literatura

JOVENTUT EVAPORADA

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dv, 15/12/2017 - 10:58
Ahir a la reunió del patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana veient imatges dels participants al que serà el documental (esplèndid) sobre el CCC, dies enrere al seminari "Politics of the Spirit" repassant els noms, les edats i els rostres dels impulsors del PEN Català, de la Institució de les Lletres Catalanes i de tantes altres iniciatives culturals abans de la guerra civil, dies Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0
Categories: literatura

De la por, no en vull ser súbdit


La tempesta m’amença;cel negre sobre els ulls.De la por, no en vull ser súbdit,sí lleó davant l’escull:
m’acompanyes del braç?.Inspirat en una nova il·lustració d'Ignasi Blanch a la revista cultural digital Catorze
Categories: literatura

Projecte Biblioart; quaderns d'artista


Aquests dies es pot gaudir a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa del projecte Biblioart, quaderns d'artista.
No us ho podeu perdre, n'hi ha per a passar-s'hi hores, aneu en compte.

Categories: literatura

La literatura catalana contemporàbia i els escriptors de sa Pobla - Gabriel Janer Manila analitza les darreres novel·les de Miquel López Crespí

Gabriel Janer Manila analitza les darreres novel·les de Miquel López Crespí - Les novel·les Allò que el vent no s´endugué (El Tall Editorial) i Joc d´escacs (Llibres del Segle) – Novel·lar el món cultural i polític dels anys 70 a Mallorca -


Per Miquel López Crespí, escriptor


Probablement és la seva millor novel·la. Edicions el Tall acaba de publicar Allò que el vent no s’endugué, de Miquel López Crespí, un text que paga la pena de llegir i recrear-se en la lectura a fi d’entendre certs paisatges morals de la història de l’illa de Mallorca durant els últims anys del franquisme. No varen ser uns temps fàcils. La policia secreta actuava amb violència, la dictadura feia els seus últims espasmes. I hi havia joves –uns joves- que s’atrevien a somiar un món diferent del que suportaven, una societat més justa, que cercaven guanyar espais de llibertat. Eren joves, treballaven en la clandestinitat, volien acabar amb la injustícia social, capgirar la vida. I varen creure que era possible. (Gabriel Janer Manila)


Abans d’escriure Allò que el vent no s’endugué (El Tall Editorial) i Joc d’escacs (Llibres del Segle) havia novel·lat la Mallorca republicana i la postguerra a l’obra L´Amagatall, que guanyà el Premi de Narrativa Miquel Àngel Riera. També m’havien interessat els universos de George Sand i Frédéric Chopin. Recordeu El darrer hivern de Chopin i George Sand (Proa Edicions) i Corambé: el dietari de George Sand (Pagès Editors). Més tard em vaig submergir en el món de Miquel Costa i Llobera. I vaig estar uns anys redactant Defalliment: les memòries de Miquel Costa i Llobera (El Gall Editor) i Defalliment: el poeta il·luminat (Pagès Editors). Sense oblidar tota una saga de novel·les dedicades a la guerra civil a Mallorca i a descriure el món dels vençuts en Estiu de foc (Columna Edicions), Núria i la glòria dels vençuts (Pagès Editors), Caterina Tarongí (Lleonard Muntaner Editor), Els crepuscles més pàl·lids (Lleonard Muntaner Editor), Una Arcàdia feliç (Lleonard Muntaner Editor), Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (Onada Edicions)... Però sempre havia pensat provar de novel·lar el món cultural i polític de quan érem joves i militàvem en diverses organitzacions antifeixistes. Seguint aquesta dèria, i al cap d’un parell d´anys de feina, han sorgit Allò que el vent no s´endugué (El Tall Editorial) i Joc d´escacs (Llibres del Segle).

Més que novel·les històriques, que també ho són, potser aniria millor definir-les com a “novel·les-testimoni”. És difícil situar-les en un gènere literari determinat. Podrien ser també llibres autobiogràfics, memòries. El cert, i no ho pretenc negar, és que ambdues tenen un fort contingut testimonial. Evidentment és una realitat novel·lada, la imaginació hi té un paper essencial. Però igualment volen ser un document d’aquella època, de les influències i passions humanes que dominaren un temps de fortes esperances i també, d’innombrables moments de desencís. Com no deixar constància dels anys més ardents de la nostra joventut, de l’ambient que ha conformat la nostra vida? Com no deixar una empremta literària d’amics, amors, lluites que ens han fet talment com som?

Com pintar un mural a l’estil de Diego Rivera o dibuixar els capricis de Goya! “Tal com érem” hauria estat un títol adient per a condensar les dues obres publicades recentment.

Allò que va fer moure la inspiració de l’escriptor i on comença tot, va ser evocar els moments més dur de la transició: els darrers assassinats de la dictadura franquista, les detencions i interrogatoris de la Brigada Social, l’estada a la presó l’any 76... Aleshores jo era membre de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), un dels partits comunistes més forts de les Illes (després del PCE). Però les nostres lluites, el nostre esforç en defensa de la República, l’Autodeterminació i el Socialisme no sortien en els mitjans de comunicació. Els diaris tenien instruccions ben precises de silenciar-nos i criminalitzar els partits que no acceptàvem la reforma del franquisme, que no participàvem en els organismes unitaris de la pretesa oposició. Eren els anys que es creava del no-res el PSOE. Els poders fàctics no volien altres esquerrans. Ens indignava aquest silenci, aquesta manipulació constant, el riu de mentides que segregaven aquests mitjans al servei dels borbons i la “sagrada unidad de España”. I per això mateix decidírem convocar una conferència de premsa clandestina. Aquesta, posteriorment, ens costà la detenció i l’empresonament a tots els que hi havíem participat: l’exmissioner i responsable del nostre front de barris, Jaume Obrador; el secretari general de l’OEC, Josep Capó; i jo mateix. Les vicissituds que envolten aquesta conferència de premsa clandestina són l’anècdota que dóna peu a l’escriptor per a descriure multitud de personatges d’aquella època, els ambients, la situació política, les contradiccions personals dels amics i militants enfeinats en la gegantina tasca volutariosa d’obrir els camins tancats de la història.

Al Diario de Mallorca (5-XI-2017) Gabriel Janer Manila ha publicat una crítica de la novel·la Allò que el vent no s´endugué (i que també podria referir-se a Joc d’escacs). Amb el títol “La bandera de la Llibertat”, Janer Manila hi escriu: “Probablement és la seva millor novel·la. -- Edicions el Tall acaba de publicar Allò que el vent no s’endugué, de Miquel López Crespí, un text que paga la pena de llegir i recrear-se en la lectura a fi d’entendre certs paisatges morals de la història de l’illa de Mallorca durant els últims anys del franquisme. No varen ser uns temps fàcils. La policia secreta actuava amb violència, la dictadura feia els seus últims espasmes. I hi havia joves –uns joves- que s’atrevien a somiar un món diferent del que suportaven, una societat més justa, que cercaven guanyar espais de llibertat. Eren joves, treballaven en la clandestinitat, volien acabar amb la injustícia social, capgirar la vida. I varen creure que era possible: ‘Qui hauria pogut imaginar que els magnífics palaus dels emperadors, on es dictaven les lleis de l’imperi, serien destruïts? Qui hauria imaginat que un dia veuríem córrer les gallines entre les columnes dels temples de marbre. Qui hauria anat a pensar que a les avingudes per on desfilaven els generals victoriosos s’omplirien d’herbes salvatges? Qui hauria intuït que algun dia s’acabarien els comerciants d’esclaus?’. Aquells joves, perseguits per la brigada social, detinguts, tancats a la presó, torturats, no havien deixat de creure en la permanència de la lluita contra el poder injust, en la rebel·lió com una constant al llarg de la història.

‘Però també aquells joves hagueren de veure com s’esfondraven els somnis, com es perdien pel camí els ideals més nobles. I ni se’n salvava una petita espurna. Hi hagué alguna cosa que el vent no se’n va endur? De tota aquella lluita, del combat per la justícia, del patiment i la tortura n’ha quedat alguna cosa? Tota la narrativa de López Crespí gira entorn d’un sol tema: la complicitat de molts d’aquells rebels amb els repressors, quan la dictadura es transformava per continuar en el poder. És un tema que recorre tota la seva obra i que ara tornam a trobar en aquesta novel·la depurat fins a les últimes conseqüències estètiques. Bé sap l’autor fins a quin extrem la literatura és a l’interior del llenguatge i, alhora, és obra del llenguatge.

‘Molts d’anys de depuració de la pròpia escriptura l’han portat a aquesta obra modèlica. Un tema entorn del qual giren milers de pàgines escrites al llarg d’una vida. Tanmateix, per dir-nos la decepció de veure com molts d’aquells companys de lluita han baratat la ‘revolució’ per una cadira. ‘Els anys de presó –escriu-, les llargues nits d’interrogatoris en els caus policíacs només havien servit per consolidar els dirigents que s’avenien a signar vergonyosos acords amb els botxins’. D’aquests vergonyosos acords se’n va dir ‘transició’.

‘La novel·la –potser n’hauria de dir novel·la-document, pel que té de crònica d’una època que l’autor va viure en primera persona-, comença amb una reinterpretació del mite de la caverna de Plató. O del ‘Jardí de les delícies’ de Hieronymus el Bosch. Se’ns parla de la infantesa del jove rebel i era un temps –i he de dir que en aquestes escapades cap als records de la infància, no idealitzats, però plens d’emoció, trobam els millors moments de la poètica de Miquel López Crespí-, en què ‘el sol entrava per la finestra dins la casa i dibuixava ombres i clarors a les parets com si tot aquell espai s’hagués poblat de monstres que venien d’un món estrany, incert: els dimonis, la por, esperits fantasmagòrics amb enormes cues, i banyes, i forques a les mans, i flaire de sofre, i genis malèfics que ens bullirien en calderes d’oli... I el dolor etern que ens prometia el rector si ens atrevíem a mirar les al·lotes’.

‘Sobre el paisatge de la repressió, els primers amors innocents. ‘Caçava papallones amb na Margalida entre les palmeres i els rosers de l’escola. Observava els vells mobles familiars, els ocells dissecats, les estrelles de mar, el floc de cabells de quan la padrina tenia cinc anys, els rosaris d’argent, les papallones crucificades’. Era un temps incomprensible i estrany. Llavors la padrina li ensenyà a parlar amb la llum que eixia de les pedres, a mirar els fonaments subterranis de la seva existència: les fotografies familiars, les converses perdudes, els perfums, l’aigua fresca, les primeres carícies... Un substrat que esclata com una sobtada explosió d’estrelles. Ens hi parla de quan el pare va sortir de les presons dels vencedors, de l’amor als llibres, de les pors, de com ha de veure’s abocat a la desfeta de les successives capes d’il·lusions, de la tensió, de les reunions, dels fronts de lluita. De l’únic objectiu de la reforma: silenciar els partits polítics que no acceptaven pactar amb els franquistes. Què és el que el vent no se’n va endur? Segurament, la passió per la llibertat i la justícia, l’autenticitat de l’amor, el record de la padrina Mònica que, com Mariana Pineda, brodava la bandera de la revolta”.

Crec que les paraules de Gabriel Janer Manila defineixen a la perfecció el que volen ser les obres Allò que el vent no s´endugué i Joc d´escacs.


Categories: literatura

BUZZ BUZZ BUZZ

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dj, 14/12/2017 - 09:30
Els que van fer els llums nadalencs de la Gran Via barcelonina deuen ser admiradors de Vincente Minnelli i Judy Garland. O de Stacey Kent, que juntament amb Al Jonson fa una versió esplèndida (pel meu gust millor que la pel·liculera) de la cançó i l'escena del tramvia. Apa, bon trajecte a tots plegats. Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0
Categories: literatura

Roda de premsa Versos contra la violència

Ahir, roda de premsa sobre el projecte Versos contra la violència (recitals, llibre, espectacle, presentacions...)
Qui vulgui assistir a l'espectacle del 29 de desembre al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, que faci la reserva a dillumsdartsalforn@gmail.com
No tardeu, ja hi ha més de 200 reserves en dos dies, i us doldria perdre-us l'espectacle que ha dissenyat Valer Gisbert.
Quant al llibre que edita Onada Edicions, molt aviat a les llibreries. Tots els beneficis del llibre es destinaran a enviar-ne exemplars a centres d'ensenyament.



Categories: literatura

‘Garrotuits del jutge suprem’

Vilaweb Lletres - Dc, 13/12/2017 - 17:38

El filòleg, assagista i conegut tuitaire Jaume Aulet no s’ha pogut estar de dedicar uns quants versos a la situació dels presos polítics i a les decisions del jutge Llarena.

