat de fletxes, la Verge Maria amb el cor en flames. Era com trobar-se a una capella de l´església! Em sorprenia el llit, altíssim (s´hi havia de pujar amb una petita cadireta!), amb vànoves de seda dibuixada i llana d´ovelles de qui sap quina època antiga. I, damunt del canterano, tot l´embalum de petits records acumulats amb el temps: el rellotge portat d´una llunyana peregrinació a Roma, les fotografies esgrogueïdes dels familiars morts. Un dia li vaig demanar qui eren i, excepció feta de les més recents, ni ella mateixa es recordava dels noms. Hi havia igualment damunt el marbre increïbles rams de flors coralines tapats per grans campanes de vidre, l´estàtua policromada d´una gitaneta comprada als venedors ambulants, rosaris de fusta i nacre, la daurada creu de Caravaca, per a mi un signe misteriós que mai no vaig veure per cap casa dels amics. Al costat del llit, ben a prop del rosari que tenia a mà, una ampolla d´aigua beneïda que, segons explicava, guaria totes les malalties i barrava el pas a dimonis i els més diversos esperits malèfics. Em sorprenien els sants i verges emmarcats en costosos marcs de fusta de cirerer amb incrustacions de plata. Tor presidit pel sant Sebastià agonitzant, amb la sang que li regalimava pel ventre i les cuixes. Els santcrists, les reproduccions de la Mare de Déu, els gravats amb la imatge del patró del poble, Sant Antoni, en feien pensar en els sermons dels sacerdots, a l´església o els horabaixes de diumenge a la Congregació.

A un costat, a prop dels sants, alguns retrats de familiars de Can Ximbó, ennegrits pel temps. El fum dels antics canelobres de bronze, les dècades de pols que es filtrava des del carrer, la variant temperatura de la cambra feien quasi irreconeixibles els rostres d´aquells éssers perduts ja per sempre en la distància dels anys. Només alguns duien, al costat de la signatura del pintor: Antònia Pons, 1885; Martina Pons, 1890... Antigues pageses esdevingudes benestants a força de renúncies, feina i sacrificis lluint, orgulloses, botonades d´or, anells i polseres, collars. L´or com a forma de distinció! Quin esperit d´eternitat impulsava aquelles dones per a voler ser retratades? Simple imitació del que veien a les possessions dels senyors? Volien distingir-se de jornalers i pagesos pobres? Era el signe que marcava una ben concreta diferència de classes?

Els retrats dels homes i, sovint, de la família sencera, es podien contemplar en les velles fotografies penjades a la paret. Pagesos que portaven corbatí, americana oberta que et permetia veure la cadeneta d´or del rellotge de mà. Si em fixava amb cura en aquells retrats constatava com la plata que retenia l´efímera imatge dels personatges que em precediren anava difuminant lentament. Demà, al cap d´unes dècades, la imatge restaria esborrada per sempre més i el record de la persona es perdria en el buit.

Quina llàstima que entre aquella munió d´avantpassats no hi hagués cap narrador, una persona que pogués deixar constància dels fets familiars, dels esforços per sortir de la misèria fets pels fantasmes que poblaven les cambres i sales del casalot!

Com saber com es bastiren els molins, les torres de pedra viva, endevinar l´angoixa d´excavar el pou a la recerca d´una veta d´aigua? I si després de treure tones de pedra no hi hagués cap riu subterrani? Ploraven els pagesos quan tot el seu esforç es demostrava inútil? A quin racó s´amagaven per tal que ningú no veiés el dolor que sentien? Qui descriuria l´alegria d´encertar? Quantes ensaïmades es repartiren entre els homes que picaren el pou, quina quantitat d´ampolles de conyac i cassalla, paquets de picadura? Quines cançons es cantaren, quantes misses va pagar la família al rector de la parròquia?

I del soldat de la família que va ser enviat a Cuba, a lluitar contra Maceo, i mai no va tornar? Qui narrarà la història de les seves penes, avançant cap una mort segura entre els canyars cubans sabent que, d´un moment a l´altre, la cavalleria dels mambises atacarà, salvatge, enrabiada en la lluita per la Llibertat i desfarà les columnes dels aterrits espanyols?

Algú ho hauria d´escriure. Aconseguir transformar les ombres del passat en persones de carn i ossos, fer retornar veus, plors i rialles que ens contemplen, invisibles, impalpables, des de l´altra riba.