GARROTUITS DEL JUTGE SUPREM
«Vinga va, vinga Llarena:
no t’arronsis ara, no,
que som catalans de mena.
Fota’ns tots a la presó!

Vinga va, de pressa actua!
No t’oblidis del meu gos,
que sempre aixeca la cua
quan cantem Els Segadors.

I, si ens vols fer la punyeta,
engrillona el meu cunyat,
que ahir va fer una copeta
d’Aromes de Montserrat.

La sogra, amb la dèria teva,
també cap a les presons?
Ostres tu: i, per Sant Esteve,
què passa amb els canelons?

Fa el meu fill la carta als Reis,
ja fa dies que s’hi esmera.
Els regals –segons les lleis–,
els hi duran a Estremera?

Redéu, que no ho veus, Llarena,
que no podem anar bé?
Sense propòsit d’esmena,
tens mala peça al teler.»

Categories: literatura

Versos contra la violència, l'espectacle


Després dels recitals de Versos contra la violència dels dies 7 i 8 d'octubre, a La Ràpita i Roquetes, i després de l'edició del llibre, això no s'acaba aquí, i podrem gaudir de Versos contra la violència, l'espectacle.
Es tracta d'una adaptació teatral de Valer Gisbert, partint de textos del llibre, amb teatre, poesia, música, dansa, il·lustracions....
I aquest espectacle, que servirà de tret de sortida del llibre, es podrà gaudir a:
.
Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa
29 de desembre de 2017
21.30 hores
.
Serà un acte organitzat per l'Ajuntament de Tortosa, Onada Edicions, el col·lectiu diLLUMs d'Arts al forn i l'associació Mar de fora, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, Antena Cultural de la URV, el Forn de la Canonja, l'Institut Joaquin Bau, Mundo Luz i Impremta Querol.
.
L'accés serà gratuït, amb taquilla inversa d'un donatiu voluntari.
.
Atès que l'aforament és limitat, us demanem que reserveu lloc posant-vos en contacte a dillumsdartsalforn@gmail.com  
.
I us avancem el calendari de presentacions del llibres:
.
L'Ampolla, 13 de gener
L'Ametlla de Mar, 14 de gener
Falset, 28 de gener
Campredó, 19 de gener
La Ràpita, 2 de febrer
Deltebre, 3 de febrer
Barcelona, llibreria Calders, 8 de març
Amposta,  21 de març

Categories: literatura

Campanyes contra els escriptors d´esquerra mallorquins

Gabriel Sevilla, Antoni M. Thomàs, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catalán, Josep M. Carbonero, Jaume Carbonero, Salvador Bastida i Ignasi Ribas: el dogmatisme i el sectarisme a les Iles


A partir de les eleccions del quinze de juny de 1977, qui no tengués representació parlamentària era obligat a desaparèixer engolit per la marginalitat més absoluta. "Intellectuals" de baixa categoria, servils sense escrúpols, s'encarregaven -i s'encarreguen encara!- de la feina bruta de demonitzar els grups o persones autènticament revolucionaris. Eren ridiculitzades les idees de progrés, justícia social, socialisme i independentisme. Tot això, combinat amb la lluita activa (portada endavant per la socialdemocràcia, les restes del carrillisme i les burgesies espanyola, catalana i basca) contra el marxisme, l'anarquisme, el leninisme, l'independentisme... o el cristianisme de tendència socialista i anticapitalista, anà creant un concret panorama de desolació contra el qual lluitaren activament Arturo Van den Eynde i els seus companys. (Miquel López Crespí)


Les campanyes rebentistes contra la memòria històrica de l’esquerra revolucionària



Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) editat per l'editor Lleonard Muntaner l'any 1994 i demonitzat per una colla de dogmàtics i sectaris, enemics de l'esquerra alternativa i revolucionària tant en temps de la transició com en els anys posteriors.

A partir de les eleccions del quinze de juny de 1977, qui no tengués representació parlamentària era obligat a desaparèixer engolit per la marginalitat més absoluta. "Intellectuals" de baixa categoria, servils sense escrúpols, s'encarregaven -i s'encarreguen encara!- de la feina bruta de demonitzar els grups o persones autènticament revolucionaris. Eren ridiculitzades les idees de progrés, justícia social, socialisme i independentisme. Tot això, combinat amb la lluita activa (portada endavant per la socialdemocràcia, les restes del carrillisme i les burgesies espanyola, catalana i basca) contra el marxisme, l'anarquisme, el leninisme, l'independentisme... o el cristianisme de tendència socialista i anticapitalista, anà creant un concret panorama de desolació contra el qual lluitaren activament Arturo Van den Eynde i els seus companys. Els sectors més dinàmics que encara lluitaven contra el sistema eren deixats de banda (lluites d'Euskalduna, Altos Hornos del Mediterráneo, Astilleros de Cadis... i mil tipus d'accions semblants), tot esperant que els lluitadors més actius perdessin la fe en la victòria de la seva justa causa. Les centrals sindicals majoritàries, amb fortes subvencions estatals per a sous d'alliberats, boicotejaren mobilitzacions de solidaritat, expulsaren els grups més antisistema dels seus delegats mentre els dirigents d'aquests aparells ja institucionals signaven pacte rere pacte en contra dels interessos dels treballadors. Milers i milers de treballadors i treballadores, d'estudiants de totes les nacions oprimides de l'estat, eren induïts (a les bones o a les males: la policia no deixà mai d'actuar de forma brutal contra el poble) a oblidar les idees i principis igualitaris i antifeixistes tot obligat-los (mitjançant un fort bombardeig ideològic des del mitjans dits de "comunicació") a centrar-se només en la vida privada, en el consum com a forma "superior" d'existència, en el "descompromís". Arribava l'època del pelotazo, més que res en temps del PSOE; del redescobriment de "la España eterna" per part dels "socialistes" de mentida que ens acabaven d'entaforar en el bloc imperialista i agressiu de l'OTAN.



Presentació de L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). D'esquerra a dreta: Mateu Morro, Jaume Obrador, Miquel López Crespí, Llorenç Capellà, Carles Manera i Ramon Molina. Posteriorment a aquesta presentació els sectors dogmàtics i sectaris propers a l'excarrillisme (PCE) iniciaren una brutal campanya de mentides, calúmnies i tergiversacions contra l'escriptor Miquel López Crespí per provar de barrar el pas a la memòria històrica de l'esquerra alternativa de les Illes.


Disn aquest brutal contetx repressiu d’esdengué la brutal campanya rebentista dels excarrillistes i sectors afins al meu llibre de memòries antifeixista L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Palma, El Tall Editorial, 1994).

A hores d'ara encara no entenc com Ignasi Ribas, l'antic militant del carrillisme illenc (PCE) signà aquell tèrbol pamflet contra el llibre que havia editat Lleonard Muntaner. Que ho fessin dos buròcrates, dos antics responsables del ranci i escleròtic carrillisme illenc potser seria comprensible. Eren personatges que procedien d'una vella tradició dogmàtica i de combat contra l'anarquisme i el socialisme entès com a poder dels treballadors (el POUM, el trotskisme...). Pensem en les execucions de membres del POUM i de la CNT en temps de la guerra civil. Els casos més coneguts foren els assassinats d'Andreu Nin i de Camilo Berneri, per exemple. Una tradició de persecució i criminalització de l'esquerra revolucionària a la qual encara no han renunciat, com es va comprovar amb el pamflet ple de mentides, calúmnies i tergiversacions que publicaren, sense cap mena de vergonya, el 28 d'abril de 1994 en un diari de Ciutat.

Com anava dient, a hores d'ara encara no m'explic l'origen de tanta ràbia i visceralitat contra l'esquerra republicana de les Illes. ¿O va ser precisament per això mateix, perquè ells en temps de la transició abandonaren tota idea de canvi social prosocialista, tota idea republicana, acceptant la reinstauració de la monarquia, que calia criminalitzar els partits que sí que defensàvem aquestes idees, cas de l' OEC, MCI, PTE, LCR, PSM o PSAN?

Quan llegia les brutors signades per Ignasi Ribas i els seus companys de campanya rebentista contra l'esquerra alternativa no ho podia creure. A una Illa en la qual tots ens coneixem quasi com si fóssim de la família, els personatges abans esmentats s'atrevien a signar un pamflet on suggerien que els partits a l'esquerra del PCE i del carrillisme, és a dir organitzacions marxistes i nacionalistes com MCI, OEC, LCR, el PSAN o el PSM només teníem com a funció, a les ordres del franquisme sociològic "i de vegades des del franquisme policíac, debilitar el Partit Comunista d'aleshores". Alhora que s'atrevien a signar aquestes calúmnies afegien, per a embrutar més la memòria dels antifeixistes de les Illes, que tots aquests partits només ajudaren a crear "confusionisme". I el combat abnegat de tants d'homes i dones només consistí en "declaracions de principis presumptament purs".

Mai no s'havia vist tanta ràbia i dogmàtica visceralitat contra uns coneguts militants antifeixistes de les Illes! La brutor que signaven evidenciava a la vista de tothom que només acceptaven una aproximació a la història: la del PCE. Les altres aproximacions, els altres investigadors que no estiguessin al servei dels interessos sectaris del carrillisme, havien de ser perseguits i criminalitzats. Per als dogmàtics i sectaris el pamflet que s'atreviren a publicar només tenia per funció desprestigiar els lluitadors antifranquistes que no fossin de la seva corda i, de rebot, justificar les seves particulars traïdes als principis esquerrans que, de boca enfora, deien defensar. Criminalitzant altres visions dels fets de la transició, amb totes les claudicacions de les quals foren responsables ells, la direcció del PCE aconseguia quedar com a aquella que realment sabia el que s'havia de fer.

Amb el pamflet publicat a Palma, aquells que conscientment o inconscientment donaven suport a la nefasta política del PCE (abandonament de la lluita per la República, Pactes de la Moncloa, acords amb el franquisme reciclat...) esdevenien botxins de la memòria històrica de l'esquerra alternativa de la nostra terra tot insultant el nom i els sacrificis de tants i tants abnegats combatents republicans. El pamflet que en contra nostra signaren Ignasi Ribas i els seus amiguets embrutava i posava en qüestió no solament la meva feina política, sinó també, i això sí que ho consider prou greu i d'una indignitat total, el treball de centenars d'honrats militants de l'esquerra alternativa.

No era solament contra la meva persona i el llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) que es bastí la campanya rebentista de 1994. Ignasi Ribas, i també Gabriel Sevilla, Antoni M. Thomàs, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaume Carbonero i Salvador Bastida el que el volien era, com ja he dit, barrar el pas a la memòria de l'esquerra antisistema de les Illes, demonitzant els escriptors que haguessin escrit algun llibre al respecte. Es pensaven que ho aconseguiren escrivint calúmnies i mentides en contra nostra. S'erraren a les totes. De res no serviren els seus pamflets i brutors. Mai no s'havien publicat tants llibres explicant les claudicacions del PCE en temps de la transició. Quant a la seva actitud dogmàtica i sectària, quedaren retratats per sempre davant l'opinió pública i acumularen damunt les seves espatlles un desprestigi del qual difícilment es recuperaran.

El domini total i absolut de l'oportunisme polític més bestial s'aferma amb la transició (la restauració de la monarquia borbònica i els pactes de la suposada oposició amb el franquisme i la burgesia) i durant els anys posteriors. La fi del socialisme degenerat a l'URSS i altres estats dits "socialistes" (aquells on regnava el brutal poder de la "burgesia" roja i el més bestial capitalisme d'estat) servia per a bastir una campanya contrarevolucionària mundial a la qual s'aferraven amb ungles i dents els reaccionaris de totes les tendències. Ens apropàvem als temps actuals, a l'època de la mundialització més bestial i absoluta del capital i de l'imperialisme (alguns li diuen, en expressió errada, la "globalització"). Davant aquesta situació Arturo Van den Eynde escriu Globalització: la dictadura mundial de 200 empreses, que publica Edicions de 1984. Les preocupacions socials i collectives de les organitzacions marxistes, independentistes i antisistema eren sovint ridiculitzades. Els grups i partits que encara resistien la gegantina onada d'oportunisme que tot ho envaïa (barroeres lluites pel poder, per la poltrona, per la nòmina institucional deixant de banda dècades d'història de lluita esquerrana) eren presentats sovint com a utòpics o, més d'una vegada, com a actius "agents de la dreta", illuminats que no tocaven amb els peus a terra com hem explicat una mica més amunt en referència a la campanya rebentista contra el llibre L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970).

En el Petit vocabulari polític de marxisme (Barcelona, Edicions de 1984, 1998), pàgs. 107-108, Arturo Van den Eynde definia l'oportunisme amb aquestes paraules: "És oportunista sacrificar els objectius més importants del moviment obrer per treure'n un avantatge momentani.

'El llenguatge polític postmodern enalteix l'oportunisme i el confon sibillinament amb el simple 'sentit de l'oportunitat'. Són coses diferents. El sentit de l'oportunitat és necessari en qualsevol tàctica política. Una força política cerca sempre la línia de conducta que li permeti treure tot el partit possible d'una determinada situació, d'una determinada relació de forces entre els diversos partits i les diverses forces socials. Només és oportunista quan vol aconseguir aquest avantatge momentani, aquest petit guany, aquesta millora, en perjudici de coses encara més importants, com ara l'hostilitat de la classe dels treballadors emvers els capitalistes, o l'agrupament dels obrers avançats en un partit realment comunista.

'És oportunista aquell qui, cercant un petit triomf avui, compromet les possibilitats d'un gran triomf revolucionari demà o demà passat".

Arturo Van den Eynde definia molt bé el significat de l’oportunisme dins la societat contemporània. I, per això mateix, els atacs i els pamflets contra la memòria històrica de l’esquerra revolucionària, contra qui volgués deixar constància de les seves traïdes i claudicacions, dels seus pactes amb la burgesia i el franquisme reciclat en temps de la restauració borbònica. Una història prou coneguda i que, com hem explicat més amunt, hem hagut de patir en carn pròpia.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Categories: literatura

Eduardo Margaretto a Tens un racó dalt del món




Eduardo Margaretto ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la força de les obres col·lectives, sense deixar de recordar la seva passió i la seva biografia sobre John Fante.
Juntament amb Pep Carles, Eduardo ha creat l'associació Mar de fora a La Ràpita, el primer producte visible de la qual ha estat el llibre Mot i mirada, on 17 fotògrafs i 17 escriptors locals aporten la seva visió, tant en imatge com en paraules, de la ciutat i el seu paisatge.
També parlarem d'un altre llibre col·lectiu on ell participa, Versos contra la violència, amb més de 70 participants, sorgit arran dels recitals que van tenir lloc a La Ràpita i Roquetes el 7 i 8 d'octubre, i que es presentarà a l'Auditori de Tortosa el 29 de desembre, mitjançant una adaptació teatral feta per Valer Gisbert. Els beneficis del llibre es destinaran a enviar exemplars al màxim possible de centres d'ensenyament.
A la secció La llibreria recomana, ens visita Esther Galindo, de la llibreria Arts i papers de Tortosa, que ens parlarà de la biografia de Dorothea Lange, de Linda Gordon, i un llibre de Roberto Escoda. Tambñe recomanarem el poemari Mar da forte, de Santi Borrell, i Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques.
A la secció Què fem a les biblios, ens visita Maria Josep Clua de la Biblioteca de Móra d'Ebre, que ens parlarà del grup de lectura Reflexions.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 13 i el 20 de desembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Categories: literatura

Els editors recomanen… 200 llibres per a triar aquestes festes

Vilaweb Lletres - Dm, 12/12/2017 - 22:00

Una seixantena de segells editorials del país, ordenats per ordre alfabètic, han participat en aquest especial. Els hem proposat que recomanin tres títols propis i un de la competència. D’aquesta manera, us oferim dos centenars de títols disponibles a les llibreries per triar aquestes festes. Cada títol conté l’enllaç amb la fitxa del llibre de la web de l’editorial (en alguns casos, la fitxa és d’una llibreria), per obtenir informació de l’obra.

Quant als llibres de la competència, hi ha com sempre una gran diversitat. Els més recomanats són dos: el volum de notes inèdit de Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles, editat per Destino; i una obra situada a la Cerdanya: La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, premi Sant Joan de novel·la d’enguany, publicada per Edicions 62.

L’Altra Editorial és el segell que té més títols recomanats de la competència: hi ha L’art de la ficció de James Salter, diversos llibres de Carson McCullers, es repeteix la Vivian Gornik i també Els fills de la llacuna de Maria Guasch. Però aquí no s’acaba la llista d’autores recomanades en l’apartat de la competència: cal comptar amb la recuperació d’Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, i obres de Mercè Rodoreda i Víctor Català, ambdues publicades pel Club Editor. Entre els editors del País Valencià, s’ha repetit la Poesia completa de Marc Granell i també els contes d’Això no és Amèrica de Jordi Puntí. El començament de l’Any Pedrolo ha dut força títols d’aquest autor repartits en tot d’editorials.

Pilar Beltran d’EDICIONS 62 recomana:
Paul Auster, 4321
Rafael Vallbona, La casa de la frontera
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis
I un de la competència…
Romain Gary, Gos blanc. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle Editorial)

Josep Cots d’EDICIONS DE 1984 recomana:
William Faulkner, La mansió
Victor Hugo, Els treballadors de la mar
Siegfried Lenz, El desertor
I un de la competència…
Aldous Huxley, Els dimonis de Loudun (Adesiara)

Jordi Raventós d’ADESIARA EDICIONS recomana:
Petroni, Satíricon. Traducció de Sebastià Giralt
Nikos Kazantzakis, L’última temptació de Crist. Traducció de Pau Sabaté
Manuel Valldeperes, Ombres entre tenebres
I un de la competència…
Victor Hugo, Els treballadors de la mar (Edicions de 1984)

Pau Vadell d’ADIA EDICIONS recomana:
Guillem Gavaldà, Brànquies
Ismael Pelegrí, De l’animal que s’imposa
Lucia Pietrelli, Violacions
I un de la competència…
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal. Traducció d’Anna Montero (Edicions del Buc)

Vicent Olmos d’EDITORIAL AFERS recomana:
Kurt Tucholsky, Un llibre dels Pirineus. Traducció de Heike Van Lawick i Neus Andreu
Josep Maria Fulquet, Shakespeare en la veu dels traductors catalans
Faust Ripoll Domènech, Josep Maria de Casacuberta. La construcció de la nació catalana
I un de la competència
Jordi Julià, L’autor sense ombra. La figuració literària de l’escriptor entre els segles XIX i XX (Publicacions Universitat de València)

Eugènia Broggi de L’ALTRA EDITORIAL recomana:
David Vilaseca, Els homes i els dies
Maria Guasch, Els fills de la llacuna
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat
I un de la competència…
Mary Beard, La veu i el poder de les dones (Arcàdia)

Miquel Adam d’AMSTERDAM EDITORIAL recomana:
Carme Martí, El camí de les Aigües
Colm Tóibín, La casa dels noms. Traducció de Ferran Ràfols
Lize Spit, El desgel. Traducció de Maria Rosich
I un de la competència…
Jordi Puntí, Això no és Amèrica (Empúries)

Isabel Obiols de l’EDITORIAL ANAGRAMA recomana:
Ivan Jablonka, Laëtitia o la fi dels homes Traducció de Marta Marfany
Arundhati Roy, El ministeri de la felicitat suprema. Traducció de Sergi Pàmies
Tina Vallès, La memòria de l’arbre
I un de la competència…
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (Edicions 62)

Rosa Rey d’ANGLE EDITORIAL recomana:
Romain Gary, Gos Blanc. Traducció de Jordi Martín Lloret
Xavier Aliaga, Les quatre vides de l’oncle Antoine
Rebecca Solnit. Esperança dins la foscor. Traducció de Bel Olid
I un de la competència…
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular (l’Altra Editorial)

Joan Carles Girbés d’ARA LLIBRES recomana:
Kilian Jornet, Summits of my life. Somnis i reptes a la muntanya
Lars Mytting, El llibre de la fusta
Jair Domínguez, Ets un merda i ho saps
I un de la competència…
Número extraordinari de l’Avenç 40 anys

Montse Ingla d’EDITORIAL ARCADIA recomana:
Joan-Carles Mèlich, L’experiència de la pèrdua. Assaig de filosofia literària
Josep Quetglas, Restes d’arquitectura i de crítica de la cultura
Avishai Margalit, De la traïció
I un de la competència…
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular (l’Altra Editorial)

Núria Iceta de L’AVENÇ recomana:
Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (19399-1945)
Virginia Woolf, Flush. Traducció Jordi Fernando
Joan-Daniel Bezsonoff, El fill del coronel
I un de la competència…
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció Josefina Caball (Raig Verd)

Alba Vinyes de L’EDITORIAL BARCINO recomana:
Ramon Llull, Llibre d’amic i amat. Versió de Sebastià Alzamora
Sòfocles, Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba
Miquel Parets, Crònica. Miquel Parets, vol. II [La guerra dels Segadors]
I un de la competència…
Víctor Català, De foc i de sang (Club Editor)

Iolanda Batallé de BRIDGE recomana:
Toni Iturbe i il·lustracions de Jordi Lafebre,  50 moments literaris. Traducció de Xavier Solsona
Carme Ruscalleda i il·lustracions de Pilarín Bayés, La màgia de la cuina

Gonçal López-Pampló de BROMERA EDICIONS recomana:
Jordi Sebastià, Quadern de l’Europa trista
Verena Boos, Taronges de sang . Traducció de Ramon Monton
Pasqual Alapont, El mal que m’habita
I un de la competència…
Carles Rebassa, Eren ells (Angle Editorial) 

Els editors d’EDICIONS DEL BUC recomanen:
Núria Armengol, Fractura
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal. Traducció d’Anna Montero
Pere Císcar, Anit sempre
I un de la competència…
Marc Granell, Poesia completa (1976-2016) (Institució Alfons el Magnànim)

Antoni Clapés de CAFÈ CENTRAL (col·lecció ‘Jardins de Samarcanda’) recomana:
Francesc Prat, Celístia
Sôgi, Shôhaku i Sôchô, Tres veus lligades a Minase. Traducció de Jordi Mas López
Ana Blandiana, La meva pàtria A4. Traducció de Corina Oproae
I un de la competència…
Mário de Sa-Carneiro, Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa. Traducció de Vicent Berenguer (Lletra Impresa)

Isabel Martí d’EDICIONS DE LA CAMPANA recomana:
Emanuel Bergmann, El truc
Robert Seethaler, Tota una vida
Darcey Bell, Un petit favor
I un de la competència…
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis

Iolanda Batallé de CATEDRAL recomana:
Més d’un autor, Antologia literària per tornar a la infantesa
Xavi Pérez Navarro, El mal invisible
I un de la competència…
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor)

Aleix Mestres d’EL CEP I LA NANSA EDICIONS recomana:
Miquel Martín, El riu encès
Màrius Blàvia i Ribé, La Flama d’or
Francesc Ten, Xamfrà Kom Tiki
I un de la competència…
Anna Carreras, Encén el llum (Labreu Edicions)

Glòria Gasch de COLUMNA i DESTINO recomana:
Lluís Foix, El que la terra m’ha donat
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)
Sílvia Soler, Rellotges de sol

Jordi Ferré de COSSETÀNIA EDICIONS recomana:
Francesc Joan Matas, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach Puig
Manuel Forcano i fotografies de Chopo García-Die, Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana
Quim Marquès, Arrossos
I un de la competència…
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes

Maria Bohigas de CLUB EDITOR recomana:
Màrius Torres i Mercè Figueras, Cartes a Mahalta
Lluís Maria Todó, Gramàtica dels noms propis
Lutz Seiler, Kruso
I un de la competència…
Jordi Puntí, Això no és Amèrica 

Joan Sala de L’EDITORIAL COMANEGRA recomana:
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (volum 1)
Joan de Déu Prats i Maria Padilla, El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya
Jordi Coca, L’Emperador
I un de la competència…
Més d’un autor, Plouen poemes (Eumo)

Oriol Ponsatí-Murlà d’EDICIONS DE LA ELA GEMINADA recomana:
Natalia Ginzburg. Valentino. Traducció d’Anna Casassas
Aristòtil: Física. Traducció i introducció de Joan Ferrer Gràcia
Prudenci Bertrana: Josafat (amb 22 il·lustracions d’Alfred Kubin)
I un de la competència…
Xavier Rubert de Ventós. Si no corro, caic (Empúries)

Marta Selvas d’EDITORIAL EMPÚRIES recomana:
Nickolas Butler, Al cor dels homes
Jordi Puntí, Això no és Amèrica
Vicenç Pagès, Robinson
I un de la competència…
Carson McCullers, El cor és un caçador solitari (l’Altra Editorial)

Montse Ayats d’EUMO EDITORIAL recomana:
Agnès Brossa, Em dic Joan i crec que soc dolent
V. Amat, M. C. Bernal i I. Muntañá (ed.) i M. Abselam (il·l.), Plouen poemes!
Josep Puigsech, La Revolució Russa i Catalunya
I un de la competència…
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (Comanegra)