Categories: literatura

Ploure. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

Categories: literatura

Melodia d’una absència, de Joan Roca



Melodia d’una absència, de Joan RocaCapital Books, 2018 SinopsiTot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»Mentre intenta resoldre el misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.Una apassionant novel·la d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.
Categories: literatura

Escriptors de sa Pobla a Portugal (1974) - La Revolució dels Clavells (i II)

(1 vídeo) L'any 1974, en aquell Portugal alliberat per fi del feixisme, el teatre, la revista, esdevenien en la pràctica de cada dia -ho vèiem amb els nostres ulls- l'espectacle total, l'eina de subversió i entreteniment, d'aprenentatge de noves sensacions i idees que sempre havíem somniat en les nostres discussions, en les catacumbes illenques. Al costat de la revista revolucionària, A Comuna, a part dels muntatges revolucionaris que posava en escena, volia igualment modificar els esclerotitzats sistemes de funcionament teatral capitalistes (mitjans de finançament, relació -abolir!- actors-director). (Miquel López Crespí)


Escriptors mallorquins a Portugal: la Revolució dels Clavells i la cultura (i II)



Lisboa 1974. Fotografia de Miquel López Crespí.
A mitjans dels anys seixanta, i com tants d'altres autors (Palau i Camps, Alexandre Ballester, Llorenç Capellà, Soler i Antich, Jaume Vidal Alcover...), ens anàvem allunyant del "famós" "teatro regional". Com hem explicat en diferents articles aquest "teatre" ens semblava el nivell màxim d'embrutiment i estupidització a què podien arribar uns empresaris i unes autoritats -les franquistes- per a mantenir eternament el poble en la ignorància.

Cal dir que, joves com érem, no teníem gaire contacte amb la "ceba", els clans culturals mallorquins que, dificultosament, provaven de servar aspectes essencials de la nostra cultura lluny de l'embrutiment d'aquest "teatro regional". Començàvem a conèixer les aportacions fetes per Guillem Colom, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover i altres (malgrat que fossen unes aportacions la majoria de vegades literàries). I, per tant, ens apropàvem culturalment i políticament molt més a les propostes de revolta teatral procedents de l'estranger. Esdevenir escolans de la buidor i la reacció no era -ni molt manco!- el nostre propòsit.


Lisboa 1974. Fotografia de Miquel López Crespí.

Aquests aspectes reaccionaris de determinades branques del teatre mallorquí ja vénen de molt lluny: vegeu el llibre de Joan Mas i Vives El Teatre a Mallorca a l'època romàntica (Barcelona, Curial, 1986). En el capítol "Preliminars" (pàg. 14), Joan Mas explica: "Joaquim Molas i Josep Maria Llompart s'han cansat de repetir que a Mallorca i a València la Renaixença va esser un fet suprastructural i estrictament literari, ja que no respon a un autèntic canvi social. Tanmateix pensam, i això no contradiu l'afirmació dels dos crítics que acabam d'esmentar, que al XIX mallorquí n'hi va haver, de canvi social, però no fou equivalent al del Principat. Consistí no en la florida i consolidació d'una alta burgesia industrial, com a la Catalunya estricta, sinó en el protagonisme social, i això no vol dir forçosament presa de poder, d'una classe mitjana provinent de la menestralia, que arraconà les forces de l'Antic Règim. Aquests grups, despectivament anomenats mossons, són caracteritzats i ridiculitzats en la literatura costumista pels seus afanys d'imitar l'aristocràcia o d'aspirar a un status social que no els correspon. Gregori Mir creu que els costumistes mallorquins caricaturitzen exclusivament els mossons, perquè es volien situar al costat dels grups que realment mantenien el control social. Sembla ser que el costumisme sovint es correspon amb una actitud força conservadora...".

El cert és que el conservadurisme del teatre mallorquí (especialment el "regional", exceptuant les importants aportacions de Pere Capellà, per posar-ne tan sols un exemple clar i llampant)) és el que -com a Jaume Vidal, Palau i Camps, Soler Antich, Llorenç Capellà-, ens allunya d'aquest món ranci, reaccionari i estantís. Josep Melià, malgrat certes simpaties sentimentals amb aquest tipus de teatre, en el pròleg que escriu a l'obra de Gabriel Janer Manila Implicació social i humana del teatre. Biografia apassionada de Cristina Valls (Barcelona, Dopesa, 1975), diu: "No és casualitat que els sectors que defensaren aquell tipus de teatre [el 'teatro regional'] com a patrimoni propi, formassin part de l'estament dretà, clericalitzant, molt sovint, i més o menys pròxims a les formes de pietat beata i de moral reprimida i exigent" (pàg. 11).

Veurem ara el que diu Antoni Nadal en "Notes sobre els autors mallorquins contemporanis" (vegeu El teatre modern a Mallorca, pàgs, 9 a 21) analitzant la represa en els anys 1947-48 del teatre que en temps de la República controlà l'Església (autors al servei d'aquestes concepcions catòliques són Miquel Puigserver, Josep M. Tous i Maroto, Gabriel Fuster i Forteza, Gabriel Cortès...). Nadal hi escriu: "Es van repetir, doncs, els mateixos autors fins que la decadència biològica va obligar a substituir-los per uns altres de nous que, en conjunt, van ser cada vegada pitjors... El teatre 'regional' -el 'costumisme somrient', en paraules de Joan Mas-, observat amb una distància relativa, perquè encara gaudeix de vida, va contribuir a desintegrar la unitat de la llengua, a ofegar-la per reducció de temes. La qualitat literària era, a més ínfima. D'altra banda, el teatre 'regional' és una font valuosíssima per esbrinar el passat immediat".