Ignasi Moreta de FRAGMENTA EDITORIAL recomana:
Pere Lluís Font, Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota
José Tolentino Mendonça, Petita teologia de la lentitud
Flavia Company – Luciano Lozano, L’escola de la Haru
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Joan Tarrida de GALAXIA GUTENBERG recomana:
Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu
Jordi Carrión, Barcelona. Llibre dels passatges
Lluïsa Julià, Maria-Mercè Marçal. Una vida
I un de la competència…
Marina Garcés, Nova Il.lustració radical (Anagrama)

Gracià Sánchez d’EL GALL EDITOR recomana:
Thomas Bernhard, L’imitador de veus
Jordi Julià, Marques de mans
Vera Pàvlova, A banda i banda del petó
I un de la competència…
Virginia Woolf, Flush (L’Avenç)

Matilde Martínez de GODALL EDICIONS recomana:
Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! Traducció de Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill 
Wu Ming, L’invisible arreuTraducció d’Oriol Fuster Cabrera
Víctor Obiols Bocanegra, Sacrilegis. Poemes músicats de clàssics catalans
I un de la competència…
Mònica Batet, Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres (Meteora)

Els editors de l’EDITORIAL GREGAL recomanen:
Larry Tremblay, El Crist obès. Traducció de Ricard Ripoll
Pau Faner, Com s’assembla la vida als somnis
Més d’un autor,“Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017)
I un de la competència…
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (Rata)

Ester Andorrà de LABREU EDICIONS recomana:
Antònia Vicens, Míriam Cano i Martí Sales, Cremen cels
Zoraida Burgos, Convivència d’aigües (poesia completa)
Eduard Escoffet, Menys i tot
I un de la competència…
William Shakespeare, Tots els sonets. Edició i epíleg de D. Sam Abrams. Traducció de Gerard Vergés (Adesiara)

Maria Muntaner de LLEONARD MUNTANER EDITORS recomana:
Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX, Mireia Vidal-Conte (ed.)
Antoni Tugores, Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936
Lluís Calvo, Llum a l’arsenal. Cent poemes (antologia 1987-2017)
I un de la competència…
Jutta Ditfurth, Ulrike Meinhof, la biografia. Traducció de Daniel Escribano. (Tigre de Paper)

Juli Capilla i Mercè Climent de LLETRA IMPRESA EDICIONS recomanen:
Mário de Sá-Carneiro, Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa. Traducció de Vicent Berenguer
Ester Vizcarra, Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà
Joaquim Espinós, La presó del cel
I un de la competència
Marc Granell, Poesia completa (1976-2016) (Institució Alfons el Magnànim)

Marc Moreno de LLIBRES DEL DELICTE recomana:
Ariadna Herrero, Seràs un dels nostres
Més d’un autor, Assassins de Girona
Ramona Solé, Instint de supervivència
I un de la competència…
Xavier Gual, La noia de la caravana (Fanbooks)

Vicent Baydal de LLIBRES DE LA DRASSANA recomana:
Eduard Mira, El tinent anglés
Josep Vicent Miralles i il·lustracions de Paula Bonet, Tirant lo Blanch
Pau Martínez, L’animal. Una llarga conversa amb Miquel Àngel Landete, Senior
I un de la competència…
Vicent Beltra i Carles Segura, Els parlars valencians (PUV)

Marta i Roger Costa-Pau de LLIBRES DEL SEGLE recomanen:
Rosa Font, Em dic la veu. Epíleg d’Antoni Clapés
Francesc Puigpelat, L’àliga perduda dels nazis
Narcís Ribes, De sediments
I un de la competència…
Ana Blandiana,La meva pàtria A4. Traducció de Corina Oproae (Cafè Central)

Jordi Rourera d’EDICIONS DE LA MAGRANA recomana:
Raimon, Tot el que he cantat
Miquel Caminal, Demorcràcia i plurinacionalitat
Josep M. Bricall, Una certa distància
I un de la competència…
Maria Guasch, Els fills de la llacuna (l’Altra Editorial)

Ramon Mas de MALES HERBES recomana:
Nikos Khuliaràs, L’altra meitat. Traducció de Mercè Guitart
Ray Bradbury, Un cementiri de llunàticTraducció de Martí Sales
Sebastià Roig i Toni Benages, Narcís Monturiol i les pedres de l’infern
I un de la competència…
Mircea Cartarescu, Solenoide (Edicions del Periscopi)

Mònica Estruch d’EDITORIAL MEDITERRÀNIA recomana:
Fra Mateu Sanclimens i il·lustracions de Miquel Oliveras, Vida de sant Francesc d’Assís
Hettie Bingham, Banksy trenca les regles
Hug Llàcer, Oficis de convent. El dia a dia dels frares no clergues
I un de la competència…
Flavia Company, Haru (Catedral)

Ricard Vela de MÉS LLIBRES recomana:
Eka Kurniawan, La bellesa és una ferida. Traducció de Marc Rubió Rodon
Salvador Company, False Friends
Joan Santamaria, Narracions extraordinàries
I un de la competència…
Bandi, L’acusació (Edicions del Periscopi)

M. Dolors Sàrries d’EDITORIAL METEORA recomana:
Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler
Maria Nunes i il·lustracions de Josep M. Farré, Rutes literàries de Barcelona
Jaume Fuster, Poema dit de la Redempció
I un de la competència…
Miquel Martín, Llegendes de mar de la Costa Brava (Edicions Sidillà)

Antoni M. Bonet de NEOPÀTRIA recomana:
Noèlia Vidal Calatayud, La maledicció dels Bellvís
Miquel Candel, Esperant amb candeletes
Antoni M. Bonet, Amor cru
I un de la competència…
Eduard Mira, El tinent anglés (Llibres de la Drassana)

Òscar París d’ONADA EDICIONS recomana:
Jules Verne, 20.000 llegües de viatge submarí. Adaptat per Antonis Papatheodoulou i il·lustrat per Iris Samartzi
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc per a infants. Adaptat per Salvador Vendrell i il·lustrat per Oreto Cruzà
Juanjo Roda, La cuina de la gent de la mar
I un de la competència…
Fani Grande, Jo sóc així i això no és problema (Vincle)

Núria Pagès de PAGÈS EDITORS recomana:
Annelise Heurtier, Sweet Sixteen.Traducció de Montserrat Franquesa
Josep Franco, La Santa
J. V. Foix, Ho sap tothom i és profecia
I un de la competència…
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Aniol Rafel d’EDICIONS DEL PERISCOPI recomana:
Colson Whitehead, El ferrocarril subterrani. Traducció d’Albert Torrescasana
Mircea Cartarescu, Solenoide. Traducció d’Antònia Escandell Tur
Kent Haruf, Cançó de la plana. Traducció de Marta Pera Cucurell
I un de la competència…
Vicenç Pagès, Robinson (Editorial Empúries)

David Vid d’EL PETIT EDITOR recomana:
Oriol Jara , Kim Jong-un, estimat diari
Manel Joan i Arinyó, A l’estiu el sexe somriu
Francesc Mompó, Com ales d’àngel negre
I un de la competència…
Emili Piera, La cuina de l’Albufera i les marjals (Editorial Periferic)

Jesús Figuerola de PERIFÈRIC EDICIONS recomana:
Emili Piera, La cuina de l’Albufera i les marjals
Josep Lozano i Salvador Vendrell (coord.), Nosaltres, els fusterians
Salvador Vendrell, Joan Baldoví, en clau valenciana
I un de la competència…
Jaume Cabré, Quan arriba la penombra (Proa)

Josep Lluch de l’EDITORIAL PÒRTIC recomana:
Joan B. Culla, El tsunami
Agustí Pons, Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara
Joan Lluís Bozzo, Pepe i jo
I un de la competència…
Roger Vinton, La gran teranyina (Edicions del Periscopi)

Josep Lluch de PROA EDICIONS recomana:
Emily Dickinson, Aquesta és la meva carta al món. Traducció de Marcel Riera
Martí Domínguez, L’assassí que estimava els llibres
Joan Margarit, Un hivern fascinant
I un de la competència…
J. L. Badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Rata)

Els editors de les PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT recomanen:
Maria Dasca, Entenebrats. Literatura catalana i bogeria
Els catalans i Llatinoamèrica (segles XIX i XX). Viatges, exilis i teories, edició a cura de Corinna Albert, Roger Friedlein i Imma Martí Esteve
Judit Figuerola, Andreu Nin, militant de la cultura
I un de la competència:
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Jaume Llambrich Brull de PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI recomana:
Ruth Troyano, Retrats de vi. Enòlegs de la Universitat Rovira i Virgili
Més d’un autor, L’Ebre, un riu literari. Edició a cura de J. S. Cid Català
Jordi Ginebra, La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica
I un de la competència…
Enric Herce, Simulacions de vida (Males Herbes)

Maite Simon de les PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA recomana:
Vicent Beltran Calvo, Carles Segura-Llopes, Els parlars valencians
Jordi Carbonell, Elements d’història de la llengua catalana
Alfaro-Fuster. Assaig amb els dits. A cura d’Anacleto Ferrer i Artur Heras
I un de la competència…
Marc Granell, Poesia completa (1976-2016) (Institució Alfons el Magnànim)

Sandra Ollo de QUADERNS CREMA recomana:
Yanick Lahens, Bany de lluna
Edna St. Vincent Millay, L’amor no ho és tot
Francesc Trabal, Novel·les (I)
I un de la competència…
James Salter, L’art de la ficció (l’Altra Editorial)

Els editors de QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL recomanen:
Vicenç Pagès Jordà, La música i nosaltres
Pep Bras, Lífting
M. Carme Arnau i Orts, En el decréixer de la pluja
I un de la competència…
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Els editors de RAFAEL DALMAU EDITOR recomanen:
Agnès Vinas i Robert Vinas, La Companyia Catalana a Orient
Oriol Garcia Quera, Cessetans. Entre Roma i Cartago
F. Xavier Hernàndez Cardona, Barcelona & Catalunya. Història d’un binomi
I un de la competència…
Jaume Cabré, Jo Confesso

Laura Huerga de RAIG VERD recomana:
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció de Josefina Caball
Richard Flanagan, Desig. Traducció de Josefina Caball
Ali Smith, L’accidental. Traducció de Dolors Udina
I un de la competència…
Antoni Clapés, Arbre que s’allunyà (Labreu Edicions)

Iolanda Batallé de RATA recomana:
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics
J. L. Badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents
Han Kang, La vegetariana. Traducció de Jo Mihwa
I un de la competència…
Carson McCullers, Entre la solitud i el somni (l’Altra Editorial)

Laura Álvarez de ROSA DELS VENTS recomana:
Mercè Falcó, L’illa de Bembé
Ricard Ustrell, Sense tu
Bea Cabezas, La nit abans
I un de la competència…
Per Petterson, Sortir a robar cavalls  (Club Editor)

Francesc Gil-Lluch d’EDICIONS SALDONAR recomana:
Joan Serra Carné i Sara González, El part dels comuns
Joan Julibert, La causa del periodisme
Núria G. Caldés, La vida mana
I un de la competència…
Joseph Conrad, Memòria personal (L’Avenç)

Borja Català de SEMBRA LLIBRES recomana:
Txarango i Gemma Capdevila, Obriu les portes
Antoni Rubio, Black Friday
David Fernàndez i Anna Gabriel, August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra
I un de la competència…
Colson Whitehead, El ferrocarril subterrani (Edicions del Periscopi)

Judit Pujadó d’EDICIONS SIDILLÀ recomana:
Ernest Costa i Savoia, Hem votat! Cartells, pancartes, murals i banderes de l’1-O. Edició bilingüe català-anglès amb traducció de Gary Gibson.
Llorenç Roviras i Marc Castellet, Amunt! Les festes de l’arbre als Països Catalans
Nan Shepherd, La muntanya viva. Traducció d’Aurora Ballester. Pròlegs de Núria Picas i Robert Macfarlane
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Arnau Carné i Marc Garcés de TIGRE DE PAPER recomanen:
Manuel de Pedrolo, Tocats pel foc. Pròleg de Marina Garcés
Tirso W. Sáenz, El Che ministre. Testimoni d’un col·laborador. Traducció d’Arnau Carné
Louise Bryant, Sis mesos rojos a Rússia. Traducció d’Àngel Ferrero
I un de la competència…
Manuel de Pedrolo, Milions d’ampolles buides (Sembra Llibres)

Carme Torrent de VERDAGUER EDICIONS recomana:
OIR. Canigó de Jacint Verdaguer. Veu i versió de Lluís Soler (llibre + CD)
Jacint Verdaguer, Al Cel. A cura de Pere Tió
Jacint Verdaguer, Pàtries. Selecció a cura de Ricard Torrents i pròleg de Vicent Partal
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Isabel Monsó de VIENA EDICIONS recomana:
Jakob Wegelius, La mona de l’assassí. Traducció d’Elena Martí Segarra
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes. Traducció de Xavier Zambrano
Élise Desaulniers, Pensar abans d’obrir la boca. Traducció de Maria Llopis
I un de la competència…
Kent Haruf, Nosaltres en la nit. Traducció d’Anna Turró (Angle Editorial)

Categories: literatura

Els editors recomanen… 200 llibres per a triar aquestes festes

Vilaweb Lletres - Dm, 12/12/2017 - 22:00

Una seixantena de segells editorials del país, ordenats per ordre alfabètic, han participat en aquest especial. Els hem proposat que recomanin tres títols propis i un de la competència. D’aquesta manera, us oferim dos centenars de títols disponibles a les llibreries per triar aquestes festes. Cada títol conté l’enllaç amb la fitxa del llibre de la web de l’editorial (en alguns casos, la fitxa és d’una llibreria), per obtenir informació de l’obra.

Quant als llibres de la competència, hi ha com sempre una gran diversitat. Els més recomanats són dos: el volum de notes inèdit de Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles, editat per Destino; i una obra situada a la Cerdanya: La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, premi Sant Joan de novel·la d’enguany, publicada per Edicions 62.

L’Altra Editorial és el segell que té més títols recomanats de la competència: hi ha L’art de la ficció de James Salter, diversos llibres de Carson McCullers, es repeteix la Vivian Gornik i també Els fills de la llacuna de Maria Guasch. Però aquí no s’acaba la llista d’autores recomanades en l’apartat de la competència: cal comptar amb la recuperació d’Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, i obres de Mercè Rodoreda i Víctor Català, ambdues publicades pel Club Editor. Entre els editors del País Valencià, s’ha repetit la Poesia completa de Marc Granell i també els contes d’Això no és Amèrica de Jordi Puntí. El començament de l’Any Pedrolo ha dut força títols d’aquest autor repartits en tot d’editorials.

Pilar Beltran d’EDICIONS 62 recomana:
Paul Auster, 4321
Rafael Vallbona, La casa de la frontera
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis
I un de la competència…
Romain Gary, Gos blanc. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle Editorial)

Josep Cots d’EDICIONS DE 1984 recomana:
William Faulkner, La mansió
Victor Hugo, Els treballadors de la mar
Siegfried Lenz, El desertor
I un de la competència…
Aldous Huxley, Els dimonis de Loudun (Adesiara)

Jordi Raventós d’ADESIARA EDICIONS recomana:
Petroni, Satíricon. Traducció de Sebastià Giralt
Nikos Kazantzakis, L’última temptació de Crist. Traducció de Pau Sabaté
Manuel Valldeperes, Ombres entre tenebres
I un de la competència…
Victor Hugo, Els treballadors de la mar (Edicions de 1984)

Pau Vadell d’ADIA EDICIONS recomana:
Guillem Gavaldà, Brànquies
Ismael Pelegrí, De l’animal que s’imposa
Lucia Pietrelli, Violacions
I un de la competència…
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal. Traducció d’Anna Montero (Edicions del Buc) 

Eugènia Broggi de L’ALTRA EDITORIAL recomana:
David Vilaseca, Els homes i els dies
Maria Guasch, Els fills de la llacuna
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat
I un de la competència…
Mary Beard, La veu i el poder de les dones (Arcàdia)

Miquel Adam d’AMSTERDAM EDITORIAL recomana:
Carme Martí, El camí de les Aigües
Colm Tóibín, La casa dels noms. Traducció de Ferran Ràfols
Lize Spit, El desgel. Traducció de Maria Rosich
I un de la competència…
Jordi Puntí, Això no és Amèrica (Empúries)

Isabel Obiols de l’EDITORIAL ANAGRAMA recomana:
Ivan Jablonka, Laëtitia o la fi dels homes
Arundhati Roy, El ministeri de la felicitat suprema
Tina Vallès, La memòria de l’arbre
I un de la competència…
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (Edicions 62)

Rosa Rey d’ANGLE EDITORIAL recomana:
Romain Gary, Gos Blanc. Traducció de Jordi Martín Lloret
Xavier Aliaga, Les quatre vides de l’oncle Antoine
Rebecca Solnit. Esperança dins la foscor. Traducció de Bel Olid
I un de la competència…
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular (l’Altra Editorial)

Joan Carles Girbés d’ARA LLIBRES recomana:
Kilian Jornet, Summits of my life. Somnis i reptes a la muntanya
Lars Mytting, El llibre de la fusta
Jair Domínguez, Ets un merda i ho saps
I un de la competència…
Número extraordinari de l’Avenç 40 anys

Montse Ingla d’EDITORIAL ARCADIA recomana:
Joan-Carles Mèlich, L’experiència de la pèrdua. Assaig de filosofia literària
Josep Quetglas, Restes d’arquitectura i de crítica de la cultura
Avishai Margalit, De la traïció
I un de la competència…
Vivian Gornick, Vincles ferotges. La dona singular (l’Altra Editorial)

Núria Iceta de L’AVENÇ recomana:
Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (19399-1945)
Virginia Woolf, Flush. Traducció Jordi Fernando
Joan-Daniel Bezsonoff, El fill del coronel
I un de la competència…
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció Josefina Caball (Raig Verd)

Alba Vinyes de L’EDITORIAL BARCINO recomana:
Ramon Llull, Llibre d’amic i amat. Versió de Sebastià Alzamora
Sòfocles, Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba
Miquel Parets, Crònica. Miquel Parets, vol. II [La guerra dels Segadors]
I un de la competència…
Víctor Català, De foc i de sang (Club Editor)

Iolanda Batallé de BRIDGE recomana:
Toni Iturbe i il·lustracions de Jordi Lafebre,  50 moments literaris. Traducció de Xavier Solsona
Carme Ruscalleda i il·lustracions de Pilarín Bayés, La màgia de la cuina

Gonçal López-Pampló de BROMERA EDICIONS recomana:
Jordi Sebastià, Quadern de l’Europa trista
Verena Boos, Taronges de sang . Traducció de Ramon Monton
Pasqual Alapont, El mal que m’habita
I un de la competència…
Carles Rebassa, Eren ells (Angle Editorial) 

Els editors d’EDICIONS DEL BUC recomanen:
Núria Armengol, Fractura
Aimé Césaire, Quadern d’un retorn al país natal. Traducció d’Anna Montero
Pere Císcar, Anit sempre
I un de la competència…
Marc Granell, Poesia completa (1976-2016) (Institució Alfons el Magnànim)

Antoni Clapés de CAFÈ CENTRAL (col·lecció ‘Jardins de Samarcanda’) recomana:
Francesc Prat, Celístia
Sôgi, Shôhaku i Sôchô, Tres veus lligades a Minase. Traducció de Jordi Mas López
Ana Blandiana, La meva pàtria A4. Traducció de Corina Oproae
I un de la competència…
Mário de Sa-Carneiro, Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa. Traducció de Vicent Berenguer (Lletra Impresa)

Isabel Martí d’EDICIONS DE LA CAMPANA recomana:
Emanuel Bergmann, El truc
Robert Seethaler, Tota una vida
Darcey Bell, Un petit favor

Iolanda Batallé de CATEDRAL recomana:
Més d’un autor, Antologia literària per tornar a la infantesa
Xavi Pérez Navarro, El mal invisible
I un de la competència…
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor)

Glòria Gasch de COLUMNA i DESTINO recomana:
Lluís Foix, El que la terra m’ha donat
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)
Sílvia Soler, Rellotges de sol

Jordi Ferré de COSSETÀNIA EDICIONS recomana:
Francesc Joan Matas, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach Puig
Manuel Forcano i fotografies de Chopo García-Die, Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana
Quim Marquès, Arrossos
I un de la competència…
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes

Maria Bohigas de CLUB EDITOR recomana:
Màrius Torres i Mercè Figueras, Cartes a Mahalta
Lluís Maria Todó, Gramàtica dels noms propis
Lutz Seiler, Kruso
I un de la competència…
Jordi Puntí, Això no és Amèrica 

Joan Sala de L’EDITORIAL COMANEGRA recomana:
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (volum 1)
Joan de Déu Prats i Maria Padilla, El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya
Jordi Coca, L’Emperador
I un de la competència…
Més d’un autor, Plouen poemes (Eumo)

Oriol Ponsatí-Murlà d’EDICIONS DE LA ELA GEMINADA recomana:
Natalia Ginzburg. Valentino. Traducció d’Anna Casassas
Aristòtil: Física. Traducció i introducció de Joan Ferrer Gràcia
Prudenci Bertrana: Josafat (amb 22 il·lustracions d’Alfred Kubin)
I un de la competència…
Xavier Rubert de Ventós. Si no corro, caic (Empúries)

Marta Selvas d’EDITORIAL EMPÚRIES recomana:
Nickolas Butler, Al cor dels homes
Jordi Puntí, Això no és Amèrica
Vicenç Pagès, Robinson
I un de la competència…
Carson McCullers, El cor és un caçador solitari (l’Altra Editorial)

Montse Ayats d’EUMO EDITORIAL recomana:
Agnès Brossa, Em dic Joan i crec que soc dolent
V. Amat, M. C. Bernal i I. Muntañá (ed.) i M. Abselam (il·l.), Plouen poemes!
Josep Puigsech, La Revolució Russa i Catalunya
I un de la competència…
Manuel de Pedrolo, La terra prohibida (Comanegra)

Ignasi Moreta de FRAGMENTA EDITORIAL recomana:
Pere Lluís Font, Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota
José Tolentino Mendonça, Petita teologia de la lentitud
Flavia Company – Luciano Lozano, L’escola de la Haru
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Joan Tarrida de GALAXIA GUTENBERG recomana:
Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu
Jordi Carrión, Barcelona. Llibre dels passatges
Lluïsa Julià, Maria-Mercè Marçal. Una vida
I un de la competència…
Marina Garcés, Nova Il.lustració radical (Anagrama)

Gracià Sánchez d’EL GALL EDITOR recomana:
Thomas Bernhard, L’imitador de veus
Jordi Julià, Marques de mans
Vera Pàvlova, A banda i banda del petó
I un de la competència…
Virginia Woolf, Flush (L’Avenç)

Matilde Martínez de GODALL EDICIONS recomana:
Kim Ae-ran, Corre, pare, corre! Traducció de Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill 
Wu Ming, L’invisible arreuTraducció d’Oriol Fuster Cabrera
Víctor Obiols Bocanegra, Sacrilegis. Poemes músicats de clàssics catalans
I un de la competència…
Mònica Batet, Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres (Meteora)

Els editors de l’EDITORIAL GREGAL recomanen:
Larry Tremblay, El Crist obès. Traducció de Ricard Ripoll
Pau Faner, Com s’assembla la vida als somnis
Més d’un autor,“Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017)
I un de la competència…
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (Rata)

Ester Andorrà de LABREU EDICIONS recomana:
Antònia Vicens, Míriam Cano i Martí Sales, Cremen cels
Zoraida Burgos, Convivència d’aigües (poesia completa)
Eduard Escoffet, Menys i tot
I un de la competència…
William Shakespeare, Tots els sonets. Edició i epíleg de D. Sam Abrams. Traducció de Gerard Vergés (Adesiara)

Maria Muntaner de LLEONARD MUNTANER EDITORS recomana:
Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX, Mireia Vidal-Conte (ed.)
Antoni Tugores, Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936
Lluís Calvo, Llum a l’arsenal. Cent poemes (antologia 1987-2017)
I un de la competència…
Jutta Ditfurth, Ulrike Meinhof, la biografia. Traducció de Daniel Escribano. (Tigre de Paper)

Marc Moreno de LLIBRES DEL DELICTE recomana:
Ariadna Herrero, Seràs un dels nostres
Més d’un autor, Assassins de Girona
Ramona Solé, Instint de supervivència
I un de la competència…
Xavier Gual, La noia de la caravana (Fanbooks)

Vicent Baydal de LLIBRES DE LA DRASSANA recomana:
Eduard Mira, El tinent anglés
Josep Vicent Miralles i il·lustracions de Paula Bonet, Tirant lo Blanch
Pau Martínez, L’animal. Una llarga conversa amb Miquel Àngel Landete, Senior
I un de la competència…
Vicent Beltra i Carles Segura, Els parlars valencians (PUV)

Jordi Rourera d’EDICIONS DE LA MAGRANA recomana:
Raimon, Tot el que he cantat
Miquel Caminal, Demorcràcia i plurinacionalitat
Josep M. Bricall, Una certa distància
I un de la competència…
Maria Guasch, Els fills de la llacuna (l’Altra Editorial)

Ramon Mas de MALES HERBES recomana:
Nikos Khuliaràs, L’altra meitat. Traducció de Mercè Guitart
Ray Bradbury, Un cementiri de llunàticTraducció de Martí Sales
Sebastià Roig i Toni Benages, Narcís Monturiol i les pedres de l’infern
I un de la competència…
Mircea Cartarescu, Solenoide (Edicions del Periscopi)