És d'aquesta història -del pou sens fons de la reacció cultural i política- que volem sortir quan ens deixam seduir, com tanta gent, pels muntatges de Ricard Salvat o de les companyies portugueses del temps de la Revolució dels Clavells (Adóque, A Comuna...). Marxar -malgrat fos per uns dies- de l'estantís ambient polític i cultural de Mallorca, era rebre una alenada d'aire vital. Anar al cinema, al teatre, portar llibres, revistes, parlar amb gent antifeixista d'altres contrades, ens servia per a continuar la lluita en la nostra terra amb més força i vigor que mai, ja que els elements quotidians que respiràvem aquí anaven encaminats a tallar de rel qualsevol iniciativa progressista -fos cultural o política- que sortís del nostre poble. Aquesta era la missió autèntica del franquisme: mantenir pels segles dels segles la població enmig d'una brutor cultural infinita.

L'any 1974, en aquell Portugal alliberat per fi del feixisme, el teatre, la revista, esdevenien en la pràctica de cada dia -ho vèiem amb els nostres ulls- l'espectacle total, l'eina de subversió i entreteniment, d'aprenentatge de noves sensacions i idees que sempre havíem somniat en les nostres discussions, en les catacumbes illenques. Al costat de la revista revolucionària, A Comuna, a part dels muntatges revolucionaris que posava en escena, volia igualment modificar els esclerotitzats sistemes de funcionament teatral capitalistes (mitjans de finançament, relació -abolir!- actors-director). A Comuna, per arribar millor al poble treballador, a la pagesia, als sectors d'estudiants revolucionaris i antifeixistes, renunciava a actuar en els teatres oficials i cercava el contacte amb la població mitjançant actuacions en locals sindicals, en teatres de barri o en espectacles en tallers i aules universitàries o fàbriques i places de poble. És el treball d'Adolfo Gutgin i de l'actor Joao Motta, entre molts i molts d'altres treballadors del teatre portuguès de la Revolució. Evidentment aquests eren els nostres mestres.

Miquel López Crespí

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Categories: literatura

Tanit, de Montse Tobella



Tanit, de Montse TobellaBaula Edicions, 2018A la Tanit li agrada imaginar que vola com els ocells, com les papallones…, i que explora i descobreix racons nous. Quan va a dormir tanca els ulls, i dibuixa camins a l’aire per visitar llocs i paisatges imaginaris, fins que es queda adormida. És llavors quan pot volar entremig dels boscos, com els ocells, i sentir, de ben a prop, totes les olors i aromes que desprenen.
Amb Tanit, Montse Tobella ens obsequia amb un poètic conte de collita pròpia que és tot un cant a la imaginació i a l’amistat.
Categories: literatura

Recupereu la presentació de la biografia de Xavier Romeu a l’Espai VilaWeb

Vilaweb Lletres - Ds, 14/04/2018 - 02:00

Josep Guia i Maria Conca va presentar dimecres a l’Espai VilaWeb de Barcelona el llibre A frec del seu nom: vida i lluita de Xavier Romeu (Edicions el Jonc). Ambdós van repassar la biografia de l’autor i van explicar la seva vessant política i literària. ‘Tothom qui tingui interès en la història de l’independentisme ha de llegir el llibre’, va afirmar Guia. Podeu recuperar la presentació ací:

Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 18 de novembre de 1941 – els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. Va ser un dels autors més influents en el primer període de reconstrucció de l’independentisme català, després de la transició monàrquica.

Fou el presentador del primer acte que l’independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l’11 de setembre. El 1978 entrà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i va fer part, des del 1979, dels comitès central i executiu i, alhora, dirigí el consell de redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC).

Romeu es va llicenciar en filologia romànica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va ser professor de gramàtica històrica i fonologia en la incipient Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També exercí de professor de fonologia catalana a l’Institut de Teatre de Barcelona i fou professor de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. La seva obra lingüística ha estat pràcticament publicada amb posterioritat a la seva mort. El Manual de fonologia catalana constitueix una aplicació a la nostra llengua dels estudis que havia realitzat entorn del Cercle Lingüístic de Praga durant la seva estada en aquella ciutat txeca, del 1968 al 1970. També va escriure importants obres de teatre i de narrativa.

Més informació:

Xavier Romeu, 75 anys (bloc de Josep Guia).

Categories: literatura

Versos per a la il·lusió

Avui per fi ha arribat la l'hora d'un dia molt esperat, d'una de les activitats literàries més maques que he fet: Versos per a la il·lusió.Avui per fi arribem a l'Escola de Remolins part del col·lectiu d'escriptors, escriptores i altra gent amant de la cultura del col·lectiu anàrquic dels diLLUMS d'arts al forn, que ens trobem per fer coses junts.Ens esperaven amb el somriure obert, desafiant l'amenaça de pluja posant cadires i tarima al pati; i la pluja no gosa destorbar-nos; i el sol s'emmiralla de la nostra alegria, envejós.A Ernest Redó, el mestre, músic i escriptor, que ha estat la guspira de tot aquest enrenou, se'l veu atrafegat, però feliç, amb un paper a les mans, donant-nos instruccions que rebem amb un somriure, i ens diu el lloc per on hem de pujar i baixar de l'escenari, però la veritat és que no ens importa on és la dreta o l'esquerra, perquè avui tots som el centre del món, almenys del nostre món.Ja hi ha molts llibres preparats que des de fa setmanes envien editorials, ajuntaments, biblioteques, i persones a títol individual que avui no poden assistir; infinites gràcies a tothom (Cossetània Edicions i Vicent Pellicer, Publicacions de la URVViena Edicions, Biblioteca i Ajuntament de Roquetes, Ànima Llibres, Edicions El Bullent, Edicions FonollOnada Edicions, Ajuntament de l'Ametlla de Mar, Biblioteca de Tortosa, Elena Solé), i també aportem llibres totes les persones que participem avui al recital: Glòria Fandos, Àngel Martí, Màrius Pont, Ricardo Gascon, Enric Panisello, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Conxita Jiménez, Guillem Blanch, Atzavara-arrels, Montse pallarès, Montse Boldú, Manel Ollé i el mateix Ernest Redó, sense oblidar els punts de llibre i la il·lustració donada per Agustí Forner.Perquè aquest era l'objectiu inicial del projecte: donar llibres a l'escola per a nodrir la seva parada de Sant Jordi i aconseguir recursos per poder anar de viatge a Port Aventura. Pot semblar un objectiu banal, de poca transcendència, però ens semblava important ajudar l'alumnat d'aquest centre a gaudir d'un dia d'il·lusió que normalment tenen fora del seu abast.Però aquest primer objectiu s'ha vist superat i acompanyat d'altres que ens hem trobat pel camí. No ens hem conformat en oferir llibres, sinó que els hem portat en mà, i hem llegit poemes i contes de forma conjunta amb l'alumnat, que han estat treballant el tema durant setmanes. Hem estat junts, hem compartit, hem après moltes coses o, com a mínim, les hem repassat. Perquè les nostres escoles ensenyen valors, només que t'hi apropis, i avui hi hem estat dins.En resum, un acte molt especial; tant, que ha despertat fins i tot l'interès de TV3.I sí, ha plogut, una pluja torrencial que ens ha deixat molls a tots, d'emoció.I acabo amb un dels nanocontes que ha recitat i escenificat un dels alumnes:"M'agrada la meva escola. M'agrada tant que treuria les piles de rellotge per a estar-hi més temps."GRÀCIES
Més informació i fotos en aquest enllaç










Categories: literatura

Escriptors de sa Pobla a Portugal (1974) - La Revolució dels Clavells (I)

(2 vídeos) Quan l'any de la Revolució dels Clavells som a Lisboa per veure, sentir, olorar de prop aquell càntic a la llibertat que escrivia el poble (treballadors, soldats i oficials antifeixistes), també ens convertim en àvids espectadors teatrals. Dins les nostres minvades possibilitats econòmiques -alguns dels joves revolucionaris de començaments dels setanta no proveníem de famílies riques- aquells viatges s'aprofitaven per a comprar algun llibre prohibit, revistes esquerranes, o per a anar a veure films que encara no podien travessar la frontera; i, en el cas que ens ocupa, ens delia comprovar les possibilitats comunicatives del nou teatre sorgit de la Revolució dels Clavells (a part del material escrit que vaig portar de Portugal, tenc en el meu arxiu infinitat de diapositives d'aquells espectacles que tant m'impressionaren). (Miquel López Crespí)


Escriptors mallorquins a Portugal: la Revolució dels Clavells i la cultura (I)



Portugal 1974. L'escriptor Miquel López Crespí era a Portugal en temps de la Revolució dels Clavells.

Quan l'any de la Revolució dels Clavells som a Lisboa per veure, sentir, olorar de prop aquell càntic a la llibertat que escrivia el poble (treballadors, soldats i oficials antifeixistes), també ens convertim en àvids espectadors teatrals. Dins les nostres minvades possibilitats econòmiques -alguns dels joves revolucionaris de començaments dels setanta no proveníem de famílies riques- aquells viatges s'aprofitaven per a comprar algun llibre prohibit, revistes esquerranes, o per a anar a veure films que encara no podien travessar la frontera; i, en el cas que ens ocupa, ens delia comprovar les possibilitats comunicatives del nou teatre sorgit de la Revolució dels Clavells (a part del material escrit que vaig portar de Portugal, tenc en el meu arxiu infinitat de diapositives d'aquells espectacles que tant m'impressionaren).