Mònica Estruch d’EDITORIAL MEDITERRÀNIA recomana:
Fra Mateu Sanclimens i il·lustracions de Miquel Oliveras, Vida de sant Francesc d’Assís
Hettie Bingham, Banksy trenca les regles
Hug Llàcer, Oficis de convent. El dia a dia dels frares no clergues
I un de la competència…
Flavia Company, Haru (Catedral)

Ricard Vela de MÉS LLIBRES recomana:
Eka Kurniawan, La bellesa és una ferida. Traducció de Marc Rubió Rodon
Salvador Company, False Friends
Joan Santamaria, Narracions extraordinàries
I un de la competència…
Bandi, L’acusació (Edicions del Periscopi)

M. Dolors Sàrries d’EDITORIAL METEORA recomana:
Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler
Maria Nunes i il·lustracions de Josep M. Farré, Rutes literàries de Barcelona
Jaume Fuster, Poema dit de la Redempció
I un de la competència…
Miquel Martín, Llegendes de mar de la Costa Brava (Edicions Sidillà)

Antoni M. Bonet de NEOPÀTRIA recomana:
Noèlia Vidal Calatayud, La maledicció dels Bellvís
Miquel Candel, Esperant amb candeletes
Antoni M. Bonet, Amor cru
I un de la competència…
Eduard Mira, El tinent anglés (Llibres de la Drassana)

Òscar París d’ONADA EDICIONS recomana:
Jules Verne, 20.000 llegües de viatge submarí. Adaptat per Antonis Papatheodoulou i il·lustrat per Iris Samartzi
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc per a infants. Adaptat per Salvador Vendrell i il·lustrat per Oreto Cruzà
Juanjo Roda, La cuina de la gent de la mar
I un de la competència…
Fani Grande, Jo sóc així i això no és problema (Vincle)

Núria Pagès de PAGÈS EDITORS recomana:
Annelise Heurtier, Sweet Sixteen.Traducció de Montserrat Franquesa
Josep Franco, La Santa
J. V. Foix, Ho sap tothom i és profecia
I un de la competència…
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Aniol Rafel d’EDICIONS DEL PERISCOPI recomana:
Colson Whitehead, El ferrocarril subterrani. Traducció d’Albert Torrescasana
Mircea Cartarescu, Solenoide. Traducció d’Antònia Escandell Tur
Kent Haruf, Cançó de la plana. Traducció de Marta Pera Cucurell
I un de la competència…
Vicenç Pagès, Robinson (Editorial Empúries)

David Vid d’EL PETIT EDITOR recomana:
Oriol Jara , Kim Jong-un, estimat diari
Manel Joan i Arinyó, A l’estiu el sexe somriu
Francesc Mompó, Com ales d’àngel negre
I un de la competència…
Emili Piera, La cuina de l’Albufera i les marjals (Editorial Periferic)

Jesús Figuerola de PERIFÈRIC EDICIONS recomana:
Emili Piera, La cuina de l’Albufera i les marjals
Josep Lozano i Salvador Vendrell (coord.), Nosaltres, els fusterians
Salvador Vendrell, Joan Baldoví, en clau valenciana
I un de la competència…
Jaume Cabré, Quan arriba la penombra (Proa)

Josep Lluch de l’EDITORIAL PÒRTIC recomana:
Joan B. Culla, El tsunami
Agustí Pons, Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara
Joan Lluís Bozzo, Pepe i jo
I un de la competència…
Roger Vinton, La gran teranyina (Edicions del Periscopi)

Josep Lluch de PROA EDICIONS recomana:
Emily Dickinson, Aquesta és la meva carta al món. Traducció de Marcel Riera
Martí Domínguez, L’assassí que estimava els llibres
Joan Margarit, Un hivern fascinant
I un de la competència…
J. L. Badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Rata)

Els editors de les PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT recomanen:
Maria Dasca, Entenebrats. Literatura catalana i bogeria
Els catalans i Llatinoamèrica (segles XIX i XX). Viatges, exilis i teories, edició a cura de Corinna Albert, Roger Friedlein i Imma Martí Esteve
Judit Figuerola, Andreu Nin, militant de la cultura
I un de la competència:
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Jaume Llambrich Brull de PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI recomana:
Ruth Troyano, Retrats de vi. Enòlegs de la Universitat Rovira i Virgili
Més d’un autor, L’Ebre, un riu literari. Edició a cura de J. S. Cid Català
Jordi Ginebra, La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica
I un de la competència…
Enric Herce, Simulacions de vida (Males Herbes)

Amparo Jesús-María de les PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA recomana:
Vicent Beltran Calvo, Carles Segura-Llopes, Els parlars valencians
Jordi Carbonell, Elements d’història de la llengua catalana
Alfaro-Fuster. Assaig amb els dits. A cura d’Eva Dénia i Anacleto Ferrer
I un de la competència…
Marc Granell, Poesia completa (1976-2016) (Institució Alfons el Magnànim)

Sandra Ollo de QUADERNS CREMA recomana:
Yanick Lahens, Bany de lluna
Edna St. Vincent Millay, L’amor no ho és tot
Francesc Trabal, Novel·les (I)
I un de la competència…
James Salter, L’art de la ficció (l’Altra Editorial)

Els editors de QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL recomanen:
Vicenç Pagès Jordà, La música i nosaltres
Pep Bras, Lífting
M. Carme Arnau i Orts, En el decréixer de la pluja
I un de la competència…
Rafael Vallbona, La casa de la frontera (Edicions 62)

Els editors de RAFAEL DALMAU EDITOR recomanen:
Agnès Vinas i Robert Vinas, La Companyia Catalana a Orient
Oriol Garcia Quera, Cessetans. Entre Roma i Cartago
F. Xavier Hernàndez Cardona, Barcelona & Catalunya. Història d’un binomi
I un de la competència…
Jaume Cabré, Jo Confesso

Laura Huerga de RAIG VERD recomana:
Ngũgĩ wa Thiong’o, A la casa de l’intèrpret. Traducció de Josefina Caball
Richard Flanagan, Desig. Traducció de Josefina Caball
Ali Smith, L’accidental. Traducció de Dolors Udina
I un de la competència…
Antoni Clapés, Arbre que s’allunyà (Labreu Edicions)

Iolanda Batallé de RATA recomana:
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics
J. L. Badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents
Han Kang, La vegetariana. Traducció de Jo Mihwa
I un de la competència…
Carson McCullers, Entre la solitud i el somni (l’Altra Editorial)

Laura Álvarez de ROSA DELS VENTS recomana:
Mercè Falcó, L’illa de Bembé
Ricard Ustrell, Sense tu
Bea Cabezas, La nit abans
I un de la competència…
Per Petterson, Sortir a robar cavalls  (Club Editor)

Francesc Gil-Lluch d’EDICIONS SALDONAR recomana:
Joan Serra Carné i Sara González, El part dels comuns
Joan Julibert, La causa del periodisme
Núria G. Caldés, La vida mana
I un de la competència…
Joseph Conrad, Memòria personal (L’Avenç)

Borja Català de SEMBRA LLIBRES recomana:
Txarango i Gemma Capdevila, Obriu les portes
Antoni Rubio, Black Friday
David Fernàndez i Anna Gabriel, August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra
I un de la competència…
Colson Whitehead, El ferrocarril subterrani (Edicions del Periscopi)

Judit Pujadó d’EDICIONS SIDILLÀ recomana:
Ernest Costa i Savoia, Hem votat! Cartells, pancartes, murals i banderes de l’1-O. Edició bilingüe català-anglès amb traducció de Gary Gibson.
Llorenç Roviras i Marc Castellet, Amunt! Les festes de l’arbre als Països Catalans
Nan Shepherd, La muntanya viva. Traducció d’Aurora Ballester. Pròlegs de Núria Picas i Robert Macfarlane
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Arnau Carné i Marc Garcés de TIGRE DE PAPER recomanen:
Manuel de Pedrolo, Tocats pel foc. Pròleg de Marina Garcés
Tirso W. Sáenz, El Che ministre. Testimoni d’un col·laborador. Traducció d’Arnau Carné
Louise Bryant, Sis mesos rojos a Rússia. Traducció d’Àngel Ferrero
I un de la competència…
Manuel de Pedrolo, Milions d’ampolles buides (Sembra Llibres)

Carme Torrent de VERDAGUER EDICIONS recomana:
OIR. Canigó de Jacint Verdaguer. Veu i versió de Lluís Soler (llibre + CD)
Jacint Verdaguer, Al Cel. A cura de Pere Tió
Jacint Verdaguer, Pàtries. Selecció a cura de Ricard Torrents i pròleg de Vicent Partal
I un de la competència…
Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Edició a cura de Francesc Montero (Edicions Destino)

Isabel Monsó de VIENA EDICIONS recomana:
Jakob Wegelius, La mona de l’assassí. Traducció d’Elena Martí Segarra
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes. Traducció de Xavier Zambrano
Élise Desaulniers, Pensar abans d’obrir la boca. Traducció de Maria Llopis
I un de la competència…
Kent Haruf, Nosaltres en la nit. Traducció d’Anna Turró (Angle Editorial)

Categories: literatura

Sa Pobla i la literatura mallorquina contemporània: dues novel·les de l´escriptor Miquel López Crespí

Literatura catalana contemporània - Les novel·les Allò que el vent no s´endugué (El Tall Editorial) i Joc d´escacs (Llibres del Segle) – Novel·lar el món cultural i polític dels anys 70 a Mallorca -


Per Miquel López Crespí, escriptor


Fa uns dies, una periodista em demanava per quins motius havia novel·lat aquells anys decisius [el món cultural i polític dels anys 70 a Mallorca]. Li vaig respondre que no ho sabia amb certitud. Potser perquè la vida s’acaba i volem deixar constància del temps que ens ha tocat viure? Ja hem fet els setanta anys. Hem escrit poesia, novel·la, poesia, assaig i sovint ens hem notats summament influïts per aquella època. Recordeu que som fills de la postguerra. Els historiadors, les enciclopèdies literàries, ens defineixen com a membres de la “generació literària dels 70”, malgrat que molts dels autors situats en aquestes coordenades tenguem idees literàries i polítiques divergents. Potser l´únic que ens unifica és època, la situació concreta de la nostra formació en els 50 i 60. Tots, sigui quin sigui el camí que hem escollit, ens hem alletat en els mateixos ambients i, llevat algunes excepcions, som de les mateixes classes socials. Ho he escrit en diversos articles i n’he deixat constància en llibres com Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Cort Edicions), No era això: memòria política de la transició (El Jonc Edicions), L’antifranquisme a Mallorca (1950-70) (El Tall Editorial), Cultura i transició a Mallorca (Roig Editorial) i Novel·la, poesia i teatre (memòries 1968-2008) (El Tall Editorial). (Miquel López Crespí)

Si hagués de respondre a la pregunta quin personatge de les novel·les Allò que el vent no s´endugué (El Tall ·Editorial) i Joc d´escacs (Llibres del Segle) consider més important, crec que seria difícil esbrinar-ho. Estim molt els meus personatges, tant els autèntics com els de ficció. Tots són bastits amb sang i carn del meu cos. Formen part indestriable de la meva vida. Entre els personatges reals destacaria la presència (amb noms canviats, evidentment) de Mateu Morro, Josep Capó, Jaume Obrador, Andreu Ferret, Domingo Morales, Isidre Forteza, Antoni Mir i tants i tants amics i amigues del món. Sense oblidar l’exèrcit de “secundaris”, de militants de base que encapçalen les lluites d’aquells anys de lluita contínua per la Llibertat.

És evident que em sent molt identificat amb aquests personatges que he anomenat; però sovint els protagonistes d' Allò que el vent no s´endugué i Joc d´escacs només són l’excusa per avançar, a través del record, per l’atmosfera d´una època irrepetible. En aquestes novel·les testimoni no hi surten directament Josep M. Llompart, Francesc de B. Moll, el Che, Andreu Nin, Trotski, els meus pares, l’oncle José, que va ser cap de transmissions de la 22a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República... ni Lenin ni Karl Marx! Però la seva presència, l’empremta que deixaren en els nostres esperits d’adolescent, hi és present amb força, condicionant tot el panorama d’aquestes obres. Ben igual que la presència de la guerra civil, el Maig del 68, els anys de la Nova Cançó, la Revolució Russa, les lectures d’autors catalans, espanyols i d’arreu del món. La formació cultural i política de l’autor afecta, com és normal, el desenvolupament de les obres literàries. Qui pot escapar de les influències exteriors, de la realitat que l’envolta, com una xarxa invisible, però poderosa?