Aleshores s'esdevenia en els escenaris portuguesos un fet molt remarcable: la conversió de la ridícula i esperpèntica revista portuguesa (plomes, simpleries, allotes en bikini, acudits de mal gust...) en un veritable instrument artístic i de revolta cultural i política. Record ara mateix Uma no cravo, outra na ditadura (que podríem traduir com "Una en el clavell, l'altra en la dictadura"). Una de les obres que més em va impressionar (i de les que serv més material) va ser Pides na Grelha (la PIDE era la terrible policia política de la burgesia feixista portuguesa; la traducció aproximada de Pides na Grelha seria "Pides dins la presó" o "Pides damunt la torradora". Era vertaderament instructiu constatar aquesta "revolució" dins la concepció de la revista clàssica (la revolució política portuguesa afectava, i d'una forma notable, els fonaments del teatre reaccionari de Lisboa). A l'Estat espanyol el grup "Tàbano", amb la famosa Castañuela 70 que tant influí en els nostres concepcions teatrals, havia provat de fer una cosa semblant com aquest 1974 ho feia el grup (cooperativa "Adóque") autor del muntatge que comentam, Pides...


Lisboa en temps de la Revolució dels Clavells (1974). Fotografia de Miquel López Crespí.

Just acabats d'arribar d'aquell Portugal combatiu i antifeixista, la revista Triunfo analitza aquest important fenomen tetral que agitava tots els escenaris europeus -i especialment els de l'Estat espanyol- amb aquestes paraules signades per Fernando Lara. Comparant Uma no cravo... amb Pides na Grelha, el crític escrivia: "...resulta indudable la mayor concreción política, el saber con exactitud hacia dónde se quiere ir, efectuada por el equipo de 'Adóque' respecto a 'Uma do cravo...'. Junto a la burla o la sátira en torno a la mitología del antiguo régimen, el ataque a la fuga de banqueros, como los Espíritu Santo, la ironía sobre las tradicionales 'relaciones fraternales' entre Portugal o Brasil (donde se hallan refugiados caetano y Thomas), el contraste entre los personajes populares y los pertenecientes a la burguesía cara al cambio de poder, la metamorfosis de un Hitler que ahora 'quiere' ser demócrata o la caricatura de Spínola, existe en 'Pides na grelha' un planteamiento teórico de fondo que -exteriorizado a través de la ligereza, el humor y el erotismo del género- revela un análisis previo muy detenido de la realidad portuguesa".

Aquestes experiències portugueses que comentam eren una mica lluny de les magnífiques -i magistrals!- concepcions de, per exemple, Ricard Salvat i Maria Aurèlia Campmany a Barcelona. Recordem que pel 1960 s'hi havia fundant l'Escola d'Art Dramàtic "Adrià Gual". Però, evidentment, seguidors del món escènic i les propostes de Maiakovski (el "teatre total"), ens interessava enormement la intelligent "suggerència" -pràctica diària!- dels escriptors i artistes antifeixistes. Subscriptors de la revista Serra d'Or, comprant cada setmana Triunfo, seguidors de Primer acto i -sempre segons les nostres possibilitats econòmiques que, com deia més amunt, no eren gaires-, anàvem a veure els espectacles -seriosos- que arribaven a Ciutat (poc i dolent). Com deia, aquests anys seixanta i començaments dels setanta, són els anys en els quals marquen època els gran muntatges de Ricard Salvat (que, per cert, l'any 1972 formaria part del jurat, juntament amb José Monleón, que a Alacant em donaria el premi "Carles Arniches" de teatre per l'obra Ara, a qui toca?). S'estrenen, com una fita històrica en el teatre dels Països Catalans, Adrià Gual i la seva època (Salvat); Ronda de mort a Sinera (Salvat-Espriu); L'auca del senyor Esteve (Rusiñol); La bona persona de Sezuan (Brecht); Aquesta nit improvisem (Pirandello); Primera història d'Esther (Espriu); Les mosques (Sartre); Insults al públic (Handke). Un poc més tard (1970) Ricard Salvat és nomenat director del Teatre Nacional de Barcelona i ja cap a l'any 1973, a Roma, dirigeix Noche de guerra en el Museo del Prado (Alberti) i La nueva colonia, de Pirandello.

Però qui ens sedueix de veritat en aquell temps és Brecht (la seva concepció teatral, les obres, la poesia, la seva actitud de lluita militant contra el nazifeixisme i el capitalisme, i igualment contra la burocràcia). Mentrestant, llegim, assimilam intellectualment (en llibres que compram normalment o bé a les golfes de les llibreries) els experiments teatrals d'un "maleït" com Antonin Artaud, i també els de Peter Brook, Aimé Césaire (descobert en la revista cubana de literatura Casa de las Américas l'any 1967), Gombrowicz... A Barcelona ens impressionà -però no influí gaire en les nostres concepcions teatrals- els experiments provocadors del Living Theater. Tanmateix, malgrat ja aleshores intentaven situar com a "autèntic teatre revolucionari" la "provocació" (cridar al públic, llançar bocins de carn sangonosa, etc), això mai no ens impactà abastament. En el fons, ens interessa més la "provocació" summament pensada, lúcida, intelligent, de Brecht, que no pas el crit pel crit, l'insult pseudoprovocador. També teníem en compte les aportacions -en el camí de cercar un 'teatre total'- de Maiakovski. En el fons, el maig del 68, les propostes revolucionàries dels situacionistes francesos (Raoul Vaneigem, Guy Debord), el mateix estudi dels textos de Meyerhold (assassinat per la burgesia "roja" estalinista), ens semblaven més interessants que la buidor de certes "provocacions".

Miquel López Crespí

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Categories: literatura

Escriptors de sa Pobla a Portugal (1974) - La Revolució dels Clavells (I)

(2 vídeos) Quan l'any de la Revolució dels Clavells som a Lisboa per veure, sentir, olorar de prop aquell càntic a la llibertat que escrivia el poble (treballadors, soldats i oficials antifeixistes), també ens convertim en àvids espectadors teatrals. Dins les nostres minvades possibilitats econòmiques -alguns dels joves revolucionaris de començaments dels setanta no proveníem de famílies riques- aquells viatges s'aprofitaven per a comprar algun llibre prohibit, revistes esquerranes, o per a anar a veure films que encara no podien travessar la frontera; i, en el cas que ens ocupa, ens delia comprovar les possibilitats comunicatives del nou teatre sorgit de la Revolució dels Clavells (a part del material escrit que vaig portar de Portugal, tenc en el meu arxiu infinitat de diapositives d'aquells espectacles que tant m'impressionaren). (Miquel López Crespí)


Escriptors mallorquins a Portugal: la Revolució dels Clavells i la cultura (I)



Portugal 1974. L'escriptor Miquel López Crespí era a Portugal en temps de la Revolució dels Clavells.

Quan l'any de la Revolució dels Clavells som a Lisboa per veure, sentir, olorar de prop aquell càntic a la llibertat que escrivia el poble (treballadors, soldats i oficials antifeixistes), també ens convertim en àvids espectadors teatrals. Dins les nostres minvades possibilitats econòmiques -alguns dels joves revolucionaris de començaments dels setanta no proveníem de famílies riques- aquells viatges s'aprofitaven per a comprar algun llibre prohibit, revistes esquerranes, o per a anar a veure films que encara no podien travessar la frontera; i, en el cas que ens ocupa, ens delia comprovar les possibilitats comunicatives del nou teatre sorgit de la Revolució dels Clavells (a part del material escrit que vaig portar de Portugal, tenc en el meu arxiu infinitat de diapositives d'aquells espectacles que tant m'impressionaren).

Aleshores s'esdevenia en els escenaris portuguesos un fet molt remarcable: la conversió de la ridícula i esperpèntica revista portuguesa (plomes, simpleries, allotes en bikini, acudits de mal gust...) en un veritable instrument artístic i de revolta cultural i política. Record ara mateix Uma no cravo, outra na ditadura (que podríem traduir com "Una en el clavell, l'altra en la dictadura"). Una de les obres que més em va impressionar (i de les que serv més material) va ser Pides na Grelha (la PIDE era la terrible policia política de la burgesia feixista portuguesa; la traducció aproximada de Pides na Grelha seria "Pides dins la presó" o "Pides damunt la torradora". Era vertaderament instructiu constatar aquesta "revolució" dins la concepció de la revista clàssica (la revolució política portuguesa afectava, i d'una forma notable, els fonaments del teatre reaccionari de Lisboa). A l'Estat espanyol el grup "Tàbano", amb la famosa Castañuela 70 que tant influí en els nostres concepcions teatrals, havia provat de fer una cosa semblant com aquest 1974 ho feia el grup (cooperativa "Adóque") autor del muntatge que comentam, Pides...


Lisboa en temps de la Revolució dels Clavells (1974). Fotografia de Miquel López Crespí.

Just acabats d'arribar d'aquell Portugal combatiu i antifeixista, la revista Triunfo analitza aquest important fenomen tetral que agitava tots els escenaris europeus -i especialment els de l'Estat espanyol- amb aquestes paraules signades per Fernando Lara. Comparant Uma no cravo... amb Pides na Grelha, el crític escrivia: "...resulta indudable la mayor concreción política, el saber con exactitud hacia dónde se quiere ir, efectuada por el equipo de 'Adóque' respecto a 'Uma do cravo...'. Junto a la burla o la sátira en torno a la mitología del antiguo régimen, el ataque a la fuga de banqueros, como los Espíritu Santo, la ironía sobre las tradicionales 'relaciones fraternales' entre Portugal o Brasil (donde se hallan refugiados caetano y Thomas), el contraste entre los personajes populares y los pertenecientes a la burguesía cara al cambio de poder, la metamorfosis de un Hitler que ahora 'quiere' ser demócrata o la caricatura de Spínola, existe en 'Pides na grelha' un planteamiento teórico de fondo que -exteriorizado a través de la ligereza, el humor y el erotismo del género- revela un análisis previo muy detenido de la realidad portuguesa".