El meu llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008, El Tall Editorial) situa l’origen de la nostra dedicació a la literatura i avança informació de primera mà sobre els darrers llibres publicats. Vist amb perspectiva històrica, les meves primeres narracions (les que podem trobar en els llibres Notícies d’enlloc i La guerra just acaba de començar, així com també les obres de teatre Autòpsia a la matinada, Homenatge a Rosselló-Pòrcel, Atzucac...), a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, un combat per anar trobant un nou codi narratiu entroncat als corrents de la literatura mundial que m’interessen, són igualment un manifest subversiu contra el feixisme i contra la podridura ideològica del capitalisme que li dóna suport. La transgressió subversiva, la ruptura que proposen aquestes obres, també esdevé una ruptura personal, activa, contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Per això l’estreta unitat existent entre les propostes culturals rupturistes i la militància en organitzacions antifeixistes i anticapitalistes. Per a nosaltres s’havia acabat la “torre d’ivori” en què havien viscut alguns escriptors rendistes i profeixistes del passat. No res a veure amb la pràctica literària del clergat i alguns escriptors tradicionals que havien donat suport al cop d’estat del general Franco, cas concret d’intel·lectuals dels tipus Llorenç Villalonga, Josep Pla, Joan Estelrich, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà i tants d’altres.

De la situació cultural i política que condicionà bona part de la generació literària dels 70 en podeu trobar prou informació en els articles d’Alexandre Cirici “Plor sobre el crepuscle dels anys setanta” (Serra d’Or, núm. 273) i en les reflexions de l’investigador Pol Sureda publicades en el web alternatiu El Talp sota el títol “Per una dissecció de la postmodernitat”. Treballs que m’han fet recordar amb precisió des de quins fonaments començ a escriure, quins són alguns dels esdeveniments que em condicionen els primers llibres, la decisió d’entrar a militar en organitzacions marxistes revolucionàries. Deia Alexandre Cirici en l’article citat: “Abocats ja a l’estiu del darrer dels anys setanta, comença a ésser hora de considerar quin balanç cal fer de la dècada que s’acaba.

‘Per a pensar-hi, és bo de dibuixar primer una silueta de l’apassionant dècada dels seixanta, que va precedir-la. Va ésser un temps de gran impuls cap a la llibertat, des de les darreres descolonitzacions –Camerun, el Congo i Algèria--, la lluita complexa de Martin Luther King i dels Panteres Negres pels drets dels negres americans, la dels pacifistes contra la guerra del Vietnam, el Concili Ecumènic i la Pacem in Terris, la relativa liberalització artística russa [i.e. soviètica] –Evtuixenko i l’exposició del Manège--, la insurrecció dels estudiants de Berkeley contra l’alienació, amb la bandera de Marcuse, la dels situacionistes d’Estrasburg, dels provos d’Amsterdam, dels estudiants de Berlín, amb Dutschke, de la caputxinada de Barcelona, del Maig de Cohn-Bendit, a París, i la primavera de Dubcek, a Praga. Al costat de tot això hi havia les recerques evasives, col·laterals, dels hippies, de les drogues, de l’unisex, dels flowers, dels gurus, dels Beatles, de Hair, de la Revolució Sexual, etc.

‘La tensió cap endarrere també hi era present, amb la substitució de Joan XXIII per Pau VI, de Khruixtxov per Kossiguin i Bréjnev, de Ben Bella per Bumidian, de Papandreu per Papadópoulos, de Sukarno per Suharto, i drames com els assassinats de Kennedy, de Che Guevara i de Luther King.

‘Una tercera línia d’aventura d’aquesta dècada era l’econòmica i la tècnica, amb l’apogeu de la societat de consum i la cursa espectacular cap a l’espai, des de la volta al món del satèl·lit de Gagarin fins al desembarcament a la Lluna d’Armstrong i Aldrin, mentre la gent fingia creure en les possibilitats tècniques infinites del mite de James Bond”.

A nivell artístic, Alexandre Cirici ens recorda quines eren les coordenades, les línies de força que omplien tota la nostra perspectiva, obligant-nos a qüestionar bona part de l’herència cultural del passat. El resum d’Alexandre Cirici és prou sucós i significatiu: “L’art d’aquesta dècada extraordinària va ésser també una gran aventura, dominada per la voluntat d’abolir les fronteres entre l’art i la vida que emprengueren, per camins diferents, el Pop-Art, el Happening, les formes participatives del Cinetisme, la Recerca Visual i les Intermedia. Els Assamblatges i els Environaments es desenvoluparen dintre del mateix clima d’abolició de fronteres i d’intercomunicació entre l’art i la vida real, i encara més l’artificació del record personal a l’estil de Boltanski. Els ballets de Merce Cunningham, com la Música a l’espai de Cage, el teatre de Handke, el Teatre Vivent de Porter i Salvat, el Teatre Pobre de Grotowski, el Living Theatre, el desenvolupament de nous espectacles, com el Strip-tease o la Pantomima, voregen la mateixa qüestió comunicativa en la qual la representació tendeix a cedir el lloc a la realització d’actes autèntics.

‘Els grans fets artístics col·lectius com el festival rock de Monterey o els fabulosos de Woodstock i de l’illa de Wight coronaren les il·lusions d’aquesta època, alimentades durant la dècada pel folk urbà i la cançó de protesta.

‘Joan Baez cantant We shall overcome resumeix en una imatge tota la meravella il·lusionada dels seixanta”.

És aleshores, sota aquestes influències, que començ a escriure les primeres narracions que sortirien publicades en els reculls A preu fet (Palma, Editorial Turmeda, 1973) i La guerra just acaba de començar (Palma, Editorial Turmeda, 1974), i algunes de les que sortiran molt més endavant en Notícies d’enlloc (Palma, Documenta Balear, 1987) i Necrològiques (València, Editorial Amós Belinchón, 1988).

M’he allargat una mica parlant de les influències culturals i polítiques que teníem a mitjans dels anys seixanta i començaments dels setanta per a fer copsar al lector que lluny som alguns escriptors d’una herència conservadora del fet literari i artístic. I malgrat que escrivim teatre, poesia o narracions seguint a la nostra manera el mestratge d’alguns dels clàssics heretats del nostre recent passat cultural, enteníem, i entenem!, l’art com un poderós instrument de transformació del món i de les consciències. És evident que aquesta concepció de l’art, la cultura i la política no s’hauria pogut consolidar en la nostra forma de ser i pensar sense haver estudiat l’obra d’Antonio Gramsci. El famós llibre de Maria Antonietta Macciochi Gramsci y la revolución de occidente (Madrid, Siglo XXI de España, 1976) ens resumia de forma clara i didàctica tot el que, amb els anys, havíem pogut anar llegint de l’intel·lectual marxista represaliat pel feixisme italià. Els estudis gramscians sobre la superestructura ideològica de la societat capitalista, l’aprofundiment en les qüestions de l’hegemonia cultural i política del bloc històric de les classes populars, el paper de l’intel·lectual en les societats de classes, la necessària creació d’una cultura nacional-popular, feien del tot coincidents les tesis gramscianes amb bona part de les resolucions del Congrés de Cultura Catalana. Començàvem a aprofundir en la nostra dèria literària sense cap il·lusió quant a la pretesa “independència” de l’intel·lectual en una societat de classes i, molt manco, en una societat feixista com era l’Estat espanyol d’aleshores. De cop i volta fins i tot els nostres clàssics, Ramon Llull per exemple, agafaven una altra volada, eren entesos des d’una nova perspectiva. Ramon Llull, Ramon lo Foll, l’il·luminat, posseït per la dèria de la fe cristiana, era un clar exponent, amb totes les seves contradiccions i conflictes, del que era un intel·lectual compromès totalment i absolutament amb una determinada concepció del món. Nosaltres, llunyans fills d’un dels màxims constructors de la llengua catalana, volíem, ja des dels primers llibres, seguir, amb uns altres objectius, evidentment, la línia marcada per Ramon Llull quan, mitjançant la seva apologètica literària, vol conquerir el món per a la fe cristiana. Nosaltres el volem conquerir per a ampliar i consolidar qualsevol espai de llibertat i de progrés nacional i social. El seu exemple, la forma de concebre la funció de la literatura, el feia molt proper. Com un germà gran, un mestre del qual mai no deixaríem d’aprendre.

Analitzar les diverses tècniques i recursos dels escriptors ens portaria molt lluny, ja que la història de la literatura així ens ho confirma: les tècniques, els trucs, que empren uns autors són completament oposats als que utilitzen uns altres. És molt complicat arribar al fons del motor literari d’un autor, les motivacions conscients i subconscients que l’impulsen en una direcció i no en una altra. Pensem que, més d’una vegada, l’escriptor basteix columnes de fum al seu voltant per tal de dissimular les seves motivacions, per a crear móns imaginaris on portar-hi aquell o aquella que volen saber massa coses. Basta llegir l’obra de Llorenç Villalonga Falses memòries de Salvador Orlan (Barcelona, Club Editor, 1982) per a constatar els esforços, prioritaris en molts dels escrits del famós escriptor, per a dissimular moltes de les seves autèntiques motivacions literàries i polítiques. Un dels assagistes que més s’ha aproximat al coneixement de les coartades d’uns determinats escriptors ha estat Roger Poole, que, en la seva magistral obra assagística La Virginia Woolf desconocida (Madrid, Alianza Editorial, 1982) ens ha ajudat a rellegir l’obra de Woolf. Sense estudiar a fons aquesta aportació de Roger Poole a l’obra de Virginia Woolf poc podrem entendre de les motivacions internes que li feien escriure unes obres i no unes altres. La metodologia analítica de Roger Poole encerta a la perfecció a l’hora de relacionar l’obra escrita de l’autora anglesa amb tots i cada un dels problemes personals que sacsejaren l’existència de l’autora de Les ones, La senyora Dalloway o Diari d’una escriptora.

Fa uns dies, una periodista em demanava per quins motius havia novel·lat aquells anys decisius. Li vaig respondre que no ho sabia amb certitud. Potser perquè la vida s’acaba i volem deixar constància del temps que ens ha tocat viure? Ja hem fet els setanta anys. Hem escrit poesia, novel·la, poesia, assaig i sovint ens hem notats summament influïts per aquella època. Recordeu que som fills de la postguerra. Els historiadors, les enciclopèdies literàries, ens defineixen com a membres de la “generació literària dels 70”, malgrat que molts dels autors situats en aquestes coordenades tenguem idees literàries i polítiques divergents. Potser l´únic que ens unifica és època, la situació concreta de la nostra formació en els 50 i 60. Tots, sigui quin sigui el camí que hem escollit, ens hem alletat en els mateixos ambients i, llevat algunes excepcions, som de les mateixes classes socials. Ho he escrit en diversos articles i n’he deixat constància en llibres com Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Cort Edicions), No era això: memòria política de la transició (El Jonc Edicions), L’antifranquisme a Mallorca (1950-70) (El Tall Editorial), Cultura i transició a Mallorca (Roig Editorial) i Novel·la, poesia i teatre (memòries 1968-2008) (El Tall Editorial).

Possiblement les novel·les Allò que el vent no s’endugué i Joc d’escacs, ben igual que les obres de teatre Carrer de Blanquerna, Acte únic i Els anys del desig més ardent (i alguns dels meus poemaris) volen ser una provatura, qui sap si inútil, de barrar el pas a la desmemòria, al discórrer inexorable dels anys. Aleshores érem joves, teníem vint anys i volíem canviar el món malgrat que fos al preu de la nostra vida! Quan et trobes sol, a casa, davant el paper en blanc, veient com avancen, inexorables, les manetes del rellotge, et sents com un nàufrag provant de sobreviure enmig d´una tempestat. Què va ser de les paraules enceses d’aquelles reunions clandestines, dels mítings a la facultat o d’amagats al bosc on ens reuníem, els habitatges clandestins, els congressos fets als llocs més inversemblants: l’església del poble, un convent de monges... Qui podria saber en el futur com eren aquells anys prenyats d´esperances de llibertat? I dels amors que agombolaren els anys juvenils? Què restaria en el futur dels encesos juraments, de les primeres besades enamorades, del ressò de la veu que ens ensenyà que existien mons desconeguts més enllà de la grisa vida quotidiana que ens encerclava? Tot plegat és una desesperada fugida de la Mort que ens persegueix, ansiosa per veure la nostra sang, per convertir la nostra vida en cendres?

No us ho sabria dir. Per a mi sempre ha estat un misteri endevinar on neix la força misteriosa que obliga un creador a escriure, cantar, compondre, pintar, esculpir.