Aquestes experiències portugueses que comentam eren una mica lluny de les magnífiques -i magistrals!- concepcions de, per exemple, Ricard Salvat i Maria Aurèlia Campmany a Barcelona. Recordem que pel 1960 s'hi havia fundant l'Escola d'Art Dramàtic "Adrià Gual". Però, evidentment, seguidors del món escènic i les propostes de Maiakovski (el "teatre total"), ens interessava enormement la intelligent "suggerència" -pràctica diària!- dels escriptors i artistes antifeixistes. Subscriptors de la revista Serra d'Or, comprant cada setmana Triunfo, seguidors de Primer acto i -sempre segons les nostres possibilitats econòmiques que, com deia més amunt, no eren gaires-, anàvem a veure els espectacles -seriosos- que arribaven a Ciutat (poc i dolent). Com deia, aquests anys seixanta i començaments dels setanta, són els anys en els quals marquen època els gran muntatges de Ricard Salvat (que, per cert, l'any 1972 formaria part del jurat, juntament amb José Monleón, que a Alacant em donaria el premi "Carles Arniches" de teatre per l'obra Ara, a qui toca?). S'estrenen, com una fita històrica en el teatre dels Països Catalans, Adrià Gual i la seva època (Salvat); Ronda de mort a Sinera (Salvat-Espriu); L'auca del senyor Esteve (Rusiñol); La bona persona de Sezuan (Brecht); Aquesta nit improvisem (Pirandello); Primera història d'Esther (Espriu); Les mosques (Sartre); Insults al públic (Handke). Un poc més tard (1970) Ricard Salvat és nomenat director del Teatre Nacional de Barcelona i ja cap a l'any 1973, a Roma, dirigeix Noche de guerra en el Museo del Prado (Alberti) i La nueva colonia, de Pirandello.

Però qui ens sedueix de veritat en aquell temps és Brecht (la seva concepció teatral, les obres, la poesia, la seva actitud de lluita militant contra el nazifeixisme i el capitalisme, i igualment contra la burocràcia). Mentrestant, llegim, assimilam intellectualment (en llibres que compram normalment o bé a les golfes de les llibreries) els experiments teatrals d'un "maleït" com Antonin Artaud, i també els de Peter Brook, Aimé Césaire (descobert en la revista cubana de literatura Casa de las Américas l'any 1967), Gombrowicz... A Barcelona ens impressionà -però no influí gaire en les nostres concepcions teatrals- els experiments provocadors del Living Theater. Tanmateix, malgrat ja aleshores intentaven situar com a "autèntic teatre revolucionari" la "provocació" (cridar al públic, llançar bocins de carn sangonosa, etc), això mai no ens impactà abastament. En el fons, ens interessa més la "provocació" summament pensada, lúcida, intelligent, de Brecht, que no pas el crit pel crit, l'insult pseudoprovocador. També teníem en compte les aportacions -en el camí de cercar un 'teatre total'- de Maiakovski. En el fons, el maig del 68, les propostes revolucionàries dels situacionistes francesos (Raoul Vaneigem, Guy Debord), el mateix estudi dels textos de Meyerhold (assassinat per la burgesia "roja" estalinista), ens semblaven més interessants que la buidor de certes "provocacions".

Miquel López Crespí

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Categories: literatura

SENSE PÀTRIA

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dv, 13/04/2018 - 09:10
(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?) Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0
Categories: literatura

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.
Categories: literatura

Versos contra la violència, a Tarragona

El passat 11 d'abril, un nou acte de  Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre homònim publicat per Onada Edicions, on participen una setantena d'autors.
Aquest cop fem cap a Tarragona, convidats per l'Escola de lletres de Tarragona i l'APELLC, i amb la col·laboració de Santa Teca, que van oferir-nos vi de la Terra Alta. 
L'acte, conduït per Lurdes Malgrat, fou una fusió d'autors del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre; una fusió malauradament no gaire freqüent, i que tots plegats vam conjurar-nos a repetir.
La pluja feu canviar el lloc on havia de tenir l'acte, el Col·legi d'Arquitectes, per a dirigir-nos a l'antic Ajuntament. Nosaltres, els ebrencs, i arribarem juganers, amb la il·lusió dels xiquets que surten d'excursió amb els seus amiguets, perquè ja porten unes quantes sortides, perquè anem estretint lligams (un dia ens hauríeu de veure per un foradet, la manera com ens organitzem, sobretot, via whataspp).
Gràcies a aquesta trobada, la llista de participants al projecte no para de créixer:
Lurdes Malgrat, Anna Gisbert, Conxita Jiménez, Carme López, Francesc Valls Calçada, Joan Aregio, Josep Cots, Doningo Monllaó, Isabel Ortega, Dolors Torrents, Esther Torrent, Rosa M. Rosell, Fina Figueres, Magí Sunyer, Roser Martí, Jordi Martí, Adrià Targa, Marcel Casas, Xavi Puig, Núria Ibáñez, Montse Farrés, Elena Solé, Màrius Pont, Núria Menasanch, Mercè Quilez, Ricardo Gascon,  i Jesús M. Tibau.
Més fotos en aquest enllaç.
Quan marxàvem, ja plena nit i amb els carrers de la part vella de Tarragona mullats, ens sentíem plens, reis d'un país que potser només em somiat, però que és el nostre



Categories: literatura

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya converteix Mollerussa en l’aparador de les meravelles

Vilaweb Lletres - Dj, 12/04/2018 - 16:00

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya acaba d’obrir les portes a Mollerussa en un certamen que exposa gairebé 5.000 llibres. L’eix temàtic d’enguany és ‘L’aparador de les meravelles’ i pretén fer un recorregut pels vuit grans gèneres de la literatura com ara l’amor, l’aventura, la por, la història, l’humor, la ciència-ficció, el realisme, el misteri i el terror. Es tracta de l’únic certamen d’aquestes característiques que es fa a Catalunya amb representació de la major part d’editorials dedicades a la literatura infantil i juvenil.

Així enguany hi participen setze editorials a través de les set mostres que inclou. L’exposició central és el monogràfic dedicat al tema d’enguany, ‘L’aparador de les meravelles’. També destaca la titulada ‘Mecanoscrit del segon origen’ en la que, amb motiu del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, una trentena d’il·lustradors presenten la seva mirada sobre aquest clàssic. Una altra de les exposicions significatives és la que porta per nom ‘Encadena que encadenaràs o el conte del Marc i la pastissera’, una experiència nascuda del projecte Mollerussa, Municipi Lector on han participat alumnes des de P3 a Batxillerat dels set centres educatius locals que han col·laborat per escriure i il·lustrar un conte.

A banda de les exposicions, en aquesta edició del saló hi participaran set escriptors. Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, oferiran als més de 3.200 estudiants que està previst que el visitin el saló la possibilitat de conèixer de primera mà la feina que fan. Hi haurà els il·lustradors Mercè Galí, l’encarregada de confeccionar el mural que dóna la benvinguda al saló; Xavier Salomó, autor del cartell d’enguany, i Liliana Fortuny, que acompanyarà a l’escriptor Jaume Copons, que repeteix de l’any passat. Ricardo Alcántara, Maite Carranza i Núria Pradas, completaran el cartell. A més, també hi ha previstes diverses sessions de contes pels infants més petits.

El Saló es complementa amb una vintena d’activitats adreçades al públic familiar. Hi haurà la  Marató de Lectura ‘Llegim en veu alta’, titelles, contes, música i teatre que faran diverses companyies i grups i un vermut literari, entre més. El certamen serà utilitzat en horari lectiu pels centres escolars, mentre que la resta d’horari i els caps de setmana estarà obert al públic en general. Promogut pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el saló romandrà obert fins al 23 d’abril, diada de Sant Jordi.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.

Categories: literatura

Els contes prenen vida al festival Món Llibre

Vilaweb Lletres - Dj, 12/04/2018 - 16:00

S’acosta Sant Jordi i una de les activitats prèvies d’aquesta festa a Barcelona és el Món Llibre. Aquest festival dedicat a la literatura infantil es fa aquest cap de setmana al Centre de Cultura contemporània i espais adjacents. Allí s’hi han organitzat un munt d’activitats per acostar els infants a l’univers creatiu dels llibres i de la lectura. A més el Món Llibre també és un aparador de llibres, un espai on editors, autors i lectors es troben per conversar i un lloc pensat perquè hi tinguin cabuda tota mena de tallers, espectacles, performances i jocs.

Enguany, un dels eixos centrals del certamen és potenciar el plaer de la lectura, fent incidència en els primers lectors i també en la franja d’edat entre els 7 i els 12 anys. En aquesta edició, el convidat especial serà David Cirici, autor de la premiada novel·la Molsa, que té com a protagonista un gos, que veu com la seva llar i la família amb qui vivia desapareixen en caure una bomba. Per primera vegada, Món Llibre ha coproduït amb el Teatre Lliure un espectacle basat en aquesta novel·la que es podrà veure en el festival i barreja titelles de gran format i dansa.

Altres espectacles que es podran veure en aquesta edició són la projecció del film La revolta dels contes, una adaptació dels contes de Roald Dahl que recupera personatges i relats clàssics per donar-los la volta i introduir-hi girs enginyosos i actuals. També l’obra de titelles Rats, on les rates i un flautista protagonitzen una curiosa i divertida història, i Diario di un brutto anatroccolo, el diari d’un aneguet lleig que s’inspira en el conte clàssic d’Andersen i combina diferents llenguatges com ara el teatre i la dansa. Els nens també podran entrar en una carpa màgica i participar a l’activitat Contes per explicar en un minut, on podran escollir un conte que un personatge singular els explicarà d’una manera molt especial i els introduirà en un nou gènere: els minicontes.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.

Categories: literatura

Pàgines

Subscribe to Espai País Valencià agregador - literatura