Categories: literatura

Proposta didàctica de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.
Categories: literatura

PARTITS I SILENCI

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dm, 12/12/2017 - 08:48
"Sempre s'ha de prendre partit. La neutralitat ajuda l'opressor, mai la víctima. El silenci encoratja qui turmenta, mai qui és turmentat.”                                 Elie Wiesel, al discurs d'acceptació del premi Nobel de la Pau de 1986 (via @brainpicker) Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1
Categories: literatura

Guia de tions de Catalunya, de Ton Lloret i Martí Garrancho


Guia de tions de Catalunya, de Ton Lloret i Martí GarranchoCossetània Edicions, 2017Per Nadal, les llars catalanes reben la visita d’un ésser amb forma de tronc: el tió. Aquesta misteriosa criatura tan estranya com estimada és però una gran desconeguda. Poca gent sap que hi ha molts tipus de tions diferents.Max Palmerius i Friereich Inche són dos científics estrangers que des de fa un grapat d’anys es dediquen en cos i ànima a investigar tot allò relacionat amb el tió. Des del CET (Centre d’Estudis Tionils) han classificat diferents subespècies de tions, amb la seva morfologia, les zones on viuen i les seves característiques particulars.La Guia de Tions de Catalunya us permetrà conèixer quines són les principals subespècies i quan aneu al bosc us convertireu en uns autèntics rastrejadors de tions.
Categories: literatura

Els escriptors de sa Pobla parlen dels anys 70: Miquel López Crespí

Crònica sentimental dels Anys 70 - Tal com érem -


Llegíem Kafavis just en el moment de la posta del sol, quan l´horitzó esdevenia d´un roig encès fins a esmorteir-se en el moment en què l´astre rei moria engolit per Posseidó. Però el gaudi per la felicitat trobada aquell estiu no podia amagar la preocupació pels companys de generació que, arreu dels Països Catalans i del món, morien defensant unes idees de justícia i igualtat. Feia poc havien afusellat els cinc militants antifeixistes d´ETA i FRAP. Cap partit de l´esquerra pactista no volgué fer res per salvar-los de la mort. No era el moment d´implicar-se amb “terroristes”, xerricaven la direcció carrillista i els jovenots que s´apoderarien de les sigles del PSOE a Surennes. (Miquel López Crespí)


A la presó no sentíem passar les hores.

Les manetes dels rellotges avançaven a una velocitat vertiginosa i, quan ens volíem adonar, eren prop de les dues o les tres de la matinada. Què era el que ens mantenia en tensió, arraulits al terra de la cel·la, com si ens haguessin donat opi, insensibles al fred d´aquell tèrbol hivern de reixes i soroll de panys que s´obren i tancaven? Escoltava amb atenció els companys, les diverses interpretacions que oferien de la història maoistes i trotskistes, els cristians anticapitalistes. En recordar les execucions de comunistes del POUM i anarquistes de la CNT-FAI en els Fets de Maig del 37, a Barcelona, no podia entendre que fos possible l'existència de gent d´esquerra entestada a assassinar els nostres.

Núvols grisos van tapant a poc a poc la claror de la lluna. Mir més enllà dels barrots. La Guàrdia Civil vigila, atenta, des de les torretes exteriors. Jaume Calafell ens fa un resum del darrer llibre que ha llegit, Memorias de un revolucionario, una obra de Víctor Serge que relata la vida, els patiments, les esperances de la generació de revolucionaris europeus dels anys vint i trenta. Res a veure amb la història oficial que va manar escriure Stalin per justificar els seus crims, plena de mentides infamants contra els homes i dones que havien portat a coll la lluita contra el tsarisme.

Des de la distància, arribava el soroll somort dels avions plens de turistes que aterraven a l´aeroport. Era quan els funcionaris ens feien callar i ens obligaven a un inesperat recompte. Drets davant els barrots de l´entrada a la galeria, començaven amb l´acustumada rutina: un, dos, tres, quatre... i així fins a onze. El passadís restava en penombra, il·luminat solament per unes dèbils bombetes i els raigs que provenien de les faroles del pati. Quan es feia de dia podíem divisar la carretera de Valldemossa, dos o tres carrers de Palma. Aleshores, l´únic entreteniment que teníem era veure com el tràfec anava disminuint a poc a poc, desapareixen els habitants del barri on estava situava la presó i Palma anava quedant en silenci, indiferent a la vida presonera existent sota els murs que ens encerclaven.

Després del darrer recompte era el moment de tornar als nostres enfonys i provar de descansar un poc. Qui disposàs d´una llanterna podia continuar llegint el que volgués, sempre que el funcionari de torn no el descobrís. Record que en aquella època tornava a submergir-me dins l´univers extraordinari de Rayuela, la famosa novel·la de Julio Cortázar. Llegia sota la manta provant de defugir el gris ambient que ens asfixiava. Perdre's pel París de La Maga era una forma meravellosa d´aconseguir la llibertat quasi absoluta!

Però no sempre restaves en condicions de viatjar, amb la imaginació, per les Tulleries i els Jardins de Luxemburg!

La nit feia comparèixer totes les pors amagades durant el dia. Era quan comprenies la immensa soledat dels homes i com la presència amiga dels companys, feia que el teu esperit resistís, que no notàs tant la ferida fonda de les hores. Per això, un dels càstigs més terribles de les presons és la reclusió dins cel·les d´aïllament. Amb unes setmanes poden arribar a anihilar la teva personalitat fins a límits inimaginables. No és necessari colpejar el presoner, acabar amb ell a força de pallisses i dutxes d´aigua freda. La destrucció d´una persona és fàcil d´aconseguir. Basta aïllar-la del seu entorn protector, impedir que pugui veure el cel, ni que sigui el que es divisa des del pati. Aleshores, el cervell funciona a una velocitat vertiginosa, tots els records s´acaramullen creant una bomba de precisió que, en explotar, et pot deixar boig, tocat de per vida.

Em preguntava com pogueren resistir tants d´anys tancats els presoners de la guerra i postguerra. De quina pasta especial eren conformats? El pare i l´oncle en parlaven, sovint, d´aquestes persones. Revolucionaris que després d´estar mesos sense poder veure ningú, patint el fred de Burgos, del penal de Sòria o qualsevol tètric indret semblant, sortien com el primer dia que havien entrat.

Altres, homes i dones que havien estat a primera línia de foc a les trinxeres, soldats que avançaren pit enlaire, sense por a les bales, enfrontant-se als requetès i falangistes, al cap d´unes setmanes de càstig ja estaven desfets.

Un temor sempre a l´aiguait i una pregunta volant per l´espesa atmosfera de la presó: podríem resistir si ens torturaven d´aquesta manera? Fins on arribaria la nostra capacitat de superar les endemeses de l´enemic? En quin moment seria impossible suportar la pressió de botxins i malfactors? Només en situacions difícils es pot saber la força del teu esperit. Defensar idees, enlairar la defensa dels grans principis de justícia i igualtat no és gaire complicat quan res no et pressiona, dorms suficientment i el teu cos no es vincla sota el pes de la son, la por i la fam. Eren qüestions a les quals donàvem voltes i més voltes en temps de la clandestinitat.


A l´estiu, uns mesos abans de la detenció, havia organitzat una excursió amb Joana. Volíem deixar per uns dies l´ambient carregat de Palma, respirar aire pur, aprofundir en el coneixement de la Serra de Tramuntana. Portàvem la tenda de campanya, motxilles amb menjar i queviures per a una setmana. Estar sols per uns dies! Defugir les obligacions de la feina, deixar d´escriure els articles per als diaris! No haver d´assistir a la multitud de reunions que ens obligava la nostra militància partidista!

Joana estava radiant. Feia anys que no tenia vacances i aquesta oportunitat la feia summament feliç. El seu rostre evidenciava una alegria resplendent i contagiosa. L´autobús ens deixaria a Deià. Després, la recerca de caminois, fonts amagades, refugis de muntanya, indrets on reposar amb calma, era qüestió nostra. Davallàrem fins a la cala i romanguérem uns dies sota els pins, avançat per la drecera dels pintors que portava fins a Llucalcari. Quin plaer viure sota l´imperi absolut de l´amor, sotmesos solament a la disciplina de les besades, estant hores infinites acaronant la pell suau de la persona que estimes!

La lluna, en el cel, brillant, il·luminant la mar... Si miraves fixament els paisatges que es divisaven des de les muntanyes que encerclaven el poble, podies veure petits velers creuant l´infinit de les aigües, algun vaixell en la distància, tot ple de lluminàries, curull d´invisibles turistes que ballaven prop de l´indret on el mar i el cel s´ajunten.

Llegíem Kafavis just en el moment de la posta del sol, quan l´horitzó esdevenia d´un roig encès fins a esmorteir-se en el moment en què l´astre rei moria engolit per Posseidó. Però el gaudi per la felicitat trobada aquell estiu no podia amagar la preocupació pels companys de generació que, arreu dels Països Catalans i del món, morien defensant unes idees de justícia i igualtat. Feia poc havien afusellat els cinc militants antifeixistes d´ETA i FRAP. Cap partit de l´esquerra pactista no volgué fer res per salvar-los de la mort. No era el moment d´implicar-se amb “terroristes”, xerricaven la direcció carrillista i els jovenots que s´apoderarien de les sigles del PSOE a Surennes.

Parlàvem del futur que teníem pel davant. Ens preguntàvem si el pla del franquisme per a reformar-se arribaria a bon port. Augmentaven els viatges de militars de confiança del Rei per a entrevistar-se amb Carrillo, a Bucarest, sota el patrocini del dictador Ceaucescu. Tanmateix, era difícil imaginar-se la capacitat de renúncies a les quals estaria disposada la pretesa oposició per tal de poder gaudir dels privilegis que comportaria la gestió del règim.

Era impossible creure que els dirigents que escoltàvem per Ràdio Espanya Independent quan érem uns adolescents serien capaços de tanta traïció! Qui podia pensar que desenes i desenes d´antics militants, de persones que havien lluitat contra el feixisme en la guerra civil i en la postguerra acceptarien, sense la més mínima protesta, totes les fal·làcies en defensa dels borbons de la direcció de llurs partits? Fins on havia arribat la destrucció de la consciència col·lectiva?

Ens miràvem sense pronunciar cap paraula, escoltant el silenci de la nit, perduts en la contemplació dels milions d´estrelles que brillaven en el cel, inassolibles.


Categories: literatura

Versos contra la violència, els autors


Més de setanta són les persones que participen al llibre Versos contra la violència, majoritàriament amb poesies de tot tipus i estils, però també amb fragments de narracions, il·lustracions i algun article. La majoria dels autors/es són ebrencs, però també n'hi ha d'arreu, fins i tot de Madrid; gent amb molts llibres publicats, i d'altres que veuen publicada per primera vegada la seva obra, i també algun que ja no està entre nosaltres, físicament. El llibre és divers, es fa ressò de moltes veus, però totes amb repulsa a la violència.Aquesta és la llista. Moltes gràcies a tothom per la generositat, ja que tots els beneficis de la venda de llibres es destinaran a enviar-ne exemplars al màxim possible de centres d'ensenyament..Agustí Clua, Agustí Forner, Andreu Carranza, Àngel Martí Callau, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Brian Cutts, Carme Cruelles, Conrad Ibáñez López, Conxita Jiménez, Cristina Company, Daniel Ruiz i Pallach, Eduardo Margaretto, Elena Solé, Emigdi Subirats, Enric Panisello, Ernest Redó, Fede Cortés, Fèlix Edo Tena, Francesc Aliern, Gerard Vergés, Glòria Fandós, Ignasi Blanch, Jere Soler Giménez, Jesús M. Tibau, Joan Callau, Joan Gras, Joan Todó, Jordi Duran, Josep Boldó, Josep Igual, Josep Messegué, La Xicuela de Corriol Benlloch, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Maria José Piñol, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch Cohi, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Castellà, Montse Pallarés, Núria Álvarez, Núria Ibáñez , Núria Menasanch, Òscar Ologaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Salvador Macip, Salvador Riera, Sandra Labenne, Santi Borrell, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni Hernàndez, Sílvia Mayans, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Tomàs Camacho, Toni Tèrmens, Valer Gisbert, Vicent Pellicer, Vicent Sanz, Xavier Aragó i Zoraida Burgos
Categories: literatura

PARAULES

Fluix, El Bloc de Jaume Subirana - Dll, 11/12/2017 - 09:00
Chez moi, tout part des mots, je suis amoureux des mots.                                                        Georges Brassens Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0
Categories: literatura

IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar


Voleu participar a la IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar?
Aquí estan les bases.
Jo ja he participat, tot i que potser sigui una gesta innecessària.
Ja s'han arribat a les primeres 30 participacions, però hi podeu escriure igualment.


Categories: literatura

Pàgines

Subscribe to Espai País Valencià agregador - literatura